L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 3.038
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:39.761

diumenge, 30 de juny del 2024

Costes ha iniciat la "reconstrucció" de la Goleta, però amb quina qualitat de l'arena ho farà?

Muntó d'arena de platja
 

Costes ha iniciat la "reconstrucció" del tram nord de la platja de la Goleta, uns 200 metres on l'arena ha desaparegut i, com a resultat, l'onatge xoca contra els murs de l'edifici. Ara es poden vore, en el tram front els campets esportius, els primers muntons d'arena que serviran per a la reposició.

L'arena a usar, segons revelava Levante-EMV, es dura de la platja de Cullera: "el vertido del material que se está extrayendo de la vecina playa de Cullera, el cual varias máquinas depositarán y luego esparcirán y allanarán para crear un perfil de playa que se espera que aguante el máximo tiempo posible, toda vez que, a la mínima que el mar esté un poco bravo podría desapareccer de nuevo, como ha ocurrido en años anteriores, cuando la arena apenas ha durado unos pocos días".

 

Dalt: muntó de presumpta arena de cantera. Davall: un detall on s'observen els milers i milers de pedretes
 

Com hem publicat en diverses ocasions, no ha estat gens rar acabar una reposició, i que als pocs dies un temporal fera desaparéixer tota l'arena abocada, com va passar a finals del juny del 2022.

Però... els muntons d'arena que van a usar-se, són procedents de la platja de Cullera? Ja hem escoltat  algun comentari on, a banda de les queixes per un treball que hauria d'haver-se executat abans i estar acabat per evitar molèsties, hi ha qui parla de la qualitat de l'arena amb l'esperança i confiança que no siga tota com la que  es veu per escampar.  I és que, efectivament, qualsevol veí/veïna pot comprovar com dels muntons que hi ha, alguns semblen arena de platja però un altre seria arena de cantera, blanca i plena de pedretes de poca grandària. 

 

 

Les pedres de les reposicions es dipositen sobre l'arena i causen molèsties als usuaris

De vegades, l'arena de cantera ha estat usada com a base de la reposició, i després al damunt s'ha abocat arena fina, de platja, de millor qualitat. Però les pedretes del material de cantera,  quan els temporals s'han emportat la reposició, són dipositades en la platja, a vora mar, com estem acostumats a vore, i fan un contrast amb l'arena de les platges de Tavernes, fines i daurada, i sense pedretes. I eixe és el temor dels usuaris, perquè aquestes pedres causen problemes i alguna que altra ferida als banyistes, més si es troben dins de l'aigua. 


El deute de les poblacions de la Valldigna fins el 31 de desembre 2023, amb els pressupostos de les anteriors corporacions


El Ministeri d'Hisenda, a partir de les dades proporcionades pel Banc d'Espanya, ha donat a conéixer l'informe sobre el deute dels  ajuntaments a la fi del 2023, corresponents als pressupostos de les corporacions d'abans del resultat de les eleccions del 2023.

En el cas de les poblacions de la Valldigna, Tavernes té un deute de  2'5 milions, per càpita de 146 euros. Una xifra que ha abaixat molt respecte al deute de l'Ajuntament en el 2012, primer pressupost del govern de Compromís on es va regular tot el deute municipal pendent. Des d'aleshores ençà, i com es pot vore en l'evolució del deute des del 2008, el deute de l'Ajuntament amb alcaldia de Compromís, primer Jordi Joan i després Sergi Gonzàlez,  ha seguit una línia descendent, fins a aconseguir un Ajuntament bastant sanejat del qual gaudeix la corporació actual i les futures. 

 

Evolució del deute amb detall (per capita i total) entre 2008 i 2022

 

Benifairó presenta un deute de 117.000 euros amb 75 euros per càpita, i també es pot vore com les últimes legislatures, amb alcaldies de Compromís, el deute ha seguit un camí descendent.

A destacar els casos de Barx i Simat, sense cap deute el primer des del 2018 i el segon des del 2014, essent dels pocs municipis valencians amb uns comptes completament sanejats.

Cal dir que en general les xifres de les localitats valencianes,  s'allunyen cada any més del record negatiu de 3.671 milions de deute tenien el 2012, però així i tot trobem sis poblacions, com Vallada, Navaixes, Daia Vella i Gandia, que estan entre les cinquanta d'Espanya amb major nivell d'endeutament. En el cas de Gandia, el deute és de 260 milions total i per habitant 3.333 euros.


dissabte, 29 de juny del 2024

LES INSCRIPCION EN PEDRA A LES CREUS (II de IV): L'esperanto a Tavernes

 


La inscripció en esperanto que hi ha en la Muntanya de les Creus (cal dir que esperanto significa esperança), de la qual ja n'hem parlat, ens fa pensar en l'existència d'un grup esperantista a Tavernes que, pels indicis i relacions amb grups d'altres poblacions,  podem deduir que el moviment esperantista tindria una certa tradició a la nostra ciutat. 

De fet, a principis del segle XX ja apareix confirmada l'existència d'aquest grup gràcies a unes referències que coneixem per l'advocat Domingo Talens Rodriguez, de Carcaixent, qui va difondre l'esperanto en aquella ciutat de la Ribera i que guardaria molt bona relació amb el grup valler.
 
Domingo Talens va acudir el 14 de setembre de 1909 a l’estació del Nord a rebre al doctor Zamenhof, que visitava València, i va tindre també una participació important l’endemà, a l’acte celebrat al Saló de l’Exposició Regional, i que va ser presidit pel creador de l’esperanto. 
 
Domingo Talens Rodríguez, representant dels esperantistes vallers a principis del segle XX

 
Domingo Talens, segons les dades que es coneixen, "va acudir en representació dels esperantistes de Carcaixent i Tavernes de la Valldigna”, és a dir, hi havia a la nostra ciutat una tradició en el foment i difusió de l'idioma creat per Zamenhof ja al principi del segle XX. Tavernes tindria un lloc destacat com iniciadora del moviment valencià, talment com Simat,  Xest, Cullera, Gandia, Carlet, Énguera, Sagunt, Vinaròs, Benicarló i Alcalà de Xivert. Del grup pioner, almenys nosaltres, no en sabem res.

Unes dècades més tard, coneixem gràcies al testimoni d'algunes persones que ja han mort i que ha arreplegat la cronista oficial de Tavernes, la professora Encarna Sansaloni, que en la dècada dels anys 1930 hi havia un grup d'esperanto que rebia classes d'aquest idioma en el que era antic i primer col·legi Magraner del carrer Sant Antoni. 
 
Les classes voluntàries eren impartides ja quasi per la nit, acabada la jornada laboral i escolar per una mestra del poble de nom Magdalena, de certa edat, de la qual els alumnes guardaven un excel·lent record i afirmaven que era una persona molt culta. 
 
Un dels alumnes de les classes, segons els testimonis orals arreplegats, era Vicent Peris Sifres, una de les persones esperantistes de Tavernes que coneixem també gràcies a les inicials V.P.  gravades a la pedra i els testimonis del seus fills. La publicació de l'existència de la pedra (gener del 2014), va fer que els seus fills explicaren que son pare els havia dit que, quan tenia 14 anys, havia eixit d'excursió amb uns amics, i van gravar la inscripció. 

Cal indicar que en aquells anys el moviment esperantista tenia una gran força i embranzida. En els "casinos republicans" vallers, durant la II República, s'hi impartien classes nocturnes per a adults per a lluitar contra l'analfabetisme dins d'un programa engegat a iniciativa de  l'alcalde Vicent Gómez Marí, que a més fou el creador de la biblioteca municipal. Doncs bé, entre les classes d'adults coneixem, com hem dit per referències de familiars, que s'impartia també classes d'esperanto. 

Tot aquest moviment envers l'idioma creat per Zamenhof, suposem desapareixeria després de la guerra civil amb les imposicions de l'idioma únic i "hábleme en cristiano" de la dictadura.

Seguirem dins d'uns dies amb el capítol III de IV: La llosa de Raboseta del 1887 (en preparació)

divendres, 28 de juny del 2024

Costes comença a "reconstruir" un tram de la platja de la Goleta. Els treballs duraran fins al 12 de juliol

La mar s'ha menjat la platja entre la plaça de Formentera i el terme de Cullera, tram de la reposició
 

Demarcació de Costes finalment ha iniciat avui els treballs de reposició d'arena en la platja de la Goleta. Els treballs continuaran fins el 12 de juliol, dues setmanes durant les quals els banyistes i usuaris de l'últim tram de la platja no podran fer-ne ús. No s'ha complit la previsió inicial, tal com va indicar l'alcaldessa el dia 3 de juny, que s'iniciaria i acabarien  els treball en unes setmanes per tal que l'1 de juliol, inici de la temporada alta, estigués tot acabat, tal com recorda i remarca el diari Levante-EMV en anunciar també l'inici dels treballs. 


Principi de juny (dalt) i dimarts dia 26: s'observa el treball de la mar en un mes
 

 Són uns 200 metres de platja els que ara hi ha tancats als usuaris (fotografia superior) per a reposar els 9.000 metres cúbics d'arena anunciats. Una actuació que no té res a vore amb les anunciades al llarg de l'any (octubre i febrer l'ultima) que no s'han executat, tot i que hi ha ¿arena? dipositada en una zona d'aparcament darrere de la capella de la platja. 

 

 

Principi de juny (dalt)  i dimarts dia 26: s'observa el treball de la mar en un mes
 

Aquest treball de reposició s'hauria pogut executar abans i no el darrer dia hàbil de juny (sí ja ho sabem les gestions, la burocràcia, etc) però és que "la falta d'arena ha sido evidente des del verano anterior" com recorda el diari. Al final de l'estiu passat els temporals ja s'havien endut la reposició executada mesos abans i era evident que calia reposar-ne. D'ací els anuncis primer en octubre i després en febrer no executats.

Tornem per tant a fer i desfer, a un parxe, que no neguem que cal, però amb bastant seguretat si patim un temporal, s'engolirà novament tota l'arena. Mentre, esperem i esperem el projecte definitiu que cal realment per ampliar 50 metres la franja d'arena i tornar-la a la situació dels anys 1960. Això diu el projecte del qual fa un any no en sabem res.

 

 

Principi de juny (dalt) i dimarts dia 26: s'observa el treball de la mar en un mes
 

La reposició arriba en un moment que ja era crític per als últims trams de la Goleta, el situat immediatament al sud del canal de desaigüe que ens separa de Cullera i on el menut espigó existent evita que l'arena s'acumule i es quede al sud, i que és on fins ara menys arena hi havia,  la platja havia desaparegut. 

Així  aquests dies es podien observar en la zona unes grans restes d'edificacions que romanien enterrades però que l'avanç de la mar havia deixat visibles a ulls dels usuaris, i amb evident perill per als peus i cames dels banyistes que s'hi atreviren a entrar a la mar. Restes del camping La Paz dels anys 1970, quan hi havia 50 metres d'arena en la platja? 

 

Pedres, material de demolició d'obra... en l'últim tram de la Goleta

Quan hi havia arena... Camping La Paz

 

A les fotografies que publiquem es veu com la mar fa el seu treball.  Nomes cal observar les fotografies dalt dels primers dies d'aquest mes de juny i comparar-les amb les corresponents de davall, de fa dos dies, del dia 26: es nota com la mar es menja sense parar la platja.


Quatre muntanyers del Centre Excursionista escalen "La Mesa de los Tres Reyes" , el cim més alt del Pirineu Navarrés "

 

El grup format per Lluís Ferrando, Vicent Tuso,  Javier Gálvez “Malagueño” i Paco Cuñat es desplaçaran a la vall de Linza el passat dimarts, dia 25, per preparar l'ascensió l'endemà, dimecres 26, al cim més alt de Navarra, "La Mesa de los Tres Reyes"  o "Hiru Erregeen Mahaia" el seu nom en eusquera, de 2.446 metres d’altura eusquera. El nom li ve per la seua situació geogràfica en trobar-se al costat de la triple frontera entre Navarra, Aragó i França.

En principi aquest cim es troba entre els més accessibles del Pirineu,  encara que l’alta muntanya sempre suposa dificultat per l’altitud, les zones rocoses al llarg del camí i els trams de neu en no molt bones condicions.

 

 

 Els muntanyers eixiren del Refugi de Linza el dimecres a les 7’30 hores per iniciar l’ascens amb un recorregut total de 17’5 Km. El primer ascens va ser per per buscar la Foya de la Solana, per seguir el sender GRT13 i arribar a un xicotet tossal, on continuaren per una senda de terra amb un bon xafar durant uns 2 km, amb ascensos i descensos, fins arribar al peu de la muntanya, on hi ha l’inici de la senda que porta també a un altre cim mític, el Petrechema.

