El trio Brön va ser l’encarregat d’oferir-nos el segon concert de Festes del Poble a la Plaça de l’escriptor Rafael Chirbes. Varem rememorar una actuació que els havíem vist a Tavernes, en concret “A la vora del Jazz Mare 2.0” el mes de juliol del 2018.
Aquella nit vam gaudir d'un concert del trio que formen Vicent Colonques, piano; Matt Baker, contrabaix i Tico Porcar, bateria, i que explora noves rutes del jazz, amb un estil que té com a referència d’estil a Thelenious Monk com a guia principal i amb una dinàmica molt rítmica, en la “ línia argumental de bandes com a The Bad Plus, EST, Gogo Penguin i músics com Aaron Parks, Vijay Iyer, Sam Barsh o Nils Frahm, amb una gran força rítmica.
Molts bons afeccionats al jazz en el concert, entre ells el nostre amic i col·laborador Sico Fons a qui vam comboiar, com a gran afeccionat que és, a que ens contarà les seues impressions. “Xe, els de las Cotorra em voleu comboiar, i jo he vingut ací comboiat per un amic, que damunt em va inscriure sense demanar-me permís ni res”.
Però a un escriptor quasi sempre només li cal que li punxes, una empenteta per escriure, i ací hi ha el que ens ha escrit del concert de Brön. Gràcies, Sico.
“Una actuació d’un grup de jazz –totalment desconegut per a mi– a la plaça de l’Escriptor Rafael Chirbes: El grup, Born. “Estarà bé, home. No dius que necessites escoltar jazz en viu? I si no ens agrada, sempre estarem a temps d’anar-nos-en”.
Li vaig fer cas i hi vaig anar amb ell. Total, no tenia res a perdre. El primer que em va sobtar va ser l’escenari. La porta de la Casa de la Cultura. I les cadires del públic, baix. No sé si l’arquitecte va dissenyar aquelles escales amb eixa finalitat, però vaig pensar que l’escenari era immillorable per aquest tipus d’espectacles en temps de pandèmies.
Vam entrar dins de del recinte preparat per a l’ocasió i ens vam “posicionar”, que haguera dit la meua iaia, en unes bones cadires de plàstic blanc com la neu dels Pirineus. Mesures de seguretat totals. En un principi, vaig notar una falta de públic quasi preocupant. Que potser Tavernes no és el lloc més adient per a cultivar l’amor al jazz?
Després van apareixer els tres integrants del grup Bron, i sense més paraules ni gestos, van començar a fer la seua música. Jure que gairebé vaig notar com se m’eriçava la pell d’emoció. Allò era jazz de veritat. Jo m’esperava un grupet d’aficionats amb més voluntat que art, i hi vam gaudir d’una superbanda de músics professionals.
La seua música va omplir la plaça apel·lada amb el nom de l’enyorat escriptor de Tavernes. El pianista ens va dirigir unes paraules. Les interpretacions van anar continuant-se una darrere l’altra. Em va sorprendre una versió jazzística d’una cançó de l’Ovidi, "Va com va". Genial, brutal, emocionant!
De la cadira estant, em vaig girar i vaig veure que, finalment, hi havia més gent que de bon principi. A ull, unes seixanta o setanta persones. Vaig somriure amb satisfacció. No soc l’únic de Tavernes afeccionat a la música jazz. Una nit memorable per a mi. Sempre he pensat que en una jazz-sessió, els que més en gaudeixen són els propis músics, però en aquesta ocasió, els integrants del públic també hi fórem ben a prop del seu goig. Enhorabona a tots els implicats i, sobretot, als músics de Bron.
Finalment, no va caldre fer cas del consell del meu amic d’anar-nos-en si la cosa no ens apanyava. Ens hi vam quedar fins al darrer segon i un poquet més per acabar d’aplaudir els músics, i mentre marxàvem, encara vam tindre esma i temps per a felicitar-los novament de lluny. Gràcies a tots!
Sico Fons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada