L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.301
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 15.901

diumenge, 10 de novembre del 2024

Són previsions, però... apunten a una nova DANA dimecres i baixada de temperatures

Model Centre Europeu de Predicció a Termini Mitjà (ECMWF): Pluges fins el dia 18
 

Les previsions generals a la península a hores d'ara parlen d'una pròxima setmana amb descens de temperatures per l'entrada d'aire gelat des del nor-est afavoritat per un potent anticicló sobre les illes Britàniques. 

Això farà que una massa d'aire gelat de l'Àrtic es despenge cap cap al centre d'Europa però amb desplaçament  a la península Ibèrica on arribaria ja plenament el dimecres, amb una nova DANA sobre Espanya. És el que contemplen els models de previsió (ECMWF, GFS, UKMO o GEM, entre altres). I així a més del fred a la península podrien tindre neu zones  entre 800 i 900 metres (Conca, Guadalajara, Terol, Sòria, Segovia....)

Quan al nostre territori, el desplaçament de la massa d'aire fred es preveu arribe al Golf de Cadis, amb -28º C sobre 5.000 metres altura i es factible una zona de baixa pressió entre les Balears i el nord d'Àfrica, i la temperatura del Mediterrani està entre 20ºC i 21ºC, per tant...


Eixes condicions previstes ens parlen d'una nova gota freda i pot deixar pluges torrencials en punts del País Valencià, a partir de dimarts que és quan les previsions parlen d'inici d'oratge complicat, però més que res per a dimecres, pluja, vent i baixes temperatures en una ampla zona  litoral des de Catalunya al País Valencià i Ses Illes. Aquesta abaixada de temperatures, notables en dimecres podria fins i dur dur les primeres nevades als Pirineus i a l'interior de Castelló. 

Al litoral, la previsió parla de vents de gregal (nord-est) i de tramuntana (nord) bastant forts per a dimarts i dimecres, cosa que asseguraria un nou temporal costaner. 

Aquesta situació podria allargar-se fins el pròxim cap de setmana, tot i que amb pluges menys intenses i una recuperació de la temperatura respecte dimecres. 

Remarquem i repetim: són les previsions que hi ha fins ara. Caldrà seguir com evolucionen i que ens confirmen finalment els meteoròlegs al llarg del dia d'avui i de demà dilluns.

 

dissabte, 9 de novembre del 2024

INFORME: Cal que la Generalitat acabe JA el col·lector de la platja perquè... què hauria passat si el Xúquer inunda la platja com el 1982?

 

Introducció

L'any 1982 el desbordament del Xúquer cap al terme de Tavernes per la "pantanà" va inundar la nostra platja i la Partida. Molt més que ara d'aigua embassada al nostre terme i en la platja, amb llocs amb vora 2 metres d'alta, va destrossar comerços, locals hostalers i molt baixos. D'això en fa ara 42 anys, molts dels vallers i valleres actuals ni havien nascut i  aquells que tenien pocs any, igual ni ho recorden. 

El Xúquer desborda cap a Tavernes pel sud, mentre al nord van a l'Albufera. Coses de la geografia del terreny. Enguany no ha tocat la platja, però imagineu-vos si l'aigua en la platja hagués arribat a un nivell semblant al del 1982. El dany hauria estat com el que veiem en tants llocs de l'Horta, però ací hauria dormit alguns dies. Sense el col·lector acabat, hauria estat un treball molt dur i feixuc eliminar l'aigua cap a la mar. Segurament, com al 1982 hauríem tingut aigua alguns dies  omplint la urbanització. Ja va passar i el canvi climàtic no aventura res bo.

 

 

A banda tenim les experiències dels forts aiguats a l'Avinguda de la Marina. Fa uns dies, amb l'última tromba de la qual són les fotografies, vam poder tots comprovar  la necessitat de que la Generalitat Valenciana comence de forma urgent les obres de la segona fase del col·lector de la platja, una obra que  el govern PP-Vox va paralitzar l'any passat. 

 
Els fets: La primera part del col·lector acabada no aprofita sense la segona fase
 
Tenim una bona part del col·lector construït, la denominada "Primera fase" executada en les passades legislatures pel govern de Compromís. Però poc profit se li trau sense la segona fase acabada. I eixa segona fase l'ha de pagar i executar la Generalitat.
 
