L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:2.490
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:15.198

dissabte, 30 de juliol del 2011

Un altre marró (de forma indirecta) que hereta el nostre govern municipal: Les obres de l’Avinguda de la Marina de la platja s’han paralitzat per la fallida d’una de les empreses.

 
Ja en tenim un altra en dansa! L’obra més emblemàtica a Tavernes del Pla Confiança del nostre expresident de la Generalitat, Francisco Camps,  és a dir, la remodelació de l’Avinguda de la Marina de la platja (1'7 milions d'euros) s’ha paralitzat.

La seua historia sembla ser “la crònica d’una mort anunciada” després que fa cosa d’un mes ja es va patir un conat de paralització en no cobrar els treballadors els sous corresponents al seu treball. Es va parlar de problemes i d’una situació de possible  “fallida” d’una de les empreses que integren la UTE que executa les obres. La cosa es va solucionar, almenys de forma momentània, perquè des d’aleshores estava a l’aire qual espasa de Damòcles la possible paralització definitiva per la “fallida/concurs de creditors” que es podia produir en qualsevol moment i que a hores d’ara  ja és efectiva, amb la qual cosa s’han paralitzat les obres. En concret, es tractaria de l’empresa que endoquina l’avinguda.

Ahir divendres va ser un dia mogudet en l’ajuntament. El nou govern municipal, encara que no és una obra municipal pròpia sinó heredada i que el projecte, licitació i executació és cosa de la Generalitat, s’ha vist enmig del “fregao” per ser obra que es fa a Tavernes i ser els veïns i la platja de la nostra ciutat qui pateixen els destorbs, els problemes i tutti quanti.

Com deiem, va ser un dia mogudet i d’esperar de cara als telèfons que els tècnics de la Generalitat donaren algun senyal de vida, alguna indicació, alguna possible solució al problema a l’ajuntament. Però va passar com en aquella novel·la de Garcia Márquez i el nou govern no va tindre ningú que li telefonara, ni que li escriguera. Almenys ahir divendres, amb la qual cosa cal suposar que el dilluns serà un altre dia mogudet, perquè alguna cosa haurà de traure’s de la màniga la Generalitat perquè les obres es puguen reemprendre quan abans millor: ¿Alguna altra empresa de la UTE se’n fa càrrec? ¿Implicarà això negociacions, valorar l’obra ja feta, firmar nous contractes d’adjudicació? ¿Vol dir això que les obres encara poden tardar mesos en acabar?  Temps al temps i paciència perquè, com es diu, la processó és llarga i el ciri curt.

El projecte de l’Avinguda, com hem dit, és una obra heredada i responsabilitat de la Generalitat, ara de Fabra i abans de Camps, ambdós del PP . El projecte s’està executant segons  es va aprovar en el seu dia i el nou govern municipal no ha canviat ni una coma ni tampoc la col·locació d’una rajola ni una ratlla per marcar els aparcament i simplement es limita a vore “l’empastrà nostra de cada dia”, com si fora el Parenostre, i a vigilar i donar pressa perquè acaben perquè en veritat, estem tots... fins el gorro!

Ai, eixe mes de retard en que van començar les obres! Ai, eixa falta de planificació temporal en el començament! No volem dir amb això que no hauríem tingut problemes, però qui sap si el més de juny hagués estat acabat com estava previst i la fallida no ens hauria afectat amb les mans plenes de la massa de porlant i arena per endoquinar!

I una cosa que tenim dubtes: si es paralitzen les obres ¿s’emportaran els materials i màquines i deixaran neta i expedida l’Avinguda de la Marina perquè siga un poc més transitable? Seria bo que el nostre govern ho exigira. 

Menys aparcaments?

Es diu que s’han perdut places d’aparcament amb la remodelació, sobre unes 50 sembla ser que es comenta. Però no deu ser veritat, perquè en un plenari de la passada legislatura eixa observació de pèrdua de places d’aparcament li la van fer en una pregunta a l’anterior govern municipal del PP i l’aleshores alcalde Manolo Vidal ho va negar en la resposta i va dir que no es modificava el nombre de places existents. I si Manolo Vidal, que coneix perfectament el projecte ho va dir, veritat serà i per tant ¿a què ve ara ventilar que es perden places?  I més quan tots saben que el projecte, ni abans ni ara, s’ha canviat per a res.

-

Ha faltat Antoni Company, responsable de relacions externes del València CF



La familia Company-Sàez comunica que aquest matí ha faltat a l'Institut Valencià d'Oncològia (IVO), N'Antoni Company i Sancho, responsable de relacions externes del València CF. 

El velatori tindrà lloc aquesta vesprada al Tanatori Municipal de la Ciutat de València al costat del cementiri. Les seues despulles seran incinerades demà a les nou i mitja del matí al crematori del Cementiri General de la Ciutat de València després de la Missa "corpore insepultum". La propera setmana tindrà lloc un funeral aw Simat, poble natal del finit, en la parròquia Sant Miquel Arcàngel.

N'Antoni Company era germà del professor i periodista, Vicent Company,  persona molt coneguda a la Valldigna per la defensa de la comarca, la llengua i la nostra identitat com a poble, a més d'animador cultural y col·laborador de molts actes i trobades musicals a la nostra comarca.

La seua vídua Na Marisa Sàez, el seus fills, nores, netes i germans agraeixen les mostres de condol arribades i preguen una oració pel descans de la seua ànima.

L'equip de la Cotorra expressa el seu condol a tota la familia i al seu germà i col·laborador nostre, Vicent Company. 

-

divendres, 29 de juliol del 2011

20 N: Eleccions generals


El president del Govern español, José Luis Rodríguez Zapatero, ha decidit avançar uns mesos les eleccions generals. La data anunciada: el 20 de noviembre i la justificació de la decisió el "interès general" de manera que siga un nou Executiu qui assumesca la gestió de l’Estat a partir del 2012.

Segons el president del Govern, l’avançament electoral respon només a "l'interès general i responsabilitat institucional" perquè el nou Govern nascut de les eleccions estiga a partir del primer dia d’any nou al front de la nació i es faça càrrec de l'economia.

Rodríguez Zapatero ha manfiestat que creu que la mesura será bona per a l'economia  i ha ressenyat les últimes dades econòmics, com l'EPA o la reducció del déficit, que creu confirmen un cert canvi de tendència positiu i pensaba que continuarà en el futur immediat.  A més, ha emfatitzat que el Govern "complirà tots els compromisos per consolidar el creixement i la recuperació d'ocupació".

La dissolució de les Corts será per tant el dia 26 de setembre i considrava que hi ha temps per aprovar lleis i reformes econòmiques en fase de tramitació, per a la qual cosa ha demanat un "esforç" als grups parlamentaris.  A totes les mesures previstes, se sumara  un decret llei amb noves mesures econòmiques que el Govern pretén aprovar el 19 d'agost.
-

ARTICLE D'OPINIO: Democràcia deliberativa: els altres, tractats de vosté, vos-altres.




Democràcia deliberativa, de Joseph Bessete, un americà que ha portat ara l’adjectiu de moda de la nostra democràcia, parlem de la participació de l’elector  en la tasca de govern, o millor dit, en fer sentir la seua opinió. Sobretot mitjançant el conegut consens entre les forces que actuen. Per això Habermas, el conegut filòsof alemany demana en concret l’argumentació i la discussió pública de les diferents propostes polítiques que interactuen en una societat. 

La professora d’Ètica de la Universitat de València, Adela Cortina, demanava aquest adjectiu a la justa indignació del moviment del 15 de maig. Ho resumia: no votar a qui no vullga’m , llistes obertes, en contra dels aparells dels partits; transparència en les despeses dels partits per estalviar la corrupció; eliminar els argumentaris que solen donar els partits als seus militants i mitjans de comunicació afins, intentant que la gent pense per ella mateix; prohibir el mal marketing partidista que és el clavar-se amb altres partits per vendre el seu producte; penalitzar els grups que arriben al poder i no compleixen el que han promès; afavorir el contacte directe dels representants amb els electors. 

Però tot i ser importants aquestos punts, parlem de la participació, que no sols es escoltar o conèixer, com ha demostrat en diferents treballs Habermas, l’opinió pública i publicada, quan els mitjos decideixen per nosaltres i els politics entenen el que volen els ciudatans sense consultar-los, si no el participar sense esperar els quatre anys emetent el vot.

Però no pot existir una participació sense un concepte tan important com és la falta de respecte per les eleccions, quan passa que no es reconeix, ni amb les formules que els partits majoritaris han posat, les seues derrotes, és difícil fer aquestos plantejaments . En concret a Tavernes la victòria del Tripartit és democràticament correcta. Quan llegesc que el tripartit no ha guanyat, entenc les dificultats culturals que tenim a l’eliminar de sobte l’objectivitat com l’entenia Kant, i d’ací es passa a l’enfrontament que impossibilitat les negociacions ,fomenta  la compra d’electes, i la desfeta de projectes en una mateixa societat. Ara s’entén l’elegància d’Al Gore al reconèixer com va perdre les eleccions  als EEUU al perdre Florida i tindre molts més vots que Bush. Ni una paraula, elegància, cultura política. 

Però amb una plantejament semblant de dignitat democràtica tenim a Tavernes una gran possibilitat de poder tindre uns pressupostos participatius. Per dos raons, els temps actuals ens ho demanen i l’equip de govern pot fer-ho possible, i seria un exemple educatiu pel futur de la nostra ciutat. Una praxi de com es resolen els temes politics a la nostra ciutat.   

 Per això hem de revindicar el que ens aporta un filòsof com Levinas ,  jueu de Kaunas i Paris,  aquell que diu que Europa es la Bíblia dels grecs.Pel tema del proïsme: l’altrisme..  Aquell que li dona més importància a l’ètica que al saber. El que ens demana que la relació amb l’altre siga la pràctica habitual .I el que creu en temps difícils que la justícia, que es eixe tercer entre el jo i l’altre, ha de reduir llibertats per poder preocupar-nos pels demés. Els altres també ens necessiten. I jo dic que ens esperen per a decidir conjuntament. I el tripartit ho pot fer.
                                                                                                         
Jaume Talens.

El Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí (MARM) autoritza la licitació de les obres del riu Vaca



El Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí (MARM), a través del consell d'administració de la societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed), ha autoritzat la licitació de les actuacions de laminació d'avingudes i millora del drenatge de la conca del riu Vaca.

Aquesta obra forma part del Pla de Defensa contra avingudes a la comarca de la Safor, que desenvolupa el MARM amb una inversió total de 145 milions d'euros i pel que fa a l’actuació a la Valldigna, la denominada "Laminació d'avingudes i millora del drenatge de la conca del riu Vaca, a València", te un pressupost màxim de 47 milions d'euros. El seu objectiu se centra en pal.liar de manera duradora  els problemes d'inundacions que històricament ve patint la conca del riu Vaca i així donar resposta a una demanda social històrica en aquest sentit.

Per motius de dispersió geogràfica i eficiència, les obres s'han dividit en una sèrie d'actuacions diferenciades en canalitzacions, interceptors del drenatge superficial, regeneració de zones malmeses i integració ambiental de les obres.

Entre altres actuacions es va a ampliar la capacitat del llit del riu Vaca en el tram urbà de Simat, sense necessitat d'afectar al seu teixit urbà ja consolidat. Així mateix, es recuperarà l'espai fluvial del riu entre aquest nucli urbà i la confluència amb el barranc del Malet. El projecte també inclou un carril bici per protegir l'espai fluvial recuperat i evitar l'ocupació del mateix per altres usos.


També s'adequarà el llit en el tram urbà de Tavernes per protegir la població davant grans avingudes, s'ampliarà la seua capacitat des del final de la canalització urbà de Tavernes fins al Camí de la Ratlla i s'executarà un interceptor de pluvials a Benifairó i un altre a Simat.

Informació: Traduïda de la facilitada pel MARM

-

TEMA DEL DIA: Ja tenim president i adaptat a la inèrcia




Ràpid, floral i sense estridències. Així va ser el discurs amb el qual Alberto Fabra va jurar ahir la Presidència de la Generalitat i va donar pràcticament per conclòs el curs polític, en un acte que no va comptar amb presència de cap pes pesat del PP estatal. Dos detalls que molts van interpretar com el pas dels valencians a un segon pla de la política estatal del seu partit i l'adaptació d'una actitud menys bel·ligerant respecte al govern central, preparant el possible aterratge de Mariano Rajoy en la Moncloa.

Si algú cercava ahir alguna pista o novetat sobre cap a on s'adreçarà  el govern de la Generalitat sota el comandament d’Alberto Fabra, poc més trobaria per a dur-se a la boca. "Aspire a aconseguir que es torne a parlar en positiu de la Comunitat Valenciana" deixava caure Fabra després de ser envestit President, i solament amb açò marcava ja una diferència insalvable respecte al seu predecessor; un Francisco Camps que, encegat pel poder i la por  que el va allunyar de la lectura de premsa des de l'esclat del cas Gürtel, aparentment desconeixia que havia fet de València i els valencians la rialla en tot l'estat i fins i tot fora de les seues fronteres.

El nou President de la Generalitat anunciava la seua aspiració a canviar eixa dinàmica, i poc més. El seu discurs de presa de possessió estava plagat de grans paraules, però exempt de densitat. Les seues ambicions es despatxaven d'una plomada, i no suposaven cap sorpresa: "l'arribada de l'aigua", la de "l'AVE a Alacant i Castelló en el termini més breu possible", i la del redescobert Corredor Mediterrani, que no gaudim ja pel bloqueig en el seu moment del govern Aznar i que ara perilla de nou per la irrupció dels governs populars de Castella-la Manxa i Aragó.

La principal atracció de la cerimònia es trobava en la imatge. I la imatge reflectia dos punts d'interès i la reacció dividida de la bancada popular:hi havia els que acudien ràpids a felicitar al nou posseïdor de la vara de comandament, i altres s'acostaven a aplaudir al dimitit Camps. Tot un clar exemple del desconcert que regna ara en el PP de la CV.

Malgrat l'anunci previ, ni  Dolores de Cospedal ni Esteban González Pons acudien a la cita. ¿No pinta gens el nou president ni la nostra autonomia per als caps a Madrid? ¿Fabra subordinarà els interessos dels valencians als del PP estatal i els seus pesos pesats en cas d'arribar Rajoy a la Moncloa?

En tot cas, a Fabra no li va faltar l'afecte dels seus, i ja en la recepció en el pati de les Corts, en nombroses ocasions s’escoltaren els aplaudiments de grups d'alcaldes del PP desplaçats des de la província de Castelló, excompanys de la corporació municipal de la capital de la Plana, o alts càrrecs del PP provincial castellonenc. A més de la voluminosa delegació castellonenca, cridava també l'atenció la important delegació d'alcaldes alacantins.  I Camps? Esta vegada no es va barrejar amb la plebs. A la sessió va arribar a soles i per la porta de darrere. Potser es marxara igual.

Després de la recepció, Fabra convocava ple del Consell sense contingut i ratificava l'equip heretat del seu antecessor sense canviar ni una coma. Potser, d'antuvi, no vulga molestar. Després de l'estiu, ja es vorà

-Segons l'Informatiu
-