L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.113
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 4.102

dilluns, 31 de gener de 2022

DIA 31 GENER 2022: Tanquem el mes amb 23.166 casos nous i 20 defuncions

 


 Acabem el mes de gener amb l'actualització, després del cap de setmana, que ens dóna 23.166 nous casos des del divendres, i ens du a 1.119.435 infectats totals de pandèmia. Més o menys, el 21% de ciutadans del País Valencià han patit ja la infecció.

Els hospitals han donat l'alta a 37.644 pacients, és  a dir  avui hi ha 14.478 pacients curats més que noves infeccions. Cal dir que continuen ingressats un total de 1.888  i d'elles 182 en la UCI, quan divendres eren 1.800 persones i 195 respectivament.
 
S'han notificat 20 defuncions. Es tracta de 9 dones entre 71 i 95 anys i 11 homes entre els 62  i 96 anys.  El total de defuncions de la pandèmia al País Valencià és de 8.528 persones.

 

 ACTUALITZACIÓ DE DADES 31 DE GENER

📌  23.166 NOUS casos positius PCR:

- 2,689 a la província de Castelló
- 8.706 a la província d'Alacant
- 11.771 a la província de València
 
 
📌 Total casos confirmats per PCR: 1.119.435 
 
📌 1.860 persones ingressades en data d'avui:

- 256 a la província de Castelló, 20 pacients en UCI
- 639 a la província d'Alacant, d'aqueixos 65 en UCI
- 993 a la província de València, d'aqueixos 97 en UCI

 📌 ALTES: 37.644

 - 5,530 a la província de Castelló
-  14.585 a la província d'Alacant
-  17,529 a la província de València

   📌 DEFUNCIONS: 20

- 2 a la província de Castelló
- 11 a la província d'Alacant
- 7 a la província de València

L'equip del Centre Excursionista arrasa en la Primera Marxa Nòrdica celebrada a Alcoi


El Centre Excursionista de Tavernes (CETV) ha participat aquest cap de setmana en la Primera Copa de Marxa Nòrdica a Alcoi (L'Alcoià) on han tingut un gran èxit i el club pot dir ben orgullós que "els seus participants han arrasat".

La prova ha estat molt exigent, amb un total de 12 Km i un desnivell aproximat de 250 metres per un terreny amb moltes i diverses classes. 

Cal indicar que aquesta és la primera de les tres proves que es duran a cap enguany, el 2.022, i en aquesta d'Alcoi s'han reunit un total de 160 participants de totes les categories i llocs de l'estat espanyol.

El guanyador absoluta ha estat el el marxador del CETV Ramón Álvarez amb un temps 1:10:40 el qual va obtindre també el  1rVAM mentre els altres companys l'han seguit en les següents classificacions:

CLASSIFICACIÓ ABSOLUTA:

✅ Josep Clar 1r Promesa amb temps de  1:30:00
✅ Jordi Lledó 2n Promesa amb temps de 1:30:50
✅ Fran Lledó 2n VBM amb temps de 1:22:36
✅ Merche Carbonell 1ª VCF amb temps de 1:35:56
✅ Pepa Arbona 3ª VBF amb temps de 1:39:44
✅ Jordi Moreno Llopis 6 VB amb temps de 1:25:10
✅ Juan Carlos Clar Hernández 12 VBM amb temps de 1:31:19
✅ Vicen Mifsud  7 VAF amb temps de 1:45:16
✅ Alfredo Jorge 13 VCM amb temps de 1:42:37

CLASSIFICACIÓ INFANTIL EN EDAT ESCOLAR:

✅ Ximo Talens 1r Benjamí amb temps de 35:33 i una distància de 2 km.
✅ Joan Talens 3r Infantil amb temps de 53:54 i una distància de 6 km


En la Promocional i amb 6 km de distància hi participaren les atletes: Pepa Cholvi, Desam Sala, Laura Pachés i Marina Reyes.

L'equip de marxa nòrdica del CETV ha incorporat enguany la secció infantil o en edat escolar que abraça xiquets/es entre 6  i fins als 15 anys. Destacar-hi els dos germans Ximo i Joan Talens Mifsud  que es van alçar amb la victòria en el primer lloc Ximo en banjamí i  Joan amb el 3r lloc en la categoria infantil.

El CETV ha manifestat la seua voluntat de recolzar els atletes de l'escola de Marxa Nòrdica de Tavernes per la gran cursa que realitzaren en la modalitat de promocional.

Cal també destacar que l'equip de MN del CETV va ser el segon equip amb més inscrits en la prova.


 

diumenge, 30 de gener de 2022

Tavernes i la Mancomunitat col·laboren per posar en valor el patrimoni de l'aigua de la Valldigna mitjançant una ruta ciclovianant

 

La Valldigna disposarà en un futur pròxim d’una nova ruta ciclovianant sí, tal com està previst, s’executa el “Projecte de recuperació de la Séquia Mare, antiga séquia dels molins d’aigua de la Valldigna” i que servirà també com a via d’unió entre les poblacions de Simat, Benifairó i Tavernes.

El regidor d’Urbanisme Josep Llácer, de Compromís, ha confirmat que la Diputació Provincial de València dins del programa “Reacciona per a la redacció de projectes de vies ciclovianants”,  ha adjudicat a la Mancomunitat de la Valldigna una subvenció de 12.693 euros per a redactar el projecte de la nova ruta que en un futur ha d’unir les poblacions de Simat, Benifairó i Tavernes.

Aproximació a la futura ruta ciclovianant de l'aigua
 

El regidor de Compromís de Tavernes ha confirmat que “ens vam reunir a Benifairó els pobles implicats i es va decidir tirar endavant aquest nou projecte. En la reunió vam decidir que fora la Mancomunitat de la Valldigna qui presentés el projecte a la Diputació, tot i que la iniciativa compta amb el total suport, ajuda i recolzament de l’Ajuntament de Tavernes”.

El regidor valler ha comentat que és un altre projecte, un més, que s’executa en col·laboració estreta d’ambdues entitats, Ajuntament de Tavernes i la Mancomunitat, i que s’uneix als actualment  en execució de la via verda “Camí Natural Carcaixent- Platja de Tavernes” i el d’eliminació d’espècies exòtiques en el Vaca i substitució per espècies de ribera pròpies valencianes.

 

Pont del Vadell, al terme de Tavernes, patrimoni a conservar

Potenciar i posar en valor el patrimoni de l’aigua de la Valldigna

L’objectiu, segons les seues paraules, és executar un traçat completament segur a peu o amb la bicicleta per unirà les tres poblacions. “Serà per tant una via sostenible i ràpida que aprofitarà el traçat d’aquella Séquia Mare, avui pràcticament perduda, i que des del riu Vaca dirigia l’aigua cap als molins existents a la Valldigna i els feia funcionar” ha explicat Josep Llácer. 

Assut del Maltés a Benifairó

La via posarà també en valor el Molí del Pla, recuperat per l’Ajuntament de Tavernes i al qual se li vol donar un ús d’alberg de turisme que potencie el senderisme a Tavernes i la Valldigna, i podrà ser un bon al·licient perquè la gent de la Valldigna conega i visite construccions de l’època abacial, cas de l’assut del Maltés, en el terme de Benifairó o altres de segles passats com el pont sobre el Vadell, en l'antic Camí de Gandia.

Una proposta que vol aconseguit els objectius plantejats a l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (ETCV) a la Valldigna i que siga un instrument d’ordenació territorial del paisatge, a més de recuperar el patrimoni ambiental, sobre tot el derivat de l'aigua i el seu ús per aprofitament industrial, com a actiu cultural, econòmic i identitari.


 

Confinament 28: Cans i llocs


L’home contemporani està per de-terminar, que diu Nietzsche, essencialment. La co-existència temporal d’una multitud insuportable d’albades que el de-finirien impossibilita un acord de finalització, en essència, del projecte home sobre la terra, a la qual, ostensivament, li és sobrer.

El que veiem no és el que veiem, sinó el que som
Llibre del desassossec. Fernando Pessoa.

A l’eufonia dels passos de l’estrany correspon la invitació de l’amic a la conversa. El seu dir és el passeig del cant al llarg del riu, davallant al blau de la nit, animat per l’esperit del mort d’hora. En semblant conversa, l’amic que canta contempla al Retret. Per la seva mirada que és mirada-a-l’encontre, esdevé germà per a l’estrany. Caminant amb l’estrany, el germà assoleix l’estança més serena de l’alba.

De camí a la parla. Martin Heidegger.

 

 

II

Logronyo 1974_València 1977-79

           Sempre m’ha sorprès la dèria de viatjar i conservar en imatges la realitat que, en realitat, mai hem tingut, més enllà de creure que, per un moment, un instant mesquí de tan petit, ha estat davant nostre, com si fos possible tenir davant nostre, a les persones que la vida els és com un riu un córrer incessant, cap cosa, si cap cosa s’ha arribat a aturar ni el temps necessari i suficient com per convertir-ho en pensament, quan ni un bri d’ànima ni d’esperit no pot dir que ha viatjat enlloc perquè les coses, els llocs, el món, no existeixen sinó en els somnis d’aquells capaços de mirar-se i saber què és el que són.

 

 

 Els anys 1970-1977 ens vàrem desplaçar a l’Institut d’Ensenyament Mitjà, annex del d’Alzira, carrer La Dula, amb l’interregne de La Laboral de Logronyo (1974-75, 5è de batxillerat, on vaig aprendre química). I allà, a l’institut, hi havia gent, i jo i algun amor imaginari, i quasi cap al final, un altre amor imaginari i jo, en la meua imaginació encara ben viva. Jugàvem cada dia que podíem, fins 4t de batxillerat, si més no, a futbol als sequers en sortir d’escola. Teníem una professora de dibuix, Aranda, que ens feia molta gràcia, tanta que quan podíem, estàvem per civilitzar, com molt bé sabia la Màlaga, de castellà d’Espanya, ens llançàvem per terra a la recerca del sant Greal. Un senyor molt graciós que ens feia religió, de cap redó, i olors dubtoses, impossible de contenir la rialla en la seua presència, m’envià en una ocasió a caporalia d’estudis, on vaig continuar a riure, i d’allà cap a casa a que em passara l’accés. En vàrem tenir un altre de matemàtiques que no era ni llicenciat, de nom noble i barba per fer, Alba, que en altra ocasió em va treure de classe per dir la paraula ‘Catalina’, segurament pensava en la muntanya que hi ha just davant de la Puig-mola, on anàvem alguns dies l’estiu per mirar si jo agafava ganes de menjar, recomanant pel metge Capeta, i en arribar a casa ma mare em va rebre estranyada pel fet, clar, jo era el seu solet, i no podia entendre que algú em llancés fora de classe, ella que tan poc de temps va tenir per conèixer l’experiència escolar, i així, un darrere l’altre professors que ens anaven fent, el de Política local, primer, fumador empedreït, després el de Carcaixent, que es deixava copiar ostensiblement, Escutia, un savi que rebia com podia els embats de les nostres testosterones, injustament, Rafael, catedràtic de dibuix, una mena d’ésser juràssic de mirada tèrbola, La Marimí i el seu llatí de manual, Bernardo, amb qui vaig aprendre de matemàtiques, Israel, una poca física i molt de crits, una època de transició, la de créixer, en què els muts creuen obtenir, finalment, un avantatge perquè també és el moment de les accions, de les resistències, de les reclamacions, d’enfrontar-se al món que tan sol t’ha deixat, allà assegut en la cruïlla. Encara no ho podia saber però el bot a la recerca d’allò que hom creia que seria el seu camí, l’adolescència és temps d’excessos i excedències de respostes acurades, estava just devora, un camí que de senda no tenia res, era més aviat una mena de travessia pel mig del bosc on les escenes t’acomboiaven el temps de la coincidència, tan breu que amb prou feines podies mantenir contacte, i segurament fou una continuació accidentada de la imaginació construïda en la posició de guaita a la cruïlla, provatures que et separaven més com més hi anaves, orfe de casa, visitador imprevisible, incapacitat absolutament per tenir vida ‘social’, i l’amiga que es va fer càrrec.

 

 

         La meua experiència de la parla tot aquest temps, i encara més, molt més, enllà, fou la d’una interioritat inexpugnable i, per tant, no transferible, arrecerat a la casa del ser, però el meu, amb tot de trets i gestos, senyals i signes, silencis i clams, de difícil transcripció, i àdhuc insalvable interpretació, jo era, en fi, el meu propi hermeneuta i cap Déu em podia anar al darrere, ja tenia qui em protegia des de dalt i que, així, tot ho preveia, en jo l’intercanvi amb l’altre, el diàleg, era una permuta d’estris morts, mancats del joc que les paraules li atorguen a les coses, un món propi i adequat a les murades que el preservaven, i ara que ja sé el què d’allò i el per què de tanta separació, passats els anys i havent entès que ser passa pel nom que el designa, ho escric, no per compensar el temps de l’anomia, sinó perquè els grafismes em permeten dir-me a jo, i sempre a mi, com vaig poder subsistir més enllà del metallenguatge i de totes les filosofies del llenguatge, i les tècniques gal·làctiques de la descripció de les llengües, a la persistent presència del present de jo sense esdevenir autista profund, i segurament fou així vist que la parla, allò que hom entén per la parla, la capacitat de desdoblament de la paraula en si i la cosa que assenyala, la parla entesa com la casa on mora l’home, la parla com la possibilitat de diàleg, no entre éssers, necessàriament, per bé que també, sinó entre el món i els seus límits, les coses i les paraules, és una propietat privativa de l’humà, i si alguna cosa era jo, i encara sóc, crec, malgrat l’absència d’espai de joc per manca de jugadors adients, és ser persona, i sempre he estat allí, en el clar del bosc, la porta oberta, el finestral de bat a bat, la taula parada, en el marge on era possible el contacte, l’intercanvi, però allà, de l’exterior, només arribava gent carregada de conceptes acabats, encapsulats, immunes a cap intervenció de la parla.

 


         Una mica després, 1977-79, València i el Politècnic, Enginyeria Superior Industrial, de Química, Àlgebra i Càlcul en sabia prou com aprovar sense visitar les aules, o fer-ho discontínuament, sense gaires ganes, tot el meu món imaginari havia topat de ple i havia comprovat també la veracitat de les conjetures prèvies que l’experiència de la parla de jo sabia, i la gent se’n separà definitivament, amb algunes honestes excepcions, com aquell xic prim de caminar dubtós, aquella Empar del carrer Sant Vicent de Paül que feia feina a la farmàcia de Foios, i les nits a la Malva-rosa. Foren Els Orriols. Coneixença de Maite. I a Tavernes varen anar apareixent personatges del paisatge propi de l’adolescència juvenil que tot ho vol conèixer, Urbano, Roberto, El Bragat, El Xino, Martí, El Xungo, Uanx, Antoine. I, Haix, la primera quasi mascota. La partença de Maite a Sant Joan de Moró, Castelló. La recerca d’un lloc habitable. Deixar-se dur camí enllà fora de la casa del ser que fins aleshores m’havia acollit en la meua intransferible experiència de la parla, i fou així que vaig començar a parlar dialògicament amb pocs, molt pocs, éssers que també escoltaven els silencis de què estava constituït.

 

dissabte, 29 de gener de 2022

Uns 300 veïns i veïnes participen en la repoblació del "Dia de l'Arbre" celebrada avui a Tavernes. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

 
 
Tavernes ha celebrat el "Dia de l'Arbre" amb una activitat de repoblament de la Muntanya de les Creus organitzada des de l'Ajuntament per les regidories de Medi Ambient i d'Esport. La jornada ha estat dirigida a tots els públics (els menors de 8 anys anaven acompanyats per un adult) i tenia com a objectiu fonamental conscienciejar els participants de la importància de conservar l’entorn natural i protegir el ric patrimoni mediambiental de Tavernes. 
 
 
 
L'ambient a la  porta del pavelló Carlos Pellicer, lloc de l'eixida
 
 
L'eixida ha estat a les 9.30 hores i com ja és tradicional des de la porta del pavelló Carlos Pellicer, i una vegada format el grup d'aproximadament unes 300 persones s'han dirigit amb una passejada per la ciutat fins arribar a la zona més enllà del mur de defensa on s'ha dut a terme la repoblació d'un total de 400 plançons d’arbres de distintes espècies, principalment pins i carrasques, en el lloc de la muntanya on s'inicia la senda de les Fontetes de Cantus.
 
 
 
La repoblació en la Muntanya de les Creus
 
L'activitat s'ha aprofitat per instal·lar dues casetes niu per a ocells i rates penades en els arbres de la zona.
 
L'activitat ha comptat amb la presència de l'alcalde, Sergi González, la regidora de Medi Ambient, Mònica Palomares i el regidor d'Agricultura Emili Enguix que han  plantat també el seu arbre per contribuir a la repoblació.
 
 
 
Cal esmentar i agrair la col·laboració que han prestat en aquesta activitat a la Policia Local, Creu Roja de Taverns, els operaris de la Brigada, Protecció Civil, Centre Excursionista de Tavernes, Grup de Muntanya Valldigna, Agrupament Escolta Valldigna,  Júniors Tavernes i Agrupament Escolta l'Ombria.
 















 
 
 
 

EL TSJ prorroga fins al 28 de febrer la presentació del passaport Còvid en sector hostaler, d'oci, centres sanitaris i cinemes.


 
El Tribunal Superior de Justícia Valencià (TSJ) ha autoritzat a la Generalitat la pròrroga fins al pròxim 28 de febrer de l'exigència de l'anomenat "passaport Covid" per a accedir a tots els establiments i espais on ja es requeria. El passaport Còvid continuarà essent obligatori per a accedir a restauració i hostaleria, oci nocturns, gimnasos, centres sanitaris, cinemes i, en general, en tots aquells locals on es consumisca menjar o begudes. No caldrà en els exteriors d'aquests locals.

El tribunal considera que la pròrroga està justificada per l'evolució de la pandèmia, i l'expansió de la variant Ómicron i l'increment accelerat de la transmissió comunitària no controlada que “excedeix la capacitat del sistema sanitari”.

El TSJ consider que és una mesura que pot aconseguir l'objectiu concret i per tant seria idònia. Igualment indica que compleix el judici de necessitat, perquè resulta indispensable per obtindre l'objectiu de reduir o minimitzar l'increment de la transmissió.

El TSJ,  com ha establit el Tribunal Suprem, entén que l'obligació de presentar el document és una limitació “tènue” dels drets fonamentals que es justifica per la protecció d'altres drets fonamentals com el dret a la vida, a la integritat física i a la protecció de la salut. El TSJ considera que la mesura és proporcionada i un bon encaix de dues peces importants (salut i economia) en el puzle de l'actual pandèmia.

El tribunal conclou que són mesures equilibrades i que deriven més beneficis per a l'interés general —contenció de la pandèmia— que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte.

El tribunal aclareix que l'exigència del passaport Covid no afecta a l'exterior dels establiments d'hostaleria i restauració, on se situen les terrasses de bars i restaurants.

INFORME: El Camí Reial, de via pecuària a carretera convencional: les gestions durant anys

 

La publicació el passat dimecres, dia 26, en el DOGV de la partió (deslinde) del tram de la carretera Natzaret-Oliva entre la rotonda de la platja i el riu Vaca obri les portes a deixar de ser via pecuària i convertir-se en carretera “normal”, com a continuació de la que arriba des de Cullera.

No serà una qüestió d’uns dies, però la publicació en el DOGV de la partió delimita i separa les propietats particulars de l’Administració, en aquest cas la Diputació de Valencià que és la titular de la carretera CV-605. Per tant, la Diputació podrà dur endavant  i executar el projecte de “Condicionament i millora del Camí Real de Tavernes a Xeraco” contemplat dins del denominat “Programa de millora de camins d’interés territorial” i que es va anunciar en el seu dia per  un valor de 546.472,08 euros i un termini previst d’execució d’obres de 4 mesos.

 

El projecte de Diputació és el fruit de diverses reunions efectuades Compromís I Diputació en els darrers anys, quan era Compromís l’únic partit en el govern municipal. L’acord al qual es va arribar és que la Diputació executaria un nou asfaltat del Camí Reial, i milloraria i netejaria la séquia que discorre al seu costat en el terme valler, amb una reparació de les eixides d’aigua per evitar inundacions. També es repararà i millorarà el pont sobre el Vaca, on s'instal.laran noves baranes i es senyalitzarà de nou tot el tram.

Cal remarcar que inicialment  i amb caràcter provisional la via no perdrà el caràcter de "pecuària" i mantindrà la velocitat a 30 km/hora mentre tinga eixa consideració, però la Diputació ja estudia canviar-la i preveu desafectar tot el tram de manera que passe a tindre la consideració de carretera i la Natzaret-Oliva esdevinga una gran carretera turística pel costat de la costa. La proposta en que es treballa es substituir la via pecuària actual per una altra formada per camins locals de Tavernes i Xeraco.

