L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.021
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 10.030

dilluns, 25 de juliol de 2022

Temps de vacances, però abans parlem del nostre "pamflet", el qualificatiu que ens dóna la dreta local, i dels seus poders


Som en època de vacances, cal baixar el ritme, gaudir de la lectura, de la mar...  "L'estiu, el sol, la mar... " com cantava l'Ovidi. És temps per fer vacances i, si quan retornem a l'activitat,  la vida continua dura... doncs un altre cop de part dels bons, com deia l'Ovidi.

I és temps de fer balanç, més quan després ens trobarem en any electoral. Això ens du a la reflexió sobre el nostre treball i sobre la qualificació de "pamflet", que és com ens diuen despectivament els palmeros, els comentaristes de la dreta local i qui vol fer mèrits per anar en les seues pròximes llistes municipals.  No desprestigia qui vol el treball que fem, i això de "pamflet", venint d'on ve, és fins i tot un elogi. Els lectors, que no són babaus, saben massa bé discernir allò que són falsedats i quina és la realitat del que ací publiquem, dia a dia.  

D'ells no espereu notícies, ni publicacions argumentades i amb dades per rebatre'ns:  només la desqualificació, dir que som un "pamflet" perquè no som pas de la seua corda, ni del seu negativisme. És clar que no combreguem amb les seues idees polítiques, de fa 80 anys,  ni menys encara la seua visió apocalíptica i negativa de Tavernes: informem,  aportem dades i informació contrastada i seriosa.

Quan fem un balanç, ens recordem d'El Quixot i el "desfacemos entuertos", perquè desmuntem els seus “fake news” locals i aclarim qüestions municipals en base d'informació, documents i xifres. I quan "desfacemos entuertos",  deixem a la vista el treball que cadascú fa pel poble  i el poc profit que en trau Tavernes dels milers d'euros que paguem  perquè facen propostes positives, en benefici de tots i totes, en els plens. No n'hem vist mai cap.

Sempre hem tingut com a nord afavorir el dret que té la ciutadania a una informació diversa i plural i per això oferim altres visions, realitats i punts de vista sobre assumptes del poble. Un poble informat és un poble lliure i capaç d'elegir. I això no ho volen.  La dreta sempre vol un poble desinformat, on tot quede  en el comentari manipulador de carrer, en el tractament  en negatiu que ells hi fan.

Hem seguit sempre una línia concreta i clara. Els lectors i lectores la coneixen bé: temes locals, informació dels plens, dades contrastades, informes generals de temes vallers, no entrar en la privacitat personal de ningú...  cultura, història, tradicions de Tavernes. I seguirem així sempre.

“Estos, estos son mis poderes”, va respondre el Cardenal Cisneros a la noblesa castellana revoltada, mentre mostrava al seu representant un exèrcit disposat per a l’atac. Nosaltres no tenim cap poder. A nosaltres els poders en aquests 14 anys de publicació ens l'han donat i ens els donen els lectors i lectores. 

I com a exemple de la força dels lectors-es, nomes recordar els darrers mesos:  el mes passat, juny, 39.638 lectures de les vora 100 noticies publicades; i aquest més de juliol, i quan encara som a 24 i falta d'una setmana per acabar-lo, tot i que tanquem, ja en són vora 100 articles els publicats  amb més de 42.000 lectures.

Eixos són els nostres poders, els que ens atorguen els lectors i lectores. I això explica perquè la dreta ens tractar-nos de pamflet busca, per damunt de tot, el desprestigi davant els lectors. 

Bones vacances!!! 


diumenge, 24 de juliol de 2022

EXCLUSIVA: Més de 5.000 restes òssies exhumades en la primera setmana d'excavacions del jaciment de Bolomor



La primera setmana de la campanya ordinària anual de les excavacions de Bolomor, dirigides per Josep Fernàndez amb un equip procedent de distintes universitats espanyoles, ha conclós. Els treballs inicials s'han dedicat als nivells IV-V, en una etapa cronològica si fa no fa sobre els 125.000 anys d'antiguitat.

El resultat de la primera setmana d'excavacions, des del punt de vista científic és extraordinari, tant pel nombre de peces com per la varietat. Josep Fernàndez ens confirma que, a dia d'avui, s'hi han recuperat 5.071 restes arqueològiques, majorment ossos amb una representació d'uros o bos primigenius sobre el  28%; els cèrvids el 38%; les tortugues un 30% i els cavalls un 4%, sense oblidar algunes les restes d'altres animals, com búfal, rinoceront o hipopòtam, i alguna mostra d'indústria lítica. (foto superior maxil·lar d'uro)


Restes òssies, ja netes i llavades

Una quantitat de restes arqueològiques localitzades en un sector del jaciment, un fet que no és habitual, però que té la seua causa. I cal buscar-la, com ja hem explicat en alguna ocasió, en un esdeveniment atmosfèric que degué tindre lloc al voltant d'eixa datació de  125.000 anys, amb un clima càlid a la Valldigna.

 

Fragment de fèmur d'herbívor (búfal?)

En aquest nivells superior, en la campanya anterior es va descobrir un gran forat en els sediments, fins a vora 2 metres, que afecta la columna estratigràfica. En aquells temps, sobre els 125.000 anys, tots els indicis apunten a que hi hagué un gran temporal, amb pluges immenses, i tan gran quantitat d'aigua durant bastants dies que les filtracions en la cova per un badall de la visera formaren un petit riu que es desplomava en cascada sobre el terra de la cova.  Josep Fernàndez confirma la gran magnitud d'aquest fenomen de l'oratge sobre la Valldigna, molt més fort i més duradors que les DANAs que últimament hem patit.


Una imatge d'arxiu on s'aprecia sobre la columna estratigràfica milers d'ossets (punts blancs) projectats pel xoc de l'aigua contra els estrats del terra

Una cascada que va remoure per complet les restes òssies, moltes de les quals asclades en petits fragments, van ser projectades contra la paret dels voltants, mentre altres més gran foren arrossegades per la llengua de fang en que es van convertir els sediments.

És ací, en la part frontal d'aquesta llengua de fang, on s'exhuma aquesta quantitat d'ossos, que donen una bona informació sobre la fauna de la Valldigna, i sobre la dieta de l'home de Bolomor. Unes restes que són netejades, llavades, identificades i classificades, tot i que el gran treball vindrà després, quan la campanya es tanque, en la solitud del laboratori on es farà durant mesos i mesos un gran treball d'estudi i les publicacions científiques corresponents.

Milers i milers d'ossos recuperats

 

Josep Fernàndez indica que les restes òssies confirmaria que la dieta de l'home de Bolomor estava basada en la ingesta de la carn i medul·la de  dels herbívors de gran talla, com els uros o  el cérvol que serien fàcils de caçat.

No obstant animals més petits, com les tortugues que podia agafar amb les mans, junt a altres peces  menudes com conills i aus, servirien per complementar  la dieta, mentre de manera més residual  agafarien el cavall i l'ase, i ja excepcionalment algun rinoceront o hipopòtam. 

Ascla de tall de calcària

 

Cal indicar que els nivells superiors, del V al I, són els de major ocupació temporal de la cova, convertida en lloc d'activitat pel processament d’animals i la confecció d’instruments de pedra per usar en el processament. També cal considerar que ací tindrien lloc els processos de primeres socialitzacions al voltant de focs de llars localitzades en el nivell IV, tot i en un altre punt de la cova.

Els treballs d'excavació i investigacions anuals en el jaciment s'efectuen amb el patrocini del Servei de Recerca Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, amb el permís de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

Elaboració pròpia

Mara Rolli Grau, campiona d'Espanya en 1000 metres a l'aire lliure i Marina Altur, tercera en 600 metres


L'atleta sub 16, Mara Rolli Grau, del C.A. La Valldigna s'ha proclamat campiona d'Espanya sub 16 en 1.000 metres amb un temps de 2 minuts 54 segons i 5 centèsimes.

 


 

El campionat d'Espanya a l'aire lliure s'ha celebrat a la ciutat d'Avilés.

 

L’atleta vallera es va  proclamar campiona d’Espanya i record d‘Espanya en els 1000 metres en el XXXV Campionat d’Espanya Sub16 de Pista Coberta a Sabadell el passat 27 de març.  La vallera va fer un crono de 2 minuts 47 segons i 56 centèsimes. 

Per la seua banda, Marina Altur Fernàndez s'ha proclamat aquest matí tercera classificada en la cursa de 600 metres amb un temps 1 minut 34 segons 50 centèsimes

La nostra enhorabona a les dues atletes

 

Marc Felis Candela, primer premi en el concurs de jovens saxofonistes "Villa de Madridejos"

El saxofonista de Tavernes Marc Felis Candela ha aconseguir el primer premi del “Concurso  de   Interpretación   de  .Jóvenes Saxofonistas  "Villa   de  Madridejos" que ha sumat una gran participació amb inscripcions de països com Austràlia, Japó, Xina, Alemanya, Portugal, Franca, Anglaterra i Itàlia, i en el cas espanyol amb músics de totes les autonomies.

La modalitat “Madridejos”, que era fins als 18 anys, ha triomfat el saxofonista valler, que ja havia aconseguit la millor puntuació en la semifinal front a altres 11 saxofonistes, repetint la màxima puntuació en la final, on participaven tres saxofonistes d’Itàlia, Madrid i València. 

 

 

El premi consisteix en un saxofó alt Selmer  "Supreme" valorat en  7000 euros i també el premi que representa l’aplaudiment de tots els saxofonistes reunits en el municipi manxec.

Berrnardette Charrier (solista  internacional  i professora de  Burdeos},  Angel  Luís de  la Rosa  o Jesús Librados (professors de  Madrid i  Segovia foren el jurat. Cal indicar que la primera fase el saxofonista interpretava darrere un cortina, amb la qual cosa es desconeixia la seua identitat i només es valorava allò que s’escoltava.

La nostra enhorabona