La problemàtica de l'arena amuntegada i la noticia que no hi haurà reposició a la Goleta per aquest estiu posa d'actualitat el "Projecte de regeneració de les platges del Brosquil i la Goleta". Un projecte del qual fa mesos que no sabem res, no s'ha donat cap novetat i que, segons hem sabut, aquells partits i entitats que presentaren al·legacions al projecte no tenen encara cap resposta. I mentrestant, i no s'execute el projecte, haurem d'anar exigint aportacions d'arena any rere any perquè la Goleta no desaparega.
El mes de juny , o siga en pocs dies, farà un any de poder presentar al·legacions al projecte escollit pel Miteco (el Ministeri de Madrid), cosa que feren alguns particulars vallers, el PP, Compromís i el propi Ajuntament. La majoria de les postures, i en especial la de Compromís, era que la reposició d’arena no és la solució i en conjunt tots presentaven propostes per millorar al projecte, que com hem dit, va iniciar el tràmit d'exposició publica fa quasi un any.
Postures enfrontades segons l'alternativa de projecte per a la Goleta
L'alternativa 4 triada pel Ministeri, tot i que ha rebut el "placet" del govern del PSOE a Tavernes, no ha agradat a molta gent, en considerar que s'apartava dels estudis anterior i no considerava la instal·lació d'espigons com a mètode de protecció i evitar que desapareguera l'arena. Cal dir que els espigons si que han estat la solució del Miteco en moltes platges en les quals ha actuat darrerament, però no ha contemplava per a Tavernes, cosa en la que també coincidia el PSOE valler.
Per altra banda Compromís, partidari de l'alternativa 3, amb espigons per retindre l'arena, va elaborar un document d’al·legacions on posava en dubte que l’alternativa escollida pel Ministeri fóra la
més efectiva per resoldre definitivament els problemes de regressió i
transgressió que pateix la Goleta i que comença a notar-se en la resta de
platges de Tavernes.
Un detall que no cal passar per alt: el Ministeri valorava i donava una major
puntuació a l'alternativa 3 a l'hora de valorar la recuperació i el grau
d’efectivitat en conservar l'arena, però la solució triada era diferent, això sí més barata d'executar: l'alternativa 3 amb esculls costa 8'7 milions mentre l'alternativa 4, del ministeri, té un cost de 6'3 milions.
L'alternativa 3 és també la que el PP considera millor, perquè
és de major efectivitat per protegir la costa, però afirmava que per evitar demores de canvi d'alternatives podria acceptar la 4 sempre i quan es puga complementar el projecte amb els apartats de l’alternativa
3 que milloren el projecte. Igualment demanava mesures de regeneració per corregir l'afecció erosiva de la platja, sobre tot en les platges del sud, és a dir la Platja de Tavernes i Els
Marenys.
 |
| L'alternativa 4 del Miteco no protegeix la Platja de Tavernes, calen millores en el projecte |
El projecte inicial triat pel Ministeri no beneficia les platges del sud de Tavernes
Sobre aquesta alternativa 4 triada pel Miteco i acceptada pel PSOE local, el mateix
Ministeri afirma en els documents del projecte que “es la
que más afecta a las playas del sur de la actuación, favorece las playas del
norte, no evita la erosión de la parte norte del tramo de estudio, no
estabiliza el sistema en la parte central, no protege las zonas críticas de los
temporales...”
El projecte alternativa 4 del Ministeri del PSOE, acceptat per l'agrupació local socialista no "ataca" les causes principals del problema: la falta d’aportació d’àrids a les platges per culpa de les
infraestructures rígides creades més al nord.
El mateix Ministeri ho reconeix
que: “La construcción en los años 50 y posterior ampliación en los años
80 de los espigones de encauzamiento de la desembocadura del Júcar, que generó
una interrupción de la dinámica litoral provocando un déficit sedimentario en
las playas situadas al sur, dando como resultado una onda erosiva sedimentaria
que se ha ido propagando hacia el sur, llegando a alcanzar la playa de la
Goleta”.
.
 |
| L'espigo del Xúquer a Cullera amb l'efecte barrera, acumula arena al nord però no deixa regenerat les platges del sud, el Brosquil i la Goleta |
El projecte presentava també la incertesa de l'execució perquè l’aportació d’àrids depén de l’obtenció de la Declaració d’Impacte
Ambiental favorable del dragat del jaciment d'arena ubicat en el fons marí,
a uns 12 km aproximats front a Cullera. I si no s’obté la Declaració d’Impacte Ambiental favorable a
l’extracció d’arena del fons del mar, el projecte seria inexecutable. També resulta problemàtica la quantitat d’arena a
aportar en l’alternativa 4 triada pel Ministeri, i que suposa una reducció del 50% de l’arena necessària, segons l’estudi del propi Ministeri.
Tampoc es contempla en el projecte l’execució de passarel·les per sobre de les dunes al llarg de tota
la platja de la Goleta per evitar el trànsit de les persones
i el consegüent danys a aquestes.
