L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 982
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:13.305

dilluns, 21 de setembre del 2026

La Coral Marinyén interpreta per primera vegada en valencià els goigs al Crist de la Sang, patró de Tavernes

 

La Coral Marinyén, dirigida per Fran Lledó, va interpretar ahir per primera vegada en valencià els goigs dedicats al Crist de la Sang en la missa de la "Pujà".  

Els pobles tenen tradicions que formen part de la memòria col·lectiva i en el cas dels goigs són melodies, paraules, rituals i sentiments que han passat de generació en generació i que, d’una manera o d’una altra, ens ajuden a entendre qui som i d’on venim. A Tavernes, els Goigs al Crist de la Sang formen part d’aquesta memòria col·lectiva. Una tradició vinculada a la devoció i a la història del nostre poble que ara viu un moment especialment significatiu: per primera vegada, la Coral Marinyén els va interpretar en la nostra llengua. 

Una iniciativa que naix de la voluntat de recuperar i posar en valor el patrimoni cultural valler, adaptant-lo a la nostra llengua i acostant-lo a les noves generacions.

La traducció dels Goigs ha estat realitzada per Miquel Joan, dins de la tasca en els seues llibres i articles de recuperació de la tradició cultural de la ciutat en les seues múltiples vessants: literària, musical, religiosa, popular i històrica. I han comptat amb la revisió final de la professora Rosa Magraner, alhora component de la Coral  Marinyén.

El treball parteix d’una idea senzilla però essencial: recuperar la nostra cultura és també recuperar les paraules amb què els nostres avantpassats la van transmetre. La versió en valencià dels Goigs al Crist de la Sang forma part d’un projecte de recuperació dels goigs de la Valldigna i pròximament veurà la llum en un apartat del nou llibre de Miquel Joan, actualment en edició, on a més es recullen diferents aspectes de la tradició i cultura de les festes i celebracions cíviques i religioses tant de Tavernes com la resta de pobles de la Valldigna (Barx, Benifairó i Simat).

 

Missa del Crist ahir a Sant Pere


La interpretació per part de la Coral Marinyén va suposar ahir més que una novetat musical: va ser un encontre entre tradició, música i llengua. La veu dels cantaires va ser el fil que va unir passat i present i va permetra que una manifestació de la nostra història continue viva. Sota la direcció de Fran Lledó, la Coral Marinyén va interpretar les cobles II i III dels goigs, i va demostrar que conservar el patrimoni no significa simplement mirar enrere, sinó també fer-lo viure en el present i transmetre’l al futur.


Puix moriu, Pare i Senyor,
en una Creu afrontosa,
per la vostra Sang preciosa,
dau-nos, Jesús, vostre amor.

 II — L’Hort de les Penes

 Dins de l’hort de tantes penes,
entre angoixes i agonies,
doneu, amant, per mil vies,
la sang de les vostres venes;
amb cadenes de dolçor
venceu nostre desamor.
Per la vostra Sang preciosa...

 III — La Flagel·lació
 
Rius de sang de Vós brollaren,
del vostre cos tan sagrat,
per molts colps fuetejat
amb assots us maltractaren;
ple de nafres us deixaren,
sent l’home el gran ofensor
Per la vostra Sang preciosa...


 


 

Text, fotografies i vídeo remés 


Retornar els goigs a la llengua del poble.

Els goigs ens han arribat  en castellà en els pobles on la devoció ha estat eminentment valenciana. I la causa cal buscar-la en el resultat de la Guerra de Successió, amb els decrets de Nova Planta (1707) signats pel Borbó Felip Vé, amb tota la seua afecció negativa a les lleis i costums propis, l'abandó de la llengua pròpia i, molt especialment el fet que durant els segles XVIII i XIX, les directrius eclesiàstiques van arraconar el valencià dels àmbits formals i de la litúrgia escrita oficial, amb la qual cosa es van castellanitzar tots els oficis, ritus i expressions en la nostra llengua, fins i tot els noms dels nascuts en batejar-los. 

Els goigs naixien del poble i eren per al poble, però calia passar pel filtres de la censura eclesiàstica i per les impremtes oficials amb la qual cosa la majoria dels textos es fixaren i es publicaren en castellà, encara que la devoció del poble es vivia en la llengua pròpia, que memoritzaven l'estructura en castellà en la immensa majoria del casos sense saber parlar-lo encara que mentalment feren la traducció o n'adaptaven els girs al seu parlar quotidià.

La traducció  d'aquests goigs - i els altres de la Valldigna- al valencià no és ni cap invenció ni cap caprici formal, sinó un acte de justícia cultural i de restitució patrimonial. Es tracta de tornar el text a la llengua en què realment s'hauria d'haver escrit.

 

Eixida del Crist en la "pujà" d'ahir

 

 Text complet dels goigs traduïts 

 
Puix moriu, Pare i Senyor,
en una Creu afrontosa,
per la vostra Sang preciosa,
dau-nos, Jesús, vostre amor.
 
I — La Circumcisió
 
Espòs de Sang tan formós,
en la circumcisió,
amb tan tendra compassió,
la vesseu afectuós
i, tan tendre i amorós,
us planyeu pel pecador.
Per la vostra Sang preciosa...
 
II — L’Hort de les Penes
 
Dins de l’hort de tantes penes,
entre angoixes i agonies,
doneu, amant, per mil vies,
la sang de les vostres venes;
amb cadenes de dolçor
venceu nostre desamor.
 Per la vostra Sang preciosa...
 
III — La Flagel·lació
 
Rius de sang de Vós brollaren,
del vostre cos tan sagrat,
per molts colps fuetejat
amb assots us maltractaren;
ple de nafres us deixaren,
sent l’home el gran ofensor
Per la vostra Sang preciosa...
 
IV — La Coronació d’Espines
 
Vós, d’espines coronat,
tanta és la sang que vesseu
que quasi us encegueu; 
amb el rostre ensangonat,
tan tendre i tan maltractat,
pagueu pel vostre deutor.
Per la vostra Sang preciosa...
 
V — El costat traspassat
 
En arribar defallit
i sense alé al Calvari
on un soldat temerari
us deixa el costat ferit,
pell i sang, ben malferit,
ens doneu el vostre amor.
Per la vostra Sang preciosa...
 
VI — Els claus i la sang d’Abel
 
Claus són els nostres pecats,
que a la creu us han fixat,
de peus i mans traspassat;
amb ferros ben afilats,
la sang d’Abel vol furor,
Vós responeu amb amor. 
Per la vostra Sang preciosa...
 
VII — La Font del Salvador
 
Difunta vostra bellesa,
un cec, el més atrevit,
el vostre pit ha ferit
i vessa amb gran tendresa,
els rius d’immensa dolcesa,
Santa Font del Salvador.
Per la vostra Sang preciosa...

 
Traducció: Miquel Joan
Revisió: Rosa Magraner 
 
 
Aquest és el fullet imprés més antic que conservem: la tornada i set cobles, que ha estat la base de la traducció.

 



 


diumenge, 13 de setembre del 2026

Les festes majors de Tavernes al segle XXI ( i part III final)

 

Tavernes va iniciar el segle XXI amb unes festes majors que s'iniciaven el primer dissabte de setembre, tot i que després van canviar al segon dissabte. És manté la baixada del Crist de la Sang des del Calvari com a "inici oficial", però abans ja hi ha activitats anteriors programades. I com havia passat, han desaparegut definitivament del seguici religiós els personatges dels nans, gegants i cabuts que en altres temps obrien la marxa pels carrers.

La processó ha modificat el seu recorregut, amb un tram més llarg pel carrer de Sant Roc, carrer del Barranc i, pel carrer de Sant Agustí, cerca el carrer de la Trinitat fins a arribar a l’església parroquial de Sant Pere. Com de costum una setmana després se celebra la pujada, que retorna la imatge del patró a l’ermita del Calvari i posa fi a les celebracions.

L’any 2006 es recuperen els actes dedicats a la patrona: el primer diumenge de festes, de bon matí, el rosari a l’església de Sant Pere Apòstol i el dimarts de festes de la processó amb eixida des d’aquest mateix temple.

Els bous han desaparegut de la programació

 

Les festes majors de Tavernes entremesclen actes tradicionals amb altres d’introducció més recent. Entre els primers destaquen el Festival de Balls Populars o el Festival de Bandes de Música i entre els segons, concerts i espectacles musicals amb la presència de cantants i grups de gran acceptació.

A principi del segle XXI, el Ball de Disfresses era un dels espectacles més característics i acolorits de la nit vallera i més després que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, el ball esdevingué finalment una festa oberta a tots els vallers després de la desfilada de comparses i la deliberació del jurat.  Els últims anys s'ha produït un descens molt gran de la participació de comparses en el concurs i desfilada per la plaça hi ha moltes colles perfectament disfressades que opten per altres alternatives d’oci organitzades en diferents punts de la ciutat, i que tot i ser competència per al ball de disfresses, promou l’Ajuntament.

 

Carrers engalanats

Xarangues 2026
 

Les tradicions valencianes també es mantenien a principi de segle en actes com les proves de tir de cavalls o «tir i arrossegament», a l’esplanada de l’avinguda de les Marjaletes. La popularitat d’altres temps per l’existència de nombroses cavalleries, imprescindibles en el treball del camp, ha desaparegut amb la mecanització de les tasques agrícoles. I així ha quedat sense ús la pista permanent d’arena a la falda de les Creus, en una zona habilitada amb bancs i pessebres per als animals. No ha tingut  èxit, potser per la llunyania a les Marjaletes, o potser per la nova conscienciació sobre el maltractament animal.

No podem enumerar en un curt espai el conjunt d’actes (esportius, culturals, musicals o teatrals, així com exposicions i altres activitats) que omplen els set dies de festes, entre les quals destaca la paella d'homenatge a la gent gran, els concerts musicals, o les xarangues, entre altres.

Paella de la gent gran

Les festes majors de Tavernes, com en tantes altres localitats, s’han mogut al llarg del present segle entre el canvi profund i la voluntat de conservar els actes tradicionals, on no falta tampoc la indiferència d’aquells que aprofiten per viatjar i allargar les vacances d’estiu.

En qualsevol cas, es tracta de les festes majors de Tavernes, una celebració que, malgrat els canvis del temps, forma part essencial de la identitat col·lectiva del poble i que, any rere any, no deixa ningú indiferent.

 Article extracte i molt resumit de la tercera part del capítol «Festes majors de Tavernes» del llibre de pròxima publicació «Festes i celebracions de la Valldigna», de M. Joan. Les imatges són del llibre. 











 

dissabte, 12 de setembre del 2026

Les festes majors de Tavernes al segle XX (part II)

Cavalcada de carrosses, un acte desaparegut
 

Les festes majors de principi del segle XX, a banda de les de carrer, es reduïen als actes religiosos, els bous i les «dansades». S’iniciaven amb la processó de la baixada, precedida pels gegants i els cabuts. L’endemà se celebrava la missa cantada amb sermó i, a la vesprada, els bous, amb  «la ganadería de Sapiña o de Caliu, según el partido político que mandaba», segons diu un article del programa de festes de l'any 1949 i referit a festes en anys anteriors.

Les dansades es ballaven al llarg del carrer Major i a les nits hi havia serenata de la banda de música. Hi havia «quadros», nom que els vallers donaven al cinema, projectat sobre un llençol a la façana d’una casa. L’últim dia, el Crist era pujat novament a l’ermita i es donaven per acabades les celebracions.

Balls populars a les festes de les primeres dècades del segle XX

 

El major protagonisme era per als bous a la plaça Major. Davant la façana de l’Ajuntament es bastia el cadafal de pagament i a continuació els de particulars amb taulons i escales de «gat de les pallisses» per poder pujar-hi.

Les festes experimentaren canvis en les dècades següents, però mantenien els actes primigenis: la baixada del Crist i la seua pujada. Les notícies dels anys trenta del segle XX ens confirmen que els festejos populars se centraven al voltant dels bous al carrer, a la plaça Major, convertida en recinte taurí gràcies als cadafals bastits amb troncs i taulons. Hi havia rateres, barreres formades per bigues i llistons que permetien el pas d’una persona i es construïen davall dels cadafals. Cada migdia tenia lloc la «prova» i a la vesprada la «correguda gran», amb una nombrosa participació d’aficionats. Els vallers consideraven que no hi havia festes si l’espectacle taurí no n’era el protagonista principal.

L’Ajuntament va intentar en algunes ocasions no celebrar la festa taurina, però sense massa èxit. Els veïns es manifestaven i expressaven el seu desig amb el crit de «bous, senyor alcalde, bous», fins a aconseguir la celebració. També era costum repetir la prova a partir de les dotze de la nit, un antecedent del «ball i vaquetes» de les dècades dels setanta i huitanta.

 

Bous a la plaça Major anys 1930

Aixi arribem als anys trenta - quaranta:  cada vesprada hi havia una «corrida de novillos-toros con la presencia de afamados diestros», un espectacle que ja no es programa els anys cinquanta, però sí bous al carrer, no a la plaça Major sinó en diferents localitzacions urbanes.

La programació d’aquell temps, i d'això ja fa quasi un segle, es completava amb les vetlades de balls regionals amb la participació del grup de danses populars de la ciutat, a més de traques i castells d’artifici, concerts i revetles.

La fira era només alguns barracons, paradetes ambulants a manera de porrat, on es venien llepolies (cotó de sucre, pomes caramel·litzades...) per als més menuts. A poc a poc començaren a arribar atraccions de fira (l'ona marina, els cotxes de xoc, el tren de la bruixa...) que donaren més animació a les festes.

 

Festes a la plaça Major, amb gegants i cabuts ja desapareguts

A partir dels anys cinquanta s’inicia el «Ball de Disfresses», que apareix inicialment en els programes oficials de festes amb el nom de «Gran Concurso de Trajes Regionales y de Época», una festa prou a semblança dels balls de màscares que en Carnestoltes celebraven alguns casinos en la República, i que el govern de la dictadura va prohibir després de la Guerra Civil.

L’espectacle era a l'actual plaça Major i es tancava la nit de divendres, l’entrada no era lliure: calia pagar per accedir al recinte, amb la qual cosa quedava restringit a sectors socials que podien assumir pagar l’entrada i sopar a les taules que els bars instal·laven a la plaça per gaudir de la vetlada i de la festa.

Seguirà el costum de celebrar festes de carrer amb revetles i el sopar general dels veïns enmig de la via pública, bous al carrer que passaren a celebrar-se a l’actual carrer Major. Els vallers gaudien de la cavalcada de carrosses, que desfilava pels carrers cèntrics de la ciutat mentre lliuraven una autèntica batalla de serpentines i confeti amb la gent que s'amuntegava a les voreres per veure-les passar.

 

Actes per a menuts que han desaparegut de la programació actual

 

La participació en el concurs de carrers engalanats era molt significativa, i quan a la fira va créixer i deixà de ser un simple lloc de venda de joguets i llepolies amb la incorporació de les modernes atraccions. Els actes per a xiquets i xiquetes se centraven en proves com la trencada de perols, la carrera de sacs, la biga ensabonada i una gran varietat de jocs i concursos infantils, a més de diverses proves d’habilitat amb bicicleta.

Amb el pas dels anys, alguns dels actes més significatius i presents des de temps immemorials desapareixerien de la programació. És el cas de la «Dansa» i també dels cabuts, presents en desfilades i processons que perderen tot el protagonisme i ara només fan aparició pública en el ball de la Moma el dia del Corpus.

Primera reina de les festes de Tavernes, Rosa Mari Pellicer
 

L’any 1961 Tavernes elegí la seua primera reina de festes, que assolí un gran protagonisme: acompanyada de la cort d’honor, va passar a presidir els actes festius i altres celebracions de la ciutat, sempre al costat de les autoritats locals. L’any 1970 s’introduïren els Jocs Florals dins de la proclamació. El certamen tingué una vida breu, ja que desaparegué al cap d’uns anys a causa de diversos problemes relacionats amb la política del moment.

A finals dels anys setanta i sobretot durant la dècada dels huitanta, els actes representaven una nova concepció festiva basada principalment en els espectacles musicals, les actuacions de cantants i grups de moda en concert. La plaça Major serà testimoni de les vetlades de «varietés», mentre hi havia nits de rock al Camp de Futbol i festivals taurins i ball nocturn a la plaça portàtil de bous. Finalment desaparegueren els bous al carrer després d’uns anys de celebrar-se a la plaça del Prado Comarcal.

I amb aquestes novetats començava la configuració de les actuals festes majors. Però això ho deixem per a demà, amb les festes majors al segle XXI.

Article extracte i resum de la segona part del capítol «Festes majors de Tavernes» del llibre de pròxima publicació «Festes i celebracions de la Valldigna», de M. Joan. Fotografies del llibre.