 

Molts anys de gestions a la recerca d’una solució.

 Arribar al punt actual no ha estat cosa d’un mes ni d’un any. Han estat anys de gestions del govern de Compromís, d'intents de resolució de problemes i, sobre tot, de trobar un projecte que contente totes les parts, tot i que amb projectes d’aquesta mena sempre hi haurà algun sector disconforme.

L’any 2011 va haver un intent de la Diputació d’iniciar la transformació de la carretera, amb un projecte que va ser rebutjat per unanimitat dels partits de l’Ajuntament de Tavernes en el ple de gener del 2012, presentant al·legacions tal com ací vam publicar. Entre les raons estava que  la CV-605 al seu pas per Tavernes i Xeraco continua essent una via pecuària, i es demanava que ho deixarà de ser i tinguera les millores millores com a carretera.

 

 La Diputació contemplava en el projecte presentat duplicar la carretera i fer una nova via, cosa no acceptada des de l’Ajuntament, perquè a més de l’afecció a terres de conreu, el projecte entra en contradicció amb l’ Ordenació del Territori del PGOU de Tavernes i no donava solució concretes als enllaços a la platja de Tavernes, sobre tot en la part sud.

 

La necessitat de millorar la carretera i solucionar els problemes, no només pel pas de vehicles sinó també per les constants inundacions que pateix en època de grans pluges era cada any més evident, però tot i les demandes del govern de Tavernes amb el pas dels anys no es donava cap solució des de les Administracions, condicionats per la qualificació de via pecuària d’aquest tram. 

L’Ajuntament va rebutjar en l’any 2019 la cessió de titularitat d’un tram del Camí Reial quevolia concedir la Generalitat al municipi en base al Catàleg del Sistema Viari valencià que s’havia aprovar recentment.  El catàleg transferia trams de carreteres als Ajuntaments (que seran camins de domini públic) amb l’obligació del manteniment i conservació. El tram que es volia  cedir a Tavernes era el la via pecuària, i l’Ajuntament argumentava que l’assignació que feia la Generalitat de la titularitat de la via no era possible per infringir lleis estatals i autonòmiques sobre les vies pecuàries.  Tampoc hem d’oblidar la càrrega econòmica a l’Ajuntament que duria aparellada la millora i conservació d’aquest tram del Camí Reial.

 

 

La prohibició al pas de vehicles no autoritzats el mes d’octubre del 2019 va ser el detonant que acceleraria els tràmits que han dut a la situació actual. En el Camí Reial aparegueren uns senyals de prohibit el pas que van indignar els sectors agrícoles i propietàries d’habitatges en la costa vallera en prohibir-los el pas. L'Ajuntament de Tavernes va demanar a Carreteres de la Generalitat i Medi Ambient aclariment sobre el fet, i més encara quan l’Ajuntament desconeixia  l'autoria de la nova senyalització i damunt, perquè no se li havia comunicat res.

De fet al cap de pocs dies els cartells i senyals prohibitius foren arrancats, però l’esdeveniment va provocar un conjunt d’accions que acabaven en diverses reunions entre l’Ajuntament i les Administracions implicades.

Així, el  govern de Compromís dins de la recerca d'una solució va celebrar una reunió de treball a l'Ajuntament amb els responsables de vies pecuàries, Gabriel Varea i Inés Maguz, i on estaven l'alcalde Sergi González, el regidor d'Urbanisme i Seguretat Ciutadana Josep Llácer i el tècnic d'agricultura Pere Sifres.

  

La proposta treballada era la transformació del Camí Reial en una carretera convencional i que dispose d’un annex paral·lel de carril ciclo-vianant, que seria l'actual via pecuària, perquè per llei s'ha de mantindre. La idea, tal com vam publicar,  era que  vies pecuàries fera una delimitació de la via i així executar el carril bici-vianant que tindria la consideració i servei de via pecuària,  i amb la desafecció de la carretera la Diputació, titular de la via,  podria actuar i fer les obres de la carretera convencional al costat mateix.

De tot això, i a l’espera del projecte final, ja s’ha donat el primer pas que és la delimitació, la partió, de la via, a la qual deu seguir la millora de la via, encara amb consideració de pecuària, per a després executar el projecte final de millora i conversió en carretera “normal”. Falta per tant encara, però les primeres passes ja s’han donat.