L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 648
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 14.184

diumenge, 25 de setembre de 2022

Treball en pedra i terra per millorar l'entorn del Clot de la Font


L’alumnat de l’especialitat de Forestal del Taller d’ocupació "Millorem Tavernes IV" continua treballant per millorar l’entorn del Clot de la Font. L’alumnat  ha treballat aquestes passades setmanes a la zona d'ombria del Clot de la Font per tal d'obrir un faixa auxiliar i recuperar una antiga senda del paratge per tal de millorar l'accés i l'ús públic d’aquest indret.
 
Pedra, terra, treball forestal, tot plegat per l'aprenentatge d’un ofici per part de l’alumnat del taller i per una altra l'avantatge a tota la ciuatdania de la millora de l’entorn del paratge del Clot de la Font per poder gaudir tothom de la natura en aquest indret de Tavernes.
 
 
En aquest cas, una tasca important en tal que permet recuperar antigues sendes usades pels vallers i que amb el pas del temps estaven pràcticament desaparegudes i intransitables, a més de servir com a element de connexió amb altres senders que són usats pels excursionistes i que des del Clot de la Font faciliten, per exemple, l'anada al castell de Marinyén. 
 
 
 
Els treballs del Taller d'Ocupació "Millorem Tavernes IV", depén de l'àrea de Foment que dirigeix el regidor de Compromís, Josep Llàcer, i entre els seus objectius, a més del formatiu i aprenentatge d'un ofici, hi ha la millora i posada en valor d'edificis i paratges del poble. És el cas, per exemple, d'aquesta actuació en el Clot de Font, un lloc molt apreciats per tots els veïns i veïnes de la Valldigna, amb independència de la localitat en que visquen i on conjuntament celebren el "Dia de la Sang" el segon dimecres de juliol. Segons la nota remesa pel Taller d'Ocupació i elaboració pròpia.
 
Elaboració pròpia a partir de la nota del Taller d'Ocupació
 

dissabte, 24 de setembre de 2022

Una inversió de 16 milions per a l'IES Jaume II el Just i el CEIP Sant Miquel



Els regidors Josep Llàcer i Fina Vercher, ambdós de Compromís i responsables respectivament d'Obres i Urbanisme i d'Educació,  han assenyalat que “el treball de l’Ajuntament i la planificació consensuada amb la Conselleria permetrà iniciar el pròxim any les obres de les dos actuacions de major magnitud del Pla Edificant, amb el qual millorarem els centres educatius del municipi, dotant-los de nous serveis i garantint aules dignes a tota la comunitat educativa de Tavernes”.
 
Aquestes manifestacions han estat fetes després que els dos regidors d’Obres Públiques, acompanyats dels tècnics municipals s’hagen reunit amb els tècnics de la Conselleria d’Educació per a planificar les obres de construcció del nou IES Jaume II el Just i la remodelació i ampliació del CEIP Sant Miquel, unes obres que començaran amb l’inici del pròxim curs escolar.
 
Les actuacions emmarcades dins del Pla Edificant de la Conselleria d’Educació comporten una inversió de més de 16 milions d’euros. La construcció del nou IES Jaume II el Just tindrà una inversió de 11.500.571,91 euros, mentre que en l’ampliació, remodelació i unificació del CEIP Sant Miquel s’invertiran 4.544.810,33 euros, finançats íntegrament per la Conselleria.
 
 
 
 
Reafirmar la planificació aprovada el passat desembre
 
 Els regidors de Compromís, en nom de l’Ajuntament de Tavernes, i la Conselleria d’Educació han refermat la planificació acordada el passat mes de desembre: l’alumnat començarà ja el pròxim setembre el curs 2023-2024 en les aules prefabricades, perquè al mateix temps puguen donar inici les obres de millora en els dos centres educatius.
 
 

La Conselleria es farà càrrec de la inversió en el lloguer i muntatge de les instal·lacions prefabricades, mentre que l’Ajuntament prepararà en els pròxims mesos els terrenys municipals sobre els quals s’alçaran els centres provisionals, així com totes les connexions dels serveis que es necessiten (llum, aigua, telèfon…). L’Ajuntament ja ha finalitzat els estudis geotècnics en els dos centres i està preparant els plecs de condicions per a licitar la redacció dels projectes de construcció.
 
Elaboració pròpia a partir de la nota municipal

L'alumnat del Taller d'Ocupació efectua en el mercat treballs de pintura i manteniment



L'Ajuntament de Tavernes comptant amb la col·laboració de l’alumnat de l’especialitat d’Obra/Pintura del Taller d’Ocupació "Millorem Tavernes IV" ha realitzat diversos treballs de pintura i manteniment a l’interior del Mercat Municipal. 
 
 

Aquest treballs han tingut lloc en el temps que el Mercat Municipal va paralitzar la seua activitat dins de la passada setmana de Festes del Poble per diverses obres de millora entre les quals hi ha aquestes del Taller d'Ocupació. 



 
Aquest se sumen als realitzats fa uns mesos per l’alumnat de Millorem III, tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici, que milloraren la infraestructura de l'edifici. Entre aquests foren l'adequació de la façana amb la reparació del sòcol inferior per a després pintar-lo, així com les portes d’entrada i el mobiliari urbà, mentre es pintaven baranes, passamans, papereres i baixants.
 
Segons la nota del Taller d'Ocupació

divendres, 23 de setembre de 2022

Millora del proveïment d'aigua i les voreres en un tram del carrer Calvari


Tavernes... sempre en positiu.
 
Les obres de millora del servei d'aigua potable i millora de les voreres en el tram del carrer Calvari  entre els carrers Mare de Déu del Desemparats i Pintor Sorolla, avancen a bon ritme i molt prompte el veïnat podrà gaudir d'un bon servei.
 
El regidor d'Urbanisme i Obres, Josep Llàcer, de Compromís ha assenyalat que les obres han estat adjudicades a l'empresa local "Grau Pascual" i que s'emmarquen dins del compliment dels objectius de l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible de Tavernes. 
 

 
 
Mentre han durat les obres s'ha hagut de proveir de servei d'aigua potable a les cases, per a la qual cosa s'ha construït una canonada provisional penjada a uns metres d'alçada de la façana, d'on pengen les entrades individuals de les cases per tindre servei mentre duren les obres. 
 
 
 
Aquestes obres contemplen la substitució de les antigues canalitzacions existents per altres més modernes i que evitaran pèrdues d'aigua en la xarxa, a més d'eliminar materials obsolets i corregiran deficiències de pressió en la xarxa. Les voreres es modifiquen de manera que es milloren les  condicions  d’accessibilitat i quan tot estiga llest s'instal·larà la nova senyalització horitzontal i vertical en vies públiques. 

Un factor molt important pel que afecta a la salut pública és el desmuntatge de  tota la canalització  soterrada  feta amb tubs  de  fibrociment  de  fins  a  20 cm de diàmetre, una tasca que ha realitzat el personal autoritzat de "Grau Pascual. Els tubs són substituïts per uns altres adequats a la sanitat i segons la normativa actual. I com a complement, es realitzara una  preinstal·lació de  xarxa telefònica.

 

Elaboració pròpia, les dades d'execució obtingudes de la licitació de la PCSP

 

 

 

dijous, 22 de setembre de 2022

La Diputació ja disposa dels terrenys per a iniciar la rotonda en el Camí Reial d'entrada a la Goleta


Ahir dimecres de matí, tal com vam anunciar i informar fa unes setmanes, ha tingut lloc en el vestibul de la Casa de la Cultura la signatura de les actes d’ocupació dels terrenys on s’ubicarà la nova rotonda de la intersecció del camí de la Ratlla, que dóna entrada a la Goleta per la part nord

 El regidor d’Urbanisme, Josep Llàcer, de Compromís, que ha estat present en l'acte de les firmes, ha assenyalat que “prompte s’iniciaran les obres d’una demanda en la qual des de passades legislatures i durant anys la regidoria d'Urbanisme i el govern de Tavernes treballa per una millora d’accessibilitat molt important en el Camí Reial i que garantirà la seguretat de l’accés nord a la platja, un punt perillós per on passen diàriament més de 4.000 vehicles”.


