L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.471
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 63.523

divendres, 11 de setembre de 2020

HISTÒRIA: Aquell dia que els mars del cel s'obriren sobre Tavernes i inundaren la ciutat i el terme

El passeig Colom i la fira

Els mars del cel es van obrir sobre Tavernes un 11 de setembre del 1996. Avui fa 24 anys,  i igual molts dels que ens lligen ja gairebé ni ho recorden. Les fotografies ens donen testimoni i també el vídeo que hem inclós al final.
 
L'11 de setembre del 1996, pel matí, les principals vies de comunicació de Tavernes van quedar totalment inundades pel desbordament del Vaca. El riu més important de la Valldigna anava augmentant el cabal després de dos dies de pluges prou intenses, fins que va ser la forta tromba que va caure des de mig matí fins a migdia sobre la Valldigna, va sumar al cabal que ja tenia i, al final, el riu va desbordar.

Aqueix dia, i no era com ara amb mòbils i millors mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Tavernes tènia constància que sobre les deu del matí el riu havia desbordat en la Séquia de la Bova, en el camí de la zona del Tancat. 

Però amb les hores s'iniciaven moments més difícils, sobre tot a migdia: en poques hores la tromba d'aigua va provocar una crescuda espectacular del riu que va inundar per complet els camins d'accés a Tavernes amb un llit que va arribar als 200 metres d'amplària i una altura de cinc metres sobre el nivell normal del riu. 
 
 El riu corria l'aigua es va endinsar pels principals carrers de la zona baixa de Tavernes i inundava el Passeig Lepant i el de Colom, importants artèries de la capital vallera, arrossegant canyes, estris i objectes varis. L'aigua arribava a la carretera i també cobria la zona de la Plaça del Prado.

Els cotxes estacionats en el Passeig Colom van ser transportats per les aigües fins a l'extrem del passeig, al costat del Vergeret, on l'aigua va aconseguir nivells superiors als dos metres. 
 
El final del Passeig Colom
 


Era tanta la que plovia, i tanta la que queixa de les muntanyes saltant fins i tot el mur, que podem dir que era rar trobar una zona del casc urbà de Tavernes amb menys d'uns centímetres d'aigua, amb un nivell que creixia tan com t'acostaves, fins els dos metres, cap al riu. En aquests llocs, llocs les aigües cobrien els nombrosos vehicles estacionats pels seus propietaris, o bé estaven arrossegats i amuntegats pel riu. Nombrosos soterranis dels passejos centrals de Tavernes van quedar coberts per les aigües, al temps que molts veïns posaven els seus cotxes a cobert. 

En total, calculem sobre una tercera part del casc urbà la que es va veure afectat, sobretot els voltants del riu Vaca i els accessos a la carretera CV-50 de Tavernes a Llíria.  
 
El fort aiguat va deixar més de 250 litres per metre quadrat en unes poques hores del matí de dimecres dia 11 de setembre, però la cosa ja venia de darrere, i els pluviòmetres d'aleshores van arribar a sumar més de 600 litres en un període que va de la matinada del dilluns, quan començaren les pluges, fins al migdia d’eixe dimecres. 

Tavernes es va quedar sense fluid elèctric i sense servei telefònic, romanent totalment incomunicada durant vàries hores. La Guàrdia Civil va haver de tallar els accessos a Tavernes per la N-332 pel greu perill que representava completament anegada, així com la CV50, les dues en la zona de Borderia i la platja es va inundar i va quedar incomunicada.


El Passeig Colom i adjacents

Tavernes es trobava en Festes Majores i va observar atònita com les atraccions firals situades en el Passeig Colom eren completament arrasades i arrossegades per l'aigua. Els cotxes de xoc van aparèixer a 400 metres de distància d'on estava situada la pista (placeta del futbol), i van aparèixer tendals i trossos de fustes en diversos punts de la població, no quedant cap atracció firal en peus. 

El col·legi Alfàndec va quedar totalment afectat per les aigües. Sort que aqueix dia no havia començat el curs escolar i a aqueixa hora, sobre migdia, només el professorat es trobava en el centre, un professorat que en un temps no va poder eixir i va vore com els seus vehicles, com el de tants vallers i valleres, quedaven destrossats.

Benifairó també va patir els efectes de la pluja. El barranc de l’Ermita o de Malet es va desbordar cap a la població i en alguns punts del casc urbà arribava a prop d'un metre d'altura.
 
L'espectacle de la Muntanya de les Creus era impressionant. L'aigua queia per tot arreu i s'arreplegava en barrancs que corrien amb força per la falda de la muntanya, cap al mur que anava completament ple, amb la qual cosa i per la força i velocitat que duia, el saltava i es precipitava sobre les cases de la zona. Pedres i fang, arrossegats per l'aigua, va ser el record que deixant en parar el gran ruixat.
 
L'aigua caiguda  de la muntanya seguia el seu camí cap el riu pels barrancs subterranis que tenim al subsòl de Tavernes que, cada vegada més plens,  no aguantaren i reventaren destrossant algunes cases. 
 
 

Vista del Passeig Colom, la plaça i el camp de futbol

L'endemà 12 de setembre del 1996

Els veïns vallers es desdejunaven el dia 12 amb les cases plenes de fang, però no eren els únics danys que afectaven tant a l'agricultura com a les infraestructures: Camins, motors i canonades van quedar destrossats, mentre La Partida estava coberta per dos metres d'aigua, amb pèrdua de la collita.
 
L'endemà Tavernes intentava tornar a la normalitat prò coneixia que a més dels danys en habitatges, vehicles i tot tipus de béns, les repercussions de la tempesta havien estat greus en la zona industrial vallera de Borderia i Teularet. El Polígon del Pla no existia encara. 
 
L'autopista AP-7 havia actuat de barrera i taponava l'eixida de les aigües cap a la mar , amb la qual cosa va inundar per per complet l'encreuament de la carretera N 332, en Bordería i el polígon industrial del Teularet. Moltes empreses van resultar seriosament danyades, atès que l'aigua va aconseguir més d'un metre d'altura provocant que l'incipient sistema informàtic, maquinària pesada i, altres béns quedaren totalment inservibles.


No és el riu Vaca. És el Camí Gandia, final Passeig de Colom

La platja havia quedat incomunicada i eixos dies el so dels helicòpters va acabar convertint-se en habitual per als veïns de la platja de Tavernes. Les carreteres d'accés a la zona urbana costanera –llavors en molt mal estat- van romandre tancades al tràfic fins a ben entrada la vesprada de dijous, dia 12. 

Els helicòpters de Protecció Civil dugueren carburant per als vehicles de rescat i pa i aigua per als veïns necessitats. Eixe dia, a primeres hores del matí, la Guàrdia Civil recorria els carrers de la zona aïllada informant que l'aigua de les aixetes no havia de ser utilitzada per a beure. Sort que hi havia els supermercats que estaven a vessar per la gent que, davant la situació, va acudir en massa a fer provisió de queviures.

La situació més greu la van patir els veïns que passaven els últims dies de l'estiu en els habitatges dels Marenys, alguns dels quals van ser rescatats per vehicles especials i helicòpter. 
 
A mitjan vesprada d'aqueix dijous, 12 de setembre, l'avinguda de la platja començava a ser transitada encara que romania inundada, i sobre l'arena de la platja apareixien els objectes més insòlits arrossegats per les aigües 
 
El riu i el  Vergeret completament inundats
 

L'arribada dels membres de Protecció civil va donar tranquil·litat als atrapats mentre la que la situació començava a normalitzar-se, així el fluid elèctric i el telèfon, que van funcionar amb relativa normalitat.  A partir del dia 13, Tavernes poc a poc va anar recobrant el ritme normal.
 
El president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, va visitar la ciutat i l'Ajuntament li va demanar la declaració de zona catastròfica, que mai no es va concedir. El president de la Generalitat va prometre molt sobre la canalització del Vaca i la permeabilització de l'AP7, en unes inversions a fer per la Generalitat per minvar els efectes continus dels desbordament, que mai no s'executaren. D'això en fa 24 anys.

Només l’any 2011, després de molts esforços aconseguia vore la llum el projecte de canalització del riu Vaca, però en fase d'adjudicació, el govern de Mariano Rajoy va anul·lar les obres, tot i que en el Pla Hidrològic Nacional estaven declarades urgents i prioritàries. No és ara moment de recordar aquesta part de la història, i ací ho deixem. 
 

 

 
 
 

 



 

Cap comentari: