L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.909
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 7.851

dimecres, 23 de setembre de 2020

L'Ajuntament de Benifairó netejarà i desbrossarà el Castell de Marinyén: Unes notes històriques

El castell de Marinyén gaudirà d'un procés de neteja i posterior consolidació de murs i dependències. La fortalesa ubicada en el terme de Benifairó, tal com vam informar ací, va passar  a formar part de la llista roja de l'Asociación Hispania Nostra, entitat que té com a objectiu la defensa del patrimoni, pel perill de ensorrament de murs i estances.

Vista general del cos central de la fortalesa

L'Ajuntament de Benifairó procedira a un desbrossament del recinte, actuació prèvia a la que es preveu a partir de l'any que ve de consolidació de mur. El castell de Marinyén està qualificat com a “Bé d’Interés Cultural” (BIC) i l'actuació de neteja s'ha endarrerit perquè calia un projecte d'actuacions, preceptiu en un BIC. L'edifici està amenaçat de desaparició o de patir danys irreparables, més encara dels que ha patit en els segles que porta abandonat, pràcticament des de l'expulsió dels moriscos, quan va perdre el seu paper defensiu.


Capella gòtica

Un Pla Director per dirigir les actuacions

L’Ajuntament de Benifairó disposa del Pla Director de recuperació i consolidació dels elements de la fortalesa, un document redactat fa més d’una dècada per l'alcalde del Bloc, Jesús Ferrando, que va impulsar el coneixement i posada en valor de l’edifici amb diverses publicacions sobre la fortalesa i els moriscos de Benifairó.

Els costos de l'actuació, calculats sobre els 600.000 euros no es va poder iniciar en plena crisi econòmica perquè el municipi no va poder assumir els costos i va fer impossible cap obra. Un problema que és el que té ara l’alcalde Josep Antoni Alberola, de Compromís, que ha dit en moltes ocasions que el pressupost d’un municipi de 1.600 habitants no pot assumir els costos, sinó es una gran aportació de les Administracions, fins i tot amb ajuda d’Europa.
 
En un pròxim article explicarem el Pla Director en els seus trets fonamentals. 


Cos central de la fortalesa amb l'aljub a la dreta

Unes breus notes del castell de Marinyén

Les primeres referències documentals del castell de Marinyén les trobem a la “Crònica” del rei Jaume I en parlar en 1240 dels castells de Bairén i Marinyén, i a partir d’ací i fins el 1298, quan es funda el monestir de Santa Maria de Valldigna, apareix als documents cristians per qüestions derivades de rendes, donacions, drets d’alcaids i propietaris i pagaments reials.

A l’època monacal, va tindre protagonisme amb ocasió de la guerra entre Castella i Aragó, la denominada Guerra de la Unió o “dels dos Peres”. Valldigna va patir la invasió de les tropes castellanes que saquejaren els llogarets valldignencs, mentre els monjos, amb els objectes religiosos, es refugiaren al castell.


Torre de l'homenatge
 
L’any 1397 un temporal molt fort afecta el castell, que esperarà fins el 1442 perquè l’abat Llop Palací escometa la reconstrucció. Les Germanies afectaren la Valldigna i a l’estiu del 1521, els agermanats l’envaïren, saquejaren els pobles i obligaren els musulmans a batejar-se segons la tradició, o siga, en séquies i mitjançant graneres i ramells de murta. Els monjos i part de la població morisca de Benifairó s’havien refugiat al castell, lloc on serien batejats.

Les ràtzies pirates a la costa Mediterrània van ser constants al segle XVI. El castell va ser i proveït d’armes i cavalls i als marenys de Tavernes es basteix la torre de guaita. La desfeta turca a Lepant iniciava un llarg període de pau a la costa. El 22 de setembre del 1609 es va publicar el decret d’expulsió dels moriscos, i els de Valldigna s’embarcaren al port de Dénia. El castell és abandonat definitivament, ja no calia per protegir els pobladors. 

Estances derruïdes de la fortalesa

El Castell de la Reina Mora
 

La denominació “Castell de la Reina Mora” aplicada a la fortalesa apareix cap a l’any 1900, amb la construcció de generació en generació de la llegenda d’una suposada i inexistent Reina Mora que va preferir la mort i es va llançar al precipici des d’una finestra del castell abans de ser captivada pels cristians. 

El castell va patir al segle XX una “febra de l’or” després que a les rodalies s’hi trobaren unes monedes. La gent pujava al castell per enderrocar murs i excavar entre les runes a la recerca d’un tresor que els feren rics. Fins i tot ja més actualment alguns visitants pujaven amb un aparell detector de metalls a la recerca de l’hipotètic “tresor de la Reina Mora”. Eixes actuacions destrossaren més l’edifici que el propi pas del temps. 


Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan.