L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:2.490
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:15.198

dilluns, 30 de setembre del 2024

L'Ajuntament demana a la Generalitat i la FVMP que compre un edifici de la Sareb per destinar a habitatge públic


El ple ha aprovat en el ple d'aquesta nit de dilluns la proposta dels partits que integren el govern municipal perquè la Generalitat i la FVMP, en lloc de mobilitzar nou sòl, adquiresquen les propietats de la SAREB a Tavernes i les destine a habitatge públic accessible, tot en la línia de les polítiques d'habitatge anunciades per la Generalitat. 
 
El PP s'ha abstingut en considerar que la moció presentada i aprovada avui està en la línia de la proposta que presentaren en el ple de maig, i que va ser rebutjada amb els vots del govern municipal.  

La Generalitat té la  possibilitat d’adquirir directament les propietats de la SAREB (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) ubicades al final del carrer Sant Benet, enfront del parc del Cantalot per a destinar-les a habitatge públic. L'adquisició és factible segons la Llei  del Patrimoni de les Administracions Públiques, que permet la compra directa  de la SAREB. A més, la Generalitat s’estalviaria la tramitació administrativa i d’obra pública per a la construcció d’un nou edifici d'habitatges. 

 

L'edifici que l'Ajuntament li demana a la Generalitat que compre és residencial, amb ascensor, i compost per una planta soterrani destinada a garatge i trasters, planta baixa on es distribueix un habitatge, un local comercial i els accessos al garatge, i quatre plantes altes on es distribueixen habitatges, amb una planta de coberta destinada a terrassa comuna.  

L'Ajuntament demana a la Generalitat  concretar, si escau, tots els aspectes relacionats amb el règim de cessió, règim econòmic, destinació de les mateixes, terminis, despeses i procediment de contractació. Tots aquests aspectes es plasmaran en el  conveni específic a subscriure amb l'Ajuntament, una vegada es valore la possibilitat d’adquirir o no l'edifici.


Tavernes rep 577.053 euros de la Diputació com a tercera entrega del Fondo de Cooperació Municipal 2024

 


Tavernes rebrà 577.053 euros com a tercera entrega de la Diputació dins del "Fons de Cooperació Municipal 2024. La nostra localitat és la que més rep de les localitats de la Valldigna, tot i que no es manté exactament la proporcionalitat segons la població de cadascuna, sinó que es tenen en compte altres situacions. Així Simat percebrà 275.111 euros, Benifairó 194.948 i Barx 192.116.

La Diputació de València ha aprovat en el ple de setembre la tercera i definitiva entrega de l'aportació provincial al Fons de Cooperació Municipal, en el qual participa al costat de la Generalitat. Els 20 milions que rebran ara el conjunt de consistoris eleven a 80 milions d'euros la quantitat global que la Diputació destina enguany al Fons, la mateixa que en els dos últims exercicis i que els consistoris poden destinar tant a inversió com a despesa corrent.

L'última partida del Fons de Cooperació ha estat aprovada per unanimitat de tots els grups, i sumada als 60 milions d'euros ja ingressats als ajuntaments, deixa enguany un total de més d'11 milions d'euros a l'Horta Sud i la Ribera Alta; més de 10 milions a l'Horta Nord; 7,7 milions a la Safor; 6,7 milions a la Vall d'Albaida i el Camp de Túria; 4,5 milions en la Costera; 4,2 milions a la Ribera Baixa; 3,5 milions al Camp de Morvedre; prop de tres milions en la Serranía; 2,6 milions en l’Hoya de Buñol-Chiva; 2,2 milions en la plana Utiel-Requena; 1,6 milions a la Canal de Navarrés; 1,2 milions al Valle de Ayora-Cofrentes; i 870.000 euros en el Rincón de Ademús.

L'Ajuntament licita amb urgència el lloguer de les llums de Nadal per 25.000 euros anuals, impostos inclosos

 
 
L'Ajuntament, per tramitació urgent, ha publicat la licitació del contracte "Subministrament en règim de lloguer de la il·luminació nadalenca" amb la finalitat de dur a terme l'enllumenat ornamental nadalenc, i decorar determinats carrers, avingudes, places, edificis, etc. del nostre municipi.

El contracte contempla el subministrament, mitjançant lloguer, de tota la infraestructura d'il·luminació de Nadal que, de permanència efímera i en diversos llocs, s'instal·le a Tavernes. El contracte es contempla amb una duració de 2 anys, amb possibilitat de dues pròrrogues d'un any cadascuna, sense excedir en total de 4 anys. El valor del contracte s'estableix en 25.000 euros anuals, impostos inclosos, per un total de 100.000 euros (impostos inclosos), per als quatre anys.

Aquest contracte es tramita de manera urgent per raons de necessitat inajornable, amb reducció dels terminis, atés que el contracte haurà d'iniciar-se a la fi del mes d'octubre. Els interessats poden presentar les seues ofertes fins al pròxim dia 7 d'octubre.

Diumenge, dia 29, tingué lloc l'ofrena a la Mare de Déu de Lorda i la festa infantil de disfresses, ajornades per la pluja

 

 

El diumenge va tindre lloc l'ofrena a la Mare de Déu de Lorda (els valencians no tenim "verge", tenim Mare de Déu) i la festa de disfresses infantils, unes activitats de les passades Festes del Poble que es van ajornar per la pluja.

 
 
L'acte de l'ofrena a la Mare de Déu de Lorda va comptar amb la presència del xiquets del Grup de Balls Populars Tavernes, el grup de Dolçainers i Tabaleters de la Valldigna i els festers del Santíssim Crist de la Sang.
 
 
Després d'una cercavila pels carrers de la ciutat i  arribar a la cova de la Mare de Déu de Lorda, i fer l'ofrena de flors, la comitiva es va dirigir a la plaça Rafael Chirbes on hi havia programat l'espectacle de Nora i els xiquets i xiquetes pogueren participar i ballar en la seua festa de disfresses.

diumenge, 29 de setembre del 2024

L'Ajuntament vol comprar una nau i destinar-la a Centre Cívic Polivalent


L'Ajuntament de Tavernes ha publicat en la PCSP la licitació per a l'adquisició d'una nau o local construït amb destinació a Centre Cívic Polivalent Municipal (nau d'usos múltiples) per un valor màxim estimat de 252.062 euros. La superfície mínima o el de la nau construïda serà de de 625 m², i situada en sòl classificat com a urbà i d'ús dominant industrial-magatzem, és a dir situada el polígon El Pla, contigu al nucli urbà de la població.
 
L'immoble serà de tipologia industrial-magatzem en planta baixa, diàfan, sense desnivells interiors i disposarà de façana/s a carrer exterior, així com d'accés directe a l'exterior des d'una via pública urbana. Ha d'estar exempt d'elements estructurals  que obstaculitzen la distribució de l'espai interior, i disposar o permetre la instal·lació de lavabos i vestuaris. Totes les característiques que l'Ajuntament reclama per a aquesta nau es poden consultar en la PCSP.

El centre cívic es projecta com un equipament sociocultural, on es desenvoluparan  activitats ciutadanes (exposicions, cursets, tallers, etc., ) amb predomini de les activitats denominades de "temps lliure". Actualment l'Ajuntament fa ús com a centre cívic de la Casa de la Cultura, amb capacitat limitada per a realitzar unes certes activitats lúdiques o socioculturals i moltes han de dur-se a terme en altres llocs, fins i tot en el mateix carrer, practicant talls de la circulació i ocupacions de la via publica.
 
