Oferirem en dies successius una explicació del conjunt monumental del castell de Marinyén. Intentarem que siga entenedora i instructiva perquè tothom el conega, no oblidem que és una de les construccions més antigues bastides a la nostra comarca, abans del mateix monestir de Santa Maria de Valldigna. Volem contribuir al seu coneixement i estima com a part indestriable de la història dels pobles de l'antiga vall d'Alfàndec, l'actual Valldigna.
El conjunt monumental del castell de Marinyén està format per dos recintes emmurallats, un situat a la part inferior, nomenat l'albacar (de l'árab al-baqar=el ramat), i un superior que alberga el castell i les altres dependències.
L'entrada a l'albacar s'efectua per una porta sobre els 3’4 m. d'alçada i uns 6 m. d'amplada, emmarcada en la part superior per una arcada de mig punt, de construcció no gaire ben aconseguida.
La porta es flanqueja per dues torres defensives, de les quals només hi resten els cossos de planta quadrangular, en pitjor estat la situada més a l’oest. Aquestes torres s’unien per la volta de canó que cobria la part interna de la porta i, a més, en servia de pas superior. La tècnica constructiva és l'encofrat de morter, argila i pedres i, en base a les característiques que té, va ser construïda als voltants del segle XVI, quan la darrer reforma del castell,
La porta de l'albacar dóna pas a les runes d’una petita vila que servia de refugi a les poblacions veïnes, els habitants de les quals hi acudien amb els ramats i béns més apreciats en cas de perill. Actualment només s’aprecien entre 10 i 12 casetes, però Roc Chabás a l'any 1889 en "El Archivo" diu que hi havia entre 30 i 40 edificacions.
Totes aquestes cases presenten una tècnica constructiva semblant, amb planta rectangular, de 4 m. d'amplada per 7 m. de llargada, aproximadament, amb porta d'entrada i absència de finestres, amb sostre de coberta a dues aigües, i murs de tàpia que ara mateix tenen sobre 1 metre d’alçada, amb una cronologia que cal datat aproximadament en el segle XVI.
Tot aquest recinte de l'albacar està protegit per una muralla que arranca al barranc del Raboser fins a la porta d'entrada del recinte fortificat superior del castell, en traçat ascendent i una longitud de 243 metres, una amplada mitjana sobre un metre, en alguns trams sobre metre i mig, però que desconeixem l’alçada perquè està enderrocada en tots els trams.
A la muralla hi destaquen les troneres i també al seu damunt s’aprecia es restes d'una canalització que potser proveïa d'aigua a la vila. La tècnica constructiva és la mateixa de la porta de l'albacar: encofrat de morter, argila i pedres, però amb menys argila en la muralla.
Pròxim: El recinte fortificat superior
Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada