L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.113
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 4.102

dilluns, 4 de juliol de 2022

CONFIRMACIÓ: Les Creus i l'Ombria són de titularitat pública, mai no han estat propietat privada. (Actualitzada a les 12.00 hores)


Efectivament: Les Creus i l'Ombria han estat i són de titularitat pública, mai no han estat propietat privada, tot i l'error que ha provocat enrenou a Tavernes en interpretar, pensen que equivocadament, una sentència judicial.

Una sentència judicial que obliga a la Generalitat a deixar de considerar i excloure com a "mont públic" una parcel·la de vora els 8.50 metros quadrats, i per tant no pot qualificar-la com a mont de domini públic en ser privada i s'ha de tornar la propietat als seus legítims propietaris, l'empresa Arimaq,  segons ens ha confirmat el regidor responsable d'Urbanisme i Planificació del Territori, Josep Llàcer. (Fotografia superior, captura de Google maps i aproximadament la zona de litigi)

Per tant el titular de la noticia que hem pogut llegir aquests dies i que indicava que Les Creus i l'Ombria de Tavernes deixaven de se terreny públic no té cap fonament ni es basa en la realitat. I és que ni tan sols afecta la parcel·la a eixes partides del terme, perquè es troba ubicada a la zona del Massalari.

 

La història arranca quan la Generalitat actualitza i efectua un catàleg del mont public valencià, on s'inclou lògicament el de Tavernes, i qualificava com a mont public i per tant de titularitat pública una part de la parcel·la corresponent, més o menys,  a la  cantera del Massalari, on està ubicada l'activitat de l'empresa MGM. L'empresa va recórrer i va anar a judici, on va poder demostrar la propietat dels terrenys i per tant guanyava el judici, i ara el Consell per Decret exclou la parcel·la del catàleg esmentat.

Tot l'assumpte, com es pot apreciar, correspon a un litigi entre un particular i la Generalitat, i no té res a vora amb cap actuació de l'Ajuntament, tot i les alarmes que s'havien donat en la nostra població al escampar-se la notícia. 

 

Última hora: 12:00 hores


S'ha rectificat avui 4 de juliol el titular de la noticia original publicada el passat divendres, dia 1 amb un text acordat a la realitat.


Elaboració pròpia


 

Campanya de recollida d'ajuda a Ucraïna en el Mercat Municipal


 
 El Mercat Municipal de Tavernes participa en la recollida d’aliments i productes higiènics en solidarització amb Ucraïna dins de la campanya conjunta posada en marxa per distints mercats municipals valencians sota el lema "Ajuda des del teu mercat".  La campanya serà fins al 12 de juliol, i es pot col·laborar dipositant tot tipus d’aliments i productes d’higiene en el punt habilitat en el centre del mercat.
 
Aquesta iniciativa té com a objectiu ajudar als més de 2.000 ciutadans acollits per  les famílies valencianes al llarg del territori valencià mitjançant el paper social, col·laborador i de proximitat que ofereixen els mercats municipals. 
 
L'associació Confermercarts i Confercomerç han impulsat aquesta acció solidària en col·laboració amb la Fundació Junts per la Vida. A més del Mercat de Tavernes, entre els mercants participants hi ha el Mercat Colón, el Mercat Castilla, el Mercat Russafa, el Mercat Cabanyal, el Mercat de Carcaixent, el Mercat de Benicalap, el Mercat Central de València, el Mercat Rojas Clemente, el Mercat Central de Castelló, el Mercat d'Onda, el Mercat Tradicional de Mislata, el Mercat de Benicarló i el Mercat de Torrefiel. 
 
Elaboració pròpia 

 

El divendres, dia 8, se celebra a la Goleta la 5a Trobada solidària


La platja de la Goleta acollirà el cap de setmana la "Vna Trobada Solidària" amb participació de tot el teixit associatiu valler, ONGs i la presència especial de la cantant ucraïnesa Anna Nadzión a l'hora del sopar. Això serà el divendres dia 8 a partir de les 20'30 hores de la vesprada en la zona de pistes de la Goleta.
 
 La trobada servirà per  celebrar el "Majorfest" amb la participació del cantant local José David i l'Orquestra Pacific Blue, que animara i farà ballar als presents amb les millors cançons de totes les èpoques.
 
La nit es tancarà amb el grup "Women Play"  i el seu magnífic tribut a The Beatles en el festival "En veu de Dona".
 
L'organització a càrrec de l'Ajuntament de Tavernes i la col·laboració del Mercat Municipal, Associació de Comerciants de Tavernes i Caixa Popular 
 
Segons el cartell promocional

 

diumenge, 3 de juliol de 2022

Les obres de construcció d'un skatepark en la Goleta avancen a bon ritme

 

Les obres de construcció d'un skatepark per la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat avança amb bon ritme i en la zona on s'ha triat per a la  instal·lació, al costat de la zona esportiva de la Goleta, ja hi ha col·locada la base sobre la qual es construirà l'estructura de formigó. Ja s'hi poden vore en fusta algunes de les carcasses de model del skatepark i les malles de ferro que serviran de reforç intern al formigó imprés.

 

La construcció del skatepark és fruit de les gestions realitzades davant de l'organisme autonòmic pel regidor de Compromís i reponsable d'Obres i Urbanisme, Josep Llàcer, el qual indicava que "l'obra la paga integrament la Generalitat, que ha iniciat la construcció segons la seua disponibilitat en el temps i ara cal esperar que s'executen quan abans millor".

 

 Aquesta obra suposa una inversió finançada sobre 50.000 euros i es contempla dins d'un programa de millora de dotacions i infraestructures de les platges valencianes. El skatepark serà construït amb materials de formigó imprés i envoltant d'una zona amb arbres i palmeres per tal que que li proporcionen ombra en les hores de més calor.

 


 
Representació virtual del skatepark
 
El regidor  Llàcer, ha assenyalat que una vegada acabat "sumaren una nova millora en la zona de la Goleta amb aquesta infraestructura que dinamitzarà encara més el Parc del Nord i dotarà d’un nou espai de recreació per a la joventut. A més, hem aconseguit que l’obra siga executada i finançada totalment per la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat, a qui agraïm la seua col·laboració i voluntat de beneficiar Tavernes”.
 

El regidor d'Obres Públiques Josep Llàcer

Elaboració pròpia

S'obri el procés per a la nova elecció de jutge de pau i jutge suplent


El BOP ha publicat l'acord del plenari de Tavernes del passat mes de juny, segons el qual s'ha de procedir a l'elecció de nou jutge titular de pau  i suplent. Actualment les persones que exerceixen aquest càrrec són Julio Pallàs (foto superior en un acte institucional), i com a suplent Joan Baptista Ibáñez Magraner, que foren elegits fa ara quasi 4 anys. 
 
Per tant, i tal com manen les lleis vigents, s'obri un termini perquè les persones interessades puguen presentar la seua sol·licitud per aquests dos càrrec durant el període 2022-2026.

El plenari per unanimitat, i seguint la norma legal, va aprovar que qualsevol interessat a ser jutge de pau presentarà la seua sol·licitud en el Registre d'Entrada de l'Ajuntament durant el termini de 10 dies hàbils comptadors des de l’endemà de la publicació de l’edicte en el Butlletí Oficial de la Província, que va ser el passat 30 de juny.

 

Joan Baptista Ibàñez, jutge suplent
 
Si es presenten més de dues sol·licituds, serà el plenari qui ha de decidir per votació i ho farà tenint en compte l’experiència en tasques, càrrecs o responsabilitats que impliquen resolució de conflictes veïnals, actuacions arbitrals, mediadores i conciliadores, així com les característiques  professionals,  de  capacitació  i  altres circumstàncies  personals. 

Un altre factor que tindrà en compte és que l’activitat professional o mercantil de l’aspirant siga adequada  per la no interferència ni generació de menyscapte a la imparcialitat   o independència de l’exercici de les funcions de  jutge  de  pau.

Els elegits prendran possessió del càrrec, que exerciran durant 4 anys.

Elaboració pròpia

dissabte, 2 de juliol de 2022

L'Iboga ofereix l'entrada gratuïta als vallers/es el dia 27, primer dia, i llança una campanya de protecció de l'entorn natural, anima a usar el tren.


L'organització de l'Iboga Summer Festival, que se celebra del 27 al 30 de juliol a Tavernes ha donat a conéixer que el primer dia del festival, dimecres 27 de juliol,  els veïns i veïnes de Tavernes podran accedir gratuïtament al recinte de concerts gratuïtament El cartell programat per a eixe dia el publiquem dalt.

És una de les novetats que ha informat l'organització, que espera una xifra record, i per això ha preparat una zona mes espaiosa i allunyada del casc urbà de la platja vallera. Pensant en eixa ubicació, ha posat en marxa una campanya informativa i de conscienciació en favor de la protecció de l'entorn natural i sobre tot de les dunes, motiu pel qual reforçarà el personal que tindrà com a missió informar els assistents i recordar que han de deixar la platja tal com la van trobar. Aixi mateix  augmentarà el personal de seguretat, els socorristes i hi haurà un equip per a recollida i reciclatge, tot amb l'objectiu que l'impacte sobre la zona i els residus siguen zero.

