L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.710
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:20.663

divendres, 31 de maig del 2024

El grup "Tavernes Camina" visita la plaça i el mural del 9 d'Octubre

 

El grup "Tavernes Camina" està duent a cap les últimes eixides de la temporada abans de l'aturada per les vacances estivals. L'eixida d'avui ha estat una passejada per la zona del mur de defensa, la Fonteta la Mina i una visita al mural "9 d'octubre" situat a la plaça del mateix nom, i com és habitual ha estat guiada per tècnics d'Esports..

La campanya "Tavernes Camina", que es ve duent a cap des de fa 2 anys,  té com a objectiu promoure comportaments saludables mitjançant la pràctica d’activitat física, en aquest cas les caminades per les zones del terme, i, alhora, el foment de les relacions socials dels participants.

Un any sense notícies del projecte de regeneració de la Goleta ni de les al·legacions presentades

 

 

La problemàtica de l'arena amuntegada i la noticia que no hi haurà reposició a la Goleta per aquest estiu posa d'actualitat el "Projecte de regeneració de les platges del Brosquil i la Goleta". Un projecte del qual fa mesos que no sabem res, no s'ha donat cap novetat i que, segons hem sabut, aquells partits i entitats que presentaren al·legacions al projecte no tenen encara cap resposta. I mentrestant, i no s'execute el projecte, haurem d'anar exigint aportacions d'arena any rere any perquè la Goleta no desaparega.

El mes de juny , o siga en pocs dies, farà un any de poder presentar al·legacions al projecte escollit pel Miteco (el Ministeri de Madrid), cosa que feren alguns particulars vallers, el PP, Compromís i el propi Ajuntament. La majoria de les postures, i en especial la de Compromís, era que la reposició d’arena no és la solució i en conjunt tots presentaven propostes per millorar al projecte, que com hem dit, va iniciar el tràmit d'exposició publica fa quasi un any. 

Postures enfrontades segons l'alternativa de projecte per a la Goleta

 

L'alternativa 4 triada pel Ministeri, tot i que ha rebut el "placet" del govern del PSOE a Tavernes,  no ha agradat a molta gent, en considerar que s'apartava dels estudis anterior i no considerava la instal·lació d'espigons com a mètode de protecció i evitar que desapareguera l'arena. Cal dir que els espigons si que han estat la solució del Miteco en moltes platges en les quals ha actuat darrerament, però no ha contemplava per a Tavernes, cosa en la que també coincidia el PSOE valler.

 

Per altra banda Compromís, partidari de l'alternativa 3, amb espigons per retindre l'arena,  va elaborar un document d’al·legacions on posava en dubte que l’alternativa escollida pel Ministeri fóra la més efectiva per resoldre definitivament els problemes de regressió i transgressió que pateix la Goleta i que comença a notar-se en la resta de platges de Tavernes. 

Un detall que no cal passar per alt: el Ministeri valorava i donava una major puntuació a l'alternativa 3 a l'hora de valorar la recuperació i el grau d’efectivitat en conservar l'arena, però la solució triada era diferent, això sí més barata d'executar: l'alternativa 3 amb esculls costa 8'7 milions mentre l'alternativa 4, del ministeri, té un cost de 6'3 milions.  

L'alternativa 3 és també la que el PP considera millor,  perquè és de major efectivitat per protegir la costa, però afirmava  que per evitar demores de canvi d'alternatives podria acceptar la 4 sempre i quan es puga complementar el projecte amb els apartats de l’alternativa 3 que milloren el projecte. Igualment demanava mesures de regeneració per corregir l'afecció erosiva de la platja, sobre tot en les platges del sud, és a dir la Platja de Tavernes i Els Marenys. 

 

 L'alternativa 4 del Miteco no protegeix la Platja de Tavernes,  calen millores en el projecte

El projecte inicial triat pel Ministeri no beneficia les platges del sud de Tavernes

Sobre aquesta alternativa 4 triada pel Miteco i acceptada pel PSOE local, el mateix Ministeri afirma en els documents del projecte que  “es la que más afecta a las playas del sur de la actuación, favorece las playas del norte, no evita la erosión de la parte norte del tramo de estudio, no estabiliza el sistema en la parte central, no protege las zonas críticas de los temporales...”

