L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.371
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 6.462

diumenge, 28 de febrer de 2021

DIA 28 DE FEBRER: Acabem febrer amb les millors dades avui del mes, i amb 335 casos nous. No s'han notificat defuncions


El mes de febrer ha esta ben negre per al País Valencià quan a la situació de la pandèmia per Covid-19 : han mort 1.894 persones amb coronavirus i si sumem les del mes de gener ens anem a un total de 3.700 durant el 202. Per comparació: més morts en dos mesos que en altres 10 de pandèmia.

I acabem al mes almenys amb la bona notícia i esperançadora que la tercera onada sembla ser que està ja controlada, i una IA que s'iniciava en els 1.352 casos per 100 mil habitants ara l'acabem amb 138, és a dir, deu vegades menys. 

Els hospitals també milloren la situació després d'haver arribat a uns nivells molt greu d'ocupació amb més del 63 per cent de llits UCI de pacients covid que ara es veu reduït al 28%. Una millora que és la que ha permés que a partir de demà, 1 de març, al País Valencià la Generalitat òbriga un poc la mà i comence una desescalada que esperem millore de manera progressiva.

Tanquem l'última setmana de febrer amb 3.570 contagis a la setmana, menys que fa un mes. Una tendència que segurament seguirà a la baixa aquesta setmana perquè la incidència acumulada en els últims set dies és la cinquena més baixa d'Espanya. Els ingressos en hospital han continuat reduint-se, vora un 30% des del diumenge passat: avui tenim 1096 persones ingressades i 276 en UCI. Ahir eren 1.104 persones ingressades i un total de 284 en UCI.

Les dades d'avui diumenge no són tan completes com les que oferim habitualment. Ens cenyim a les dades de la Conselleria de Sanitat, que avui no publica defuncions que es recuperaran demà,  i us oferim les que ha informat:

ACTUALITZACIÓ DE DADES 28 DE FEBRER

📌 335 NOUS casos positius PCR:
- 32 a la província de Castelló
- 135 a la província d'Alacant
- 168 a la província de València

📌 Total casos confirmats per PCR: 378.604

📌 Persones ingressades en data d'avui: 1.096
- 102 a la província de Castelló, 20 pacients en UCI
- 486 a la província d'Alacant, d'aqueixos 126 en l'UCI
- 508 a la província de València, d'aqueixos 130 en UCI

Al final, i segons el reportatge sobre la piscina coberta que avui publica Levante-EMV, teníem tota la raó!!!

 
El diari “Levante-EMV” publica avui un extens reportatge del que ha estat la història de la piscina coberta de la qual afirma que “se ha convertido en uno de los pocos edificios de la comarca de la Safor construido durante la crisis que se ha quedado sin inaugurar”.
 
El diari recorda en el reportatge el titular de desembre del 2010, que afirma va basar en una informació de l’aleshores regidor d’Esports del govern del PP: “Tavernes abrirá en enero el complejo deportivo y la nueva piscina cubierta». I com la intenció del PP  era abrirla para las elecciones municipales que se celebraron en 2011” i en gener parlava d'estrenar-la «en unas semanas». Tot un paripé cara eleccions.
 
Levante-EMV desgrana a poc a poc la  història, i la realitat va ser que  la piscina no va obrir, i com Metroval Aqua a qui el govern del PP havia atorgat la concessió durant 40 anys es va quedar sense liquidesa, o siga "va quebrar".
 
 
Arriba el canvi de govern i l’alcalde Jordi Joan “ya advirtió a los vecinos de que no se aventuraba a poner una fecha de apertura... y que la compañía carecía de liquidez para retomar las obres”. Y recorda com Jordi Joan, amb la veritat per endavant, confirmava que el govern municipal “estaba atado por una concesión a una empresa privada prevista para 40 años”. En altres paraules el que  ací hem publicat i repetit multitud de vegades en desenes i desenes d’articles: Tavernes no manava en la piscina, no era seua.
 
La postura del govern municipal va ser apostar “por intentar que la sociedad reflotara", cosa que l’empresa Metroval mai no va aconseguir. L’any 2016 , vist que el concurs de creditors no avançava ni la societat reflotava econòmicament, i ja solucionats molts dels greus problemes heretats del PP -sobre tot el parquing i rebaixa del deute-, Compromís va proposar en el ple iniciar la via judicial per recuperar la piscina. La proposta fou votada en contra només pel PP, que tampoc va votar a favor de demanar un  dictamen al Consell Jurídic Consultiu Valencia. Eixe novembre del 2016, com recorda el diari Levante-EMV el ple ja estimava un cost sobre el milió d’euros.
 
 
I continua el diari explicant com la sentència judicial de setembre del 2018 donava la raó a l’Ajuntament i autoritzava a Tavernes a recuperar la propietat, això sí, primer hauria de pagar la liquidació de l’obra feta per Metroval. 
 
El reportatge del diari narra els mateixos fets que hem publicat sempre, i en especial els darrers cinc anys, quan es va iniciar en el 2016 el procés de recuperació de la propietat. Ens dóna la raó  en tot el que sempre hem publica i alhora desmenteix les continues afirmacions de la portaveu i del PP quan afirmen que durant 10 anys Compromís no havia fet res per obrir la piscina. Poc es podia fer en una piscina de la qual l’Ajuntament no era el propietari. 
 
Nosaltres sempre ho hem dit: la propietat de la piscina no era de Tavernes ni de l’Ajuntament tot per la concessió que va fer el PP a Metroval durant 40 anys. Tavernes va recuperar la propietat gràcies a la sentencia de setembre del 2018, fa poc més de dos anys, però així i tot seria efectiva si liquidava l'obra feta a la concessionària.
 
 
El diari no entra en el procés dels dos últims anys. Els recordem: una empresa contractada va iniciar l'avaluació i valoració de l’obra feta. Foren mesos de treball i estudis tècnics  per determinar una  una proposta de liquidació de 36.781 euros. Eixa proposta de liquidació finalment passava al ple, s'aprovava, i en gener del 2020 s’aprovava el crèdit per pagar la liquidació. Havien passat 16 mesos des de la sentència que donava la propietat a Tavernes, no 10 anys com s’encabota a dir el PP.
 
I uns mesos després del gener del 2020, després de pagar la liquidació i en plena pandèmia de la Covid-19, s’inicia la redacció del projecte final d’acabament de les obres. Compromís anunciava fa uns dies que ja està acabat el projecte, està en fase de revisió final pels tècnics municipals. Han passat 8-9 mesos des de la liquidació.  Però ja advertim que no serà qüestió d’uns mesos: a partir d’ara s’haurà d’aprovar el projecte final, les bases de licitació, licitar les obres del projecte, adjudicar-les, executar-les i obrir la piscina. 
 
 
 
El reportatge del diari avala i confirma la història i tots els fet que hem publicat en tants i tants articles nostres. El relat confirma el que sempre hem dit que eren tergiversacions, manipulacions i mentides del PP sobre la història de la piscina, en algun cas tractant-nos de mentiders a nosaltres per explicar les coses i desmentir les seues paraules de que tota la culpa era de Compromís.
 
Levante-EMV deixa ben clar que acusacions com “Compromís no ha fet res per la piscina” tant repetides pel PP, eren falses i sense base: Compromís va acceptar primer el reflotament de l'empresa a través del concurs de creditors, va donar totes les facilitats fins i tot de poder hipotecar la concessió, com nosaltres publicarem. Quan Compromís comprova que és impossible cap solució a través del concurs de creditors, iniciava el 2016 la recuperació de la piscina per via judicial, i va tindre el vot en contra del PP.
 
La piscina és del poble realment des de principi del 2020, ara fa un any. Una  vegada acabat l’expedient de liquidació de l'obra - no cal ni dir quin va ser el vot del PP en eixe gener del 2020- l'Ajuntament va fer el pagament a la concessionària, que tenia la propietat durant 40 anys, per la concessió del PP.
 
MES INFORMACIÓ: uns articles, mes recents, dels molts que hem publicat sobre el tema:

 

INFORME: Si es coneix la causa del problema... per què no es posen les solucions?

 
La transgressió que pateix la platja de la Goleta, més visible des de fa una dècada, i que comença a notar-se també en la genèrica “Platja de Tavernes” tindria el seu origen segons experts de la universitat en l’ampliació de l’espigó nord de la desembocadura del Xúquer. La fotografia superior (anys 1956, 1990 i 2015) ens demostra el canvi sobre tot del 1990 al 2015, amb l'espigó ja construït.

Una situació que els experts ja avisen que pot ser més greu i que pot allargar-se més al sud encara, cap a la platja de Xeraco. Els efectes d’aquest espigo, com ha explicat a “Las Provincias” Josep Pardo,  catedràtic  d’Enginyeria Cartogràfica, Geodesia i Topografia de la Universitat Politècnica de València, qui afirma que “s’ha convertit en un problema crònic, i s’ha comprovat que progressivament es trasllada cap al sud”.

L’espigó nord de la desembocadura del Xúquer es va construir als anys 1950, però es va ampliar els anys 1980 i ha impedit l’arribada de sediments marins a les platges del sud. L’ampliació es va realitzar per evitar els problemes que els sediments causaven en la desembocadura del Xúquer però n’ha creat un de més greu tal com ací hem publicat moltes vegades: primer va ser el Marenyet i Brosquil, després la Goleta, ara comença a notar-se els efectes a la “Platja de Tavernes” i després....  tot ben amanit damunt per les conseqüències cada dia mes evidents del canvi climàtic i escalfament global de la Terra.

Espigó del Xúquer: al nord es forma un gran arenal, al sud les platges desapareixen

L’espigó o escullera del Xúquer estaria en el origen i causa del problema ho hem indicat desenes de vegades en els últims anys en els articles que hem publicat, alhora que sempre hem dit que calia un projecte global de defensa i que l’aportació d’arena només era un parxe momentani, fins el següent temporal.

Recordem alguns paragrafs nostres dins de desenes de textos que hem publicat:

Juliol 2013:  “L'erosió de la platja de La Goleta es deuria al fet que els dics i espigons construïts a la desembocadura del Xúquer barren el pas als sediments i fan que es dipositen al nord quan haurien una gran part de dipositar-se tant a la platja de la Goleta com a la del Brosquil, al sud del Xuquer”.

Octubre 2014:  “L'aportació d'arena pretén garantir l'estabilitat i evitar que la regressió afecte als edificis de primera línia, cas de la Goleta de Tavernes i la veïna del Brosquil de Cullera, ambdues en regressió des que es va construir l'espigó del Xúquer. Les aportacions continues d’arena des de fa anys s’estan demostrant com a transitòries i només són remeis puntuals per evitar entrades de la mar a la urbanització, però no s'ha plantejat encara una solució definitiva”.

Octubre 2015: “La situació actual de la platja de la Goleta no té res a vore amb la de fa unes dècades, quan a Cullera no s’havia construït l’espigó del Xúquer, infraestructura que per a molts és la culpable de la situació en haver modificat el sentit de les corrents. I seria la causa de la falta d’arena no solament a la platja de la Goleta sinó de la veïna platja del Brosquil”.

Arenal davant del camping La Paz (anys 1980)

Juliol 2016: “... hi ha un problema més greu de fons que és la situació de La Goleta d'ençà que es va construir l'escullera i espigó del Xúquer, i d'això en fa ja més de 30 anys. D'aleshores ençà l'arenal que era la platja de la Goleta ha anant minvant fins arribar després d'un fort temporal a desaparèixer i necessitar d'aquestes continues aportacions d'arena”.

 Gener 2017: “La Goleta gaudia d’un bon arenal, com demostra la fotografia del Camping La Paz. La gent major afirma que tot va canviar quan a Cullera es feren els espigons del Xúquer i l'arena s'acumula al nord de l’espigó, i desapareix al sud, on hi ha el Brosquil i a la Goleta”.

Abril 2018: “ Segons els estudis, l'erosió de la platja de La Goleta es deuria al fet que els dics i espigons construïts a la desembocadura del Xúquer barren el pas als sediments i fan que es dipositen al nord quan una gran part haurien de dipositar-se tant a la platja de la Goleta com a la del Brosquil, al sud del Xúquer.” 


Principi dels anys 2000. Encara quedava un bon arenal

 
 

Ja coneixem el problema... quina solució i per a quan?

D’on ve el problema no és cosa nova ara, malgrat que hem d’agrair a “Las Provincias” la publicació de les opinions, que segurament el catedràtic Josep Pardo ha fet basades en els estudis que hi ha, mentre apunta “com a solució ideal recuperar el sistema natural perquè deixarà passar l’arena”.  Més clar aigua: fora l’espigó de la desembocadura, encara que això implique haver de dragar la desembocadura del riu Xúquer cada un període temps.

El catedràtic ja veu que  això no serà fàcil i així també apunta que “si això no és possible s’han d’efectuar trasllats d’arena sistemàtic. Aportacions de «major magnitud» que les actuals perquè s’ha desequilibrat molt el flux i las puntuals no són efectives”. 

Ací estava el camping La Paz

 En resum una actuació costosa fins ara el Ministeri de Transició Ecològica, responsable superior de la Demarcació de Costes, sembla no contemplar, nomes construir uns espigons davant la costa de Cullera per frenar la pèrdua d’arena, però els experts indiquen que no es el remei apropiat: “els problemes es traslladen més al sud i es danya altres zones costaneres. La solució passa per recuperar el transport natural” afirma el catedràtic.

L’Ajuntament de Tavernes ha demanat que, fins que arribe un projecte definitiu, Demarcació de Costes instal·le unes geomalles davant de la nostra costa perquè retinguen l’arena i els temporals no se l’empasse i desaparega. La petició ja porta uns anys en els despatxos i fins i tot ha arribat a Madrid, en forma de pregunta al govern efectuada pel senador Carles Mulet, de Compromís. No ens consta, per ara, que el govern Sánchez haja donat cap resposta a Mulet sobre aquesta actuació o altra que pense executar.

Mentre tant, cada dia més, menys arena i menys platja.

 

dissabte, 27 de febrer de 2021

DIA 27 DE FEBRER: Avui sumem 536 casos nous i 32 defuncions


El País Valencià ha registrat avui 536 casos nous de coronavirus confirmats per prova PCR o a través de test d'antígens des d'ahir, la qual cosa situa la xifra total de positius en 378.269 persones. 

Des d'ahir hem registrat 868 altes a pacients amb coronavirus i ja són 373.282 persones les que han superat la malaltia. Els hospitals valencians tenen, actualment, 1.104 persones ingressades i un total de 284 en UCI.  Ahir foren 1.186 persones ingressades i d'elles 288 en UCI

A més, s'han registrat 32 defuncions per coronavirus des de l'última actualització, amb un total de defuncions des de l'inici de la pandèmia és de 6.696 persones.

Cal recordar que avui dissabte la Conselleria de Sanitat ofereix unes dades parcials i no s'especifica ni dades de les residencies, ni la distribució per morts per províncies ni la quantitats de persones que s'han vacunat.

Hem registrat 10 brots des d'ahir. La informació dels pobles i afectats al final.

ACTUALITZACIÓ DE DADES 27 DE FEBRER


📌 536 NOUS casos positius PCR:
- 51 a la província de Castelló
- 220 a la província d'Alacant
- 265 a la província de València

📌 Total casos confirmats per PCR: 378.269

📌 Persones ingressades en data de hui: 1.104
- 102 a la província de Castelló, 19 pacients en UCI
- 488 a la província d'Alacant, d'aqueixos 130 en l'UCI
- 514 a la província de València, d'aqueixos 135 en UCI

📌 Defuncions: 32


10 nous brots: 2 a Alacant i 8 a València.

 Xirivella: 4 casos. Àmbit educatiu
 Torrent: 3 casos. Àmbit educatiu
 València: 5 casos. Origen social
 Moixent: 3 casos. Àmbit educatiu
 Chiva: 4 casos. Origen social
 València: 4 casos. Origen social
 València: 5 casos. Origen social
 València: 3 casos. Origen social
 Alacant: 5 casos. Origen laboral
 Alacant: 7 casos. Origen social

La Junta Local Fallera organitza per a demà diumenge una "Crida virtual Falles 2021"


La Junta Local Fallera de Tavernes, segons comunica en el seu perfil de facebook, organitza demà diumenge una crida virtual, en el dia on tradicionalment i sense el problema de la pandèmia hauria tingut lloc la crida de la fallera major en la Plaça Major de la ciutat.

La Crida Virtural “Falles 2021” tindrà lloc a les 20 hores de la nit amb la participació de la fallera major de Tavernes, Cristina Martí Martínez, el president de la Junta Local, Ximo Pons Grau,  l'alcalde de Tavernes, Sergi González i la regidora de festes, Encar Mifsud, els quals es dirigiran a tot el món faller via “online” per expressar el seu recolzament als fallers i falleres locals.  

A vora un any des de l’inici de les restriccions derivades de la pandèmia del coronavirus amb aquest acte es vol simbolitzar la unió del món faller valler i la il·lusió en una pròxima celebració fallera que, tal com vam informar temps enrere, serà el pròxim més de setembre, entre el dia 1 i 5, quan la Junta Local Fallera i les 6 falles decidiren celebrar les “Falles 2021” sempre i quan les circumstàncies sanitàries ho permeten.

divendres, 26 de febrer de 2021

DIA 26 FEBRER: Estabilitat en les dades del País Valencià, però amb lleugera tendència a la baixa


El País Valencià ha efectuat ja més de 3 milions de proves per a la detecció del coronavirus: en total són 3.036.941, de les quals 2.848.604 han estat a través de PCR i 188.337 de test ràpid.

Les dades de la Conselleria ens mostren una tendència a la millora, amb unes xifres quan a infeccions i defuncions que es mantenen semblants a dies anteriors, i on cal remarcar que a poc a poc es va rebaixant la pressió hospitalària. 

Així els hospitals valencians tenen 1.186 persones ingressades i d'elles 288 en UCI ( Ahir eren 1.267 persones ingressades i 295 en UCI). Però no para el degoteig de defuncions: s'han registrat  62 defuncions per coronavirus des de l'última actualització, per la qual cosa el total de defuncions des de l'inici de la pandèmia és de 6.664 persones

Avui s'han notificat 539 casos nous de coronavirus que situen la xifra total de positius en 377.733 persones.  Des d'ahir s'han registrat 1.559 altes a pacients amb coronavirus i en total són 372.414 les persones valencianes que han superat la malaltia des que va començar la pandèmia. 

Els casos actius són avui 10.316 (el 2'60% dels positius) quan ahir eren 11.218 casos (un 2,89% del total de positius), cosa que permet un dia més la baixada de la Incidència Acumulada (IA): avui som en 138'58, 17 punts menys que ahir però cal recordar que hem arribat a 1.460.

També com a data positiva el gran descens dels brots els darrers dies.

 ACTUALITZACIÓ DE DADES 26 DE FEBRER

📌 539 NOUS casos positius PCR:
- 39 a la província de Castelló
- 191 a la província d'Alacant
- 308 a la província de València

Hi ha 3 casos sense assignar

 📌 Total casos confirmats per PCR: 377.733

📌 1.186 persones ingressades en data d'avui:
- 112 a la província de Castelló, 18 pacients en UCI
- 517 a la província d'Alacant, d'aqueixos 132 en l'UCI
- 557 a la província de València, d'aqueixos 138 en UCI

 📌 ALTES: 1.558
- 174 a la província de Castelló
- 567 a la província d'Alacant
- 817 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 62
- 6 a la província de Castelló
- 28 a la província d'Alacant
- 28 a la província de València

📌 RESIDÈNCIES:
Hi ha casos positius en:
- 91 residències de majors
- 17 centres de diversitat funcional
- 2 centres de menors

• Residents nous positius: 17
• Treballadors i treballadores nous positius: 20
• Residents que han mort: 18

💉 Dosis de la vacuna administrades: 315.063. Han rebut les dues dosis 102.132 persones


11 nous brots: 1 a Castelló, 5 a Alacant i 5 a València.

• Elx: 3 casos. Àmbit educatiu
• Santa Pola: 4 casos. Àmbit educatiu
• Calpe: 4 casos. Origen social
• Mislata: 4 casos. Origen social
• València: 3 casos. Origen social
• Benidorm: 4 casos. Origen social
• Benifaió: 7 casos. Origen social
• Castelló de la Plana: 4 casos. Origen laboral
• Albuixech: 7 casos. Origen social
• Elx: 7 casos. Origen social
• Ràfol de Salem: 5 casos. Origen social

 


L'AJUNTAMENT HA INFORMAT de l'actualització de mesures sobre la Covid-19 al municipi a partir del dias 1 de març


L'Ajuntament ha decidit actualitzar les mesures de prevenció contra la COVID-19 a Tavernes després d'analitzar les dades oficials al municipi respecte a la situació de la pandèmia que mostren una tendència positiva i també tenint en compte les mesures decretades per la Generalitat Valenciana.
 
L'Ajuntament ha pres les següents mesures a partir de l'1 de març:
 
✅ Obertura de parcs infantils i jardins.
 
✅ Obertura de les instal·lacions municipals esportives respectant les corresponents mesures restrictives i sanitàries.
 
✅ Obertura de la Biblioteca Municipal amb un aforament màxim del 50%.
 
☎️ L'ajuntament (96 282 40 15) i la resta d'edificis municipals mantindran l’obligatorietat de cita per a l’atenció al públic.
 
❌ Es manté la suspensió de qualsevol activitat organitzada per l’Ajuntament (culturals, esportives, oci,...). Si la situació ho permet, en un futur pròxim tornarem a l'organització d'activitats.
 
L'Ajuntament continua també duent a cap un conjunt d'actuacions i mesures entre les quals hi ha:
 
🚿 Desinfecció i neteja constant de mobiliari urbà, edificis municipals i zones d'especial concurrència.
 
🚔 S'intensifica el control policial per a vetlar pel compliment de les mesures.
 
🚱 Les fonts d'aigua del terme municipal continuen estant fora de servei.
 
🧼🏫🏢 Continua el reforç del personal de neteja en els centres educatius i els edificis municipals (control d'accessos, senyalística informativa i dispensadors de gel hidroalcohòlic).
 
🙏😷 Apel·lem a la responsabilitat individual de la ciutadania de Tavernes per a superar la pandèmia com més prompte millor.