 

 

 

 

 

Seguint aquest sender s'acostaren a una zona rocosa, bastant perillosa on s’ha de trepar alguns metres per arribar a la primera cresta de roca calcària i tornar a connectar amb la senda que va pujant en altura i els acostava al cim.

Una pujada bastant rocosa, fins arribar a l’últim tram amb dues possibilitats d’ascens: un per la vertical esquerra i l’altra per la zona dreta francesa. Els muntanyers vallers optaren per la part dreta, que en principi semblava més fàcil, tot i que en en l’últim moment un va patir un menut problema, però en tornar a la normalitat assoliren el cim i pogueren celebrar l’ascens amb èxit i fer les fotografies per al record.

 

  

 

El descens va ser per mateix trajecte que la pujada amb més tranquil·litat i gaudint del meravellosos paisatges del Pirineus fins arribar al Refugi a les 16:00 hores, després de 8:30 hores i realitzar 17’5 km per alta muntanya.

Els muntanyers ja preparen la pròxima eixida, prevista a la zona francesa dels Pirineus.


LES INSCRIPCION EN PEDRA A LES CREUS (I de IV): La llosa esperantista de l'any 1933

 

L'Ajuntament ha donat a conéixer el seu interés a protegir la inscripció sobre una pedra a la Muntanya de les Creus atenent al seu valor històric i testimonial de l'existència d'un grup esperantista en la nostra ciutat en els anys 30 del segle XX. 
 
"Endavant esperantistes" ("Tantruen esperantistos" en l'original) és la inscripció que apareix gravada en la pedra, al costat d'una estrella de cinc puntes que conte en el seu interior una "E" majúscula, és a dir, el símbol oficial de l'esperanto, i que es pot distingir simplement mullant la llosa, tal com es va fer per enregistrar les fotografies que publiquem del 2014. Al seu costat unes inscripcions de lletres - V.B, R.E i V.P - que suposadament, són les persones que, en alguna o altra manera, serien autors de la inscripció o potser formaven part del grup esperantista que hi havia a Tavernes. Almenys la inscripció VP està perfectament definida i és conegut el nom i la persona a qui es refereix. 
 
El 13 de gener del 2014, gràcies a una informació del Centre Excursionista, donarem a conéixer l'existència en primícia d'aquesta inscripció gravada en una llosa de  pedra que, segons l'Associació Valenciana d'Esperanto és l'única a tota Espanya, i que ara l'Ajuntament té interés a preservar i evitar-na la desaparició. En aquests casos, habitualment és substitueix l'original per una rèplica i la inscripció orginal queda guardada i protegida per evitar-li una major degradació pels agents meteorològics.
 
La inscripció, amb total seguretat, va ser gravada per algun coneixedor de l'esperanto fa ara 89 anys, i encara perdura. Realment és com un  tresor amagat, només es veu quan quan plou, però allò que li dóna més valor és ser un treball artesanal únic a dia d'avui.

I la data que hi trobem, 19-11-1933, és suposadament el dia en que es faria la inscripció i, coincideix  - casualitat, o no?- amb  la data que es van celebrar les segones eleccions generals a Corts Espanyoles durant la Segona República, que foren les primeres a Espanya  en les quals va haver-hi sufragi universal. Unes eleccions que acabaren amb el triomf dels partits de dreta i que donaria lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre (anys 1934 i 1935). Però això són altres històries.
 
 
 
 
 
L'autor Vicent Peris Sifres

Vicent Perís Sifres (qepd) fa gravar la inscripció quan tenia 14 anys, un dia d'excursió a Les Creus, segons ell mateix ho havia contat al seus fills i aquests ho confirmaren fa 10 anys, quan es va conéíxer l'existència de la inscripció
 
Vicent  Peris Sifres  va ser una persona de gran intel·ligència, molt bona formació cultural i autodidacta. A pesar del seu problema de mobilitat funcional, i que l'obligava a anar amb crossa, no va poder estudiar per la falta de mitjans familiars. Eren altres temps! Però les seues inquietuds personals, i  l'esforç personal, li facilitaren aprendre  francés, anglés, òbviament l'esperanto, i fins i tot música i interpretar el violí.

