Quan la pedra parla: el paper ocult de la calcària en la prehistòria

 

El treball al jaciment de Bolomor, com tantes vegades hem publicat arreplegat les paraules del director de l'excavació Josep Fernàndez no s'acaba amb els 10/15 dies de treballs al jaciment, sinó que el treball continua mesos i mesos amb investigació de les troballes, conclusions i publicacions en els fòrums i revistes científiques més prestigioses internacionals i adients, més enllà d'articles en premsa local on el treball científic queda en un altre pla perquè els interessos de cara al lector generalista són altres. 

Tancades les excavacions "in situ", l'equip de Bolomor que dirigeix Fernàndez en col·laboració amb un equip de científics, molts d'ells internacionals, tenen al davant el repte de donar a coneixer a la societat el què, com i quan tingué vigència el món Bolomor en el paleolític. Ara mateix hi ha dos equips internacionals estudiant els darrers nivells excavats.

El treball de Bolomor ha estat premiat i reconegut per moltes entitats, associacions científiques i grups de premsa, entre ells Levante-EMV i l'últim el Grupo Radio Gandia que va distingir en novembre del 2023 a Josep Fernandez amb el premi d'Investigació, un guardó que finalment encara no descansa en les vitrines de l'investigador. 

Laura Hortelano i Paula Jardon, de l'equip de Bolomor i col·laboradors de Fernàndez han publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, revista científica acadèmica internacional publicada per l’editorial Elsevier, on els investigadors publiquen estudis científics d’arqueologia a nivell mundial i es publiquen després d'haver passar un procés d’avaluació rigorós abans de vore la llum.

Josep Fernàndez ens ha fet cinc cèntims de l'extens contingut de l'article, on novament es confirma el gran paper i importància del nostre jaciment. Així recorda que quan pensem en eines prehistòriques, sovint ens ve al cap una imatge clara: peces de sílex tallades amb precisió, brillants i eficients. Durant molt de temps, aquest material ha estat el protagonista indiscutible de la tecnologia dels primers humans.

 

A- Tallant o desbastant fusta d’heura amb cops.
B- Petits fragments despresos (microesquerdaments) en fusta de boix després d’aquest treball.
C- Resultat de donar forma a un bastó de pollancre amb una eina de calcària.
D- Resultat de fer el mateix amb una eina de sílex (comparació).
E- Traient l’escorça de la fusta d’heura.
F- Raspant fusta de pi.
G- Netejant pell fresca de cabirol amb moviments de tall.
H- Raspant pell de cabra salvatge amb moviment continu.

 

No només el sílex 

Però, potser hem tingut una visió incompleta i l'estudi recent centrat en la Cova del Bolomor, a Tavernes, posa el focus en la calcària, un material molt més comú però sovint ignorat. El jaciment, excavat sota la direcció de l’arqueòleg Fernández Peris, és clau per entendre el Plistocè mitjà. “Durant anys hem mirat sobretot el sílex, però a Bolomor la calcària forma part essencial de la vida quotidiana,” explica.

Per entendre com s’utilitzaven aquestes eines, les investigadores han optat per l’arqueologia experimental: reproduir-les i utilitzar-les en activitats reals.  Han tallat plantes, treballat fusta, processat animals i manipulat pells amb eines de calcària i sílex, observant les marques que es generen.“El que fa aquest estudi és fonamental: no només descriu les eines, sinó que les posa a treballar per entendre-les,” assenyala Fernández Peris.  Aquest enfocament, conegut com a traceologia, permet interpretar el passat a partir de les traces microscòpiques. 

Les empremtes del treball

Quan una eina s’utilitza, la seua superfície es transforma. En el cas de la calcària, les transformacions són especialment visibles i les eines mostren: desgast ràpid, marques grans i clares i estries abundants. “La calcària és molt agraïda des del punt de vista analític: les traces es formen ràpidament i són molt evidents,” destaca Fernández Peris, la qual cosa facilita la identificació de les activitats realitzades.

Una eina imperfecta… però eficaç

Tot i això, la calcària té limitacions. Es desgasta ràpidament i perd el tall en poc temps, sobretot en materials durs. Però això no la fa inútil. “No és un material per a eines duradores, sinó per a resoldre necessitats immediates” explica Fernández Peris.

En aquest sentit, la calcària és ideal per a treballs ràpids i intensius, on la rapidesa i la disponibilitat són més importants que la longevitat.

 

A- Eina de calcària (CTH097) utilitzada per tallar Eruca vesicaria, observada amb augment.
B- Eina de sílex (SP033) utilitzada per tallar la mateixa planta.
C- Eina de calcària (CTH072) utilitzada per donar forma a branques d’heura.
D- Eina de sílex (SP005A) utilitzada per treballar fusta de pi.
E- Eina de calcària (CTH025) utilitzada per raspar fusta de llorer.
F- Eina de sílex (SP010) utilitzada per raspar fusta de boix.
G- Eina de calcària (CTH111C) utilitzada per tallar o desbastar fusta de pi amb cops.
H- Eina de calcària (CTH115B) utilitzada com a falca per obrir o separar fusta d’heura.

 

Cada material, una història diferent

Un dels grans encerts de l’estudi de Laura Hortelano i Paula Jardon és demostrar que cada material treballat deixa una empremta específica. Així en la fusta genera moltes marques i desgast intens, en la carn deixa poques traces i en la pell provoca arrodoniment i moltes estries. "Aquest tipus de treball ens permet llegir les activitats humanes gairebé com si fossin un registre directe,” afirma l'investigador, i això obre la porta a reconstruccions molt més precises de la vida quotidiana prehistòrica.

Els resultats mostren que els humans prehistòrics no triaven materials a l’atzar i "els grups humans sabien perfectament què feien: triaven la matèria primera segons la funció,” subratlla, cosa que indica un coneixement profund dels recursos disponibles i una tecnologia flexible, adaptada a cada situació.

El pas del temps també deixa marca 

L’estudi també aborda un problema clau: no totes les marques són d’ús. Factors com el trepig, el sediment o l’aigua poden alterar les eines. “Distingir entre el que és ús real i el que és alteració és essencial per no equivocar-nos en la interpretació,” adverteix.

Però un fet es evident: el redescobriment del valor de les coses senzilles, de la calcària, sovint considerada un material secundari, que a Bolomor es revela com una peça clau per entendre la tecnologia prehistòrica i que en paraules de Fernàndez obliga a repensar la importància dels materials més simples.

En definitiva, la investigació de Laura Hortelano i Paula Jardon demostra que la tecnologia dels nostres avantpassats era molt més diversa i intel·ligent del que sovint imaginem.  I que, de vegades, les pedres més comunes també tenen coses a explicar dins del procés de l'evolució humana, com està demostrant Bolomor.

El CETV organitza la pujada a les Creus el dia 1 de maig

El Centre Excursionista organitza per al pròxim divendres, 1 de maig, la tradicional pujada a Les Creus, una activitat que va instaurar el retor de Tavernes,  Ricardo Maria Carles, en la década de 1950-1960, i ell mateix s'encarregava de fer una missa en l'alt de les Creus.

En passar a ser bisbe a Tortosa, va ser el grup de muntanya DYA (Dios y Audacia) qui va seguir organitzant el dia 1 de maig, fins l'any 1972, quan en febrer es va fundar el Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna, amb membres del club DYA i del moviment Júnior del Patronat.

Des d'aquells moments i fins l'actualitat, i només amb l'obligat parèntesi de dos anys per la pandèmia de la covid el CETV s'ha fet càrrec de l'organització.

L'eixida organitzada és a les 8'30 h des de la placa l'Església i es passarà per les Fontetes de Cantus, fins l'alt de Les Creus, encara que ara ja no es fa la missa. El dinar serà a la Sangonera. La baixada és per la senda dels Amoladors fins a la seu del CETV on hi haurà una xocolatada per als participants.

La pujada a les Creus permet albirar una gran part de les comarques centrals del País Valencià i un ample tram de costa entre Denia i València i si, l'oratge és clar i ho permet, distingir al lluny l'illa d'Eivissa, sense oblidar el gaudi d'admirar la Valldigna i els seus paisatges.

Caritas Interparroquial agraeix la col·laboració rebuda en la Trobada Multicultural del passat divendres

 

Càritas Interparroquial de Tavernes ha volgut donar el seu el seu agraïment a tots aquells i aquelles que contribuireu a que la  Trobada del passat divendres, 24 d’abril, fora el testimoni d’una acció de conscienciació social que a més de sensibilitzar a la nostra població es va convertir en un espai  d’inclusió on usuaris, participants, col·laboradors, simpatitzants i voluntaris gaudirem d’una vesprada festiva. 

 

 

 

“Volem agrair a tots aquells i aquelles que estiguéreu presents perquè gràcies a  la vostra generosa participació aconseguirem recaptar  2.040 € i a tots aquells i aquelles que amb la seua col·laboració feren possible aquesta acció: a les col·laboradores i simpatitzants de Càritas per la seua aportació amb dolços i salats, a les Ames de Casa, a l’Associació d’alumnes Bolomor, a totes les participants i usuaris per compartir amb nosaltres els seus productes i fer-nos partícips de la seua cultura gastronòmica, a totes les entitats socials i polítiques que ens recolzaren, a tot el personal del Mercat Municipal per la seua professionalitat i paciència, a la Brigada Municipal per ajudar-nos amb la intendència  i com no a l’Ajuntament de Tavernes per coordinar tota aquesta ajuda i per comptar amb ells sempre que els necessitem” indica la nota remesa per l’entitat. 

 

 

 

 

Càritas agraeix moltíssim a l’Escola de Guitarra d’Alumnes de l’Escola d’Adults Bolomor la seua excel·lent actuació i la seua contribució a omplir de festa aquesta trobada. 

Igualment fa extensiu l’agraïment als mitjans de comunicació i xarxes socials: radio, periòdics, blogs... per  donar la difusió dels seus projectes.

 Remés per Càritas 

CELEBREM EL 25 D'ABRIL, un dia de reivindicació del finançament just i del Dret Foral valencià que ens furtaren

Batalla d'Almansa

 

Avui, 25 d’abril, fa 319 anys de la batalla d’Almansa. El 25 d’abril del 1707 a la planícia d’Almansa va tindre lloc la batalla definitiva on els valencians perdérem la nostra identitat i les nostres llibertats: la derrota comportarà la pèrdua de totes les institucions, constitucions i costums propis, que foren arrasats i eliminats per a quedar subjectes a les lleis i al domini castellà. Això ens durà al poder absolut dels Borbons i a la suplantació de la nostra llengua pel castellà.

La batalla d’Almansa s’inscriu en la denominada Guerra de Successió, conflicte europeu després la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Àustria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…) s’aliaren i sostingueren com a candidat l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV, per por a l’engrandiment del poder de França, regida pels Borbons. La corona castellana va recolzar el candidat francès.

El suport de la corona d’Aragó a Carles d’Àustria s’explica pel temor del centralisme borbó, pel recel que un monarca d’aquesta dinastia, que manava a França d’una manera absolutista, no acabés fent desaparèixer les institucions pròpies. Al País Valencià els seguidors de Carles d’Àustria es diran maulets mentre els partidaris de Felip d’Anjou, molt minoritaris, eren dits, botiflers.

 

Retrat de Felipe V. El museu de Xàtiva té el quadre penjat al revés per haver cremat la ciutat i haver-li canviat el nom a "Nueva Colònia de San Felipe" 

 

El 25 d’abril del 1707, la derrota d’Almansa va dur la fi del govern dels Àustries i la pèrdua dels Furs Valencians. Les primeres disposicions del rei Felipe V de Borbón van ser que el Regne de València es regiria per les lleis de Castella, mentre es substituïa la llengua vernacla pel castellà a tot tipus d’administracions, fins i tot les religioses.

Tots coneixem la història i les seues conseqüències, i ara, salvant el temps, el govern de Madrid (Castella) continua de fa anys negant-nos la pa i la sal d’un finançament just, amb la qual cosa ens falten recursos per a educació, sanitat, dependència...

Les polítiques econòmiques que ens vénen de Madrid, i cal ser clars i dir les coses com són, després d'anys de malbarataments del PP i també del PSOE, no han canviat: el nostre País Valencià continua essent l'autonomia que rep menys ingressos i menys fons per inversions. I això ens du a pitjor situació en sanitat, educació, dependència i serveis públics que altres economies. 
 

Pel que fa a la llengua, com tots sabeu, a partir de 1707, els valencians després del Decret de Nova Planta vam tindre prohibit usar-la en tots els afers oficials, i això va implicar un abandó del valencià i la castellanització d'un ample sector social. Ara no ens ho prohibeixen així de clar, però el PP i Vox usen tots els recursos per impedir tot allò que supose un avanç en la recuperació de la llengua pròpia. No el volen, el valencià, ni cap  modalitat autonòmica de la nostra llengua.

 

Tenim moltes batalles "d'Almansa" ara mateix, i la principal és lluitar per un finançament just de la Generalitat per part del govern de Madrid, per aconseguir un corredor mediterrani que ens duga a Europa, per aconseguir un sistema de transport de tren com cal, per una sanitat i una educació com cal, per la recuperació del Dret valencià. 

I a Tavernes, cal que Madrid done una solució definitiva a la Goleta, a la regressió general de les nostres platges, a les ajudes a l'agricultura i les taronges, als problemes del Vaca i, el que cal és treballar per la nostra terra, perquè com diu el nostre himne, de Tavernes: "Defensem la nostra terra, i serem grans"!!!

Elaboració pròpia i no cal ni dir que les dades són històriques i reals.

Tavernes ha celebrat la "1a edició de la Universitat de Primavera a la Valldigna"

 

Ha tingut lloc els passat dies la "1a edició de la Universitat Primavera a la Valldigna", tres dies d’activitat academica sota la coordinació de Carmen Meló i que ha desenvolupat diverses ponències amb la nostra comarca i Tavernes com a nucli central.

"Les memòries democràtiques des de la Valldigna: 1808-1979" del professor Antonio Calzado, de la UV i "La Segona República a la Valldigna: temps de mobilització, canvis i resistències" d'Isabel Benavent, també de la UV, obriren la jornada inaugural amb una passejada històrica, en el cas de la segona conferència, sobre l'associacionisme sindical i obrer a la Valldigna.

El divendres les ponències foren sobre "Els noms de lloc a la Valldigna", d'Abel Soler, doctor en Història Medieval i Filologia Catalana i "El valencià de la Valldigna" pel valler i doctor en Filologia Catalana, Joan Giner i Monfort. Interessants xerrades sobre el possible origen i significat dels topònims comarcals i també la de Joan Giner, amb una comparació del nostre parlar amb les veïnes comarques de la Ribera, Costera o la resta de la Safor, sense oblidar l'apartat de localismes, sempre curiosos com "tallacames" o "serenato" que va posar com exemple.

 

 

Ahir dissabte va tindre lloc la cloenda amb una passejada per la ciutat de mans de la cronista Encarna Sansaloni amb un emotiu recorda a Pep Ciscar, que fa anys va ser junt a Sansaloni un iniciador d'aquest tipus d'activitats que permeten conéixer més i millor la trama urbana, però també la història dels nostres edificis emblemàtics, encara que molts només els poguérem tindre present en el record per haver desaparegut enderrocats.

 

 

El recorregut es va iniciar amb un recordatori de l'escorxador desaparegut, assabentant-nos que en va haver un abans en un espai urbà de darrere l'Hospital, per continuar amb la referència a l'antiga estació (també desapareguda) del que fou el primer "tramway" d'Espanya i passar a l'Hospital, on Sansaloni va explicar amb pèls i senyals tota la història de donacions fins aconseguir bastir aquest edifici, pensat inicialment per a pobres de solemnitat. 

 

 

El grup es va dirigir a la plaça Major per ser el torn de l'Ajuntament (història, construcció millores...) i seguir a la plaça de l'església de sant Pere, on a més de la història es va parlar de la darrer obra que va culminar, segles després, l'acabament del campanar amb el nou remat.

 

Des d'ací es va caminar al Braç Treballador on la doctora en Belles Arts de la UPC, Teresa Chàfer, va explicar el trencadís, simbolisme del maltractament de les dones i la lluita que cal fer per eliminar eixa xacra de la societat. I des d'allí a la plaça del 9 d’Octubre, amb el mural del rei Jaume I el Conqueridor i passejar fins la veïna font del Canut, la primera font publica del poble. 

Unes jornades i activitat amb bastant participació i on ha destacat la manca de gent jove.