El projecte alternativa 4 del Ministeri del PSOE, acceptat per l'agrupació local socialista no "ataca" les causes principals del problema: la falta d’aportació d’àrids a les platges per culpa de les infraestructures rígides creades més al nord. 

El mateix Ministeri ho reconeix que:  “La construcción en los años 50 y posterior ampliación en los años 80 de los espigones de encauzamiento de la desembocadura del Júcar, que generó una interrupción de la dinámica litoral provocando un déficit sedimentario en las playas situadas al sur, dando como resultado una onda erosiva sedimentaria que se ha ido propagando hacia el sur, llegando a alcanzar la playa de la Goleta”.

.

L'espigo del Xúquer a Cullera amb l'efecte barrera, acumula arena al nord però no deixa regenerat les platges del sud, el Brosquil i la Goleta

El projecte presentava també la incertesa de l'execució perquè l’aportació d’àrids depén de l’obtenció de la Declaració d’Impacte Ambiental favorable del dragat del jaciment d'arena ubicat en el fons marí, a uns 12 km aproximats front a Cullera. I si no s’obté la Declaració d’Impacte Ambiental favorable a l’extracció d’arena del fons del mar, el projecte seria inexecutable. També resulta problemàtica la quantitat d’arena a aportar en l’alternativa 4 triada pel Ministeri, i que suposa una reducció del 50% de l’arena necessària, segons l’estudi del propi Ministeri.

Tampoc es contempla en el projecte l’execució de passarel·les per sobre de les dunes al llarg de tota la platja de la Goleta per evitar el trànsit de les persones i el consegüent danys a aquestes.


L'Escola de Jocs tanca el curs amb una excursió al Clot de la Font

 
L'Escola de Jocs va organitzar ahir dijous una excursió al Clot de la Font com a cloenda del curs 2023-2024.
Aquesta activitat estava organitzada des de la Regidoria d'Esports, i també participaran els monitors esportius. L'eixida va ser des del pavelló, i els participants xiquets i xiquetes anaven acompanyats per un adult com a responsable.

 

 

 En el Clot de la Font els monitors prepararen diversos jocs i activitats per als xiquets i xiquetes, amb els quals pogueren gaudiren d'una vesprada entretinguda i divertida.

Avui divendres, dia 31, a la Casa de la Cultura, es presenta el llibre "La Marina en caiac"

 

El Centre Excursionista de Tavernes, en col·laboració amb la Biblioteca Municipal, presenta a la Casa de la Cultura avui divendres, dia 31, a les 19 hores el llibre de Just. I. Sellés "La Marina en caiac", un llibre que suma les imatges de l'autor i els textos per narrar-nos la travessia de l'autor pels paisatges i amagatalls costaners d'una de les comarques més belles del País Valencià: La Marina. La presentació estarà acompanyada per la projecció de l'audiovisual "La Marina: una mar d'històries". 

La Marina en caiac conta les vivències d’una travessia hivernal en caiac per la costa de la Marina, aprofitant les encalmades de gener. Deu jornades de navegació assossegada, amb la mar silent i plana, deserta de gent, una oportunitat única per a escorcollar els nombrosos indrets, coves i amagatalls que hi apareixen en una travessia inoblidable per un territori amb un encís natural extraordinari que, no obstant, es troba en perill d’extinció.


La Marina en caiac  reviu esdeveniments històrics  ocorreguts a la costa de la Marina: històries des de l'època dels grecs i factories i vil·les romanes, passant per la taifa deniera i el llegat andalusí, fins el món dels pescadors, els calafats, dels contrabandistes, i sense passar de  puntelletes sobre els reptes que planteja el fenomen turístic que arrasa els paisatges i els recursos naturals de la Marina.

El llibre reflexiona sobre les conseqüències del turisme residencial i de masses, sobre l’urbanisme depredador que arrasa paratges i espolia els nostres reclams turístics, i també, sobre la pèrdua d’identitat que suposa haver venut la terra al capital; i precisament perquè no hem aprés dels errors, les perspectives de futur no són falagueres.

Descarregat el pròleg del llibre