L'alcalde republicà Vicente Gómez Marí, vista la seua intel·ligència, el va dur a treballar a l'Ajuntament, del qual va ser funcionari fins la jubilació. Durant molt de temps va ser l'encarregat de la biblioteca municipal en una època en que no existia un tècnic específic per eixa tasca a l'Ajuntament i la biblioteca obria només unes hores a la vesprada, majorment entre les 6 i les 8. 

Doncs bé, Vicente Peris va fer funcions de bibliotecari quan la Biblioteca Municipal estava en una de les dues edificacions de planta baixa (la que mirava al nord) que hi havia als anys 60 enmig del Passeig del Passeig del País Valencià, mentre l'altra que estava a la banda sud servia per guardar les eines de la neteja dels carrers del poble. 

Aquestes dues edificacions estaven flanquejades per dos escultures de lleons en pedra, una  imitació dels existents al Congres de Diputats, i que servien per als jocs dels xiquets. Anys més tard, es reformaria "el passeig" i es van enderrocar les dues edificacions baixetes, els lleons i també la pèrgola que ocupava tota la part oest del passeig, on ara escampa les taules l'única orxateria que queda a Tavernes.

Vicente Peris va continuar durant alguns anys al front de la Biblioteca Municipal que amb la reforma del passeig va passar als baixos de l'Ajuntament, al costat del Jutjat de Pau, i s'hi entrava per la gran porta de fusta que mirava, com ara també, a l'actual carrer del Dr. Grau.
 
 
Seguirà en el capítol II de IV: L'esperanto a Tavernes

dijous, 27 de juny del 2024

L'extracció d'arena de Cullera encara no està aprovada i després caldrà una megadraga per fer-la possible.


La Demarcació de Costes va presentar ara fa un any el projecte de regeneració de les platges del Brosquil i la Goleta aprofitant el temps marcat per a presentar-hi al·legacions. D'aleshores ençà, no se'n sap res del projecte, no ens consta que s'haja donat resposta a les al·legacions presentades. El temps passa i la previsió de la Delegada del Govern Pilar Bernabé i de l'alcaldessa Lara Romero, que manifestaren a la premsa que a l'any 26 tot estaria acabat, cada dia que passa se'ns mostra com un objectiu més impossible a assolir. I cada dia menys arena i menys platja.

Tot el que coneixem que implica el projecte és de manera indirecta, per altres assumptes relacionats i publicats en premsa referits a altres platges i projectes que es troben en la mateixa situació. Així, el  passat desembre coneixíem que  l'Audiència Nacional admetia a tràmit el recurs contenciós administratiu d'ecologistes en Acció contra l'extracció d'arena del banc submarí  de Cullera: li faltava l'autorització administrativa.  

El projecte d'extracció del MITECO - es va sotmetre a informació pública en juliol del 2022-  contempla l'extracció en total de 66'4 milions de metres cúbics  per a les platges valencianes. En el nostre cas, a la Goleta, es  preveu la reposició de 823.226,61 m³ per regenerar la platja i aconseguir 50 m. d'amplada en l'arena.

 

 

També per la premsa sabíem que el projecte d'extracció d'arena de Cullera no compta amb declaració d'impacte ambiental (DIA).  La denúncia d'Ecologistes en Acció ha obligat al MITECO a contestar diverses requeriments, que confia en disposar aviat de la DIA, segons publicava el Levante-EMV en una noticia sobre la regeneració de les platges de Sagunt.

Les associacions de les platges de Sagunt (Almardà Viva, el Grau Vell y La Forja) no opinen igual que el MITECO i, després d'una reunió amb Costes de València afirmen que "no es comprometen (Costes) a que les obres puguen començar en el 2025, tot i que ho marquen com a objectiu".

I ara sabem que pot haver un nou problema: la draga 

I amb això coneixem d'un altre problema afegit en el qual si que coincideixen tots els implicats: una vegada estiguen acabats els tràmits i estiguen aprovats, s'haurà d'aconseguir la draga per a extraure l'arena del banc de Cullera. I només hi ha 16 en tot el món que arriben a les profunditats del banc submarí de Cullera per poder extraure l'arena. Això obligaria a una negociació per poder marcar la data concreta en que la draga vindria a València a executar el treball. 

Rosa Sansaloni campiona autonòmica en el Campionat Paralímpic de Vilamarxant

 


 Rosa Sansaloni ha aconseguit un altre títol autonòmic en vèncer en la categoria WC5 en el Campionat de Ciclisme Paralímpic del País Valencià  que s'han celebrat a Vilamarxant.

