L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.058
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:18.073

dilluns, 31 de març del 2025

Els professors Anna Bellver i Arcadi Andrés nous membres vallers de l'entitat CEIC Alfons el Vell




Dos professors de l'IES Jaume el Just, la directora Anna Bellver i el secretari Arcadi Andrés,  formen part de l'entitat "CEIC Alfons el Vell " el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals de la Safor, en haver estat elegits en acte de renovació de membres i nomenament de nou director que va tindre lloc fa uns dies al Saló Laval de l’Ajuntament de Gandia, amb la presència de l'alcalde gandià José Manuel Prieto.

La nova etapa que inicia aquesta lloable entitat comarcal tindrà com a director del Consell Executiu el professor, escriptor, promotor cultural i editor Juli Capilla, i en ell s'hi integren representants de diferents àmbits de la cultura, la docència i la investigació de la comarca Safor-Valldigna.

Anna Bellver és catedràtica i directora de l'IES Jaume II el Just, on exerceix com a professora d’anglés. És llicenciada en Filologia Anglesa i Filologia Catalana i ha completat el Màster en Història de la Mediterrània Antiga, però continua la seua formació amb els estudis del Grau d’Humanitats i el Grau d'Història, fent palés el seu compromís amb l’aprenentatge continu.

Cal indicar que disposa d'una ampla experiència en l’àmbit educatiu, on a més de la tasca professional ha estat regidora d’Educació, Turisme i Promoció Lingüística a l’Ajuntament de Tavernes, amb una destacada tasca en la potenciació del patrimoni local i reforçament de l’educació com a pilar fonamental del desenvolupament cultural. Aquest bagatge em permet combinar una visió estratègica amb un profund coneixement del territori.

Arcadi Andrés és l'actual secretari i professor de Llatí, Grec i Cultura Clàssica a l’IES Jaume II el Just de Tavernes. És llicenciat en Filologia Anglesa i en Filologia Clàssica per la Universitat de València, i graduat en Espanyol: Llengua i Literatura per la Universitat de Burgos. A més, ha completat el DEA en Filologia Llatina a la UNED amb el treball d'investigació i recerca "El uso del latín en las introducciones de las obras de Lope de Vega". Actualment amplia coneixements amb el Grau d’Història i Patrimoni de la Universitat de Burgos, amb un especial interès en la vessant patrimonial de la Valldigna i la defensa del nostre territori i la seua projecció cultural.

Els dos nous membres del CEIC Alfons el Vell han demostrat sempre el compromís amb l’educació i la cultura de la Safor, una constant al llarg de la seua trajectòria professional i confien en aportar una perspectiva enriquidora des de la Valldigna, especialment a través de la col·laboració en la promoció de la cultura i el patrimoni de tota la comarca amb iniciatives innovadores que reforcen la seua projecció exterior. 
 
 
 
El CEIC Alfons el Vell

El CEIC Alfons el Vell va ser fundat el 1984 com a organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia. És una institució dirigida a la creació, la formació i la producció cultural i científica sempre amb vinculació a la comarca. El seu objectiu principal és promoure'n la coneixença, tant dins com fora del propi territori, visibilitzant la producció creativa com un dels pilars que vertebren la identitat col·lectiva. Un altre dels objectius principals és difondre el pensament i promoure el debat a través de totes les eines necessàries: conferències, debats, entrevistes, publicacions, xarxes socials, web, etc.

L'entitat manté una estreta col·laboració i estrets lligams amb altres institucions, cas de centres d’estudi, universitats, entitats públiques, fundacions i empreses que treballen pels mateixos objectius i amb el mateix nivell d’excel·lència.

Tavernes acollirà la "Basket Cup" i la "Mediterranean Handball", campionats que organitza l'empresa CEO & Founder de QL Sports

 

Tavernes acollirà durant la Setmana Santa, i més en concret entre el 13 i 20 d’abril, la celebració de la "Basket Cup" i la "Mediterranean Handball", unes competicions que reuniran a centenars d’esportistes de diverses categories i procedències, tal com es va indicar el regidor d’Esports, Josep Llàcer, de Compromís en la presentació al saló de plens, acompanyat de Nacho Macipe de l'empresa organitzadora QL Sports,  i el president del Club de Bàsquet Tavernes, Àlex Martínez.

