L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.642
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 8.395

dilluns, 21 de setembre de 2020

Juli Capilla va presentar ahir a Benifairó "Ars libri"

 "Ars libri" de Juli Capilla es va presentar ahir a Benifairó en un acte en el qual participava el propi autor i presentava el llibre Enric Iborra, que va brodar la presentació del llibre publicat per l'editorial Bromera. Les paraules introductòries sobre l'acte i els dos conferenciants van ser de Josep Antoni Alberola, alcalde de Benifairó.

Cal abans de dir res que "Ars libri", com coneixen bé tots aquells que hem llegit el llibre, és un tractat sobre la lectura com a bé immaterial, amb 19 capítols monogràfics, alguns diríem clàssic, que cal posar, com els que parla del paper de les biblioteques i les editorials, al costat d'altres nous com  “Dones de literatura” (mentre no accepta el terme “literatura de dones”); “Escriure en català, des de la frontera” i els que dedica als grups, a les capelletes literàries valencianes, però sobre tot cal destacar “Per què cal llegir?”, “Teologia literària” i “Un/a escriptor/a ‘fa’ literatura”.



La presentació, extraordinària per la gent que sol unir oralitat literària amb lectura, ens parlava dels taxonòmics literàries, o canons de llibres que cal llegir, segons Bloom, i com envers els temps han anat canviant les modes. Qui era Shakespeare a la seua època? Com tractaren el Quixot quan es publica? S'ha parlat de la substitució de llengua, cas del polonès Conrad, i el rus Nabocov, mentre altres han mantingut la seua llengua. Ha estat de càtedra, sincerament. Sobretot quan l'encert comparatiu del camp del trobador i el joglar cantant amb l'escriptor, en la relació entre l'oral i l'escrit, acabant amb el mèrit d'Estellés tan cult fins i tot  amb el seu contrast col·loquial. 
 

Juli Capella va recordar recordat anècdotes de Josep Iborra, el pare d'Enric, quan ell treballava de corrector de revista i com puntualment li portava les seues notes i articles aquest gran lector, escriptor i erudit valencià.  Com va haver de canviar de llengua, de iaios valencians néts en castellà i va estudiar Filologia Catalana, gràcies a la Llei d'ÚS i Ensenyament. Com havia retrobat la llengua que a casa dels pares s'havia perdut. 

Va parlar del bé immaterial que és la lectura i s'ha centrat en numerar els beneficis que aporta al lector un llibre: font de coneixement, transmetre la societat, sistemes de viure, normes, cultura universal i la pròpia clar. Ha parlat des dels cantants i el Nobel a Dylan com a part de la literatura. A més, del compromís social de compartir valors que té la lectura, no quedar-nos sols en la gramàtica, si no que surta la gramàtica de la necessitat de la lectura i escriure. En definitiva qui llig i més aquest llibre coneixerà el món d'escriure, el d'editar, i què llegir en qualsevol moment. No sempre els clàssics. Dickens va ser un famós escriptor però les seues obres no eren considerades en la seua època com a literatura. 

 

Centrant-nos més en alguns punts tractats i que el llibre desenvolupa, per exemple que cal llegir en un moment? o com hem d'introduir el plaer de la lectura en el jovent, així com el paper que hi juguen editorials, la família, el professorat, s'arribava a la conclusió que són qüestions complexes en el món actual digital en que vivim on la literatura perd el valor que sempre ha tingut com a bé social, tot i que no cal negar el valor del llibre, en paper o en format digital-  com a transmissió de coneixement i maduració emocional, que ningú ha pogut bandejar.

El llibre de Juli Capilla com es deduia de l'acte, mescla el rigor de la documentació amb la fluïdes d'un assaig divulgatiu, convertint-se per les dades que aporta Ars libri  en la radiografia de la situació de la literatura al País Valencià, però no bandejant altres territoris de la nostra llengua, abordant problemes com  l’escàs nivell lector, la desaparició d’editorials, les traves per distribuir i fins i tot els problemes sorgits per l'ús de les distintes variants dialectal en la publicació.

Arts Libri per tant esdevé un llibre avui indispensable per saber quin és el panorama literari ara mateix al País Valencià, i sobre tot cal posar en pràctica el que ens aconsella: “Llegim. I quan acabem de llegir, llegim encara més. I més encara.”.

Se'ns va fer curta la vesprada, al costat de molt interessant a la plaça de Benifairó, mentre notàvem caure la nit tot escoltant bons oradors.