La UE Tavernes fa història i jugarà la Copa del Rei contra un equip de primera

Un penal per a la història

Hi ha partits que es juguen durant noranta minuts i n'hi ha d'altres que es recorden durant tota una vida. El que ha viscut aquesta vesprada la Unió Esportiva Tavernes de la Valldigna és d'aquests últims.

El Tavernes és equip de Copa del Rei. I ho és després de superar el Maracena en una eliminatòria plena de tensió, patiment i emoció que es va haver de decidir des del punt de penal. Una tanda que va fer esclatar d'alegria una afició espectacular, que va omplir el camp de color, ambient i passió.

Els gols des del punt de penal d'Erik, Seral i Edu, i el definitiu d'Artur, van certificar una classificació que ja forma part de la història del club.

I ara el premi és immens: el Tavernes s'enfrontarà a un equip de Primera Divisió en la Copa del Rei.

Salutacions al principi del partit

 

Un partit de màxima tensió

El partit va començar amb un Tavernes molt ben plantat, que va disposar de dues bones oportunitats en els primers compassos. El Maracena, però, va anar guanyant terreny a poc a poc i es va fer amb una major possessió de la pilota.

Cada equip va intentar imposar les seues armes. El Tavernes, amb una extraordinària capacitat de sacrifici i una línia defensiva que va haver de treballar al límit, va resistir davant un conjunt andalús que buscava el camí del gol.

Javi, sota els pals, va ser un dels grans protagonistes, mentre que Jordi, Moreno, Joan, Brines i Aarón van formar una línia de contenció que va estar al cent per cent durant tota la trobada. Però no sols ells: tots els jugadors que van saltar al terreny de joc van aportar entusiasme, treball i pundonor.

El Tavernes va haver de sobreposar-se, a més, a les lesions. Fins a quatre jugadors van haver d'abandonar el terreny de joc, obligant el tècnic Carlos Sapiña a recórrer també a futbolistes del juvenil que dirigeix Ximo Enguix. I els joves van respondre a la perfecció, demostrant que el futur de l'entitat també té motius per a l'esperança.

 

Una gran afecció 

 

 El marcador no es va moure. 0-0.

Un resultat que, atenent les ocasions de tots dos equips, acabava sent just i que portava l'eliminatòria al desenllaç més dramàtic: la tanda de penals.

I va arribar la loteria dels penals. Des del punt fatídic, la tensió es podia tallar amb un ganivet. Però aquesta vegada la fortuna va somriure al Tavernes. Erik, Seral, Edu i Artur van assumir la responsabilitat i van convertir els seus llançaments. El penal definitiu d'Artur va desencadenar l'explosió d'alegria.

Jugadors, cos tècnic, futbolistes de la base, aficionats i aficionades de totes les edats es van fondre en una celebració que difícilment s'oblidarà. 

Però aquesta classificació no s'explica només des del terreny de joc. El Municipal va oferir una imatge espectacular. Color, banderes, crits, emoció i una afició entregada que va saber patir quan el Tavernes es veia agobiat per un gran Maracena i que va empentar l'equip fins al final.

Entre el públic hi havia jugadors de les categories inferiors, famílies, aficionats veterans i una nova generació que està descobrint que també es poden viure grans nits de futbol al seu poble.

La festa va tindre també una important presència institucional i mediàtica. Mitjans de ràdio i televisió van cobrir una jornada extraordinària i al palc d'autoritats hi havia el president de la Federació de Futbol Valenciana, alcaldessa a més de representants de diferents grups polítics locals que van poder comprovar de primera mà l'ambient i la passió amb què es viu el futbol a Tavernes.

 

Alegria desbordada

 Una nit per a recordar els que van fer possible aquesta gesta

La Copa del Rei també va servir per retrobar-se amb part de la història recent del club. Allí estaven Edu Tomaca i el seu cos tècnic, així com jugadors que han deixat empremta en l'entitat, com Xumi, Corbalán, Nico Cháfer i Vicent Blasco, entre altres.

Perquè les grans gestes mai no són obra d'un sol dia. I aquesta té darrere molts anys de treball, moltes persones i molts equips. Ara, però, Carlos Sapiña, el seu cos tècnic i tota la plantilla han escrit una nova pàgina en la història de la Unió Esportiva Tavernes de la Valldigna. Ho han fet amb un grup de jugadors del primer a l'últim, amb lesionats, amb juvenils i amb futbolistes que han donat tot el que tenien.

Tots han fet gran el Tavernes. Una història que continua

Passaran els anys i aquella final contra l'Onda, amb aquell gol de Joan Talens, continuarà formant part de la memòria del club. I, des d'avui, aquella gesta tindrà una nova companya: la nit en què el Tavernes va eliminar el Maracena i va aconseguir, des del punt de penal, el passaport per a la Copa del Rei.

I ara només queda esperar perquè el pròxim rival serà un equip de Primera Divisió. I quan arribe eixe dia, Tavernes tornarà a vestir-se de festa.

Enhorabona, Tavernes. Enhorabona, UE Tavernes de la Valldigna. Aquesta nit ja és història.
 

El període de pluges deixa 100 litres en punts de la comarca. Es preveuen pluges localitzades al llarg del cap de setmana

El període pluges d'aquests dies, i donada la irregularitat de les precipitacions, ens han donat a la Valldigna quantitat molt diverses i sempre depenent del punt del terme municipal on estiguen ubicades en les localitats les estacions meteorològiques.  

La major quantitat, segons les d'AVAMET, l'Agència Valenciana de Meteorologia, han estat al voltant de 100 litres i més mesurats en la zona arrimada a les muntanyes del nord de la comarca, zona del Pator i el Cambro. La resta quantitats diverses, però prou significatives.

Barx

La Drova 80 litres; Barx poble 55 litres; la Visteta 65 litres i la Falaguera 48 litres.

Benifairó

Poble 62 litres i Cambro-Pator 90 litres

Simat

Poble 67 litres i Pla de Corrals 6 litres

Tavernes

Sequers 63 litres; Cambro-Ull DE Bou 110; IES Jaume II el Just 70 litres i IES La Valldigna 111 litres. 

AEMET, Agència Estatal de Meteorologia preveu més pluges al País Valencià aquest cap de setmana i manté avisos que giren entre el groc i taronja segons els hores del dia.

Per a hui dissabte 3 d'octubre s'esperen cels molt nuvolosos amb el risc de ruixats localment forts o molt forts, amb presència de tempestes i graníssol a Castelló, València i la meitat nord d'Alacant. Seran més forts al litoral i prelitoral. Les temperatures es mantindran estables. 

El diumenge 4 predomini de cels ennuvolats amb possibilitat de ruixats tempestuosos i per al dilluns 5, cels amb alternança de núvols i clars amb possibilitat de ruixats tempestuosos, afectant la costa durant la matinada. Les temperatures es mantindran sense variacions. 

 

Cecília Arnau Torán guanyadora del Primer Premi i el Gran Premi en el VII Concurs Internacional Young Ludwig de Berlín.

 

La jove violinista de Tavernes, Cecilia Arnau Torán, ha guanyat el Primer Premi i el Gran Premi en el VII Concurs Internacional Young Ludwig de Berlín, celebrat del 21 al 27 de setembre a la Universität der Künste de Berlín.

Cecilia Arnau Torán ha estat la guanyadora absoluta del certamen: ha obtingut el Primer Premi en el Grup d'Edat 3 (de 17 a 20-21 anys) i el màxim guardó global del concurs, el Gran Premi – Rolf Sawatzki Preis. Com a part del reconeixement, actuarà com a solista al costat de la Berlin Symphony Orchestra en la prestigiosa sala Philharmonie de Berlín durant la temporada 2027-2028.

La jove violinista nascuda a Tavernes (València) en 2009 estudia en el .Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de València (CSMV), i és alumna de l'Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid en la Càtedra de Violí amb el reconegut mestre Zakhar Bron.

A la seva curta edat acumula nombrosos guardons en certàmens nacionals i internacionals, destacant premis en el Concurs Internacional Georg Philipp Telemann de Poznań (Polònia), el Concurs Internacional Anton Rubinstein (Alemanya), i el Concurs Kreutzer a Brussel·les, consolidant-se com una de les majors promeses del violí. 

AEMET rebaixa el risc a la zona de la Valldigna. Ahir vam tindre pluja acompanyada de tempesta

 

I ahir va arribar la pluja. Una pluja molt irregular i acompanyada generalment de trons i de llamps, al llarg de diferents períodes per la vesprada-nit. Les estacions de la Valldigna han registrat aquests trets de pluja irregular amb quantitats de vegades molt allunyades les unes de les altres, segons la situació de l'estació en el terme municipal.

- Barx ha estat l'única localitat a registrar quantitats semblants en totes les estacions, al voltant de 50 litres fins aquesta matinada.

- Benifairó en mesurava 45 litres en el poble i 73 en la zona del Pator

- Simat ha arreplegat 38 litres mentre el Pla de Corrals només 3 litres.

- Tavernes quantitats entre els 96 litres de l'IES La Valldigna i Cambro fins al voltant dels 50 litres en els Sequers i IES Jaume II el Just.

Com es pot comprovar, la zona del Cambro i Pator ha estat la més plujosa i aqueixes quantitats foren mesurades fins a la mitja nit. Aquesta matinada, almenys fins a les 6 hores, no ha plogut pràcticament. 

AEMET ha abaixat el nivell de risc en la nostra zona que ha passat del roig (extraordinari) al taronja  (molt important) i que contempla la previsió de possibles pluges, fins a 160 litres, en 12 hores. Caldrà estar pendents de l'evolució de l'oratge al llarg del dia i els pròxims dies on és possible la formació d'una DANA a l'oest peninsular entre dissabte i diumenge.

Previsió AEMET: El temps avui (divendres, 2 d'octubre)

• Previsió general: S'esperen ruixats tempestuosos amb el cel parcialment cobert o ennuvolat durant pràcticament tot el dia. La probabilitat de pluja és molt alta (90%), podent acumular-se fins a 22 l/m².
• Temperatures: La màxima assolirà els 23 °C a les hores centrals del dia, mentre que la mínima es quedarà en els 19 °C. La sensació tèrmica es mantindrà propera als 24 °C a causa de l'alta humitat (entorn del 87% - 93%).
• Vent: Bufarà vent moderat de component nord-est, amb velocitats d'entre 15 i 35 km/h. 

Previsió per als pròxims dies

• Dissabte, 3 d'octubre: Es manté el temps inestable amb pluja moderada (90% de probabilitat, 11 l/m²). Les temperatures registraran un lleuger ascens, movent-se entre els 18 °C de mínima i els 24 °C de màxima. 
• Diumenge, 4 d'octubre: Començarà a remetre el temporal amb lluita dèbil a primeres hores i una progressiva obertura de clarianes. Les temperatures oscil·laran entre els 19 °C i els 25 °C   

ACTUALITZACIÓ: Atenció a l'oratge, i especialment segons les previsions a partir de les 14 hores

Mapa de risc d'avui i demà divendres

  AVIS ESPECIAL AEMET (Traducció)

A partir de migdia i fins al divendres,  les precipitacions s'iniciaran per àrees de l'interior est peninsular cap al Mediterrani, en general moderades a l'inici, que acabaran sent localment molt forts en punts de Castelló, València, litoral nord d'Alacant i sud de Tarragona. També en zones limítrofes de Lleida, Terol i Conca. A més, probablement serà persistents, especialment al final del dijous i durant la primera meitat del divendres, i sobretot com més cap als litorals i prelitorals, podent-se acumular quantitats superiors als 150 mm en períodes inferiors a 6 hores.

És possible que Balears també es vegi afectada per aquest episodi, amb ruixats tempestuosos localment forts o molt forts, especialment des d'últimes hores del divendres.

Les precipitacions continuaran durant el cap de setmana en àmplies zones de la Península, amb les majors acumulacions com més l'esy, si bé s'esperen menors intensitats i acumulacions que les citades per a dijous i divendres. A partir del diumenge 4 s'espera l'aïllament d'una dana a l'entorn de l'oest de la Península, la qual cosa comportarà inestabilitat tèrmica i dinàmica, sent l'evolució de la seva situació i intensitat de gran incertesa espacial i temporal, suposant això al seu torn gran incertesa en la localització dels màxims de precipitació. 

Per això, pel fet que petites variacions en la interacció entre els diferents elements que conformen les situacions d'aquests pròxims dies, poden donar lloc a canvis en les zones de major impacte, es recomana un seguiment detallat de les prediccions i avisos durant les pròximes actualitzacions.

El pitjor moment serà avui a la nit i matinada del pròxim divendres i és difíil de preveure on caurà una trompada perquè es pot donar el cas que en un poble s'arrepleguen 200 litres en poques hores i en el poble del costat, a uns pocs quilòmetres, nomes 10 o 20 litres.

 

Emergències de la Generalitat Valenciana ha demanat d’extremar les precaucions i ha advertit que la saturació del terreny arran de la pluja d’aquests darrers dies pot fer que barrancs i rambles s’activin ràpidament, sobretot a València i l’Horta. 

 

Previsió de pluges

 
Ahir el Centre de Coordinació d’Emergències valencià va actualitzar els avisos. Hi ha activada l’alerta de color taronja per pluja a la Plana, els Ports i el Maestrat, València i l’Horta i les comarques centrals del País Valencià.

Recordem que s’ha d’evitar els desplaçaments innecessaris i no travessar mai un barranc amb aigua ni una zona inundada. També ha demanat als ajuntaments que evitin l’estacionament de vehicles en zones inundables, com ara lleres seques i vores de rius i barrancs, perquè s’hi poden produir crescudes sobtades.

 

La presentació de "Revoltats pel destí" de Lourdes Boïgues ahir en la Casa de la Cultura va esdevindre una excel·lent lliçó d'història de la Valldigna

 

 

 La Casa de la Cultura va acollir ahir la presentació del llibre Revoltats pel destí, de l’autora de Simat Lourdes Boïgues, una veu reconeguda en la literatura infantil i juvenil, amb més de 20 llibres publicats i nombrosos premis, com el Premi Valldigna 2019 i el II Premi de Novel·la Històrica “Cavall Bernat” d’Oliva amb que ha estat premiat el llibre motiu de la presentació.

No massa assistència, i amb moltes absències notables per la part política local, a un acte de marcat caràcter cultural durant el qual es presentava una obra que, sota la forma de novel·la històrica, ens descriu aspectes de la Valldigna (vida, societat, cultura...) en una època, el segle XIX, no massa estudiada de la societat valldignenca i que anem coneixent gràcies al treball de estudiosos, com Encarna Sansaloni, i llibres com el de Lourdes Boïgues.

 

L’acte va ser presentat per la regidora de Compromís, Encarna Mifsud, amb intervencions de Jaume Talens i Encarna Sansaloni, per desgranar aspectes diversos, des del treball de l’escriptor i el sentit que avui dia la tasca de treballar la literatura, fins a explicar amb detall el món que descriu Revoltats pel destí.

El text reconstrueix, mitjançant la vida dels roders valldignencs, com era la vida en els pobles de la nostra comarca, la Valldigna, i de la Safor de mitjan segle XIX, una època convulsiva marcada pel regnat d'Isabel II, les Guerres Carlines i la Primera República. Amb les contínues guerres i conflictes, es va produir en tot el territori una notable falta de control de les armes, que van acabar en mans d'un bon nombre de “soldats” sense ofici ni benefici, afavorint l'escenari perfecte per a l'aparició dels bandolers.

Com explicava la nostra crònista Encarna Sansaloni, descobrir la història dels roders valencians és apropar-se a un segle XIX dominat per la fam, l’analfabetisme, la inestabilitat política, les guerres civils i els colps d’estat. I com a protagonistes els roders, personatges que van marcar l’imaginari col·lectiu i que,  tot i viure al marge de la llei, en molts casos van ser admirats amb un cert romanticisme fruit de les penúries de l'època.

Són els roders, lladres que per camins i senders, desposseïen els viatgers de les seues bosses i, malauradament, a vegades també de la seua vida, unes històries que  ens parlen de “Pep de la Tenda” i Sauret Bononat, roders de Tavernes i de les seues malifetes, sense oblidar altres veïns vallers amb el mateix “ofici” de lladres de camí ral com el “Rullet”, “el Besó” i “el Trompa”.

L'acte es va convertit de manera indirecta en una lliçó d’història local i de la Valldigna en temps convulsos del destronament d'Isabel II, el Sexenni Democràtic amb la constitució de les Juntes Revolucionàries i milícies, que repartien armes entre la població. La inseguretat i la por als lladres era tan gran que, hi havia vigilància en la torre de l’església dels forasters que entraven a Tavernes i guardes a les muntanyes de Bellavista i del Ràfol per a controlar els accessos des d'Alzira i Gandia.  

 

Al costat de les protestes per les quintes, on els rics pagaven per a lliurar-se de la mili i els pobres no podien i eren enviats a una més que possible mort. Revoltats pel destí de manera novel·lada i gràcies a l’escriptura aparentment senzilla, però culta, acurada i d'estil entenedors de Lourdes Boïgues, ens confecciona un retrat notable i ben documentat de Tavernes i la Valldigna del segle XIX.

Per acabar l’acte, es va establir un diàleg entre Jaume Talens i Lourdes Boïgues seguint l’esquema de pregunta-resposta que ens va permetre acostar-nos al món vital de l’autora, al silenciós treball de documentació i lectura per escriure després l'obra, a com es creen els personatges que són reals, existiren, encara que l’autora use el recurs de novel·la històrica per fer-los ara nostres... En resum, un poc més d’una hora de cultura, d’història i d’aprofundir en la nostra Valldigna.

Cinc marxadors del Centre Excursionista formaran part de la Selecció Valenciana de marxa nòrdica

 

Ximo Talens, Marc Felis, Adriana Fons i Krystel Mansanet han estat triats per la Selecció Valenciana de Marxa Nòrdica en la categoria de edat escolar, per al campionat CESA (Campionat d'Espanya en Edat Escolar i per Seleccions Autonòmiques), que es celebrarà a Lorca el pròxim 25 d'octubre.

​D'altra banda,  Joan Talens ha estat seleccionat per la Selecció Valenciana de Marxa Nòrdica en la categoria absoluta per a competir en el Campionat d'Espanya de Marxa Nòrdica per CCAA, que també es celebrarà a Lorca.

​És la primera vegada que 5 membres del CETV formaran part de la Selecció Valenciana per a participar en els campionats d'Espanya en aquesta modalitat de marxa.

El Centre Excursionista repara i condiciona la Font de la Sangonera

  

Membres del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna han procedit a netejar i condicionar la Font de la Sangonera, en les Creus.

 

 El mal estat dels abeuradors feia necessària aquesta actuació perquè en les condicions que tenia la font, la seua aigua es perdia completament. Ara i gràcies al treball de condicionament i reparació de tota la font, el vas i la canaleta, es podrà omplir d'aigua i durant l'estiu molts animals podran aprofitar-la per a beure.

Muntanyencs del Centre Excursionista i Grup de Muntanya Valldigna han conerit l'Eriste Nord (3.031 m)

 

Després de deu hores de pedra i de silenci, el grup Pole-Pole del Centre Excursionista de Tavernes i del Grup de Muntanya Valldigna han conquerit l'Eriste Nord. Una ascensió exigent des del refugi de Viadós que reivindica la toponímia i la memòria dels camins pirinencs de la Guerra Civil i el contraban.

 Hi ha ascensions que es recorden pel cim. N'hi ha d'altres que es recorden per tot el que passa abans d'arribar-hi. L'activitat del Centre Excursionista de Tavernes i el Grup de Muntanya Valldigna als Eristes, amb eixida i retorn al refugi de Viadós, ha sigut una d'aquestes: 10 hores exigents físicament i tècnicament, on els últims metres no es regalen —pedrera, roca solta, fortes pendents, passos on cal usar les mans i una baixada que obliga a mantindre l'atenció fins pràcticament l'últim tram.

 

 

 DONAR VEU A LES MUNTANYES

Però l'objectiu de Pole-Pole no és només explicar que s'ha fet un cim, sinó també donar veu a la muntanya. I això significa escoltar els seus noms.

Aquesta activitat no ha sigut només una ascensió de 3.031 metres. Ha sigut caminar per la vall de Chistau, eixir de Viadós, remuntar la Ribereta, passar per Millares, mirar cap a Leners, entrar en l'àmbit de Bagüeña i Bagüeñola, superar el Coll de Millares i arribar a l'Eriste Nord. I després tornar. Amb cansament. Amb respecte. I amb la sensació que encara queden moltes preguntes per respondre.

Perquè aquesta és la proposta de Pole-Pole: no volem només pujar les muntanyes. Volem saber com es diuen, què ens conten els seus noms, qui les va recórrer abans que nosaltres. Perquè una muntanya no comença quan arriba el muntanyenc. Ja porta segles parlant.

 

VIADÓS, CHISTAU I LA RIBERETA: COMENÇA EL CAMÍ

L'expedició va fer nit al refugi de Viadós, a uns 1.740 metres, a les Bordes de Viadós, dins de la vall de Chistau. El refugi forma part de la història humana d'aquest paisatge: el va construir el 1952 Joaquín Cazcarra, ramader de Gistaín, al costat d'una borda familiar, i va començar la seua activitat com a refugi guardat el 1957.