No cal ni dir que, al preu de la compra, caldrà sumar el que costen les remodelacions, millores i adequacions als objectius del local, equipaments, etc. Mentre hi haja diners per a gastar dels romanents dels pressupostos dels anys anteriors i es mantinga la capacitat d'endeutament que va deixar el govern de Compromís, després de sanejar l'Ajuntament... endavant.


dissabte, 28 de setembre del 2024

La Goleta comença a rebre els primers metres cúbics amuntegats al costat de la capella per a regeneració de les platges valleres

 

Amb mesos i mesos de retard sobre el que s'havia anunciat, i mesos també d'espera pel veïnat afectat pels muntons, Demarcació de Costes ha iniciat el trasllat de l'arena amuntegada en l'aparcament junt a la capella de la platja i l'està dipositant a la platja de la Goleta. Aquesta pltja és la primera en rebre l'arena per "reconstruir" la platja i, segons s'ha dit, part del cordó dunar per a protecció dels edificis de primera línia. 

 

 

 

Els treballs han començat en el tram de la Goleta que hi ha al costat mateix del canal de desaigüe de les antigues partides arrosseres, com es pot vore en les fotografies d'avui mateix. És l'arena trillada, tot i que en algun punt encara s'hi veuen restes de la antic material sòlid que duia mesclada, i que ha obligat a aquest treball previ de neteja i trillat. 

En total els treballs de dipositar els 20.000 m3 anunciats duraran unes quantes setmanes, i després de la Goleta continuaran, segons s'ha dit, en la genèrica platja de Tavernes, en la zona nord on els temporals s'han endut part de l'arena existent. 




Una vegada més una reposició d'arena que desitgem tinga més bon fi, que dure més que l'anterior reposició de juliol a la Goleta, quan a l'endemà d'acabar el treball, el temporal es va endur l'arena dipositada. Malauradament aquest sembla ser la destinació de les reposicions dutes a cap des de principis d'aquest segle XXI:  servir de menjar als temporals.  

Mentrestant, esperem que el Ministeri de Transició Ecològica, després d'anys de promeses ens informe d'alguna cosa positiva. Perquè a hores d'ara, res no sabem ni s'ha dit res del projecte de regeneració global de les platges des del Brosquil a la Goleta, l'exposició pública i al·legacions del qual va ser el juny/juliol del 2023, fa ara més d'un any.

divendres, 27 de setembre del 2024

Amb mesos i mesos de retard, els treballs contemplen reposar 20.000 m3 d'arena trillada en les platges de Tavernes

 

 Demarcación de Costas, tal com havia anunciat, va iniciar el passat dilluns els treballs de trillat i distribució d'arena en les platges valleres, especialment la platja de la Goleta. El transport i distribució de l'arena trillada mitjançant camions ha determinat alguns canvis en l'aparcament públic que hi ha a l'entrada de la platja, tant a l'entrada i eixida, per facilitar el trànsit de camions sense problemes i perills.

Tal com vam informar, aquests treballs permetran abocar 20.000 metres cúbics d'arena a repartir entre la platja de la Goleta i la genèrica Platja de Tavernes, amb la qual cosa desapareixerà l'arena que ha estat emmagatzemada des de fa 10 mesos. Cal recordar que les previsions i tots els anuncis informaven d'un inici de regeneració de les platges molt abans de l'estiu (Després ho recordem). Unes previsions que no s'acompliren i que determinaren les queixes municipals, fins aconseguir un abocament de 9.000 metres cúbics a la goleta, treballs que s'efectuaren ja en plena temporada estival, els primers quinze dies de juliol.

 

 

L'arena que està sotmesa a un treball de trillat prové del tanc de tempesta que es construïa a Gandia fa mesos, amb la qual cosa portava mesclada elements com pedres, grava, etc, d'ací que calga aquest trillat amb una maquina especial que separa aquest elements no aptes per abocar a puna platja que, com les de la Goleta i Platja de Tavernes, són originalment d'arenes daurades i fines.

