L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.163
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 32.100

dijous, 1 de desembre de 2022

La Generalitat subvencionarà amb 150.000 euros els treballs de recuperació i consolidació del castell de Marinyén

 

El castell de Marinyén, ubicat a Benifairó, gaudirà d’una subvenció total de 350.000 euros per a treball de recuperació i consolidació de les ruïnes, per tal d’evitar la desaparició de molts elements arquitectònics de la fortalesa. Aquest castell està declarat com a BIC (Bé d’Interés Cultural).

El diari LEVANTE-EMV publica avui que la Generalitat Valenciana mitjançant les subvencions que destina a la protecció del patrimoni, destinarà 150.000 euros, que se sumen als 2000.000 euros inclosos en una partida del pressupost de l’estat del 2023.

 

Cos central de la fortalesa amb l'aljub a la dreta
 

Aquestes actuacions impediran que continue la degradació dels elements arquitectònics que queden en la fortalesa, principalment en la part superior que correspon a la construcció duta a cap pels abats després de que Valldigna quedarà sota el seu govern. Entre els elements cal citar com a més importants la capella gòtica i la torre de l’homenatge, sense oblidar el cos central, amb la guàrdia i estances de la guarnició i del alcaid responsable del castell, al costat del qual hi ha adossat un dels aljubs de la fortalesa, així com restes de la segona muralla i porta d’entrada a la fortalesa superior.

La part inferior de la fortalesa, porta de l’Albacar i casetes al voltant, correspon a l’època islàmica, la primera traça important del castell, construïda amb tècnica de la tàpia (construcció de murs a base de terra d’argila, encofrada dins d’un motlle normalment de fusta i compactada amb colps de maça) i que per l'escassa duresa dels materials emprats presenta greus desperfectes derivats del pas del temps.

 

Porta de l'Albacar, entrada de la part musulmana

 

Com hem publicat en diverses ocasions al llarg de la darrera dècada, el castell de Marinyén, popularment conegut com de la Reina Mora en base a una llegenda sense cap fonament històric, es troba en la llista roja de l’entitat Hispania Nostra, que recull els monuments patrimonials en perill de desaparició.

 No cal ni dir que, com a valldignencs, estem contents i pagats de que finalment es destinen uns fons a la recuperació del castell de Marinyén, patrimoni de la Valldigna  tot i que ara per raons de les divisions municipals del segle XIX ubicat en el terme de Benifairó.

 

La capella gòtica presenta un estat ruinós

Cal estat contents per aquesta noticia, però tristos perquè contrasta amb la que viu el jaciment paleolític de Bolomor,  el més important de la Península Ibèrica i un dels mes importants d'Europa, quan a l'estudi i documentació de l'ús del foc per l'home. Bolomor no ha tingut cap ajuda oficial per impulsar més els estudis del jaciment o per potenciar-ne la seua difusió, de tal manera que el Centre d'Interpretació avança a poc a poc i és només una execució de l'Ajuntament de Tavernes pagat amb fons propis i sense ajuda institucional. 

Les promeses que poguérem escoltar dels responsables de la Generalitat, i que ací publicàrem durant els actes programats amb motiu del XXV aniversari de les excavacions (setembre del 2013), cicle d'actes i conferències i taules rodones que va acollir els principals especialistes del paleolític espanyol, entre ells Juan Luís Arsuaga, no han tingut cap concreció en cap ajuda ni tampoc en programes de difusió del jaciment.

Elaboració pròpia

 


L'Ajuntament repara el paviment del carrer de vianants "Sanchís Guarner"


L'Ajuntament de Tavernes,  a través de la regidoria d'Urbanisme i Obres que dirigeix el regidor Josep Llàcer, ha iniciat les obres de millora del paviment del carrer de vianants Sanchis Guarner, en la zona d'Els Sequers.

 

Les obres, destinadates majorment a la reparació i substitució dels molts taulells trencats o deformats per efectes de les arrels dels arbres, serviran també per aplanar el carrer en corregir els efectes d'aquestes arrels sobre el paviment. 

 

Les obres han estat adjudicades per la Regidoria d'Obres pel procediment d'obra menor i suposen una inversió de 33.810 euros, amb un termini d'execució d'un mes.


La reposició d'arena a les platges valleres, l'ampliació del port de València i l'afecció al litoral del sud



La Demarcació de Costes continua la segona actuació d'enguany de reposició d'arena en les nostres platges, en el treball que seria un complement de l'actuació del passat mes de juny i principi de juliol i  que es va aturar en arribar a la plena temporada turística.
 

Ara mateix els treballs que s'executen, que podríem considerar com una segona fase, es troben amb la dificultat del rosari de temporals que venen afectant la nostra costa des del passat octubre i, encara que no són d'efectes tan greus com altres DANA, si que estan posant moltes través a que es consolide la reposició. 
 
 
 
De fet, i com es pot observar a la Goleta, els anteriors abocaments realitzades recentment, encara no feia un mes, foren minvats pels embats de la mar en els temporals que hem patit les darreres setmanes. Això va obligar al regidor d'Urbanisme i Obres, Josep Llàcer, tot i que la reposició d'arena ja havia acabat a la Goleta i s'estava actuant en la Platja de Tavernes, a gestionar amb els responsables de Costes nou una nova reposició, que és la que es du a cap ara mateix a la Goleta.

Ara s'anuncia uns dies de temporal, amb vent de gregal i llevant, i en eixes circumstàncies cal esperar que de nou part de l'arena dipositada desaparega, cosa que ningú no desitja.

Com hem dit en algunes ocasions i sempre arreplegant les manifestacions de la Demarcació de Costes, la reposició d'arena ara és necessària i més mentre el projecte definitiu actualment en estudi i redacció, no entre en la fase d'execució. Costes té clar i així ho diu sempre, que l'arena dipositada actua com a primera línia de defensa del litoral i els edificis, i per tant, continua aquesta tasca.

 

 

Reposar arena i més arena, que els temporals s'enduu, no és ni serà mai la solució i cal anar més enllà, al projecte definitiu, i de manera urgent. Les platges del sud de la província de València, tenen un problema greu per la transgressió marina i la pujada del nivell de la mar Mediterrània, una mar interior i quasi completament tancada que està patint de forma evident els problemes del canvi climàtic i l'escalfament global.

L'ampliació del port de València no beneficiarà, al contrari, les platges del sud

I a aquest problema, es poden afegir prompte els derivats de la anunciada ampliació nord del port de València, sobre la qual avui podem llegir en la premsa que només el veu amb bons ulls sectors del PSOE i que és rebutjat per l'alcalde de València, Joan Ribó, i Compromís per tal com afectarà negativament l'Albufera i les platges del sud del port. Quan es parla de les platges del sud s'indiquen les ubicades fins a pràcticament el cap de Cullera (Saler, Perelló, Sueca...), però després hi ha les nostres i les de la Safor que també amb seguretat es voran afectades.

 

 

Perquè, si com es diu, l'ampliació del port de València posa més través a la circulació d'arena i a la seua reposició natural cap al sud, és lògic pensar que els efectes col·laterals del tall dels corrents d'arena marins cap al sud afectarà les platges de Tavernes i a la resta de la Safor.  No bufen massa bons vents amb eixe projecte per a la costa sud de la província valenciana, un projecte amb molts dubtes i molts rebutjos en considerar que els informes mediambientals i d'afecció no són actuals ni acordats amb el 2022 i el canvi climàtic

I mentre això s'esdevé, continua sense resposta la proposta presentada a Costes pel govern de Compromís en la passada legislatura i fins la solució definitiva, tot i que el tema es va tractar també en el Senat: habilitar uns esculls subterranis amb malla geotèxtil que facen de barrera paral·lela a la nostra costa vallera i que retinguen l'arena i així que després siga la mateixa mar qui la torne cap a la platja.
 
 
Elaboració pròpia: fotografies del 30 novembre.

 

dimecres, 30 de novembre de 2022

Tavernes defensa el camp en una concentració davant del Ministeri de Transició Ecològica

 
Tavernes es va manifestar ahir al costat del camp valencià en la concentració a Madrid contra l’escalada de costos energètics en l’agricultura i les entitats de reg. La concentració, enfront del Ministeri per a la Transició Ecològica, va ser en protesta contra els prohibitius i inassumibles costos energètics deguts a l'increment del preu de l'energia elèctrica, al qual s'ha sumat el ‘topall del gas’ imposat pel Govern.
 
Molts vallers i valleres participaren en la concentració convocada per l’organització agrària AVA-ASAJA  que també va ser secundada per membres de la Unió de Tavernes per fer un front comú.
 
 
 
El regidor d’Agricultura, Emili Enguix, present en la concentració, assenyala que “considerem necessari recolzar les reivindicacions de reducció dels inassumibles costos energètics que agreugen la sostenibilitat dels nostres cultius i la supervivència del món agrari, un sector essencial de l’economia de Tavernes”.
 
