L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.128
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 9.305

dimarts, 7 de desembre de 2021

DIA 7 DESEMBRE: De divendres fins avui hem sumat 3.444 casos nous de Covid-19 i 2 defuncions


La Conselleria de Sanitat ha notificat avui un total de 3.444 casos nous de Covid-19, on cal tindre en compte que se suma tot el cap de setmana i el festiu d'ahir, Dia de la Constitució. Amb aquesta xifra el total de casos durant la pandèmia és de 542.396 al País Valencià.

Els hospitals han donat l'alta a 2.654 pacient amb coronavirus, i hi ha ingressades avui 531 persones ingressades, 92 d'elles en UCI. S'han registrat 2 defuncions per coronavirus des de l'última actualització, persones d'entre 58  i 83 anys.

Des de l'última actualització, s'han notificat 4 brots de 10 o més casos


• Sant Vicent del Raspeig: 13 casos. Àmbit educatiu
• Torrevieja: 13 casos. Àmbit educatiu
• Monòver: 10 casos. Origen social
• L’Olleria: 20 casos. Àmbit educatiu

Fins ara no hi ha actualització de les dades dels pobles. Les dades del web de Conselleria són les del passat divendres. 

 ACTUALITZACIÓ DE DADES 7  DE DESEMBRE

📌 3.444 NOUS casos positius PCR:

- 483 a la província de Castelló
- 1.050 a la província d'Alacant
- 1.911 a la província de València

📌 Total casos confirmats per PCR: 542.397

📌 531 persones ingressades en data d'avui:

- 89 a la província de Castelló, 12 pacients en UCI
- 183 a la província d'Alacant, d'aqueixos 34 en UCI
- 259 a la província de València, d'aqueixos 46 en UCI

📌 ALTES: 2.654

- 428 a la província de Castelló
- 862 a la província d'Alacant
- 1.364 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 2

- 1  a la província de Castelló 
- 1 a la província de València

 

Demà dimecres, dia 8, l’Ensemble Eidos actua al Reial Monestir de Valldigna

L’almassera del Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna acull demà dimecres a les dotze del migdia l’actuació de l’Ensemble Eidos, a l’Almàssera del Monestir de la Valldigna, actuarà l’ensemble Eidos, una formació de duo format per la mezzosoprano Andrea Trueba acompanyada al piano de Marian Rosa Montagut. Ensemble Eidos presenta el programa “Confidències”, amb una proposta de recorregut per la música tant sovint oblidada de dones compositores.

Aquest programa es basa en les obres de Maria Malibran i Pauline Viardot, filles del cantant, compositor i músic d’origen sevillà, Manuel de Pópulo Vicente García (1775-1832). Maria i Pauline van gaudir d’un gran prestigi en vida nos sols com a cantants sinó també com a compositores, tot i que Malibrán va morir molt jove, als 28 anys.

El concert celebra el  200 aniversari de Pauline Viardot, nascuda en 1821, la qual al contrari de la seua germana va viure molts anys, la qual cosa li permeté una gran dedicació a la música.

A més del repertori d’aquestes dues germanes, s’ofereix un panorama de la música composta per dones al voltant d’aquells temps, amb obres escrites per dones compositores de les quals gairebé no es coneix massa dades de la seua vida, cas de Ninette Nicolò, junt a altres més conegudes com les valencianes Claudia Montero o Matilde Salvador.

El concert “normalitza” la figura de moltes dones que mereixen per mèrits propis estar en els programes de concerts, i a les quals durant molts anys se les ha negat aquest reconeixement. Com a exemple de la situació de la dona en el món de la música, recordem que a la Filharmònica de Berlín i la de Viena fins no massa anys estava prohibit l’accés a les dones.

dilluns, 6 de desembre de 2021

L'Ajuntament licita la compra de quatre vehicles per a la Brigada d'Obres i Serveis i per a la Brigada Agrària

 

 

L’Ajuntament de Tavernes ha licitat en la PCSP el contracte de compra de quatre vehicles destinats al servei de la "Brigada d'Obres i Serveis" i al "Departament d'Infraestructura Agrària", per un valor estimat del contracte de 127.920 euros, impostos inclosos. Les empreses concessionàries de vehicles interessades poden presentar fins al pròxim 14 de desembre les ofertes. El termini per a servir els vehicles és de 5 mesos.

Les gestions i despeses derivades de la matriculació del vehicle, transferència i altres impostos i també les despeses necessàries per a posar el vehicle en circulació a nom de l'Ajuntament, seran a càrrec de l'adjudicatari, excepció de l'assegurança obligatòria que pagarà l'Ajuntament.

El subministrament eliminarà la problemàtica que està generant la falta de vehicles per a desplaçament i trasllat de materials pel personal de la Brigada Municipal i també es busca que l'adequació dels vehicles als diferents tipus de terreny pel qual transiten millore la gestió dels recursos, mobilitat del personal i materials dels diferents equips.

Les especificacions referides a dades i prestacions (dimensions, càrrega, potència, etc.) s'han d'entendre com a valors mínims (o màxims en cas de consums, emissions, etc.) i estan indicats en les bases de la licitació publicada en la PCSP.

Els vehicles seran nous o dels anomenats km 0, amb un màxim de quilometratge de 1.000 km, disposaran d'una garantia mínima de dos anys i en cas d'influir quilometratge màxim est no serà inferior a 100.000 km. Tots els vehicles disposaran de catifes de goma, triangles de senyalització d'avaria i jupetí reflector de seguretat homologat, amb roda de recanvi completa de característiques iguals a les que porten muntades de sèrie sempre que siga possible aquesta opció.

Nadal en la nostra llengua: dubtes i mals usos freqüents

 Article 3 Constitució espanyola

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives
Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és
un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

 

És ja temps de Nadal i arriben els dubtes lingüístics. Com hem d’escriure correctament les postals de Nadal? Uns quants consells per a evitar mots i expressions incorrectes i que podem corregit ben fàcilment.

Els Nadals o Nadal?

 En la nostra llengua, “Nadal” és sempre singular, excepte en casos molt puntuals del tipus. “tots els nadals de la meva vida”. Genèricament hem de fer servir el singular: “On aniràs, enguany, per Nadal?” (i mai: “On aniràs aquests Nadals?”); “Bon Nadal” (tampoc “Bons Nadals”)…

 Hem de dir “el Nadal” o simplement “Nadal”?

Cada dia més sentim “al Nadal” o “pel Nadal” quan tota la vida s’havia dit “per Nadal”. O també, per exemple, “El Nadal és una època de celebració” quan sempre hem dit “Nadal és una època…”. Se’ns ha enganxat l’ús castellà amb article de “la Navidad” i canviem innecessàriament la manera tradicional i correcta de dir-ho.

 Es diu la “Nit bona”?

 A la vigília de Nadal la gent no tenia per costum d’anar a dormir tard, ni menys de fer una gran celebració, tot el més un humil sopar o ressopó abans o després de la missa del Gall. I mai no deia “Nit bona” sinó, simplement, “la nit de Nadal”, com ens recorda alguna popular nadala: “La nit de Nadal és nit d’alegria, el fill de Maria és nat al portal....”. O siga eixa nit no té cap nom especial, cas de “nit bona” copiat del castellà “Nochebuena”, simplement “la nit de Nadal”.

 


 
“Pare Noel” o “Pare Nadal”?

“És un intrús, un visitant d’un món que no és el nostre, una figura banal, un reclam comercial baratíssim, un mite desubstanciat, un homenet que fins i tot apareix –cada any més abundant, ai dolor– pujant ridículament als balcons i finestres dels nostres carrers, una figureta sense fantasia, sense màgia i sense majestat.” Així defineix l’escriptor Joan Francesc Mira el personatge i ens assabenta que totes les llengües en tradueixen el nom.

 A Anglaterra el nom tradicional és Father Christmas i en aquest nom s’han basat la gran majoria de llengües del nostre voltant: francès, Père Noël; italià, Babbo Natale; romanès, Moș Crăciun. I també l’alemany, Weihnachtsmann, i el neerlandès, Kerstman….

 És a dir que, Noel només s’empra en francès i en castellà, que l’ha copiat.

 “Cap d’any” o “Any nou”?

La influència del castellà es deixa notar i, cada dia més, molta gent diu any nou, en lloc del correcte “cap d’any”, una denominació que compartim amb els italians (Capodanno), però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo). També es manté encara en algunes contrades el nom Ninou, que ja feia servir Jaume I en la Crònica (“Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola”) i que fins i tot ha deixat una dita, referida a l’allargament del dia: “Per Ninou, un pas de bou.”

La nit de Sant Silvestre -31 desembre- hi ha qui en diu “la nit de fi d’any” o, simplement, “el fi d’any”, un calc lingüístic de l’espanyol “fin de año”. Tampoc no és estrany de sentir “nit vella”, una còpia del castellà “nochevieja”.

 Doncs ni l’una cosa ni l’altra: hem dit adés que la nit de Nadal no té cap nom particular, ni tampoc no en té la nit de la vigília de Cap d’Any: l’anomenem, simplement, nit de Cap d’Any. I res més.

“Feliç any nou” o “Bon any”?

 Tota la vida – pregunteu als major- la fórmula per a felicitar el canvi d’any és “Bon any!”, tot i que també sentireu “Bon any nou” i fins i tot “Feliç any nou”, tot amb la bona voluntat de posar feliç a tothom i felicitat a tot arreu.

 A les llengües del voltant, vorem que el francès opta per una fórmula curta, la mateixa que el català (“bonne année”), el portuguès es decanta per l’ús de “feliç” (“feliz Ano Novo”) i l’italià també (“felice anno nuovo”), tot i tenir la versió breu (“buon anno”).

 Tornant a casa nostra, és ben normal que en una felicitació nadalenca diguem “Bon Nadal” i “Bon any!” o, també simplement “Bones festes!”, per bé que els diccionaris i manuals també solen registrar “Bon Nadal i feliç any nou”. El que si hem d’evitar és aquell calc del “pròsper any nou”, tan en voga fa uns anys i que encara es diu.

 

 “Reis Mags” o “Reis d’Orient”?

La vesprada-nit del 5 de gener arriben els Reis. Així és com s’anomenen aquests tres personatges bíblics, tot i que el nom sencer és “Reis d’Orient” o “Reis de l’Orient”. En canvi, no haurem de dir ni “Reis Mags” ni “Reis Màgics”.

 La passejada dels Reis pels carrers dels pobles, se’n diu la cavalcada (no pas cavalgata), i per tant eixa vesprada podrem anar a vore la cavalcada dels Reis d’Orient.

Adaptació de l'article de Vilaweb: "Postals de Nadal en català: Solucions per als dubtes freqüents"

ESMENES ALS PGE 2022: 4- Compromís demana a l'Estat mig milio d'euros per finançar el Centre d'Interpretació de Bolomor

Plànol del Centre CAREX


Compromís Tavernes ha presentat una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) 2022 a través del senador Carles Mulet en el qual sol·licita destinar una partida de mig milió d'euros per a les obres del centre CAREX del jaciment paleolític de  Bolomor.

El text de l'esmena presentada en el debat de Pressupostos Generals de l'Estat 2022 (PGE 2022) indica que el jaciment arqueològic està situat a 2 km al sud-est de Tavernes i s'hi han trobat abundants restes lítiques i òssies, així com fòssils de homínids.

 

 

"La cavitat on s'emplaça el jaciment és especialment important per la troballa de les restes associades al poblament  humà més antic del País Valencià, datades entre 350.000 i 90.000 anys, per tant corresponen al Paleolític Inferior, així com té les primeres evidències de foc controlat de la Península Ibèrica, datades amb una antiguitat sobre 250.000 anys" indica el text.

EI objectiu de l'actuació, a la qual es destinarien els diners de l'esmena,  és complementar les visites in situ, fomentar l'estudi i convertir el jaciment en un focus de dinamització cultural, que revertisca en la economia local i en l'avanç  en els estudis arqueològics.

ESMENES ALS PGE 2022: 3- Compromís demana una dotació de 300.000 euros a l'Estat per construir un enllaç entre AP-7, N-332 i CV-50

Imatge Google maps
 

Compromís Tavernes ha presentat una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) 2022 on es demana una dotació de 300.000 euros en una partida que permeta la redacció, estudi informatiu i impacte ambiental de l'enllaç a Tavernes de les vies AP-7, la N-332 i la autonòmica CV-50, així com la redacció del projecte constructiu de l'esmentat enllaç. El ple municipal, en agost del 2018, ja va aprovar per unanimitat sol·licitar un enllaç a l’autopista AP-7 al nostre terme municipal per connectar-la amb la N-332 i la CV-50.

Compromís Tavernes recorda que en el nostre terme municipal conflueixen tres arteries principals que comuniquen diferents comarques, províncies i comunitats autònomes, cas de l'autopista AP-7, la nacional N-332 i la carretera autonòmica CV-50. Per aquestes vies passen al dia milers de vehicles, molts d'ells pesats, que transporten tot tipus de mercaderies, circulen diàriament i realitzen nombrosos desplaçaments de diversos quilòmetres  per poder accedir des d'una a una altra via de comunicació.

Compromís afirma que amb la  finalitat de millorar la mobilitat, reduir els desplaçaments i les emissions de CO₂ es proposa la redacció d'un estudi informatiu, estudi d'impacte ambiental i projecte d'execució d'un enllaç entre les ja esmentades carreteres AP-7, N-332 i CV-50

ESMENES ALS PGE 2022: 2- Compromís demana a l'Estat 1'2 milions d'euros per rehabilitar la casa natalicia de Rafael Chirbes

 

Compromís Tavernes ha presentat una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) 2022 en el qual sol·licita destinar 1'2 milions d'euros a la rehabilitació de la casa natalícia de Rafael Chirbes. 

L'esmena recorda com després de la defunció a l'agost de 2015 de l'escriptor valler, fill predilecte de Tavernes, la "Fundació Rafael Chirbes" i l'Ajuntament de Tavernes tenen previst rehabilitar i reformar de manera integral la casa natalícia per establir part de l'arxiu documental i gràfic de la fundació, així com habilitar una residència d'arts i ciències humanes.

L'objectiu per tant seria condicionar la casa natalícia de l'escriptor com a una residència creativa, com un espai de treball per a professionals de les arts i les ciències humanes. 

La sol·licitud al govern de la nació perquè pressuposte aquests 1'2 milions dins del PGE 2022 de l'estat remarca que Rafael Chirbes va ser un dels millors escriptors del passat segle XX i inicis del XXI.  Autor d’obres com Mimoun (finalista premi Herralde), En la lucha final, La buena letra, Los disparos del cazador, La larga marcha (premi SWR-Bestenliste de Alemania), La caída de Madrid (Premi de la Crítica Valenciana), Los viejos amigos (Premi Cálamo), Crematorio (Premi de la Crítica, Premi de la Crítica Valenciana, Premi Cálamo, Premi Dulce Chacón i ha sigut adaptada en una sèrie televisiva) i En la orilla (Premi Nacional de Narrativa, Premi de la Crítica Valenciana, Premi Francisco Umbral, Premi ICON al Pensamieto) va ser un dels ambaixadors més il·lustres de Tavernes i l’Ajuntament s'ha compromés a mantindre viva la seua memòria, obra i llegat.




ESMENES ALS PGE 2022: 1- Compromís demana a l'Estat 3 milions d'euros en una actuació urgent i d'emergència a les nostres platges


Compromís Tavernes ha presentat una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) 2022 en el qual es demana una actuació de emergència i de caràcter urgent, que es valora en 3 milions d'euros, per a evitar que continue l'afecció a les platges, al cordó dunar que té protecció europea per ser zona ZEC i LIC "Dunes de la Safor". 

L'esmena als PGE 2022 presentada per Compromís remarca  que la situació actual de les nostres platges derivada pels temporals així com la falta d'actuació de l'Administració competent, el Ministeri de Transició Ecològica i Demarcació de Costes, després dels últims temporals pot tindre com a conseqüència la pèrdua de les dues banderes blaves que des de fa molts anys gaudeix el municipi.

 

 

 

Compromís Tavernes, en l'esmena presentada al Senat a través del senador Carles Mulet, no ha oblidat esmentar que l'afecció a les nostres platges està castigant i fent malbé les infraestructures existents, amb la qual cosa implica un dany a la economia i turisme de Tavernes i de la comarca de la Valldigna.

 

 

 


Les esmenes presentades recorden com els  temporals Glòria (gener 2020), Filomena (gener 2.021) i Blai (novembre 2021) han ocasionat una greu afecció i pèrdua d'arena tant en longitud com en volum a les platges de Tavernes (Goleta, Tavernes i Marenys) fins al punt de no poder instal·lar a l'estiu les dotacions i serveis mínims com les corresponents a platges accessibles, passarel·les, torres de vigilància de salvament i socorrisme, etc. 


diumenge, 5 de desembre de 2021

RECORDEM: Obligatorietat del certificat Covid-19


Recordem que des d'ahir dissabte, dia 4, està vigent l'obligació de presentar el certificat Covid-19 en diferents sectors del País Valencià. 
 
Si no disposeu encara del certificat,  i amb el SIP a la mà pel numero, podeu descarregar-lo de:  
 
Recordem que són vàlids:
* Certificat de vacunació
* Certificat de diagnòstic
*Certificat de recuperació
 
Cal presentar el passaport COVID-19 per a accedir a: 
  
* Establiments d'hostaleria, restauració i oci amb aforament superior a 50 persones.
* Festivals de música i celebracions amb més de 500 persones.
* Visites a pacients i interns en hospitals i residències.
 
En l’entrada als establiments i esdeveniments s’ha de col·locar un cartell en què s’informe que per a accedir-hi es requereix el certificat. Les mesures estaran en vigor fins al 3 de gener.