Així es va acordar i així està aprovat: Tavernes va pagar la primera fase, 3'5 milions, la més grossa en inversió,  però en la segona tot són problemes, entrebancs i endarreriments amb el nou govern de la Generalitat del PP.


Traçat del col·lector, on falta executar el tanc de tempesta i els dos ramals al Canal i a la Séquia Mare.
 
El Govern del Botànic va deixar aprovats en els pressupostos de la Generalitat del 2023  una partida bianual d'1 milió d'euros per executar l'última fase del col·lector de la platja. Les obres havien de començar l'any passat (2023) i acabar enguany (2024). Les eleccions van determinar un canvi de govern, i el primer Consell del PP i Vox, presidit per Carlos Mazón, va eliminar la partida aprovada pel Botànic: ha endarrerit "sine die" l'obra. 
 
El govern de Compromís de Tavernes, a pesar dels greus problemes econòmics que patia el municipi i que no anem ara a detallar, va complir la seua part: va invertir 3'5 milions, la inversió més gran mai feta a la platja, per executar un vial perimetral que estava contemplat en el Pla General del 2004 i des d'aquell any encara per fer  i va construir el col·lector de gran diàmetre enterrat davall  per evacuar l'aigua, al temps que va executar la reurbanització de Blasco Ibáñez i carrers adjacents. Ara, després d'uns anys, hi ha qui a això ja no li dóna cap importància.
 
 
Compromís va executar el vial perimetral i davall hi ha enterrat el col·lector
 
 

La falta d'interés perjudica greument Tavernes

Davant la falta de solucions a la platja des del govern de Madrid i amb un projecte de regeneració del Brosquil i la Goleta que no arriba, el govern de Mazón de la Generalitat anava a salvar la platja. 

Però en allò que pot actuar ha fet tot el contrari: ha endarrerit l'obra modificant el pressupost de la Generalitat: dels 960.000 euros de cost d'execució del col·lector només n'ha contemplat 10.000 euros en aquest 2024 quan era l'any d'acabament, i  ha retardat la resta de diners per al 2025. I amb el retard,  els costos hauran augmentat i amb els diners previstos en el 2023 no n'hi haurà bastant, o siga que... més retards? 

Tenim un altre problema afegit: La Generalitat ha d'executar i pagar els treballs de la segona fase, o siga el tanc de tempesta i les connexions a la mar i a la Séquia Mare. No ha començat res,  amb la qual cosa caducarà el permís donat per Costes de 6 mesos d'ocupació de terrenys de la seua propietat i un any per acabar l'obra. I s'haurà d'iniciar novament les gestions i tràmits per aconseguir-los de nou. I això no serà qüestió d'uns dies, o uns mesos...


Barx acull aquest cap de setmana les "XL Jornades Científiques de la SEDECK"

 

Aquest cap de setmana (avui i demà) i organitzat per la SEDECK (Societat Espanyola d'Espeleologia i Ciències del Carts) tindrà lloc a la localitat de Barx les "XL Jornades Científiques de la SEDECK" amb el títol "El pòlie de Barx i el Massís del Mondúver".

El pòlie (del serbocroat polje) de Barx és el més rellevant de la Valldigna i un dels més coneguts i referenciats del País Valencià, tal com explica Josep Fernàndez en "La Valldigna, paisatges i prehistòria". Es tracta d'una depressió de fons pla, tancada i vores irregulars, com una vall allargada. Morfològicament és una conca endorreica, o siga un espai on l'aigua no té eixida natural i acaben desaiguant a través d'un embornal o ponor, de desenvolupament subterrani. A Barx, el ponor de la Donzella és el més conegut i estudiat.

Pòlie de Barx ("La Valldigna, paisatges i prehistòria)
 
Al voltant del pòlie de Barx, que dóna el nom genèric de les jornades junt al massís del Mondúver, un conjunt d'especialistes tractaran temes relacionat amb la geologia de la zona i la geomorfologia càrstica especialment del Mondúver, sense deixar de costat aspectes tan importants com les simes del denominat Pla de les Simes, i fins i tot els colonitzadors ibèrics de les coves i simes de Barx, a més de la història de les expedicions espeleològiques que serà el tema que desenvoluparà el director del jaciment del Bolomor, Josep Fernàndez, també espeleòleg.

Les Jornades Científiques del SEDECK comprén igualment visites al Mondúver, coves/jaciments de Parpalló i Mallaetes. Els actes acadèmics tindran lloc al saló de plens de l'Ajuntament de Barx, entre dissabte i diumenge, en horaris i programació detallada que es pot consultar tot seguit.



divendres, 8 de novembre del 2024

Antonio Vercher, fiscal valler del Suprem, reelegit president del Consell Consultiu de Fiscals Europeus

 

El valler Antonio Vercher Noguera, fill predilecte de Tavernes, ha estat reelegit per segona vegada com a president del Consell Consultiu de Fiscals Europeus (CCPE) en l'assemblea plenària de fiscals celebrada a Estrasburgo. Antonio Vercher és Fiscal Coordinador de la Unidad de Medio Ambiente y Urbanismo del Tribunal Suprem espanyol.

Aquest organisme consultiu va ser creat en el 2005 pel Consell d'Europa i té com a missió fonamental, d'una banda, preparar Opinions per al Comitè de Ministres del Consell d'Europa quant al paper del Ministeri Fiscal en el sistema penal, i per una altra banda, arreplegar informació sobre el funcionament de les Fiscalies a Europa on s'analitza la independència i imparcialitat de les fiscalies dels estats que formen la UE.
 
 

El fiscal Antonio Vercher forma part del Consell Consultiu des de l'any 2006. Té una dilatada trajectòria professional en l'àmbit internacional. En concret, va formar part de la Unitat de Recerca de Nacions Unides per al genocidi de Rwanda, és expert nacional de Medi ambient de la Comissió Europea, va ser lletrat del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.
 
La nostra enhorabona.
 
Una dilatada i fructífera trajectòria professional

Antonio Vercher Noguera és fiscal de sala del Tribunal Suprem i Coordinador de la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme. Disposa d’un currículum insuperable i és considerat per molts juristes com el pare del dret penal ambiental a l’estat espanyol. La seua manera de treballar ha estat exportada a moltes nacions i és conegut i reconegut internacionalment.

El valler és doctor en Dret per la Universitat de Cambridge (Anglaterra) i Màster en Dret per la Universitat de Harvard (USA), ha estat lletrat del Tribunal de Justícia de la C.E.i professor en diversos Màsters en Dret Ambiental i Comunitari.
 
Ple de nomenament com a fill predilecte
 

Especialista en matèries com la corrupció, l’urbanisme i medi ambient, entre els seus llibres destaquen “Comentarios al Delito Ecológico. Estudio de Derecho Comparado entre España y los Estados Unidos”, “Terrorismo en el Ulster y en el País Vasco. Legislación y Medidas”, “Aplicación de las Directivas Comunitarias sobre Medio Ambiente. Jurisprudencia y notas” o “Terrorism in Europe”. És autor de centenars d’articles sobre temes relacionats amb el Dret espanyol, comunitari i internacional.

Aquesta trajectòria va tindre el reconeixement del nostre Ajuntament que, a proposta de l'alcalde Jordi Joan, va ser nomenat per unanimitat fill predilecte de Tavernes en el ple de març del 2019.

dijous, 7 de novembre del 2024

Des del Japó on viu, la vallera Carmen Grau Vila explica les mesures preventives japoneses en cas de catàstrofe

 

La vallera Carmen Grau Vila (Tavernes 1984) porta al Japó més de 15 anys treballant com a experta en gestió de desastres i ha seguit atemorida la DANA a València.

Creu que hi ha hagut una cadena d'errades amb la DANA  a nivell d'alertes, coordinació de les autoritats i resposta ràpida en no comptar amb protocols adequats ni preparació per a respondre a desastres tan greus. Li ha sorprés que no s'haja acceptat l'ajuda internacional i que es tardarà tant en saber la xifra de desapareguts necessària en els primers moments de l'emergència.

El país asiàtic pateix freqüents catàstrofes naturals,  i s'assabenta de les històries dels supervivents i equips de rescat, a més dels funcionaris i tècnics que gestionen les emergències i la posterior reconstrucció: Suma informació per aplicar els mètodes del Japó a altres països, explica.