Però el nom de Viadós ens obliga a mirar més enllà. La toponímia conserva variants com Viladós i formes històriques com Viadors. Un estudi recent sobre la toponímia de Gistaín apunta, entre altres possibilitats, cap a una hipotètica Via de Ors, "via de l'or", vinculada a una antiga tradició sobre una possible mina d'or a la zona.

Des de Viadós, el camí segueix el GR-11.2 i remunta el barranc de la Ribereta, primer entre prats i després pel bosc, fins que la vegetació desapareix i la muntanya mostra el seu rostre més abrupte. Ací apareix una altra part del vocabulari de la muntanya: Ribereta, las Tuertas, Millars, Leners, Bagüeña… paraules que durant generacions han servit per orientar-se i identificar pastures, barrancs, passos i aigües.

 ERISTE, LA MUNTANYA DE DOS NOMS

L'objectiu principal era l'Eriste Nord, de 3.031 metres, conegut també com a Beraldi i relacionat amb la denominació Bagüeñola Nord. Però, abans d'arribar-hi, hi ha una pregunta pendent: què significa Eriste? El topònim presenta també la forma Grist, i l'estudi lingüístic de José Antonio Saura planteja una possible procedència vascònica, relacionada amb harizti, "robleda": dues muntanyes de nom, un sol cim, i encara cap resposta definitiva.

DEIXEM EL BOSC I COMENÇA LA PEDRERA

A partir dels 2.300 metres, el terreny amable desapareix i comença una pedrera interminable, amb trams de roca completament inestable. Cal buscar constantment el millor pas, assegurar cada trepitjada i evitar que el terreny es desfaça baix els peus.

Per  davant  apareix  el  Coll  de  Millares,  al  voltant  dels  2.800-2.860  metres  segons  les cartografies, abans de la pujada definitiva. I ací la toponímia torna a parlar: Millares o Millars, amb denominacions com Ibón de Millares o Collada de Millares — un mateix territori, diferents formes de dir-lo.

DEL COLL AL CIM

Superat el Coll de Millares, comença una altra pedrera molt més vertical, amb trepades llargues i bastant exposades. Les fites són ben poques, i això obliga a orientar-se amb molta cura.

I després d'aquesta llarga progressió apareix finalment l'Eriste Nord. 3.031 metres. Beraldi. Bagüeñola Nord. Tres noms que ens recorden que un cim no és només una coordenada i una altitud: és també la història de les persones que l'han nomenat, cartografiat, recorregut i transmés.

 ELS CAMINS QUE PARLEN: GUERRA CIVIL, EXILI I CONTRABAN

Durant segles, els passos pirinencs han servit per comunicar les dues bandes de la serralada. Però durant la Guerra Civil i la postguerra, aquells mateixos camins van adquirir altres significats: retirada, exili, contraban, vigilància i pas clandestí.

La memòria oral recollida a Gistaín conserva testimonis de persones que travessaven la frontera per treballar a França i que aprofitaven aquests desplaçaments per transportar productes de contraban, sovint sense documentació i evitant els controls de carabiners o de la Guàrdia Civil. Es recorda també una antiga caseta de vigilància pròxima a l'Hospital de Gistaín, i el pas dels maquis per aquests mateixos camins durant la repressió de la postguerra.

Per a Pole-Pole, aquest bloc no és un afegit. És part essencial de la història de la muntanya. Escoltar els seus noms és també escoltar les veus que els van dir en veu baixa.

 

 

LA BAIXADA: QUAN EL CIM ENCARA NO ÉS EL FINAL

Arribar al cim no va significar acabar l'activitat. La baixada va ser intensa i exigent, probablement el moment en què més calia mantindre la concentració: la forta pendent i el terreny descompost obligaven a controlar cada pas.

En lloc de desfer exactament el camí de pujada, el retorn va permetre rodejar l'Ibón de Millares abans de reprendre el GR-11.2 en direcció al refugi. Després de deu hores, el refugi tornava a aparéixer.

—«Aquesta muntanya no et regala res, ni tan sols a la baixada», comentava un dels participants ja al refugi. «Però és eixa exigència la que la fa diferent.»

 

Remés per POLE-POLE