La Coral Marinyén, dirigida per Fran Lledó, va interpretar ahir per primera vegada en valencià els goigs dedicats al Crist de la Sang en la missa de la "Pujà".
Els pobles tenen tradicions que formen part de la memòria col·lectiva i en el cas dels goigs són melodies, paraules, rituals i sentiments que han passat de generació en generació i que, d’una manera o d’una altra, ens ajuden a entendre qui som i d’on venim. A Tavernes, els Goigs al Crist de la Sang formen part d’aquesta memòria col·lectiva. Una tradició vinculada a la devoció i a la història del nostre poble que ara viu un moment especialment significatiu: per primera vegada, la Coral Marinyén els va interpretar en la nostra llengua.
Una iniciativa que naix de la voluntat de recuperar i posar en valor el patrimoni cultural valler, adaptant-lo a la nostra llengua i acostant-lo a les noves generacions.
La traducció dels Goigs ha estat realitzada per Miquel Joan, dins de la tasca en els seues llibres i articles de recuperació de la tradició cultural de la ciutat en les seues múltiples vessants: literària, musical, religiosa, popular i històrica. I han comptat amb la revisió final de la professora Rosa Magraner, alhora component de la Coral Marinyén.
El treball parteix d’una idea senzilla però essencial: recuperar la nostra cultura és també recuperar les paraules amb què els nostres avantpassats la van transmetre. La versió en valencià dels Goigs al Crist de la Sang forma part d’un projecte de recuperació dels goigs de la Valldigna i pròximament veurà la llum en un apartat del nou llibre de Miquel Joan, actualment en edició, on a més es recullen diferents aspectes de la tradició i cultura de les festes i celebracions cíviques i religioses tant de Tavernes com la resta de pobles de la Valldigna (Barx, Benifairó i Simat).
 |
| Missa del Crist ahir a Sant Pere |
La interpretació per part de la Coral Marinyén va suposar ahir més que una novetat musical: va ser un encontre entre tradició, música i llengua. La veu dels cantaires va ser el fil que va unir passat i present i va permetra que una manifestació de la nostra història continue viva. Sota la direcció de Fran Lledó, la Coral Marinyén va interpretar les cobles II i III dels goigs, i va demostrar que conservar el patrimoni no significa simplement mirar enrere, sinó també fer-lo viure en el present i transmetre’l al futur.
Puix moriu, Pare i Senyor,
en una Creu afrontosa,
per la vostra Sang preciosa,
dau-nos, Jesús, vostre amor.
II — L’Hort de les Penes
Dins de l’hort de tantes penes,
entre angoixes i agonies,
doneu, amant, per mil vies,
la sang de les vostres venes;
amb cadenes de dolçor
venceu nostre desamor.
Per la vostra Sang preciosa...
III — La Flagel·lació
Rius de sang de Vós brollaren,
del vostre cos tan sagrat,
per molts colps fuetejat
amb assots us maltractaren;
ple de nafres us deixaren,
sent l’home el gran ofensor
Per la vostra Sang preciosa...
Text, fotografies i vídeo remés
Retornar els goigs a la llengua del poble.
Els goigs ens han arribat en castellà en els pobles on la devoció ha estat eminentment valenciana. I la causa cal buscar-la en el resultat de la Guerra de Successió, amb els decrets de Nova Planta (1707) signats pel Borbó Felip Vé, amb tota la seua afecció negativa a les lleis i costums propis, l'abandó de la llengua pròpia i, molt especialment el fet que durant els segles XVIII i XIX, les directrius eclesiàstiques van arraconar el valencià dels àmbits formals i de la litúrgia escrita oficial, amb la qual cosa es van castellanitzar tots els oficis, ritus i expressions en la nostra llengua, fins i tot els noms dels nascuts en batejar-los.
Els goigs naixien del poble i eren per al poble, però calia passar pel filtres de la censura eclesiàstica i per les impremtes oficials amb la qual cosa la majoria dels textos es fixaren i es publicaren en castellà, encara que la devoció del poble es vivia en la llengua pròpia, que memoritzaven l'estructura en castellà en la immensa majoria del casos sense saber parlar-lo encara que mentalment feren la traducció o n'adaptaven els girs al seu parlar quotidià.
La traducció d'aquests goigs - i els altres de la Valldigna- al valencià no és ni cap invenció ni cap caprici formal, sinó un acte de justícia cultural i de restitució patrimonial. Es tracta de tornar el text a la llengua en què realment s'hauria d'haver escrit.
 |
| Eixida del Crist en la "pujà" d'ahir |
Text complet dels goigs traduïts
en una Creu afrontosa,
per la vostra Sang preciosa,
dau-nos, Jesús, vostre amor.
I — La Circumcisió
Espòs de Sang tan formós,
en la circumcisió,
amb tan tendra compassió,
la vesseu afectuós
i, tan tendre i amorós,
us planyeu pel pecador.
Per la vostra Sang preciosa...
II — L’Hort de les Penes
Dins de l’hort de tantes penes,
entre angoixes i agonies,
doneu, amant, per mil vies,
la sang de les vostres venes;
amb cadenes de dolçor
venceu nostre desamor.
Per la vostra Sang preciosa...
III — La Flagel·lació
Rius de sang de Vós brollaren,
del vostre cos tan sagrat,
per molts colps fuetejat
amb assots us maltractaren;
ple de nafres us deixaren,
sent l’home el gran ofensor
Per la vostra Sang preciosa...
IV — La Coronació d’Espines
Vós, d’espines coronat,
tanta és la sang que vesseu
que quasi us encegueu;
amb el rostre ensangonat,
tan tendre i tan maltractat,
pagueu pel vostre deutor.
Per la vostra Sang preciosa...
V — El costat traspassat
En arribar defallit
i sense alé al Calvari
on un soldat temerari
us deixa el costat ferit,
pell i sang, ben malferit,
ens doneu el vostre amor.
Per la vostra Sang preciosa...
VI — Els claus i la sang d’Abel
Claus són els nostres pecats,
que a la creu us han fixat,
de peus i mans traspassat;
amb ferros ben afilats,
la sang d’Abel vol furor,
Vós responeu amb amor.
Per la vostra Sang preciosa...
VII — La Font del Salvador
Difunta vostra bellesa,
un cec, el més atrevit,
el vostre pit ha ferit
i vessa amb gran tendresa,
els rius d’immensa dolcesa,
Santa Font del Salvador.
Per la vostra Sang preciosa...
 |
| Aquest és el fullet imprés més antic que conservem: la tornada i set cobles, que ha estat la base de la traducció. |
