Se sol dir que per la boca mor el peix...

Portada del projecte

•  "I convé aclarir una qüestió fonamental: no hi ha cap projecte redactat. El que existeix és una memòria amb descripcions, una declaració d’intencions, però no un projecte tècnic executable. Per tant, informe’s bé, perquè li van vendre una idea que no es correspon amb la realitat. Si disposa d’eixe projecte del qual parla, traure’l a la llum seria el més aclaridor".

És un fragment de la resposta que ens va donar, en la xarxa, el passat 29 de desembre arran d'una notícia que ací publicàvem eixe dia i que podeu llegir en aquest enllaç. Deixant a banda temes i desqualificacions personals que conté l'escrit, i seguint el nostre costum, no anem a entrar ni anem a respondre amb temes personals, tot i que coneixem l'autoria del text. Ara, el que no podem acceptar és que ens acuse d'informar malament, de dir mentires i no correspondre el que diem amb la realitat, etc i etc. 

 

Els fets 

 

El 9-11-2022 l'Ajuntament va licitar en la PCSP el projecte denominat 1a Fase, que vam baixar en pdf, i diu en la licitació: "El ayuntamiento de Tavernes, ha considerado necesario realizar las obras cuyo presupuesto ascendería a un presupuesto de ejecución material de una cantidad aproximada de 325.000 € (sin IVA). El Plan de Inversiones 2020-2021 de la Diputación provincial de Valencia contempla la ejecución de esta primera fase que consistirá en el vallado del recinto y en la habilitación de parte de las áreas destinadas a acoger el centro de actividades del espacio de arqueología de la “Cova del Bolomor”...".

Ací aportem la captura de l'anunci de licitació. 

 

 

I preguntem: ¿pot un ajuntament licitar per fases un projecte, sense tindre el projecte inicial global aprovat i valorat? ¿Exigeix la normativa de contractes públics un projecte complet i supervisat abans de la licitació, inclús si es divideix per fases? ¿La licitació per fases exigeix un projecte global que detalle les actuacions amb pressupostos i memòries?

Suposem que els lectors/lectores ja coneixen la resposta.  Com hem vist, l'Ajuntament va licitar la primera fase, i deduïm que ho faria amb les condicions legals i disposant d'un projecte com calia. Per tant, blanc i en botella...

Projecte sí, projecte no 

Sobre si disposem o no del projecte: Vostés que ens lligen de fa 17 anys que creuen? Ja saben que no som amics de traure informacions no contrastades i veritables. Però en aquest cas, només donarem alguns detalls, perquè... traure'l a la llum ací complet!!! Són 492 pàgines totals de redacció en pdf, 49'4 MB d'arxiu. Us oferim l'index general

 

  

Aquest índex general, com veieu, no és cap simple memòria, o unes declaracions d'intencions o cap projecte executable. Més quan llegim les 492 pàgines farcides de documents tècnics d'execució d'obres, plànols, etc... és a dir, ni més ni menys que tot un projecte complet, allò que contenen tots els projectes de l'Ajuntament, molts dels quals hem vist licitats en la PCSP i dels quals portem anys informant. Si alguna persona encara en té de dubtes que el demane per escrit a l'Ajuntament, perquè si no anem errats són documents públics.

Nosaltres simplement, per tal de deixar clara l'existència del projecte, us oferirem també algunes captures. La primera és el resum valoratiu de tot el projecte, o siga la fase 1 i la fase 2 que integren el projecte global.

 

 

I acabem, per no fer-ho massa llarg, amb la còpia d'alguns plànols (pluvials, electricitat, rec de degoteig, instal·lacions... ) que conté el projecte:

 

Nota: Cal saber que la licitació del 2022 va quedar deserta: era l'època del fort augment de preus i sembla ser que els preus inicials es van quedar desfasats. L'any 2023 Compromís va consignar dins del romanent de tresoreria els diners per a executar totalment el projecte. Només calia licitar i executar. El juliol del 2023, la nova alcaldia decidia eliminar el projecte de les inversions municipals previstes.

 

Un proyecto de obras para licitación municipal debe contener

documentación técnica exhaustiva (memoria, planos, presupuesto detallado, pliego de prescripciones técnicas, plan de obra, estudio de seguridad y salud, estudio geotécnico si aplica) que defina, valore y permita ejecutar las obras, además de la documentación administrativa y del expediente de contratación (memoria justificativa, resolución de aprobación del proyecto y del expediente, acreditación de crédito, pliego de cláusulas administrativas), asegurando la viabilidad y transparencia del proceso, incluyendo la supervisión y el replanteo. 

Componentes Clave del Proyecto de Obras

1. Memoria: Descripción del objeto, justificación de necesidades, normativa aplicable y resumen del presupuesto.
2. Planos: De conjunto y detalle, para una clara comprensión de la obra.
3. Pliego de Prescripciones Técnicas Particulares (PPTP): Condiciones técnicas que deben cumplir los materiales y la ejecución.
4. Presupuesto: Detalle de los costes, incluyendo mediciones y precios unitarios.
5. Programa de Desarrollo de los Trabajos (Plan de Obra): Secuencia y plazos de ejecución.
6. Estudio de Seguridad y Salud (o Básico): Medidas preventivas para proteger a los trabajadores, fundamental y obligatorio.
7. Estudio Geotécnico: Si la naturaleza de la obra lo requiere.
8. Informes y Estudios Previos: Los necesarios para la correcta definición del contrato. 

 

El Centre Excursionista organitza per dissabte el "Trail les Creus"

 

El Centre Excursionista de Tavernes organitza per a dissabte, dia 28 de febrer, el "Trail Les Creus",  una prova esportiva que disposarà de dues curses i una marxa de  regularitat (marxa senderista) per a qualsevol tipus de públic. 

Les tres proves són el trail de 22 km amb 1.250 m. de desnivell positiu, el sprint trail de 12 km 60m. de desnivell positiu i la marxa de regularitat de 10 km amb 590 m. de desnivell positiu. L'eixida serà des del País Valencià a les 8'20 hores el trail, el sprint trail a les 9 hores i la marxa de regularitat a les 9'10 hores.  L'arribada serà al mateix lloc.

Actualment hi ha inscrits 700 participants per a unes proves que seguiran el trajecte de muntanya de Les Creus, i passaran pels paratges camí dels Borregos, Amoladora, Sangonera, alt de Les Creus, Fontetes de Cantus, Racó Joana, Massalari i Granata. 

 

 

Es disposarà de quatre avituallaments en tot el recorregut i es comptarà amb més 145 voluntaris que estaran en punts de la muntanya i de poble: 1 en mur de defensa, 2 Massalari, 3 Sangonera i 4 Passeig País Valencià. També hi hauran voluntaris en els controls per tot el recorregut.

Per a la seguretat dels participants es compta amb la col·laboració de la Policia Local, Protecció Civil i servei d'ambulància, metge i ATS.

Tres espigons a Cullera per acabar amb les platges de Tavermes? El catedràtic Medina (UPV) afirma que els espigons perjudiquen les platges al sud, les de Tavernes

  

Josep Medina, catedràtic de la Universitat Politècnica de València des del 1993, doctor enginyer de Camins, Canals i Ports i director del Laboratori de Ports i Costes de la UPV ha afirmat que "no es partidario de la construcción de espigones porque este tipo de obras solo cambia el problema de lugar. Lo soluciona en un lugar, pero lo traslada a otro", segons publica avui el diari Levante-EMV.

Medina fa insistència en el fet que ací hem publicat i repetit moltes vegades: l'execució de dics i espigons sempre agreuja les platges ubicades al sud. I en la nostra veïna Cullera, com vam publicar en el seu moment, per regenerar la seua costa el MITECO executarà no un sinó tres espigons de 95, 280 i 222 metres per protegir el Marenyet i l’Estany, que suposadament van a agreujar la situació del litoral del sud, vaja  ni mes ni menys que la costa de Tavernes.

I el  Ministerio de la Transición Ecologica (Miteco) en els documents del projecte de regeneració de les platges de Tavernes i en parlar de l'alternativa 4, que és la que tria afirma: “es (l'Alternativa 4) la que más afecta a las playas del sur de la actuación, favorece las playas del norte, no evita la erosión de la parte norte del tramo de estudio, no estabiliza el sistema en la parte central, no protege las zonas críticas de los temporales...”.  

Perquè no "ataca" les causes principals del problema: la falta d’aportació d’àrids a les platges per culpa de les infraestructures rígides creades més al nord. El mateix Ministeri ho reconeix:  “La construcción en los años 50 y posterior ampliación en los años 80 de los espigones de encauzamiento de la desembocadura del Júcar, que generó una interrupción de la dinámica litoral provocando un déficit sedimentario en las playas situadas al sur, dando como resultado una onda erosiva sedimentaria que se ha ido propagando hacia el sur, llegando a alcanzar la playa de la Goleta”. 

 I si no volies caldo, dos tasses en 1980 i ara tres tasses més d'afegitó en el 2026.

L'espigo del Xúquer a Cullera amb l'efecte barrera, acumula arena al nord però no deixa regenerar les platges del sud, el Brosquil i la Goleta

La imatge de dalt ho deixa ben clar: l'espigó acumula arena al nord, cada dia hi ha més platja, però fixeu-vos al sud com s'estreta la franja d'arena fins a desapareixer més tard al Brosquil i Tavernes. I aquesta fotografia, que hem publicat moltes vegades, ja té bastants anys, cosa que fa suposar ara seria pitjor el que voriem en una nova fotografia. 

 Medina ho deixa clar en el diari: Col·locar espigons en unes platges per fer malbé les altres, perquè frenen el trasllat de sediments, a més dels embassaments que retenen sediments dels rius o els mateixos ports que també són barreres al transports dels sediments marins cap al sud.

La solució que aporta és aportar l'arena que realment cal, entre 3 i 4 milions de  metres cúbics del banc enfront de Cullera. Eixa xifra contrasta amb el projecte triat pel Miteco (Alternativa 4) amb cost de 16 milions (sense IVA) preus de fa 3 anys per a la regeneració de les platges del Brosquil i Goleta, 2100 metres de longitud,  i un termini de 10 mesos quan s'adjudique.

Imatge del projecte Alternativa 4. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora

 Eixa alternativa preveu la construcció d'un espigó en el límit entre la platja del Brosquil nord i el Brosquil sud (terme de Cullera), la prolongació de l'espigó al sud de La Goleta (35 metres més de l'actual, canal de San Pablo) i abocament de 823.226,61 m³ en total (la meitat seria a la Goleta de Tavernes), molt lluny del que apunta el catedràtic de la UPV, que considera que cal abocar entre 4 i 5 vegades més d'arena de la que diu el Miteco. 

 

 

 

Regeneració del Saler (2023) Més de 3 milions de m3 d'arena abocada. Fotografies pròpies

Sobre les aportacions que se solen fer des de fa anys i que acaben en el fons de la mar afirma que aportar 40.000 o  60.000 m3 és una ridiculesa i cal anar pensant en la regeneració del Saler del 2023  on s'abocaren més de tres milions de metros cúbics, si es pretén que dure dècades. 

Relat III (C): Es clouen les parpelles

 

 

Relat III (c)

Es clouen les parpelles

Més ençà d’aquells que havien conegut les trinxeres del front d’Aragó i ara practicaven el joc de l’emboscada als muntanyams d’enllà la gola del vedat i fins els marges del camí de les Vaques i el Brosquil, hi havia els que havien jurat bandera al generalíssim i es trobaven en plena etapa productiva de la vida els anys de glòria, grecs uns, romans aquests, i poques coses, en el fons, tenien en comú, tret de pertànyer a un mateix espai imaginari ocupat un temps pel ritme de les haques i els carros, immemorial, que s’adscrivia encara al fundacional en què moros i cristians coincidien a la vall a l’empara del senyor abat del monestir de la Valldigna, hereu i continuació dels de Poblet i Santes Creus, un món de la terra d’hortalisses i animals sacrificats segons ritus distints, musulmans els de la Xara, mesquita veïna de la fàbrica cristiana, una terra de secà a les serres del Buixcarró i les Agulles, d’oliveres i ametllers i de fruiterars escollits per les mans dels déus, nespreres i bresquilleres, préssecs i albercocs i a l’estiu els grandiosos melons d’Alger, vorejats sempre de ruscos d’abelles celestials que fornien de la matèria primera els indígenes per l’elaboració de les més suculentes menges de la mitja lluna, i l’arnadí i els dàtils, i les espècies aromàtiques que vestien els àpats, aquelles herbes de ressonàncies mediterrànies, olors procedents de l’orient de la mar, unes possessions terrenals transitades de portadors  de  noves de tota  mena, camí de la Costera o  les Riberes, de les Marines o la Costa

 

 

 

encara sovintejada de ràtzies morisques, queixosos pel record de les terres usurpades, arrabassades les maneres i manllevats els usos i els costums, ara arrecerats al nord d’Àfrica, a l’aixopluc dels antics pares omedes, una terra encara grega tot i que afaiçonada de tantes altres arrels, que mai s’hagués imaginat que el devenir dels temps l’abocaria a la més improductiva de totes les invasions, la dels forasters castellans que els anys de la glòria marcaven els temps dels Antonios, romans de mena, lliurats a les celebracions més eixelebrades, discontínues, aleatòries i forassenyades que la terra hagués pogut ni d’enfora imaginar, còmplices de les pretensioses aspiracions de la plèiade de goluts afamats en què es va convertir també un temps el poble de Roma, així els servidors públics i els botiguers de tota condició treballaven de calent perquè la nova truja de morros daurats es trobés com a ca seua, o millor, en tot cas, servida i assaonada per les mans fabrils que l’havien d’acontentar, i era la primera vegada que les costes de la mar grega es veien sobresaturades d’uns visitants l’única intenció dels quals era la de menysprear i fer malbé tot quant aquelles terres contenien fins a l’extinció de la fesomia i les coses pròpies que pogueren caracteritzar-la, una vertadera i desenfrenada gana per treure profit del paisatge i el temps, el ritme que les haques dels grecs havien pogut mantenir durant gairebé tota la seua existència.

Celebració del Dia de l'Arbre 2026

 

Avui, dia 7 de febrer, s'ha celebrat el Dia de l'Arbre amb una activitat organitzada per l'Ajuntament i que s'ha iniciat a les 9'30 h  en el Pavelló Municipal d'Esports, on ha tingut lloc la inscripció dels nombrosos participants. 

La repoblació estava prevista als voltants de Bolomor i l'eixida cap al pàrquing de la cova pel camí de l'Ombria Baixa, ha comptat en tot l'itinerari amb la col·laboració de la Policia Local i Protecció Civil. En l'esmentat pàrquing ja estava preparada la brigada de l'Ajuntament amb els pins, carrasques i xiprers, que s'havien de plantar.

 

El Centre Excursionista ha muntat una carpa en el pàrquing on han oferit a tots els participants, cafè, llet i infusions. L'activitat de repoblació ha tingut lloc després d'esmorzar i els participants han realitzat la tasca principalment al voltant del camí que puja a la cova del Bolomor.

Com a activitat complementària els participants han pogut gaudir d'una demostració de talla lítica i obtenció de foc a càrrec d'un membre de l'associació Bolomor.

L'activitat mediambiental ha finalitzat sense cap incidència

La vallera Ángeles Solanes presenta el seu programa a rectora de la Universitat de València en l'auditori de la Facultat de Medicina

La vallera Ángeles Solanes Corella, candidata a rectora de la Universitat de València, va celebrar ahir el acte central de campanya a l'auditori de la Facultat de Medicina, que estava pràcticament ple. La vallera va explicar el seu programa de govern a la que és la més antiga universitat valenciana, amb més de 500 anys d'història.

Les eleccions se celebraran el pròxim 3 de març i més de 50.000 docents i alumnes estan citats per a les votacions. L'acte d'ahir va ser una demostració del recolzament, la bona valoració i acceptació de la candidata vallera,  segons comentaris dels assistents.

 

 

Ángeles Solanes Corella es presenta amb un projecte basat en la modernització docent i el compromís amb els drets humans i la igualtat, i el treball constant per mantindre el lideratge a l'àmbit estatal i internacional (segona espanyola en el prestigiós rànquing de Shangai). Presenta una aposta clara per una universitat pública, moderna perquè siga un referent acadèmic, usant el prestigi històric com a plataforma de futur.

La nostra conciutadana aposta per un govern participatiu en la universitat, la digitalització com eina de reducció burocràtica que frena la docència i la investigació i situar les persones en el centre de la política universitària, amb plans d'estabilització i promoció professional, a més de la projecció europea de la institució per captar els nous talents i convertir la UV en un  referent davant els reptes d'aquest segle.

 

 

Ángeles Solanes Corella (Tavernes 1972) és catedràtica de Filosofia del Dret, i amb més de 30 anys de trajectòria professional ha impartit docència en grau, doctorat, màster oficial i títols propis. Amb  quatre sexennis d'investigació i un de transferència, lidera el grup d'investigació MULTIHURI i ha participat en múltiples projectes, a més d'haver publicat  27 llibres, 88 capítols de llibre i més de 70 articles científics en revistes nacionals i internacionals. En l'àmbit de la gestió, ha assumit diverses responsabilitats, entre les quals destaquen: vicerectora de Formació Permanent, Transformació Docent i Ocupació de la UV (2022-2025), vicedegana de Relacions Internacionals de la Facultat de Dret (2010-2018) i directora del Departament de Filosofia del Dret i Política (2019-2022).

Ha estat la primera dona presidenta del Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica del Ministeri d'Igualtat (2018-2020) i en el 2023 va rebre el premi del Consell Valencià de Cultura pel seu treball en la lluita per la igualtat de gènere. Forma part del comité assessor del CEETUM (el Canadà), de la Xarxa Amèrica Llatina, Àfrica, Europa i Carib (ALEC) i de la SEFJP. Actualment dirigeix l'Anuari de Filosofia del Dret, la revista més antiga en aquesta disciplina.

 

Enric Marco explica tot sobre l'eclipsi total de Sol del 12 d'agost en una xerrada molt interessant a la seu del Centre Excursionista

 

L'eclipsi de Sol que ens aguarda el mes d'agost interessa a molts veïns i veïnes, i ahir van demostrar l'interés que tenen per saber-ne tots els detalls. Així ho demostra la seua gran presència a la xarrada "L'eclipsi solar del 12 d'agost de 2026. Com podem veure'l de manera segura", a càrrec d'Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i veí del poble, amb una sala d'actes del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna completament plena. La conferència és una de les activitats de l'actual Setmana Muntanyera del CETV.

Marco explicà detalladament el fenomen astronòmic d'aquest pròxim estiu i el descriví com el millor espectacle que ens ofereix la natura. Des de fa més de 110 anys no s'ha observat mai un eclipsi solar total a la península Ibèrica. Per això és tan interessant que la nostra generació l'observe i gaudesca de l'eclipsi, ara que el podem veure des del País Valencià.

 

 

Un eclipsi solar (parcial o total) succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i cobreix totalment o parcialment el Sol vist des d’un punt concret de la superfície terrestre.  En el cas de l'eclipsi total, que serà visible a una part del territori peninsular, l’ombra de la Lluna enfosquirà una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre on la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada "banda de totalitat" que pot tindre milers de quilòmetres de llargària. Doncs estem de sort, ja que just en uns mesos, el 12 d’agost del 2026, gran part del nostre País Valencià es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de Sol.  

 

 

 

Enric Marco tot seguit es va centrar en les característiques de l'eclipsi de 12 d'agost. La banda fosca formada per l'ombra de la Lluna  entrarà per Galícia, passarà per Castellà-Lleó i Aragó fins arribar a la costa mediterrània. Ací la banda de totalitat de l'eclipsi abastarà des de Vilanova i la Geltrú al nord fins a Cullera al sud, amb la línia central en Peníscola.  Només dins d'aquesta banda es farà de nit, en eclipsar la Lluna al Sol. Per tant, com remarcà Marco, a Tavernes no es veurà l'eclipsi, encara que estiga ben prop de Cullera.  

 

A Tavernes la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol però eixe petit percentatge que falta és el que fa que no gaudirem d'un eclipsi completament total i, al punt màxim del fenomen vorem una finíssima línia del disc solar però suficient perquè no es faça de nit. Per tant a Tavernes no hi haurà eclipsi total de Sol com entenen els astrònoms. Si volem vore'l, haurem d'anar més al nord.

Dins d'un context més històric de divulgació científica, va explicar la percepció que tenien les civilitzacions antigues quan el Sol desapareixia tapat per la Lluna, amb els seus mites i explicacions del fenòmen. Així, a l'antiga Xina, per exemple, es deia que un drac celeste s'havia engolit el Sol i calia fer molt de soroll perquè l'expulsara i tornara la llum.

 

 Igualment va explicar com es produeixen els eclipsis solars i per què son tan rars. Com a metodologia d'explicació, i com si fos una classe d'astronomia, va fer servir un model a escala del sistema Terra-Lluna i Sol per a descriure les moviments que s'hi donen i les circumstàncies òptimes per a que la Lluna siga capaç de tapar el Sol.

També va explicar els mètodes segurs per veure el Sol sense danyar-se la vista i des de quins llocs seria millor desplaçar-se per poder gaudir del millor espectacle de la natura.

 Remés

Marxa senderista al Pla de les Foietes dins de les activitats del Centre Excursionista en la Setmana Muntayera

 

El Centre Excursionista de Tavernes (CETV) el passat diumenge de matí, dins de les activitats del 54 aniversari de l' entitat, va efectuar una marxa senderista al Pla de les Foietes. L'eixida va ser a les 8'30 hores de la plaça de l'escriptor Rafael Chirbes.

Inicialment hi havia programada, com és tradicional, la "Marxa Travessera" però l'oratge va aconsellar el canvi i, encara que no era el millor pel fort vent que ahir vam tindre, l'activitat va tindre un bon grup de participant, inclosos molts  membres de la secció infantil. 

 

El grup va esmorzar en les rodalies de la caseta d'Esther  van efectuar una visita a la caseta de Carbó. La tornada del més menuts va ser pel mateix lloc d'anada, per la senda de les Foietes, mentre la resta de participants va seguir per la senda de la Cadira, passat pel mirador, i baixant pel barranc de Cremades.En arribar al poble un dinar de germanor a la seu del CETV va servir per finalitzar aquesta activitat muntanyera.

S'adjudica la reurbanització de Marjaletes, obra subvencionada per Diputació amb un cost superior al mig milió d'euros

 

L'ajuntament ha adjudicat les obres de reurbanització d'una part de l'avinguda de Marjaletes, en concret la zona que comprèn des de la intersecció amb el carrer Imelda Altur fins a la rotonda del passeig Colom. L'adjudicatària ha estat l'empresa "Nerco Infraestructuras SL" per un import total (amb impostos) de 528.770 euros. Ha inclós en la seua oferta d'execució les millores de instal·lació de punt de manteniment de bicicletes i renovació de lluminàries. 

Aquesta és una de les obres subvencionades per la Diputació provincial dins del  Pla Obert d'Inversions 2024-2027, amb la qual cosa l'entitat provincial, com va ser l'any passat, continua com a motor de les grans obres de la ciutat. 

Les obres s'inclouen dins de la planificació prevista en el Pla Urbà d'Actuació Municipal de Tavernes (PUAM) amb la denominació de "Projecte del nou bulevard Marjaletes amb ampliació de voreres, enllumenat i vegetació. Implementar els criteris elaborats en el Pla de Mobilitat de Tavernes".  

 

El projecte contempla un termini d'execució de 6 mesos a partir de l'adjudicació i replanteig de l'obra.  La zona d'intervenció té una configuració principalment lineal d'uns 500 metres de longitud, per uns 9  metres d'amplària mitjana, entre la vorada de la vorera actual i el límit de les línies de l'expropiació.

El projecte el va iniciar Compromís en la passada legislatura gràcies i ha tingut un llarg procés administratiu derivat de l'obtenció dels terrenys. Cal saber que el col·lector que travessa la zona fins al riu Vaca es va construir l’any 1993, i l'Ajuntament disposa de la servitud d’aqüeducte subterrània, però calia expropiar els terrenys que hi ha damunt del col·lector, per adquirir la resta del dret de propietat i poder executar l'obra. 

 

 

El bulevard Marjaletes

 

El projecte de "Bulevar Marjaletes", iniciat i redactat per Compromís en la passada legislatura i del qual podem observar un esquema. La zona d'intervenció té uns 500 metres de longitud, per uns 9,0 metres d'amplària mitjana, entre la vorera actual i el límit de les línies d'expropiacions. Com hem dit, l'actuació es delimita al nord per la intersecció del carrer Imelda Altur i l'avinguda de Marjaletes i al sud la rotonda del final del passeig Colom i a l'est pel límit d'expropiacions, uns 9 m aproximadament des de la vorera actual de l'avinguda. 

 

La reurbanització reposarà l’arbratge, i el bulevard disposarà d'una nova zona enjardinada com a separació del carril-bici, al temps que s’instal·larà nou mobiliari i nou enllumenat públic. Amb aquest objectiu, a l’extrem d’aquesta nova vorera es plantarà una segona filera d’arbres, d’espècies compatibles i sense problemes d’arrels, amb la qual cosa al final hi haurà doble quantitat d'arbres per donar ombra. S'adequarà un recorregut accessible per als vianants amb una reforma de les voreres per a millorar l'accessibilitat segons la normativa actual.

Una subvenció del Ministeri de Joventut de 300.000 euros facilita obres de millora en els jocs infantils de la platja

L'Ajuntament ha adjudicat les obres del projecte "Suministre, instal·lació, reparació i adequació de les zones de jocs infantils en la platja afectades per la DANA. Aquesta obra, que s'ha dividit en 3 lots a l'hora de l'adjudicació, s'executa gràcies a la subvenció rebuda de 300.000 euros del Ministeri de Joventut. 

Segons el plec de condicions: "La instal·lació i manteniment del parcs infantils és una inversió necessària per fomentar el benestar i el desenvolupament dels xiquets del poble. Aquests espais promouen l’activitat física, la socialització i el joc a l’aire lliure, elements essencials per a una infància saludable. A més, creen punts de trobada per a les famílies i afavoreixen la convivència veïnal. Un parc infantil modern i segur dona vida als espais públics i fa el municipi més atractiu per a les noves generacions. En definitiva, és una inversió en salut, educació i futur comunitari".

Núm. Lot: 1 
Objecte del Contracte: Jocs infantils i paviments
Adjudicatari: Fisamar Urban S.L.Import total (amb impostos) 82.842,65 EUR.

Núm. Lot: 2 
Objecte del Contracte: Marquesines, refugis climàtics
Adjudicatari: Grup Costa Blanca HTS SL
Adjudicació: Import total (amb impostos) 95.348 EUR.

Núm. Lot: 3 
Objecte del Contracte: Jocs d'aigua
Adjudicatari: Vòrtex Estructures Aquàtiques S.L.
Adjudicació: Import total  (amb impostos) 86.484,75 EUR.

I no hauria estat millor així, amb l'escut com cal de Valldigna?

L'ajuntament de Simat ha anunciat en el seu Facebook que la celebració enguany del Dia de la Valldigna serà el 21 i 22 de març, dissabte i diumenge respectivament. Fins a ací, res a dir.

Però que use un cartell on es veuen un estendards medievals  amb les armes de Castella i Lleó...! Impropi d'un ajuntament valencià, de la Valldigna, i un atac a la realitat històrica de la nostra comarca, a no ser que ens han volgut recordar que Felip V "por justo derecho de conquista" ens va imposar lleis castellanes, administració castellana, ens va eliminar-prohibir els nostres Furs i ens va obligar a usar el castellà. Vaja com una colònia!

L'escut de Valldigna està profusament plasmat tant en els escuts del creuer del monestir, com en altres esculpits en pedra, per exemple a la porta de la sagristia o la façana de la Mare de Déu de Gràcia: Una torre sobre les ones de la mar, recordant el privilegi que el nostre monarca fundador Jaume II el Just va donar a l'abadia de jurisdicció cinc milles mar endins, i al costat els atributs abacials: el bàcul i la mitra, i en alguns casos completats amb les quatre barres.

 

 

Dues imatges de l'escut de Valldigna al monestir, i que han adaptat els quatre pobles: 1r Damunt la porta de la sagristia; 2n A la façana de la capella de la Mare de Déu de Gràcia, ací al costat de la torre apareixen els atributs abacials, el bàcul i la mitra

La simbologia està plenament acceptada i adaptats pels quatre municipis de Valldigna en els seus escuts

 

 

L'estendard que figura en la imatge que ha publicat l'Ajuntament de Simat ens recorda massa èpoques passades, quan el nostre poble no tenia estatut propi i autonomia, i tot es veia sota el prisma i visió des de Castella. A no ser que encara volen que ens consideren com una colònia "por justo derecho de conquista".

I no cal estendre's més. 

L'ORATGE: Ratxes de vent moderat i algun que altre ruixat per als pròxims dies

 

El més de febrer comença amb temps molt inestable i AEMET (Agència Espanyola de Meteorologia) en la seua predicció contempla per als pròxims dies nous ruixats i fortes ratxes de vent en diferents punts del País Valencià. També hi ha avís groc, tot i que la nostra comarca no està afectada.

 

 "Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern està ací.” diu la dita popular i avui s'esperen pluges, o siga la Candelera plorarà i al País Valencià ho farà a partir del migdia, avançarà d’oest a est amb el pas de les hores, amb tempestes a l'interior i nord, però que arribaran també a la franja central del nostre territori.

Per avui dilluns AEMET ha activat l'avís groc a l'interior de València per fortes ratxes de vent fins de 70 km/h durant la segona meitat del dia amb fenòmens costaners a Alacant. L'avís estarà actiu a Alacant de 12 a 00 hores i a València de 18 a 00 hores.

El dia començarà amb cel molt nuvolós disminuint a poc nuvolós o clar al final del dia. S'esperen precipitacions a l'interior, i de forma més dispersa en zones del litoral i tendiran a remetre durant la vesprada. 

Demà dimarts, dia 3, existeix la previsió d'intervals nuvolosos, amb probables precipitacions febles i disperses a l'interior durant la segona meitat del dia, sense descartar en altres punts. Cota de neu a l'interior de la meitat nord entorn dels 900-1100 m. El vent de l'oest i del sud-oest serà fluix amb intervals d'intensitat moderada durant la jornada.

Dimecres 4 de febrer, inestable amb cel nuvolós acompanyat de precipitacions. Cota de neu a l'interior nord, ascendint fins a uns 1600-1900 m al final del dia. Temperatures amb pocs canvis i vent fluix de component oest, amb intervals d'intensitat moderada en el litoral al matí i, en general, durant la segona meitat del dia.

 

I a partir de dijous, dia 5, s'espera entrada d'aire fred del nord amb possibles nevades sobre tot en el nord peninsular, essent una jornada complicada per l'efecte d'una nova borrasca atlàntica que deixarà noves pluges i intenses en moltes zones peninsulars. El divendres pot entrar un nou front per l'oest i de nou tindríem pluges generalitzades. De tota manera, és encara aviat i cal esperar uns dies per saber exactament com ens afectara a casa nostra.

Inauguració de la Setmana Muntanyera pel Centre Excursionista i lliurament dels premis del concurs de fotografia social

 

El Centre Excursionista de Tavernes va iniciar ahir la commemoració del 54 aniversari de l'entitat en un acte que va tindre lloc en la seu del carrer Sant Pere, i que va servir per lliurar els premis del "Concurs de fotografia social", moment que recull la imatge de dalt amb els guanyadors d'enguany presents a l'acte.

El president de la entitat, Vicent Felis, va dirigir unes paraules on repassava la gran activitat desenvolupada al llarg de l'any, mentre el regidor d'Esports, Josep Llàcer, encoratja a seguir amb la línia que des de tants anys du l'entitat i els facilitava pel treball realitzat..

 

El president de la secció de fotografia, Enric Marco, va llegir els premiats en la present edició, alhora que va informar de la conferencia que ell mateix, com a expert i docent de la Universitat de València, impartira el dimecres sobre l'eclipse total que podrem vore enguany, a l'estiu, una situació que  feia un segle que no s'hi donava.

 

 

Concurs social de fotografia.

Tot seguit es va inaugurar l'exposició de fotografies del concurs social, on un any més ha quedat reflectit la gran quantitat i qualitat de les imatges presentades 

 

 

 

 

Els premiats han estat:

1r premi:  Lucia Grau per la fotografia "Barranc de Tous" 
2n premi: Paco Cunyat per "La cabra al monte" 

3r premi: Alberto Clar per "Bolomor avall" 

 

 

 L'entitat continua avui amb les activitats programades dins de la setmana muntanyera. Estava prevista la "Marxa travessera", però per l'oratge s'ha canviat per una marxa que pujant per la senda de l'antic abocador de Xamarila, baixaran després per "La Cadira" i el barranc de Cremades.

I el 4  de febrer, a les 20 hores, en el centre tindrà lloc la xerrada en el centre social "L’eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026. Com podem veure’l de manera segura?” a càrrec de d'Enric Marco, expert en astronomia. 

 

El pròxim diumenge hi haurà el tradicional dinar de germanor en  els terrenys que el CETV disposa a Barxeta.

Per què no para de ploure? Expliquem la situació atmósfèrica que ho fa possible

El doll polar

La pluja no dona treva en bona part de la península. El passat mes foren sis borrasques de gran impacte, amb episodis de vent molt fort, precipitacions intenses, nevades i temporals marítims. I no para. Els models meteorològics preveuen pluges durant febrer, dins d'un patró atmosfèric molt dinàmic. 

El doll polar, l'autopista de les borrasques

La clau de la situació està en un dels grans motors de l'atmosfera: el doll polar, el potent corrent de vent en altura que recorre l'hemisferi nord d'oest a est i que serveix de guia a les borrasques  en el seu desplaçament. Presenta ondulacions coneguts com a tàlvegs i dorsals, que marquen les situacions estables o les fases de marcada inestabilitat.

 Amb ondulacions àmplies i persistents, l'atmosfera afavoreix l'arribada de sistemes atlàntics carregats d'humitat i la successió de temporals.

Borrasques previstes els pròxims dies

Un doll polar reforçat i desplaçat cap al sud

La situació actual encaixa en aquest escenari. El model europeu ECMWF, mostra un doll polar molt intens que circula a gran velocitat en latituds més baixes de l'habitual. També els pròxims deu dies, el seu eix principal se situarà molt a prop o sobre la Península Ibèrica, i amb això: 

 - La formació de noves borrasques atlàntiques.
 - La seua ràpida intensificació.
 - Trajectòries més al sud, cap a Espanya.

I l'anticicló de les Açores desplaçat el sud, sense exercir efecte de bloqueig sobre els fronts atlàntics. El resultat és una autèntica «fàbrica de borrasques» activa sobre el nostre entorn.

 

El vòrtex polar

El vòrtex polar comença a mostrar signes d'inestabilitat

A més del doll polar, s'observa amb atenció l'evolució del vòrtex polar, eixa vasta regió de baixes pressions carregada d'aire extremadament fred que gira al voltant del Pol Nord. En condicions normals d'hivern, el vòrtex roman compacte, tanca l'aire àrtic en latituds polars i afavoreix un clima relativament més temperat a Europa.

No obstant això, si el vòrtex s'afebleix, s'inclina o es deforma, les grans masses d'aire fred es desplacen cap a latituds mitjanes, provocant episodis de fred extrem, nevades i inestabilitat atmosfèrica. I eixe procés s'està manifestant a Amèrica del Nord, amb irrupcions d'aire àrtic molt intenses.

Extractat i traduït de: eltiempo.es