L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR :1.202
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.697

diumenge, 23 de gener de 2022

INFORME: Festival, festival... Situació legal dels festivals a celebrar el pròxim estiu



Ningú no pot posar en dubte que, referent a la platja, un objectiu en les passades legislatures del govern municipal de Compromís era que deixarà de ser un espai només de sol i platja, i cercar altres al·licients per atraure turisme durant l’estiu. I  es va apostar per la cultura musical i de festivals per impulsar el nom de Tavernes com a destinació turística.

Fins i tot Tavernes, en l’actual legislatura, a la Fira de Fitur de Madrid va basar la seua oferta en els festivals i els va vendre als visitants com un atractiu més de la platja i la ciutat. Els primers anys va donar un excel·lent resultat, i el pioner Iboga Summer compta amb molts adeptes tant a l’estat espanyol com a països europeus.

L’entrada del PSOE en el govern municipal no ha canviat gens aquests posicionament i es continua fent una aposta pels festivals en la nostra platja, tot i que les circumstàncies han obligat a canvis. Així i tot, com va quedar pales en el plenari del passat dia 17, no es vol la celebració de festival de qualsevol manera i condició, sinó amb l’acompliment de la legalitat i comptant les promotores dels concerts amb tots els informes i permisos.

 

 

Festival fora de la urbanització de la platja

Els canvis han dut a ubicar les instal·lacions dels festivals fora de la urbanització, en la zona més enllà de l’Entrada de Magraner, en uns terrenys que han gaudit de treballs de neteja dels horts abandonats des dels anys del PAI de Bancaixa, convertits en selves per l’espectacular creixement d’espècies vegetals tapant de vegades el tarongerar.

La neteja d’aquest terrenys ha estat de sempre una demanda de l’Ajuntament als propietaris amb un posicionament ben clar: l’obligació del propietari de netejar els horts per tal d’evitar incendis o haver de patir algun episodi amb problemes sanitaris per ser un viver de cria d’animals, cas per exemple de rates. La neteja de la zona  entra dins de les recomanacions municipals i de les obligacions de la propietat.

Capítol a banda és la construcció d’un recinte tancat,  amb instal·lacions d’unes infraestructures per allotjar i donar suport als serveis de tot tipus que duen aparellats els festival. I ací, com va quedar ben clar en el ple, tot i que l’Ajuntament coneix la voluntat de la  promotora de celebrar esdeveniments musicals, fins ara no s’ha presentat cap projecte concret i ben detallat.

D’ací que el mateix alcalde Sergi Gonzàlez mostrara el malestar davant l’anunci d'un festival nou : el Zevra que tindria com a empresa promotora la maeixa del festival Medusa, tal  com vam publicar. Seria per tant, el quart del pròxim estiu si la situació pandèmica canvia.

 

  

No és prou anunciar un festival o més: calen permisos i molta documentació

Com es va informar en el ple, no es simplement anunciar per la promotora que va a celebrar-se un festival. Calen permisos i llicències per a desenvolupar l’activitat on a més de les actuacions cal pensar en una zona d’acampada, escenaris, instal·lacions de so i llum (encara que siguen per generadors portàtils), zona de restauració... i per a tot això caldran permisos  tant de l’Ajuntament com d’altres Administracions autonòmiques, perquè no es pot oblidar que com la mateixa empresa promociona en xarxes, es vol ocupar un espai equivalent a 10 camps de futbol i això suposaria una ocupació superior a les 70 fanecades, per parlar en mesura de superfície més habitual o si voleu més de 6 hectàrees.

I com es va dir en el ple, s’han de presentar documents en companyia el projecte, per ara inexistent a l’Ajuntament. Com va confirmar el govern municipal hi ha un paper amb un esboç però cal un projecte seriós, ben dibuixat sobre plànol, que s’haurà de presentar per obtindré els permisos d’activitat junt a informes tècnics sobre les afeccions al patrimoni del sol, paisatge, la inundabilitat en ser zona afectada pel Patricova i fins i tot l’afecció ambiental en ocupar terrenys de l’espai Xarxa Natura 2000.

Moltes exigències en documents que a hora d’ara no estan, d’ací el malestar expressat en el ple per l’alcalde per anunciar esdeveniments que no tenen encara cap permís.