 

L'organització del festival està molt implicada en la promoció i gestió del transport públic com opció sostenible, còmoda i barata per a gaudir del festival i ha llançat una campanya, protagonitzada per l'actriu Maria Juan i en col·laboració amb l'Ajuntament de Tavernes i Renfe, per tal d'animar al public a arribar amb tren fins a l'estació de Tavernes, on hi haurà habilitat un bus exclusiu que acostarà als iboguers fins al recinte, i també habilitarà el mateix autobús de tornada a l'estació del tren.

Els participants en el festival que hi arriben en tren gaudiran de la devolució de l’import del bitllet de les línies C1 i C2, diners que podran gastar en l'interior del festival.

El festival Iboga Summer Festival recolza fermament les músiques en valencià, i ofereix una nodrida representació d'artistes locals en el cartell. Les bandes Auxili, Maluks, Tesa, DingDong System, La Trocamba Matanusca, Prozak Soup, Filles de la cúmbia o The Pickin Boppers actuaran en directe compartint cartell amb grans figures internacionals. 

Segons la informació del festival

INFORME: La Platja de la Goleta avui o tornar a la casella d'eixida del passat mes d'abril. ¿I del futur què?



Hem tornat a la situació i estat del passat més d'abril: o siga, a com estava la platja després d'aquell període llarg de més d'un mes de temporals continuats i que va arrasar per complet la Goleta (Dalt fotografia d'avui, 2 de juliol). Ara la platja de la Goleta està exactament igual, sense arena després d'una reposició que no ha servit per a res. ¿Servirà almenys perquè el Ministeri de Madrid accelere els tràmits de les solucions?  Les fotografies que publiquem més davall comparen la situació d'avui amb la que hi havia després la reposició. No calen més comentaris.

Només ha calgut dos temporalets d'estiu amb vent del NNE fins a 25 km per marejar la mar, alçar ones que tampoc han estat massa altes, i vore com en un plis-plas la mar s'ha engolit novament els milers de tones que es va dir s'havien de reposar en la platja. I deixant de banda si eren 70.000 tones i les que al final s'han reposat, el que hi ha ben clar és que no solucionen res a la llarga. 

Desembocadura del Xúquer i l'escullera. A la part nord s'acumula l'arena, inexistent fa uns anys, i desapareix al sud on hi ha el Brosquil i la Goleta
 

I de nou hem de repetir la mateixa cançoneta: les reposicions d'arena no són la solució ni serveixen per a pal·liar la problemàtica de la Goleta i, cada dia més, de la platja de Tavernes que segueixen el camí de les platges ubicades al sud de l'espigó de Cullera, quan aquest es va construir: Les platges al nord de l'espigó cada any més i més arena, les del sud sense arena i els efectes avançant cada dia més cap a Tavernes.

 


Dalt: la platja avui  Davall: la platja després la reposició

 

Calen continguts per atraure el turisme i denunciar la pèrdua econòmica a Madrid

Una situació que repercuteix especialment en el sector turisme, on des de fa un temps es ve observant la constant venda dels apartaments propietat de gent de fora, que se'n va, i per tant,  menys visitants, menys negocis. I cal atraure més turistes, de fora, de les comarques veïnes, perquè els de Tavernes ja hi son segurs. 

De ben poc o de res serviran campanyes publicitaries turístiques ni vídeos de 360º a Fitur si allò que és el millor referent per al turisme de l'estiu, que es vulga o no és la platja, no té unes qualitats i condicions com les platges del voltant. O no ha de ser el turisme la major font d'ingressos i motor de l'economia vallera a l'estiu?

Calen continguts i potser posar-se les piles en un altra direcció, i fer-li vore al govern de Madrid: el gran perjudici econòmic que causa a Tavernes no gaudir d'una platja en paregudes condicions com les altres del voltant i la seua falta d'actuació. I recordar-li que tenim un problema per la seua actuació, la del mateix govern de Madrid, en l'espigó.  I eixe problema que causaren ens afecta a l'economia local.

Potser cal que algú que mane en la Diputació o Generalitat i que siga del mateix partit de govern qui li ho hauria de fer saber a Madrid, ja que totes les peticions d'altres partits... ni cas!  Han de comprendre que tot no es vindre a Tavernes a fer-se la foto en actes de presentacions de noves campanyes i logos. A Tavernes li calen altres actuacions a fer ben lluny: a Madrid.

  



Les 2 fotografies de dalt: la platja avui     Davall: la platja després reposició

 

Totes aquestes fotografies són d'avui mateix pel matí. I si tot aixo ha passat amb un temporalet.... preparem-nos per a quan vinguen els temporals de veritats, els que produeixen les DANAs, cada dia més freqüents i més fortes, i on les ones són de veritat de 4/5 metres, no d'1-2 metres com els temporals d'estiu. 

