L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.369
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 40.464

diumenge, 1 de desembre de 2019

Recomanem notícies


Us oferim cada dia un dossier de premsa amb notícies publicades a distints mitjans de comunicació, escrits i digitals, amb referència a emes generals d'actualitat i majorment d'àmbit valencià. 

Aquest és l'enllaç al nou perfil de facebook que recull les notícies publicades. Esperem que siga del vostre grat. Gràcies per seguir-nos.

dijous, 25 d’abril de 2019

Davant el 25 d'abril i el record de la batalla d'Almasa

Batalla d'Almansa
El 25 d’abril del 1707 a la planícia d’Almansa es lliurar la batalla on els valencians perdérem la nostra identitat. La desfeta d’Almansa va significar la fi dels Àustries, la pèrdua dels Furs i la independència del Regne de València per a passar a regir-se per les lleis i el domini castellà. I arribà el poder absolut dels Borbons, del maleït Felip V i la suplantació de la nostra llengua pel castellà.

Tots coneixem la història i les seues conseqüències, i ara, sembla que en moltes coses hagem tornat al 1707, salvant el temps. Ens trobem davant una desfeta cultural (PP i Ciudadanos que volen eliminar el valencià de l'educació, etc), econòmica (falta de finançament i 12 punts per davall de la renta per capita) i social (l'estat no atén la seua obligació de dependència, etc.


Patim el poder polític i financer que des de Madrid ens imposen partits que han governat anys (PP i PSOE) que sembla ser no saben per on cau l'autonomia valenciana i que usen els diputats i senadors valencians com a lacais que han votat i voten moltes vegades en contra del seu poble.

La política econòmica i social del govern valencià, després d'anys de malbarataments i robatoris dels anteriors governs, ens ha dut a un País València en les pitjors condicions per a fer front a la crisi i els efectes socials d'aquesta, com les retallades en sanitat, educació, dependència i serveis públics. 


La desfeta d'Almansa la patim encara en forma dels efectes del balafiament i la corrupció dels anteriors governs, de la falta de finançament que ens ha dut a un deute injust de 40.000 milions, a la falta d'inversions en la nostra terra, a una renta per càpìta que està 12 punts per davall de la mitjana mentre paguem com a autonomia rica i estem en el furgó de cua de la pobresa

I la desfeta en la llengua la patim després que a partir de 1707, els valencians tingueren prohibit parlar en valencià després del Decret de Nova Planta. Però ara, el PP i Ciudadanos està fent quasi el mateix, amb les seues pretensions de carregar-se l’ensenyament públic i en valencià. Què es pot esperar d’un PP i Ciudadanos que com a polítics incultes en la nostra llengua es neguen a que el valencià siga un requisit en l'Administració?

La batalla d'Almansa ara es juga contra partits que no pensen ni defensen els interessos dels valencians i que només pensen en clau de Madrid. Un detall de com pensen: fixeu-vos en les paperetes i mireu, per exemple la socialista quin nom usa per identificar-se: PSOE, en nom i en el logo. Això ho diu tot. La sigla del partit valencià PSPV l'amaguen. És una prova de qui a serveixen, i no és als valencians.


El diumenge dia 28 nosaltres votarem en clau valenciana, perquè  tenim el Compromís de que en allò que siga possible, no contribuir a que la desfeta d'Almansa continue.¿I vosaltres, que en fareu? Contribuireu?


Avui dijous, la campanya electoral s'ha traslladat al mercat



Avui dijous, dia tradicional de mercat a Tavernes. I dia també en que els partits polítics, quan arriben eleccions, aprofiten per muntar les paradetes electorals i aprofiten per repartir la seua propaganda, explicar punts del programa o aclarir qüestions relatives a les votacions de diumenge i com s'ha de votar.

Ha estat el cas de Compromís Tavernes, que com han fet altres partits amb implantació local, han aprofitat per fer una política de proximitat i explicar a les valleres i valleres les seues propostes i sobre tot deixar uns conceptes molts clars a tots els electors:



- Els candidats que veiem tots els dies en la televisió no es presenten a València. Quan votem, no els votem a ells. 

- Aquests candidats ni són valencians ni després van a lluitar pels interessos dels valencians. Hem de votar pels partits que, com Compromís, són d'obediència valenciana i no serveixen als interessos de partits de Madrid.

- En el cas de València , com a cap de llista de Compromís es presenta Joan Baldoví, el polític millor valorat segons el CIS i l'únic que ha defés la solució als problemes valencians.

- Joan Baldoví ha lluitat pels interessos valencians i seguirà recolzant polítiques i governes progressistes sempre des de l'òptica de defensar els interessos valencians.


Per tot això, Compromís aconsellava que cal revisar bé les paperetes de votació i tindre ben clar si vols que un valencià com Joan Baldovi, d'un partit valencià, et represente a partir del diumenge.

Comencen les obres per habilitar aparcament i zona de jocs en Papa Joan XXIII i Carrer Sant Pere

 

L'Ajuntament ha iniciat les obres d'habilitació dels dos solars Sarebs que hi ha entre els carrers Papa Joan XXIII i Sant Josep per a destinar-los una part a zona d'aparcament i l'altra a habilitar una zona verda amb jardins, gronxadors i mobiliari urbà. Com es pot vore a les fotografies, els primers treballs són els de la neteja dels solars.

Més d'un any han durat les gestions del govern de Compromís per aconseguir la cessió dels solars i va ser a finals del passat més de gener quan la Sareb va donar la seua conformitat per la cessió dels dos solars.




El govern de Compromís ha dedicat aquests temps a redactar i preparar la disposició dels 21.000 euros necessaris per a habilitar dins d'un dels solars la zona d'aparcament, que tindrà capacitat segons les previsions inicials per a 140 vehicles, i en una altra part la zona verda enjardinada on hi haurà jocs infantils.

L'habilitació de la zona verda l'efectuarà els alumnes del taller d'ocupació de jardineria, dins de les pràctiques que solen fer, i la zona de jocs per a menuts es construir amb elements perfectament desmuntables i que podran servir en altres llocs quan acabe la cessió.



La cessió a l'Ajuntament només te com a condicionant que els solars s'han de destinar a usos municipals i de gaudi dels veïnat de la zona. L'Ajuntament adquireix el compromís de netejar i mantindre el terreny, així com instal·lar elements que no representen estructures fixes i siguen desmuntables.



Hem mirat durant tres dies el cel, tres dies amb por, sobretot la vesprada-nit del dia de Pasqua.

Document resum de les obres a executar en el projecte del Riu Vaca que el PP va eliminar

Ho confessem: hem passat uns dies amb por i temor, especialment diumenge per la nit. Va començar el divendres, pensant en quin moment ens cauria al damunt l'espasa de Damocles que a Tavernes i a la Valldigna representa qualsevol situació de gota freda.

Hem viscut tres dies amb l'ai al cor, vigilant el cel, pensant amb el riu Vaca i pregant perquè no ens en fera una de les seues i que la ciutat, el camp i les collites quedaren lliures de qualsevol mal.  I finalment va ser diumenge per la nit.

El PP en el Senat també va votar en contra de recuperar les actuacions en el riu Vaca

Van ser moments difícils, complicats però una vegada més ens hem salvat del desastre màxim. Fins un altre episodi, perquè amb aquest oratge tan desbocat i el canvi climàtic que ens amenaça segur que la por ens seguirà més vegades. Sempre pendents de no repetir en qualsevol moment situacions com les del 1996 o del 2007. Toquem ferro.


Document de la licitació del projecte en la Plataforma de Contractació de l'Estat. Es pot llegir com el mes de novembre era  l'obertura d'ofertes i tot seguit l'adjudicació era imminent.

I ho confessem, vàrem viure moments d'indignació i de ràbia perquè eixa por l'hauríem evitat si el projecte de canalització del Vaca estiguera executat. Algun ppartit haurà alguna vegada assumir la responsabilitat i més després el que va passar a partir del 2011 i fins el 2018. 

I ens preguntem:


- ¿Per què el govern de Rajoy del PP va eliminar el projecte del Vaca? 

-¿Per què durant 7 anys seguits el PP, i últimament també Ciudadanos, han votat en contra de la proposta de Compromís que demanava al govern de Madrid que recuperarà el projecte del vaca dins dels pressupostos?

- ¿Per què el PP va votar en el Senat en contra de les peticions de Compromís de reiniciar de nou el projecte del Vaca?

- ¿Per què el PP de Tavernes mai ha fet cap iniciativa i gestió davant el govern de Rajoy per recuperar el projecte del Vaca?

- Per què el PP ha condemnat Tavernes a la por quan hi ha gota freda?

El que hem dit: el PP hauria d'assumir davant de Tavernes la seua responsabilitat de que el projecte del Vaca haja passat a millor vida.

Comunicació de renuncia d'execució del projecte. En altres paraules: el govern de Rajoy eliminava el projecte.

Del 2012 al 2018 han estat legislatures amb el vot en contra del govern de Rajoy, en el Congrés i en el Senat, a recuperar el projecte del Vaca, una negativa a la qual s’ha sumat els darrers anys Ciudadanos, des que tenen  representació en el Congrés. 


Esmena original del 2012 als pressupostos demanant l'execució del Vaca. Aquesta mateixa esmena es va presentar als pressupostos del 2013, 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 amb el mateix resultat sempre: el vot en contra del PP, i els dos anys últims també de Ciudadanos.
 

Uns dels múltiples documents presentats al Congrés i al Senat Sol·licitant recuperar el projecte del riu Vaca i sempre amb resultat negatiu pel vot en contra del PP des del 2012 al 2018 (els dos anys darrers també amb vot en contra de Ciudadanos)
Cada vegada que els homes del temps ens anuncien una gota freda, mirarem el cel i demanarem que no desborde el Vaca, que no s'inunde el Vergeret, que no ens destrosse el casc urbà, que no ens faça mal els horts i  les collites... 

Tornarem a viure un desassossec immens i li'l devem al PP,  culpable de l'eliminació del projecte Vaca, i tot que era imprescindible per solucionar la "barrabassada" del Vergeret que ells feren. 

Però també li devem la por que tenim quan hi ha gota freda al PSOE: entre el 2005 i el 2011 es va dedicar només a fer les obres del "Pla contra Avingudes de la Safor" que afectaven i milloraven els rius de Gandia i de la seua zona d'afecció i d'Oliva, mentre no va iniciar les de Valldigna que estaven contemplades en el mateix projecte i van quedar sempre relegades.



Tavernes acollirà la "V Musicescola" el 8 de maig

 


Tavernes acollirà el dimecres 8 de maig la V Trobada musical escolar “Musiescola” sota la temàtica de "la Mediterrània en clau de dona". La trobada es repetirà el dimarts 14 de maig a Castelló (Ribera Alta).
 
Les trobades compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tavernes i del de Castelló (Ribera Alta) amb la cessió dels diferents espais,  a més dels CEFIRES de Xàtiva, Gandia i l’Artístic Expressiu proporcionant al llarg del curs la formació pertinent al professorat.
 
Aquestes jornades de convivència artística-musical comptarà amb la participació de 40 escoles, més 1600 alumnes i 150 mestres d’Educació Primària provinents de centres educatius de diferents comarques valencianes.
 
Al llarg de les dues jornades es realitzaran diverses actuacions amb música al voltant de la Mediterrània, percussió corporal, una macrobatucada dirigida pel percussionista Rafa Navarro, escenes musicals amb Pau Ballester, danses, cants comuns, Just dance, una mascletada musical, i una cercavila per la localitat amb diverses agrupacions instrumentals on participarà tot l'alumnat i professorat assistent.
 
Cal destacar el musical "Dones de la Mediterrània”, un espectacle amb la música en directe de l'orquestra La Pato que ens acompanyarà igual que les darreres edicions.
 
Per la vesprada es cantarà juntament amb la rapera tesa una versió del seu tema musical “Dones” i finalment, es realitzarà un homenatge a la cantautora valenciana Eva Dènia amb la participació de Pasqual Pastor.
 
Participaran també a la trobada diferents associacions que treballen per la integració de persones amb diferents discapacitats com Adispo, Creu Roja o Integra Valldigna entre altres.
 
Tot i que les trobades són la culminació del treball realitzat durant tot un curs escolar, els centres participants pretenen d'aquesta manera fer un treball divulgatiu, obrint de nou les portes de l’escola i presentant diverses activitats artístiques/musicals a tota la comunitat educativa. Es traurà una vegada més les aules al carrer per a donar a conèixer a tothom la tasca que es realitza als centres educatius i recalcar la importància que li correspon a la música i a l'educació musical per a una formació integral de l’alumnat.

dimecres, 24 d’abril de 2019

La mar respira calma, l'alcalde reclama solucions i el delegat del govern del PSOE de Madrid llança balons fora


El govern en funcions del PSOE no ha d'eludir les seues responsabilitats i han de solucionar el problema de la platja de la Goleta abans de l'arribada de l'estiu” ha manifestat l'alcalde de Tavernes, Jordi Joan, al periòdic Las Provincias.

Han d'adoptar-se mesures que deixen la platja llesta de cara a la temporada estival” ha assenyalat l'alcalde, que s'ha mostrat confiat que la recuperació de la Goleta arribe a temps perquè “en el cas de catàstrofes i emergències la llei de contractació permet anar més ràpid en els tràmits de licitació. I es tracta d'una urgència justificada".



Jordi Joan ha reiterat a Las Provincias que la solució d'abocar arena tots els anys i  diverses vegades, no és la solució ni serveix per a res. Des del 2013 el govern de Madrid porta invertits més de dos milions d'euros en la Goleta, una inversió que no ha servit per a res, ni frena la desaparició de la platja. Davant aquest balafiament, Jordi Joan ha recordada que “amb aquests diners i una planificació pluriennal podrien haver executat una fase del projecte que tenen des de fa anys”.

En aquests moments, en què s'ha de donar una solució urgent, cobra més importància les peticions que reiteradament ha efectuat Compromís en el Congrés de Diputat, una peticions realitzades any rere any durant els set anys de Govern de Rajoy i que sempre van ser rebutjades i votades en contra pel PP.



I que farà el govern del PSOE?

D'eixida ja hi ha una cosa que no ens agrada. El delegat del govern, Juan Carlos Fulgencio, ha manifestat que s'avaluaran els danys del temporal a les platges valencianes i, si són necessàries accions extraordinàries, ho demanaran al govern espanyol perquè adopte "alguna mesura excepcional". Vaja que sembla que el delegat no s'ha assabentat què ha passat en la costa valenciana aquests dies de Pasqua. En el cas de la Goleta... ¡Que algú li facilite els vídeos i fotografies que portem publicats, per favor!




A la pregunta de si les platges estaran llestes a l'estiu, de nou balons fora: "Primer farem una avaluació de fins a on han arribat els danys, tant públics com privats, per a determinar qui ha d'intervindre en la reparació".


 Fulgencio ha assenyalat que només en el nivell tres és quan l'administració general de l'Estat es fa càrrec de l'emergència, i en aquest cas era una preemergència de nivell u, que correspon a les autoritats locals amb el suport de les autonomies. ¿Vol dir això que Tavernes s'ha de fer càrrec de recuperar la platja?




Els estralls del temporal a la platja de la Goleta, tal com es pot observar en les fotografies que publiquem i en el vídeo del dia d'avui, són molt visibles i patents, quan la mar ja està en calma i s'ha recuperat la normalitat després d'un període de fort onatge que ha engolit la platja una vegada mes. Ha sigut un temporal, com recorda també l'alcalde “amb ratxes de vent que van superar els 70 quilòmetres per hora i que s'han prolongat durant quatre dies”.



La situació de la Goleta, com bé apunta el diari degà valencià, té fart a Tavernes que veu com després de cada temporal cal iniciar una reconstrucció, i ara ens trobem amb el problema afegit que l'estiu està, com aquell qui diu, en girar del cantó.

Primícia: Totes les candidatures electorals de Tavernes


Circunscripció electoral: Tavernes de la Valldigna

Candidatura núm 1.

 COMPROMIS PER TAVERNES DE LA VALLDIGNA:COMPROMIS MUNICIPAL

1. JORDI JUAN HUGUET
2. MONICA PALOMARES BIXQUERT
3. SERGIO GONZÁLEZ FRASQUET
4. MARIA ENCARNACIÓN MIFSUD ESTRUCH
5. JOSE LLÀCER GANDÍA
6. ANNA BELLVER GARCÍA
7. NOÈLIA ALBEROLA ELENA
8. ENRIQUE CHOFRE TALENS
9. MARIA DEL PILAR AUSINA GARCÍA
10.VICENT EMILI ENGUIX GIMENO
11. ANGELA LLINARES ASUNCIÓN
12.PAU FAYOS MONTAGUD
13. JOSEFINA ROSA VERCHER TIÓ
14. JUAN EMILIO SANTOS JUANES IBÁÑEZ
15. MARIA AMPARO MAYANS PALOMARES
16. JUAN SALVADOR TENT FERRANDO
17. ISABEL CHOVER GONZÀLEZ
S1. ANTONI CAMARENA COLOMAR
S2. BEATRIZ FERRERES GIL
S3. PERFECTO BENAVENT NAVARRO

Candidatura núm 2. PARTIDO POPULAR
1. EVA PALOMARES FERRER.
2. JOAQUIN SANSALONI FELIS.
3. SALVADOR BELLVER ESCRIHUELA.
4 . ARIO SALVADOR ENGUIX SALES.
5. MARIA CISCAR PONS.
6. DOMINGO PEREZ GONZALEZ.
7. MIGUEL ENRIQUE BORRAS PEIRO.
8. MARIA TERESA MERENCIANO MAGRANER.
9. MARIA BEGOÑA BONDAD BO.
10. ANA RODRIGUEZ ALBEROLA.
11. DAVID TEODORO GRAU.
12. VICENTE CHAVELI LLINARES
13. MARIA INES MARTINEZ PORTA
14. MARINA MARTI BLASCO
15. ROSA MARIA FORT BERTO
16. SALVADOR PALOMARES CHORQUES
17. SONIA ELENA GARCIA
S. 1 AMPARO ESPI FELIS.
S2. ANA JOSEFA MARTI MARTI.
S3. EUGENIO PEREZ MIFSUD.

Candidatura num. 3: PSOE

1. VICTOR BORRÁS CHOFRE
2. LARA ROMERO GINER
3. MIGUEL TUR CHOFRE
4. CRISTINA ALTUR PALOMARES
5. JUAN CARLOS TORRES FILLOL
6. ANA ISABEL RIVERA SANMARTÍN
7. ANTONIO HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ
8. AURORA ÁBALOS ENGUIX
9. SERGIO BOSCÀ SERVÀ
10. ALBA BARRES GIMENO
11. SERGIO PENADÉS ALONSO
12. LAURA RUIZ JAREÑO
13. LUIS VERCHER SOTO
14. ALMA COUCHINHO IBÁÑEZ
15. JORDI JOAN GRAU BRINES
16. MARIA PILAR ALTUR TALENS
17. JOSE LUÍS PALOMARES PEÑALBA
S1. NOEMI ESTRUCH BODI
S2. SALVADOR BLASCO ESTRUCH
S3. MARIA DOLORES TORMOS CHOVER

Candidatura num. 4

L'ESQUERRA DE TAVERNES-ACORD MUNICIPAL
1.ZEUS GRAU FRANCO
2. ÀNGELA PEIRÓ CAMÚS
3. JUANVI SALAVERT PONS
4. MARIOLA MORENO PERELLÓ
5. FERMÍ JAREÑO MARTÍ
6. PEPA MONRABAL MOMPÓ
7. JOSÉ HUERTAS MONREAL
8. NÚRIA TALENS CARBÓ
9. XAVIER MORENO PERELLÓ
10. MARIA JOSÉ CORELLA CORELLA
11. GERARD ARMENGOL MARTÍ
12. ESTHER FELIS CAÑETE
13. MIGUEL ÁNGEL HERNÁNDEZ LÓPEZ
14. ESTEFANÍA MOTA FERNÁNDEZ
15. ADRIÀ PÉREZ VERCHER
16. MARÍA ISABEL MANCLÚS ALMIÑANA
17. CRISTIAN PERELLÓ VIDAL
18. GEMA MUÑOZ SALA
19.MANUEL PÉREZ PEIRÓ
20. FELICIDAD CASANOVA AZNAR
21. EDUARDO BONONAD SALA


Candidatura núm 5

CIUDADANOS TAVERNES DE LA VALLDIGNA
1. CARLOS,GIMENO,BOSCH
2. ANTONIO,FRANCO,VERCHER
3. MARÍA TERESA,HERAS,SERRANO
4. MARIA REMEDIOS,FERRANDO,CARBÓ
5. FRANCISCO JOSÉ ,FERRANDO,GIMÉNEZ
6. JOAQUÍN,APARICI,PALOMARES
7. ISABEL,ALLEGUE,TALENS
8. JUAN,MESTRE,BOJ,
9. MARIA CARMEN,GARCÍA,DONET
10. AMANDA MARIA,CHOVA,VILLAR
11. JOSÉ ENRIQUE,COMPANY,VIDAL
12. SONIA AMPARO,ZAMBRANO,VILLAMARÍN
13. RAÚL,GRAU,SANCHIS
14. MARÍA JOSE,MORALES,GIL
15. JUAN ANTONIO,CAVA ,MOTA
16. MARA ,SANCHIS,PORRO
17. JOSE DAVID,BOSCH,MELÓ
S1. SALVADOR,BERNIA,FONS
S2. MANUEL,CLAR,REYES
S3. DULCE,COMPANY,VIDAL

L'Ajuntament neteja el riu Vaca quan no té cap obligació ni competència



L'Ajuntament, davant la possibilitat de pluges fortes de primavera, i aprofitant que el riu ja estava pràcticament sec en aquests i altres llocs, havia fet tasques de neteja de les canyes amuntegades en la passada tardor, quan va ser impossible arreplegar-les per l'aigua que passava.( vore fotografies).

Eixes canyes no han viatja cap avall, ni han fet taponament. I això ha estat possible gràcies a que el riu estava sec i les maquines han pogut entrar i treballar sense problemes. L'arreplegada va ser a espatles d'Envasos Grau, on a més de sec calia una màquina amb bon braç per a arreplegar-les. 



I tornem al de sempre, allò que hem dit mil vegades: són feines que NO li correspon a l'Ajuntament, sinó a la Confederació. L'Ajuntament no té cap competència ni obligació en el riu Vaca, ni disposa de mitjans ni de recursos adequats ni suficients per fer-se càrrec de la neteja i manteniment del riu. 

En aquesta legislatura, el govern de Compromís ha comprat maquinària i encara que no li correspon, ha destinat molts recursos personals i econòmics per a netejar-lo tots els anys quan les condicions del riu ho permeten, majorment quan està sec, com hem dit.


La reparació de les motes del riu i dels desperfectes dels camins que se'n deriven és únicament responsabilitat de la Confederació. Els darrers 8 anys (7 de govern de Rajoy i 1 any de Sánchez) no han actuat per a res.  

Cada administració té unes competències i rep els impostos dels ciutadans per a cobrir els serveis que li correspon. La neteja del riu Vaca li correspon a la Confederació, que com sabeu no actua des de fa molt temps. Ni actua en la neteja, ni en la reparació de les motes del riu ni en arreglar els camins del Tancat i Sequia la Bova. 

En la neteja del riu, els ciutadans de Tavernes es com si pagarem dos voltes: una, a l'Estat que recapta els impostos i no neteja el riu i dos, una vegada més a l'Ajuntament que, això sí, fa la neteja sense correspondre-li.





"Per la regeneració de les nostres platges": article d'opinió de Jordi Joan de total actualitat



 Recuperem aquest article de l'alcalde i candidat de Compromís, Jordi Joan, perquè torna a ser de completa actualitat després de la desaparició de la Goleta amb el temporal de fa uns dies. Les fotografies  són d'ahir dimarts.



"Sísif, castigat a l'infern, va ser obligat a empènyer pendent amunt una gegantesca pedra fins al cim d'una muntanya. Però abans d'aplegar, la pedra sempre rodava cap avall i, Sísif, havia de tornar a començar de nou des del principi. 


 
El Ministeri de Medi Ambient ha canviat de nom i de partit, ara és socialista i s'anomena de Transició Ecològica, però en el cas de la platja de la Goleta de Tavernes, a l'igual que amb el de la canalització del riu Vaca, continua interpretant el paper de Sísif. Un Sísif que deposita tones i tones d'arena, per a intentar recuperar la Platja de la Goleta, després de cada temporal. Arena que engolix la mar en el següent temporal. I així una vegada més i un altra... Dos milions d'euros d'arena en poc més d'un any. Factura que augmentarà exponencialment a l'augment de temporals que s'esperen fruit del canvi climàtic. 

 

A diferència de Sísif, el Ministeri té una alternativa, una solució proposada, per a més inri, pel mateix Ministeri, però que, no han fet ni la mínima intenció d'executar-la. El CEDEX, organisme depenent del Ministeri, elaborà un informe del detallava el nivell de regressió de les platges de la Safor, les causes i les conseqüències, i proposava actuacions per frenar la pèrdua d'arena.

 



La solució: la construcció d'una infraestructura que actuaria de barrera, evitaria el trasllat de l'arena i ajudaria a acumular-ne en les platges del Brosquil i la Goleta. El document del CEDEX exposava una dada molt preocupant: sense solució, cap a l'any 2050 la costa de Tavernes retrocedirà 14 metres i de cara a l'any 2100 el valor calculat de regressió seria de 66 metres. I tot açò, sense tenir en compte l'amenaça sumada del canvi climàtic. 




El Govern de Compromís de Tavernes porta 7 anys exigint al Govern de l'Estat que aplique la solució definitiva. Hem tingut moltes reunions amb responsables del PP de Rajoy, amb Costes a València i en el Ministeri a Madrid. Encara sent perplexitat quan recorde la trobada amb la Directora General de Costes de l'època de Rajoy, valenciana a més senyes, després d'un temporal que afectà greument a la Goleta. Coneixia el problema de la nostra platja, compartia la tesi que l'única solució viable era la del CEDEX i reconegué que, s'havia demostrat que reposant arena no s'aplegava a cap lloc. Tot i això, contra tota lògica, ens comunicà que no aplicarien les solucions adequades, que continuarien amb la política de depositar arena per a pal·liar el problema de la Goleta. 


 

Les darrers reunions foren amb responsables del Govern socialista de Pedro Sánchez. El resultat, fins este moment, el de sempre: un Ministeri que s'entesta en interpretar el paper d'un Sísif amb aires quixotescs. Demandes que cauen en sac trencat. 

 

Compromís ha demanat la inversió per a solucionar d'una vegada tots els problemes des de Cullera a Oliva. Ha estat una esmena recurrent de Compromís als pressupostos de l'Estat i que en 7 anys el PP ha votat sempre en contra". (*). 

(*) Aquest article és de l'any passat. No s'havia produït la desfeta dels pressupostos del 2019 amb el govern del PSOE que ens han abocat a les eleccions de diumenge.
 

El llac de la Goleta, un tanc de tempesta amb un funcionament peculiar



 Què passa amb el llac de la Goleta quan hi ha una tromba d'aigua, com la del diumenge? Van ser 120 litres en poques hores. ¿Per què es tan difícil de desaiguar en algunes ocasions?

Són preguntes que ens fem en alguna ocasió i que, tal com indicàrem ahir, anem a intentar respondre. Volem deixar ben clar que, des que existeix aquest llac artificial, hi ha el problema. I quan sobre la platja caiguen trombes d'aigua com la del diumenge, mane qui mane i governe qui governe, hi haurà el problema.

Per aquestes canonades desaigua el llac de la Goleta a la mar. Aquest matí, quan el temporal ja era menys de la meitat de diumenge, encara moltes onades colpejaven els tubs i dificultaven el desaigüe.

El primer que cal entendre és que el llac de la Goleta funciona com a un tanc de tempesta, és a dir, és un gran recipient que arreplega les aigües pluvials de la zona on s'ubica. En condicions normals de pluja, no presenta problemes: el nivell de l'aigua és fàcilment controlable amb el desaiguat a la mar.

Cosa diferent és quan hi ha una tromba d'aigua on s'arrepleguen 78, 80 o 120 litres en dos/tres hores com el diumenge. I si damunt hi ha un fort temporal de llevant, amb ones de 4 metres i una mar molt alta, fins i tot més que el llac, que arriba fins els marges de les dunes, com  diumenge i dilluns, sorgeixen els problemes.




Què passa aleshores? El llac va omplint-se i omplint-se, fins a arribar al nivell dels carrers, i aleshores no "traga" més, es desborda i els carrers s'omplin d'aigua. És la situació que es va viure la nit de diumenge i matinada del dilluns.


I no es pot desaiguar per la maror que hi ha: si obres les canonades de desaigüe, en lloc de buidar el que passa és que entra l'aigua de la mar al llac i encara omple més i de salada. Això ve passat durant molt anys. Cal esperar a que amaine el temporal, a que les onades no siguen tan fortes i abaixe el nivell de la mar.



Aleshores s'obren les comportes que hi ha en la zona de "l'avio" i el llac, a través de les canonades que veieu en les fotografies, comença a abaixar de nivell. És la situació que es viu ara dimarts: a poc a poc es torna al nivell habitual.

Així es com ha funcionat i funciona el llac des de sempre. S'ha millorat el sistema de desaigüe amb la instal·lació de bombes de bombejament, però... davant trombes de més 100 litres en un parell d'hores, cal esperar a que el temps millore. ¿T'han difícil és de comprendre?

dimarts, 23 d’abril de 2019

El llac de la Goleta a poc a poc torna a la normalitat


El llac de la Goleta presentava aquest mateix matí l'aspecte que mostra el vídeo. El llac a poc a poc va recuperant l'aspecte habitual,  mentre va abaixant el nivell tal com els dispositiu de comportes que hi ha en la construcció denominada "avió", per la forma que té, buiden el llac. 

Com tothom sap, el llac actua com un tanc de tempesta i arreplega tota l'aigua de pluja de la zona dels voltants, per això és tan fàcil  d'omplir-se i que una vegada assolit el nivell del carrer, fins i tot es desborde. I això va passar la vesprada-nit del diumenge, quan el temporal ens va deixar més de 120 litres en unes poques hores.  I contra això poca cosa es pot fer. 

De tota manera, explicarem en un pròxim article quin sistema de desaigüe té el llac, i perquè no es pot buidar fins que no amaina el temporal. 

Ara simplement dir que la zona ha tornat a la normalitat, i són els treballadors de la neteja qui no paren arreplegant les deixalles, restes de rames, pinassa, etc. que hi ha pels carrers com a conseqüència del vent i la pluja.

Quin desastre! A dos mesos de la temporada d'estiu, la platja de la Goleta ha desaparegut



El fort temporal amb ones de més de 4 metres i vents que han arribat fins els 70 km per hora ha fet el seu treball devastador en la platja de la Goleta. El vídeo, d'aquest mateix matí del 23 d'abril, ens ho mostra.

La reposició d'arena per evitar la transgressió de la platja de la Goleta una vegada més s'ha vist ineficaç i que no és la solució.  

Cal una acció global d'actuació entre el Brosquil i Oliva, una demanda que el grup de Compromís en les Corts ha demanat moltes vegades aquests darrers anys de govern del PP a Madrid, mitjançant esmenes al pressupost de l'estat. 

La demanda de Compromís de dedicar 200 milions per escometre la solució definitiva de la Goleta i de les platges de la Safor, sempre, sempre han estat votades en contra pels diputats del PP, inclosos els diputats valencians.

Any darrere any el vot en contra del PP, i últimament també el de Ciudadanos, a les propostes de Compromís, ha condemnat la platja de la Goleta, però també han condemnat a no executar el projecte de laminació i millora del riu Vaca, el qual també han votat en contra durant 7 anys seguits.

Avui és el Dia del Llibre i si el compreu en valencià, millor!!!


Sabíeu que va ser un valencià qui va proposar i iniciar la celebració d'un dia dedicat al llibre? Doncs sí, va ser va ser l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés, que s'havia establert a Barcelona com a director de l'Editorial Cervantes, qui a principi del segle XX va proposar a la Cámara Oficial del Libro de Barcelona i al Gremio de Editores y Libreros celebrar la festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya.  

Mira per on, les primeres diades del llibre se celebraven el 7 d’octubre. Potser Vicente Clavel s'enyorava de la seua València, on el dia de Sant Donis (9 d’octubre) és el dels enamorats i el costum és regalar a l’estimada “la mocadorà”. Pot ser per això, i tenint en compte el seu ofici va pensar en regalar a l'estimada un llibre.  

La cosa va tindre èxit i va ser a partir del 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, que la iniciativa va canviar la data i es va fer coincidir el regal del llibre el 23 d'abril, que coincidia amb les morts de Miguel de Cervantes i de William Shakespeare el 1616. Naixia el "Dia del Llibre" talment com el coneixem, i se li va afegir el costum que hi havia des del segle XV de regalar una rosa a l'estimada. I dia complert: dia del llibre i dia dels enamorats.  

Siga com siga, Sant Donis (9 d'octubre) o Sant Jordi (23 d'abril) està ben clar que el 14 de febrer no és el dia dels enamorats, i el que molts valencians celebren a febrer és una "fake news", una còpia dels americans impulsada per "El Corte Inglés" entre tants altres comerços.  

El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor, amb la qual cosa una diada del llibre celebrada a Catalunya, iniciada per un llibreter valencià, s’ha escampat per tot arreu del món.  

Moros a Alcoi
La Diada de Sant Jordi commemora com no la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303. Havia nascut a la Capadòcia (Túrquia actual) en el segle III, fill d’un militar al servei de l’Imperi Romà i, segons la tradició, va ser martiritzat per protegir els cristians. El martiri va ser a Diospolis (Palestina) i va ser canonitzat pel Papa Gelasi I l’any 494. 

 Aquest sant ha estat sempre molt relacionat amb els territoris que formaven l'antiga corona d’Aragó.La primera relació del sant és del 1096, quan el sant va ajudar a les forces cristianes per aconseguir la victòria a la batalla d'Alcoraz, en el setge de la ciutat d'Osca, i que va contribuir a la reconquesta de la ciutat per al regne. 

També ací al País Valencià li tenen un gran apreci i estima a Alcoi. El dia 23 d'Abril del 1276 els moros de Al-Azraq (en àrab "el Blau", perquè tenia els ulls blaus) assetjaren la vila, i mossen Torregrossa durant la missa va encoratjar les tropes i va invocar l'ajuda del sant del dia: Sant Jordi. Quan en l'atac moro ho tenien perdut va aparèixer un cavaller sobre els merlets del castell en un cavall corcel i una creu en el pit.  

Els musulmans el van identificar com a Walí, guerrer sagrat de la seua religió, i els cristians com Sant Jordi, que ho arredonia causant amb una fletxa la mort d'Al-Azraq i la derrota dels moros. A partir d'aquell dia els alcoians tenen com a patró a Sant Jordi i des d’aleshores celebren tots els anys una festa en el seu honor. 



54 Fira del Llibre de València

 Deixant a banda mites i llegendes, allò que interessa és que avui ens acostem a la llibreria i celebrem el dia amb un bon llibre, i com no en valencià, que tots estem cridats a treballar en favor de la recuperació del valencià.

La Fira del Llibre de València és una activitat que organitza la Fundació Fira del Llibre de València i el Gremi de Llibrers de València . Es desenvolupa amb periodicitat anual en la ciutat de València per tal de promoure el llibre, la lectura i l’activitat de les llibreries. És la segona fira d’Espanya, tant per volum comercial com per la gran quantitat d’activitats culturals que s’organitzen al voltant del llibre i la lectura.

Des de 1985 la Fira del Llibre s’ubica en un emplaçament gratificant, cèntric i accessible com són els Jardins de Vivers de València. Enguany celebra la 54 edició, que tindrà lloc del 25 d’abril al 5 de maig de 2019.


Què passeu-bon dia.... amb un llibre a la mà!!!