Com s’ha pogut vore en les xarxes, hi ara mateix anunciats per a l’estiu quatre grans concurs de diferent estil i atractius per a diversos sectors: El primer seria l’Octopus anunciat entre el 8 i l’11 de juliol, el Zevra anunciat fa poc entre el 21 i el 24 de juliol, l’Iboga Summer que seria entre el 27 i el 30 de juliol i el  Mediterránea Festival ja per al mes d’agost, entre el 19 i el 20.

S’obri per tant un compàs d’espera a l’espera d’esdeveniments i presentació de documents que ja quasi a finals de gener, no es pot demorar massa atés que la infraestructura i els permisos no són cosa d’un dia. Temps al temps per tant.

 

dissabte, 22 de gener de 2022

INFORME: La via verda "Camí Natural Carcaixent-Platja de Tavernes", una història d'esforç, treball i consens entre comarques

 

El Ministeri de Medi Ambient inicia el projecte de via verda Carcaixent-Tavernes l’any 2010 dins del programa de Camins Naturals amb un cost estimat aleshores de 3’4 milions. El projecte inicial abastava des de l'antiga estació del tren a Carcaixent fins a l'estació de Renfe de Tavernes i la platja, amb una execució en diverses fases.

Com es sabut, la Ribera i la Safor-Valldigna estaven unides pel tren Carcaixent fins a Dénia, i el seu traçat original estava abandonat i només l'utilitzen en alguns trams els camperols veïns. El projecte considerava el traçat Carcaixent a Tavernes aprofitable en més de la meitat dels 20 km del seu recorregut i que amb poc de pressupost es pot adequar, comprar els trossos que s'han menjat alguns camps i rodejar algunes construccions que s'han ficat al damunt.

El projecte preveia  un primer tram urbà dins de Carcaixent; de Carcaixent a la Barraca d'Aigües Vives (8,2 km); de la Barraca d'Aigües Vives al Baixador de Benifairó (7,5 km), del Baixador de Benifairó a l'inici urbà de Tavernes (5 km) i des del final del casc urbà de Tavernes fins a l'estació Renfe Tavernes (6,3 km).  Cal dir que aquest projecte inicial es va modificar amb el desviament cap a Simat i Benifairó per seguir el Camí del Pla fins el casc urbà valler.

El projecte incloïa com a trams complementaris la unió de l'Estació Renfe d'Alzira amb el final del casc urbà de Carcaixent (5 km) i la connexió de l'estació de Tavernes amb la platja de Tavernes (3,9 km), trams que potencien el servei i enriqueixen el projecte.

 

Plànol general de la via verda  amb el futur traçat fins al nord d'Alacant

 

 El “Pacte del trenet” per aconseguir la via verda

El projecte estava enllestit en el 2010, les possibilitats d’executar-los eren reals amb la implicació del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Unió Europea, amb subvenció del 50 %., però els treballs no començaven.

L'any 2015, principi de la passada legislatura, es va celebrar una reunió a Madrid amb els responsables del  govern de M. Rajoy (PP) sense resultat positiu: les obres no s'iniciaven. Va ser tornant de Madrid, i en un vagó de l’AVE, amb els representants dels pobles implicades amb  cares llargues i decebuts per la resposta negativa del Ministeri, quan es va refermar la idea que el projecte havia d'eixir endavant.

I van fer un pacte: l'alcalde de Carcaixent, Paco Salom, el regidor de medi ambient d'Alzira, Pep Carreres, l'alcaldessa de la Barraca d'aigües vives, Verònica Almunia, el president de la Mancomunitat de la Ribera, Txema Pelàez i el gerent de la Mancomunitat, Sergi Machí i el regidor d’Urbanisme de Tavernes, Josep Llácer.

Naixia el “Pacte del trenet” amb la idea feta propòsit de connectar les estacions de tren de Carcaixent, Alzira i Tavernes, recuperar allà on fóra viable el traçat de l'antic trenet, millorar la connectivitat i mobilitat entre la Ribera i la Valldigna, promocionar l'esport i el turisme i el més difícil: buscar la complicitat i implicació econòmica  de les administracions supramunicipals.

