L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.084
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 23.036

dijous, 30 de novembre del 2023

A l'estiu, es planteja que la Safor i la Valldigna siguen "zona única" per al servei de taxi

 

L'estiu queda encara molt lluny però el pas del temps és inexorable i, si no hi ha canvis, a l'estiu que ve tota la Safor-Valldigna serà considerada com a "zona única" de taxis, més en concret els mesos de juny, juliol, agost i setembre. 

Això implica que els taxis podran arreplegar i dur passatgers per tota la Safor, amb la qual es repetirà el que ara passa en determinades dates festives, com és el Nadal i Cap d'Any, o Falles i Setmana Santa o els grans esdeveniments musicals, cas per exemple del Festivern a Tavernes, quan el Servei Territorial de Transports autoritza que durant els dies de celebració puguen efectuar serveis de taxi  els titulars en les zones limítrofes de la Safor, Alzira, Carcaixent, Favara, Gandia i Cullera.

La previsió és que el pròxim estiu aquest servei estiga oferit per un total de 34 taxis que hi haurà a Gandia, més els 24 que tenen llicència a la resta de la Safor-Valldigna, entre els quals hi ha 3 de Tavernes. La mesura serà possible gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament de Gandia que ha negociat amb els taxistes un acord que s'ha ampliat a la resta de taxis de la comarca.

Queda clar que l'acord beneficia Gandia, que veu com tindrà un servei de taxis més del doble que el passat estiu que va patir molts problemes, però de rebot els beneficiaris són tots els veïns i veïnes de la Safor en anul·lar-se les limitacions existents fins ara amb el servei de taxis entre poblacions.

Queden mesos per a l'estiu del 24, i a més cal que l'acord siga avalat pels Ajuntaments implicats i finalment també per la Generalitat que té totes les competències sobre la regulació del taxi però es confia no hi hagen problemes en ser un canvi beneficiós per al conjunt de la població i pels mateixos taxistes.

 

"A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor" un bon llibre per conéixer les sendes de Valldigna i estimar el nostre paisatge



El llibre "A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor" ha estat guardonat amb el Premi Artur Osona a la millor guia de muntanya en el marc de la 42a Fira de Muntanya que va tindre lloc al Recinte Firal El Sucre de Vic (l'Osona-Catalunya). Era la IX edició del Premi Editorial del Llibre de Muntanya i va rebre el guardó Xavier Cervera, coautor amb Oscar Martí, Vicent Cervera i David Gomar.

El premi vol reconèixer la tasca dels autors i la de les editorials per a promocionar i divulgar la cultura a l’entorn de la muntanya: la narrativa, els esports de muntanya, les guies, els manuals tècnics, les obres de caire geogràfic, conservacionista o mediambiental, així com les tradicions i el patrimoni natural o arquitectònic.
 
 
Xavier Cervera rebent el guardó a Vic
 
"A un tir de pedra. Les més belles sendes de la Safor", editat per "Edicions del Bullent", és un llibre adreçat a persones amb l’interés o la curiositat per conéixer les muntanyes de la Safor i de la Valldigna. No cal dubtar, i d'ací la nostra voluntat d'informar d'aquest volum, i especialment dirigim aquesta notícia als molts afeccionats que hi ha ací a la Valldigna i als membres del Centre Excursionista que treballa i s'esforça tant per impulsar l'estima a les nostres muntanyes com de mantindre en perfectes condicions els senders.
 
Un volum que recorre descriptivament i amplament els senders de la nostra Valldigna, ben explicats en el llibre  sota tots els aspectes: les sendes i camins de muntanya per les Creus, la Granata, el Racó Joana, les Foies, la senda del Castell, el Penyalba, Aldaia, el Toro, entre moltes altres, són descrites en un llibre on no falten, com el nom palesa, un extens recorregut per tota la variada oferta senderista de la Safor. 
 
