L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.063
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 1.063

dijous, 31 d’octubre del 2019

Els alcaldes de Tavernes i Xeraco es reuneixen per buscar solucions al problema del Camí Real



La unió fa la força i per això els Ajuntaments de Xeraco i de Tavernes han entès que els interessos de les localitats i el benestar dels veïns està per damunt de colors polítics i cal unir esforços en llur defensa. I més si el problema és comú. La fotografia superior ens mostra l'entrada, ahir, del Camí Real des de la rotonda xeraquera.

L’alcalde de Xeraco, Avelino Mascarell, del PP,  i el de Tavernes, Sergi Gonzàlez, de Compromís, acompanyats pel regidor d’Urbanisme i Seguretat Ciutadana de Tavernes, Josep Llácer, de Compromís, es van reunir a l’Ajuntament xeraquer per intercanviar punts de vista sobre el problema que les ha vingut al damunt sense tindre res a vore amb ell: la propietat i obligació de manteniment del Camí Real i la prohibició de pas de vehicles  entre la rotonda de la platja de Tavernes i la de Xeraco. En el cas de Tavernes, cal dir que el Camí Real en el nostre terme té una longitud de 5.800 metres, dels quals estan afectats per la prohibició un total de 2.230 metres.

Camí Real amb l'encreuament amb el pas d'Asensio (ahir)
Els punts tractats van girar al voltat de saber quins són els vehicles que poden transitar sense problemes, quin tipus d’identificació o document s’ha de facilitar als vehicles dels usuaris i sobre tot, el rebuig a la propietat que se’ls ha donat a Tavernes i Xeraco sense haver-ho demanat, amb l’obligació de manteniment quan no s’ha executat cap millora en una via que en necessita de moltes després d’anys sense actuació, i més encara en el terme de Xeraco, en estat de complet abandó.

En conclusió, cap dels dos Ajuntament es mostra disposat a assumir aquesta propietat i argumenten en contra distintes lleis estatals sobre vies pecuàries, unes lleis que han servit per a fonamentar el recurs contenciós-administratiu que cada consistori per separat ha presentat en contra de  l’aprovació del nou catàleg de vies i carreteres valencianes.

Entrada al Camí Real (ahir) des de la rotonda de la platja

Els ajuntament de Tavernes i de Xeraco van decidir en la reunió demanar una reunió urgent amb les altres dues administracions afectades i implicades, el Consell valencià i la Diputació de València. La proposta que presentaran està ben  definida: el Camí Real ha de ser una carretera com qualsevol altra, ha de poder circular qualsevol vehicle, com passa en tots els trams des de Natzaret a Oliva, i més quan a ningú se li escapa la importància de la CV-605 per al turisme de la comarca. 

El problema de la via pecuària i un intent de solució 

La qualificació de via pecuària d’una gran part del Camí Real en el termes de Tavernes i Xeraco és un problema, com també ho és el canvi  legal de qualificació perquè siga considerada una carretera com tantes altres.

Potser per això l’Àrea de Carreteres de Diputació va presentar, com a possible solució l’any 2011 un projecte de nova carretera que unirà les rotondes de Tavernes i Xeraco, amb un trajecte diferent de l’actual del Camí Real, que quedaria com a via rural.

Projecte del 2011

La documentació va estar fins i tot exposada a l'Ajuntament de Tavernes i al web de Diputació i finalment sembla ser va passar al calaix de l’oblit perquè no se n’ha parlat més. La nova carretera tenia previst dos carrils de set metres d'amplada cadascun, amb una vorera de dos metres i mig d'amplada per carril.

El projecte indica que la carretera partiria de la rotonda que dóna accés a la platja de Tavernes i aniria a parar a la rotonda de Xeraco, com podeu apreciar en la captura del plànol que férem ací en la Cotorra en aquell temps.  Inicialment el recorregut era en paral·lel a la via del tren i després, ja en la meitat, pel costat del riu Vaca a buscar la rotonda xeraquera.

