L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.430
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 28.945

dilluns, 31 de juliol del 2023

AL·LEGACIONS VEÏNALS AL PROJECTE DE LA GOLETA (PART I ): Un veí denuncia el perjudici de l'ús de material de pedrera en els abocaments i critica que no es valoren els esculls submarins

Aigua tèrbola vista del nord del Brosquil, a 1400 metres de la Goleta (juny del 2023)

 
Un veí de Tavernes ha presentat un escrit d'al·legacions al projecte de regeneració, que pretén dur a terme el Departament de Costes, a les platges del Brosquil de Cullera i La Goleta de Tavernes. Les al·legacions es presenten en un treball total de 105 pàgines, ben estructurades, amb uns estudis detallats tant de l’històric de reposició d’arena com del projecte escollit (Alternativa 4) i amb una ampla profusió de fotografies fruit d’un treball de camp realitzat per l’autor, amb experiència en obra marítima, inspecció i manteniment en ports i instal·lacions offshore, participant en distintes campanyes d’investigació oceanogràfica i coordinador de investigació subaquàtica.

L'escrit d'al·legacions, aporta nombrosa documentació sobre les regeneracions dutes a terme en els últims 5 anys sense aparentment cap resultat, ressaltant que a més d'un balafiament de mitjans i recursos públics, s'ha estat generant un mal sobre la zona, difícil de reparar. A més incideix en què s'ha estat actuant sobre zones protegides per la Xarxa Natura 2000 i amb presència de posidònia i de manera totalment irregular.

Grava i pedra en la Goleta
 
La documentació, mostra la utilització de materials de pedrera, de manera massiva al llarg dels anys i les conseqüències: Terbolesa, acumulació de graves i pedres al llarg de tota la costa de la Platja del Brosquil i la totalitat del terme municipal de Tavernes es mostren en les fotos, en un recorregut d'uns 7km de costa. 
 
 També s'han recaptat informes de laboratori sobre mostres preses en diferents localitzacions, que demostren com els materials abocats en La Goleta s'han escampat per tota la costa de Tavernes, amb conseqüències perjudicials, sobre un espai protegit.
 
 
Grava i pedres prop de Xeraco (dins de l'aigua)
 
Grava i pedres entrada del Valenciano (dins de l'aigua)
 
 
Grava i pedres en la platja del Brosquil (dins de l'aigua)
 
 
Les al·legacions incideixen en què l'actuació que projecta costes (Alternativa 4), implica un mal encara major a nivell socioeconòmic i mediambiental, remarcant que degrada l'entorn i devalua la zona encara més generant un perjudici, sobre negocis i propietats.

Aquest projecte significaria instaurar un model de regeneració en la zona, insostenible en el mitjà i llarg termini, ja que genera una àrea cada vegada major que regenerar amb uns recursos, que previsiblement minvaran en els pròxims anys. Això és degut a l'escassetat d'arena, cada vegada major i al fet que els fons de la Unió Europea per a aquests menesters estaran esgotats. Les poblacions de Xaraco i Gandia, donants d'arena per a Tavernes durant tots aquests anys, podrien veure compromeses les seues platges, estenent de nou el problema
 
.

La regeneració del juny del 2023 arrossegada per un temporal només acabada
 
 
El projecte Miteco no valora com cal el projecte d’esculls artificials

L’escrit critica durament que no es valorara positivament el projecte d'esculls artificials, presentat per Tavernes. Aquest projecte, dissenyat i avalat per dos prestigiosos catedràtics de costes, de la Universitat Politècnica de València, així com per les Corts, ni tan sols s'ha valorat com a opció, sent aquest un sistema, que en el mitjà i llarg termini estalviaria materials (arena) i reportaria múltiples beneficis per a la pesca i el turisme entre altres.

A més, una vegada instal·lats, els esculls, no necessiten manteniment, tan contrari com el sistema que proposa costes, en el qual cal moure, la cada vegada menys quantitat d'arena que retorne la mar, mesclada amb materials de pedrera i tornant-la a mesclar de manera regular, convertint així, platges d'arenes fines i aigües netes en un entorn de graves i terbolesa, inhabitable per a moltes espècies marines, algunes d'elles protegides.

(Continua en una part II d'anàlisi del projecte Alternativa 4)

A la pròxima publicació de la Part II de les AL·LEGACIONS VEÏNALS AL PROJECTE DE LA GOLETA analitzarem amb detall la denominada Alternativa 4 escollida pel Miteco i acceptada d'eixida per l'Ajuntament 

Agraïm al veí JCE el detall d'enviar-nos les al·legacions i, més que res, el gran treball efectuat des de l'experiència del seu treball 

La Fundació Limne ofereix demà un taller mediambiental gratuït sobre les tortugues del llac de la Goleta

 

La Fundació Limne ens informa que demà, dia 1 d'agost, a partir de les 19 hores efectuarà un taller gratuït d'educació ambiental amb una xerrada sobre les tortugues presents al llac de la Goleta, en la qual pots participar mitjançant la inscripció al telèfon 654076533 o bé al correu electrònica participa@limne.org.

El lloc d'encontre és la pèrgola del llac de la Goleta

Agraïm a la Fundació Limne la informació que ens ha enviat

 

 

PLE D'AGOST 2023: L'Ajuntament aprova els preus públics que regiran en l'Escola Infantil Víctor Calatayud

 

 

El consistori va aprovar  en el passat ple l'establiment  del  preu  públic  dels  llocs  escolars  del  servei d’Escola Infantil Mestre Víctor Calatayud que presta l'Ajuntament.

Els preus s’han calculat a partir de les dades de la memòria relativa als aspectes social, jurídic, tècnic i financer  de l’activitat  econòmica  consistent  en una escola infantil  de primer  cicle,  de la qual  resulta, atenent a la edat de l’alumne:

- Alumnes de 0 a 1 any: 259,59 euros.

- Alumnes d’1 a 2 anys: 198,59 euros.

- Alumnes de 2 a 3 anys: En aquest tram d’edat el cost del lloc escolar és assumit al 100% per la Conselleria  d’Educació. L’empresa  contractista, amb ajut del departament d’educació de l’Ajuntament si cal, farà les gestions al Servei de Subvencions i Ajudes d’Educació Infantil de Primer Cicle de la Conselleria d’Educació, per a tramitar el Bo Infantil a tots alumnes matriculats en l’Escola Infantil en aquest tram d’edat.

 

 


Els pares dels xiquets matriculats en la resta de trams d’edat (0 a 1 any i 1 a 2 anys), podran ser beneficiaris de subvenció de part del cost del lloc escolar, per part de la Conselleria d’Educació. L’import de la subvenció es pagarà directament al gestor de l’escola, les famílies de cada xiquet matriculat en l’Escola Infantil abonaran a l’empresa adjudicatària la diferència entre el preu mensual que resulte aplicable segons l’edat i l’import de la subvenció d’escolarització d’Educació Infantil de Primer Cicle que concedisca la Conselleria d’Educació.

- Preu en concepte de matrícula: Serà de 100€, excepte en el tram d’edat de 2 a 3 any, en el qual no es pot cobrar res per matrícula en ser el cost assumit per la Conselleria.

- Preu en concepte de menjador escolar: La adjudicatària podrà sol·licitar el bo mensual del servei de menjador escolar als usuaris que facen us del mateix. En cap cas l’import del menjador podrà ser superior a 90 € mensuals.

- Preu per servicis complementaris, que la adjudicatària done en el centre educatiu. S’abonarà per hores i l’import màxim a abonar por las famílies de cada alumne i no podrà ser superior a 1 euro/hora. 

- Preu en concepte de servici especial mes de juliol: El preu a abonar serà de 100€ per mes.

L'alumnat del Taller d'Ocupació actua en la millora i cura de diversos espais verds i zones enjardinades


L’alumnat de l’especialitat de Jardineria del Taller d’ocupació "Millorem Tavernes V" du  cap diverses obres de manteniment, millora i cura dels espais verds i zones enjardinades de Tavernes i platja, entre les quals cal esmentar el Parc del Cambro, Plaça del Prado Comarcal, el refugi felí, l'avinguda de la República de Malta, l'avinguda de la Marina,  o la zona de Skatepark...

 

 

Els treballs s'adiuen als objectius que té marcats el Taller d'Ocupació, que no són altres que actuar en la millora de la ciutat per mitjà de la realització d'obres o serveis d'interés general. Els alumnes dels tallers actuen en els edificis,  llocs, zones enjardinades i  paratges de Tavernes per potenciar-ne la seua conservació i millora, així com la seua posada en valor, la qual cosa sempre repercuteix en la millora general de l'aspecte del nostre municipi.

 


El Taller d'Ocupació "Millorem Tavernes V" depén de l'àrea de Fomet que dirigeix Josep Llàcer i la seua posada en marxa el passat mes de desembre, amb una durada d'un any, suposa una inversió de l'Ajuntament sobre 800.000 euros que es desglossa en els 754.063'20 euros procedents de la subvenció aconseguida per l'àrea de Foment, mes 40.000 euros de les arques municipals. El taller ha contractat durant un any a 30 veïns i veïnes desocupades i 6 persones per a l’equip docent.


diumenge, 30 de juliol del 2023

La Voluntat del Nan V



 
 
La Voluntat del Nan V

Hem anat veient com l'estructura bàsica de la sintàctica de la vida s'ensorrava a ca nostra tot just quan començava a afermar-se, com una falla valenciana. Que el temps jugava en contra per als ideòlegs del règim perquè la seva visió del passat i de la nostàlgia no s'adia amb una societat activa i mercantilista, de caire burgés i urbà, que mira cap al futur. De fet les primeres adequacions del món literari al món real tardaran en arribar. Haurem d'esperar el Tirant lo Blanc. L'ordre cavalleresc no es toca fins a arribar aquí. Les novel·les sentimentals anteriors no són sinó una defensa del món feudal, encara. Hi trobem, això sí, algunes petites mostres d'humor burlesc i satíric en les codolades, però superficials. La crítica no passa del nivell costumista.
 
