L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:2.109
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:16.957

dimecres, 28 de febrer del 2024

El llibret "Ser o serf" de la Falla Portal de Valldigna el millor llibret de falla del País Valencià


 
La falla Portal de Valldigna de Tavernes aconsegueix per primera vegada el primer premi en la convocatòria dels premis que atorga la  Conselleria d'Educació als millors llibrets de falla de tot el País Valencià amb el seu llibret "Ser o serf" on efectua un homenatge a la cultura japonesa. La foto superior és un moment de la presentació del llibret, amb les falleres majors i els presidents de la falla (Facebook de la falla).

Cal esmentar que és la primera vegada que una falla de Tavernes aconsegueix aquesta preuat guardó, tot i que la falla Portal ens té acostumats en estar habitualment entre els 10 millors llibres que s'hi presenten any rere any.

I un mèrit afegit per a les falles de Tavernes perquè totes, una vegada més,  es troben dins de la relació general de falles premiades. 

Aquest és el lloc i el premi aconseguit

1r. Falla Portal de Valldigna   5.000 euros
7é: Falla Cambro    2.600 euros
16é: Falla Prado    1.600 euros
33é: Falla la Dula   800 euros
42é: Falla Passeig     550 euros
75é: Falla la Via     300 euros

 


L'equip de Tavernes jugarà la final de la LLiga Caixabank de Raspall Femeni Pro-1 el diumenge a Orba

 


Ana-Júlia-Joana, l'equip de Tavernes, jugarà la final de Raspall Femeni Pro1 contra Victoria-Isabel l'equip de Bonrepòs i Mirambell el pròxim diumenge al trinquet d'Orba (Alacant) en partida que serà retransmesa a les 17'30 hores per "À Punt Mèdia".

Ana, Júlia i Joana hagueren de guanyar-se la final en la partida de desempat semifinals Lliga CaixaBank Pro 1 Raspall jugada a Xeraco el passat dilluns on es van enfrontar a Irene, Anabel i Mireia, equip de Massamagrell, al qual guanyaren per 25-15.

Irene, Anabel i Mireia començaren molt fortes i s'apuntaren els dos primers jocs (10-0), davant un equip roig prou desencertat. Les de la Safor reaccionaren a temps i van anar agafant confiança, eixa confiança que les va fer completar una immaculada fase regular, fins capgirar el marcador i establir el 20-10. 

Des del rest, les blaves retallaren diferències (20-15), però no pogueren defensar la seua treta i el trio que forma l'equip valler s'embutxacà el bitllet per a la gran final.

(Segons la informació oficial del web de la Federació)

"Hospital de plantes" a l'IES Jaume II el Just, una nova experiència educativa del Departament d'Agrària


L'IES Jaume II el Just ha engegat la iniciativa educativa i formativa denominada "Hospital de plantes" mitjançant la qual es pretén donar una segona vida a plantes que tenim en casa que no creixen o no es troben en l'habitat adient per a les seues característiques.

"Les plantes són vida, les plantes són alegria, les plantes són salut i per suposat també bellesa!" indica la informació del centre, que assegura que "al Jaume som amics de totes estes coses", i és per això que demanen la col·laboració de tota la comunitat educativa del centre per a incrementar el patrimoni verd.

Els alumnes dels cicle formatius de la rama agrària, recolliran les plantes, les cuidaran i, a poc a poc les tornaran la vida i al lloc que es mereixen. Per tant, si tenim a cada alguna planta malalta, que no creix bé, o que senzillament s’ha fet massa gran per a tindre la a casa, porteu-la a l'institut que la cuidaran.

El centre assenyala que el benefici en la planta es veurà molt prompte, a més que els col·laboradors participen en una experiència educativa i formativa que afavoreix la millora activa del centre, per a la qual només cal posar-se en contacte amb qualsevol professor del departament d’agrària.

dimarts, 27 de febrer del 2024

La Policia Local no efectuarà hores extres a falles com a conseqüència del conflicte que tenen amb l'Ajuntament

 

 

El consistori de Tavernes i la Policia Local estan en conflicte i en les reunions on s'ha intentat apropar postures no hi ha hagut cap avanç. La reunió de dilluns dels sindicats policials amb l'alcaldessa, Lara Romero (PSOE) i els regidors de personal, Juan Bautista Talens, i el de la Policia Local, Emilio Fonseca, ambdós del PSOE,  va acabar sense acords.