 

El regidor de Compromís ha recordat que el projecte d’execució de la nova rotonda, declarat d’utilitat pública, millorarà notablement la visibilitat i la seguretat de l’accés a la zona nord de la platja. La previsió és que les obres comencen pròximament, ja que en el dia d'ahir dimecres es va donar un dels últims passos administratius perquè l’execució del projecte puga iniciar-se per part de la Diputació de València, amb una inversió pròxima als 573.000 euros.


Un nou pas i quasi ja el final per a l'execució de la rotonda d'unió, llargament esperada per Tavernes i que en la passada legislatura va costar molts anys de gestions del govern de Compromís fins a aconseguir que el projecte fora una realitat, tal com es va anunciar i  publicàrem en el moment que es va produir l'aprovació definitiva .



Plànol de situació de la nova rotonda


El plànol que publiquem, extret dels documents oficials de licitació de la Diputació, permet vore el projecte de la rotonda, amb un radi sobre els 20 metres, amb illot central que es podrà decorar amb elements vegetals o altre al·lusiu i una via que l’envoltarà de 8 metres d’amplada amb vorades. I un detall important: la rotonda no es construirà on actualment està la intersecció en forma de T amb la CV-605, sinó que es desplaça més cap al sud amb la qual cosa se seguirà un trajecte completament recte, apartant-se en aquest tram final de una revolta i del canal de defensa que separa els termes de Cullera i Tavernes. 
 
L'execució d'aquesta intersecció, que  servirà d'entrada-eixida de la platja de la Goleta, millorarà la seguretat viària en eliminar per complet el punt perillós que forma la intersecció actual en forma de T, construïda fa vora 40 anys quan es es va executar la urbanització de la platja de la Goleta, i per on passen segons els informes de la Diputació un total de 4.000 vehicles al dia, que es multiplica amb escreix durant els mesos d'estiu. 
 

 
Unió actual del Camí de la Ratlla amb el Camí Reial, un punt perillós i insegur

 
La vella aspiració de Tavernes d'aconseguir aquesta millora entra per tant en la fase final després que en el seu moment els governs d'aquella època avançaren en res en la seua execució. Va ser a partir del 2015, quan va canviar el govern de la Diputació i va passar a una coalició PSOE-Compromís i amb un govern de Compromís en l'Ajuntament de Tavernes que es va poder licitar la redacció del projecte primer, i després l'aprovació definitiva per un import de 573.000 euros, Iva inclòs.

Anys de gestions de Compromís per donar solució a un encreuament perillós

Les gestions d'aquest projecte es van iniciar  amb l'arribada al govern de Compromís a l'any 2011, i en eixa legislatura 2011-2015 es mantingueren diverses reunions amb els responsables de l’Àrea de Carreteres de la Diputació, governada  pel PP en majoria absoluta, sense que donaren cap fruit, com tampoc foren ateses les peticions de l'Ajuntament de millorar la senyalització per l'escassa visibilitat i les males condicions d'aquest punt.
 
 
Legislatura 2015-2019: una de les reunions amb el diputat de carreteres

L'any 2015 suposava una inflexió, quan el canvi de govern en la Diputació (ara PSOE-Compromis) permetia desbloquejar la situació després de diverses reunions de l'aleshores alcalde Jordi Joan, i del regidor d’Urbanisme, Josep Llàcer, amb el diputat provincial de l’Àrea de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, cercant eixa solució definitiva a l’accés nord a la platja de la Goleta.
 
En eixes reunions Jordi Joan i Josep Llàcer explicaren i convenceren al diputat que l'accés era un perillós punt negre, i calia construir-hi una rotonda i no un accés del tipus en T com es va dissenyar en el Pla Parcial de la Goleta. A partir d'ací i durant aquests anys s'ha produït la declaració d'utilitat pública, l'estudi i la redacció del projecte, els informes medioambientals i expropiacions, la licitació i ara l'ocupació de terrenys que calen per iniciar les obres.
 
Elaboració pròpia

 




dimecres, 21 de setembre de 2022

L'alumnat de jardineria millora la capella de la Mare de Déu de Lorda




L’alumnat de l’especialitat de
jardineria del Taller d’ocupació "Millorem Tavernes IV" ha dut a cap una actuació a la capella de la Mare de Déu de Lorda, on ha efectuat treballs de neteja i manteniment del lloc.

 

Aquests treballs cal emmarcar-los dins de les pràctiques que realitzen els/les alumnes dins del procés de formació de l’alumnat. Entre altres actuacions, s’ha canviat el sistema de reg i s’han netejat i reposat les plantes que envolten i decoren la capella.

 Segons la nota del Taller d'Ocupació

L'alumnat de Forestal del Taller d'Ocupació du a cap un reg d'auxili a les repoblacions de les Creus



L’alumnat de l’especialitat d
e Forestal del Taller d’ocupació Millorem IV s'ha desplaçat a l’entorn de la Fonteta de la Mina, en la muntanya de Les Creus, per tal de realitzar un reg d’auxili als pins i carrasques que es van plantar a les darreres repoblacions.

 

Les elevades temperatures que estem patint durant tot l'estiu i que s'estan allargassant durant aquest setembre han obligat a diverses actuacions de reg d'auxili a les repoblacions forestal de la muntanya, tal com hem vingut informant al llarg de l'estiu i que en alguns moments representa una faena pesada en haver de pujar l'aigua a la muntanya per regar els arbrets.

 

L’alumnat d'aquesta especialitat de Forestal del Taller d’ocupació Millorem Tavernes IV realitza aquesta tasca dins dels treballs que, periòdicament, efectua de seguiment de les repoblacions dutes a cap els darrers anys en diferents indrets de la muntanya de Les Creus. Una tasca que no és nomes regar, sinó que dins de la formació que rep l'alumnat aquests treballs es completen amb l'arreplegada de dades, per fer una valoració i millorar futures campanyes,

 Segons la nota del Taller d'Ocupació


Confinament 36: L'edat de Crist III



Si reconeguèrem prompte que els béns positius són una quimera, mentre que els dolors són molt reals, únicament estaríem atents a evitar aquests darrers.

L’art de viure, Arthur Shopenhauer

L'edat de Crist III

Jo tenia un amic de Vila d’Agri, Calàbria, Itàlia, que nomia Bruno Ponzio, a qui vaig conèixer a Florència durant el primer semestre de 1985, en el context d’un curs a l’Escola de Ciència Cinematogràfica, a tocar del Duomo, ciutat a la que vaig arribar en dues fases, primer a Tavernelle Val di Pesa, pensió Pedale e Forchetta, i després a un apartament devora l’Arno, que compartia amb Helije Vuco, d’Split, actual Croàcia, i Fuad Abu Bakar, de Kuala Lumpur, Malàisia, i en un tercer moment, quan m’instal·lí amb Bruno en una residència de luxe a la part alta, paret amb paret amb la Universitat, de la qual usàvem tota la planta baixa, jardí inclòs, que pertanyia a la filla de la família, uns industrials riquíssims, que es treia uns doblers llogant-lo el temps que s’estava a París d’estudi, i a qui solament vàrem veure en una ocasió, suficient per barrar-nos el descans d’aquella nit, per bé que Bruno era molt menys axiomàtic que no jo en qüestions de plaer, se centrava molt més, seguint el filòsof, en evitar el dolor, bevia cada dia una ampolla de llet fresca al matí, i evitava com si d’una toxina mortal es tractés, tant com jo el deixava, l’alcohol, en aquelles hores incertes  i de butxaca curta, bàsicament  cervesa, la Peroni

 

Florència i l'Arno
 

de mig litre, això sí, no podia quedar-me amb set, i també esquivava com si la pesta hi anés inscrita qualsevol mena de discussió que impliqués acalorament en excés, s’assemblava a l’asceta més convençut que jo mai haja pogut conèixer, una combinació ideal per a mi, extremadament encarat a l’exposició perpètua, al barroquisme més impúdic, a les despeses necessàries que em conduïren al plaer més immediat, i en canvi ell, si teníem amb què passar l’hora del sopar, bé, si la darrera vegada que havíem tastat menja de mensa era la del dinar, també, si plovia com si fes sol, Bruno sempre acarava la realitat, l’únic positiu que ens podia afectar, com venia, al marge de projeccions de futur i esperances d’alegries, malgrat que era, i això contradiu a tots els qui pensen que el filòsof era pessimista, una persona ben feliç dins dels paràmetres estrictes de l’ascetisme en què s’estava, de poques paraules, amic dels amics, enamoradís de mena (crec que a mi m’havia idealitzat), amant de la música i de la bellesa en general que compartia amb qui volia escoltar-se’l, sense fer-ne bandera de res, antidogmàtic, curiós, no en deixava passar cap ni una si veia en la causa motiu d’anàlisi, reflexiu, feia tots els tombs que calia per afegir-se a una explicació raonable i lògica que el satisfés, ni que fos provisionalment, perquè aqueixa era una altra de les seues condicions d’estar en el món, l’ésser de pas, sense gaires objectius –en coherència amb el filòsof- ambiciosos, la seva màxima era evitar a qualsevol preu el dolor, el prudent no aspira al plaer, sinó a l’absència del dolor, que recomanava l’estagirita, li tenia, es veia a ulls clucs, vertader pànic, i procurava que la meua inconsciència no passés d’uns límits que m’abocaren allà d’on ell fugia com un esperitat, era un bon amic, dels millors que recorde, sense cap mena de dubte, i tenia una il·lusió, visitar Berlín, abans l’esfondrament no fos total, i viatjar a Londres i incorporar-se en el món de l’hostaleria per aprendre bé la llengua de Shakespeare, i allí fou on me’l retrobí tres anys després (1988), uns nadals  de  fred  intens,  sopàvem  la  meua parella  i jo en un restaurant de Camden Town quan

 

Londres: Camden Town

  vaig tenir la imperiosa urgència d’atansar-me al bany i, quasi com si d’un somni es tractés, vaig coincidir amb un amic de Bruno a qui vaig conèixer al seu poble, en una visita llampec de cinc dies per les Pasqües d’aquell any florentí, que feia d’estudiant, com ja aleshores em va manifestar que volia fer, de medicina a Londres, i la sorpresa es feu encara més majúscula quan em digué que Bruno arribava al dia següent, increïble, me’l tornaria a trobar després de l’experiència de Florència i de l’estiu d’aquell any, festes del poble en realitat –sublim aquell ball a la plaça de bous, Mama, qué será lo que tiene el negro-, a Tavernes de la Valldigna, primer, i després en una estada de tenda de campanya que férem per Alcossebre, aquell vespre de desembre a l’hotel de Bayswater fou la darrera vegada que el vaig veure, tot i que no va ser l’última connexió amb l’amic, exageradament melancòlic i quasi diria que en excés romàntic i fins i tot abocat als records, molt més abismat que jo, que ja és dir, ens va suggerir a Helije i a mi de fer una trobada amical un any d’aquells per cercar d’elaborar un projecte en l’estat de guió, si més no, cinematogràfic, cosa que no va acabar d’anar més enllà –guerra dels Balcans iniciada-, i, insistent com era, passats uns anys, encara a mi me’n va fer una de proposta que sempre m’he penedit de no haver realitzat, quan aquests somnis són encara versemblants, un viatge per tota la mediterrània, una gira per tots els països de la conca nostrada que ens ajudés a retrobar-nos en els orígens de tantes coses com quedaven pendents, per gaudir, per conèixer, per explicar, per, finalment, tocar amb les mans, l’única possibilitat que li queda a l’asceta per saber del món, d’aqueix món que de tan pròxim no li pot fer cap mal, produir-li cap dolor, acotar-lo a cap desencís, i així era Bruno, una ànima com poques n’he conegudes en la encara curta existència meua que des de la Vila d’Agres, en memòria d’aquella Vila d’Agri, m’ha vingut al cap, i Lucia, clar, però això... 

 

Josep Franco i Giner