El dissabte 24 de juliol es clausuraven les excavacions 2021 a Bolomor,
una fita que ens ha donat l’oportunitat de fer
un balanç de la campanya d’enguany amb Josep Fernández, director durant 31 anys de les excavacions, però també per parlar de les perspectives per als pròxims anys, del pla d’investigació
de Bolomor, i fins i tot de temés que s’escapen de la tasca
científica i investigadora: els problemes administratius, la
posada en valor del jaciment i eixe Centre d'Interpretació que no arriba, tot i
l’interés mundial del jaciment.
Una conversa amb Josep Fernández, iniciada amb un resum de la tasca i resultats d’enguany i que, com ens recordava, s’havia iniciat amb l’alçament
del nivell XIV “estèril, amb uns 20 centímetres de potència en tota la seqüencia,
molt arenós. Un nivell sense ocupació en la cova, ni d’homes ni d’animals. No entra ningú a la cova, i no sé el motiu. A
més, això es produeix en un moment climàtic
estrany”.
Un gran nivell el XV, del qual es confia molt, com del XVII
Passats els primers dies, el treball de l’equip es traslladava al nivell XV que, segons en quin lloc de la cova, arriba a tindre una potencia estratigràfica
de més d’un metre. “En les primeres capes de sediments hem trobat activitat de carnívors. Sembla
que no es va produir ocupació humana i els ossos
que trobem els han introduït carnívors,
potser llops. Tot ens indica que han de ser carnívors grans, les peces que hem
trobat corresponen a exemplars de talla mitjana i juvenils, cabretes i
cervolets…”
 |
Troballes en les excavacions d'enguany
|
A la part oest de la cova apareix el mantell estalagmític i l’havien seguit per comprovar la continuïtat: agafa pràcticament tota la cova. “El mantell és la base de la cova i per davall ja no hi ha
res. Tot el que estem trobant, en els metres quadrats de sediments damunt del
mantell és estèril. És la zona més exterior de la cova, i la interpretació és que
no va estar habitada pels homes . Tenim excavacions ja fetes en la part oest dels
nivells XV i XVII, més endins de la cova
i per les troballes deduïm que les ocupacions humanes més antigues estan per excavar.
L’home desenvoluparia la seua activitat dins de la cova, no a l’exterior. No sabem
exactament les causes, si són climàtiques o si són de preferència. Esta ubicats
en el fons de la cova, i és rar perquè generalment prefereixen estar en la boca,
i això ací no es dona”.
De fet, els foguers localitzats a Bolomor han aparegut més a l’interior i Fernández confirma que “és una cosa rara,
perquè els neandertals preferien estar més a l’exterior. Li pegue voltes i crec si serà qüestió de l’estacionalitat, a l’estiu dins de la cova la temperatura és estable entre 20 i 22 graus, mentre fora pots tindre una ponentada de
vora 40, però també pensem si una altra
causa seria usar la cova d’amagatall, perquè hi hagués altres grups per la
zona, i s’hi emboscarien en el fons. Sobre açò hi ha diferents
posicionaments i amb les dades que tenim és difícil esbrinar-ho, però sí que tenim
clar que la part exterior de la cova no l’ocuparen i en els pròxims anys no
anem a trobar-hi res”.
Els investigadors han fet sondejos, no s'hi val anar a les cegues, i del seu resultat naixerà el plantejament del treball de les noves campanyes. Fernández
considera que cal reduir l’àrea d’excavació, traslladar-la més endins, fugir de la
pedra viva, perquè es poden perdre anys en uns
treballs que pensa que no tindrien resultat.
“Personalment i vist el tall estratigràfic general de la part oest, on hem arribat davall del
tot, crec que queden dos o tres campaments
al nivell XV i dos al nivell XVII. Estan fondos, però apareixeran, els
tocarem, igual no apareixen sencers
perquè els miners arribaren fins el mantell i ho contaminaren,
però els tocarem i crec que seran els més interessants de tota la seqüència.
Són els més antics de Bolomor i pel que hem vist en l’estratigrafia tenen unes
característiques molt interessants”.
I tornem al treball d’enguany, al nivell XV, on
s’ha abaixat vora 60 cm. d’estrat, molt difícil d’assolir
en un any “però hem tingut un bon equip, i ha estat un èxit el treball, tot i
que calcule que arribar al fons igual necessitàrem 10 anys, i el temps se’ns
tira damunt” reflexiona Fernández.