 

2017: Inici de les obres a Carcaixent. Josep Llácer, amb el president de la Mancomunitat de la Valldigna, Vicent Ribera i Pilar Moncho, diputada de Turisme

Després de moltes gestions l’any 2.017 s’iniciaven les obres del tram Carcaixent – La Barraca amb ajuda del Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de la Unió Europea.  L'inici de les obres arriba després de moltes reunions de les mancomunitats de la Ribera Alta, la Valldigna i la Safor i els Ajuntaments d'Alzira, Carcaixent, la Barraca i Tavernes   les quals aconseguiren reactivar el projecte que descansava feia anys en un calaix del Ministeri de Medi Ambient del govern de M. Rajoy (PP)  tot i que el Ministeri de Medi Ambient les havia declarades com a d’interés general.

La Generalitat Valenciana s’implicava en el projecte i la Consellera  de Territori, María José Salvador, en una reunió amb els representants dels pobles de la Ribera i la Valldigna, anunciava per al 2018 la inversió de 750.000 euros en el tram de la Barraca d'Aigües Vives fins al l’abaixador de Benifairó. En total 7’5 quilòmetres i amb aprofitament de l’antic traçat del ferrocarril.  

El projecte a Tavernes

En aquests temps, foren moltes les reunions de les entitats municipals i comarcals implicades, però per a Tavernes la més decisiva potser fóra la del febrer del 2019, quan  la comissió de treball es va reunir a la Casa de la Cultura de Tavernes per ultimar els detalls dels projectes que faltaven executar i avaluar els avanços realitzats fins aquell moment, a més de posar en comú les futures accions dels municipis implicats.

 

Febrer 2019: Una reunió de treball determinava el projecte final per Tavernes que era explicat a la Casa de la Cultura

L'exalcalde, Jordi Joan, i el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, Josep Llàcer, a més de tècnics del consistori valler representaren Tavernes en la reunió de treball, on es va determinar el projecte pel nostre terme fins enllaçar amb l’estació i la platja. Els objectius generals eren clars: per un costat recuperar una part de la nostra història i d’altra ser un atractiu turístic en generar una via per a bicicletes i vianants entre Carcaixent-Alzira i Tavernes, l'estació i la platja, amb la idea futura de continuar a Gandia, Oliva i Dénia.

La reunió va deixar ben clar que la via verda projectada seria un eix vertebrador del territori comarcal amb els avantatges de ser una xarxa per a ciclistes i vianants, amb foment de l’activitat física, el respecte pel medi ambient i un turisme sostenible d’interior i de costa. La previsió final són 52 quilòmetres de via cicloturística, senderista i per a persones amb mobilitat reduïda des d’Alzira fins al nord de la província d’Alacant. 

 La via verda podem dir que ja és una realitat en el nostre terme amb les obres començades, encara que no seguirà exactament el traçat de l'antic trenet per l'ocupació de terres per propietat privades o com passa a la nostra ciutat que l'estació  i antics molls de càrrega estan ocupats per la Casa de la Cultura i Biblioteca, o el traçat de l'antiga via s'ha transformat en el Passeig de Colom. Com a trajecte alternatiu, i com ja hem dit, arriba pel Camí del Pla, segueix per l’Avinguda de les Corts Valencianes per enllaçar amb Marjaletes, seguir pels Sequers i Camí la Dula a cercar pel Teularet la rodona de “Las Cinco Hermanas” i  el carri bici a l’estació i platja.

 

Any 2020: Estudi de plànols i traçat per Tavernes sobre el terreny  i previ a les obres

 

El regidor Josep Llàcer ho ha expressat ben bé:  “Allò fàcil era deixar-ho estar i dedicar els esforços en altres projectes, però ara, quan veus que les obres estan en marxa i que hem aconseguit implicar a tots els Ajuntaments des de Carcaixent fins a Dénia, a les 3 Mancomunitats, a la Diputació de València, a la Generalitat Valenciana, a la fundació de ferrocarrils de via estreta i al Ministeri d'Agricultura, penses que ha pagat la pena tot aquest treball de despatx”.