A més, uns textos acompanyats per unes esplèndides fotografies, una abundant cartografia i, a més a més, informació addicional en línia, permanentment actualitzada, que us ajudarà a arribar al començament de cada sender, l'inici d'un nou camí per conéixer i estimar les nostres muntanyes.
 


dimecres, 29 de novembre del 2023

Els patinets, els monocicles o un dispositiu de mobilitat elèctric estaran prohibits en els trens a partir del 12 de desembre


Renfe prohibirà a partir del dia 12 de desembre l'accés de patinets elèctrics en tots els trens de rodalies, regionals, alta velocitat i llarga distància per "criteris de salut pública i de seguretat dels viatgers".  
 
La mesura es fonamenta en la situació de perill generada pels incendis en les bateries que han tingut lloc en molts transports públics per causes diverses com la manipulació de la bateria, desperfectes per colps, mal estat pel pas del temps, utilització de carregadors diferents als que pertoca, etc.

La prohibició no només és per als patinets elèctrics, afecta també els monocicles o qualsevol altre dispositiu de mobilitat personal elèctric  o dotat de bateries i només es contempla una excepció: els vehicles de les persones amb mobilitat reduïda i les bicicletes elèctriques.

 

 

Cuidem Tavernes: Campanya contra els xiclets mastegats llançat al terra i les voreres


El Taller d'Ocupació per a Dones "Millorem i Creixem" ha posat en marxa a Tavernes una idea per a arreglegar els xiclets mastegats, i ha instal·lat contenidors biodegradables per a dipositar-los. Aquests contenidors es poden trobar als parcs infantils i centres educatius.
 
La idea del Taller d'Ocupació per a Dones Millorem i Creixem ha involucrat a l'alumnat dels centres educatius que ha participat en la creació dels contenidors dins d'un gran objectiu de tindre cura del nostre pleneta i, a nivell local, mantindre Tavernes neta així com conscienciejar l'alumnat de la importància de protegir el medi ambient.

Us oferim un vídeo sobre aquesta noticia 
 

 

dimarts, 28 de novembre del 2023

Escoltar l'espai de la imatge cinematogràfica (I)

 

 

ESCOLTAR L’ESPAI DE LA IMATGE CINEMATOGRÀFICA (I)

  El sentit es pot considerar l’operació resultant d’un desplaçament, el que fa la identitat per conèixer, per aprehendre. La identitat, idèntica a si mateixa i cega, només té una possibilitat de fer-se més gran, obrint-se i deixant passar més del que és idèntic. Aquesta operació produeix sentit i el consumeix. Es pot dir que la identitat consumeix sentit. D’altra banda, el sense sentit, la raó blanca, condició prèvia d’aquell.

L’espai textual primer és el cos. El món és ple de cossos inútils que sobreviuen gràcies a l’almoina d’altres cossos. Solen ser els de signe masculí els més deficients i, en molts aspectes, els podríem comparar a la fullaraca d’un bosc, el crit informe del mercat, el soroll mecànic d’un embús. Són una mica com la cosa grotesca de la qual cal treure l’aigua clara.

Generalment s’ha considerat l’anàlisi fílmica com a sustentat sobre dos eixos, el de la posada en sèrie, la seva narrativitat, i el de la posada en escena, la seva profunditat. Copiat de l’anàlisi sintagmàtica i paradigmàtica, eixos de la successió i de la simultaneïtat, respectivament, de les coses lingüístiques, és una manera, com qualsevol altra, de descompondre els elements que van apareixent per després recompondre’ls en un altre objecte que doni resposta a les possibles preguntes sobre la manera de representació que es comenta i reconstruir així en el mateix teixit documental unitats, conjunts, sèries, relacions, com va dir Michael Foucault, però no per descobrir-hi cap or pur, sinó per treballar-lo des de l’interior i elaborar-lo. Al panorama espanyol aquesta podria ser la tònica dominant, algun dia, de moment acompanyada de judicis de valor i d’acumulació d’anècdotes, fent del treball hermenèutic, com assenyala Jenaro Talens a la presentació de La mirada cercana (Zunzunegui, 1996) un confondre el fitxer amb l’instrumental. Però hi ha, comença a haver-hi, excepcions de mirada menys constreta, menys agressiva. Comentaris que escolten la imatge cinematogràfica desplaçats del punt central que és el lloc d’intersecció on vénen a morir les semiòtiques de la identitat. La pregunta seria, hi pot haver altres semiòtiques que no siguin reduccionistes?

 


Imaginem que les anomenem de la desconstrucció o de la transdiscursivitat, i que siguin textos sense sentit però consentits. Imaginem que en la construcció d’un objecte fem que entrin en relació ressonàncies enlloc de coses, incerteses enlloc de síntesi, desitjos enlloc de sabers. L’objecte resultant seria més aviat un ressò insondable de llarga durada que un paquet desmuntable que pogués ser traslladat, re-llegit. Aquest és el perill que corre eternament re-accentuat, que ens recordi que forts que érem enmig d’un pensament feble.

 

 

La nostra proposta seria escoltar l’indecible a l’aquí i ara per impedir que l’acabat de l’obra d’art, per exemple una pel·lícula, sigui la seva mort anunciada. Oposar a la temptació de quietud de l’espai del poder que fa discurs la lenta i interminable sensació de vertigen que ens produeix el moviment tènue del que està per dir. Ho farem comentant un text per cinematografiar però destinat per al cinema (de fet el rodatge es va dur a terme aquest any 1996, entre els mesos d’abril i juny, dirigida per Manel Cussó a partir d’un guió original de Dalí, del 1932 i no estrenada fins al 2000). Un text de Dalí del 1932 “Babaouo”, que podríem qualificar de no narratiu de base associativa. En principi, el situaríem dins dels paràmetres del surrealisme més pur, en la intercanviabilitat metafòrica dels objectes i sons, on els fets reals no tenen una significació lògica. En qualsevol cas, una història d’amor sense sentit, però consentida per aquesta estranya capacitat de l’home d’atreure’s el món cap a si, cap a allò idèntic, malgrat tot, per sobre de tot, imbècils del sentit

.Josep Franco i Giner

dilluns, 27 de novembre del 2023

Les platges regenerades del sud del València & el projecte de regeneració de la Goleta

    

Les platges recent regenerades del Saler han vist reduïda l'arena per la mar i l'onatge de dies passats sense que s'haja produït cap temporal. Segons els veïns afectats, i també s'ha publicat en diferents mitjans valencians, la mar s'està engolint les platges regenerades pel Ministeri de Transició Ecològica, un projecte que va transvasar tres milions de metres cúbics d'arena amb un cost de 25 milions d'euros. Les imatges publicades per la premsa i les difoses pels veïns evidencien que la mar torna a avançar i s'acosta a les dunes recuperades.

Els tècnics de la Direcció General de Costes responen amb un missatge tranquil·litzador. "Està passant allò que esperàvem", diuen.  En el projecte de regeneració es va programar la creació d'una zona d'arena de 120 metres d'amplada per a  guanyar els 70-75 metres d'ample que tenien les platges del sud fa 50 anys. Segons els tècnics és la mar qui ha d'aconseguir l'equilibri amb l'ample esperat final, o siga que la mar avançara entre 30 i 70 metres.
 
 
La platja de Pinedo, regenerada, ara després del temporal


Els veïns avisaven que el transvasament d'arena anava a ser tirar els diners perquè el primer temporal fort s'ho emportaria tot i ara tornen a reclamar la col·locació d'esculls artificials, una solució per a estabilitzar les erosionades platges que Costes no baralla. I la realitat sembla ser els va donant la raó.

Allò que s'ha fet en les platges del Saler és igual al que s'està fent a les Deveses de Dénia i el que es vol fer a la platja de Tavernes: ampliar la platja amb una gegantina aportació d'arena i arribar fins al límit que tenia la platja de la Goleta fa 50/60 anys. Ací a Tavernes es vol regenerar de la mateixa manera, però no es diu res de com es  minvaran les causes de la regressió, principalment com evitar els efectes negatius que té l'espigó de Cullera i tampoc  no es contempla en cap lloc del projecte la construcció d'esculls artificials que retinguen l'arena.

 

La mar ha arriba fins a les dunes de les regenerades platges del sud de València

 

Els esculls artificials és la solució que demanen els veïns del Saler i es també la solució que demana, junt a molts veïns i entitats valleres,  l'estudi que sobre les platges de Tavernes va dur a cap la Universitat Politècnica de València a petició de l'anterior govern de l'Ajuntament, un estudi rebutjat i menyspreat pel Ministeri de Transició Ecològica que mai no ha volgut saber res del mateix. 

Un estudi i la solució que aportava que, fins i tot va alçar una polèmica en el govern anterior, quan el PSOE es va posicionar a favor i defensa del Ministeri del govern socialista de Madrid i en contra de la proposta de l'estudi encomanat per l'Ajuntament. En plena campanya electoral, malgrat formar part del govern municipal, el PSOE de Tavernes va criticar la solució  en un article d'opinió del que és ara regidor Juan Bautista Talens que va aixecar ampolles i molt de malestar en Compromís, amb encreuament d'opinions en premsa.  Un article que encara es pot llegir integre 

https://www.levante-emv.com/safor/2023/04/11/tapar-amb-arena-85855129.html

 

Al nord del Xúquer s'acumula l'arena, al sud on hi ha la Goleta es perd tota. Són els efectes de l'espigó

 

En definitiva no anem a posar en dubte que es puga recuperar la Goleta, però si que hi ha preocupació - evidenciades en les al·legacions al projecte-  que al cap d'un temps passe igual que al Saler, si finalment no es contempla cap correcció de les causes que provoquen el trencament de corrents marins i la falta de sedimentació a la Goleta, o siga actuació a l'espigó del Xúquer. El que preocupava en algunes al·legscions és que si el projecte de regeneració de la Goleta s'executa segons la proposta que coneixem de Tragsa,  no servesca per a res sense esculls que retinguen l'arena, diga el que diga l'esmentat article d'opinió i el Ministeri.

L'equip de Bolomor va ser distingit divendres amb el "Premi Investigació" del Grup Radio Gandia


L'equip del jaciment de Bolomor, que dirigeix des de fa més de 30 anys el científic Josep Fernández, va rebre el passat divendres el guardó que l'acredita com a guanyador del Premi d'Investigació atorgat pel Grup Radio Gandia. L'acte va tindre lloc en el transcurs d'una gal·la celebrada en el Teatre Serrano de Gandia.

Josep Fernández finalment no va poder rebre personalment el guardó perquè un accident a la pista de Silla va causar tal retenció amb parada del transit durant temps, que li va impedir  arribar a hora al lliurament.
 
El protocol de l'acte indicava que Josep Fernàndez rebria en l'acte el guardó de mans de l'alcaldessa de Tavernes, com a representant de l'Ajuntament valler perquè els premis es donaven als premiats pels patrocinadors i alcaldes/alcaldesses de Gandia, Oliva i Tavernes. 
 
 
Foto: Facebook R. Gandia
 
Davant l'absència per l'incident del trànsit, l'organització va decidir que la presentadora de l'acte, Marina Vallés,  lliurarà simbòlicament el guardó a l'alcaldessa vallera en lloc de l'absent Josep Fernández, perquè li l'entregue com a premiat i director de l'equip de Bolomor durant més de 30 anys. 
 
La possible solució que fóra el regidor i primer tinent alcalde de Tavernes, Josep Llàcer, de Compromís, qui arreplegara el guardó en representació de Fernández, no va ser tinguda en compte sembla ser per la norma de l'acte d'un representant de l'Ajuntament a l'escenari. No cal ara i ací, indicar la relació del regidor en el jaciment i l'impuls del seu coneixement des de l'Ajuntament a més d'altres realitats des de les regidories d'Obres o Patrimoni durant anys, cas per exemple de l'obtenció dels terrenys,  impulsar les obres del Centre d'Interpretació o el projecte definitiu que hi ha pendent a executar. Tot això el convertia potser en la persona més adient per a rebre el guardó en representació del premiat.
 


diumenge, 26 de novembre del 2023

El Centre Excursionista va celebrar ahir la edició anual de la "Valldigna Extrem".

 

El Centre Excursionista va celebrar ahir la "Valldigna Extrem", prova esportiva que organitza any rere any l'entitat vallers i que ahir es va celebrar amb un bon dia que va facilitar els participants gaudir de les espectaculars vistes que de la Valldigna ofereix el recorregut de la prova. 





 
a Valldigna Extrem 2023  iniciava el periple per les nostres muntanyes a les 7’00 hores del matí, en un recorregut de quasi tot el dia de durada i que, com sol passar en totes les edicions, venia a acabar de nit. L'itinerari s'ha marcat per llocs emblemàtics de la comarca valldignenca, com la travessera de Favara, camí de la Granata, Sangonera, la Ratlla, font del Barber, els Tossalets, camí vell d 'Alzira, Simat, font del Cirer, Penyalba, Pla de Santomas i barranc de Cremades. 

 
 
 
 
 
Un any més, la prova de la qual cal insistir que no és competitiva, no hi ha classificacions només la satisfacció de competir i acabar la prova, va estar molt ben preparada en tots els aspectes organitzatius i de proveïment, per fer realitat aquesta prova exigent i que fa honor al seu nom: Valldigna Extrem.
 
Remés

divendres, 24 de novembre del 2023

Presentació del llibre postum de Sico Fons "Venim del Sud"

 

La Casa de la Cultura ha acollit la presentació de l'obra postuma de l'escriptor valler, Sico Fons, "Venim del Sud" en un acte en el qual han intervingut la regidora de Cultura, Encar Mifusd, i Rosa Magraner, Adriana Serlik i Jaume Talens. 

Encar  Mifsud ha significat la importància de l'obra de Sico Fons dins del panorama cultural de Tavernes i la Valldigna i no només quan a literatura, la seua faceta principal, sinó també com  a organitzador i col·laborador en esdeveniments teatrals, pictòrics, etc. Mifsud ha remarcat que Sico Fons podem considerar-lo avui dia al costat dels grans personatges de la literatura vallera, el poeta Vicent Clar, l'autor i crític teatral Josep Monleón i el novel·lista Rafael Chirbes.

 

 

 

La poetessa i escriptora Adriana Serlik ha explicat la gestió del llibre, i encara que podem considerar-la com a editora, calia donar-li molt de mèrit al mateix Sico Fons, que havia posat molt de la seua part en la maquetació i tria de la tipografia. També ha assenyalat que els guanys de l'edició es dedicaran a ajuda de la Fundació Aspanion" de xiquets i xiquetes amb càncer.

La professora Rosa Magraner ha destacat la gran producció literària de Sico Fons, ja que des del 2001 fins avui té publicats 21 llibres, amb la qual cosa és un llibre per any i ha remarcat el Sico Fons d'ampla cultura i "gran devorador" de llibres, una faceta que li venia des de molt menut, quan va passar llargues temporades al llit per una malaltia.





El professor Jaume Talens va tancar l'acte, amb una intervenció que es va dedicar més que res a explicar l'obra, la qual ha qualificat com llibre de viatges, o si volíem tres viatges en un llibre que és de memòria, dietari, biografia ficció, assaig, però tot acaba en una pura novel·la, en una ficció que pot semblar real, amb un personatges que sembla que coneixem, però no són ells, i fins i tot la malaltia no és mai la mateixa, però si el sentiment, un treball de preparació per a un adéu.

Coneixerem en llegir el llibre el debat constant dels comerciants Eugeni, i Francesc, amb viatges comercials quinzenals que els permet viure, però sura a l'hora d'escriure el dietari  el seu pensament sobre la cultura, la defensa de la seua ideologia comuna dels dos amics, amb les relacions dels amics del nord, per parlar de  la identitat comuna, fins i tot esplaiant-se amb un toc sociològic de les amistats d’allà on paraven. 

Talens assenyalava que és una obra on no cal esperar inventaris selectius, si no aquells que el Sico Fons  ha viscut des de la cultura, l’amor i la malaltia. Molt encertades les descripcions històriques i fins i tot de temes actuals, com és el cas del procés i la independència vista des del nord del nord i del sud del sud.

 

 

 

 

"Venim del Sud" és realment el testament, el llegat de Sico, ell sabia que era el llibre postum i l'escriu en benefici de la llengua i de poder ser lliure, ell que sempre deia que no va voler estudiar per llegir allò que li agradava, no el que li imposaven.

Ara cal esperar, com havia dit la regidora Mifsud, i Jaume Talens, que la ciutat el reconega com mereix.