Un bon resultat per la ciclista vallera que va haver d'esforçar-se en una hora de competició celebrada en un circuit dificultós i dur de 5 quilòmetres amb rampa a la meta. 


 

En acabar les proves va haver-hi una prova-exhibició de les escoles valencianes en les categories d’alevins i infantils. Van participar-hi 25 ciclistes, entre els quals hi havia el valler Andreu Sansaloni, segon en la categoria  d’infantils de primer any, a qui Rosa Sansaloni va regalar el mallot autonòmic que havia aconseguit.



dimecres, 26 de juny del 2024

Una DANA pot dur pluja i tempestes a partir de demà, més nombroses el divendres

 

A partir de demà assistirem al despenjament d’una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), que ara es troba davant les costes de Portugal. No és un fenomen habitual en aquestes dates i portarà pluges i tempestes fortes a la península, tot i que el País Valencià serà dels últims en patir els efectes.

En el seu caminar per la península, l’embossament d’aire fred quedarà entre dijous-divendres al sud de la península, i pot deixar tempestes molt fortes al centre i nord peninsular. 

Al País Valencià les previsions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet)  pronostica el divendres a la vesprada possibles xàfecs i tempestes, que podran ser localment forts, que podran vindre amb gran aparell elèctric i pedra, sobre tot  per l’interior de València i Castelló. La pluja apareixerà divendres, però el temps inestable pot mantenir-se el cap de setmana.

Parlant de tempestes, no es pot mai saber on es produiran, de tota manera cal saber que no estem parlant de cap episodi generalitzat de pluges, ni de cap situació de gota freda. 

Les temperatures es mantindran estables, semblants a aquests últims dies. Quan a vent, Aemet no ha donat per ara cap avís sobre  mal estat de la mar, però demà i divendres bufarà vent del nord-est, fins als 40 km/hora que pot produir onatge i deixar sentir els efectes en zones ja afectades com la Goleta, per girar a ponent dissabte i tornar al llevant el diumenge.  


Creu Roja prestarà el servei de salvament i socorrisme inicialment fins a 31 de desembre del 2025

 

Creu Roja serà l'empresa encarregada de dur a cap el "Servei de salvament, socorrisme i abalisament en les platges de Tavernes"  en haver estat la que millor relació qualitat-preu ha presentat en el concurs públic de licitació del servei.

El cost del servei serà de 317.661,91 euros IVA inclòs per a l’any 2024 i un import de 328.039,24 euros IVA inclòs per a l’any 2025, els dos anys inicials en que s'estableix de durada el contracte amb possibilitat de dues prorrogues d'un any cadascuna, sense que excedesca de 4 anys incloses les pròrrogues.El contracte va començar el passat 15 de juny i finalitzarà el 31 de desembre de 2025, amb possibilitat de dos pròrrogues d’un any cadascuna.

 

El contracte estableix així mateix la cobertura del servei al llarg de l'any:

Temporada baixa (excepte 2024): 

- Setmana Santa (dijous i divendres sant, dissabte, diumenge i dilluns de Pasqua); cap de setmana de Sant Vicent (dissabte, diumenge i dilluns)

- Pont de l'1 de maig (fins a 4 dies segons el cas), caps de setmana del mes de maig (dissabtes i diumenges)

- Caps de setmana de la 1a quinzena mes de juny (dissabtes i diumenges)

Temporada mitjana:

2a quinzena de juny i tot el mes de setembre

Temporada alta:

Els mesos de juliol i agost. 

 

 


Bany adaptat

El bany adaptat és prestarà des del 16 de juny al 30 de setembre inclosos, segons l’horari establert per l’Ajuntament (de 10.30-14.30 hores), en les dues zones destinades a tal fi. Disposarà d’un socorrista i un auxiliar en cadascuna (la titulació serà auxiliar d’infermeria o formació sociosanitària). El lloc estarà condicionat a la superfície d’arena en la zona i pendent per facilitar l’entrada a l’aigua de la cadira amfíbia.



L'Ajuntament ha adjudicat a "Auca Projectes Educatius" el contracte del "Servei de l'Escola d'Estiu Conciliació Familiar"

 

 

L'Ajuntament ha adjudicat el "Servei de l'Escola d'Estiu de Conciliació Familiar" a l'empresa "Auca Projectes Educatius" en ser la que assolit la màxima puntuació entre les 8 empreses que havien presentat oferta.  

L'oferta econòmica presentada per la guanyadora és de 63.000 euros (impostos inclosos) i s'estableix una duració del contracte inicial d'1 any,  amb possibilitat de tres pròrrogues d'un any cadascuna, sense que la duració total del contracte, incloses les pròrrogues, puga excedir de 4 anys. 

Tal com s'indica en ls documents de licitació, l'Ajuntament efectua aquest contracte considerat necessari per donar resposta en el període estival a aquelles famílies del municipi amb fills/es d'entre 2 i 12 anys, que necessiten de conciliació familiar entre dones i homes, administracions públiques, famílies i comunitat. A través de l' escola de conciliació s' aconsegueix facilitar la incorporació o manteniment del treball d’aquelles famílies amb fills a càrrec seu, en període no lectiu, mitjançant un projecte d'oci, lúdic i recreatiu

 

 El servei es prestarà durant els mesos de juliol i agost, en diferent horari i grups d’atenció. 

Juliol:

- Servei adreçat a xiquets i xiquetes d’edats entre 2 a 12 anys, empadronats al municipi en el següent horari: de dilluns a divendres (exclosos els festius), de 9.00 hores a 14.00 hores. 
- Lloc: CEIP Alfàndec i Escoleta de la platja 
- L’horari d’atenció del mes de juliol, podrà variar amb el servei d’escola matinera de 8’00 a 9’00 hores.

Agost:

- Servei adreçat a xiquets i xiquetes entre 3 – 12 anys, les famílies dels quals estiguen participant i siguen beneficiaries d’algun programa de serveis socials, i així ho determinen les tècniques de l’equip d’atenció primària bàsica. El grup beneficiari serà de 30 xiquets/es.
- L’horari d’atenció serà de dilluns a divendres (exclosos els festius) de 10 – 14 hores. 

Les fotografies són d'edicions anteriors, d'arxiu.

 

 

.

dimarts, 25 de juny del 2024

L'Ajuntament vol reprendre el projecte d'instalar un centre de dades en el Polígon del Golfo

 

L'Ajuntament de Tavernes vol reprendre la idea de Compromís de la passada legislatura i instal·lar un centre de dades en els terrenys municipals del Polígon el Golfo. Per això, cal redactar un projecte per un centre de dades que, com el nom deixa entrevore, és un edifici que allotja servidors informàtics perquè les empreses puguen emmagatzemar-hi informacions i gestionar dades, aplicacions i serveis informàtics.

 

 

 

La idea de creació d'un centre de dades va nàixer en la passada legislatura, a iniciativa del govern de Compromís per aprofitar les subvencions del fons "Next Generation de la Unió Europea" aprovat pel Consell Europeu com ajuda a la recuperació econòmica després de la pandèmia del Covid,

El govern de Compromís va presentar la idea  amb l'aval dels informes i documentació de la Secretaria General de l'Ajuntament i amb la confiança de l'acabament de la que ja era la imminent electrificació del Golfo, cosa que ocorria poc abans de les eleccions municipals i del canvi de govern municipal.

 

L'alcalde, Jordi Joan, i el regidor d'Urbanisme, Josep Llàcer, reunits amb el director general d'Indústria i Energia, Diego Maciá, per impulsar l'electrificació del Polígon del Golfo.
 

Josep Llácer i propietaris del polígon reunits amb Antoni Marzo, director general de Medi Ambient i Avaluació del Paisatge
 

El nou govern té la voluntat de recuperar la idea inicial perquè el Polígon del Golfo ja pot acollir instal·lacions que, com aquesta, necessiten de subministrament elèctric fix i adequat després d'haver-se solucionat  el problema del subministrament elèctric.

Com és sabut, el treball i les gestions de Compromís en les anteriors legislatures davant la Generalitat i Iberdrola, amb la total col·laboració dels propietaris de parcel·les, aconseguia  després de 20 anys, a principi del 2023, finalitzar l'esperada electrificació, una condició "sine quan non" per a la instal·lació de noves empreses, o poder ampliar les existents que, en el proveïment elèctric estaven a precari. 