 I no volem acaba sense reconéixer que l'arena que s'aboca en les reposicions efectivament és la primera defensa que tenim per evitat una entrada de la mar a la urbanització. Però és una defensa tant feble, com estem cansats de  comprovar, que no es aprofita per a res.

 


Dalt: la zona de l'avió avui de mati   Davall: la mateixa zona després la reposició

 

I del futur què?

I com ja hem dit algunes vegades, el Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (Cedex) en un informe de fa uns anys ja detallava el nivell de regressió de les platges de la Safor, les causes i les conseqüències  i proposava actuacions per frenar la perduda d'arena. Suposem que serà la base per a l'estudi que té encomanat el ministeri de Madrid.

La proposat al nord de la zona i en el terme de Cullera era una prolongació en forma de L de 80 x 60 metres de l'espigó de la Gola de l'Estany, complementada amb l'aportació de més de dos milions de metres cúbics d'arena entre El Marenyet i el Estany de Cullera i a la platja de Tavernes, en especial a la Goleta, que pateix una de les majors regressions. La infraestructura actuaria de barrera, evitaria el trasllat de l'arena i ajudaria a acumular-ne en les platges del sud de Cullera (Brosquil) i la Goleta.

I unes dades preocupants de l'estudi: si no es donen solucions cap a l'any 2050, la costa saforenca retrocedirà 25 metres a Guardamar de la Safor; 20 metres a Bellreguard, 19 a Miramar, 15 a Piles, Oliva i Xeraco i fins a 14 a Tavernes i Gandia, amb un valor calculat de regressió per a l'any 2100 de 66 metres. I amb l'amenaça sumada del canvi climàtic!
 
Elaboració pròpia

 

Les pistes de pàdel de la platja presenten un aspecte completament diferent, amb nova gespa i millores generals



La regidoria d'Obres de l'Ajuntament, que presideix el regidor Josep Llàcer, de Compromís,  continua els treballs de millora de les pistes de pàdel situades en la platja de la Goleta, enfront de la residència Solimar, que com es pot apreciar estan quasi acabats.
 

 

Els treballs en la pràctica han servit per a deixar com a completament noves les instal·lacions perquè a més del canvi de la tanca metàl·lica i de la gespa artificial s'han pintat totes les parets de les pistes.

 

Tal com es pot vore en les fotografies, les dues pistes disposen de gespa artificial de diferent color (verd i blau) i en les dues pistes està ja col·locada així com la cap de sílice. Tal com hem observat, nomes quedaria col·locar les corresponents xarxes.

Elaboració pròpia

 

RELATS D'ESTIU (III): La felicitat

 
La felicitat

Quan ella li va dir que no ho suportava més i que volia la separació, ell va intentar fingir indiferència i la va mirar amb odi. El seu alé feia una terrible sentor d’alcohol. 
 
—Escolta’m, escolta’m encara que només siga per una volta en la teua vida –deia ella amb un cert nerviosisme–. He intentat que el nostre matrimoni no se n’anara a fer punyetes; he fet tot el que he pogut. Em pots ben creure, però açò nostre no pot continuar... 
 
Ell, assegut en el sofà, mirava el televisor encés, subjectava un got de whisky amb la mà esquerra i el comandament a distància amb la dreta. 
 
Ella, dempeus al costat d’ell, seguia parlant i parlant:
 
—M’he passat mitja vida perdonant-te massa coses. Tot té un límit, però... i jo... jo... simplement no puc aguantar-ho més. 
 
Ell seguia esguardant, com hipnotitzat, la verda pantalla on uns hòmens amb calçons curts corrien darrere d’un baló. 
 
 —Per favor, digues alguna cosa –va dir ella. Els ulls se li havien fet humits–. No pots deixar de mirar eixe condemnat aparell? 
 
Molt a pesar seu, es va posar a plorar a llàgrima viva.
 
Ell, de tant en tant, la mirava de reüll amb un cert fastig. S’havia encés un cigarret i expulsava glopades de fum amb contundència i neguit. 
 
De sobte, els ulls se li van obrir d’una forma exagerada, els músculs de la cara se li van contraure i va fitar, expectant, el televisor.
—GOOOOOL!! GOOOOOL!! –que va cridar ell, amb joia i felicitat.
 
Es va alçar del sofà i va començar a saltar. 
 
—Visca, visca! Has vist això? Hem marcat, hem marcat un gol. Oeee, oee, oee, oeee! 
 
Ella es va torcar els ulls amb un mocador, va acotar el cap i se’n va tornar a la cuina. En aquells moments no existia en tot el planeta un home més feliç i ple d’amor.
 
 
Sico Fons 
 
Del llibre "Històries de la Vall" de Bonet Sichar Edicions