La cadena COPE anuncia que els agents no faran hores extres en falles i confirma que, malgrat intentar recaptar la versió del govern municipal, aquest no ha volgut fer declaracions.

En la reunió els sindicats preguntaren a l'alcaldessa Romero perquè s'havia cessat i després reincorporat a l'Inspector-Cap de la Policia Local, Ginés Ortega. La resposta va ser un simple "decisions internes de partit". Sobre aquest particular podeu llegir la noticia tal com la publicàrem en el seu moment. 

En el conflicte del cobrament de la productivitat l'emissora assegura que els sindicats CCOO i Intersindical han posat una recurs per seguir cobrant la percepció d'anys anteriors, i no perdre, segons les fonts de la COPE, sobre 300 euros al mes cada agent. Aquest febrer ja s'ha abonat, però a març caldrà per cobrar-la un informe individual de cada agent. Davant això els agents han decidit de no realitzar hores extres i no cobrir esdeveniments on els calga major seguretat fins que s'arribe a una solució. Això implicaria no realitzar hores extra a falles.

També es tractaren les placés de la Policia Local, amb una plantilla on hi ha més de 10 agents interins i més de 5 comissionats. A l'hora de cobrir vacants la resposta dels representants del govern municipal va ser que les vacants no s'anaven a desenvolupar, amb la qual cosa no es veu factible noves oposicions en aquests moments. Sobre el tema, tampoc els membres del govern han volgut fer manifestacions, segons indica la ràdio.

Més informació:  La notícia en la COPE: enllaç


ACTUALITZADA: Tavernes acollirà un mural de la III Ruta d'Art Urbà del València CF, a pintar en la façana del pavelló

 

Tavernes finalment ha estat escollida, junt a altres tres localitats valencianes, per la Fundació València CF per allotjar un dels quatre murals que es confeccionaran dins de la III Ruta d'Art Urbà del València CF, segons ha confirmat l'Ajuntament. 

Feia unes hores abans que havíem publicat ací en el blog, la possibilitat de que Tavernes fora una de les quatre localitats escollides després que els dos regidors implicats, el de Turisme, Sr. Fonseca, i el de Esports, Sr. Llàcer, acompanyaren a membres de la Fundació per comprovar la façana del pavelló, a la qual feren unes fotos. Per altres fonts en coneixíem l'elecció vallera,  però ho hem publicat com a "possibilitat" esperant a la confirmació oficial, cosa que s'ha produït immediatament en els mitjans de l'Ajuntament després de la nostra publicació, amb il·lustració de una foto del regidor de Turisme, Sr. Fonseca i l'alcaldessa, Sra. Romero, davant del pavelló.

L'interés de Tavernes en acollir el mural es va anunciar en el ple ordinari d'aquest més, quan el PP va demanar de participar en eixa ruta d'Art Urbà i que Tavernes disposarà d'un mural per recordar la gran afecció valencianista de la nostra ciutat, talment com ja el tenen Gandia, Oliva o Cullera. El PP opinava que seria positiu per a Tavernes. A tot això, el govern municipal va respondre a traves de la Sra. Romero que ja s'estava treballant - l'ADL i i els departaments d'Urbanisme i Turisme - per fer un projecte guanyador. 


Moment del ple en que s'aborda el possible mural del València CF
 
El  passat mes de gener la Fundació VCF, a través del Departament de Patrimoni, la Diputació i València Turisme va obrir el termini de presentació de candidatures perquè les localitats interessants presentaren el projecte i oferiren un llenç arquitectònic en la que serà enguany la tercera edició.

La Fundació va convocar el concurs per a designar les poblacions que acolliran els 4 murals de la tercera ruta. Els Ajuntaments havien de presentar la seua candidatura fins el passat dia 18 amb el compromís de fer-se càrrec d'adequar l'espai abans del 30 de març, perquè no tinga humitats, escletxes i altres problemes que dificulten la conservació durant 5 anys mínim.  Ara només cal saber la resolució final i si Tavernes es troba entre les ciutats elegides.

La preparació del mur, segons les bases, es farà amb imprimació blanca exterior de qualitat per a realitzar l'acció artística. Un bon lloc, pel que representa per a l'esport local, i perquè disposa del mur adequat i que mira a tots els assistents a les instal·lacions és la façana d'entrada del pavelló cobert. (fotografia superior)

 

Un dels murals de la Ruta del Murals

La iniciativa del Valencia CF suposa unir el sentiment blanquinegre de les ciutats que hi participen i potenciar el seu turisme amb aquest art urbà que s'uneix a la història del club de futbol més representatiu dels valencians. Fins ara s'han dut a cap dues rutes: els murals de la Ruta se situen a Cullera, Riba-roja de Túria i Sueca  i els murals de la II Ruta es mostren a Alfafar, Atzeneta d´Albaida, Gandia i Oliva. 

Actualitzada a les 18:25 hores


Dijous a la Casa de la Cultura es presenta el llibre "Els noms dels pobles valencians. Origen i Significat" d'Abel Soler

 

Dijous, dia 29, a les 20 hores en la Casa de la Cultura la cronista oficial de Tavernes, Encarna Sansaloni Martí, acompanyara Abel Soler, autor del llibre "Els noms dels pobles valencians. Origen i Significat", una obra enciclopèdica que edita "Terra Blanca", de la qual es farà la presentació.
 

 

 

Abel Soler, d'Albaida, és historiador i doctor en Filologia, i en aquest volum ens oferix propostes d'explicació del nom de ls 524 municipis valencians i, a més,  d'uns 346 poblets o pedanies (346). En cadascuna de les entrades, recull els testimonis escrits més antics del topònim, detalls històrics sobre l’origen cultural o la fundació del nucli de població, és a dir, si era una vil·la romana, una alqueria andalusina, com és el cas de moltes de la Valldigna, algunes ja desaparegudes (la Xara, Alfulell, Massalalí, Alcudiola...) o són ciutats que s'alçaren de nova planta en l'època feudal. 

El llibre explica també des de quan es vigent la denominació actual, i quin és el significat que té en la llengua original (iber, llatí, amazic, àrab…) així com l'evolució al llarg dels segles.


Carreteres de la Generalitat reasfaltarà el dimecres i dijous, per la nit, la carretera comarcal CV-50 que travessa Tavernes

 


La secció de carreteres de la Generalitat efectuarà diversos treballs de millora en el tram de la comarcal CV-50 Tavernes-Llíria al seu pas pel nucli urbà de Tavernes demà dimecres i dijous. Els treballs afectaran tot el tram de la carretera al pas per la ciutat i consistiran en tapar forats, reparar desperfectes i tornar a asfaltar.

Tots els treballs s'efectuaran per la nit, segons avisa l'Ajuntament, entre les 22 hores i les 6 del mati, i no cal ni dir que en eixes hores es pot vore afectat en alguns moments el trànsit i produir-se talls en la circulació.

Tot i la millora de la carretera, no es preveu segons la nota de l'Ajuntament, cap millora en les voreres al costat de la carretera, unes obres en les quals també ha d'intervindre la Generalitat donant el seu permís i revisant el projecte, car no hem d'oblidar que aquesta via urbana realment és una carretera que pertany a la Generalitat, propietària de la mateixa. 

Cal recordar igualment que Tavernes té pendent desviar la carretera fora del nucli urbà, ronda de la qual fa unes setmanes es va aprovar el projecte bàsic, com també hi ha pendent la construcció de la rotonda en la zona de la font dels Gitanos, per facilitar el desviament del trànsit cap a Alzira o al centre urbà.

Escoltar l'espai de la imatge cinematogràfica (i IV)

 


ESCOLTAR L'ESPAI DE LA IMATGE CINEMATOGRÀFICA (i, IV)

Fins aquí, no trobem cap element espacial que narre, és la veu de Matilde en in-off la que aconsegueix que escoltem l'espai cinematogràfic i el reconstruïm. Les principals articulacions del llenguatge espacial del cinema no hi apareixen. Entre els plànols precedents no hi ha una relació d'identitat espacial (Gaudreault/Jost, 1995), on es pugui reconèixer un mateix espai amb proporcions diferents. Tampoc no s'estableix el primer nivell d'alteritat espacial, el de la contigüitat (l'aquí: plànol/contraplà o espais que per ràcord de contigüitat permeten llegir un desplaçament com si fos continu, per exemple); ni el segon, la disjunció (l'allà), ja sigui proximal (espais no contigus, però amb possibilitat de comunicació, a partir d'algun element diegètic) o distal (el més enllà, o espais irreductibles), ja que els espais proposats només mostren un aquí que no entra en correspondència amb el següent aquí, ni tan sols com a ràcords de direcció. Entre Matilde i Babaouo s'estableix un espai imaginari que caldrà escoltar perquè no es deixa veure; menys fins i tot que el que hi ha entre Nosferatu i Nina (Nosferatu, Friedrich W. Murnau, 1922). Se sent per la veu, per la música, i és independent que siguin in/off, n'hi ha prou que no estiguin en contradicció amb la idea que ens hem fet del món diegètic plantejat per la ficció (Gaudreault/Jost, 1995: 106). Les ocurrències vinculades a un so o lliures també cusen l'espai del desig. Desig de ser narrat el propi jo que escolta per reproduir, en el seu reconeixement, el camí de la identitat que em portarà al sentit. L'espectador necessita el sentit de la fragmentació, reabsorbir la distància (Bellour, 1980) que el separa de la ficció i convertir-se ell mateix en l'actant que executa allò imaginari. Només allà, en la ficció, és possible ser amb totes les conseqüències reals alguna cosa més que residu (Franco, 1996). Així doncs, l'espai suggerit, l'anomenat fora de camp, que segons Jacques Aumont (1989: 30) seria: «Corolàriament, l'enquadrament és el que institueix un fora de camp, reserva fictícia del qual el film extraurà, quan sigui necessari, els efectes necessaris per a la seva reactivació. Si el camp és la dimensió i la mesura espacial de l'enquadrament, el fora de camp és la mesura temporal, i no només de forma figurada: els efectes del fora de camp es despleguen en el temps. El fora de camp com a lloc de potencial, virtual, encara que també de l'esvaïment: lloc del futur, del passat, molt abans que ser el del present».

 

Nosferatu (1922) de Friedrich W. Murnau

Aquí, en aquesta petita mostra del guió de Babaouo, passaria a ser un no-espai, ja que les relacions espacials, com vèiem, no mantenen entre si una correspondència entre un aquí-ara i un allà, sinó que són successions d'aquí sense projecció possible . Aquell concepte de film, de seqüència, de Gardies (1980: 99-100), com el producte d’una rearticulació constant del camp i del fora de camp: «Cada successió de plànols actualitza i organitza un espai que anteriorment estava fora de camp. L'aquí-ara del pla en curs no és sinó l'allà del pla anterior, mentre que l'allà del pla en curs esdevindrà aviat un aquí-ara», no ens serveix. Aquest film, aquestes petites seqüències que hem vist no deixen narrar, només es deixen escoltar. Per tant, aquell famós do de la ubiqüitat de la càmera (Mirty, 1963; Kayser, 1977), d'estar present a tot arreu, aquí arriba a cotes insospitades, perquè els llocs són presents sense lloc. Ens trobaríem més a prop d´una poètica de l´espai (Bachelard, 1957), on la pluripuntualitat, més que espacial o narrativa, ens obliga a escoltar les veus i establir relacions dialògiques entre vores heterogènies (Zavala, 1996).

 Resulta, finalment, que l'ètica responsable, bajtiniana o levinasiana, una grega, política, l'altra cristiana, jueva, apareix aquí esplendorosament sense que el seu autor sabés, ni potser voldria saber, què era això. Les seves propostes són articulacions impossibles en la lluita pel signe, i potser per això va ser un fracassat al lloc on la clausura és més evident: el cinema. Però potser per això mateix representa un pensament que exclou la lògica binària de l'experiència estètica, elabora la idea de ficció fora de tota metafísica dualista, incorpora la vella recerca aquesta vegada sense transcendències, que són part d'aquest llegat anomenat surreal (Abraham, 1989 : 10), a què s'uneix Foucault (1963b) contra l'existencialisme, com fessin els cal·ligrames de Magritte, els anagrames de Cendrars, la transgressió de Bataille, Blanchot i les seves relacions entre literatura, llenguatge i obra, o el simulacre de Klossowski. I el mateix Roussel, des de la paraula recargolada (Foucault, 1963a); una estètica vital, inorgànica i primària, on la vida de l'artista es fa art sense models teòrics ni epistemològics.

 

Babaouo (1932) de Dalí

Deixeu-me acabar llegint un petit fragment del text de Dalí, Babaouo (1932: 99-101): «Babaouo deixa anar el volant i el cotxe s'estavella contra un arbre[...]Cec! Cerca a les palpentes al seu voltant, cridant i trucant a Matilde sense obtenir resposta [...] Babaouo corre a gates, buscant amb mà tremolosa, al seu voltant, el cos de Matilde. Finalment troba una sabata que està a tres metres d'ella, i que ell confon amb el peu. Amb la seguretat d'haver descobert Matilde, busca a les palpentes una mica més lluny i, en trobar un pneumàtic partit per la meitat, creu tocar les cames. Gairebé sense atrevir-se a fregar amb les mans el cos de Matilde, tremolant davant la idea d'aproximar-se a un cap al qual pressent sense respiració, acarona un coixí que identifica com el ventre i els pits. Després pren entre les mans el que ell suposa ser el cap i els cabells, però no és sinó la crinera que surt a borbolls d'un coixí despedaçat en el centre del qual hi ha diversos carbons ardents. Al súmmum de l'emoció, Babaouo acosta lentament als llavis el que per a ell és el cap de Matilde, sense deixar de pronunciar-ne apassionadament el nom. Barreja a les seves llàgrimes totes les paraules amoroses que coneix. I també: Estàs viva, torno a trobar la tebior de la teva vida. De sobte, en un impuls definitiu d'abraçada, besa amb totes les forces les brases del coixí, que ja comença a cremar. Horriblement cremat, llança lluny de si el coixí, que ja no és més que una flama, i crida: ¡Merda!»

  Josep Franco i Giner

 

REFERÈNCIES


T. ABRAHAM (1989): Los senderos de Foucault, Buenos Aires, Ediciones Nueva Visión.
D. ADES (1984): Dalí, Barcelona, Folio.
J. AUMONT (1989): L’Oeil interminable, París, Librairie Séguier.
G. BACHELARD (1957): La poética del espacio, 1965 (1994, 4a. reimpresión), Madrid, FCE.
R. BARTHES (1980): La cámara lúcida, 1982, Barcelona, Gustavo Gili.
R. BELLOUR (1980): «Alterner/Raconter», Le cinéma américain, Raymond Bellour, comp., tomo I, Paris, Flammarion.
W. BENJAMIN (1936): L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, 1983, Barcelona, Edicions 62.
S. DALÍ (1932): Babaouo, Paris, Cahiers Libres. Edición bilingüe en Editorial Labor, Barcelona, 1978.
____(1933): «De la beauté terrifiant et comestible de l’architecture modern ‘Style’Minotaure, 3-4.
____(1935): «Psicología no euclidiana de una fotografía», Minotaure, 7.
____(1937): «El surrealismo en Hollywood», Harper’s Bazaar.
____(1975): Confesiones inconfesables, Barcelona, Bruguera.
____(1981): Vida secreta, Figueres, Dasa Ediciones.
R. DESCHARMES (1984): Dalí. La obra y el hombre. Barcelona, Tusquets/Edita.
F. FANÉS (1991): «Salvador Dalí, cineasta sin films. Surrealistas, Surrealismo Cinema», Julio Pérez Perucha, ed. Barcelona, Caixa de Pensions, pp. 169-184.
M. FOUCAULT (1963a): Raymond Roussel. París, Gallimard.
____(1963b): «Distance, Aspect, Origine, Theorie d’Ensemble», Tel Quel.
J. FRANCO (1996): «La ficción como residuo de lo público», Mundos de ficción, José María Pozuelo Yvancos y Francisco Vicente Gómez (eds.). Murcia: Servicio de Publicaciones de la Universidad.
A. GARDIES (1980): Approche du récit filmique. París, Albatros.
A. GAUDREAULT/F. JOST (1995): El relato cinematográfico. Cine y Narratología. Barcelona, Paidós.
W. KAYSER (1977): «Qui raconte le roman?», en Roland Barthes y otros, Poétique du récit, París, Seuil.
J. MITRY (1963): Estética y Psicología del cine, 1984, Madrid, Siglo XXI.
P. PARCERISAS, M. CUSSÓ (1987): «Adaptación de un texto de Salvador Dalí». Inédito.
L. REVENGA (1983): Dalí fotògraf. Dalí en els seus fotògrafs, Barcelona, Caixa de Pensions.
A. RODRIGO (1981): Lorca-Dalí. Una amistad traicionada, Barcelona, Planeta.
A. SÁNCHEZ VIDAL (1991): «Afanes, equívocos y desengaños», Archivos de la Filmoteca, 8, pp. 80-93.
IRIS M. ZAVALA (1996): Escuchar a Bajtín, Barcelona, Montesinos.
S. ZUNZUNEGUI (1996): La mirada cercana, Barcelona, Paidós.