Faena encara en queda molta per fer, però el més difícil ja està aconseguit. Prompte tindrem el camí des de Carcaixent i Alzira fins la platja de Tavernes i seguirem treballant per fer realitat la connexió fins a Dénia.


divendres, 21 de gener de 2022

L'Ajuntament adquireix la casa natalícia de Rafael Chirbes i amb el supost del CVC vol convertir-la en "La llar de la bona lletra"



L’Ajuntament de Tavernes ha adquirit en propietat la casa natal de l’escriptor Rafael Chirbes, fill predilecte de Tavernes i guanyador del Premi Nacional de Narrativa en el 2014 per la novel·la "En la orilla" i, en dos ocasions, del Premi Nacional de la Crítica, per la novel·la "Crematorio" en el 2007 i també per "En la orilla" en el 2014). La inversió ha estat de 75.000 euros i l'immoble està situat al Carrer Lepant número 31, front la Casa de la Cultura.
 
 
 
 

L'adquisició de la casa natalícia de Rafel Chirbes és una demostració ben palesa de la voluntat del govern municipal de seguir potenciant i donant a conéixer el novel·lista valler, i tot això es vol plasmar mitjançant la rehabilitació per convertir-la en el centre neuràlgic del projecte "La llar de la bona lletra". La idea és convertir l'edifici en un centre cultural on poder divulgar la història i l’obra de Rafael Chirbes, però com també d’altres dos escriptors de Tavernes de gran renom, José Monleón, també fill predilecte,  i Joan Vicent Clar. 
 
José Monleón Bennacer va rebre el Premi Nacional de Teatre en el 2004 i el Max de Honor de las Artes Escénicas 2011. Va dirigir el Festival de Teatro Clásico de Mérida entre 1984 i 1989 i va fundar el Instituto Internacional del Teatro del Mediterráneo (IITM). Entre altres distincions té el Premio de Teatro Comunidad de Madrid del 2.000, el Premio Nacional de Periodismo Teatral (1959), el Premio Internacional España por el programa América está cerca de RNE (1985), el Premio Ollantay por la divulgación del Teatre Latinoamericano (1986) o la "Orde de les Arts i les Lletres" de França (1990).
 
Josep Monleón Bennacer
 
Joan Vicent Clar, va ser l’escriptor més jove a aconseguir el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia dins dels Premis Octubre, en el 1984, amb el seu poemari "Le sucrier velours".
 
 
L'any 1993 l'editorial "Amós Belinchon" amb el suport de l'Ajuntament de Tavernes va editar "Infinitud de Paisatge", amb les obres completes de Joan Vicent Clar
 
L’alcalde de Tavernes, Sergi González, ha destacat que “per a Tavernes és molt important dur endavant el centre cultural "La llar de la bona lletra", per a divulgar les obres i la vida de tres grans escriptors del municipi i continuar creixent a nivell cultural i històric". L'alcalde ha manifestat estar molt satisfet pel recolzament del Consell Valencià de Cultura, "ja que ens ajudarà a impulsar el projecte i a treballar conjuntament en el futur”.
 
 
Reunió a la Casa de la Cultura amb membres del CVC
 

Aquest projecte transversal i divulgatiu compta amb el total recolzament del Consell Valencià de Cultura (CVC) i avui mateix, dos dels seus membres, Xavier Aliaga i Irene Ballester, han visitat la casa natal de Rafael Chirbes i han mantingut una reunió amb l’alcalde de Tavernes, Sergi González, el regidor d’Urbanisme, Josep Llàcer, la regidora de Cultura, Encar Mifsud, i el regidor de Patrimoni, Miquel Tur, juntament amb la Fundació Rafael Chirbes, per tal d’impulsar el projecte i teixir sinergies per a dur endavant esta iniciativa tan enriquidora per a la cultura.

Els membres del Consell Valencià de Cultura, Xavier Aliaga i Irene Ballester, han coincidit a destacar que “La llar de la bona lletra’ és un projecte molt interessant i amb un enfocament potent. Per al CVC és molt important recolzar esta iniciativa cultural centrada en la casa natal de Rafael Chirbes, per a reconèixer-lo com un dels millors escriptors en llengua castellana i crear xarxes a través de la seua figura”.