L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.727
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 4.322

dimecres, 31 de gener del 2024

Greu afecció de la nova línia maritimo-terrestre a edificis de la Goleta: Costes obri l'exposició publica del projecte



Costas ha anunciat l'inici de l'exposició/informació publica de la partió del domini públic maritimo-terrestre (DPMT) que afecta un total de 510 metres de la platja de la Goleta, en concret entre el terme de Cullera i el Passeig dels Tarongers, i que en la pràctica correspon a la part de la Goleta més afectada des de l'any 2.000 pels embats de la mar. (Al mapa anterior del Miteco es pot distingir en verd la nova línia del DPMT)

Els interessats poden consultar l'expedient en la Subdirección General de Dominio Público Marítimo-Terrestre de la Dirección General de la Costa y el Mar (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, Plaza de San Juan de la Cruz, nº 10, Madrid), tot i que hi ha un exemplar per a l'exament en la Demarcació de Costes a València,  carrer Joaquín Ballester nº 39 - 6ª, en horari de dilluns a divendres de 9 a 14 hores. I encara oferim una tercera possibilitats als vallers i vallers interessats: la consulta en el web del Ministeri: https://www.miteco.gob.es/es/costas/participacion-publica/46-des01-23-46-0003.htm

 

En aquest mapa hem suprimit algunes capes de l'original per tal que es distingira millor el nou DPMT

 Ho venim informant de fa uns anys

Els darrers anys hem anat informant que centenars de cases del litoral valencià quedarien afectades per la nova  partió ("deslinde" en castellà) anunciada pel ministeri de Transició Ecològica del govern de Pedro Sánchez, i que a més de Tavernes implica a localitats com Bellreguard, Guardamar, Gandia, Dénia, Nules, Borriana, Almassora, a Canet d'en Berenguer o Sagunt, en una campanya en la qual s'advoca per netejar d'edificacions la primera línia de costa per a construir noves dunes de protecció del litoral.

I com ací hem denunciat en tantes ocasions, ens trobem davant una situació paradoxal, on el procés de redacció de la  DPMT es va iniciar paral·lelament amb els estudis de regeneració i recuperació de la platja de la Goleta i el Brosquil, que pretén recuperar l'estat de les dues platges i tornar-les a l'amplada d'arena a la que tenien en els anys 50/60. I una vegada executat eixe projecte ( si s'executa, que el temps passa i no coneixem res de nou) ens preguntem si es tornarà a fer una nova partió perquè les circumstàncies quan afecció de les ones hauran canviat.

El Ministeri ha publicat també uns mapes d'afecció, que no varien massa dels que ací hem publicat sempre des de l'anunci de redacció del projecte de la partió. Podeu consultar unes de les últimes noticies en aquest enllaç 


 

 

 

I quines afecciones ens presenta la redacció final motiu de l'exposició pública?

Com es pot vore en els mapes que avui publiquem hi ha situada la línia de mar en les terrasses dels edificis adossats a primera línia en el carrer Sol i també afecta una part de la terrassa i arriba fins a la piscina del conjunt de Cami Reial. Cal recordar que tot allò que entra dins de la zona de la partió, passaria a ser titularitat de Costes, o siga de l'estat.

Cal també indicar que la zona de servitud, l'espai previ al DPMT i que és de protecció, afecta la totalitat dels edificis, però els propietaris no perdrien la propietat tot i que tindrien prou limitades els usos urbanístics quan a millores o modificacions.

I com es pot comprovar la partió no segueix un camí recte i paral·lel a la mar, sinó que entra i ix oscil·lant per tant l'afecció en el tram de 510 metres que, segons el document de la partió, afectarà la nova DPMT.


Ha mort Josep Sorribes, impulsor principal de les grans transformacions urbanes de València

 

L’economista Josep Sorribes (a l'esquerra a la fotografia de dalt) va morir ahir a València als 72 anys després d’una greu malaltia detectada fa poc. El funeral se celebrarà avui dimecres a la vesprada. Sorribes, nascut el 1951, era un dels millors coneixedors de l’economia i la sociologia urbana de la ciutat de València. Professor jubilat de la Universitat de València (UV), va ser cap de gabinet de l’alcalde socialista Ricard Pérez Casado entre el 1983 i el 1988 i artífex de les principals transformacions urbanes en aquella època.

Josep Sorribes es autor de llibres de referència com Valencia 1940-2014: Construcción y destrucción de la ciudad (PUV, 2015), La ciutat desitjada. València entre el passat i el futur (Tàndem Edicions, 1998) o Un país de ciutats o les ciutats d’un país (PUV 2002), entre altres publicacions. 

Sorribes va visitar Tavernes amb motiu de la presentació de la seua última obra Nou viatge pel País Valencià escrita amb el seu amic Nèstor Novell.  Vam poder assistir el dia 6 d'octubre, a la presentació, la crònica de la qual reproduïm avui com homenatge a tota una vida dedicada al treball per la nostre terra, cosa que li va permetre ser un dels millors coneixedors de la història urbana de València ciutat, que coneixia amb detall.

 

Crònica de l'acte publicada el 6 d'octubre del 2022
 

La Casa de la Cultura ha acollit la presentació del llibre "Notícia del País Valencià", una obra escrita per Nèstor Novell i Josep Sorribes amb motiu del centenari del naixement de Joan Fuster i dels 60 anys de la publicació de "Nosaltres, els valencians", el llibre que va significar un colp en la consciència de molts valencians i valencianes en haver tractat per primera vegada les qüestions bàsiques de la nostra identitat col·lectiva. 

La presentació ha estat el primer acte que organitza l'Ajuntament amb motiu del 9 d'Octubre, Dia del País Valencià, i ha comptat en la primera fila amb la presència de regidors de Compromís, únic partit que ha estat representat en l'acte. 

Jaume Talens ha presentat l'acte i ha centrat el seu parlament en realitzar un repàs sobre l'obra de Fuster, com a gènesis del llibre que s'hi presentava, i ha remarcat la vigència del llibre "Nosaltres els valencians" i sobre tot de la visió fusteriana del País Valencià, de la qual indicava el llibre "Notícia del País Valencià era com un complement i una modernització dels grans temes que va deixar obert el escriptor de Sueca sobre el que som nosaltres els valencians.

Novell i Sorribes han volgut fer en el seu llibre una anàlisi rigorosa en la qual com indicaven en els seus parlaments, han posat el nostre país davant l'espill en vessant com la qüestió nacional i el seu desenvolupament històric, l'economia, els moviments socials i polítics que hem gaudit o patit, segons es mire, des d'aquell 1962 fins ara, estructurant el llibre en quatre apartats on no han faltat temes tan fonamentals com la falta de finançament del País Valencià i amb una reflexió final sobre que volem i que podem ser, sempre a partir de la premissa que "serem el que voldrem" o "no serem mai un país si no tenim consciencia i voluntat de ser-ho".

 Un aspecte fonamental a saber és que de les lectures i viatges dels autors per les comarques del País naixen el conjunt d'idees i reflexions, que en distints apartats del llibre analitzen el paper que han desenvolupat artistes, intel·lectuals, músics, científics, tots ells nascuts des de les reflexions que Joan Fuster va deixar plasmades en els seus llibres publicats, tot sobre la base de bastir un País Valencià modern.

El llibre, com indicaven els autors, acaba amb un conjunt de reflexions sobre les quals naixen propostes plasmades en el darrer apartat del llibre si volem superar dèficits, insuficiències i recobrar el que hem hem deixat pel camí no només en les darrers dècades, sinó des del segle XVIII.

I un aspecte sobre el qual es va posar molt d'èmfasi:"Notícia del País Valencià" posa al dia la qüestió nacional dels valencians, però en base a la nostra realitat actual, social i econòmica, amb un finançament per terra de l'estat espanyol, sense cap banca que protegesca el teixit productiu, amb una anàlisi del canvi de models productius que s'han donat sense un procés d'industrialització i arribar a una una economia basada en les serveis, sense atendre les petites i mitjanes empreses que són el nostres teixit productiu i, també sense polítics amb un sentiment de treballar pel poble valencià a Madrid amb una política en clau valenciana a Madrid.
 
 
 
El llibre bandeja les terceres vies que de vegades s'han volgut imposar i denuncia la renuncia a la dignitat individual i col·lectiva que suposa la divisió en províncies que tant han fet arrelar les institucions estatals en la nostra  mentalitat , defugint el paper de les comarques. 
 
Els autors: 

Josep Sorribes (València, 1951) és economista, professor en la Facultat d’Economia de la Universitat de València i doctor en Ciències Econòmiques. Va ser cap de servei del gabinet de l'alcalde Ricard Pérez Casado. Especialista en economia regional i en l’estructuració i la dinàmica econòmica i social del País Valencià a més de moltes publicacions ha estat promotor de plataformes culturals i organitzador de dos congressos d’història de la ciutat de València, el 1988 i el 2016. En els darrers anys ha treballat estretament amb Nèstor Novell en diverses publicacions. Entre la seua extensa obra publicada, cal destacar: Nou Viatge pel País Valencià (amb Nèstor Novell), PUV-UA-Institució Alfons el Magnànim (2017); Sumar per a governar-nos el territori (amb Nèstor Novell), Balandra Edicions (2019).

Nèstor Novell (Gandia, 1953) és economista i catedràtic d’ensenyament secundari. Ha treballat de professor de comerç internacional. Fou primer director del Centre d’Estudis Comarcals Alfons el Vell (1984-1992) i va treballar a l’Ajuntament de Gandia en dissenys com el Pla d’Habitatge, el Pla de Turisme Cultural basat en els clàssics i els Borja, el CIG de la UV a Gandia, i el Projecte Innova. Va ser cofundador del moviment cívic Nacionalistes de la Safor (1991-1994).  Ha publicat i coordinat una diversitat de projectes editorials col·lectius: El llibre de la Safor (1983); Debat, propostes nacionals per a un poble, CEIC Alfons el Vell (1987);Nou Viatge pel País Valencià (amb Josep Sorribes), PUV-UA-Institució Alfons el Magnànim (2017); Sumar per governar-nos el territori (amb Josep Sorribes), Balandra Edicions (2019). El 1992, la Fundació Jaume I li atorgà el Premi d’Actuació Cívica Catalana. 
 
Elaboració pròpia



dimarts, 30 de gener del 2024

Equip femení de Tavernes de la Lliga CaixaBank: 4 partides jugades 4 victòries

 

L'equip valler de raspall femení continua endavant amb força: 4 partides jugades, 4 partides guanyades, amb la qual cosa comanda la classificació  amb 8 punts.
 
Ahir a la Pobla de Vallbona l'equip valler format per Ana-Júlia-Joana va jugar una gran partida contra Irene-Anabel-Mireia, l'equip de Massamagrell, que va finalitzar amb el triomf de Tavernes per 25-15.
 
Gran partida de les dues restadores, Ana i Irene, que van destacar especialment en un duel on els dos conjunts tingueren les seues opcions, però que finalment es va decidir per al conjunt valler.
 
La pròxima partida de la Lliga CaixaBank Pro de raspall femení serà el dia 2 de febrer, divendres, al trinquet El Genovés a partir de les 17 hores entre Victòria i Isabel (Bonrepós i Mirambell) contra Ana, Júlia i Joana (Tavernes de la Valldigna)

diumenge, 28 de gener del 2024

ESCOLTAR L'ESPAI DE LA IMATGE CINEMATOGRÀFICA (III)





ESCOLTAR L'ESPAI DE LA IMATGE CINEMATOGRÀFICA (III)



La distància que hi ha entre els objectes intercanviables en qualsevol metàfora és pura relació topològica i sempre, malgrat tot, podrà ser comentada. Una altra cosa seria considerar una disposició correlativa d'una altra, la seva causa i/o la seva conseqüència, i això seria el típic del model narratiu clàssic. Però que les disposicions (fins i tot una pulsió ho seria) remeten a un ordre intern lògic no ho podem negar. Sempre hi ha una funció amagada a sota de la clara de l'ou. Babaouo tanscorre, com afirmen els autors de l'adaptació cinematogràfica (Parcerisas, Cussó, 1987-1997), com una anotació i constatació de fets, que li atorguen un alt grau de gratuïtat i atzar surrealistes. Segons el mateix Dalí: «El que excava un abisme de diferència amb les altres pel·lícules, és que de 'tals fets', en lloc de ser convencionals, fabricats, arbitraris i gratuïts, són fets reals, irracionals, incoherents, sense cap explicació [...] Només la imbecil·litat i el cretinisme consubstancials a la majoria dels homes de lletres i èpoques particularment utilitaristes ha fet possible la creença que els fets reals estaven dotats d'una significació clara, d'un sentit normal, coherent i adequat. D’aquí ve la supressió oficial del misteri i el reconeixement de la lògica en els actes humans». Però el cert és que qualsevol artefacte humà conté una lògica, i la iconografia pictòrica (el decadentisme del modernisme davant del que és atàvic i primitiu) reflectida a Babaouo remet a aquest afany continuista de qui, instal·lat a l'Olimp, no necessita progressar.


Pictòrica i objectual: Dalí li fa arribar a Harpo, a principis de 1937, una arpa amb les cordes de filferro de pues (Sánchez, 1991: 81), la mateixa que apareixerà al guió cinc anys abans; la mateixa que (aquesta vegada construïda pels Comediants) en la realització cinematogràfica toca una grossa violoncel·lista i a la qual acaba colpejant amb pans que al seu torn es desfan en molles a les que acaba trepitjant en una palangana com per tornar a amassar-les i de la que finalment surten focs artificials en una bacanal de llum i so, de gest desmesurat, violent, fàl·lic (pans que són mortalles), repetitiu i automàtic (llençols que cobreixen finestres, com aquelles de l'estiu de 1934 a Port-Lligat), el referent del pollastre escapçat (del guió inèdit escrit entre 1930 i 1932; de Babaouo). I és que, com diuen els autors de l'adaptació fílmica (Parcerisas, Cussó, 1987-1997), tota l'obra i la trajectòria de Salvador Dalí respon al procés de construcció d'una autobiografia, és un autoretrat en marxa, en constant evolució, que no escapa del personatge de Babaouo. Autoretrat en marxa, tots els cinc contra el calb. 
 
 
 
 
L'argument, segons els autors, seria el següent: la història se succeeix simbòlicament als anys trenta i se situa en un país d'Europa on sonen de lluny les canonades d'una contesa bèl·lica no identificada, que bé es podria referir a la I Guerra Mundial o qualsevol de les guerres que continuen poblant l'Europa actual. Babaouo, allotjat en un magnífic hotel, rep un missatge urgent de la seva estimada Matilde, que està malalta i en situació de problemes en un castell de Portugal on està tancada des de fa tres dies. Babaouo emprèn el viatge de recerca de la seva estimada cap a aquest misteriós Castell salvant l'absurditat de trobades fortuïtes durant el viatge. Finalment es reuneix amb ella al castell vetllant el misteri d'una gegantina mortalla. Enmig de la confusió d'una festa, Babaouo i Matilde aconsegueixen fugir amb automòbil, i Matilde mor en el curs d'un accident en què Babaouo queda cec. A les palpentes, busca el cos de la seva estimada i, al seu lloc, només troba objectes de funcionament simbòlic que la substitueixen i l'escena es converteix en un exemple estrany de l'“amour fou” surrealista.

Un llarg epíleg recupera de la ceguesa Babaouo, el qual, refugiat en un poblet de pescadors de la Bretanya, es transforma en un artista-pintor, per acabar sent assassinat absurdament i per sorpresa d'un tret en un dels seus llargs i característics passejos amb bicicleta. Mort Babaouo, el guió finalitza tornant al gran teatre del món. Sobre un escenari de teatre es desenvolupa una funció sense espectadors, i apareixen pràcticament tots els grups i personatges que Babaouo ha trobat durant el seu periple (una orquestra, un grup d'invàlids japonesos, l'arpista, un grup d'homes barbuts amb bicicleta, etc.).
 




Sobre l'adaptació, s'han respectat l'ordre de les seqüències i les anotacions que feu el mateix Dalí. Des d'un punt de vista iconogràfic, com no podia ser altrament, s'ha tingut en compte el treball de Dalí sobre això i les seves obsessions dels anys trenta (Raymond Roussel, la zona fronterera de Perpinyà, l'Àngelus de Millet, etcètera) ). El guió consta de 52 seqüències. Només comentarem les quatre primeres.

(1a) S'obre amb vista d'un llac, de localització impossible. Apareixen dues referències a obres dalinianes; una pictòrica «Couple aux têtes plenes de nuatges. Homme» (1936), i l'altra cinematogràfica «Impressions de l’Alta Mongòlia» (1975), film dedicat a Raymond Roussel que apareix sobre un monitor de televisió que sura al llac. La protagonista, Matilde, llegeix una carta que rep de Raymond Roussel el mateix Dalí datada el quatre de novembre del 1932, on Roussel acusa rebut de Babaouo i manifesta que li agrada.

(2a) Vistes des d'un tren i veu en off del narrador sobre el pròleg que el mateix Dalí va escriure el 1978 per a Babaouo, edició bilingüe. Sobre el mateix monitor, un reportatge científic sobre les mesures.

(3a) Quatre motius pictòrics de Dalí, amb Babaouo, 1932, com a leitmotiv i el tango Renaixement, que serà la base musical del film.

(4a) Un botones anuncia l'arribada d'una carta urgent per al senyor Babaouo a una habitació qualsevol d'un hotel qualsevol, on les rialles i els cops violents del seu interior impacten vehementment el missatger. Insert d'una gallina decapitada corrent pel passadís. Babaouo rep la carta i abandona precipitadament l'hotel. Insert d’un piano de cua caient pel forat de l'escala. La seva estimada Matilde està sola en un castell de Portugal i reclama la seva ajuda.


Josep Franco i Giner


  • W. BENJAMIN (1936): L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, 1983, Barcelona, Edicions 62.
  • S. DALÍ (1932): Babaouo, Paris, Cahiers Libres. Edición bilingüe en Editorial Labor, Barcelona, 1978.
  • (1933): «De la beauté terrifiant et comestible de l’architecture modern ‘Style’Minotaure, 3-4.
  • (1935): «Psicología no euclidiana de una fotografía», Minotaure, 7.
  • (1937): «El surrealismo en Hollywood», Harper’s Bazaar.
  • (1975): Confesiones inconfesables, Barcelona, Bruguera.
  • (1981): Vida secreta, Figueres, Dasa Ediciones.
  • R. DESCHARMES (1984): Dalí. La obra y el hombre. Barcelona, Tusquets/Edita.
  • F. FANÉS (1991): «Salvador Dalí, cineasta sin films. Surrealistas, Surrealismo Cinema», Julio Pérez Perucha, ed. Barcelona, Caixa de Pensions, pp. 169-184.
  • M. FOUCAULT (1963a): Raymond Roussel. París, Gallimard.
  • J. FRANCO (1996): «La ficción como residuo de lo público», Mundos de ficción, José María Pozuelo Yvancos y Francisco Vicente Gómez (eds.). Murcia: Servicio de Publicaciones de la Universidad.
  • P. PARCERISAS, M. CUSSÓ (1987): «Adaptación de un texto de Salvador Dalí». Inédito.
  • A. SÁNCHEZ VIDAL (1991): «Afanes, equívocos y desengaños», Archivos de la Filmoteca, 8, pp. 80-93.

dissabte, 27 de gener del 2024

La banda de la SIUM de Tavernes participarà en el Certamen de València en la Secció d'Honor


La SIUM de Tavernes ha confirmat en el seu perfil de Facebook la participació de la banda en el 136é Certamen Internacional de Bandes de València en la Secció d'Honor. Enguany el certament torna a celebrar-se en el Palau de la Música després que aquest emblemàtic edifici haja vist acabades les obres de millora i manteniment.

També es coneix el nom de les 6 bandes que en total enguany hi participaran el dia 21 de juliol en la Secció d'Honor, totalment valencianes. Així, al costat de la nostra banda hi actuaran les bandes:

-Centro Instructivo Musical la Armónica de Buñol 

-Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d’Uixò

-Banda Simfònica Unió Musical de Llíria

-Agrupació Musical l’Amistat de Quart de Poblet

-Sociedad Musical La Artística de Buñol 

 

"L'arbre Blanc" és l'obra obligada

Cal indicar que l'organització ha donat a conéixer l'obra obligada de la Secció d'Honor: "L'arbre blanc" del gater Pere Vicalet, inspirada en una llegenda sobre la denominada "Guerra del francés" del seu poble (Gata de Gorgos - Marina Alta). 

Pere Vicalet és professor de Tecnologia Musical al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València. L'obra seleccionada pel Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València 2024 en la Secció d'Honor destaca pel seu disseny espacial, on els músics de les formacions musicals es desplegaran a manera de dues agrupacions enfrontades amb l'objectiu de recrear la intensitat d'una batalla.

El certament de València es celebrarà entre el 18 i el 21 de juliol en les seues distintes categories, i enguany comptarà amb un total de 30 bandes de música, de les quals 19 son agrupacions del País Valencià, 8 de la resta de l'estat espanyol i altres 3 procedeixen de Portugal i Colòmbia.


Tercera victòria consecutiva de Tavernes en la Lliga CaixaBank de raspall femeni Pro1

 
 
I en van tres de tres, perquè l'equip de raspall femení de Tavernes no cedeix, i Ana, Júlia i Joana que integren l'equip de Tavernes és fins ara l'únic conjunt de les primeres categories que ha aconseguit les tres victòries en els tres partits que s'han disputat. 

Ahir els afeccionats que assistiren al trinque de Piles pogueren gaudir d'una brillant actuació, i especialment d'Ana i Júlia, per aconseguir que l'equip de la Valldigna s'imposara a Erika-Myriam-Fanni (l'Alqueria d'Asnar-Hinojosa) amb tota la solvència que indica el resultat final: 25-10.

El trio comandat per la vallera Júlia Andrada disputarà la pròxima partida el dilluns, dia 29, a partir de les 16'45 hores al trinquet de la Pobla de Vallbona contra Irene, Anabel i Mireia, integrants de l'equip de Massamagrell.

Resultats fins ara 

Vilamarxat: Ana-Júlia-Joana front a Aina-Amparo-Noelia (València). Resultat de 25-5

Benissa: Ana-Júlia-Joana front a Victoria-Isabel (Bonrepòs i Mirambell). Resultat 25-5

Piles: Ana-Júlia-Joana front a Erika-Myriam-ñFanni (l'Alqueria d'Asnar-Hinojosa). Resultat 25-10


dimarts, 23 de gener del 2024

Confederació planta espècies vegetals autòctones en el tram del Vaca que ha gaudit del procés de solarització per eliminar les canyes

 

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer. a través de l'empresa Tragsa, està procedint a la plantació d'espècies vegetals autòctones en el tram del riu Vaca del terme de Tavernes on s'ha actuat per solarització per eliminar les canyes. 

Tal com vam informar fa unes setmanes, la Confederació havia procedit a retirar la capa geotèxtil de polietilè que, ha estat cobrint els marges del riu Vaca durant els dos anys que ha durat el procés de solarització. Aquesta retirada suposava la finalització de la denominada segona fase del treball complet, previ a l'entrada de la fase final que és la que du a cap Tragsa i que pot acabar en la present setmana.

 

 

 

Des de fa uns dies els empleats d'aquesta empresa procedeixen a plantar exemplars de flora autòctona, sobre tot vegetals de ribera propis dels barrancs i rius valencians. Així es planten, seguint el mateix patró que es va executar en els trams de Benifairó i Simat, arbres com els àlbers, oms, lledoners o salzes, junt a altres espècies com el llentiscle, les salicàries (sarga), l'aladern o l'arç blanc, baladre, entre altres, i fins i tot hi havia en el projecte la introducció d'algunes especies aquàtiques que podem trobar en el Vaca en la part final de recorregut, cas del joc, boga o  lliri groc.

 

En acabar el treball, correspondrà a l'Ajuntament de Tavernes les tasques de manteniment, és a dir, eliminar els possibles rebrots de canyes i mantindre i cuidar les espècies plantades per formar eixe corredor de ribera en el riu amb espècies pròpies del nostre territori. 

Cal suposar també que ara l'Ajuntament demanarà a la Confederació la continuació del programa d'eliminació de la canya en altres trams del riu entre la subestació d'Iberdrola i el tram final abans de la desembocadura, on la canya vera (Arundo donax), planta invasora originària d'Asia,  constitueix un greu problema.


Sara Jiménez amb els responsables municipals a l'assut
 
Amb el treball de plantació de les riberes del riu, finalitza el projecte experimental iniciat la passada legislatura, quan les gestions del govern de Compromís amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va donar com a resultat la inclusió d'aquest tram del Vaca dins de l'experiència pionera de solarització com a mètode d'eliminació de la canya.  
 
La visita de la cap del Servei de Restauració Fluvial de la Confederació del Xúquer, Sara Jiménez, acompanyada dels regidors de Compromís Josep Llácer, responsable d'urbanisme, i Mònica Palomares, de Medi Ambient, va servir per concretar un projecte iniciat el darrer trimestre de l'any 2021.

dilluns, 22 de gener del 2024

L'equip de Tavernes de raspall professional femení aconsegueix el segon triomf consecutiu

Júlia Andrada (a la dreta) en la final de la  XVII Lliga CaixaBank de raspall femení
 

Segon triomf consecutiu de l'equip de raspall femení de Tavernes que lidera la nostra campiona Júlia Andrada. Ahir de vesprada la partida de raspall femení Pro1 es jugava a Benissa (Marina Alta)  entre Victoria-Isabel (Bonrepòs i Mirambell), de roig,  i Ana-Júlia-Joana (Tavernes), de blau, i va finalitzar amb un triomf del trio per un clar 25-5. 
 