El projecte va ser rebutjat per la practica totalitat dels sector socials de les dues poblacions en entendre que beneficis n’aportava ben pocs i si que molts perjudicis, amb afeccions amb el rec, divisió de terrenys i perjudicar parcel·les de ple cultiu, a més de significar una desfeta del territori i duplicació d’una carretera ja existent.

L'Ajuntament poda les palmentes de l'Avinguda de la platja

 
L'Ajuntament, a través de l'empresa de jardineria, executa treball de millora en les zones enjardinades de l'Avinguda de la Marina, i ahir qualsevol veí/veïna que transitarà per allí, podia  vore els operaris,  amb una bona maquinària, com podaven les palmeres.


I diguem amb una bona maquinària perquè, com es pot apreciar, calia enlairar alguns metres la cistella que els transporta al més alt de l'estípit  per tallar les branques seques. 


 Una tasca més de les moltes que s'estan duen a cap en la platja perquè tinga tot allò que necessite  per atraure estiuejants i fer que tots ens sentim orgullosos  de Tavernes.

Elaboració pròpia

Horari del Cementeri Municipal per a Tots Sants 2019


El Cementeri Municipal, amb motiu de la festa de Tots Sants gaudirà d'un horari especial:

- Dijous, 31 d’octubre, de 8 del matí a 12 de la nit (continuat).

- Divendres, 1 novembre, de 8 del matí a 9 de la nit (continuat).

- Dissabte, 2 novembre, de 8 del matí a 6.30 de la vesprada (continuat)

Els veïns i veïnes de Tavernes comptaran amb la col·laboració de l'Agrupament Escolta Valldigna, que estaran els dies 30 i 31, de 6 a 9 de la vesprada, en el Cementeri Municipal, per a ajudar a posar les flors als difunts a les persones que ho necessiten.

Cal dur, sempre que siga possible, les jardineres ja arreglades i usar graneres, arreplegadors i poals per a les sobres.

El dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, no es permetrà l’entrada de flors al cementeri, llevat que estiguen arreglades en la jardinera.

Notes informatives:

La missa dels sants difunts serà a les 10 del matí del dia 2 de novembre.

Per facilitar el treball a les floristeries, i sempre sota la supervisió dels conserges, es permetrà l’entrada de vehicles a les empreses del sector a partir de les 19:00 hores el dia 30 d’octubre i a partir de les 20:00 hores el dia 31 d’octubre.


Elaboració a partir de la informació en el web municipal

dimecres, 30 d’octubre del 2019

Tot sembla ser un gran "deja vu", però amb un cost de més de 700.000 euros


La Demarcació de Costes ha iniciat, una vegada més!!! els treballs de reposició d'arena en la platja de la Goleta per tal de minvar els efectes de la regressió que pateix. Les imatges com podeu vore, són idèntiques a les que hem publicat ací mateix desenes de vegades, i si no fos pel cartell actual, ningú diria que no són fotografies preses en el 2017, del 2015 o el 2012.


I si són idèntiques les imatges dels treballs - que no obliden els paguem nosaltres amb els nostres impostos, any rere any, mentre no es dóna cap solució definitiva - també serà idèntic el resultat final: ens deixaran una platja ben bonica amb eixos 40.000 o 50.000 metres cúbics d'arena que va dir la premsa s'abocaran, i que durarà uns mesos perquè, al primer temporal, la mar s'ho engolirà tot.
 


Sí, comprenem que són moltes vegades de publicar aquesta noticia, que podem ser pesats, però no hi ha altre remei que publicar-la, com suposem igual demà publicaran els mitjans comarcals: l'actualitat és l'actualitat.

I tal com diu el cartell, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha adjudicat els treballs a l'empresa BECSA per un valor previst de 732.615 euros i un termini d'execució de 4 mesos. És l'actuació conjunta a fer al sud de l'escullera del Xúquer, al Marenyet i a la Goleta de Tavernes. Quan pensem que tota la inversió anunciada per a la costa de la "provínica" de València és de 1'7 milions, està clar que ens emportem un bon pessic, la llàstima és que això no dona cap treball a gent del poble.


I res, a esperar a la pròxima, mentre recordem que segons els estudis, l'erosió de la platja de La Goleta es deu als dics i espigons construïts a la desembocadura del Xúquer, que barren el pas als sediments i fan que es dipositen al nord quan una gran part haurien de dipositar-se tant a la platja de la Goleta com a la del Brosquil, al sud del Xuquer.



I mentre esperem, ens podem anar preguntant-nos: ¿ perquè eixe projecte definitiu que hi ha en el calaix, no el trauen, li lleven la pols i decideixen executar-lo? 


Elaboració pròpia

Halloween no és valencià, ni tan sols espanyol.




Ni valencians, ni tan sols espanyols. Totalment influïts per l'imaginari i els costums nord-americà de la festa de Halloween, , els valencians i valencianes hem oblidat molts dels monstres i personatges desagradables que perviuen encara en la tradició oral dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies quan eren menuts.



A casa nostra ens hem oblidat del Butoni (entra a les cases pel forat del pany); del dimoni Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts); de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.



Monstres populars, amb més o menys grau,  segons la comarca on es viu, servien per espantar els menuts, per fer-los obeir o simplement per contar contes a la vora del foc en les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i tauletes, no se’ls imaginava ningú.



Uns  personatges que servien per fer por els menuts, i eren els protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes i després, a les nits d’hivern. I ara ja ho veieu:  Els valencians vivim una constant pèrdua de les nostres tradicions, bombadejats per tradicions anglosaxons introduïts via televisió o matxacona propaganda, Sant Valentí pel Corte Inglés, p.e.,  mentre la veritable festa dels enamorats valenciana, Sant Dionis, són pocs qui la celebren. Forasters vindran que de casa ens trauran!.




Halloween s’ha fet l’amo de les celebracions de Tots Sants,  una festivitat d’origen en les  celebracions celta, assumides i acceptades pel cristianisme, i que va arribar a USA duta pels irlandesos que emigraren amb la gran fam.



Com és celta el costum que també hem fet nostre:  les disfresses. Els celtes encenien fogueres per foragitar els mals esperits (¿ara és la carabassa amb la llum dins?)  i com que estaven convençuts que les ànimes dels morts visitaven les cases per trobar un cos on habitar, i en eixe viatge eren acompanyades per bruixes i mals esperits, la gent es vestia així, disfressada,  per tal de confondre aquella ànima interessada en prendre-li el cos.
 

El Butoni en un monument faller


El  Museu Valencià d'Etnologia fa quatre anys que organitza per  Tots els Sants un conjunt d’actes sota el títol general de “Espanta la por” per donar a conèixer a grans i menuts tot l'imaginari valencià sobre la por, quins són els nostres monstres, dels valencians, i ho fa mitjançant tallers, música, un joc de cartes, exposicions... tot per desfer aquests despropòsits de pèrdua de la nostra tradició oral i de les tradicions. 

Elaboració pròpia

Posem al dia la informació que tenim sobre la prohibició de circular vehicles en el Camí Real



Dos dies de gestions, dilluns i dimarts, porta l’Ajuntament de Tavernes per poder esbrinar d’on va eixir l’ordre i en base de quins informes es va procedir a canviar la senyalització del Camí Real i restringir el pas a vehicles autoritzats en el cas de particulars. (Foto superior entrada al terme valler des de Xeraco).

Per cert, ahir els 4 senyals que hi havia al terme valler (als dos extrems del tram considerat com a via pecuària, i els dos d'encreuament del Pas d'Asensio) havien desaparegut. Algú els ha tret i els ha fet desaparéixer, però cal entendre que eixa "solució dràstica" tampoc no resol el problema creat, perquè els senyals no han estat suprimits per cap organisme oficial.

El regidor Josep Llacer, responsable del àrea de la seguretat ciutadana local, va mantindre el passat dilluns contactes amb Josep Llin, subdirector de carreteres, i amb Jesús Civera, director territorial de Medi Natural i inicialment va poder conèixer que els tècnics de les vies pecuàries havien confirmat que els senyals s’havien instal·lat a indicació de la Guàrdia Civil de Trànsit. 

Cami Real accés a la rotonda de la platja

En següents gestions, el director territorial de Medio Natural, Xavier Civera, li va confirmar  que hi ha com a mínim cinc escrits-informes de la Guàrdia Civil de Trànsit on s’índica que el tram de la carretera Natzaret-Oliva (CV-605), considerada com a via pecuària en gran part dels termes de Tavernes i de Xeraco, presenta un gran perill, que es produeixen molts accidents i per tant s’havia de restringir el trànsit de vehicles.

Igual li va indicar que hi ha un escrit de l'Ajuntament i de la policia local de Xeraco que diu que circular pel tram del seu terme és molt perillós. De tota manera, i si no estem mal informats, eixes apreciacions de perillositat foren escrites dins d’una sol·licitud xeraquera que demanava a la Generalitat solucions i la millora d'una via que en el seu terme és de molt difícil transit per l'estat total d’abandó. 

El Camí Real en el terme de Xeraco
Cal dir, perquè és el mateix problema i de fet els dos municipis han actuat de manera semblant. L’Ajuntament de Xeraco, com ha fet Tavernes, ha presenta un recurs contenciós-administratiu amb els mateixos arguments: rebuig total al Catàleg de Sistema Viari valencià i a la decisió que atribueix als municipis la conservació i el manteniment d’eixa via, cadascun en el terme respectiu. 

L’Ajuntament i el seu govern municipal no s’han deixat el tema de la mà. Ahir mateix, després de l’escrit que demana aclariments dels vehicles autoritzats. el regidor Josep Llàcer va sol·licitar una reunió urgent al Director Territorial per vore quina solució se li dona a l’embolic creat amb la mesura, i fins i tot s’espera que siga finalment el propi Director General, Fran Quesada, qui parle amb l’alcalde Sergi González per tal d’acordar alguna reunió explicativa sobre la problemàtica creada.
 
Encreuament amb el Camí  Pas d'Asensio

No cal ni dir que a Tavernes la mesura ha comptat des del primer moment amb el rebuig del sector agrícola de la població, en creure que és a qui més perjudica la nova situació.


L'Ajuntament demana l'aclariment d'ús 

L’Ajuntament de Tavernes, a través de la regidoria de Seguretat Ciutadana que dirigeix Josep Llácer, ha remés un escrit a la Generalitat on sol·licita aclariment sobre els vehicles als qual afecta o no la senyalització de la CV-6052 en un tram que el Decret 46/2019 , del Consell denomina “Tram de la CV-605 entre l’actual CV-603 a la platja de Tavernes de la Valldigna i el camí de la Mar de Xeraco en el seu terme municipal” 


El Camí Real en el terme de Xeraco

L’escrit recorda apartats de la Llei 3/2014 de la Generalitat sobre les Vies Pecuàries, en especial l’article 27 on diu que podran ser susceptibles d’usos tradicionals de caràcter agrícola que s’exerciten en harmonia amb el trànsit ramader i els valors ambientals existents. Així permet, com es preveu en la legislació estatal: Les comunicacions rurals i el desplaçament de vehicles i maquinària amb finalitat agrícola per al servei de les explotacions agràries pròximes a les vies pecuàries.

També eixe article (27.3) regula els usos compatibles, i afirma que en traçats o zones on les vies pecuàries travessen nuclis urbans, polígons industrials, urbanitzacions o s'utilitzen com a vies de servei i altres casos que siguen utilitzats sovint per vehicles, podrà circular qualsevol tipus de vehicle sempre prioritzant l'ús de pas de bestiar. 



En base a tot això, l’Ajuntament ha formulat dues preguntes per al seu aclariment:

- ¿Són d’aplicació a la via pecuària denominada CV-6052 per l’actual catàleg els usos compatibles referits en l’article 27.3 de la LVPCV? 

- ¿Quins vehicles i per a quins usos estarien autoritzats a circular per dita carretera els vehicles a motor?

Elaboració pròpia