L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.040
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 29.079

dissabte, 25 de setembre de 2021

REPORTATGE: "La Dansa del Vetlatori" de Tavernes (Part II) La difusió


La inclusió de “La Dansa del Vetlatori” de Tavernes en el repertori del recent creat Grup Alimara (1975)  i la posterior publicació de la música i cant en el seu LP titulat “A l’aire de la terra” (1981) va servir per escampar la dansa vallera i donar-li una certa popularitat en els cercles de música i balls populars valencians (Foto superior: interpretació de l'escultor Jere). 

Cal dir que el Grup Alimara va ser a finals del segle XX un referent fonamental per a molts altres grups valencians, sobre tot gràcies a la seua tasca de recuperar i donar a conéixer cançons i balls del País Valencià que eren en evident perill de desaparició. Va ser majorment en una època, les dècades dels 70  i 80, en què hi hagué un reviscolament de la cultura popular del poble valencià,  facilitat en bona part pel canvi en la situació política del moment després la mort del dictador, on a les nostres terres s'unia reivindicacions com la petició de l’Estatut i la defensa del valencià.

Van ser unes dècades fèrtils quan a l'aparició de grups i cantants (Al Tall, Ovidi Montllor, Carles Barranco, Els Pavesos, Josep Lluís Valldecabres, Lluís Miquel i els 4Z, Lluís El Sifoner, Araceli Banyuls, Paco Muñoz, Remigi Palmero....) molts dels quals, amb diversos estils i maneres de fer, beuran de les fonts de la música i danses populars. Això indirectament va potenciar el ressorgiment de grups de ball en molts pobles  i, fins i tot, es va empentar el reviscolament i la reivindicació d’instruments nacionals nostrats, com la dolçaina (Joan Blasco, Joan Martínez... )  i el tabalet. 


Portada del LP "A l'aire de la terra" on s'edita en 1981 "La Dansa del Vetlatori"
 

Tornant a "La Dansa del Vetlatori" una recerca a Google ens permet comprovar la seua difusió i trobar a youtube com hi ha altres grups que, seguint el camí d'Alimara, han incorporat al seu repertori la dansa vallera (Grup de Danses Salpassa, el Grup de Ball de la Falla Progrés, el Grup de Danses d’Ontinyent i La Comarcal, també el nostre grup local en altra època, etc)  i com, de vegades, hi ha qui ho fa amb una escenografia que representa la vetla de l’albat.

Alimara  coneix les nostres danses

A principis de la dècada dels 1970, al si de la Societat Coral “El Micalet” de València un grup de persones treballava per crear un grup i escola de ball popular valencià. Alguns dels seus components es van desplaçar a Tavernes. Era l’estiu - tot i que no hem pogut precisar exactament l’any, potser el 1973- i la finalitat era parlar amb el mestre ballador Paco Galera (q.e.p.d.), fill de pares balladors, i ballador ell mateix del grup valler de danses tradicionals.

El grup valler, tan actiu en altres temps, feia anys que havia abandonat l’activitat, entre altres circumstancies, a causa de l'escàs interés -per no dir nul-  que trobava en el franquisme i els Ajuntaments franquistes, poc proclius a potenciar i protegir les expressions de la cultura popular dels valencians i valencianes, la qual moltes vegades era identificada contraria al sentiment de la unitat d'Espanya.

No sabem a València qui els parlaria de Paco Galera (el tio Paco) i dels balls de Tavernes, ni tampoc qui els hi va posar en contacte però, aquell petit grup de persones, format per homes i dones, sí sabem que el visitaren varies vegades al llarg de l’estiu. Tampoc avui en coneixem tots els seus noms però sí  que entre ells hi havia Fermín Pardo, un dels impulsors del grup que s'hi gestava: “Alimara”, perquè el tio Paco l'esmentaria després de vegades en recordar aquells episodis. Aquelles vesprades foren fructíferes i la terrassa-corredor que formava les dues files d’habitatges de l’edifici on vivia (Voramar), obert a la mar, fou improvisat escenari on el tio Paco, a més de parlar-los dels balls de Tavernes, els va explicar els passos i,  fins i tot, encara hi havia temps per comprovar i practicar “in situ” tot allò que els ensenyava. 
 
No podem deixar de banda, i això era ben clar, que les persones que el visitaven coneixien i ballaven, i dependre els passos dels vallers no els seria difícil i menys quan tenien davant un bon mestre. I entre explicacions de balls, assajar alguns passos, comentaris sobre el passat i el futur dels balls populars... els components del “Grup Alimara” van beure de l’esències i esperit dels balls vallers i de la saviesa del tió Paco Galera. És una història que s’ha conservat a la família i que, a falta de més detalls que la memòria ja ha oblidat, a grans trets va ser així.

Això ens obre a formular-nos algunes preguntes:

- A més del “Bolero” i “La Dansa del Vetlatori”, els dos gravats en LP per Alimara... ¿de quins altres balls vallers parlaren? No ho sabem, perquè el tio Paco, i així ens consta, no va poder ensenyar tots el que ell havia ballat en la seu vida de ballador perquè... n’hi havia alguns que els havia oblidat, no els tenia complet en la ment.

- ¿Es podria afirmar que va ser allí, en eixes converses, quan “Alimara” coneix la dansa i el ritus social que implicava, i també el valor cultural que atresorava “La Dansa del Vetlatori” de Tavernes?  Nosaltres n'estem convençuts que sí. 

 

Primer LP d'Alimara que inclou el "Bolero de Tavernes"
 

Els temes vallers als LP i CD del Grup Alimara

L’any 1975 es fundava el Grup Alimara, i poc després, el 1978, es va enregistrar el seu primer vinil, un LP titulat “Cançons i danses del País Valencià”, on entre altres hi havia inclòs el “Bolero de Tavernes”. Seria, amb prou seguretat, un dels balls que aprengueren a la platja vallera, i al LP es manté al text de les cançons
la dualitat de llengües, estrofa en castellà i en valencià, com es canta a Tavernes, tot i que ho feren amb una lletra distinta de la que estem acostumats a sentir al grup de Balls Populars de Tavernes, que escoltarem en vídeo més davall. 

Aquesta és la lletra que  canta Alimara en aquest LP

El bolero, señores,
Ya lo han vedado. Ay!
Ya no diran las damas
Qué bien parado!

En l'assut de Barxeta
hi ha un sarvatxo. Ai!

Ves espai no et mossegue
que està borratxo.


A partir d'ací, vorem el "Bolero de Tavernes" com serà inclós per altres grups en el seu repertori ("Folies" de Carcaixent, "Grup de Danses" de Pedreguer, "Grup de Danses La Senyera" de València...),  a més del “Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes”. 
 
Nosaltres us oferim el “Bolero de Tavernes” en la versió del nostre grup local, amb text amb dos estrofes, una en castellà i una segona en valencià (“Un cazador cazando perdió el pañuelo,¡ay!... El rector de Tavernes té una burreta...), talment com consta en la transcripció que el 1951 havia fet el músic i compositor Antonio Chover.
 
El Bolero. Trobades de Folklore Dipu 2017
 

L’any 1981, com ja hem dit, “Alimara” publicava el tercer LP on incloïa “La Dansa del Vetlatori” però no adoptaren com a text de les cançons cap de les estrofes populars que ja vam publicar en la primera part d’aquest reportatge. Per al grup, l’escriptor i poeta Toni Mestre (q.e.p.d),  una de les persones que més va fer per la nostra llengua en aquelles dècades i molt vinculat al grup i a la Societat Coral el Micalet (també s'hi va iniciar en el ball), va escriure uns versos nous que, popularitzats, són els que ara usen tots els grups que han inclòs la dansa vallera en el seu repertori.

El grup del cap i casal, a més d’incloure la dansa vallera en el seu extens repertori, ha aprofitat de vegades per realitzar un muntatge on es representa com podia ser el vetlatori d’un albat en qualsevol poble valencià. 
 
El resultat és un quadre escènic que recull tot el tipisme i costumari de finals dels segle XIX i principi del XX, que ens deixa vore com seria una nit de vetla en una casa de qualsevol poble, com Tavernes. Escoltarem d'inici el crit esgarrat i de gran dolor d’una mare, la campana menuda del campanar tocar a morts i vorem la taula parada per als balladors, les dones que volen donar conhort als pares, el res del rosari, i com s’inicia la dansa, amb un parella, i com s’hi van afegint altres, fins arribar a un esclafit alegre final amb el ball conjunt de totes les parelles, simbolitzant l’alegria perquè l’albat ara és un angelet que està al cel. 
 
 
 
 

 Nota: Aquest reportatge és un homenatge a l'últim mestre de la dansa a Tavernes, Paco Galera Chover, però també a tots els homes i dones que, a través del temps i ara mateix, treballen,  s'esforcen i lluiten per mantindre viva la flama de la nostra tradició folklòrica, perquè les nostres cançons i balls tradicionals no es perden. A tots ells, com a valencians i vallers, el nostre agraïment.

Vicent Martínez i Sancho presenta dijous que ve al Centre Octubre el llibre "Consideracions aritmètiques heterodòxes".


 El simater Vicent Martínez i Sancho, presenta el pròxim dijous, 30 de setembre a les 19 hores, al "Centre Octubre de Cultura Contemporània" de València el seu llibre "Consideracions aritmètiques heterodoxes". El simater que va ser president d’ACPV entre els anys 1999 i 2005, presentarà el seu llibre acompanyat per Facundo Ballester, catedràtic de Física Atòmica, Nuclear i Molecular de la Universitat de València.

L'obra del professor Martínez i Sancho "Consideracions aritmètiques heterodoxes" és una obra sobre els nombres naturals conformada per tres assajos:

I. De la Criptografia Moderna a la Criptografia Aleph-0
II. Paritat i Primalitat (Conjectures de Fermat, de Goldbach, i de la Infinitat dels Primers Bessons)
III. Mètodes aritmètics en l’anàlisi de la distribució dels nombres primers

El primer assaig consta de dues parts: en la primera es descriuen les característiques dels sistemes criptogràfics inventats des del període de les primeres substitucions monoalfabètiques fins al període de la substitució polialfabètica digital que, teòricament, culmina amb el que és anomenat Marc Teòric de la Criptografia Moderna o de Shannon.

En la segona part s’hi introdueix la innovació: El Marc Teòric de la Criptografia Aleph-0, del qual l’anterior de Shannon és un cas particular, permet demostrar el Teorema de la indistingibilitat entre plaintexts i criptogrames, teorema que obre un ampli ventall de camins en la construcció de sistemes criptogràfics perfect secrecy, com ho són els que es desenvolupen en el text: la Criptografia de Residus, la Criptografia TK (o de la Clau Viatgera) i la Criptografia IGK (o de la Generació Instantània de la Clau de Xifrat d’un sol ús).

Vicent Martínez i Sancho, un referent en la defensa del nostre País

Cal dir que  Vicent Martínez i Sancho, de Simat,  va exercir de professor a la Facultat de Física de la Universitat de València durant 40 anys. Té l’honor d’haver escrit el primer llibre en català per a l’estudi de la física en la Universitat “Fonaments de Física” que va ser editat en el 1991 per l’Enciclopèdia Catalana. També és autor dels assaigs “Teoria de la Relativitat: Algunes consideracions sobre els procediments de mesura dels intervals espacials i temporals” (Universitat de València, 1982) i “Sobre el significat de la Relativitat” (PUV, 2004).

És també autor del llibre"L'ús de l'energia nuclear (Homo sapiens?)" i "La memòria dels absents", un llibre on repassa una part de la història de Simat en el franquisme, post-franquisme i la història de la transició a la democràcia, on es centrava l'autor, fins el mil nou-cents vuitanta-set. 

Vicent Martínez i Sancho ha estat sempre una persona molt vinculada als moviments de defensa de la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre patrimoni.  A més d'haver estat president d'ACPV, va ser un dels simateres que als anys 70 signaren el manifest per aturar la destrucció del monestir de Santa Maria i va ser també membre fundador de l'Associació d'Amics de la Valldigna, entitat que en eixe temps va impulsar el moviment reivindicatiu per protegir aquest monument emblemàtic de la Valldigna.


L'alumnat de Forestal rehabilita i recupera un tram de senda en el paratge de Clot de la Font

 

L’alumnat de l’especialitat de Forestal del Taller d’Ocupació “Millorem l'entorn de Tavernes III” continua els treballs iniciats mesos enrere amb l'objectiu de millorar l’ús públic de l’entorn del Clot de la Font.

Les darreres actuacions van lligades a la recuperació d’un tram de senda amb la finalitat de comunicar el Molí del Pla amb el Clot de la Font i el camí de l’Ombria de Dalt. No cal indicar la importància del treball en recuperar una senda que després contribueix a que els visitants i amants de la natura puguen visitar i conéixer millor el nostre territori. 

 

 

La senda es trobava amb un estat inicial bastant lamentable, d'ací que ha fet necessari que l’alumnat del taller posés en pràctica tots els coneixements adquirits al llarg dels darrers mesos. S’han hagut de realitzar tota classe de treballs forestals i utilitzar tota la ferramenta. A més, s’han fet pràctiques de moviment de terra i d’anivellació del terreny.

 

  

 

Entre la maquinària usada està la desbrossadora, la motoserra i  altra ferramenta manual (aixades, corbelles, tisores de podar,…) per eliminar o retallar vegetació, retirar pedres, assentar la senda, refer marges de pedra…

El resultat es pot comprovar en les fotografies que publiquem 

 

divendres, 24 de setembre de 2021

DIA 24 SETEMBRE: L'Info Covid-19 ens confirma avui 230 contagis i 2 defuncions



INFO COVID-19 PAÍS VALENCIÀ (24 Setembre):


TERMÒMETRE DIARI EVOLUCIÓ VACUNACIÓ:
🟢 EL 90,2% DE LA POBLACIÓ MAJOR DE 12 ANYS JA HA REBUT 1 DOSI DE LA VACUNA I EL 87,7% LA PAUTA COMPLETA DE VACUNACIÓ.

TERMÒMETRE DIARI EVOLUCIÓ COVID-19:
🟢 DESCENS NOUS CONTAGIS, INCIDÈNCIA ACUMULADA, CASOS ACTIUS I D'HOSPITALITZATS I UCI. VACUNACIÓ. SENSE DEFUNCIONS A CASTELLÓ.
🔴 DEFUNCIONS A ALACANT I VALÈNCIA.

1.- NOUS CONTAGIS
✅ 🟢 Hi ha hagut 230 NOUS CONTAGIS per 256 ALTES. Continua havent-hi més altes que nous contagis.
✅ 🟢 És un descens del 18,4% respecte al nombre de casos produït el divendres passat (282).
✅ 🟢 El percentatge de casos actius BAIXA fins al 0,52%


2.- DEFUNCIONS
✅ 🔴 S'han registrat 2 defuncions des de l'última actualització (1 a la província d'Alacant i 1 en la de València).

3.- HOSPITALITZACIÓ
✅ 🟢 Ha BAIXAT el número d'hospitalitzats respecte a ahir en 8 menys.
✅ 🟢 El d'ingressats en UCI BAIXA en 1.

4.- INCIDÈNCIA ACUMULADA
✅ 🟢 La Incidència Acumulada a 14 dies  se situa en 52,66 casos per cada 100.000 habitants. Ahir era de 53,13. Ha BAIXAT la incidència en 0,47 punts.
✅ 🟢 Del divendres passat a hui la Incidència Acumulada ha BAIXAT en 10,063 punts, de 62,72 a 52,66.

5.- VACUNACIÓ
✅ 🟢 3.938.163 persones ja han rebut la doble dosi de vacunació.
✅ 🟢 Hi ha hagut més persones que han rebut les dues dosis de la vacuna (12.271) que nous casos (230). Per cada nou cas hi ha 53 que han rebut la segona dosi de vacuna

Demà dissabte i diumenge se celebra “La Vall dels Llibres”, 1a fira d’editorials independents, en el monestir de Simat

El Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna (Simat, País Valencià) acollirà demà dissabte, dia 25, i diumenge, dia 26 de setembre.  la 1a Fira d’editorials independents i de proximitat de la Valldigna, “la Vall dels Llibres”. La iniciativa impulsada per la Mancomunitat de la Valldigna i per l’editorial Lletra Impresa Edicions compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, de la Mancomunitat de la Valldigna i de l’empresa Alverlamp. A més a més, hi col·laboren la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, Full-Fundació pel Llibre i la Lectura, l’Associació d’Editorials del País Valencià, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Saforíssims SL, de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Alzira i de la Regidoria de Cultura de Gandia.

El  programa compta amb quaranta-cinc activitats programades que es duran a terme simultàniament en tres escenaris: presentacions de llibres, converses entre autors/es, xerrades, taules redones, concerts, contacontes, tallers infantils, activitats per al jovent, un espectacle de dansa, entre altres actuacions. 

A tall d’exemple, hi haurà una taula redona sobre Joan Fuster, del qual es compleix l’any vinent el centenari del seu naixement, amb la participació de Ferran Garcia-Oliver, Isidre Crespo, Toni Mollà i Lourdes Toledo. Una altra taula redona de reflexió i debat sobre la normalització literària i lingüística de les darreres dècades, amb les intervencions de Lourdes Boïgues, Pep Bataller, Isabel Canet i Manolo Gil. Igualment, hi haurà una conferència a càrrec de l’escriptor i periodista de la Universitat de València Martí Domínguez; un recital de música i rapsòdia a cura de Tomàs de los Santos, que ha confeccionat un treball magnífic dedicat a Joan Salvat-Papasseit i l’actuació infantil “Contes disparatats”, del grup Disparatario. Els visitants de la Fira podran gaudir de l’exposició “Vacuna’t amb la lectura” cedida per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. L’exposició, concebuda per la il·lustradora Xulia de Vicente i l’escriptor Pasqual Alapont, consta de 16 panells explicatius i un còmic amb consells pràctics per fomentar la lectura en família.

 

Cliqueu damunt per engrandir

 

L'entitat ha previst el lliurament d’un premi a una entitat o a una personalitat la trajectòria professional de la qual s’haja centrat en la promoció de la lectura en valencià. L’entitat o persona reconeguda amb aquest guardó rebrà una escultura creada ex professo de l’artista Josep Basset. Un altre artista de primera fila que participa també a la Fira és Vicent Almar, que s’ha encarregat del disseny del cartell de la Fira i del díptic de la programació.

L’objectiu de la Fira és la promoció de la lectura en valencià i de llibres publicats per editorials independents professionals i per institucions públiques de proximitat. Lletra Impresa Edicions, una de les dues entitats organitzadores de la Fira, assenyala que “la Vall dels Llibres no serà una fira de llibre a l’ús més perquè pretenem que es convertisca en una fita literària, llibresca i cultural indefugible i anhelada cada any”.

En aquesta primera convocatòria, hi ha prevista la participació de vint-i-cinc editorials. De Catalunya vindran Brau Edicions (Figueres), Editorial del Pirata (Sabadell) i Godall (Barcelona). De Mallorca, AdiA Edicions (Calonge). I del País Valencià: Afers (Catarroja), Aila (Altea), Balandra (València), Drassana (València), Edicions Camacuc (Paiporta), Edicions del Buc (la Pobla de Farnals), Edicions del Bullent (Picanya), Edicions 96 (la Pobla Llarga), Edicions Tívoli (Gandia), El Petit Editor (Cullera), Harkonnen Books (Benifairó de la Valldigna), La Orquídia de Darwin (Massanassa), L’Encobert (València), Lletra Impresa Edicions (Gandia), Perifèric Edicions (Catarroja), Pruna Llibres (València), Salze (Castelló de la Plana), Sargantana (Paterna), Scito Edicions (València), Sembra Llibres (València) i Vincle (València).

Cliqueu damunt per engrandir

 

També es compta amb la presència de les publicacions del CEIC Alfons el Vell de Gandia, de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València i de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) a través de les llibreries Ambra de Gandia i Les Graes de Simat de la Valldigna. Als escriptors i intel·lectuals ja esmentats, cal afegir-n’hi d’altres de gran anomenada i prestigi com ara Encarna Sant-Celoni, Joan Borja, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Teresa Pascual, Josep Piera, Adriana Serlik, Sico Fons, Vicent Cremades, Àfrica Ramírez, Toni Cucarella, Francesc Bodí, Manel Rodríguez-Castelló, Emili Morant, Antoni Prats, Jordi Botella, Begonya Mezquita, Rosa Mengual, Rafa Gomar, Núria Sendra, Emili Piera, Matilde Martínez, Pau Sif, Vicent Berenguer i Juli Capilla, entre altres.

La Mancomunitat de la Valldigna ha remarcat que “la convocatòria d’aquesta fira pretén recolzar la creació i l’edició, així com posar en contacte tant a editors com a escriptors amb el públic. És una aposta ferma que, sumada a les activitats programades durant l’any, pretén convertir el Monestir de la Valldigna en un centre cultural referent al País Valencià”.

 

A la Valldigna i al Departament de Gandia xifres semblants a les del dimarts, amb millora de la IA en el Departament Sanitari


Pocs canvis a la Valldigna, i els dos que hi ha en un  es millora la situació anterior, com passa a Benifairó, i en l'altra s'empitjora un poc, cas de Tavernes.
 
Benifairó no ha tingut cap nova infecció i ha vist disminuir els casos actius, que es queden en 1, i per tant es produeix una baixada també de la seua IA que queda en 64 per 100.000 en 14 dies quan era de 128 el dimarts. Tavernes ha tingut 3 noves infeccions, ha pujat els casos actius, que ara en són 9, i ha pujat un poc la IA que ara és de 46 per 100.000 en 14 dies quan era el dimarts de 52.
 
Aquestes dues localitats presenten curacions: 2 a Tavernes i 1 a Benifairó, mentre en cap de les dues s'ha produït una defunció.
 
Quan a Simat i Barx cal indicar que mantenen les mateixes xifres des de fa setmanes, cosa que ens alegra, essent les úniques localitats de la Valldigna lliures del virus. Confiem en què Tavernes i Benifairó se sumen a aquesta situació, que es va donar per última vegada el 15 de juny. El resum de Simat i Barx és clar:  cap infecció, cap cas actiu i cap variació en la IA, tot 0.

En resum i en base a les xifres, la Valldigna es manté quasi com divendres i dimarts passat, amb unes xifres generals molt semblants.




- Tavernes

Casos totals durant la pandèmia: 1.660 (eren el divendres 1.657)
Noves infeccions: 3 (el dimarts 1)
Casos actius: 9 (el dimarts 8)
Persones curades des de l'última actualització: 2
Incidència Acumulada: 52 per 100.000 habitants ( era de 46 dimarts)
Defuncions totals: 52
 
 
- Simat

Casos totals durant la pandèmia: 163
Noves infeccions: 0
Casos actius: 0
Persones curades des de l'última actualització: 0
Incidència Acumulada: 0 per 100.000 habitants
Defuncions totals: 3

- Benifairó

Casos totals durant la pandèmia: 97
Noves infeccions: 0 (foren 0 dimarts 1)
Casos actius: 1 (eren dimarts 2)
Persones curades des de l'última actualització: 1
Incidència Acumulada: 64 per 100.000 habitants (era 128 dimarts)
Defuncions totals: 0

- Barx

Casos totals durant la pandèmia: 129
Noves infeccions:0
Casos actius: 0
Persones curades des de l'última actualització: 0
Incidència Acumulada: 0 per 100.000 habitants
Defuncions totals: 14


DEPARTAMENT DE GANDIA





El Departament de Gandia ofereix semblant xifres que el dimarts quan a infeccions, en sumar-ne 17 noves, però presenta una baixada dels casos actius que implica també una abaixada en la IA que ara es de 39'50 quan el passat dimarts era de
54 per 100.000 habitants els 14 dies. Ara mateix el nombre total d'infeccions en pandèmia arriba a les 15.920.

En aquesta actualització són 43 les persones que han superat el virus, i novament no hem de lamentar cap defunció, que continua en 288.

Les xifres completes són les següents:

Casos totals: 15.920 (n'eren dimarts 15.903)
Noves infeccions: 17 (el dimarts 16)
Casos actius: 70 (eren dimarts 96)
Persones curades des de l'última actualització: 43
Incidència Acumulada: 39'50 per 100.000 habitants (era 54)
Defuncions totals: 288

 

Tavernes fa una petita passa enrere i suma 3 noves infeccions i augmenta un poc la IA


Les dades d'avui a Tavernes ens indiquen avui divendres una pujada en els casos d'infecció, que no és exagerada, però és una pujada respecte a les xifres que havien tingut les darreres actualitzacions: avui sumem 3 infeccions (dimarts va ser 1) i arribem a un total de 1.660 en pandèmia.

Paral·lelament, hem pujat un poc els casos actius que ara són 9 la qual cosa ens ha dut també a una pujada lleugera de la IA que ha passat a ser de 52 per 100.000 habitants els 14 dies, quan era de 46 el dimarts.

Tot això ens deixa ben clar que el virus encara conviu entre nosaltres, i que quan toit apuntava la darrer setmana a una baixada de xifres, hem tingut un augment. Tot i el gran esforç fet en vacunacions la batalla no està guanyada i que hem de continuar vigilants i seguint al peu de la lletra les recomanacions sanitàries.

Des del dimarts hi ha 2 persones més curades i no hem patit cap defunció: són 52 en el total de pandèmia.

La gràfica següent ens informa del que ha estat l'estiu-covid a Tavernes. 



Resum de les dades segons l'actualització de la Conselleria de Sanitat

 


 
- Tavernes


Casos totals durant la pandèmia: 1.660 (eren el divendres 1.657)
Noves infeccions: 3 (el dimarts 1)
Casos actius: 9 (el dimarts 8)
Persones curades des de l'última actualització: 2
Incidència Acumulada: 52 per 100.000 habitants ( era de 46 dimarts)
Defuncions totals: 52

 

dijous, 23 de setembre de 2021

DIA 23 DE SETEMBRE: InfoCovid-19 al País Valencià: 210 nous contagis i 9 defuncions


INFO COVID-19 PAÍS VALENCIÀ (23 Setembre)

TERMÒMETRE DIARI EVOLUCIÓ VACUNACIÓ

🟢 EL 90,1% DE LA POBLACIÓ MAJOR DE 12 ANYS JA HA REBUT 1 DOSI DE LA VACUNA I EL 87,5% LA PAUTA COMPLETA DE VACUNACIÓ.


TERMÒMETRE DIARI EVOLUCIÓ COVID-19:

🟢 DESCENS NOUS CONTAGIS, INCIDÈNCIA ACUMULADA, CASOS ACTIUS I D'HOSPITALITZATS I UCI. VACUNACIÓ. SENSE DEFUNCIONS A VALÈNCIA.🔴 DEFUNCIONS A ALACANT I CASTELLÓ 

1.- NOUS CONTAGIS
✅ 🟢 Hi ha hagut 210 NOUS CONTAGIS per 245 ALTES. Continua havent-hi més altes que nous contagis.
✅ 🟢 És un descens del 39,1% respecte al nombre de casos produït el dijous passat (345).
✅ 🟢 El percentatge de casos actius BAIXA fins al 0,53%.

2.- DEFUNCIONS
✅ 🔴 S'ha registrat 9 defuncions des de l'última actualització (8 a la província d'Alacant i 1 a Castelló)
3.- HOSPITALITZACIÓ
✅ 🟢 Ha BAIXAT el número d'hospitalitzats respecte a ahir en 7 menys.
✅ 🟢 El d'ingressats en UCI BAIXA en 4.

4.- INCIDÈNCIA ACUMULADA
✅ 🟢 La Incidència Acumulada a 14 dies se situa en 53,13 casos per cada 100.000 habitants. Ahir era de 54,04. Ha BAIXAT la incidència en 0,91 punts.
✅ 🟢 Del dijous passat a hui la Incidència Acumulada ha BAIXAT en 12,32 punts, de 65,45 a 53,13

5.- VACUNACIÓ
✅ 🟢 3.925.892 persones ja han rebut la doble dosi de vacunació.
✅ 🟢 Hi ha hagut més persones que han rebut les dues dosis de la vacuna (2.258) que nous casos (210). Per cada nou cas hi ha 11 que han rebut la segona dosi de vacuna.

REPORTATGE: La Dansa del Vetlatori de Tavernes (Part I)

"Dansa del Vetlatori" gravat de Gustau Doré

“La Dansa del Vetlatori de Tavernes és la més bonica de les que hi ha al País Valencià”
Pep Gimeno “Botifarra” al “Concert amb banda” de les Festes del Poble.



L'actuació de Pep Gimeno "Botifarra" a la Plaça Major en acabar el concert amb “La Dansa del Vetlatori” va servir per a posar en valor i en coneixement de molts vallers aquesta peça del nostre folklore tradicional, però també ens va fer girar la vista cap a costums ancestrals que es perderen fa anys. 
 
"La Dansa del Vetlatori" de Tavernes, tot i que ara és ballada i està vigent en molts repertoris dels grups de balls valencians, és encara avui dia una gran desconeguda dels vallers i valleres en haver-hi desaparegut fa un segle.  Antigament, a més de Tavernes, es ballava a moltes comarques del País Valencià, sobre tot les costaneres valencianes, i s’estenia cap a Alacant i Castelló. Rebia diversos noms segons la comarca, així era “Dansa del Vetlatori” a la Valldigna i la Vall d’Albaida, “Dansa del Mortitxol” (Alacant) o “Dansa de l’albat” (zona de la Ribera i Horta).

Era una de les moltes danses tradicionals valleres i probablement va tindre vigència al segle XIX i principis del segle XX, quan els balls populars eren comuns a moltes celebracions i festes com a expressió genuïna de l’anima de Tavernes: “Les típiques danses a l’estil del país formen part del programa de festejos. Algunes parelles de balladors, vestits a l’antic costum, executen al compàs del tabalet i la dolçaina, els rítmics moviments primer lent, un poc més vius després quan els instrumenten marquen el fandango, ocasió adient perquè cada parella lluesca la seua habilitat i arranque els aplaudiments de la concurrència”. Vicente Grau Bono “Topografía médica de Tabernes de Valldigna” (1925).

Centrant-nos en la “Dansa del Vetlatori” cal dir que és un ball típic valencià que s'interpretava amb motiu de la mort d’un albat o infant i, segons les creences d’aleshores, cal entendre albat com a una criatura morta abans d'arribar a tenir ús de raó o prendre la comunió als 8 anys, i per això estava lliure del pecat original. També hi havia la creença que els albats eren esperits que beneficiaven i protegien la família a la qual pertanyien. 
 
 
 
El musicòleg valler Antonio Chover (qepd), fill predilecte de Tavernes, ens parla de la dansa en el seu llibre “Cançons, danses i pregons de Tavernes de la Valldigna” (1951), i ja remarca aleshores que va ser una conseqüència “de la fe d’un poble essencialment cristià que enfrontava davant el dolor de perdre un ésser volgut, el goig que suposa la salvació eterna de l’infant que no ha conegut l’amargura de la fel de la vida, ni la possibilitat que envolta a aquells que tenen una més dilatada existència”.

Millor que d’una dansa, caldria parlar d’un complet ritual funerari que va estar molt vigent mentre la mortalitat infantil era molt alta a les nostres terres. En morir un infant menor de 8 anys, les campanes de l’església feien el toc de mor d’infant per assabentar la població. La notícia s’escampava de boca en boca per la població i els coneguts acudien a la casa de l’albat, i a la nit mentre es vetllava el difunt i s’acompanyava a la família, es cantava i ballava aquesta dansa.

El llibre que hem esmentat d’Antonio Chover va ser editat per l’Institut de Musicologia de la Fundació Alfons el Magnànim de la Diputació de València l’any 1951, i el mateix autor ens informa que “la gent que van arribar a conèixer les esmentades danses ens la refereixen així: al centre de l’estança, il·luminada per la llum tremolosa d’un cresol, jeia un xiquet de molt curta edat dins d’un blanc fèretre. Durant tota la nit, els parents i els amics de la família li guardaven vetla”. Chover ja ens va deixar clar que arreplega la informació de “la gent que van arribar a conèixer les danses” amb la qual cosa haurem de convenir-hi que la tradició ja s’havia perdut a Tavernes, i més encara quan l’Església les havia prohibides en la dècada dels 1920.

Com a complement del ritus i per a més detall, tal i com es pot llegir en diverses escrits sobre la dansa, l’albat es col·locava dins del petit taüt folrat de teles blanques i decorat amb flors de paper o de tela, tot simbolitzant amb el blanc la puresa del difunt, al qual se li solia posar un pom de flors entre les mans. Era costum pintar la cara de colors vius, per donar-li un aspecte de persona viva, d’angelet que seria viu al cel. 
 
 
Vetlatori de Tavernes   Grup de Danses d'Ontinyent i La Comarcal    


A la posta del sol, els presents començaven a tocar i a ballar: el ball començava amb una parella a la qual se n’hi afegien d’altres a poc a poc fins a la matinada. “Sobre el ritme del rasgueig de la guitarra sorgia una copla, mentre un home i una dona dansaven lentament, i així se succeïen les parelles, rellevant-se fins a l’alba. Eren aquells gestos nobles com a sinceres pregàries que els homes elevaven a Déu” ens diu Chover.

La música era interpretada per instruments de corda (la bandúrria, la guitarra, el guitarró) i s’acompanyava de castanyoles a ritme de fandango, i tant els balladors com els músics, com ens confirma Chover “solien ser obsequiats amb alguns menjars i begudes”, tot i que hi ha estudis que parlen d’una taula preparada amb fruits secs, tramussos i panses i un bon porró de vi o mistela.

“En els vetlatoris es dansava sempre “Per la de l’U”, afirma Chover que transcriu la música en un apartat del llibre que hem indicat, “si bé portava altres coples amb textos adients a les circumstàncies del moment”. El musicòleg valler ens informa que també es cantava als vetlatoris de Llosa de Ranes, sota la denominació de “Per la de l’U del Vetlatori” per diferenciar-la de “Per la de l’U Riberenca”, i el mateix Chover apunta en un altre capítol que forma part també del “Ball de Conters” (sic).

I un punt important, sobre el qual després ja tornarem, és el fet remarcat per Chover que “les lletres improvisades pels “versaors” per aquestes danses es van perdre per complet a Tavernes. Cantaven aquells versos la salvació del xiquet – encara no havia rebut la primera comunió- i també atenien al consol dels pares i familiars”.

Tot i que, com ja hem dit, bona part del que es cantava era improvisat pels “versaors”, però sí que ens han arribat textos que sembla eren bastant comuns en algunes de les poblacions que practicaven aquest ritus funerari. 
D'acord amb aquests versos, el Grup La Senyera fa la següent interpretació de la dansa vallera: 
 
 

La dansa del vetlatori
dones vingueu a ballar
que és dansa que sempre es dansa
quan es mor algun albat

En este poble s’ha mort
un albaet molt bonic,
però no ploreu per ell
que ja ha acabat de patir.

El pare i la mare ploren,
no ploreu pel xic no,
que s’ha mort la criatura
sense saber lo que és mon.

El pare i la mare ploren
no ploreu pel xiquet
que s’ha mort la criatura
i s’ha tornat angelet
el pare i la mare ploren

Quin goig que deu tindre,
la mare d’eixe xiquet,
que se n’ha pujat al cel
i s’ha tornat angelet.

La dansa del vetlatori
senyores ja s’ha acabat
que és dansa que sempre es dansa
quan es mor algun albat.


El Grup Alimara va ser un gran impulsor de "La Dansa del Vetlatori" de Tavernes, la qual va donar a conéixer a tot el País Valencià en editar la música en el seu tercer LP "A l'aire de la terra" (1981) i després, ja com a ball,  la va incloure al seu repertori habitual. Com hem dit, hi tenien la dificultat d'haver-se perdut el text de les cançons de la dansa, d'ací que l'escriptor i poeta Toni Mestre n'escrivira uns de nou per a la versió d'Alimara, tot conservant en els versos els trets característics principals dels textos antics (de tot això ja en parlarem en la segona part). Ací us oferim la versió que canta Pep Gimeno "Botifarra" amb els versos de Toni Mestre mentre la versió completa, amb el ritus de la vetla que escenifica Alimara, la publicarem a la segona part d'aquest reportatge:
 
 

 
Jo tenia un hort florit
de clavells i d'assutzenes,
de roses, i de gesmils,
que em llevaren dols i penes.

Cada dia matinet,
quan el sol d'orient eixia,
saludava el nou matí
amb el cor ple d'alegria.

Ara només puc plorar
llàgrimes de melangia:
un mal vent se m'ha emportat
el clavell que més volia.

No hi ha consol per a mi,
però una cosa us diria:
gràcies, amigues i amics,
per la vostra companyia.

 

Continuarà amb una Part II sobre la "Dansa del Vetlatori" i la difusió en les últimes dècades