Febrer 2023. El conseller visita el polígon amb motiu de les obres d'electrificació
 

L'Ajuntament confia en poder finançar el projecte amb fons Next Generation, tal com es va previndre inicialment, i ha habilitat una partida per redactar el projecte i presentar-lo als organismes europeus que són qui finalment l'han d'aprovar i atorgar els fons necessaris. Si tenim en compte el cost d'altres instal·lacions semblants, les inversions són milionàries, lluny de les possibilitats d'executar-les amb fons propis de l'Ajuntament. 

La Mancomunitat de la Safor ha presentat el "VII Circuit Caixa Popular Safor-Valldigna"

Acte de presentació (fotografia del Facebook del circuit)

La Mancomunitat de Municipis de la Safor ha presentat en la seua seu el "VII Circuit Caixa Popular Safor Valldigna", format per un total de 18 curs a celebrar en distints pobles de la comarca, entre els mesos de juliol a febrer, i de les quals has d'acabar almenys 12 per completar el circuit.

En el cas de la Valldigna,  en el circuit estan integrades la "XXXIII Volta a Peu a Simat" a celebrar el dia de Sant Jaume, 25 de juliol, amb 7.000 metres de distància i la "XV Volta Cross a Barx", el dia de Sant Llorenç, 10 d'agost, amb una distància de 8.476 metres

L'acte de presentació va comptar amb alcaldes i regidors dels municipis que participen en el circuit, el president de la Mancomunitat, Voro Femenia, el president del Circuit, Vicent Esteve, i responsables dels clubs organitzadors de les carreres i patrocinadors.

Detall del cartell anunciador
 

La competició es disputa entre els mesos de juliol i febrer i arrancarà el pròxim dia 6 de juliol a Xeresa i acabarà el 2 de febrer a Benirredrà. El president de la Mancomunitat, Voro Femenia, va remarcar que el circuit és de gran utilitat per vertebrar el territori de la Safor-Valldigna així com per a donar a conéixer el patrimoni i cultura dels diferents municipis participants.

La inscripció a través del web www.crono4sports.es

 

dilluns, 24 de juny del 2024

Som a l'última setmana de juny, sense la reposició d'arena que pal·lie el mal estat de la platja de la Goleta

 

Entrem en l'última setmana de juny, la setmana que a Tavernes podem considerar de l'inici de la temporada estival. És la setmana quan moltes famílies valleres, amb l'acabament de les classes, ha aprofitat el cap de setmana pel trasllat, "se'n va a la mar", segons l'expressió encunyada i popular a Tavernes.

Així i tot, estem a una setmana de la temporada estival alta i oficial (1 de juliol), però la Demarcació de Costes no ha iniciat cap actuació per deixar la Goleta  en unes mínimes condicions per a l'ús de banyistes, una Goleta que presenta un estat  preocupant  en els darrers trams, fins al canal de divisió del terme amb Cullera.

 

Tampoc s'ha instal·lat, com sempre se sol fer, un cartell que informa de la pròxima actuació a fer, del cost, l'empresa adjudicatària i executora de la reposició i alguns detalls mes. Així que... ens fa pensar en el pitjor... No que finalment no es faça, sinó que ja siga amb les molèsties i entrebanc per als banyistes.

La previsió anunciada per l'alcaldessa Lara Romero en nota oficial el passat dia 3 de juny, lamentablement no s'ha complit. Copiem literalment: "este matí (del dia 3 de juny) l’alcaldessa Lara Romero ha comunicat que Demarcació de Costes, a través del Govern d’Espanya, preveu abocar uns 9.000 metres cúbics d’arena en la platja de la Goleta en les pròximes setmanes. Una actuació que no pot esperar i que dóna resposta al compromís adquirit per l’alcaldessa de tindre arena abans de la temporada alta d’estiu...".

 

Avui fa tres setmanes de l'anunci de "les pròximes setmanes". Esperem que al final no siga fum i les gestions, que estem segurs que s'estaran fent des de l'Ajuntament, arriben a bon port. I si s'aboca l'arena, que comence de manera immediata, si pot ser aquesta setmana i no en el mes de juliol, quan més molèsties pot causar als usuaris i banyistes.

Les fotografies són d'ahir dia 23, vespra de Sant Joan. A la part nord de la Goleta es pot vore com hi ha trams de platja on és impossible escampar una tovallola o posar una ombrel·la.