Nacho Macipe, de l'empresa CEO & Founder de QL Sports, va explicar els detalls de les dues competicions i va agrair a l’Ajuntament el treball fet per a acollir els campionats i la cessió de les instal·lacions. Les dues competicions implicaran, entre esportistes i acompanyants, un total de 8.000 persones segons l'empresa privada organitzadora. Els equips gaudiran i usaran les instal·lacions esportives locals, però sense pernoctar en la nostra ciutat per la manca d'establiments hostalers i s'hauran de quedar a Gandia i Oliva majorment, entre altres ciutats veïnes. 

Segons es va dir, la Basket Cup d’enguany celebra la setena edició amb un total de 379 equips de totes les categories del País Valencià, Andalusia, Madrid, País Basc, Catalunya, Balears, Castella i Lleó i Castellà la Manxa i en l’àmbit internacional Portugal i Dubai. En total es disputaran més de 800 partits en 12 poblacions diferents de la Safor-Valldigna, corresponent 78 partits a les instal·lacions de Tavernes,  entre el 13 i el 16 d’abril. 6 equips representaran al club local de bàsquet. 

Mentre que la Mediterranean Handball Cup serà entre el 17 i el 20 d’abril amb 91 equips de diversos punts de la geografia espanyola i Tavernes comparteix seu amb altres 10 localitats. En total seran 220 partits els que s'hi disputen. 


diumenge, 30 de març del 2025

Ahir vam gaudir de l'eclipse solar, un primer tast dels que gaudirem els anys 2026, 2027 i 2028

 


Ahir vam poder gaudir durant una hora aproximadament de totes les fases de l'eclipsi solar d’enguany, un esdeveniment que és el preàmbul de l’anomenat "Triplet ibèric", un fet extraordinari des del punt de vista astronòmic que tindrà lloc els anys 2026, 2027 i 2028: aleshores la península Ibèrica gaudirà de l'observació de tres eclipses solars consecutius en tres anys. 

 

Imatge dels moments màxims de l'eclipse solar 

 

Cal saber que els eclipses solars són relativament freqüents a escala mundial però que siguen tres visibles en un mateix lloc del globus i en tant poc curt de temps no és normal sinó extraordinari. I més encara quan el primer serà total: el 12 d'agost del 2026. Després en tindrem un el 2 d'agost del 2027 i el tercer serà un eclipsi anular, fenomen ben bonic perquè la Lluna ens apareixerà al cel més petita que el Sol, i aquest formarà un anell brillant tot al voltant de la Lluna, fenomen que observarem el 26 de gener del 2028. Per tant cal anar preparant unes bones ulleres, o dispositiu apte per poder-lo observar.

 

 

 

Recordem que es produeix un eclipse solar quan la Lluna s'interposa entre la Terra i el Sol, i per tant ens tapa totalment o parcialment el Sol. Un eclipse es forma perquè es produeix l'alineament dels tres astres: el Sol, la Lluna i la Terra i en aquest ordre, o siga la Lluna enmig, en el que s'anomena Lluna Nova. 

Com sabeu, hi ha una Lluna Nova cada mes, però el pla orbital de la Lluna està lleugerament inclinat respecte al de la Terra en el seu camí al voltant del Sol (el pla de l'eclíptica), i això és la causa que el nostre satèl·lit passe per damunt o davall del Sol la majoria de les vegades, i només quan els tres cossos celestes estan alineats hi ha l'eclipse.

Agraïm les imatges de l'eclipse d'ahir a Enric Marco, doctor en Física i tècnic superior d'astronomia al departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València


La regeneració de la Goleta ( i volem enganyar-nos) va per a bastant llarg quan tenim en compte el que passa amb altres projectes semblants

Platja de la Goleta 10/03/2025  Sense arena i sense platja
 

L'estat d'execució dels projectes de regeneració d'algunes platges valencianes, i el termini previst per vore'ls acabats, fa pensar que la regeneració anunciada de La Goleta, va encara per a temps, tot i que les primeres estimacions foren que en el 2026 estiguera acabada.

Tal com vam publicar fa uns dies, algunes platges valencianes (Marineta Casiana, el Marenyet, l'Estany, El Perelló, Pouet i Les Palmeres, Canet, Almardá, Corint, Malva-rosa i el tram de costa entre el Port de Dénia i el riu Girona) ja tenen la desitjada declaració  d'impacte ambiental (DIA). L'execució dels projectes sembla que no serà d'avui per demà, car tot apunta, segons s'ha publicat en diversos articles de premsa,  anirà per a llarg el transvasament d'arena des del fons marí de Cullera amb l'objectiu de frenar la regressió del litoral i platges esmentades.

Així, es confia en iniciar els treballs en les platges de Sagunt i Canet d'en Berenguer, abans de finals d'any. Els terminis dependran, segons els articles publicats aquests dies en els mitjans valencians, de com se solucionen tràmits pendents, entre els quals hi ha el temps que el Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO) necessite per adequar els projectes a la DIA i que no serà menys de tres/quatre mesos. 

 

Platja de Tavernes 10/03/2025 La transgressió va fent camí


A més, caldrà sumar un mínim d'uns altres 8 mesos per aconseguir l'equip que cal per aconseguir l'equip d'extracció: 6 per aconseguir la draga - nomes hi ha 19 en tot el món- i altres dos per executar els treballs físics en les platges.

La idea del ministeri és finançar les obres amb fons europeus del Pla de Recuperació i Resiliència, però la data límit per aconseguir el finançament ja no és que estiga acabada enguany - com va previndre Costes en el 2024- sino abans de mitjan del 2026 com ha respost el MITECO a preguntes de  la diputada de Compromís, Àgueda Micó. Per tant, abans del 30 de juny del 2026 haurien d'acabar els treballs per tindre aquest finançament. Així i tot poden sorgir problemes afegits derivats per l'augment significatiu del pressupost, després dels 4 anys d'espera entre "retards i excuses injustificades" en opinió de la Federació Veïnal Morvedre.

 

Platja de la Goleta 05/07/2023  L'alcaldessa i delegada del govern (PSOE)
 
Platja de la Goleta 04/06/2024 La portaveu i el president Generalitat (PP)
 

I si hem explicat tot això és perquè cal ser realistes: A Sagunt i Canet porten ja 4 anys - com diu la Federació Veïnal Morvedre- esperant iniciar els projectes ja aprovats, ací a Tavernes només hi ha el període d'al·legacions per a un  “Projecte de regeneració de les platges del Brosquil Sud i la Goleta, T.M. de Cullera i Tavernes de la Valldigna”,  de 30 dies hàbils i que va acabar en juliol del 2023. I no hem sabut res més. Cal encara determinar quina és l'alternativa triada entre les 4 diferents que presentava el MITECO, i on es contemplava abocar 823.226,61 m³ d'arena per a aconseguir la línia de costa del 1957. I una vegada sabuda, parlar del projecte final, si es contemplen esculls/espigons com en altres platges, valoració econòmica final, etc i etc. 

En poques paraules: el projecte de regeneració de la Goleta, si usem una expressió popular vallera, "està en bajoqueta" i ja seria hora que els nostres representants a l'Ajuntament, de tots els colors, s'agafaren de la mà per anar a València primer i després a Madrid. Que eixes coneixences que hi ha amb els governs de València i de Madrid - són quin manen en els dos llocs- es traduesca en alguna cosa més que en fotos i abraços en la platja i promeses. Unes fotos que, al pas que va la regressió, s'hauran de fer prompte enmig de l'Avinguda. 

 

Tavernes ha acollit la reunió de voluntaris de la VIII Vicaria

 

Ahir dissabte va tindre lloc a la Casa de la Cultura l’encontre de la VIII Vicaria per compartir i reflexionar sobre la tasca del voluntariat de Càritas en distintes poblacions valencianes. En concret, Tavernes va acollir representants de l'Alcalalí, Pego, Ondara, Orba, Dènia, Benissa, Xaló, El Verger, Parcent, Xàbia, Benifairó de Valldigna, Oliva, Vilallonga, La Font, Gandia i el Grau; a més dels representants de Càritas Vicaria VIII, Càritas Diocesana, València Càritas i Càritas Guadassuar.

