L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.046
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 5.285

dilluns, 4 de desembre del 2023

Aquest primer dilluns de mes no hi ha ple: serà el 18 pel pressupost i, com diguem a Tavernes, amb diners torrons.



Avui dia 4, primer dilluns de desembre. Tocava ple municipal, però ens diuen que s’ha ajornat fins al dilluns, dia 18, perquè l'alcaldia tinga més temps per presentar el pressupost del 2024. Els pressupostos s’han d’aprovar abans del 31 de desembre i, si no és així, es prorroga el vigent un any més. Després ja vindran els modificats de crèdits, però això és una altra història....
 
Aprovar el pressupost abans de cap d'any és important, és condició “sine qua non” per modificar partides que poden ser decisives en l'economia d'un municipi. Així, els canvis en impostos i taxes han d’estar aprovats pel ple abans del dia 31 perquè tinguen vigència i s'apliquen a partir de l’1 de gener del 2024... 
 
Per tant, si res no canvia, el dia 18 és debatrà el pressupost del 2024 i sabrem si, un any més, Tavernes continua sense pujar impostos i taxes. Perquè, diga el que diga el PP, el govern de Compromís no ha pujat les taxes des del 2012 ni els impostos. Fins i tot, el canvi percentual de l’IBI urbà en el 2016 (ja en fa 7, d’anys) es va realitzar amb la rebaixa entre el 90 i 95% de l’IBI rústic i de solars i sense augmentar-ne l'Ajuntament la recaptació total. Altre tema són els canvis percentuals com a ingrés que el govern de l’Estat aplica en la declaració de l’IRPF. 
 
El ple del dia 18 tindrà l’oportunitat de modificar-los, però cal estar tranquils: també ens han dit que no, que el nou govern no té cap voluntat de pujar ni taxes ni impostos, almenys el 2024. 
 
Després de les grans pujades de les despeses municipals els darrers anys - pujada del sou de funcionaris i empleats municipals, augment dels costos de manteniment i serveis, més cost en electricitat, combustible, materials, etc, etc i etc - tindrem l'al·licient de comprovar com s'han quadrat ingressos-despeses en el pressupost del 2024 amb uns ingressos que no augmentaran i que des de fa anys giren al voltant dels 16 milions.  El pressupost ha de presentar-se amb l’equilibri ingressos-despeses.
 
No pensem es modificaran les subvencions a entitats locals després del darrers plenaris i de tantes promeses electorals. També serà interessant comprovar què es preveu al capítol d’inversions i més quan hi ha la promesa d'alcaldia d’executar dues grans obres paralitzades en aquest 2023 i que costen sobre 1 milió d’euros: El Centre d’Interpretació de Bolomor i la reurbanització del carrer Nou i Cristóbal Almel·la. 
 
Evolució del deute bancari: Tavernes tenia 2'8 milions el 31-12-2022, segons l'Institut Valencià Estadística

 
Sempre queda el recurs d'anar al préstec bancari, que no resultaria gens traumàtic perquè l'Ajuntament té un deute mínim  gràcies a la gestió i bons resultats econòmics del govern i alcaldia de Compromís.

I el dia 18 podrem saber si el PP, després de tres legislatures on no ha presentat mai cap proposta ni esmena seriosa i documentada al pressupost, comença la que serà quarta legislatura sense governar igual o per fi presentarà propostes com cal. O siga, esperem que no diguen: volem això i allò, paraules i prou, sinó que expliquen i argumenten amb detall quines han de ser les partides a modificar per aconseguir "això i allò", quines a reduir, quines a ampliar...  En concret, presentar per fi eixe famós full d'excel que s'esmenta en tots els pressupostes i mai no l'hem vist perquè avale les seues propostes i demandes.  Si no és així,  ja en serien 13 anys... de vacances pressupostàries!!!
 
Els pressupostos són diners, i a Tavernes diguem que amb diners... torrons!!! Més ara quan s’acosta Nadal però... hi haurà torrons per a tot?  Esperem el pressupost del 2024.

Campanya de promoció del comerç local


L'Ajuntament de Tavernes i l'Associació de Comerciant dediquen 3.000 euros a una nova campanya de promoció del comerç local, mitjançant la qual 120 vallers/valleres podran adquirir 120 targetes de consum al preu de 25 euros. 
 
La campanya implicara unes compres totals de 6.000 euros en els comerços col·laboradors, donat que la despesa per targeta serà de 50 euros: 25 euros que pagaran els particulars beneficiats i uns altres 25 euros subvencionats per les entitats organitzadores.
 
La campanya es presenta amb el títol de "Duplica la teua alegria este Nadal" i tindrà una durada des d'avui, dia 4 de desembre, fins al 7 de gener.  Cal completar un formulari i realitzar la reserva, i els 120 primers afortunats que reserven vàlidament rebran després un missatge de WhatsApp de confirmació amb els detalls de la recollida de la teua targeta de consum. 
 
Formulari de reserva: https://bit.ly/formularireserva
Comerços que hi participen: https://bit.ly/LlistaComerços

 

Càritas agraeix la participació veïnal que ha permés recaptar 2.380 euros per als objectius de l'entitat

 

Càritas Interparroquial de Tavernes ha agraït l'extraordinària participació de la població vallera en la Trobada Multicultural del passat divendres, dia 1, amb la qual cosa s'ha aconseguit recaptar 2.380 €,  que és una  quantitat superior a totes les recaptades en altres trobades.  

"El més important va ser poder gaudir del bon ambient creat per totes les persones assistents : participants, voluntariat , col·laboradors/es i autoritats, cosa que aconseguia allò que es pretenia, que la trobada fóra un punt d’encontre,  de  conscienciació i sensibilització social on s’obriren espais de relació normalitzats entre la població veïnal de Tavernes" ha assenyalat Càritas Interparroquial en una nota que ens ha remés i que agraïm.

 

 

L'entitat informa que tot el que va recaptar anirà destinat a les famílies que acudeixen a l'entitat i als distints projectes que duen endavant, per tal de donar resposta, en la mesura de lo possible, a les greus necessitats que s'han generat els darrers mesos i que fan que el número de participants vaja augmentant.

L'entitat ha agraït a tots i totes la seua aportació amb dolços i salats, i també per compartir i fer-nos partícips de la seua cultura gastronòmica, a les entitats i partits polítics que donen recolzament, el personal del Mercat Municipal per la seua professionalitat i paciència, a la Brigada Municipal per ajudar-nos amb la intendència  i a l’Ajuntament per coordinar l'ajuda. També tenen un record als mitjans de comunicació i i xarxes socials per donar sempre difusió als projectes de Càritas.




 

L'entitat té un agraïment especial als alumnes de l’Escola de Guitarra de l’Escola d’adults Bolomor per la seua excel·lent actuació i la seua contribució a omplir d’alegria la trobada.  

Segons la nota i fotografies remeses per Càritas

 

diumenge, 3 de desembre del 2023

La vallera Júlia Andrada, campiona de la XVII Lliga de Raspall Femení Professional

 

Júlia Andrada de Tavernes junt a Aida de Moixent i Annabel de Tavernes Blanques s'han proclamat campiones de la  XVII Lliga CaixaBank de raspall femení professional la final de la qual ha tingut lloc aquesta vesprada en la Catedral de la Pilota Valenciana, el Trinquet de Pelai de València. 

 

L'equip de la vallera ha derrotat a l'equip format per Anna de Beniparrell, Amparo de Moncada i Isabel de Rafelbunyol per 25-20, en la final jugada al trinquet de Pelai i que ha oferit en directe la televisió valenciana d'À Punt. Els regidors d'Esport Josep LLàcer i José Enrique Cuñat, de Compromís, han estat presents en la partida animant la jugadora vallers

 

Les jugadores campiones, que jugaven com a blaves, han portat la iniciativa durant tota una partida que ha estat molt emocionant i molt disputada, però no han pogut deixar clara la victòria abans pel bon joc desenvolupat per les rogetes, que han estat capaces d'empatar a 20, però al quart punt de partida Júlia i el seu equip han aconseguit el triomf.  Els dos equips han arribat a la final després d’haver demostrat durant la competició que han estat els dos millors equips.

 

La XVII Lliga CaixaBank  està organitzada per la Federació de Pilota Valenciana, amb el suport de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport i la Diputació de València i el patrocini de CaixaBank.

Les corals Marinyén i Giltzarri Abesbatza oferiran el concert de Nadal el dissabte, dia 9, a l'església de Sant Pere

 

El "Concert de Nadal" que tradicionalment celebra la Coral Marinyén per celebrar les festes nadalenques s'avança unes jornades i tindrà lloc el pròxim dissabte, dia 9 de desembre a les 20 hores en l'església de Sant Pere, amb l'al·licient de comptar amb la presència de la coral "Giltzarri Abesbatza" de Lesaka, municipi de Navarra, de la comarca de Bortziri.

Cal indicar que la Coral Marinyén va actuar fa ara un any en la localitat navarresa d'Olite-Erriberri, comarca de Tafalla, en un concert conjunt amb la coral "Giltzarri Abesbatza" de Lesaka, amb la qual cosa s'afermaren llaços de germanor i col·laboració que s'han concretat en aquesta visita dels navarresos a la nostra Valldigna. La nostra benvinguda.

 


 

Per un correcte Nadal valencià i... en valencià!!!

 

En poques setmanes... Nadal! Nadal que volem valencià i en valencià i perquè no en tingueu dubtes enguany - com ja hem fet en altres anys- aconsellem de mots i expressions per escriure correctament tant les millors postals de Nadal, com els millors desitjos als familiars i amics. No és complicat ni difícil, només hi cal un poc de voluntat. Ànims i... per un Nadal valencià!!!

Nadals o  Nadal?

 “Nadal” és sempre singular, excepte en frases com “tots els nadals de ma vida”. Genèricament, doncs, no usarem el plural i direm: “On aniràs, enguany, per Nadal?” i no “On aniràs aquests Nadals?” i també “Bon Nadal” i no pas “Bons Nadals”…

Hem de dir “el Nadal” o “Nadal”?

Es posa de moda i cada vegada més dir “al Nadal” o “pel Nadal” quan sempre s’ha dit “per Nadal” o també usar l’article “el” en frases com “El Nadal és una època de celebració” quan abans dèiem “Nadal és una època…”. Sembla que el calc lingüístic de “la Navidad” s’imposa a la forma tradicional i correcta de dir-ho, i és una cosa a bandejar.

 

 

És “Nit bona”?

Mai no hem dit “Nit bona”, sinó, simplement “Nit de Nadal”.  Per tant, amb la família celebrem la “Nit de Nadal” no mai la “Nit bona” un altre calc de la Nochebuena.

 

“Pare Noel” o “Pare Nadal”?

Realment no és un personatge nostre sinó més bé cal considerar-lo com un reclam comercial aquest homenet que puja ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figura sense fantasia, sense màgia i sense majestat, com assenyala Joan Francesc Mira. El problema rau que totes les llengües en tradueixen el nom i, com que a Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas, en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman… És a dir, Noel és un mot que només s’empra en francès. I també en castellà, que el copia i diu Papa Noel. Per tant... si hem d’emprar-lo, traduïm tot: Pare Nadal. 

 


 

 “Cap d’Any” i no “Any nou”

La influència del castellà i la castellanització que patim es nota una vegada més. Molta gent diu “Any Nou” en compte de Cap d’Any, denominació nostra semblant a la italiana Capodanno, però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo).

De la nit de Sant Silvestre, la darrera de l’any, hi ha qui en diu “la nit de fi d’any” o “fi d’any”, un altre calc del castellà “fin de año”. I no falta qui diu “Nit vella”, una còpia de Nochevieja. Doncs ni l’una cosa ni l’altra: simplement nit de Cap d’Any.

“Feliç any nou” o “Bon any”?

La fórmula tradicional per a felicitar el canvi d’any sempre ha estat Bon any!, tot i que sentireu “Bon any nou” i fins i tot “Feliç any nou”, amb aquesta fal·lera de posar feliç a tot arreu. El francès opta també per una fórmula curta (“bonne année”), el portuguès es decanta pel “feliç” (“feliz Ano Novo”) i l’italià també (“felice anno nuovo”) tot i tenir la versió breu (“buon anno”). 

A casa nostra, és ben normal una felicitació nadalenca que diga “Bon Nadal i bon any!” o, simplement “Bones festes!”. Ara bé, hi ha diccionaris que registren “Bon Nadal” i “feliç any nou”, però evitem el despropòsit de “Pròsper any nou”, tan usat anys enrere.

 

 

“Reis Mags” o “Reis d’Orient”? Cavalgata o cavalcada?

I d’ací un mes arribaran els Reis, els tres personatges de la Bíblia als quals cal anomenar-los com cal: Reis d’Orient o si voleu Reis de l’Orient. Mai no hem de dir "Reis Mags" ni "Reis Màgics", ni fer composicions del tipus "Reis Mags d’Orient".

I el dia 5 de gener els Reis d’Orient es passejaran per Tavernes amb una vistosa cavalcada, perquè eixe és el nom correcte del seguici reial: no es diu "cavalgata", cal dir "cavalcada"..

 

dissabte, 2 de desembre del 2023

Un èxit total en la presentació del llibre de Ximo Grau "Cálculo infinitesimal: una pincelada a su historia" anit a Gandia

 

La presentació del llibre de divulgació de la matemàtica "Cálculo infinitesimal: una pincelada a su historia, escrit pel valler i antic catedràtic de Matemàtiques de l’institut Jaume II el Just de Tavernes, Ximo Grau, es convertí en un èxit total i va omplir anit la gran sala del primer pis de la Casa de la Marquesa de Gandia.

La presentació no va esdevenir només l’eixida en societat d’una nova obra de divulgació de la ciència, sempre benvinguda en aquest Món que menysprea la ciència però de la qual en depén cada vegada més. Va ser sobretot un homenatge a la trajectòria vital i acadèmica d’un professor que, a més d’exercir a Tavernes també ha ensenyat en diversos centres educatius de Gandia, entre ells el Col·legi de les Escolàpies. 

 

Per això la sala estava plena de gom a gom d’amics, coneguts però sobretot d’antics alumnes. En primera fila, seia el professor de física jubilat de Simat, Vicent Martínez Sancho, que no va voler perdre’s l’esdeveniment. Ximo  Grau ho agraí i, emocionat, deia que la sala plena l’omplia de satisfacció i que s’enduia una imatge que quedaria gravada en la memòria per sempre.

A la mesa de presentació s’hi trobaren tres persones més, relacionades amb el professor. Jordi Joan,  deixeble, consultor tecnològic, doctor i professor de matemàtiques, Salvador Miret, deixeble, físic quàntic i professor d’investigació al CSIC i Paula Grau, professora de matemàtiques al Col·legi de les Escolàpies de Gandia mentre la periodista Puri Naya, feia de mestra de cerimònies presentant l’acte.

 

 

 

 

 Puri Naya recordà que conegué Ximo quan treballava a Ràdio Gandia i feren conjuntament el programa de divulgació “Al voltant de la matemàtica tot un món per descobrir". Allí va conèixer el rigor i com les matemàtiques eren útils per a la societat.

Seguidament l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, antic alumne de les Escolàpies, va destacar en Ximo el coneixement de la matèria i la passió per explicar. Una matèria àrida però ben apassionant, que ha sabut transmetre i que ha aconseguit crear un vincle afectiu amb els alumnes.

 

La presentadora donà la paraula a Ximo Grau, perquè presentara breument el llibre. Ximo, després d’agrair la presència de l’alcalde, cosa que li donava un valor afegir a l’acte, donà les gràcies per la presència de tants amics i deixebles a la sala. Feu un reconeixement a la editorial de la Universitat Politècnica de València per haver seleccionat i publicat el llibre dins de la col·lecció Una ventana a la ciencia.

Com ens va contar Ximo Grau, el llibre no és un manual de càlcul matemàtic, sinó més bé un breu recorregut per la història de les matemàtiques escaient per arribar al concepte fonamental de derivada i d’integral. Mentre fer matemàtiques (desenvolupar teoremes, pensar noves idees..) i explicar-les són dues funciones fonamentals de la Matemàtica, en el llibre hi ha molt d’explicar i poc de fer. Amb un nivell mitjà-baix, l'autor exposà que el llibre pot ser un document útil per als raonaments dels professors de matemàtiques de Batxillerat.

 

 

El llibre segueix l’argumentari bàsic del Càlcul Infinitesimal: el concepte de nombre, l’infinitèsim i la noció de mesura.  Deixa també moltes preguntes obertes com ara: les matemàtiques són un llenguatge?; les matemàtiques són una creació humana o un descobriment; que és l’infinit… Preguntes que freguen les àrees de la filosofia natural.

I com no podia ser d’una altra manera, el llibre s’endinsa en el conflicte entre els dos genis, Isaac Newton i  Gottfried Wilhelm Leibniz, que a finals del segle XVII van desenvolupar de manera independent i amb formulacions distintes el càlcul Infinitesimal. Leibniz, inicialment acusat de plagiar el treball inèdit d'Isaac Newton, avui es considera com a contribuïdor independent al Càlcul Infinitesimal.

Finalment per concloure, Ximo remarcà que malgrat que la gent pense que el Càlcul Infinitesimal només és una questió dels matemàtics, recordà que la física i la enginyeria l’usen contínuament. El disseny de l’ala d’un avió n’és l’exemple més clar.

 

Jordi Joan començà el seu parlament reivindicant el llegat de Ximo Grau com a professor. Reconegué ser molt afortunat per haver estat el seu alumne, i que juntament amb Vicent Fluixà, (present també a la sala) formaven un tàndem molt beneficiós per als alumnes.

Joan va assenyalar que Ximo Grau destil·la passió i rigor per les matemàtiques. Els problemes que ens presentava en classe - recordava- eren un repte que ens endúiem a casa. I sense adonar-nos-en,  estàvem entrenant el cervell a pensar, a ser rigorosos.

 

 Remarca que les matemàtiques són complicades, requereixen un esforç i, per això, de la mateixa manera que per fer una marató cal entrenament, cal entrenar el cervell. I tot això, per a qué?, digué. Pel món en què vivim. Estem en una segona guerra freda, aquesta vegada entre els Estats Units i la Xina on la lluita és pel domini de la Intel·ligència artificial (IA). Aquestes potències estan invertint molts diners públics per avançar en aquesta revolució tecnològica que millorarà l’economia, farà les empreses més competitives i augmentarà la cohesió social i la qualitat de vida.

I, conclogué, ací entren les matemàtiques, cal de gent jove que vulga fer coses difícils, per millorar i crear nous algorismes per a la IA.


 

Salvador Miret prengué la paraula seguidament confessant de primeres que Ximo Grau havia estat el millor professor de matemàtiques que havia tingut en la seua vida. Es meravellà per la sala plena per la presentació d’un llibre de matemàtiques. I aquest fet és excepcional.

Per ell, en aquest cas l’obra i el personatge no es poden separar. Recordà el primer any que tingué a Ximo com a professor. Era un ensenyament disruptiu, totalment diferent al que havia tingut fins aleshores. De fet, en arribar a l’últim curs, en COU, tothom volia estudiar matemàtiques.

Ximo, explicà, és matemàtic de naixement, exerceix 24/24 h i això ho manté encara. Enllaça passió, devoció, pedagogia, totes virtuts que es destil·len en el llibre. Com va fer Newton, Ximo també ha desenvolupat la seua obra durant una pandèmia, cosa que demostra la seua maduresa per reflexionar en temps de crisi.

Respecte al llibre destacà la labor de forense per explicar el conflicte entre Newton i Leibniz. I s’ha de conèixer molta matemàtica per fer-ho. I en la disputa per la preeminència de la creació del Càlcul Infinitesimal hi ha molt d’orgull, enveja i paternitat de les idees. Com pogué passar que persones tan brillants tingueren tanta passió negativa?

 

Paula Grau, professora de matemàtiques a les Escolàpies i filla de l’autor, parlà en nom de tota la família i prometé que tractaria de mantindre l’objectivitat. Expressà com en tota obra d’art hi ha sempre una part d’ànima de l’autor i en el llibre es transmet la  de Ximo Grau. Definí son pare com a perfeccionista, analític, sempre calculant tot perquè tot isca perfecte.

Va ser llavors quan ens contà com és Ximo Grau i quin és el seu origen. De menut, a Tavernes, sembla que destacava per la seua anarquia, amb les colles d’amics, en espacial amb l’amic Pep, tirant pedres als homes de pantalons de pana. Més endavant compaginà estudis amb el fer pa amb son pare al forn de la família. D’allí sembla que li ve l’afició de Ximo a fer all i pebre, arròs al forn o fins i tot bunyols. Més endavant Ximo acabà els estudis de Matemàtiques a València, quan realment els estudis d’enginyer de telecomunicacions eren la seua primera opció.

 Ximo Grau, explicava, és una persona que es desviu per la família. De fet al llibre hi ha espai per a ella que hi apareix vetlladament. Un llibre que a nivell professional li ha aportat més coneixements. Per acabar, Paula ens feu saber que amb un pare tan exigent en el seu treball, és normal que aquests valors hagen estat inculcats també en les quatre filles. Valors que, resumí, caracteritzen son pare: racional i analític. Finalment recordà que Pili, la seua dona, és la seua passió, el seu pilar fonamental.

 

 

 

Per acabar l’acte, Ximo Grau, agraí la presentació tan càlida rebuda així com als tres membres de la taula i a la presentadora.

Després de la ronda de preguntes, l’autor de Cálculo infinitesimal: una pincelada a su historia dedicà i signà el llibre a la gent que formava una llarga cua.

 En resum va ser una nit notable, amb la presentació d'un llibre també notable, que es convertí  en un merescut homenatge a un professor amb molts alumnes agraïts.