 
 


El cas més sonat de què alguna cosa no anava bé fou el del mallorquí Anselm Turmeda. És la representació més evident del procés de desprestigi del dogma del cristianisme i del clima de desencís que assolava el món occidental des del segle XIII. En un món d'aparences, com és el món medieval, ell fou el més gran miratge que puguem imaginar: per als cristians era un màrtir pres, i el llegien amb avidesa sense voler escoltar-lo; per als àrabs era tot un santó. Degué ser una bufetada per al pobre eix de bolquers. 
 
La nostàlgia no ens abandonà. Les obres del XV s'omplin de torneigs, passos d'armes, exhibicions, vots estrafolaris, aventures pintoresques. Però hi ha una cosa nova: desproveïda de connotacions metafísiques i essencialistes, l'aventura és la raó d'ésser de la novel.la i no els cavallers de l'època, i per tant la gesta pot oblidar-se i vindre a substituir-la la dispersió de la prosa burgesa, caracteritzada, sobretot per la seva voluntat de totalització; això és, la necessitat d'explicar-ho tot. Aquest serà el darrer tret que comentarem, després d'haver parlat de polifonia i dialogisme, la clausura explicativa. Allà on abans hi havia una explicació de caire al·legòric, el món medieval i la seva numerologia, cabalística jueva, ara esdevé psicologia del món modern, també numerològica, però. Apareix també el fet de la intertextualitat amb la presència de lletres de batalla al mig de la narració. 
 
 
"Disputa de l'ase" de fra Anselm Turmeda


La clausura totalitzant moderna substitueix el dogma i el credo pel convenciment versemblant d'uns fets mig històrics mig ficció. La narració ve a substituir els cops de campana de maitines. La fissura entre uns fets objectius i d'altres subjectius, entre un món que es veu problemàtic i discutible i el subjecte que l'observa personalment, l'abisme obert entre l'antiga, sòlida, transcendental harmonia còsmica, i el desenvolupament circumstancial, provisional, de la personalitat micro-còsmica d'un personatge aïllat. Tot això, fissura i abisme adobat d'ironia, la distància crítica necessària entre el món i u mateix, entre les coses i les paraules. La nostra classicitat la podem situar efectivament en el segle XV. Fou allí quan vàrem assolir les més grans cotes de modernitat. Fins i tot incloguérem el sexe de cossos i no de les lletres al bell mig de les paraules, separant finalment els fantasmes de la mentida. Donar-li a la dona un cos real i físic fou la nostra gran aportació a la tradició occidental i europea. 

No voldríem acabar fent referència un altre cop al títol d'aquesta part de la tesi, però ho farem. A les envistes dels elements comentats, nostàlgia, polifonia, dialogisme, intertextualitat, totalització, ironia i fins i tot feminisme (oblidem-nos per un moment de mestre Roig), no cal dir que la cosa la teníem bastant avançada. Només ens hagués calgut una empenta per a convertir-nos en l'Estat més modern de l'Occident Medieval. No fou possible, però les eines literàries ja estaven bastides. El cop de timó de mestre Vicent ens tornà a les catacumbes, un segle després. Potser ja eren molt bèsties. Teníem un eix bastant avançat fet, sobretot, de memòries, però prompte hagués assolit solidesa suficient, vista la capacitat de renovació dels elements literaris. Creguem que l'aventura imperialista de la Mediterrània fou una fugida cap a endavant conseqüència de la falta d'interès d'Alfons el Magnànim d'agafar el bou per les banyes: la seva dona, l'aristocràcia espanyola que arribava, el redreçament intern i la consolidació d'una economia que tingués com a base la ciutat de València. Preferí viure tranquil a Nàpols i aquí se'ns menjaren les modes forasteres. Començava a funcionar allò d'"abans que", "més ràpid que". 
 

Alfons el Magnànim

 
La llengua castellana anava convertint-se en una moneda que ho feia tot més fàcil i arribava als llocs abans que la llengua catalana. El canvi estructural de la nostra sintàctica de la vida s'havia acomplert: havíem substituït un valor que durava en el temps (la llengua parlada pel poble) per un altre que n'era absolutament dependent (la llengua de l'aristocràcia i de la incipient burgesia urbana). "A" era millor que "B" perquè arribava abans al moll del poder. Havien canviat les condicions de possibilitat. La velocitat de comunicació ens desproveïa de la nostra memòria col·lectiva. Ens convertíem en massa. La nostra alteritat anava passejant-se a partir d'aquell moment per dins de ca nostra. No havent pogut construir un sistema vertical. perquè les ferramentes que fèiem servir eren de caire més postmodern que modern, com hem anat veient, ens tornarem a ajupir i passarem a ser, de poble cristià, a poble que lladra a la lluna el seu oblit. Quan haguérem pogut, no vàrem voler. En realitat, no hem volgut mai. En el fons som uns postmoderns de pensament feble. Nans del sol.

 Josep Franco i Giner