La introducció de l'acte va ser de la cronista oficial de Tavernes i també voluntà de Càritas Interparroquial de la nostra ciutat, Encarna Sansaloni, que va fer un recorregut pels esdeveniments històrics al voltant dels monuments més notables de la Valldigna.

 

Els assistents van escoltar atentament les distintes reflexions i propostes dels grups per tal de millorar les experiències, en especial les reflexions de Valentín Rodil, i les experiències durant la DANA de Vicent, com a representant de Càritas Guadassuar.

La jornada de germanor va finalitzar amb un dinar en el mateix vestíbul de la Casa de la Cultura i una actuació del Grup de Teatre Pep Meló que va fer gaudir a tots els assistents.
 



 

dissabte, 29 de març del 2025

ACTUALITZADA: Ens ha deixat Agustí Pascual Granell, alcalde de Benifairó, president de la Mancomunitat i professor

Agusti Pascual en un acte acadèmic al monestir
     

Ens ha deixat als 74 anys Agustí Pascual Granell, professor i alcalde de Benifairó durant molts anys i, sobre tot un valldignenc de cor, de convicció, en la seua estima a aquesta comarca per la qual va treballar tant durant les múltiples etapes de la seua vida. Va faltar divendres a València en no poder superar unes afeccions diagnosticades unes setmanes abans. Deixa muller i dos fills.
 
El comiat de les seues despulles va tindre lloc en el propi domicili del finat, on es va combregar una gran gentada d'amics, veïns, companys de professió i polítics, tant de Benifairó i de tota la Valldigna principalment, en la que va ser una gran manifestació de dolor per la pèrdua, però una mostra d'estima i afecte a Agustí i a la família. 
 
L'acte, senzill però solemne alhora i molt emotiu, va consistir en diverses intervencions i lectures de poemes a càrrec d'amics, polítics locals i familiars que glosaren aspectes de la seua vida des de les vessants de polític, professional i com a persona, esmentaren  el treball constant com a polític per la Valldigna i Benifairó i l'estima que tenia per la nostra llengua i el nostre poema, mentre les notes del violí ens emocionaven a tots els presents.

Una vida dedicada a Benifairó, la Valldigna i l'escola
 
Dins de les facetes d'Agustí Pascual al llarg de la seua vida, potser la més coneguda siga la de polític, amb una frase que ha quedat encunyada a Benifairó: "Agustí, l'acalde", que ho resumeix. Com a militant del PSOE, amb aquesta formació política es va presentar a les eleccions i va  aconseguir l'alcaldia de Benifairó durant cinc legislatures seguides, les que van des del 1983 fins al 2003, i posteriorment una legislatura més, entre el 2011 i el 2015.
 
En aquesta etapa política va ser també  president de la Mancomunitat de la Valldigna, entitat de recent creació en aquells anys i que ell va donar impulsar amb el foment de diverses activitats, tant culturals com històriques, essent una peça clau en la gestió i creació de la que és la Mancomunitat de la Valldigna. 
 
Cal reconéixer i destacar en Agustí Pascual l'impuls de les activitats al voltant del Dia de la Valldigna com a mitjà de vertebració de la comarca, i sobretot, l'impuls als estudis comarcals amb motiu del 7é Centenari de la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna. Tota aquesta tasca es va vore plasmada en la publicació, des de la Mancomunitat, de desenes de llibres d'investigació i divulgació de la història valldignenca. El mateix Agustí Pacual va ser coautor del llibre "Valldigna, imágenes del monasterio" en el que va fer un recorregut per la història i visió del monestir amb fotografies de Francisco Teodoro (qepd).
 
Com a professor va deixar un gran record en aquells llocs on va exercir (Xeraco, Sabadell y Alzira) i sobre tot a Tavernes, on va exercir durant molts anys. Persona implicada en el foment i dignificació de la nostra llengua va formar part del grup de mestres que iniciaren i impulsaren el seu ensenyament en els centres valldignencs, amb la creació de diversos materials ciclostilats en els anys 1980, que serviren perquè molts alumnes conegueren la pròpia llengua. En aquesta tasca docent va ser durant un temps assessor del departament de Política Lingüística de la Generalitat durant el govern socialista i va treballar també en diversos materials curriculars per al treball d'introducció de la nostra llengua a alumnes castellanoparlants.
 