Cal recordar que les  entitats de reg estan assumint factures mensuals que multipliquen fins per cinc les quantitats de fa un any, una escalada excessiva per a la immensa majoria dels regants, ja que els preus en origen continuen sent pràcticament els mateixos que fa dècades.
 
 
 
 

L'Associació de Pous de Regs i Usuaris d'Aigües Subterrànies de València, que aglutina a prop d'un miler d'entitats de reg i particulars, va decidir emprendre mobilitzacions a fi de reclamar a les administracions mesurades urgents per a disminuir la factura energètica i garantir la supervivència econòmica de les entitats de reg abans que siga massa vesprada.

Entre les principals reivindicacions destaquen: permetre dos canvis de potència contractada a l'any, establir un preu per al Kwh agrari com a sector estratègic i eliminar el topall del gas en el sector agrari.

 

Tavernes prepara el Nadal amb la instal·lació de nou enllumenat decoratiu


L’Ajuntament de Tavernes està instal·lant l‘enllumenat nadalenc en el municipi i així oferir una imatge més acollidora de la localitat en les pròximes festes de Nadal, Cap d'Any i Reis.  L’enllumenat va començar  a instal·lar-se dies arrere i ja es poden contemplar molt elements i figures en carrers de Tavernes i edificis públics. 
 
 
 
 
 
 
 
En uns dies s'encendrà la nova il·luminació de la qual cal remarcar que, per enguany, s'ha renovat en gran part sota les premisses de l'eficiència lumínica i econòmica, usant LED de baix consum en les lluminàries. 
 
Els elements d'il·luminació emprats  majorment recorden motius nadalencs els adossats a façanes i fanals, mentre altres són arcs que creuen els carrers amb diversos motius i formes geomètriques, sempre totes en LED. La instal·lació de la decoració nadalenca serà tant a la platja com  al nucli urbà de Tavernes. 
 
 
 
 
 

Cal pensar que, com els altres anys, l’Ajuntament, a més de la instal·lació dels llums nadalencs, es completarà  la decoració amb la flor de Nadal i altres elements ornamentals vegetals en jardins i zones verdes.

 Elaboració pròpia

 

 

Ahir es van inaugurar les jornades "La ciutat com a espai educatiu"


Les jornades "La ciutat com a espai educatiu", organitzades pel CEFIRE d’Àmbit Humanístic i ocial i la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Tavernes, es van inaugurar ahir dimarts i es va celebrar la primera sessió.
 
Les jornades formatives per a professorat i obertes a la ciutadania tenen l’objectiu d’analitzar i compartir experiències al voltant de la construcció de ciutats més innovadores, inclusives i equitatives. 
 
L’obertura va comptar amb la presència de la diputada a les Corts Valencianes, Nathalie Torres, l’alcalde de Tavernes, Sergi González, la regidora d’Educació, Fina Vercher, representants del CEFIRE i membres de la corporació municipal. 
 
Els tres dies de debat sobre el present i futur de l’educació i la ciutat es van iniciar amb l’enriquidora ponència de Lluís Esteve Garnés, exregidor d’Educació de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, sobre l’experiència de la ciutat catalana en l’impuls de l’aprenentatge-servei com a eina de convivència, cohesió i participació.L’Hospitalet va ser un dels primers municipis adherits a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores en l’any 1993, per tal de desenvolupar les potencialitats educadores de la ciutat com a element de transformació social i de millora de la vida comunitària. 
 
 
 
 
Posteriorment, van ser els centres educatius de Tavernes els qui van compartir les seues experiències i projectes educatius a totes i tots els presents en la Casa de la Cultura. Un per un, el CEIP Sant Miquel, CEIP Magraner, CEIP Alfàndec, CEIP Divina Aurora, Col·legi San José HHDC, Col·legi San José-Patronato, IES La Valldigna, IES Jaume II el Just i el CEP Música Mestre Arnau van explicar com treballen diàriament a l’aula diferents metodologies i projectes dirigits al foment de l’educació en la diversitat, igualtat, els valors i la cohesió social, el respecte al medi ambient, la participació ciutadana o la millora del benestar de la ciutadania.
 
 
 
Avui dimecres 
 
Avui, en el Dia Internacional de la Ciutat Educadora, la segon jornada començarà a les 17 hores amb la ponència del pedagog i catedràtic Miquel Àngel Essomba i Gelabert sobre Ciutats Educadores. Posteriorment, a la taula redona participaran regidores i regidors de consistoris valencians: Francesc Mezquita (Castelló), Alicia Izquierdo (Gandia), Josep Manuel Tarazona (Sagunt) i Fina Vercher (Tavernes).