L'anunci de l'octubre del 2023 sembla ser que finalment s'executarà o més val tard que no mai

 El passat octubre (del 2023)   l'alcaldessa Romero, el regidor d'Urbanisme, Juan Bautista Talens, es reunien amb la subdelegada del Govern al País Valencià, Raquel Ibáñez i el cap de servei de Projectes i Obres de Costes, Javier Estevan i anunciaven que Costes entregaria uns 7.000 metres cúbics d'arena a Tavernes perquè actuara abans dels temporals d'hivern del 2023.

 

 



L'anunci era usar l'arena en un parell de setmanes per crear una barrera de defensa als edificis de la primera línia, i que l'Ajuntament llogaria maquinària i els operaris de la brigada municipal col·laborarien per crear un cordó dunar en la zona de l'avió de la Goleta i en la zona enfront de la Plaça Alcudiola, on els temporals últims deixaren a l'aire els fonaments dels edificis de primera línia.

Havia de ser cosa d'unes setmanes, abans de l'hivern, però...  va passar novembre, desembre, començarem el 2024 i res de res. Finalment, el mes de febrer,  la premsa i les xarxes de l'Ajuntament anunciaven que Demarcació de Costes faria una aportació d’arena de més de 20.000 metros cúbics en les nostres platges abans de l'estiu (d'enguany). Com hem dit, això no es va produir, només una reposició d'urgència i gràcies en juliol de 9.000 metres, que un temporal es va endur només 2 dies després de donar com acabada la reposició.

 

 

Ara sembla que la cosa va de bo, i els 20.000 metres cúbics seran realitat. A la Goleta li cal, i a la platja de Tavernes li cal també.... però, el que realment ens cal es que d'una vegada s'anuncie la licitació que ha de fer possible l'execució del projecte de regeneració de les platges del Brosquil i de la Goleta. 

Mentre això no arribe... tot seran pedaços i més pedaços, susceptibles que al primer temporal forta ens torne a deixar sense arena les platges. I ja ens ha passat alguna vegada. 

Les fotos són d'avui mateix. No em pogut obtindre'n de més qualitat en estar tot el lloc acordonat amb tanques.


Una bona xarxa de desfibril·ladors per a prevenir problemes derivats de crisis cardiorespiratòries

 

 

L’Ajuntament ha ampliat la xarxa de 18 desfibril·ladors que va instal·lar el govern de Compromís en distints punts de la ciutat i equips mòbils de la Policia Local i Protecció Civil amb quatre nous aparells, que s'han instal·lat en els col·legis San José HHDC i San José Patronat, l’Acadèmia Almi i un de més en la central de la Policia Local.
 
Així doncs, amb aquests nous aparells són 22 desfibril·ladors ubicats en 9 centres educatius (6 públics i 3 concertats), 8 edificis municipals, 3 en els cotxes de Policia Local, 1 Protecció Civil i 1  l'edifici policial. Davant aquests xifres el regidor de Sanitat, Zeus Grau, d'Esquerra Unida, ha posat en valor la situació de Tavernes que continua " per dalt de la mitjana del País Valencià per nombre de desfibril·ladors per habitant" amb la qual cosa es fa patent el compromís de l’Ajuntament amb la prevenció i la salut pública.
 
Respecte a les xifres cal recordar que, aproximadament, a principi del 2022 hi havia a Espanya una mitjana de 7 desfibril·ladors per cada 10.000 habitants, i amb els 22 que  Tavernes disposa podem dir que estem per damunt de la mitjana estatal i del País Valencià (5/6 per 10.000 habitants), i el nostre índex seria aproximadament 13 desfibril·ladors per 10.000.
 
 
Aquest és el mapa que caldrà actualitzat amb els 4 nous desfribil·ladors
 
 
Tavernes disposa per tant d'una bona dotació, gràcies al treball que des de la Regidoria de Sanitat va efectuar en passades legislatures Mònica Palomares, de Compromís, i ara continuat per Zeus Grau, d'Esquerra Unida. Una dotació important i més quan veiem que les parades cardio-respiratòries són imprevisibles i actualment una de les principals causes de mort. Davant d'una crisi, cada minut que passa és vital per a la persona afectada i l'actuació ràpida, i amb un desfibril·lador, pot salvar la vida d’una persona.
 
 

El relat original de la tribu espanyola a través de CIFESA

 

EL RELAT ORIGINAL DE LA TRIBU ESPANYOLA A TRAVÉS DE CIFESA

II

Són esforços ardus d'apòstata, d'heretge que discrepa de la tribu, de la seva identitat reconfortant, i es llança a la comprensió solitària i solidària de l'altre mirat. tant si s'aconsegueix com si no
V Simposi Internacional de l´Associació Andalusa de Semiòtica. Almeria, 16, 17 i 18 de desembre de 1993, dins la secció Semiòtica, Cultura i Ideologies i Reunió Internacional In Memoriam Iuri M. Lotman, Universitat de Granada, Granada


L'any 1942 repeteix Rei, amb la productora Manuel del Castillo, l'èxit de La Aldea maldita, amb un to molt menys dramàtic, però on encara dura el tema de l'honor, aquesta vegada clarament espanyol en lloc de gentilhome, durament posat en qüestió i assetjat, aquí molt més, pels temps moderns que obliguen a emigrar a la ciutat, més com a desgràcia puntual que com a maledicció bíblica, encara que aquesta encara és present. Hi ha alguns canvis respecte a la de 1930: no hi ha agressió popular contra l'amo, sinó agressió per part de l'amo Lucas cap a un dels treballadors del també amo Juan, en la seva presència, deixant les coses al seu lloc per a l'imaginari col·lectiu de l'època; Acacia és tractada aquí, en la seva penitència, com una apàtrida total, com una Maria Magdalena que finalment obté el perdó del grup d'una manera, diríem que, excessivament dramàtica, respecte a la tònica general del film; no apareix cap signe de modernitat, i el nen juga amb un cavall en lloc de amb un avió, com passava en la de 1930, etcètera. 
 
"La aldea maldita" (1942) de Florian Rey
 
Aquí la Decadència es pot concretar en el fet d'haver-se apartat de la creu; es torna, doncs, cap a posicions que ja coneixíem. I apareix un altre tema central representatiu del transsumpte Decadència que acompanyarà la producció espanyola des de sempre, i també la de Cifesa: la pertinença al grup, sobretot per part de la dona, passa necessàriament per ser cristiana vella, tant com la verge (el cas de Nobleza Baturra, 1935, de Florián Rey). Passa que l'Església es converteix en refugi provisional on hom torna sempre a demostrar la seva Fe, posada en dubte per una altra raó molt diferent i que tindrà la seva recompensa final (és el cas també de El cura d’aldea, 1936, de Francisco Camacho) en la forma d'una nova acceptació de l'estranger al lloc des d'on va partir. Hi ha en el cristianisme que aquí es practica una visió del nomadisme, de l'erràtic, com a càstig que cal patir per obtenir la redempció.
 
 Però, a diferència del que passa a la tradició filosòfica occidental (Descartes fuig de l'error per buscar la certesa del pensament; Hegel ens parla del replegament de la consciència al seu lloc d'origen per projectar-ne la felicitat i la consumació), aquí la tornada a la casa passa per Déu i per casa seva, l'Església. Honor castellà i Fe, doncs, també castellana. La resta, odissea sense fi. El que és espanyol es desmarca del que és modern fins i tot en això: el retorn a l'origen no és mai una experiència acumulada (com es podria pensar en la resta d'Occident, ja des d'Ulisses; encara que en realitat tampoc no ho seria perquè l'errant sobrepassa el pensament occidental, tot i que aquest pensi que ho controla) que poguéssim posar en pràctica després, des de la casa, i convertir-la en coneixement, sinó que és només una demostració de Fe renovada. Quan Espanya cau es torna a batejar i prou. 
 
 
"Nobleza baturra" (1935) de Florián Rey
 
 
Aquesta continua renovació de la Fe és potser una de les obsessions més arrelades en la representació de la Decadència d'Espanya: l'enemic ha de jurar una vegada i una altra la seva pertinença a la creu; el cristià vell, no. Parla en cristià!, s'ha arribat a dir als dimonis malignes que poblen el terra de l'Honor i la Creu. Diguem-ho amb aquestes paraules: la no pertinença a la modernitat de l'Estat Espanyol ha fet que les seves tecnologies per a la reducció siguin menys refinades que les de la resta d'Occident. La narració no és més que una d'aquestes tècniques de control sobre allò altre, i les representacions fílmiques de Cifesa són força poc brillants en el seu conjunt. D'altra banda, no es diferencien gaire del projecte metafísic occidental que és la salvaguarda del mateix (Lévinas, 1976). 
 
Aquest mode de crítica es troba ja en Nietzsche (Sánchez Meca, 1989 i 1996) i, al nostre entendre en Foucault, perquè les pràctiques i les preses de posició que denuncien, la mentalitat, els estils de vida, costums i institucions, són el subsòl de la nostra història, el saber on creixen les maneres de representació (tecnologies del jo, centre i finalitat del món per als antics, subjecte del cogito o font de tota significació per als moderns); les maneres de producció (tecnologies de l'assimilació o de l'eliminació); els modes d'aprehensió (tecnologia de l'egologia, el totalitarisme que permet contemplar l'ésser-en-el-món per part d'una consciència que fa experiència i coneix i redueix). 
 
"El cura de aldea" (1936) de Florián Rey

 
 
La diferència rau en el fet que el subsòl és natural i originari per a Lévinas, polític per a Foucault. A Hegel es fa encara Ontologia, Metafísica Occidental on els ens amb la seva presència són fonament. A Heidegger, amb la seva crítica per l'oblit de l'ésser, Ontoteologia, es dóna encara preeminència a l'Ésser com a totalitat. A Lévinas es deixa pas a l'Ètica com un abans de l'Ontologia, l'Ésser subjecte a l'altre i responsable de la seva existència. A Foucault serà allò Polític, les condicions de possibilitat, allò que precedirà l'Ésser. La manera de l'ésser de l'Ésser ja no serà l'essència, sinó l'alteritat, per a un; l'abisme, per a l'altre; la voluntat de poder per a Nietzsche.
 
L'estructura de la subjectivitat serà per a Lévinas la responsabilitat per l'altre amb qui mantinc una relació ètica que m'obre la perspectiva de l'infinit. L'estructura de la subjectivitat per a Foucault serà la condició de possibilitat de l'altre amb qui mantinc una relació política que m'obre la perspectiva de l'abisme. L'estructura de la subjectivitat per a Nietzsche serà la voluntat de poder contra l'altre amb qui mantinc una relació estètica que m'obre la perspectiva del no-res. La relació amb l'altre en els tres casos és asimètrica, no té lloc enlloc, sinó que passa a la vora d'un abisme. No es col·loca el subjecte en cap dels tres supòsits envoltat de trinxeres, sinó que se l'abandona en la seva alteritat, ètica, política o estètica, però sempre «excèntrica», fora del seu estatge.
 
Josep Franco i Giner



Referències bibliogràfiques

ARENDT, H. (1974). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Taurus.
DUSSEL, E. (1974). Método para una filosofía de la liberación. Salamanca: Sígueme.
FANÉS, F. (1989). El cas Cifesa: vint anys de cine espanyol (1932-1951). València: Filmoteca.
FRANCO, J. (1997). «Apuntes para una Semiótica de la Deconstrucción seguidos de una aplicación práctica sobre el cine de cifesa: entre el mito y el onanistrón cyburgués» En Signa 6, Revista de la Asociación Española de Semiótica, 239-258. Madrid: UNED.

GIRARD, R. (1982). El misterio de nuestro mundo: claves para una interpretación antropológica. Salamanca: Sígueme.
___(1983). La violencia y lo sagrado. Barcelona: Anagrama.
LARUELLE, F. (1980). «Irrécusable, irrecevable». En Textes pour Emmanuel Lévinas, F. Laurelle (ed.). París: Jean-Michel.
___(1980). «Au-delà du pouvoir: Le concept transcendental de la diaspora». En Textes pour Emmanuel Lévinas, F. Laurelle (ed.). París: Jean-Michel.
LÉVINAS, E. (1976). Noms propes. Montpellier: Fata Morgana.
___(1977). Totalidad e infinito: ensayo sobre la exterioridad. Salamanca: Sígueme.
SÁNCHEZ MECA, D. (1989). En torno al superhombre: Nietzsche y la crisis de la modernidad. Barcelona: Anthropos.
___(1996). «Del egoísmo a la hospitalidad: Lévinas o la intempestividad de un pensador judío». En Signa 5. Revista de la Asociación Española de Semiótica, 61-80. Madrid: UNED.
SÁNCHEZ-VIDAL, A. (1991). El cine de Florián Rey. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada.
SCHMITT (1958). «Nehmen, Teilen, Weiden». Verfassungslehre. Berlín: Duncker und Humblot.
SERRES, M. (1983). Rome: le livre des fondations. París: Grasset.

dijous, 26 de setembre del 2024

L'ecomòbil inicia avui el seu servei a Tavernes (casc urbà) i estarà aparcat a la plaça del poliesportiu

 

L'Ajuntament de Tavernes ha ampliat el servei que ofereix l'ecomòbil i durant els  mesos de setembre, octubre i novembre. La primera visita a la ciutat serà avui divendres, dia 27, i estarà estacionat a la plaça del poliesportiu.
 
En horari de 9 a 14 hores s'oferirà aquest servei que el Consorci de Residus Ribera-Valldigna  en col·laboració amb l'Ajuntament posa a la disposició dels ciutadans. El servei és totalment gratuït i s'arrepleguen trastos, electrodomèstics, objectes inservibles, etc (vore relació completa al gràfic de davall). 

 

 

 


Resolució del Parlament Europeu i votació del grup del PPE a la proposta de limitar productes fitosanitaris en països tercers (TEXT II)

 

 El Parlament Europeu s'ha mostrat a favor de limitar l'ús de carbendazina i tiofanato-metilo, a més del ciproconazol, en sendes resolucions que van comptar amb el posicionament en contra dels diputats valencians i espanyols del PP com ha denunciat el sindicat Unió de Llauradors.

El vot en contra dels eurodiputats valencians i espanyols del Partit Popular  de limitar-ne eixe ús, realment es un vot a favor de continuar que, matèries actives prohibides en la UE per als productes agrícoles, continuen estan tolerades en els productes  importats de països tercers, cas per exemple de cítrics, vinya o fruiteres.

 


El Parlament Europeu ha rebutjat per una àmplia majoria de tres quartes parts dels vots,  tolerar  la presència de ciproconazol i  espirodiclofeno així com el benomilo, carbendazima i tiofanato-metil en els productes importats de tercers països. Cal remarcar que ells estan prohibits a la UE, però s'usen en països tercers en tractaments de cítrics, cereals, fruiters, vinya o hortalisses com ha detectat la Unió en les analítiques realitzades als productes importats.

 

 En la noticia que publiquem, donem a conéixer la resolució final del Parlament Europeu en una captura del document oficial, així com la captura del vot expressat pels parlamentaris del Partit Popular Europeu (PPE), votant en contra de limitar-ne l'ús, que queda expressat amb eixe signe (-) que hi apareix. (Els eurodiputats queden nomenats només per cognoms)

El sindicat Unió de Llauradors és el primer, i únic per ara, que ha denunciat eixa postura i s'ha posicionat clarament a favor de limitar eixos productes fitosanitaris en les importacions de països tercers.

 Més informació:

https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/PV-10-2024-09-18-RCV_ES.html