Com a polític, Agustí Pascual va desenvolupar una gran tasca a Benifairó tant des del punt de vista d'ordenament urbanístic amb ampliació i millora de carrers de la localitat, com també d'impuls i forment de l'economia local amb l'ampliació de les àrees industrials, o la construcció del nou cementeri municipal sense oblidar l'actuació al poliesportiu municipal, amb la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol i millora general de les instal·lacions, piscina, etc . També va donar tot el seu suport a l'Agermanament amb Redessan (França) amb diversos intercanvis culturals entre les dues localitats.
 
A banda de tot això, cal destacar en la seua personalitat el tarannà dialogant que sempre ha tingut amb tots, amb independència de colors polítics i sempre intentant el consens en els temes polítics locals, i sobre tot ser sempre molt amic dels seus amics, i sempre disposat a ajudar i col·laborar en qualsevol qüestió que se li proposava si representava un benefici per al seu poble i/o la Valldigna.

Descansa en pau, Agustí Pascual. Que la terra et siga lleu.
 
El nostre més sentit condol a la seua muller Maria i fills Guillem i Andreu, al seus germans i al poble de Benifairó per aquesta sentida pèrdua.

Una conferència molt didàctica del catedràtic emèrit de la UV, Valentin Villaverde, sobre l'art rupestre en la Casa de la Cultura

 
El professor emèrit de la Universitat de València, i gran especialista en art rupestre, Valentín Villaverde va impartir ahir en la Casa de la Cultura la conferencia "Arte rupestre. Rasgos generales y sus características en el àmbito valenciano", dins dels actes de la "Setmana Muntanyera" que organitza el Centre Excursionista.

Villaverde va impartir una confèrencia en castellà sobre tot molt didàctica, molt informativa quan a l'art rupestre, i com en diverses ocasions va repetir en la seua dissertació, dirigida sobre tot als muntanyers, als espeleòlegs, les persones que recorren les muntanyes i les coves, i que són les primeres en trobar-se en noves troballes i a les quals alliçonava de com s'ha d'actuar. Al llarg de la xerrada va valorar i agrair el treball que estan fent aquestes persones, gràcies a les quals s'han pogut descobrir i ampliar el nombre de jaciments en tot arreu de la península, citant com a molt notables els del País Basc, que han posat al mateix nivell de les troballes en altres zones de la cornisa cantàbrica. 

 

En el cas valencià també subratllava que hi ha noves troballes i aclaria que tot i que l'art rupestre està declarat "Patrimoni de la Humanitat", el llistat dels jaciments estaria "tancat" perquè una nova inclusió obligaria a refer tot l'expedient. Per tant, indicava, s'han de manifestar a la Direcció de Patrimoni per ser, després dels estudis escaient, declarar com a "BIC" figura mitjançant la qual queden defesos i protegits dins les lleis del País Valencià.

Villaverde al llarg d'una hora d'exposició va anar desgranant els trets característics d'aquest art , molt sensible, fràgil i vulnerable en estar en abrics o coves no fondes, que ens donen molta informació sobre la vida i fins i tot organització d'aquells primers pobladors. Va detallar la  metodologia del seu estudi, segons pintura i gravat, a més dels sempre present protocols de conservació, des del dia del descobriment. En parlar de l'art rupestre valencià, va efectuar una detallada menció dels jaciments existents, sobre els 610, amb la qual cosa disposem de pràcticament la meitat de jaciments existents en la zona geogràfica que s'anomena "arc mediterrani", des dels Pirineus fins l'estret de Gibraltar.

El conferenciant va també anar explicant com es classifica aquest art (esquemàtic, llevantí i paleolític) i sobre tot quines són les característiques de cadascun, si és pintura o gravat en pedra, els colors, si hi apareix la figura humana o son majorment animals, l'activitat que representen i un llarg etcètera sobre cadascun, impossible de recollir en una simple informació de l'acte.

A més de la gran informació donada sobre el jaciment del Parpalló (Gandia) de la qual és potser el millor especialista mundial, va destacar la dificultat de distingir en el mateix jaciment, tant les pintures com els gravats, i va remarcar en algun moment que les noves tecnologies han permés descobrir figures i gravats que havien passat desapercebuts a més d'altres trets. 

En acabar, fa remarcar als muntanyers - una vegada més- com actuar en cas d'una troballa i més si hi ha restes dels pobladors, procurant no xafar per no contaminar el jaciment a més de tot el que cal fer d'informació a les autoritats. 


Art rupestre a Tavernes

Dins del seu parlament, Villaverde va esmentar les figures fusiformes gravades en pedra de l'abric de Mossen Ricardo, sobre les quals hi havia alguna polèmica de a quin grup caldria atribuir-les, assenyalant que potser siguen paleolítics amb grans semblances en altres del Cantàbric.

Les pintures en estudi actualment
 

Tot i que confiàvem en alguna informació sobre la troballa de noves pintures en una cova vallera, no s'hi va donar tot i que les poguérem vore durant la projecció, al costat d'una de les pintures rupestre descobertes fa uns anys en la zona de Bellavista (Fontetes de Cantus). No es va donar altra explicació, ni lloc exacte on són, si que s'estan estudiant, que s'han seguit tots els passos que cal i s'ha informat a la Direcció General de Patrimoni.


Exposició "El Bolomor va a escola" a la Casa de la Cultura

 

L'Escola d'Adults Bolomor va inaugurar ahir en la Casa de la Cultura l'exposició "El Bolomor va a escola", un recull de fotografies en el temps que fa un recorregut per aquelles fotografies tradicionals que es feien als centres escolars en les dècades dels anys 1950 als 1970 i que ens apropen a l'escola d'altres temps.

 

Els centenars de fotografies exposades als panells al vestíbul de la Casa de la Cultura ens parlen de l'escola d'altres temps, on fins i tot podem trobar exemples de la distinció en sexes que hi havia, i ens parlen també dels vestits, de com les classes eren majorment unitàries, al temps que també permet vore una certa evolució dins de l'època en que s'han pres les fotografies.

 

 

 Un encert d'exposició que - suggerim- es pot complementar en una pròxima ocasió amb llibres, enciclopèdies, eines de treball (llapis, gomes, tinters i "plumilles", pintures, baulets....), mapes, instruments escolars, quaderns escolars... entre altres coses. Tot també perquè les noves generacions coneguen com era l'escola i l'estudi d'aleshores, res a vore amb tauletes, llibres per matèries, etc  

 

La pròxima matinada, la del diumenge, canviem a l'horari d'estiu

 

La pròxima matinada, ja en diumenge dia 30, a les 2 hores canviem l'hora del rellotge i passem a l'horari d'estiu, un canvi que estarà vigent fins al pròxim octubre, quan tornarem a canviar al denominat "horari d'hivern"..

El canvi d'hora és una mesura d'estalvi i eficiència energètica que obeeix a una directiva de la Unió Europea i el seu objectiu és guanyar hores de llum solar. L'estalvi es produeix entre els mesos de març a octubre, ja que en aquesta època el sol ix abans i es posa més tard.  

Gràcies a aquesta mesura s'aconsegueix guanyar 135 hores de llum. La modificació horària fa coincidir l'inici de la jornada laboral amb l'alba, aprofitant així la llum natural, amb el consegüent estalvi energètic.   Segons les estimacions de la Direcció general d'Energia, al País Valencià el canvi d'hora permet estalviar un 6 per mil en el consum elèctric en els sectors que aprofiten la llum solar i també afecta al consum domèstic, un sector en el qual s'obté un estalvi en el consum elèctric proper al 1% , sobre 7 milions d'euros.  

També el sector serveis, principalment en els establiments hostalers, grans superfícies i centres d'oci, té estalvis d'energia sobre tot en aparells d'aire condicionat.

divendres, 28 de març del 2025

Aquest matí continua la "III Fira de la Salut de la Safor" que va iniciar les activitats ahir per la vesprada


 


Ahir de vesprada començaren a Tavernes les activitats de la "III Fira de la Salut de la Safor" amb el lema "Fem Salut, fem poble" . Les activitats organitzades pel Departament de Salut de Gandia compten amb la col·laboració de l'Ajuntament valler i tenen com a objectiu reconéixer les entitats, associacions i col·lectius comarcals que treballen per la salut i informar de les seues activitats.

El regidor de Sanitat, Zeus Grau, ha agraït al Departament de Salut de Gandia que haja triat Tavernes per acollir la que és enguany la tercera edició de la "Fira de Salut" i ha remarcat i recordat que “la salut no es fa a soles des dels centres sanitaris, sinó des de tots els diferents vessants i àmbits, i amb la participació de molts col·lectius i amb moltes activitats”. En aquest aspecte el regidor d'EU ha destacat la t
asca del grup "Camina" de Tavernes, que és referent a la Safor i compta amb una gran participació activa.

 Activitats de la Fira de la Salut

Imatge de la II Fira de la Salut celebrada el 2024 a Villalonga


La primera activitat va ser ahir de vesprada, a les 17:00 hores a l’Auditori de la Societat Instructiva Unió Musical (carrer Escorxador) amb dues taules rodones:Col·lectivitzant el benestar i Projectes Comunitaris. A la primera, hi haurà la participació de persones dels programes d’activitat física (Camina), el de persones cuidadores (CuidAC), el de benestar emocional (Dones Llum) i el de solitud no desitjada (RADARS), mentre a la segona s'hi explicarà com s’han posat en marxa els projectes comunitaris del CEIP Sant Miquel de Tavernes com a escola promotora de salut; el projecte RADARS de l’Ajuntament de Gandia i el programa Respir per part del centre de Desenvolupament Rural (CDR) La Safor.

La vesprada es complementarà amb un taller de risoteràpia, un altre d’alimentació saludable i una activitat cultural a càrrec del Grup de Balls Populars de Tavernes

Avui dissabte, a partir de les 10:00h, les activitats fomentaran l'exercici físic i la relació social de les poblacions que participen en la trobada. Prèviament hi haurà un recorregut dels grups CAMINA de la Safor pel centre de Tavernes fins arribar al Pavelló Multiusos. Hi participen els grups de Tavernes, a més de les poblacions de Gandia, Oliva, Villalonga, Bellreguard, Barx, Almoines, Miramar, el Real de Gandia, Castelló de Rugat, Piles, Daimús, La Font d'en Carròs, Simat de la Valldigna, Rafelcofer, Xeraco, Ròtova, Benifairó de la Valldigna, Potries, Ador, Palma de Gandia i Benirredrà. Després hi haurà el lliurament de diplomes i l'acte de cloenda.

El PP presenta una moció en Diputació on demana al govern de Sánchez accions per evitar la regressió de les platges

Els efectes de la regressió són cada dia més evidents
 

El Partit Popular ha presentat en la Diputació una moció amb l'objectiu d'evitar la regressió i protegir les platges de la província de València. La iniciativa, que es debatrà en el ple ordinari de març, també sol·licitarà al Govern de Pedro Sánchez que modifique la Llei de Costes, amb la finalitat de paralitzar les partions i les actuacions de recuperació possessòries.

La moció del PP assenyala que el reglament proposat en la Llei de Costes pel govern de Sánchez en el 2021 "apunta a l'arbitrarietat a les delimitacions del domini públic”. També indica que la moció pretén revertir la regressió que pateix el litoral valencià des de fa anys, i ha assenyalat que dels cinc trams més afectats de tota la costa espanyola, dos estan a València i són en concret els de Sagunt i Tavernes, que tenen una situació preocupant. 

La moció del PP sol·licita al Govern que implemente les 69 actuacions aprovades en el 2015 i que no s'han dut a terme encara, indicant que els fons Next Generation són una oportunitat per a executar-les i que no es queden en lletra morta per la inacció del govern de Sánchez.

El PP critica que “hi haja membres del Govern valencians que miren cap a un altre costat mentre el nostre litoral es degrada” i ha lloat la Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana: “una llei que protegeix el medi ambient i als veïns”.
 
Retirada de canyes per la Diputació en la platja de Daimús

 
El PP recorda el treball realitzat per aquesta institució en la retirada de canyes, operatiu que segueix actiu perquè les platges estiguen en condicions aquesta temporada estival. Tal com vam publicar, la Diputació de València va donar a conéixer que efectuarà la segona fase de la neteja - els trossos menuts- en les platges de Tavernes després que haja finalitzat la primera fase de retirada de canyes i troncs més grans, tasca encomanada al Ministeri de Transició Ecològica.