Campanya contra rates i panderoles, ahir i avui en el poble i platja. La setmana vinent contra el mosquit, comú i tigre.

 

L'Àrea de Serveis Públics que dirigeix el regidor de Compromís, Enrique Cuñat, ha intensificat aquests dies la campanya de lluita contra les rates i les panderoles en el municipi. Si ahir dijous la lluita contra aquestes bestioles va tindre lloc en el casc urbà, avui divendres s'ha traslladat a la platja.

 

 

"Tenim un pla anual que marca aquestes actuacions, així com la lluita contra el mosquit comú i el tigre. Hem intensificat la lluita contra rates i panderoles pels condicionants de molta calor i falta de pluja, sempre amb la vista posada en la seua eradicació i evitar-ne la la proliferació" ha assenyalat el regidor.

 

 

Avui divendres a la platja, com ahir al poble, s'actua en els espais públics que són susceptibles d'acollir colònies de rates i panderoles, que es converteixen en focus de reproducció, d'ací els tractament que també es fan als punts de drenatge i els parcs infantils.

 

Cuñat ha recordat que "les campanyes les tenim planificades una al mes durant tot l'any, però la climatologia adversa amb la forta calor ens aconsella incrementar-les en aquests mesos de calor. Així la setmana vinent, s'actuarà amb un tractament afegit i especial contra el mosquit comú i el tigre. L'objectiu que prima sempre és protegir la ciutadania i la salut, i evitar les molestes picades"

Una foto històrica: Una formació del juvenil de la UD Tavernes de fa més de 50 anys.

 

Ens ha arribat una fotografia històrica. Ha estat per nosaltres una sorpresa. Una fotografia que, segurament durà molts records als vallers i valleres, siguen o no afeccionats al futbol, però sí amics i amigues, familiars dels jugadores que integraren l'equip de la UD Tavernes, amb el seu entrenador Pepe Brines Escrihuela.

Una formació on podem reconéixer dempeus i d'esquerra a dreta a Pepe Brines (entrenador), José Manclús, Toni Esctruch, Paco Escorihuela (Jaijo), Salvador Juan (Pereta), Fermin Jareño i Josep Clar "Nyau". De genolls, i també d'esquerre a dreta, Aniceto Bellver, Paco Grau, Salvador Escrihuela (Quiles), Pep Brines, Alejandro Colomer i Paco Juan "Golet". Calculem que per l'edat que representen i el fet de militar encara en juvenils la fotografia pot correspondre a la temporada 1967/68, però igual pot ser del 1969. Quiles porta el xiquet Alex Grau. 

Una generació de joves esportistes (alguns d'ells ja ens han deixat d.e.p.) quan a Tavernes el futbol era l'esport rei (i tant rei, no se'n jugava altre), el camp era de terra durant la major part de la temporada de lliga perquè la brossa que es criava a l'estiu desapareixia a les poques setmanes i on, alguns dels quals com Salvador Escrihuela Quiles, va jugar en equips de primera divisió i va ser internacional, altres majorment jugarien després en la UD Tavernes durant molts anys. Temps era temps, i de bons records pensem per a molts dels nostres lectors.

 

 

"El govern de Mazón (PP) en la Generalitat maltracta Tavernes, no executa les obres que calen" ha manifestat Josep Llàcer, de Compromís.

 

Josep Llàcer, regidor de Compromís, considera que el govern de la Generalitat del president Mazón (PP) discrimina i perjudica Tavernes en no dur endavant projectes a executar pel govern valencià alguns dels quals ja haurien d'estar en fase d'execució per  no dir acabats.

El regidor ha recordat que el govern de Compromís de l'Ajuntament es va comprometre a construir la primera fase del col·lector i vial perimetral, mentre la Generalitat havia de construir la segona fase. El govern de Compromís malgrat els problemes financers de l'Ajuntament (que prompte s'obliden els problemes i els esforços per resoldre'ls!!!) va executar l'obra i l'acabava a principis del 2020, però la Generalitat no ha executat res de la part que li correspon (tram Blasco Ibàñez-Canal San Pablo) "quan el col·lector hauria d'estar executant-se, perquè estava pressupostat,  però el govern del PP-Vox ha tret del pressupost del 2024 el milió d'euros i ara no sabem quin futur li espera a l'obra".

 

Vial perimetral. Davall està enterrat el col·lector. 1a fase executada per Compromís

 

Llàcer ha recordat igualment que la Generalitat li ha tret a l'Ajuntament la delegació de les obres de l'IES Jaume II el Just, amb l'argument que el manteniment no és municipal sinó de la Conselleria d'Educació.  "Ens han llevat la delegació i volen  executar les obres ells, però s’han carregat el director general d’infraestructures educatives i sembla que tot torna a començar de nou. Esperem que compliren els termines acordats, tal com vaig dir en el ple, però crec que no s'acompliran. Si l'Ajuntament hagués mantingut la delegació de competències, ara  la redacció del projecte estaria en marxa i no estaríem esperant la seua decisió i quins passos pensa seguir la Conselleria".

 

 

Igualment recordava que la ronda de circumval·lació de Tavernes depén de la Generalitat, però no es veu avanços mentre la problemàtica del pas de vehicles per l'interior del casc urbà s'agreuja perquè hi ha problemes en les voreres al tram urbà de la carretera que no es solucionen (la carretera dins del poble depén de la Generalitat),  com tampoc s'avança l'execució de les dues rotondes previstes a l'entrada i eixida de la població.

"La Generalitat maltracta Tavernes amb obres com el col·lector, la ronda o la depuradora. Hi ha una completa paralització del govern de Mazón cap a obres de Tavernes, i eixa actitud està condicionant el desenvolupament de Tavernes" assenyalava Llacer.

Les manifestacions del regidor de Compromís van estar fetes arran de la noticia de fa uns dies sobre els dubtes que ta ara la Generalitat, al cap de 17 anys, i després d'haver acceptat en el 2009 el lloc del Tancat per ubicar la nova EDAR (Estació Depuradora d'Aigües Residuals), o siga la depuradora nova. Fins i tot  la Generalitat i l'aleshores govern municipal del PP van firmar el conveni de construcció el 2009 en eixe lloc, però el 2013 la Generalitat en ple escàndol del cas Emarsa, va anul·lar unilateralment la construcció.

L'Ajuntament adjudica la direcció de les obres de millora del CEIP Sant Miquel

 

L'Ajuntament ha adjudicat el servei de "Direcció facultativa de les obres d'adequació/ampliació del CEIP Sant Miquel" a l'empresa "Tomàs Llavador Arquitectos e Ingenieros SL- Sanna Arquitectura SLP" de València. Aquesta empresa ha presentat una oferta de 60.220,56 euros, considerada per la mesa de contractació com la millor en relació preu/qualitat.

Les obres previstes en el Pla Edificant per al CEIP Sant Miquel contemple una inversió en despesa de 4.544.810 euros per executar un conjunt de millores en les aules, l’habilitació d’un ascensor per a facilitar l’accessibilitat al centre educatiu, l’ampliació del gimnàs, el menjador i la planta baixa de l’escola, la millora de la tanca exterior i l’enderrocament i reconstrucció del mur de contenció de la zona de jocs, tot seguint les directrius marcades per la Conselleria en les visites efectuades al centre.

 

 

Atenció al dia 31 de juliol: Renfe estableix un pla alternatiu per carretera entre les estacions de València-Benifaió i València-Sollana

 

RENFE, en una nota oficial, ha informat que durant el matí del 31 de juliol, la companyia oferirà serveis amb autobús entre els trams de les línies C1 (València-Sollana) i C2 (València-Benifaio) de les Rodalis del Nucli de València. La causa es troba en els obres de l'estació València Nord, i per tant els autobusos inicien i finalitzen recorregut en l'estació de València Joaquín Sorolla

Renfe estableix un pla alternatiu per carretera per als serveis de les línies C-1 i C-2 per la posada en servei de nous enclavaments en el tram València Nord-Benifaió i Silla-Sollana, que realitzarà Adif durant el matí del pròxim 31 de juliol. La companyia ha programat circulacions d'autobús per a cobrir el servei afectat per les esmentades obres, un total de 220 circulacions amb autobús.

Els usuaris de la Línia C-1 (València-Gandia) gaudiran d'un servei d'autobusos llançadora entre València Joaquín Sorolla i les estacions de Sollana, Sueca, Cullera i Gandia, i un altre servei amb parades en totes les estacions intermèdies.incloent les estacions de l'Horta Sud, Alfafar-Benetússer, Massanassa-Catarroja i Silla.  La nota oficial de RENFE no esmenta per a res Tavernes. Durant el matí del 31 de juliol s'estableix també serveis d'autobusos llançadora entre València Joaquín Sorolla i l'estació de Rodalia d'Alfafar-Benetússer.

Per a oferir un millor servei als viatgers, a causa de les obres a València Nord, els autobusos inicien i finalitzen recorregut en l'estació de València Joaquín Sorolla.

Els viatgers podran obtindre més informació en les estacions, web de Renfe www.renfe.com i telefonant al 912 320 320 i 963 357 400.

Traducció de la nota oficial de RENFE

RECORDA: AVUI divendres a les 22 hores representació de teatre valencià pel grup "Pep Meló" de la falla Cambro

 

Avui divendres, 26 de juliol, el grup de teatre "Pep Meló" de la falla Cambro representa les obres "Els merengues" i "Hi ha que tindre caràcter", a les 22h, a l’església Santa Maria de Valldigna de la platja de Tavernes.

 

La representació és de caràcter solidari i el 50% de la recaptació serà destinat as "Càritas Interparroquial". El preu de l'entrada és 5 euros.

 

Les dues obres a representar són una excel·lent mostra del teatre popular de principis del segle XX, caracteritzat per un to còmic o humorístic per tar de retratar costum de la societat valenciana d'aquell temps, moltes vegades amb ús dels girs lingüístics dels sectors més populars com llauradors, botiguers, etc.

 

"Els merengues" és un entremés de Vicent Montesinos Palomares que es va estrenar el 6 de febrer del 1917 en el Saló Novetats de València, mentre "Hi ha que tindre caràcter" és un sainet de Manuel Vicent Haro López estrenat a València el dia 1 de desembre del 1925 també al Saló Novetats.

 

Nota: hem adaptat el cartell anunciador al format de la pàgina per una millor visió. 

 

 

Continuació de la campanya de passades legislatures amb tallers que expliquen el control i coneixença de les tortugues

 

Les campanyes dutes a cap per l’Ajuntament en la passada legislatura de seguiment i control de les tortugues que habiten en zones del terme municipal, i en especial al Llac de la Goleta i zones humides, ha tingut enguany continuació amb una primera jornada celebrada en la pèrgola del llac. Els assistents van poder aprendre les característiques de les espècies autòctones i les que ha introduït l'home, que són espècies invasores i que fan malbé el mediambient de les autòctones. 

 

Aquestes campanyes de conscienciació sobre la necessitat de preservar les espècies autòctones i la biodiversitat van ser iniciades pel govern de Compromís en la passada legislatura amb la col·laboració de la Fundació Limne, que es va encarregar de dur a cap diversos tallers, on es van capturar les tortugues invasores per a traslladar-les al Centre de Recuperació de Fauna del Saler. 

 

Cal assenyalar que les espècies invasores proliferen al terme per causa de l‘abandó i la solta de tortugues domèstiques que realitzem els humans quan es fan grans i "molesten" a casa, i eixa acció d'introducció en medi que no són els seus suposa un risc per a la biodiversitat de l’entorn natural i són una amenaça per a la fauna i la flora autòctona.  

 

 

Un exemplar de tortuga invasora capturada al llac de la Goleta

 

 

En aquestes activitats es parla de tortugues, de les que viuen en el llac de la Goleta, i en paratges com séquies i basses, Séquia Mare amb informació de la seua vida, amb especial dedicació a les invasores, les exòtiques, introduïdes per l'home en un habitat que no és el seu, amb les conseqüències greus que te per la fauna valenciana.

Els tallers expliquen la morfologia, trets diferenciadors, costums, com distingir entre els mascles i femelles ..., així com es parla del sistema usat per atrapar les tortugues invasores existents,  amb una espècie de mornell adaptat a aquest rèptil.

Ahir va ser Sant Jaume, festa ben assenyalada antigament, quan se solia dir que "la gent s'ofega" en la mar

 

Ahir va ser Sant Jaume, antigament un dia festiu i ben assenyalat. Al contrari d'ara que gaudim d'un estiueig d'un parell de mesos, en altres temps i fins als anys 1970 (amb una platja sense urbanitzar) només eren unes setmanes els que es  passaven a voramar, i el dia de Sant Jaume era tradicional anar-hi mig món a passar el dia complet, i celebrar-ho al voltant d'una paella que, poques hores abans havia tingut el preàmbul d'un bon i copiós esmorzar.

Era un dia en que se solia dir que "la gent s'ofega", perquè va haver alguns accidents per imprudències, amb males conseqüències potser perquè això del servei de salvament i socorrisme... ni existia ni se sabia que era!

Per Sant Jaume de fa anys era (encara ho és) habitual escoltar als nostres pares advertir-nos del perill d'entrar a nadar després de menjar i dir-nos: “cal esperar dues hores perquè el cos faça la digestió”.  És la por al famós tall de digestió, paraula que de vegades no s'usava de manera correcta, perquè realment es referien a la hidrocució. Són dues coses diferents, i ho expliquem tot seguit.

Tall de digestió o hidrocució?

El tall de digestió es pot donar dins i fora de l'aigua i, en concret, és una interrupció del procés digestiu. Les causes són múltiples i diverses, incloent emocions molt fortes, sent la simptomatologia  la pal·lidesa, nàusees, enrampades, vòmits, sudoració o visió borrosa. Dins de l'aigua pot ser causa d'ofegament.

La hidrocució és l'estat de síncope deguda a un canvi brusc de temperatura per submergir-nos sobtadament en aigua freda. Aqueixa entrada en aigua freda  provoca una disminució de la freqüència cardíaca, arriba menys sang al cervell, i ocasiona pèrdua de coneixement i fins i tot parada cardiorespiratòria en els casos més greus.

Com entrar en l'aigua?

Cal evitar esglais i per tant entrar a poc a poc,  banyant-nos els peus, els canells i el clatell, evitant l'exposició prolongada al sol en les hores anteriors, fugint dels menjars copiosos i no ficar-nos després de realitzar un exercici intens. Les dutxes abans de ficar-se en la piscina o a la platja ajuden a baixar la nostra temperatura corporal i redueix el risc d'hidrocució.

Llocs de risc d'hidrocució

El risc més elevat de patir una hidrocució, per la temperatura de l'aigua, el trobem en rius d'alta muntanya o piscines de zones continentals. En aquests puntós, l'altitud o les temperatures nocturnes fan que l'aigua romanga freda o fresca, i durant el dia, amb el sol, el nostre cos pateix temperatures que poden passar dels 30 °C. És per això que el  risc de patir una hidrocució és elevat en els rius d'alta muntanya i piscines de zones continentals.

El risc és més baix a les platges pel fet que la temperatura de la mar és més elevada, i les brises  fa que la diferència de temperatures  aire/aigua no siga molt important.  Ací tenim avantatge els que vivim i banyem al Mediterrani, amb temperatures de 25 a 30 °C a l'estiu.

Conclusió: a l'estiu s'han d'evitar  els menjars molt copiosos o l'exercici intens durant les hores centrals del dia i les exposicions prolongades al sol. Amb aquestes senzilles normes,  podrem gaudir de la piscina, del riu o de la platja sense perills.

Greenpeace alerta del "perill d'extinció" de les platges de Tavernes

 

Tavernes és un dels punts de la costa valenciana que es vora més afectat pel canvi climàtic, amb la pujada del nivell de la mar, l’augment de la temperatura marina i la intensificació dels fenòmens meteorològics extrems com a principals causes de risc.

Greenpeace va presentar el dimarts l’informe "Crisis a Toda Costa 2024. Análisis de la situación del litoral ante los riesgos de la emergencia climàtica" on  adverteix que el 64,8% de les platges de la costa valenciana han disminuït l’última dècada, a Castelló estan afectades el 81%  i a Alacant el 43% de les platges presenten un retrocés sever.

L'ONG denuncia les males pràctiques derivades de l'acció de l'home (ports, urbanitzacions, etc)  a les quals cal sumar les degudes  al canvi climàtic: la pujada del nivell de la mar, els fenòmens meteorològics extrems (com ara onades de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, huracans, incendis i inundacions), l’increment constant de la temperatura de mars i oceans i la pèrdua d’oxigen dissolt en l’aigua, que disparen de manera exponencial els riscos. 

 

 

Greenpeace basa el seu informe en la pujada del nivell de la mar, segons els estudis i previsions de la NASA, una pujada del nivell de la mar que ocasionarà la pèrdua de platges en la totalitat del litoral valencià i espanyol.  La regla de Bruun estima que per cada centímetre que puge el nivell de la mar, la costa retrocedirà un metre.  

Mes informació: https://sealevel.nasa.gov/ipcc-ar6-sea-level-projection-tool

Amb les circumstàncies actuals, avisa Greenpeace, i sense fre en les emissions de CO₂ , a l'any 2030  la mar haurà pujat 12 centímetres en el golf de València, i les platges perdran una dotzena de metres d’amplària. Els punts més afectats, a més de Tavernes,  seran Moncofa, el Grau de Castelló, Nules, Xilxes i els Estanys d’Almenara a Castelló; la Marjal dels Moros, Puçol, el Saler, l’Albufera, el Perellonet, el Perelló i Gandia a València; i el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, Santa Pola i Torrevella a Alacant. 

 

 

 

Més fenòmens meteorològics extrems amb més intensitat

L’aigua més calenta s’evapora més i això provoca la formació de DANA i ciclons més potents i perillosos, cosa que augmenta els danys per inundacions. Greenpeace recorda els clars avisos sobre els riscos, però l'afany urbanitzador continua al País Valencià i l’avantprojecte de Llei de Protecció i Ordenació de la costa valenciana  presentat pel PP planteja la fi de la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que romanen sense urbanitzar i rebaixar de 1.000 a 500 metres la distància a la línia de costa de la construcció d’habitatges.

Aquesta desprotecció, denuncia Greenpeace, afectarà els plans urbanístics del Marenys de Tavernes, però també Torreblanca Golf, Platja del Puig, la Bega de Cullera, el Brosquil,  Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, en total 18.000 habitatges nous en el litoral valencià. 

 

 

Greenpeace recorda que els temporals destrueixen les costoses intervencions artificials que no atenen l’arrel del problema: entre el 2016 i el 2020 es van gastar prop de 60 milions d’euros en la reposició artificial d’arena a les platges. Pensem en el cas de la platja de la Goleta: reposició i reposició i més reposició... que el mar s'enduu de seguida! mentre el projecte de protecció ni avança ni sabem res després de més d'un any del període d'al·legacions. I la nostra alcaldessa i la delegada del govern van dir que estaria acabat per al 2026. 

Les solucions, apunta l'ONG, han de ser locals, perquè cada tram de litoral té característiques pròpies, però han de ser acordades per les administracions i participades per la ciutadania de manera urgent. L'entitat considera imprescindible reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i marcar normatives d’adaptació i protecció de la costa i retornar la qualitat ambiental als espais costaners per a tindre sistemes naturals estables (el cordó dunar) que protegisquen dels riscos

"L'Oreja de Van Gogh" cap de cartell dels concerts de les Festes del Poble.

 

El que era des de fa setmanes un secret a veus, per fi s'ha confirmat: "La Oreja de Van Gogh" actuarà a Tavernes el dia 13 de setembre en el Vergeret a partir de les 23.30 hores, segons ha anunciat l'Ajuntament, dins de la gira que efectua per diverses localitats peninsulars.

L'actuació s'emmarca dins dels actes de les Festes del Poble, que celebrarem enguany entre el 13 i el 22 de setembre, i amb entrada gratuïta per als veïns i veïnes de Tavernes, tot i que caldrà adquirir l'entrada gratuïta  en el lloc que marque l'Ajuntament i suposem que justificant estar empadronat a la nostra ciutat, mentre els assistents d'altres localitats hauran d'adquirir l'entrada al preu de 10 euros. 

L'Ajuntament no ha donat a conéixer el cost del contracte amb "La Oreja de Van Gogh", que suposem que no diferirà massa del de "Camela" de l'any passat amb un cost total de 60.000 euros, segons el contracte que es va publicar en la PCSP. 

"L'Oreja de Van Gogh" va assolir una bona popularitat sobre tot en la primera dècada dels anys 2.000 es caracteritza per interpretar una música de sons suaus i melòdics, amb alguna incursió de ritmes més acostat al pop-rock, amb la qual cosa se'ls considera uns bons representants del que es va anomenar "So Sant Sebastià", impulsat pels conjunts de pop-rock de gran èxit de la població donostiarra en els anys 1980.

Segons diu l'Ajuntament en nota oficial, s'ha preparat una programació d'activitats  per a tots els públics. Esperem que la música i espectacles valencians i en valencià estiguen ben representats i ja estem expectants i plens d'esperança per conéixer el grup o cantats valencians i en valencià que actuarà en les festes del poble.

L'empresa de Madrid Licuas SA reurbanitzarà el carrer Nou i Cristòbal Almel·la

 

 

L'Ajuntament ha adjudicat a l'empresa Licuas S.A. el contracte d'execució per a les obres de reurbanització dels carrers Nou i Cristóbal Almel·la per un valor total 594.487'6 euros. L'empresa de Madrid disposarà d'un termini d'execució de 6 mesos a comptar des de la formalització de l'acta de replanteig.

Com ja vam informar un total de cinc empreses es van presentar a la licitació del contracte de les obres, i la baremació efectuada per la Mesa de Contractació va ser la següent: 

 

 

 

Els treballs a executar seran, entre altres, la substitució de les canonades existents amb l'objectiu de reduir pèrdues d'aigua i millorar la evacuació de residuals a la xarxa, eliminar materials obsolets o corregir deficiències de pressió en la xarxa, la modificació o adaptació de voreres o altres elements urbans amb l’objectiu de millorar les condicions d'accessibilitat al medi o la millora o implantació de nova senyalització horitzontal i vertical en vies públiques.

 

 

El projecte aprovat en la passada legislatura va ser paralitzat per l'actual en una decisió personal de l'actual alcaldessa Lara Romero en el ple d'agost del 2023.  El passat mes d'abril, del 2024, tornava el projecte al ple per tornar-se a aprovar, i les intervencions confirmaren que el projecte era bàsicament el redactat pel govern de Compromís, amb algunes millores referides a la séquia que travessa enterrada el carrer Nou i sobre tot, després d'un any, amb l'actualització dels preus, amb la qual l'obra ha incrementat el cost. 

Al cap de 17 anys, la Generalitat presenta dubtes de l'emplaçament de la depuradora, que li correspon construir

 

El regidor Josep Llàcer, responsable d'Obres i Urbanisme en el govern municipal de Compromís, i que com a tal ha gestionat en les passades legislatures la tramitació de la depuradora de Tavernes i documents que cal ens ha assenyalat que "no s’entén, no tenim constància i és incomprensible que la Generalitat demane a Tavernes que justifique el projecte i l'elecció de la ubicació. El projecte de la depuradora, els estudis de paisatge i tot el tràmit ambiental que s’ha fet justifica la ubicació del Tancat i el perquè s’ha triat". Aquest emplaçament, recordava, el va triar el PP en la legislatura 2007-2011 i fins i tot la Generalitat va firmar el conveni de construcció, com després expliquem.

Llacer ha recordat que els arguments de l'Ajuntament, explicats amb detalls en els documents de la depuradora, indiquen l'equidistància de les tres depuradores existents, la normativa que obliga a allunyar-nos dels cascs urbans i hi està allunyada del poble i platja, solucionat els problemes d’accés, al costat de la Nacional i amb un accés especifica per a la depuradora  des de la Nacional, l’abocament de les aigües que es fa directament a la Séquia la Bova que va a parar directament al riu Vaca i també es justifica la problemàtica de la inundabilitat amb un estudi fet expressament per la depuradora.

 

 El regidor de Compromís concloïa: "en fer la Generalitat eixe requeriment ens demostra que no s'han llegit la documentació, i que es va enviar al llarg de les passades legislatures, ja fa alguns anys, o bé el que volen és demorar la construcció  perquè  l'ha de pagar la Generalitat, i sembla ser que diners no hi ha i per tant quan més tarden en executar-la millor".

Josep Llàcer ha confirmat que fa temps, molt de temps, que s'ha enviat tota la documentació i de fet nosaltres hem publicat els darrers anys moltes noticies al respecte. "Tavernes, i el govern de Compromís,  ha complit tots els tràmits i la Conselleria el que hauria de fer és accelerar la construcció. La Generalitat de Mazon està condicionant negativament el desenvolupament de Tavernes, quan esperàvem que ens donaren el vist i plau, demanen tràmits i més tràmits, paralitzar un poc més de temps, tot menys agafar el bou per les banyes i fer la inversió que li pertoca a la Generalitat".

 

Cartell exposat durant mesos a l'Ajuntament després de la firma del conveni de construcció de la depuradora en 2009. Es veu clarament la ubicació, acceptada per la Generalitat

 

 El regidor de Compromís ha estat clar a l'hora d'explicar la situació: "La Generalitat maltracta Tavernes i fins i tot acabar  el col·lector que  hauria d’estar executant-se, estava pressupostat però el govern del PP-Vox va llevar  del pressupost del 2024 el milió d’euros per iniciar l’ultim tram de Blasco Ibáñez i Canal Sant Pablo. Caldria que explicaren perquè maltracten Tavernes: col·lector, ronda de circumval·lació i ara la depuradora. La Generalitat de Mazón obliga a la paralització de Tavernes"

 Història d'una depuradora

La Generalitat al cap de 17 anys de gestions amb la depuradora de Tavernes té ara dubtes sobre la idoneïtat de la ubicació, uns dubtes que no tenia quan el govern municipal del PP va triar la zona del Tancat en el 2007 per a la seua construcció.

La mateixa Generalitat va beneir el lloc amb la signatura dos anys després (2009) del conveni de construcció. La Generalitat i el govern del PP de Tavernes presidit per Manolo Vidal i en majoria absoluta signaren el conveni de construcció: la Generalitat s'obligava a executar l'obra d'una depuradora prevista per a 94.000 persones (pels PAIs que es projectaven) i amb un cost de vora 37 milions.

Any 2009. Firma del conveni. Al fons un dels cartells exposats mesos a l'Ajuntament on estava ben marcat l'emplaçament del Tancat

Cal recordar les dates, perquè ara al cap de molts anys i vora quatre legislatures es pot anul·lar completament un projecte que ha costat anys de treball, amb la qual es repetiria la situació del 2013.

Així, en agost del 2013 va haver la renúncia i negativa unilateral de la Generalitat de construir la depuradora (era l'època dels escàndols de les depuradores valencianes),i  el govern municipal de Compromís no va tindre més remei que negociar amb la Generalitat la possibilitat de construir na nova depuradora. El 2016 s'aconseguia encomanar el nou projecte, que és redactarà en el 2017, amb cost de 50.000 euros a l'Ajuntament, un projecte més real amb els necessitats de Tavernes (ja sense PAIs): capaç per a 10.000 metres cúbics amb un cost aleshores sobre els 22 milions a assumir per la Generalitat i una població sobre els 43.000 persones.

 

Els anys següents foren els de complimentar documents, redacció de projectes...  el govern de Compromís va invertir més de 270.000 euros.  El projecte constructiu de la nova EDAR (depuradora) Tavernes i els documents urbanístics i ambientals del Pla Especial foren enllestits i presentats a la Generalitat (Projecte de la depuradora i d’execució, Estudi d’integració paisatgística, Document inicial del Pla Especial Depuradora).

En el ple de novembre del 2022 és va aprovar l'exposició publica de la versió preliminar de la depuradora, així com la versió inicial del "Pla Especial de Reserva de Sol", que la Generalitat hauria d'haver aprovat  en el 2023 però aleshores mancava de l'informe de Territori i Paisatge, responsabilitat de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, de la Generalitat.  I ara la Generalitat posa dubtes de la ubicació.

Cal saber que la nova infraestructura implica desmantellar les 3 depuradores existents actualment, i amb tot plegat la inversió inicialment prevista era superior als 36'6 milions d'euros.

El programa de neteja viària ha actuat avui en el passeig de Colom

 

La regidoria de Serveis Públics que dirigeix el regidor Enrique Cuñat de Compromís ha continuat avui les tasques corresponent al programa de "Pla Integral de Neteja Intensiva de Vials" en el passeig Colom, una de les vies més transitades de la població en servir d'accés a instal·lacions tan importants com el Poliesportiu Municipal, Pavelló Cobert, Casa de la Cultura o les  instal·lacions del Vergeret a més de ser el camí obligat dels vehicles de les barriades més enllà de la comarcal per arribar al CEIP Alfàndec o seguir-lo en el sentit d'eixida de la població cap a Borderia.

 

 

 

"Un passeig molt transitat, per vehicles i persones, en les dues direccions que té, d'ací que calia fer el treball de manera ràpida per no destorbar massa la circulació de vehicles i dels vianants. Cal reconéixer el bon treball que han fet, com també el feren, en tots els carrers on hem actuat fins ara" comentava el regidor Enrique Cuñat en valorar la tasca realitzada.

 

 

 

 

 

 

Els treballs del "Plan Integral de Neteja Viària" han estat planificats per la Regidoria de Serveis Públics comptant amb la col·laboració de l'empresa SAV, responsable de la neteja viària, i a més de la neteja l'actuació du a cap una desinfecció dels carrers de la ciutat.  La neteja i desinfecció es du a cap majorment amb ús d'aigua a pressió i segueix un calendari establert d'actuacions per tal que, a poc a poc, arribe a totes les barriades de la ciutat.

Fa temps que no plou com cal, hi ha sequera... consells per estalviar aigua a les cases.

 

 

Fa temps que no plou com ens cal. Les reserves d'aigua van a la baixa, no posem remeis a la despesa en les cases i els experts avisen que balafiem molta aigua, mentre aconsellen vigilar-ne l'ús, fer-ne un ús racional. Ara és el moment de recordar allò que ací hem dit en altres ocasions i que pot ajudar a estalviar aigua.

1. Les dutxes en lloc d'omplir la banyera
Un 73% del consum de l'aigua a casa és al lavabo. Convé canviar els banys per una dutxa curta, i deixar els banys  per a les criatures menudes. Una dutxa suposa la despesa d'entre 35 i 70 litres, segons la fem durar, mentre els banys no baixa de 200 litres.

 

 

2. Reutilitzar l'aigua
L'aigua de rentar fruites i verdures, o la que va perdre fins que rage la calenta, es pot usar per regar o en altres tasques domèstiques.

 
3. Adoptar hàbits de neteja conscients
Rentar els plats a mà amb un recipient amb aigua i no deixar l'aixeta oberta, com també usar cicles curts en rentaplats i rentadores sempre que siga possible. 

 

 
4. Tancar l'aixeta
Si no fem servir l'aigua... tanquem l'aixeta!. Massa vegades la deixem oberta o tardem a tancar-la durant l'ús, i suposa una gran despesa d'aigua.

 

5. El truc de la paperera al lavabo
Una paperera per als cabells, papers, etc. en lloc d'estirar sempre de la cadena. Una solució senzilla per no usar tanta aigua. 

6. Instal·lar dispositius d'estalvi d'aigua
Els difusors d'aigua a l'aixeta mesclen aigua i aire, o siga més potència d'aigua amb menys líquid. Aixetes de baix flux o capçals de dutxa d'alta eficiència redueixen el consum d'aigua, sense sacrificar la qualitat o la comoditat. 

 

 

7. Comprar electrodomèstics eficients
Les rentadores, rentaplats i altres electrodomèstics cal triar-los amb certificació d'eficiència hídrica. Usen menys aigua amb igualtat de rendiment.

 
8. Vigilar les fugues d'aigua, soluciona-les de seguida
Una pèrdua en la vàter o aixeta suposa molts litres al cap d'un dia: arregla-la ràpid perquè s'estalvia aigua i diners.

 
 

Pots conscienciejar sobre l'ús responsable de l'aigua compartint aquests consells als familiars i amics. Cal que tothom prenga consciència de la importància de conservar l'aigua i no balafiar-ne.

Una gran pedra caiguda de Les Creus destrossa la tanca dels abrics de Monssèn Ricard

 

El despreniment d'una pedra de considerable grandària des de la muntanya de Les Creus ha destrossat una part de la tanca metàl·lica que protegia els abrics de Mossèn Ricard, que queden sense protecció,  alhora que  servia també com a element de dissuasió davant els autors de possibles actes vandàlics. 

 

Els abrics de Mossèn Ricard, ubicats en la muntanya de les Creus, són Bé d'Interés Cultural i per tant, cal la seua protecció i la reparació de la tanca. L'any 2011 el Centre Excursionista de Tavernes impulsava una iniciativa que va comptar amb l'enviament d'informes a la Conselleria d’Educació i Cultura i Esport demanant que inclogués els abrics en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià dins de la relació de coves, abrics i llocs d’art rupestre de les comarques de València.

 

El jaciment abric de Mossèn Ricard, prop de les Fontetes de Cantus, és un dels pocs exemples existents amb manifestacions gravades de tipus fusiforme de l’època prehistòrica, en concret del Mesolític Inferior, i estan datats entre l’any 12.000 i 9.000 aC. 

Vista general dels abrics i la tanca abans del despreniment

 

El govern de Compromís va sol·licitar i obtindre una subvenció de 37.000 euros de la Conselleria d’Educació, als quals l'Ajuntament va sumar altres 16.000 per construir una zona protegida envoltada d'una tanca metàl·lica, amb una porta, per accedir-hi a l'interior. Alhora es van millorar els accessos des de la població, es va condicionar el paratge i es va obrir un sender nou des del sender general que puja a les Fontetes de Cantus, pensant en una futura  museïtzació del jaciment.

 

La senda que du al jaciment de Bolomor necessita de manteniment i reparació dels cartells informatius

La senda d'accés al jaciment de Bolomor disposa en la seua part final d'un tram on hi ha una corda sostinguda per postes de fusta per delimitar el camí i evitar que la gent s'arrime massa al barranc. Aquests elements necessiten d'una actuació de millora i manteniment, més que res per evitar algun problema en les visites guiades que organitza l'Ajuntament a la cova. 

 

 

Alguns dels postes estan completament podrits en la base i altres tenen la base de formigó que els sostenia arrancada del sol, com es pot vore en les fotografies. Els postes i la corda, així com el cable metàl·lic que la subjecta, es van instal·lar per protegir els/les visitants i evitar que s'acosten massa al barranc, sobre el qual dona la senda en la seua part final.

 

Els cartells informatius que es col·locaren al llarg de la senda per informar els visitants dels exemplars més significatius de la flora autòctona de la zona, i que el visitant va trobant en l'ascensió a la cova, necessiten d'una substitució/reparació  perquè els elements atmosfèrics amb el pas del temps han actuat sobre ells i presenten un mal estat, i en alguns casos és il·legible la informació.

Les passades legislatures l'Ajuntament va efectuar diversos treball per delimitar millor el trajecte de la senda i facilitar la pujada al jaciment, de manera que fins i tot en alguns punts es van  disposar de graons per alleugerir alguns desnivells. Però tots aquests treballs, en la muntanya, calen d'un manteniment que no s'està donant, malgrat que les visites són continues en el que és un dels més importants jaciments valencians.

 

 

 

 

El potencial turístic i cultural del jaciment queda en un segon o tercer pla, arraconat pel turisme de sol i platja, sense que Tavernes demostre massa interés com si tenen altres poblacions en jaciments arqueològics, cas per exemple del Parpalló a Gandia.  I bon exemple del que diem el tenim en que, malgrat el projecte redactat i la consignació per avançar en el Centre d'Interpretació del jaciment, l'any passat es va anul·lar i enguany ni se l'ha tingut en compte entre les inversions municipals.

La gran actuació de la nostra banda en el Certamen de València no s'ha plasmat en l'obtenció d'un dels tres premis

 

Tot i les bones interpretacions oferides per la banda de la SIUM de Tavernes, el jurat presidit pel compositor americà Julius Williams no va considerar a la nostra banda mereixedora de cap dels tres premis que es lliuraven. Els guanyadors han estat:

364'5 punts i 1r premi  Banda Simfònica Unió Musical de Llíria
361 punts i 2n premi la Societat Musical La Artística de Buñol
355'5 punts i 3r premi Centro Instructivo Musical La Armónica de Buñol 

 

Lliurament de premis

 

 La nostra banda ha fet un extraordinari paper i això ho deien els centenars i centenars d'assistents al 136é Certamen  Internacional de Bandes de Música que han omplit de gom a gom la sala del Palau de la Música. Els aplaudiments a la nostra banda en acabar la seua interpretació, sobre tot en l'obra obligada i la lliure, ha durant uns bons minuts, amb els afeccionats posats dempeus i obligant el nostre director Carlos Sancho Cantus a saludar, i amb ells tota la banda al final de la seua actuació. 

 

 

 

No cal ni dir que el nivell general de totes les bandes participants ha estat molt alt, per alguna cosa les cinc bandes que avui actuaven ho fan en la Secció d'Honor. La Banda Simfònica de Tavernes ha actuat al 4rt lloc al costat de Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d'Uixó (Castelló);  Banda Simfònica Unió Musical de Llíria (València); Centro Instructivo Musical La Armónica de Buñol (València) i la Societat Musical La Artística de Buñol (València), que ha estat l'ordre d'interpretació. 

 

 

 El programa

La banda ha interpretat el pasdoble "A mi madre" del compositor murcià Roque Baños, i tot seguit l'obra obligada, "L'arbre blanc" de Pere Vicalet, inspirada en una llegenda del seu poble (Gata de Gorgos - Marina Alta) de la denominada "Guerra del francés".  Segons la llegenda l'arbre blanc va salvar de l’assetjament de les tropes franceses en 1812 la gent del poble refugiada en l'ermita.  L'arbre va cegar les tropes enemigues i els cavalls, i va impedir seguir en l’assetjament i la població de Gata de Gorgos es va salvar.  L'arbre va ser arrancat de socarrel durant la Guerra Civil. 

 

 

La tercera obra, de lliure elecció, la  "Segona Simfonia per a Banda" del compositor valencià Luis Serrano i que va ser concebuda com un «tribut» als grans mestres compositors del Romanticisme i inspirada per les seues simfonies, per això qualsevol oient podrà apreciar i relacionar la simfonia amb les de molts compositors romàntics. En acabar l'obra, el públic ha premiat amb uns sonors aplaudiments d'un parell de minuts la interpretació. 

 

 

L'acabament de la interpretació va ser rebut, com hem dit, amb uns grans aplaudiments del públic posat dempeus i el nostre director ha hagut de saludar en diverses ocasions, i també els músics que duien els principals papers en l'obra. Esperàvem més, després de l'esforç i la bona actuació en el certamen, però.... a l'any que ve! Endavant!

Enhorabona a l'entitat, al director Carles Sancho, als músics, a la directiva, a tots en general, pel gran treball realitzat encara que no s'haja plasmat en un premi i gràcies per haver-nos oferit una gran actuació.