La tasca continua mesos i mesos al laboratori, al despatx
El temps i perquè no dir-ho, l’edat són factors que hi juga ara en contra del
que ha estat durant 31 anys, tota una vida, l’impulsor, l’ànima mater dels
treballs com a director. I ens du a un gir en la
conversa, perquè el treball no acaba amb la clausura el 2021 de les excavacions
al jaciment de Bolomor. És cert que, com totes les campanyes, ha estat un mes de treball col·lectiu intens, frenètic a la cova i ara, amb el jaciment tancat, es passa al treball personal silenciós,
minuciós, de laboratori, perquè cal posar en ordre totes les dades, analitzar i
estudiar les peces i restes exhumades, fins i tot de vegades sol·licitar analítiques
especifiques a investigadors amics d’universitats espanyoles, o
fins i tot italianes i franceses. Cal traure conclusions, avançar en els estudis que, amb tota seguretat, seran ponències en congressos mundials o articles en publicacions especialitzades, amb la qual cosa es donarà una empenta més al
coneixement global dels jaciment.
És el treball que no veu el gran públic, que creu que només hi ha el mes de treball en el jaciment i prou. Fernández ens confirma que a partir d’ara
“li dedique tots els dies tres o quatre hores al al jaciment, durant tot l’any. Analitzar tot el material em costa quatres
mesos en dedicació exclusiva, dos mesos en redactar els documents de la memòria
i després a partir d’ací, amb els resultats recents, cal enllestir el projecte i pla d’investigació i treball de la
pròxima campanya. I si hem de fer una publicació... són quatre mesos més. Ara n'estem preparant una per
a un congrés a Alemanya i tot seguit, ja estarem damunt del temps per a preparar materialment
i humanament la pròxima excavació....”.
 |
| Llars de foc a Bolomor (Il·lustració de "Quaternary International" |
Però tot no són flors i violes, i cal superar dificultats
I ací sorgeix en la conversa les qüestions administratives, que assegura ara són complicades per l'estricta intervenció
i control exhaustiu de les subvencions, de tot el que gasten fins l’últim cèntim. I ara caldria posar l'èmfasi en la solitud de l’investigador,
del científic, la incomprensió que tantes vegades el món de la ciència denuncia a Espanya. Ara, el jaciment tancat, té per endavant un treball complex per presentar les justificacions a totes les
partides.“Tot és molt complicat, ens
lleva molts esforços i em tem que eixes dificultats, puguen afectar a l’hora d’un relleu al capdavant dels treballs.
És tot molt complicat”, repetia .
Perquè la paperassa administrativa repercuteix molt en el treball diari, i abans d'iniciar la
tasca en el jaciment, només alçar-se, s’ha de mirar el dia a dia, tots els pressupostos, en que cal gastar o no els diners avui, i com. Perquè la subvenció ho és tot: manutenció,
allotjament, despeses de materials, transports... “La facilitat que hauria d’existir
per la tasca investigadora, no existeix. La cultura no es prima, no hi ha
facilitats i quants tens tants problemes de forma continuada.... Mira, el problema és
que dediques molts esforços, has de treballar molt per la gestió i això no és possible: tu has de dedicar el temps a la investigació,
a excavar. La gestió l’haurien de fer altres, l’Administració ha d’estar allí, i no està. I
els polítics tampoc hi estan”.
 |
| Primeres obres del futur CAREX |
I ací, nosaltres volem fer una reflexió, que pensem és real. Tots
aquells que coneixem, que hem seguit durant més de 30 anys els treball a Bolomor, en som conscients: Del jaciment, de les llars de foc, de les troballes s’han escrit
molts llibres, s’han presentant centenars de ponències i comunicacions en els congressos internacionals més
importants, s’han publicat articles en les revistes més
prestigioses del planeta, han visitat el jaciment els investigadors de més reputació -nomes cal fer una recerca a Google amb la paraula Bolomor. però dóna la impressió que no arranca, que la posada en valor a nivell social, de
coneixement de la societat valenciana, especialment per la proximitat, no avança. I any rere anys sospirem per
eixe gran Centre d’Interpretació que poguera atraure i convertir-se en el focus
d’irradiació de tot el que es i representa el jaciment, no avança. I ací no comprenem que esperen l’Administració central i autonòmica, els responsables de Cultura del Ministeri a Madrid i la Conselleria a València. Segurament tot seria diferent amb el jaciment a Madrid. Però igual estem equivocats
No sabem si en això també pensava Josep Fernández, sense dir-nos-ho, quan al
final de la conversa, reflexionava: “Volem
impulsar Bolomor de cara a la societat? Sí, s’avança, però molt a poc a poc. Ací han vingut les
personalitats més importants, Bolomor és molt conegut, és un jaciment d'importància reconeguda
en tot el món, fins i tot enguany ha
vingut gent d’Argentina expressament per a excavar a Bolomor!!!... A què
hi ha por? Per quin motiu no s’avança més? Realment, no puc fer més, el perill és
que el jaciment s’acabe tancant i es perda tot l’interés social”.
