I si finalment la RFEF no autoritza jugar el partit UE Tavernes- València CF a casa?

 

Ja hem dit les alternatives: Alzira, Gandia i Mestalla i entre aquestes, quina millor que Mestalla? Si cal fer desplaçament per la manca de condicions del Camp Municipal paga la pena fer mitja hora més de cotxe a València pel conjunt d’avantatges que representa jugar en Mestalla.

 

Si hem de fer cas als comentaris i rumors entre els aficionats dels darrers dies, Mestalla ja seria l’opció triada i la que té totes les possibilitats de ser escollida. La normativa RFEF prioritza que es jugue en casa de l’equip de menor categoria sempre i quan complesca els requisits mínims d'il·luminació i seguretat. El canvi de seu caldria d’autorització i acords entre les clubs, però arribar-hi a eixos acords no pensen serien massa problemes.

 

Els dos equips obtenen avantatges logístics i  econòmics. Alguns dels logístics del Mestalla i per als dos equips serien millors vestidors, serveis mèdics i disposar de la millor il·luminació i dels mitjans de retransmissió, ja preparats per a retransmetre per televisió els partits.

 

I en els prolegòmens del partit i en el descans... ¿per què no vore també la nostra banda, la SIUM de Tavernes, alegrar musicalment la nit des de la gespa del Mestalla?  Seria una nit de gran festa vallera!

 

UE Tavernes:  El Camp Municipal de Tavernes té una capacitat reduïda i Mestalla permet albergar desenes de milers d'espectadors i els ingressos per entrades serien infinitament superiors als obtinguts a Tavernes. La recaptació de taquilla se sol repartir o bé es s’acorda una quantitat important per al club de menor categoria.

 

De tota manera caldrà saber qui i com s’assumeixen les despeses d'obertura i organització de Mestalla, com serà el repartiment dels ingressos de taquilla, com es repartiran les entrades gratuïtes i quantes es vendran i a quin preu.

 

Els afeccionats del Tavernes, com hem dit haurien de fer mitja hora més de cotxe, però es compensa pel fet d’assistir a un partit en un estadi de Primera Divisió. L’experiència seria sempre recordada pels afeccionats però també pels jugadors de la UE Tavernes: és jugar un partit oficial a l’històric Mestalla en l’any del seu tancament, en gespa natural de màxima qualitat i amb vestidors i instal·lacions professionals. I sense oblidar que jugar en un estadi de Primera Divisió donaria més visibilitat al club i al futbol de Tavernes i la Valldigna.

 

València CF: El València CF també obté avantatge, entre altres esportius com evitar jugar en camp de gespa artificial al que no estan acostumats i poder jugar en la seua pròpia casa, en un terreny de joc de gespa natural que coneix i que reduiria el risc de lesions no desitjades.

 

El València CF no realitzaria cap desplaçament ni s’hauria d’adaptar a instal·lacions visitants reduïdes i menys equipades, com són del Tavernes, i no canviaria per a res la rutina habitual que ara té a la Ciutat Esportiva de Paterna.

 

I hem de considerar la facilitat d’assistència de socis i aficionats del València CF per acudir al partit, assistir-hi còmodament des dels seus seients habituals a Mestalla, cosa que pot augmentar en molt la presència d’espectadors de la ciutat.

 

Inconvenient per al Tavernes: El Tavernes perd el factor camp  i l’avantatge que suposa jugar en un camp més menut, amb gespa artificial i el suport majoritari del públic local, que quedaria diluït en un estadi gran com Mestalla.

 

Què demana la RFEF per poder jugar el partit UE Tavernes - València CF a casa?

 

El pròxim dijous està anunciada la visita dels inspectors de la RFEF per conèixer i informar després si les condicions que reuneix el Camp Municipal de Futbol són adients per acollir el partit UE Tavernes de la Valldigna - València CF.

El Reglament de la RFEF exigeix per a la Copa del Rei:

- Il·luminació artificial amb potència suficient per a retransmetre el partit per televisió en horari nocturn, que xifra en un mínim de 600 luxes, que siga uniforme a tot el terreny de joc per garantir la qualitat del senyal de TV. Les torres actuals no tenen els nivells requerits per a la retransmissió televisiva.

- Compliment dels estàndards de retransmissió televisiva amb infraestructura per als mitjans de comunicació i VAR, i per tant disposar de cabines i espai per a la unitat mòbil de televisió, cablejat, espai de premsa i sala de conferències. Cal també considerar l'accés per a camions de retransmissió, la zona perimetral de seguretat i la instal·lació de les càmeres per al control o retransmissió.

- Superfície de joc i estat del terreny: en el cas de gespa artificial ha de ser homologada i de darrera generació, en estat impecable d'absorció d'impactes, bot de la pilota i reg per seguretat dels futbolistes.

- Quan a aforament es demana per a un mínim de 3.000 persones i  l’actual és sobre les 1.800 persones amb una graderia que resulta reduïda. Les grades supletòries desmuntables que es puguen muntar han de ser homologades i no comprometre la seguretat. Qualsevol problema quan a la seguretat sol ser causa de denegació pels inspectors.

- Es demana vestuaris i zones d'arbitratge amplis i condicionats amb privacitat i seguretat per als equips i el cos arbitral. 

També si ens fixem en la normativa per a instal·lacions esportives de la RFEF i del Consell Superior d'Esports (CSD) per a les competicions de primer nivell (i la Copa de S.M. el Rei ho és), considera que  la distància de les tanques (en el nostre camp la paret baixa) a les línies de banda (laterals) per a partits de màxim nivell o retransmesos, on intervenen equips de 1a Divisió, es recomana perímetre de seguretat d'uns 3 a 5 metres per encabir també la línia de fotògrafs i publicitat sense perill per als futbolistes.

I en el fons de camp (línies de porteria) es recomana que  la distància de seguretat siga més gran per la velocitat de les jugades, un mínim de 3,50 a 6,00 metres de distància lliure des de la línia de gol fins al tancament. Si la distància es molt justa, la RFEF exigeix col·locar proteccions encoixinades (protectors d'impacte) per evitar lesions en cas que un jugador xoque en una jugada o disputa de pilota. La seguretat dels jugadors prima per davant de tot.

Segons va publicar el diari AS el més problemàtic fa només uns dies era la il·luminació, l'aforament i la separació entre el terreny de joc i el públic.

En cas que l'auditoria de la RFEF desestime l'homologació de l'estadi, les alternatives més properes que es plantegen com a seu per al partit són:  Estadi Suñer Picó (Alzira),  Estadi Guillermo Olagüe (Gandia) i el mateix estadi de Mestalla (València)

Davant del Nou d'Octubre, la Diada del País Valencià

Encarna Sansaloni va llegir la proclama del 2017, centenari de la ciutat

 

El Nou d’Octubre és una celebració relativament nova per a Tavernes i la Valldigna. No existia i per tan no formava part del cos festiu tradicional de la comarca fins a fa unes dècades. Però si fem una ullada a la nostra història, cal donar-li el valor de transcendir el simple marc de l'efemèride festiva o un protocol del calendari civil: és la commemoració de l’acta fundacional del poble valencià; és a dir, una data que ens recorda l’entrada triomfal del rei Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València l’any 1238, amb la caiguda de la taifa de Balansiya però que, paral·lelament, significà el naixement del Regne de València.

El naixement fou possible gràcies a la voluntat reial de dotar el nou territori d'una personalitat jurídica, política i administrativa pròpia a través de la promulgació d’uns furs propis. El Nou d’Octubre simbolitza aquella albada històrica que va assentar les bases d’una identitat que, malgrat les nombroses vicissituds i derrotes col·lectives, ha sabut resistir i conservar el seu batec original fins als nostres dies.

 

 

 Democràcia i autogovern

La data ha pres un significat nou i renovat, i s'ha modelat i consolidat com a celebració festiva amb el restabliment de la democràcia i la configuració de «l’Estat de les Autonomies», arran de la Constitució de 1978 i la posterior aprovació del nostre Estatut d'Autonomia l'any 1982.

Després de gairebé quaranta anys de silenci forçat i d'anul·lació institucional durant la dictadura franquista, l'aleshores País Valencià va encetar un camí de recuperació de la seua memòria i de les seues estructures polítiques ancestrals, personificades en la institució de la Generalitat.

Cal ser conscients, però, de la complexitat d'aquella transició dels anys 70 i 80, on tant vam perdre els valencians diga's ara el que es diga.  El marc de reconeixement polític assolit dins de l'Estatut va permetre avançar en el desplegament de competències educatives, sanitàries i culturals, però amb el pas del temps s'ha revelat sovint com a estret, asimètric i sotmés a constants tensions i cotilles dins de l’arquitectura jurídica del mateix Estat espanyol.

El greu problema de l'infrafinançament crònic que patim els valencians o els límits que imposa la mateixa Constitució a la capacitat legislativa pròpia són recordatoris permanents de les mancances del disseny de la Constitució. I mentrestant,  llegim proclames alegres que estem i vivim a la millor terra del món, però la realitat ens la recorden els indicadors econòmics i socials (sanitat, educació sobre tot) que ens revelen un País Valencià cada dia més pobre i amb les rentes dels valencians i valencianes perdent valor i diners any rere any. 

  

Els valencians quasi a la cua de l'estat

Any rere any perdem renta respecte a la mitjana espanyola. Som una comunitat pobra, endeutada i sense que els successius governs de l'estat hagen fet res per una solució  

Alegria festiva i reivindicació cívica

El Nou d’Octubre és una jornada festiva, però no hem d’oblidar d’on venim. Sense esdevenir un simple exercici de nostàlgia folklòrica, ha de palesar el clam d'un poble que reclama, amb tota la legitimitat, la capacitat de governar el present sense tuteles ni limitacions que frenen la seua prosperitat.

La recuperació de les llibertats amb la democràcia ha convertit el Nou d’Octubre en una jornada de reafirmació col·lectiva, un espai de confluència on la història heretada i els reptes urgents es donen la mà per a fixar el rumb del nostre poble. Els valencians fem més visible la reivindicació de la nostra llengua, el valencià, malgrat els continus entrebancs en l'ús. Ací teniu l'exemple negatiu d'A punt i les intervencions majoritàries (per no dir totes) dels nostres representants oficials autonòmics en mitjans de comunicació, en castellà, quan l'haurien de defensar per ser pròpia, la nostra com el major tresor cultural i eina de cohesió del nostre poble. Sempre al costat i sense bandejar la defensa dels nostres drets nacionals, socials i econòmics.

La celebració de la diada arreu de les terres valencianes i de la Valldigna, s'estructura amb una dimensió dual. D'una banda, és —i ha de ser— un dia d’alegria, de fraternitat compartida, de música i de colors inundant l'espai públic; una celebració de la joia de viure i d'existir com a poble. D’altra banda, és una jornada reivindicativa, el moment en què s’activa la memòria per a recordar els nostres orígens i reafirmar de manera contundent la voluntat d'avançar com una societat digna, solidària i compromesa amb la igualtat d'oportunitats per a tota la ciutadania.

 

 

  

La celebració a la Valldigna: el carrer com a espai comunitari

Tavernes i la resta de pobles que integren la Valldigna, històricament lligats per vincles monàstics, geogràfics i humans inseparables, viuen aquesta diada amb una intensitat singular, reflectint la pulsió identitària general del territori valencià.

A la Valldigna, el Nou d’Octubre es manifesta a través d'una simbiosi perfecta on la solemnitat i el rigor dels actes institucionals es fusionen amb un teixit associatiu i popular que vibra i omple els nostres pobles de vida i sentit comunitari gràcies a la programació d’actes i activitats que impliquen totes les generacions, des dels menuts fins als nostres majors.

La Valldigna bull amb una festa que es complementa amb els actes institucionals que aporten solemnitat, dignitat i reflexió a la diada. Les intervencions dels representants dels municipis o persones de rellevància intel·lectual i cívica donen valor al recorregut històric de la nostra gent i desenvolupen un exercici de pedagogia cívica sobre els valors que ens defineixen.

L’abraçada de festa popular i de solemnitat institucional del dia converteix el Nou d’Octubre en un espill de doble cara: reconéixer amb orgull i rigor històric d'on emanen les nostres arrels i les bases de la nostra societat, però, al mateix temps, recorda que el futur no està escrit, sinó que és una obra en construcció permanent.

Lloar el passat té sentit quan és treball en el present, compromís en un esforç col·lectiu que ens projecte cap a un demà pròsper, digne i lliure, on el poble valencià siga amo del seu propi destí.

M.J.