L'enderrocament de les naus de Federico Giner SA s'emporta més de 100 anys de la història industrial i laboral de Tavernes (1ª PART)

 

 

 

La piqueta s'emporta més de 100 anys de la història de Tavernes. Realment la desfeta de Federico Giner SA va començar fa uns anys i ara arriba ja al final definitiu, amb la desaparició de les darreres naus que han vist esforços, treballs, il·lusions, progrés i no només dels treballadors i treballadores o dels empresaris, sinó de tot Tavernes. Perquè per damunt de tot, Federico Giner SA ha estat sempre, sempre una empresa de Tavernes, arrelada a Tavernes i col·laboradora amb el progrés i modernització de la ciutat. Per damunt dels problemes que va patir els darrers anys. 

 

Som en el 2023 a més de cent anys d'ençà la seua fundació. Es va fundar en l'any 1910 i, després de diverses etapes (república, guerra civil...), es va especialitzar en el mobiliari escolar. El món de l'educació li deu molt a Federico Giner SA, a tots els nivells educatius, des de guarderies, a l'Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, FP, EM i Universitats i donant solucions concretes i satisfactòries a espais comuns dels centres com a biblioteques, sales d'actes, despatxos, sales d'espera, laboratoris, cafeteries, entre altres, fent sempre més agradós el treball dels alumnes i professionals amb la qualitat i disseny ergonòmic del seu mobiliari.

 

 

 

 

Una empresa que va fer una gran aposta pel món de l'educació, però també una aposta per la modernització i l'ocupació a Tavernes, amb productes amb qualitat, robustesa, seguretat i funcionalitat del mobiliari escolar, assegurada a través dels múltiples assajos als quals eren sotmesos tots els prototips i que permeten a l'empresa oferir una garantia en els seus productes.

 

Els controls de qualitat duts a cap al laboratori d'Ergonomía de l'Institut de Biomecànica de Valencia (IBV) i per l'Institut Tecnològic del Moble, Embalatge i Afins (AIDIMA), del qual va ser membre fundador el 1984 i que va presidir durant 25 anys, aíxi com a president de la Fira Internacional del Moble. Tota una institució que va donar fama, renom i coneixença del nom de Tavernes a tot arreu de l'estat i en molts països europeus.

 

 

 

 

 

 

 

El pas inexorable del temps s'enduu moltes vivències, moltes realitats. Primer van ser les naus i instal·lacions del carrer Sant Josep, Sant Pere i Papa Joan XXIII, convertides en solars on s'han edificat habitatges, però també amb un futur incert en pertànyer encara grans solars a la Sareb, tot i que ara l'Ajuntament ha aconseguit que tinguen un ús social.

 

Aquesta setmana s'enderroquen les naus que ampliaren la factoria, tot un model de desenvolupament harmònic amb la ciutat, amb una disposició al davant de zona enjardinada com a pantalla separadora de la carretera i d'anul·lació de sorolls. Fa uns mesos que s'estava treballant amb l'eliminació de l'amiant del sostre i aquesta setmana, la piqueta ha enderrocat el més i millor símbol del desenvolupament industrial de Tavernes dels anys 1950 fins als 1980, i que malauradament ha desaparegut. 

 

 

Factoria inicial als carrers Sant Josep i Sant Pere

Ampliació de la factoria dècada dels 1980

 

 

 

  

Les naus abans de l'enderrocament

 

 

Amb l'enderrocament de les darrers naus de Federico Giner SA desapareix també part d'un llegat cultural, històric i laboral de Tavernes, tot i que centenars de treballadors i treballadores el guardaran en la memòria.

 

La regeneració de la Goleta pot ser no acomplesca les previsions perquè l'Audiencia Nacional ha acceptat un recurs contra l'extracció d'arena de Cullera

Hi haurà o no solució al problema de la Goleta?

 

L'Audiència Nacional ha admés a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat per Ecologistes en Acció contra l'extracció d'arena del banc situat enfront de la costa de Cullera per a la regeneració de platges del País Valencià per falta d'autorització administrativa.

Fins a ací la notícia àmpliament publicada en mitjans com Levante-EMV, La Vanguardia, Las Provincias, La Razón... Recordem que les platges del Saler i la Garrofera, al sud de València, i actualment Les Deveses de Dénia (Alacant) han estat o són objecte de regeneració amb arena del fons de la mar de Cullera i també està prevista una actuació similar a la platja de Sant Joan d'Alacant.

I no solament són eixes platges. El projecte del MITECO (Ministeri de Transició Ecològica) com ací hem vingut publicant àmpliament els darrers mesos contempla  per a la regeneració de la Goleta i les platges del Brosquil, la reposició d'arena d'eixe banc submarí de Cullera.

 

Zona a regenerar en la Goleta i Brosquil, segons el projecte

 

Cal recordar que el passat estiu va acabar el termini d'al·legacions i per ara no s'ha sabut res de nou del projecte, només l'afirmació de la Delegada del Govern, Pilar Bernabé, acompanyada de l'alcaldessa Lara Romero, que tot el projecte estaria acabat per a l'any 2026. Però.... la decisió de l'Audiència Nacional suposa noves traves quan als temps previstos.

A la Goleta es preveu l'ús d'un volum d'arena de 823.226,61 m³ procedent del jaciment marí de Cullera, per tal de regenerar  un ample en la costa de la Goleta sobre els  50 m. i no es contempla cap escull submarí per retindre l'arena. 

 

Estudi i projecte de la Politècnica de València de les platges valleres

 

El projecte triat pel MITECO, acceptat pel PSOE local, no és ben vist per algunes entitats i partits com Compromís, per la falta d'esculls soterrats que retinguen l'arena en una mar oberta com la nostra. I no cal dir què passa amb els temporals. No obstant, el projecte encomanat per l'Ajuntament a la Universitat Politècnica de València (i sempre rebutjat pel MITECO i pel PSOE local) contemplava  uns esculls que, una vegada instal·lats, no necessiten cap manteniment.

.

La regeneració del juny del 2023 arrossegada per un temporal només acabada

 

 On està ara el problema?

El projecte de regeneració, que contempla extraure un total de 66'4 milions de metres cúbics per a les platges, va ser sotmés a informació pública el juliol del 2022 i encara no té finalitzada l'avaluació ambiental. No té l'autorització administrativa de l'autoritat substantiva, segons Ecologistes en Acció, que en denunciar aquesta "irregularitat"  es va iniciar un procediment judicial en els jutjats de Sueca (València), encara obert.

La Direcció General de la Costa i la Mar, pertanyent al MITECO va contestar a l'octubre al requeriment previ al cessament de les obres "admetent" que el projecte d'extracció d'arena dels fons marins no tenia encara el vistiplau ambiental, encara que sí que disposaven de les declaracions d'Impacte Ambiental (DIA). 

 

 

Regeneració platges del sud de València

 
Però Ecologistes en Acció precisa que la Direcció General "ometia que eixes DIA estaven condicionades a la DIA del projecte d'extracció d'arena, que encara no s'ha publicat", per la qual cosa va presentar un recurs contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional per la realització d'unes "obres il·legals" per part de l'administració.

 

Ahir es va encentre l'arbre de Nadal del passeig del País Valencià

 

 

L'arbre de Nadal instal·lat en el passeig País Valencià, i del qual podeu observar una vista general en la fotografia superior,  ja llueix amb tota la seua il·luminació. Ahir de vesprada va tindre lloc l'encesa d'aquest monumental arbre nadalenc, confeccionat un any més pels alumnes i usuaris del Centre Ocupacional Fundació Integra Valldigna, en un acte que va estar presidit per les autoritats locals, amb l'assistència de molts veïns i veïnes.

 

 

 

 

 

L'arbre ha estat confeccionat en els tallers de la fundació dins de les activitats programades i que cerquen una millora de la qualitat de vida dels usuaris, potenciar les seues capacitats i fer una preparació per a la incorporació a la vida laboral. L'arbre, com ve essent tradicional, ha estat confeccionat a partir de materials reciclats i està decorat amb diversos motius nadalencs.

 

 

La Coral Marinyén, dirigida en aquesta ocasió per Jordi Lledó, ens va recordar el temps nadalenc que s'acosta amb la interpretació de diverses nadales tradicionals (Adeste fideles, Joia en el Món, Siyhamba...) amb la qual cosa el passeig va viure moments d'alegria.

 

 

 

L'arbre de Nadal, conjuntament amb la il·luminació general de diversos punts del casc urbà i de la platja, donen una ambient festiu i de color a la ciutat, premonitori del gaudi de les pròximes festes.

Tavernes ja ha encés l'enllumenat de Nadal

Tavernes ja llueix el seu enllumenat nadalenc, tant al poble com a la platja, després de la gran tasca duta a cap per la secció d'electricitat de la Brigada Municipal que dirigeix el regidor de Compromís, José Enrique Cuñat. 

 

Tal com vam publicar en el seu moment, la brigada municipal va iniciar els treball d'instal·lació de l'enllumenat a mitjan mes de novembre perquè tot estigués a punt per aquesta setmana festiva,  amb les festes de la Constitució i Puríssima, i que són com un pòrtic de Nadal.

 

 

 

 

 

 

 

Els diversos models models d'il·luminació que s'han fet servir enguany i que consten de cartells de figures il·luminades de motius nadalencs en el Pavelló Municipal, Casa de la Cultura i dissenys de llums per als 130 fanals en el carrer Major, passeig Colón, passeig del País Valencià i plaça Major, així com parcs infantils, tant del nucli urbà com de la platja, amb l'avinguda de la Marina il·luminada i diversos punts en la urbanització, tal com es pot  vore en unes primeres fotografies que publiquem. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 El regidor de Compromís va confirmar que enguany s'anava a augmentar els punts de lluminàries en el casc urbà i la platja perquè es volia que la il·luminació nadalenca arribe a mes punts de la ciutat, al temps que explicava que els llums emprats són de tecnologia led per reduir el consum en favor de la sostenibilitat. 

 i que siga més sostenible.

El nou enllumenat nadalenc arriba amb els desitjos d'un bon Nadal a tots els vallers i valleres, i una esperança de pau i acabament dels conflictes bèl·lics que tan desassossec ens estan causant aquestes darreres setmanes.

 

 

El CEIP Magraner celebra el Dia Internacional de la Diversitat Funcional amb múltiples activitats educatives

El CEIP Magraner,  Centre Educatiu Promotor de l'Activitat Física i l'Esport i centre UNESCO, ha finalitat una setmana de gran activitat per tal de celebrar el Dia Internacional de la Diversitat Funcional, que es commemora cada any el 3 de desembre.

Les activitats educatives per donar a conéixer aquesta diada i conscienciejar als alumnes i demés membres de la comunitat educativa del centre han treballat a més de les explicacions  diversos esports adaptats  i han visualitzat un vídeo de Miguel Ángel Navarro Riofrio on l'atleta explicava  com és el seu dia a dia com a esportista de natació adaptat després de patir una amioplàsia muscular congènita. 

 

 

Dins de les activitats a l’àrea d’Educació Física, Fran Chordà,  com a jugador i coordinador del Club de Bàsquet del Petraher, del barri de Patraix (València), va portar a cap una activitat de bàsquet adaptat. 

El valler Fran Chordà, que estava acompanyat per la seua família va explicar que la seua paraplegia li va vindre en l'adolescència per una esclerosis que li va afectar la medul·la espinal, però això no li ha impedit poder practicar aquest el basquet. La Regidora d’Educació, Encar Mifsud, va donar suport amb la seua presència a les activitats desenvolupades.

 

 

L’alumnat del CEIP Magraner, per tercer any consecutiu, va gaudir molt al llarg de la setmana organitzada per celebrar el Dia Internacional de la Diversitat Funcional, commemoració que va resultar plena de noves experiències i de desenvolupament de l’empatia a través de les diferents activitats programades per treballar la diversitats funcional.

Remés

 

El PP assegura al veïnat de "Camí Reial" que la Generalitat autoritzarà les reparacions dels danys dels temporals

 

Els veïns de l'edificació "Camí Reial" en la platja de la Goleta podran resoldre els problemes que pateixen des del temporal Glòria i efectuar obres de reparació en la finca, sobre totes les destrosses causades tant pel temporal Glòria com altres posteriors que han afectat a zones d'aparcament, terresses i jardins.

La portaveu del PP, Eva Palomares, així els ho comunica en un escrit en el seu Facebook, en el qual assegura que "el nou govern de la Generalitat coneix de prop el greu problema que, amb temporals com el Glòria va tindre el veïnat de Camí Real". I afig que "tal com m’han comunicat de la Conselleria, ara ja poden continuar avant i resoldre el problema estructural que l’anterior govern no deixava resoldre".

La portaveu popular critica el govern anterior del Botànic, del qual diu que "va donar l’esquena als propietaris, els va bloquejar que pogueren posar una solució". 

 

 

 

Sobre aquestes possibles obres, i atesa l'afecció del domini maritimo-terrestre, la llei 2/2013 de protecció i sostenible del litoral de Costes vigent assenyala que "a les construccions existents, amb caràcter general, podran realitzar-se obres de reparació, millora, consolidació i modernització sempre que no impliquen augment de volum, altura ni superfície de les construccions existents i sense que l'increment de valor que puga ser tingut en compte a efectes expropiatoris".

També indica que les obres han de suposar una millora de l'eficiència energètica i emprar mecanismes d'estalvi d'aigua, qüestions que haurà de presentar el propietari mitjançant una declaració responsable davant l'òrgan competent. Si les obres afecten jardins o espais verds, seran autoritzades sempre que s'empren mecanismes, sistemes, instal·lacions i equipaments individuals o col·lectius que suposen un estalvi efectiu en el consum d'aigua, com ara l'ús d'aigües regenerades o aigües de pluja emmagatzemades.

 

 

El nou govern valencià podria intervindre en la resolució i aprovació d'aquestes obres de reparació perquè la llei assenyala que "l'autorització  administrativa l'atorga la Comunitat Autònoma que, amb caràcter previ a la seua resolució, ha de sol·licitar informe de l'Administració de l'Estat, quant a la delimitació del límit interior de la ribera de la mar, línia de partió, manteniment de les servituds de trànsit i accés a la mar i incidència de les construccions i de les activitats que les mateixes generen sobre la integritat del domini públic".