La partida va estar molt clara i, a excepció del primer joc, que s'ho va apuntar la parella al traure, la resta va caure en el sac de l'equip blau de la nostra ciutat.
 
El campionat de raspall femeni Pro1 porta jugades dues partides, i les dues les ha guanyades l'equip valler. La primera, com vam publicar, va tindre lloc a Vilamarxat on l'equip Ana-Júlia-Joan, que representa Tavernes i jugava de roig, va guanyar a l'equip de València format per Aina-Amparo-Noelia també pel resultat de 25-5 en el partit que era la jornada inaugural.
 
La pròxima partida serà el dia 26, a Piles (la Safor) a les 17 hores i l'equip valler s'enfrontarà a Erika, Myriam i Fani (Alqueria d'Asnar-Hinojosa)

Què cal menjar i beure quan passem una grip o un refredat?

 

L'hivern és l'època de l'any en la qual es produeixen més infeccions de les vies respiratòries superiors, els refredats i la grip són molt freqüents en adults i menuts i, per desgràcia, no hi ha un tractament que els elimine una vegada els hem contrets.

El sistema immunitari del nostre cos lliura una batalla diversos dies per a eliminar els patògens i regenerar els teixits afectats. Els virus que causen el refredat i la grip ataquen a les mucoses de la gola i les cèl·lules del teixit epitelial de les vies respiratòries. Durant eixe temps patirem congestió nasal, mocs, mal de gola, tos, malestar general i en alguns casos una mica de febre.

El menjar i la beguda no canviarà la duració de la grip o el refredat, però alguns aliments ajuden a que el cos dispose dels nutrients necessaris per a curar-se i a suportar els símptomes.

 


Els nutrients que no poden faltar


Aigua: totes les reaccions químiques de les cèl·lules consumeixen aigua i cal assegurar-se que es rep suficient hidratació, encara que s'ha vist que la grip i els refredats no ens deshidraten més del normal.

Proteïnes: cal regenerar les cèl·lules mortes en la infecció i per a això són necessàries les proteïnes com a material bàsic per a aquest procés.

 Zinc: els suplements de zinc redueix la duració i la gravetat del refredat comú segons els estudis. La millor font de zinc són les ostres, però també es troba en abundància en la carn roja i el pollastre.

 Vitamina C: encara que la vitamina C no serveix per a previndre els refredats o la grip, prendre-la durant una infecció redueix la gravetat dels símptomes.

Antioxidants: una combinació de compostos amb propietats antioxidants aconsegueix previndre i reduir la duració de la grip. La fórmula inclou la citada vitamina C, vitamines A, B2, B5, B12, àcid fòlic, vitamina K1, magnesi, seleni, N acetilcisteïna, resveratrol, curcumina i quercitina.

 



 
Sopes, mel i altres remeis casolans

Sopa de pollastre: remei tradicional amb molts dels nutrients citats abans. En concret, les verdures i el pollastre de la sopa proporcionen les vitamines i minerals que regulen la inflamació (no la detenen). Les sopes casolanes van funcionar millor que les comercials en l'experiment.

Mel: la mel té propietats antibacterianes i antivíriques. Una cullerada de mel és efectiva per a reduir la tos en xiquets.

Iogurt i fermentats: encara que no és un remei molt tradicional l'Espanya, els aliments fermentats amb bifidobacteris activen les cèl·lules naturals del sistema immunitari i redueixen la gravetat i duració de la grip i el refredat.

Què no prendre

Sucre: els nivells alts de sucre en sang fan que el virus de la grip cause danys majors en el teixit dels pulmons. Per això prendre begudes ensucrades o sucs no és recomanable.

Alcohol: té propietats analgèsiques i pot semblar que alleuja els símptomes, quan en realitat augmenta la inflamació i pot deixar-nos desprotegits contra les infeccions.

 

Text basat, extractat i traduït de l'article de "eldiario.es" ¿Qué debemos comer y beber cuando pasamos una gripe o un resfriado?