Avui es presenta a Tavernes "Reciclar per a Consermar", la campanya de la Generalitat de foment del reciclatge a les platges

Tavernes acull la presentació de la campanya "Reciclar per a ConserMar", impulsada per la Generalitat Valenciana i Ecoembes per a fomentar el reciclatge en les platges valencianes i respectar l’ecosistema marí.

La presentació es farà demà dilluns, 27 de juny, en una roda de premsa en la platja de Tavernes, a les 12 hores en l’accés principal a la platja en el carrer del Mar, i comptarà amb la presència de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, l’alcalde de Tavernes, Sergi González, la regidora de Medi Ambient, Mònica Palomares, i el coordinador de Màrqueting d’Ecoembes, Juan Manuel Alonso.

La campanya “Reciclar per a ConserMar” té per objectiu informar i fomentar entre els ciutadans la recollida selectiva de residus d'envasos generats a les platges, a més de cridar l'atenció per a frenar l'abandó dels residus a les platges.

L'acció reforçarà la importància de la separació domèstica i fora de la llar per a afavorir el reciclatge dels envasos de plàstic, metàl·lics i brics en el contenidor groc i el paper i el cartó en el contenidor blau. Amb tot això, s'ajuda a reduir la contaminació, millorar la qualitat mediambiental i contribuir a l'economia circular dels envasos.

 

 

Reciclar per a ConserMar.

La campanya es desenvoluparà entre el 29 de juny de 2022 i el 24 de juliol de 2022 i en la província de València serà la platja de Tavernes on s'inicie la campanya eixe dia 29.

Tot coincidint amb l'inici de la campanya a la nostra platja, els ciutadans podran acostar-se a l'estand que se situarà enfront dels accessos de la platja on s'informarà dels beneficis del reciclatge per al medi ambient. A més, se'ls ajudarà a millorar la separació correcta de residus i es resoldran els dubtes sobre on i com cal depositar un determinat residu, fent possible el seu posterior reciclatge. Aquestes accions in situ permeten arribar al major nombre possible de veïns i conscienciar-los de la importància de reciclar en qualsevol situació i lloc.

En definitiva, es tracta d'implicar els ciutadans com a agents actius preservadors del patrimoni comú que representen les nostres platges, valorant-les com el que són, un tresor natural en l'ús i gaudi del qual està basat a més en bona part el nostre desenvolupament econòmic.

Informació del web ConserMar i Gabinet de Premsa Municipal

 

RELATS D'ESTIU (II): L'estiu

L'estiu

  Em vaig despertar, vaig obrir els ulls i vaig recordar que aquell era el primer dia de les meues vacances d’estiu. Una immensa felicitat va curullar el meu cor.

 
 Quatre setmanes dedicades a l’oci, l’esbargiment, la lectura, el cinema, la diversió nocturna i els banys a la platja. Sí, allò devia ser la cosa més pareguda al Paradís que podem fabricar els mortals.

 
 Em vaig alçar del llit, em vaig dutxar, em vaig prendre un got de llet i vaig decidir eixir al carrer a pegar una volta. El meu gosset, un híbrid entre pequinés, fox-terrier i dues o tres-centes races més, em serviria com a escut protector per  no haver de passejar tot sol.

 
 Baixàrem ambdós al carrer i l’animalet es va dedicar a regar amb fruïció totes les parets, arbres i rodes de cotxes que va anar trobant-s’hi. Fins i tot va estar a punt de pixar la cama d’un home que llegia el periòdic. El meu gos és un ésser eficient i meticulós.

 
 Feia un d’eixos dies que els meteoròlegs solen qualificar, no sabré mai per què, com un dia magnífic. La temperatura era altíssima, el sol badava les penyes i la humitat era aclaparadora.
 Els turistes madrilenys, carregats de para-sols, hamaques, bosses de pipes i xiquets, ja marxaven en processó cap a la platja mediterrània, la platja particular de Madrid.

 
 Vaig decidir seguir el seu camí per tal de fer-hi un colp d’ull. Vaig pujar dalt d’un muntanyar que hi servia d’accés i vaig contemplar la platja. El llevant bufava amb generositat, la bandera verda ondejava amb alegria i els familiars dels banyistes provaven a protegir-se del sol inclement, sota grans para-sols. Alguns grups, no sé si més atrevits o més temeraris, es fregien sota els raigs de sol, talment com les sargantanes o els dragons.

 
 Vaig albirar un estol de tres xicones eixancarrades de bocaterrosa sense sostenidors (calma’t cor, calma’t!). Vaig pensar d’acostar-m’hi i posar la mà amb delicadesa sobre la galta del cul d’una d’elles; però ho vaig descartar d’immediat. Amb tota seguretat m’hauria socarrat la mà a l’acte. I tampoc crec que aquest acte d’admiració i homenatge a la bellesa femenina haguera estat degudament entés per les propietàries dels cossos meravellosos. A voltes és molt dur ser un romàntic sentimental pertinaç, ai!

 
 Com que el meu gos –un animal molt intel·ligent–, que sentia tanta inclinació pels banys de mar com un gat jovenet, amenaçava trencar la corretja a mossos i fugir terra endins, i com que l’arena ja començava a fondre’m les sandàlies, vaig decidir tornar per on havia vingut.

 
 Em vaig haver d’apartar per no ser atropellat per tres paios disfressats de Karl Lewis que corrien, suats i exhausts, en direcció desconeguda. No sé què haurien fet de mal, però per la forma de córrer havia de ser alguna cosa molt grossa.

 
 El meu gos va tornar a mamprendre la viril i canina tasca de marcar territori i jo em vaig entretenir, bo i passejant, en la viril i humana tasca d’observar i admirar les diferents dones joves i formoses.

 
 De sobte el gos es va topar amb un congènere seu del sexe contrari i tot seguit encetaren la seua particular forma d’establir relacions: s’oloraren els sexes i les boques.

 
 La gosseta, tan petita que pareixia un cigronet pelut, duia a l’extrem d’una llarga corda un congènere meu del sexe femení –força atractiva, per cert–, presumiblement la seua propietària. La noia es va acostar als cans amb un bonic somriure i començà a proferir:
 -Ai, que boniquet!

 
 Jo vaig mirar amb molt d’interés per tal d’esbrinar què podia ser allò tan boniquet. Finalment vaig deduir –jo també puc ser intel·ligent, si m’ho propose– que atés que la xica no parava de fer festes al meu gos, probablement es referia a ell –sagaç que sóc. El meu gos la mirava amb ulls d’animal depredador i amb la llengua un pam, el molt pervertit. Ella –la xica– va acaronar el bescoll del meu gos i em va demanar:

 
 -Com li diuen?
 -Jo li dic gos.

 
 Ella em va mirar entre un poc estranyada i decebuda i va intentar un somriure de cortesia; però li va eixir tan malament, que més aviat, pareixia que li feia mal un queixal.

 
 Va murmurar alguna cosa i se’n va anar tot estirant la corretja de la seua gosseta, que de tan menudeta semblava un fesolet pelós amb collar.

 
 Jo vaig contemplar, tot enlluernat pel sol, el carrer i vaig decidir que a ma casa m’esperava una bona novel·la de Tolstoi, un bon film de Truffaut i un bon disc compacte de Charlie Parker. Tenia tot l’estiu per davant. No era meravellós?

 
 La soledat elegida pot arribar a ser realment meravellosa, tot i que sovint hàgem de fingir i ser sociable per allò que en diuen educació.

 Sico Fons

 

Treballs en les pistes de pàdel de la platja

L'Ajuntament ha  continuat aquesta setmana passada el treball de millora de les pistes  situades en la platja de la Goleta, enfront de la residència Solimar. Al llarg de la setmana s'ha executat el treball de retirada i substitució per una de nova de la tanca metàl·lica de les pistes i s'ha reforçat també la part superior per evitar les eixides de les pilotes a l'exterior, tasca completament acabada.

 

A hores d'ara nomes cal reposar i millorar les xarxes de les pistes, treball que segurament es duran a cap pròximament. En la mateixa zona, la Brigada Municipal ha efectuat treballs per tal d'habilitar una zona d'ombra per a les activitats esportives que s'hi puguen desenvolupar al llarg de l'estiu.

El regidor d’Obres Públiques, Josep Llàcer, de Compromís, quan es va iniciar els treballs va assenyalar que l'objectiu és aconseguir que les instal·lacions esportives estiguen en les millors condicions d'ús en aquesta temporada estival.

Elaboració pròpia

Els treballs de reposició d'arena. El "Petit Princep" i la seua posta de sol

Sembla ser que Costes ja ha donat com a acabats els treballs de reposició d'arena en la platja de la Goleta, al menys avui no hi ha havia zones acotades perquè el públic no hi accedira i tampoc no hem vist la maquinària pesant que ha acompanyat la visió de la Goleta aquest darrer mes.

 

 

La platja de la Goleta ha pogut recuperar una franja d'arena que, almenys, permetrà els estiuejants i turistes que ens puguen visitar poder escampar-hi la tovallola, muntar l'ombrel·la i gaudir del sol aquest estiu sempre i quan, toquem ferro, no tinguem algun temporal semblant al que patirem fa uns anys en ple estiu i que se la va empassar tota. 

Les fotografies, d'avui mateix pel matí, permeten comprovar la tasca feta,

 

El Petit Príncep i la posta de sol

– M’agraden molt les postes de sol. Anem a vore’n una…
– Hem d’esperar…
– Esperar què?
– Que el sol es ponga.

És un fragment del diàleg entre el rei d'un planeta i el Petit Príncep. Diàleg del llibre homònim d'Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep volia vore una posta de sol ja!!! i li l'exigia al rei, però el rei volia donar ordres justes i que es pogueren complir, i per tant li demanava esperar. Esperar que la seua ciència de governar li permetera concedir el desig.... 

 

No cal ni dir que allò que el rei li demanava al Petit Príncep era esperar que sol finira el camí pel cel i inicies l'ocàs. Aleshores li ordenaria al sol pondre's i ell gaudiria de la posta del sol...

El plenari passat el PP ( no confondre per les sigles amb el Petit Príncep) demanava vore les passarel·les i els rentapeus col·locades en el seu lloc i en funcionament. Tothom sabia que no era moment, que calia esperar. Esperar a que els treballs de reposició de l'arena acabaren perquè això de posar passarel·les i rentapeus en els punts on les màquines i camions entraven a la platja, treballaven i  escampaven l'arena per refer part de les dunes...

I això li va respondre l'alcalde al PP: estaran els rentapeus i passarel·les quan es donen les condicions, quan estiguen acabats els treballs.

Avui, amb els treballs acabats,  hem vist les passarel·les col·locades i els rentapeus funcionant...

Elaboració pròpia

 

. 

Un cotxe es cala foc quan circulava al carrer Roser

 

Aquest matí s'ha encés un cotxe al carrer Roser mentre circulava. Per a sufocar el foc han intervingut amb rapidesa els agents de la Policia Local amb els extintors i una unitat de bombers.

El succeït  s'ha saldat amb el vehicle completament calcinat i danys materials a les façanes d'alguns habitatges del carrer.

Les fotografies de la Policia Local testimonien l'estat en que ha quedat el vehicle.