L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 825
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 20.531

diumenge, 27 de setembre de 2020

EL CASTELL DE MARINYÉN (I): L'albacar i la vila. La primera muralla defensiva

Oferirem en dies successius una explicació del conjunt monumental del castell de Marinyén. Intentarem que siga entenedora i instructiva perquè tothom el conega, no oblidem que és una de les construccions més antigues bastides a la nostra comarca, abans del mateix monestir de Santa Maria de Valldigna. Volem contribuir al seu coneixement i estima com a part indestriable de la història dels pobles de l'antiga vall d'Alfàndec, l'actual Valldigna.

 El conjunt monumental del castell de Marinyén està format per dos recintes  emmurallats, un situat a la part inferior, nomenat l'albacar (de l'árab al-baqar=el ramat), i un superior que alberga  el castell i les altres dependències.

 

 L'entrada a l'albacar s'efectua per una porta sobre els 3’4 m. d'alçada i uns 6 m. d'amplada, emmarcada en la part  superior per una arcada de mig punt, de construcció no gaire ben aconseguida.

 La porta es flanqueja per dues torres defensives, de les quals només hi resten els cossos de planta quadrangular, en pitjor estat la situada més a l’oest. Aquestes torres s’unien per la volta de canó que cobria  la part interna de la porta i, a més, en servia de pas superior. La tècnica constructiva és l'encofrat de morter, argila  i pedres i, en base a les característiques que té, va ser construïda  als voltants  del segle XVI, quan la darrer reforma  del castell,



La porta de l'albacar dóna pas a les runes  d’una petita vila que servia de refugi a les poblacions veïnes, els habitants de les quals hi acudien amb els ramats i béns més apreciats en cas de perill. Actualment només s’aprecien entre 10 i 12 casetes, però Roc Chabás a l'any 1889 en "El Archivo" diu que hi havia entre 30 i 40 edificacions.

 

Totes aquestes cases presenten una tècnica constructiva semblant, amb planta rectangular, de 4 m. d'amplada per 7 m. de llargada, aproximadament, amb porta d'entrada i absència de finestres, amb sostre de coberta a dues aigües, i murs de tàpia que ara mateix tenen sobre 1 metre d’alçada, amb una cronologia que cal datat aproximadament en el segle XVI.

 

 Tot aquest recinte de l'albacar està protegit per una muralla que arranca al barranc del Raboser  fins a la porta d'entrada del recinte fortificat superior del castell, en traçat ascendent i una longitud de 243 metres, una amplada mitjana sobre un metre, en alguns trams sobre metre i mig, però que desconeixem l’alçada perquè està enderrocada en tots els trams. 

 

A la muralla hi destaquen les troneres i també al seu damunt s’aprecia es restes d'una  canalització que potser proveïa d'aigua a la vila.  La tècnica constructiva és la mateixa  de la porta de l'albacar: encofrat  de morter, argila i pedres, però amb menys argila en la muralla.

Pròxim: El recinte fortificat superior

Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan