CAPÍTOL 1: De Sud-àfrica ens arriben taronges i plagues: La Valldigna afectada per l’insecte Scirtothrips aurantii

 

De Sud-àfrica no només ens envien taronges, que ja fan bastant mal a la nostra agricultura, sinó plagues que, a més a més, augmenten els perjudicis que tant el tractat signat amb països tercers com les plagues que ens envien per la manca de control fitosanitari estricte en les importacions.

Es el cas de la plaga provocada per l’insecte Scirtothrips aurantii que obliga a adoptar mesures urgents per a controlar-la en els municipis, cas de Tavernes i tota la Valldigna, en que s'hi ha detectat la seua presencia. Unes mesures que la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) com actualització de la situació de la plaga.

 

La plaga ara mateix afecte a 325 municipios del País Valencià, entre els quals es troben Tavernes, Benifairó i Simat a la Valldigna, essent també afectats altres de la Safor cas de Xeraco, Oliva, Miramar, Daimús,  Palma de Gandia, Gandia, el Real de Gandia,  La Font d’en Carròs, Guardamar, Llocnou,  Rótova, Villalonga i Xeresa..

La Scirtothrips aurantii és una plaga que afecta a mes del taronger altres conreus com el magraner, caqui, i raïm de taula. Una plaga que es va detectar a Espanya en 2020, en la província de Huelva per primera vegada i que ja el mes de maig del 2024 el Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura va detectar que havia arribat al territori valencià, a les comarques del Baix Segura, el Baix Vinalopó, la Safor i la Ribera Alta. Ara, es confirma la presència en 325 municipis de les províncies d’Alacant, Castelló i València. 

 

La plaga es troba inclosa en la llista de plagues de quarantena de la Unió Europea, i l'insecte s’alimenta de fruits i fulles, la qual cosa provoca danys en els teixits afectats i això dona lloc a deformacions. No obstant això, les repercussions pitjors són les derivades de l'atac del fruit on poden provocar la pèrdua de la collita. 

Mesures de la Conselleria d'Agricultura

La Conselleria d’Agricultura ha establit mesures fitosanitàries de control obligatòries tant per a les zones infestades com per a les zones coixí.  En les zones infestades, s’exigirà l’aplicació de tractaments fitosanitaris en els cultius afectats, la instal·lació de paranys cromotròpics de monitoratge, així com la neteja i desinfecció de maquinària, ferramentes i vehicles utilitzats, per a previndre el moviment accidental de l’organisme. 

Les tres espècies de trips que causen ara dany als nostres cítrics

 

En magatzems, centres de distribució i vivers  s’obliga a posar en marxa tractaments fitosanitaris que asseguren la correcta eliminació de la plaga de tots els lots de branques i flors tallades contaminades, o a la seua destrucció en cas de no poder aplicar el producte fitosanitari, a més de portar un control exhaustiu per a garantir que el material vegetal que isca de les seues instal·lacions es trobe lliure de l’organisme nociu.

Altres mesures en zones veïnes a les afectades són vigilància intensiva, amb la col·locació de paranys addicionals per a la detecció precoç de la plaga, i es faran inspeccions de ferramentes, maquinària i vehicles.

Podeu consultar la resolució en el següent DOGV

 

Oratge fins a diumenge: Pendents del pas de la borrasca Ivó i d'una borrasca al Mediterrani que no acaba de quallar

 

Pocs canvis respecte al que ja vam anunciar ahir pel pròxim cap de setmana, on tota l'atenció a la situació general de l'oratge a la península durant avui dijous i demà divendres la marca el pas de la borrasca Ivó. Com es pot comprovar mitjançant els avisos d'AEMET, aquest pas afecta majorment el nord peninsular, i ja està causant un fort temporal de pluja, neu i vent al mar Cantàbric amb ones de fins a 10 metres.

Tampoc el litoral mediterrani no va a deslliurar-se dels efectes d'Ivó perquè amb el seu avanç cap a l'est farà que gire el vent i comence a bufar de gregal (nord-est) més fort en les comarques de Castelló, que podrien vore neu en les serralades de l'interior. També tenen avís groc d'AEMET

Tal com vam dir ahir, s'estava formant una borrasca a Algèria que, segons el seu desplaçament, podria afectar-nos i provocar un període de pluges al País Valencià. Tot i que encara continuem pendents, la borrasca es desplaça pel nord d'Àfrica, cap a l'est, a la  Tunísia i Itàlia i encara que va guanyant força en el seu recorregut, sembla ser que quedarà lluny del nostre territori. Només notarem el seu efecte el dissabte i diumenge quan impulsarà nous vents de gregal, amb un augment de la nuvolositat que pot donar ruixats dispersos al litoral, sobre tot comarques del sud de València i el nord d'Alacant.

A partir del diumenge, i amb una borrasca que finalment s'allunya cap a Itàlia es preveu canvis en el sentit del vent, que girarà a mestral i amainarà la nuvolositat.

La borrasca Ivo entra a la península: més mal oratge, sobre tot al nord peninsular. Al Mediterrani vigilem una borrrasca que ens pot dur pluges

El vent avui dimecres

Avui dimecres, una nova borrasca batejada com Ivo s'acosta des de l'Atlàntic, i travessarà el nord-est peninsular el dijous per a finalment eixir pel Mediterrani. Continuarà per tant en el nostre territori i en la península una situació semblant a la viscuda aquests dies perquè la nova borrasca porta pluges, fort vent, temporal marítim i a més, nevades. 

Avui dimecres, en el seu pas per la península aportarà pluges que s'estendran per gran part del territori fins a arribar a Balears. Demà dijous, el vent girarà al nord i les precipitacions continuaran en el terç nord peninsular, principalment oest de Galícia, l'oest del Sistema Central i també d'Andalusia amb acumulats entre 50 i 80 mm.

Neu acumulada amb la borrasca Ivo

La borrasca Ivo, com ha fet Hermínia, ve acompanyada de fort vent del sud-oest (garbí) i oest (ponent), amb ratxes que poden superar els 70-90 km/h a Galícia, la cornisa cantàbrica, Castella i Lleó, nord de l'Ibèric, Navarra, en la Serra d'Alcaraz i la costa d'Almeria. El temporal costaner continuarà i les ones podrien superar els 6 i 8 metres. AEMET ha publicat avís groc en aquestes zones.

La borrasca Ivo també provocarà nevades importants en els sistemes muntanyencs. La cota de neu, inicialment sobre els 1500 metres, baixarà ràpidament després del pas del front ja que entrarà una massa d'aire molt freda d'origen polar.

 

Situació prevista de la borrasca el dissabte

En allò que respecta al País Valencià cal prestar atenció a la borrasca que es forma sobre el Mediterrani i que, a partir ja el divendres pot afavorir l’entrada de vent de gregal (nord-est) a les zones litorals, i per tant donar precipitacions principalment a les comarques costaneres i del sud del País Valencià.

No és encara segura on s'ubicarà sobre el Mediterrani, i per tant la seua afecció dependrà d'eixa circumstància, però si s'acosta al nostre territori pot activar el vent de gregal, carregat d'humitat i això  es sinònim de pluges normalment.

INFORME: La duplicació de la via del tren entre Cullera i Gandia ja disposa de la Declaració d'Impacte Ambiental

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Oscar Puente, del PSOE ha anunciat avui que el govern ja disposa de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) per procedir a la duplicació de la línia de ferrocarril entre Cullera i Gandia. 

El ministre en la xarxa social "X" ha publicat un post on, al costat del gràfic del trajecte que reproduïm dalt, diu textualment:  "Tenemos ya el visto bueno para duplicar el tramo de 23km entre Gandia y Cullera del Tren de la Costa en València tras obtener la Declaración de Impacto Ambiental. Cumplimos un nuevo hito en el desarrollo del proyecto para aumentar la capacidad y mejorar los servicios ferroviarios en la Comunitat Valenciana".

 

Ara mateix només hi ha duplicació de línies en l'estació, i no cal ni parlar-ne com està

 
Després de 15 anys d'anuncis, tindrem duplicació?

La noticia, no anem a negar-ho, és molt positiva i esperem i desitgem que siga una realitat, però no podem perdre de vista que portem vora 15 anys de promeses i d'espera d'aquesta duplicació, amb independència del govern de torn, del  PSOE o del PP. En aquests 15 anys han passat moltes coses: anuncis d'inici que després no s'acomplien, problemes sorgits amb adjudicació que s'anul·laven, etc i etc. Recordem la història des del principi:

- L'any 2010 el govern de l'estat va firmar amb la Generalitat presidida per Camps (PP) el compromís de millora de les rodalies valencianes, on anava la duplicació de la línia Cullera-Gandia. No es va executar res. 

- L'any 2017, el ministre de Foment del govern de Rajoy, Iñigo de la Serna (PP), va firmar amb el president Puig un nou Pla de Rodalies, del qual Tavernes se'n beneficiava en estar entre les obres el desdoblament de la via fèrria entre Cullera-Tavernes-Gandia.

- L'any 2019 semblava que, com el tren, tot anava "sobre rodes". En juny del 2019 ADIF, organisme que depén del govern, anunciava l'adjudicació per 1,2 milions d'euros de la redacció del projecte de duplicació de la línia de ferrocarril entre Cullera i Gandia. Els municipis beneficiats en els 23 km: Cullera, Tavernes, Xeraco, Xeresa i Gandia, amb una doble doble via  electrificada.

Fins i tot es va anunciar la redacció a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per "SERS Consultors en Enginyeria i Arquitectura" i per "Fulcrum, Planificació, Anàlisi i Projectes". Un any i mig de termini que expirava el juliol de 2021 per completar la redacció del projecte.

 

- L'any 2022, a octubre, el secretari general del PSOE valencià, Carlos Fernández Bielsa, anunciava que el govern de Pedro Sánchez destinaria 591 milions per a millorar infraestructures del tren al País Valencià, i entre les millores hi havia 67'2 milions per a duplicar la línia del tren entre Cullera-Tavernes-Gandia.

 

Només un mes després, en novembre del 2022, sabíem que "el contracte de redacció del projecte de duplicació entre Cullera i Gandia estava suspés temporalment, no anul·lat, a l'espera de que es tramitara l'estudi informatiu i la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA)". 

 

Era la resposta a una pregunta del senador Mulet, de Compromís, que també va preguntar per la causa de la suspensió i l'estat de la DIA. Mulet va rebre com a resposta: "la tramitació del procediment avaluador de l'impacte ambiental està suspés a petició del promotor i òrgan substantiu,  la subdirecció general de Planificació Ferroviària del Ministeri de Transportes, Mobilitat i Agenda Urbana".

 

- Any 2025: Avui és un bon dia. El ministre Oscar Puente,  més de 2 anys després de la suspensió pel tràmit de la DIA, anuncia que eixe tràmit està conclós. Una passa més en el projecte, i desitgem que ara tot s'accelere i els tràmits que, suposem, han de vindre en forma d'estudis finals d'execució, consignació del cost en pressupostos o tràmit semblant, la licitació i l'execució... temps encara.

 

"La Ruta dels Sentits" de Tavernes presentada en el projecte europeu "UNITE" com a exemple de ruta ecològica i mediambiental local

 

El regidors de Compromís, Josep Llàcer i José Enrique Cuñat, han participat representant a Tavernes en les activitats dutes a cap a Bulgària del projecte europeu UNITE, una iniciativa emmarcada en el programa Erasmus +, destinada a fomentar la sostenibilitat, la inclusió i la innovació en les rutes turístiques locals ecològiques basades en els espais naturals, com és el cas de "la Ruta dels Sentits" de Tavernes. L'encontre ha reunit, a més dels vallers, a representants de  Bulgària, França i Itàlia en un treball que estudia la implementació d’innovacions tecnològiques per a la senyalització inclusiva i l’accessibilitat de les rutes.

"La Ruta dels Sentits" de Tavernes, una idea impulsada per Compromís i que des de l'any 2016 ha rebut tots els anys la distinció de "Sender Blau" de la fundació FEE (Foundation for Environmental Education), que atorga les banderes blaves, ha estat el projecte presentat pels regidors de Compromís. Els trets de la ruta ha estat amplament explicada en les reunions com exemple de ruta que permet gaudir de diferents ambients naturals, forestal, de marjal, agrícola i marí, en un espai reduït de 14 km. de recorregut. 

 Josep Llácer, que ha estat en tot aquests anys el màxim responsable la ruta, s’ha mostrat satisfet per la bona acollida que ha tingut la presentació d'aquest ruta de Tavernes per part de la resta de participants. El regidor de Compromís ha assenyalat que  “tenim ara 14 mesos per davant per treballar en donar conéixer millor la Ruta dels Sentits i millorar-la de la mà dels socis del projecte UNITE. A banda de la seua ajuda, també van a implementar rutes semblants en els seues territoris. Anem a unir esforços perquè aquesta Ruta dels Sentits siga essent un referent en els "Senders Blaus" i en les rutes basades en un medi natural respectuós".

.

El projecte en el que es treballa és la incorporació de codis QR amb audioguies en diversos idiomes i l’adaptació de senyalitzacions per a persones amb discapacitats visuals, a més de la promoció de la Ruta dels Sentits com a exemple de turisme sostenible. Les pròximes cites de tots els països participants seran a Itàlia i a França i la cloenda del projecte se celebrarà a Tavernes. 

 

 El Sender Blau "Ruta dels Sentits"

La Ruta dels Sentits és un "Sender Blau" que recorre en el seu itinerari diversos paisatges i realitats mediambientals del nostre terme. Realitza una funció social important, en constituir trams del terme on es pot gaudir de la natura i, a més de ser elements vertebradors del territori local, són una ajuda al desenvolupament, salut i benestar del conjunt de la societat.

Aquesta iniciativa ha comptat amb el suport de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, sempre amb l'objectiu principal de promoure el desenvolupament sostenible de les zones litorals mitjançant el compliment d'uns criteris de qualitat que garanteixen la preservació i millora de les condicions ambientals existents; la seguretat i facilitat d'ús per als visitants, i una gestió integrada i coherent dels valors naturals, històrics, culturals i etnogràfics que conformen el patrimoni litoral.

 

 

 

La Ruta dels Sentits va nàixer l'any 2016 impulsada pel mateix Josep Llàcer i amb la col·laboració aleshores del "Taller d'Ocupació " local i es va basar en un fet natural: al nostre terme coexisteixen quatre ecosistemes ben diferenciats, cosa que permet gaudir de diferents ambients naturals: el forestal, de marjal, agrícola i marí, en un espai reduït de 14 km. de recorregut. Això permet als visitants que la recorren diferents sensacions sensorials en traslladar-s'hi d'un ambient a un altre de manera pausada seguint la ruta, gaudint de tot l'entorn i guiats pels panells i plaques informatives totes elles adaptades.

L'equip femení sub16 de bàsquet de l'IES Jaume II el Just campió dels “World School Games” (Jocs Escolars Mundials) celebrats a l'Alqueria del Bàsket de València

 

Un èxit espectacular l'aconseguit per les joves esportistes de l'equip de bàsquet sub16 de l'IES Jaume II el Just, en la participació en l'esdeveniment esportiu "Jocs Escolars Mundials", on no dubtaren a participar-hi en ser convidades. En una mostra i clar exemple de treball en equip, civisme, companyonia i esportivitat, van aconseguir guanyar el torneig, superant tots els rivals als quals s'hi van enfrontar.

Les jugadores de Tavernes han tingut com a rivals els equips ACS Cobham (Londres, Anglaterra), Safa Community School (Dubai), British School València, King's College Murcia i BISC (El Caire, Egipte).

Les jugadores del centre estan federades en el CBT (Club de Bàsquet Tavernes), i en aquest torneig van ser dirigides per un excel·lent equip d'entrenadors del CBT, Batiste Cantus i Maria Escrihuela, així com per la professora del centre Isa Grau.  

 

Cal realçar l'èxit de les nostres joves, que gràcies a la seva disciplina, sacrifici personal, treball en equip i passió pel bàsquet, han aconseguit portar el nom de l'IES Jaume II el Just i de Tavernes a l'escena mundial. De fet, alguns dels partits, com la final, es van retransmetre en streaming, amb una gran quantitat d'espectadors de tot el món que seguiren amb interés la competició. Les joves han rebut les felicitacions tant dels seus rivals com dels organitzadors, que les van considerar la gran sorpresa "positiva" del torneig: de convidades a guanyadores!

 Des d'ací donem l'enhorabona a les jugadores pel seu èxit al torneig i per ser un referent per a tots i totes, i al centre educatiu valler per la gestió impecable que ha fet possible aquesta experiència inoblidable. I com no agrair al Club de Bàsquet Tavernes el ser una escola de bàsquet referent en tots els sentits. I també agrair i donar l'enhorabona al vicedirector Raül Bo Orengo, perquè gràcies a les seues gestions i a la seua iniciativa, aquest somni ha estat possible.

Els organitzadors de l’esdeveniment esportiu WSG Events no van dir "adéu", sinó "fins aviat". I, potser que amb tot el que han aconseguit, qui sap si hi haurà una defensa del títol.

La nostra enhorabona.

Remés 

 

Confinament 64

 

Confinament 64

 

Si el nombre de Primers és infinit, com ja se sap des d’Euclides (lím_x→∞ ᴫ( x ) = ∞), i la suma dels Inversos divergeix, la qual cosa vol dir que són suficientment densos, després de demostrar (Euler) que ζ(s) tendeix a ∞ quan s ↓ 1, això és que la sèrie harmònica real ∑_n=1 ^∞ 1/n^s (únicament convergeix per a s > 1), nosaltres afirmem que si P_n és el nombre de Primers entre dues potències de 10 (tram corresponent), P_n+1, corresponent al següent tram, s’igualen quan x→1, cosa que ocorre en algun moment. Això vol dir que P_n ^x = P_n+1, són iguals quan n→∞. I x = LnP_n+1/LnP_n.

 

XII
Resultats IV
Conclusions II

 
Les quatre formes de comptar els Àvalons ens porten a la conclusió següent:
a_n = na₁ + (n-1)ka₁ + A(n-2)k²a₁ + B(n-3)k³a₁ + C(n-4)k⁴a₁ + D(n-5)k⁵a₁ +...
on A, B, C, D (...) són els números de l’escala, relacionats amb el Binomi de Newton (més avall)
1
1          1
1          2          1
1          3          3          1
1          4          6          4          1
1          5          10        10        5          1
(...) etcètera del triangle de Tartaglia, equivalent a
a_n = a_(n-1) + ζa_(n-1), equivalent a
a_n = ∂_n·9·10⁽ⁿ⁺⁴⁾, equivalent, finalment a
a_n = e^{ln 10· a(n-1) - ∆}
que en tots els casos, per a determinats valors de k, ζ, ∂ i ∆, coincideixen. k(0,565); ζ(62%); ∂ ‘in crescendo’ de manera que els dos valors sumats dels trams anteriors indiquen el valor del següent, amb una variació que coincideix amb les sumes respectives; i ∆(1,82).
 

El nombre d’àvalons fins N1000000000000 és de 2240, en una proporció pel que fa al acabaments dels números com segueix,
Acabats en 8 4 (0,1785%); acabats en 0 1949 (87,009%); acabats en 2 287 (12,8125%).
El nombre de primers que acompanyen a aquests números Àvalon és, òbviament el doble. Tenim, per tant, fins N1000000000000, 4480 nombres primers,
 Fins 100000000000, 4 números àvalon acaben en 8 escortats per bessons primers acabats en 9 i 7.
1141 acaben en 0. Escortats per bessons primers acabats en 9 i 1.
287 acaben en 2. Escortats per bessons primers acabats en 1 i 3.
Fins aquí (N100000000000) tenim 4+1141 (1144) primers acabats en 9. 39,9441%
1141+287 (1428) primers acabats en 1. 49,8603%
4 primers acabats en 7. 0,1396%
287 primers acabats en 3. 10,0209%
Tenint en compte les carreres de nombres primers¹, se saps que per a qualsevol a i b tals que mcd(q, a) = mcd(q, b) = 1,
#{primers qn + a ≤ x} / #{primers qn + b ≤ x} → 1 quan x → ∞. I que els caps de la cursa s’alternen segons avancem en N.
I també que els acabats en 3 i 7 comparteixen lideratge respecte dels acabats en 1 i 9, a poca distància, val a dir.
Els Àvalons de primera generació, n = 10⁰ d₀ + 10¹ d₁ + 10² d₂ + 10³ d₃ + ··+ 10^k d_k = ∑_l=0^k a_l·10^l, si ∑_l=0^k a_l·10^l = 9, mostren una predilecció, però, pels primers acabats en 1 i 9, amb molta diferència respecte dels acabats en 3 i 7. Hem de concloure, per tant, que els de segona (∑_l=0^k a_l·10^l / 9 = 1), tercera (∑_l=0^k a_l·10^l /9 = 2), i successives generacions, ∑_l=0^k a_l·10^l 9= n, han de compensar els dèficits.

 

Andrew Granville coautor de "Curses de nombres primers"

 

Si observàvem els percentatges d’Àvalons entre Potències de 10, i dins d’aquestes els fragments que comencen per 1, 2, 3, etcètera, es veu açò:
      10¹⁰_10¹¹, 10000000000_100000000000, 563 àvalons
                  10000000000_20000000000, 300 àvalons, 53,2859%
                  20000000000_30000000000, 144 àvalons, 25,5772%
                  30000000000_40000000000, 72 àvalons, 12,7886%
                  40000000000_50000000000, 26 àvalons, 4,6181%
                  50000000000_60000000000, 17 àvalons, 3,0195%
                  60000000000_70000000000, 3 àvalons, 0,5328%
                  70000000000_80000000000, 1 àvalon, 0,1776%
10⁹_10¹⁰, 1000000000_10000000000, 328 àvalons
                  1000000000_2000000000, 159 àvalons, 48,4756%
                  2000000000_3000000000, 100 àvalons, 30,4878%
                  3000000000_4000000000, 40 àvalons, 12,1951%
                        4000000000_5000000000, 21 àvalons, 6,4024%
                        5000000000_6000000000, 5 àvalons, 1,5243%
                        6000000000_7000000000, 3 àvalons, 0,9146%
10⁸_10⁹, 100000000_1000000000, 217 àvalons
                   100000000_200000000, 113 àvalons, 52,0737%
                   200000000_300000000, 54 àvalons, 24,8847%
                   300000000_400000000, 26 àvalons, 11,9815%
                   400000000_500000000, 13 àvalons, 5,9907%
                   500000000_600000000, 6 àvalons, 2,7649%
                   600000000_700000000, 2 àvalons, 0,9216%
                   700000000_800000000, 3 àvalons, 1,3824%
[Fora de les mitjanes, de moment*, però per ampliar-les, si convé
10⁷_10⁸, 10000000_100000000, 145 àvalons
72 en 1, 49,6551%; 39 en 2, 26,8965%; 13 en 3, 8,9655%; 10 en 4, 6,8965%; 7 en 5, 4,8275%; 4 en 6, 2,7586%.
10⁶_10⁷, 1000000_10000000, 100 àvalons
38 en 1, 38%; 24 en 2, 24%; 18 en 3, 18%; 8 en 4, 8%; 7 en 5, 7%; 3 en 6, 3%; 1 en 7, 1%; 1 en 8, 1%.]
 

Josep Franco i Giner