Explica que al Japó, quan les agències meteorològiques informen de fortes pluges, les alertes s'activen immediatament i s'evacuen les zones que seran més afectades. Tothom coneix una legislació que estableix regles molt clares sobre les competències en la gestió d'emergències, la qual cosa garanteix una resposta ràpida i coordinada en tots els nivells.

Totes les ciutats i pobles japonesos estableixen punts segurs per a evacuar i protocols per a fer-ho ordenadament. Així en emergència les localitats compten amb ràdios en escoles, centres esportius i comunitaris per a comunicar-se i també els tècnics del Govern passen pels ajuntaments per a realitzar simulacres i impartir tallers sobre com s'han de coordinar els operatius d'evacuació i de rescat.

El secret de l'èxit en Japó és la preparació prèvia. En els col·legis s'imparteixen cursos i les empreses formen els empleats i saben com actuar en cas de forts tifons, terratrèmols, etc. Quan hi ha alertes importants, les companyies prioritzen l'evacuació dels empleats i paralitzen la producció.

I informa que el Japó compta amb un "impost per a la reconstrucció" que paguen les rendes mitjanes i altes, i es forma un fons d'emergències per a desastres naturals. Hi ha tres tipus de reconstrucció en les tragèdies: infraestructures, negocis i víctimes que ho han perdut tot, i es guarden fons nacionals amb molts diners per a cobrir-ho.   

Resumit i traduït d'El Mundo


 
Carme Grau Vila és periodista especialitzada a Àsia Oriental i intèrpret de japonés. Doctora en Història per la Universitat Complutense de Madrid. Investigadora convidada en el Institute of Sustainable Community and Risk Management de la Universitat de Waseda. Corresponsal al Japó per a Equal Times. Guanyadora del Concurs Mundial de Mitjans de l'OIT en 2019 pel seu treball sobre el futur de la migració laboral. Escriu per a diversos mitjans de comunicació i laboratoris d'idees d'Espanya i Amèrica Llatina.
 


Els danys en La Partida (infraestructures trencades, taronja podrida i arbres afectats) comencen a ser visibles: REPORTATGE FOTOGRÀFIC

 

L'aigua desbordada del Xúquer ha estat 5/6 dies segons els casos dormint en centenars i centenars d'horts de La Partida, i l'efecte sobre els arbres i els fruits ja són perfectament visibles, com es poden apreciar en les fotografies. I no només són arbres i taronja, també ha afectat a les infraestructures agrícoles (camins, ponts, marges...) causant tot en conjunt grans pèrdues a l'agricultura local. Encara, com s'hi veu, hi ha horts que tenen aigua embassada.

Els danys comencen a ser visibles, i les fotografies parlen per elles mateixes, però com passen els dies encara aniran veient-se més i millor, i el resultat final ja ningú dubta que seran molts greus per a l'agricultura vallera i l'economia de moltes famílies.

 

A partir d'ara comença un pesat treball dirigit en dos aspectes: 

Primer: caldrà reparar les destrosses i danys ocasionats per l'aigua en infraestructures afectades i algunes trencades, com són ponts, camins rurals (descarnats i amb clots) i els marges dels horts. Caldrà encara esperar uns dies per saber les valoracions exactes i el cost de les reparacions.

Segon: el dany a arbres i collita, on caldrà iniciar els tractament per a pal·liar els efectes desastrosos, que es poden manifestar en forma de: aiguat de la taronja, podrit de la taronja, caiguda de la fulla, rames seques, caiguda fisiològica de taronges i la Phytophora, que pot dur a la mort d'arbres.

 

Davant aquest panorama, les nostres consultes a Javi Escrihuela de "JJ Serveis Agrícoles" ens confirmen que cal aplicar tractaments amb fungicides, amb productes com "Fosetil-Al", oxiclorur de coure, oxiclorur de coure,  zinc i manganés o hidròxid cúpric, que tots presenten un bon grau d'eficàcia, tot i que sembla ser el més efectiu el "Fosetil-Al".

Una tasca per tant que s'haurà de començar només escampe el temps i es puga entrar a les terres sense problemes de fang. 

 

 Més fotografies de La Partida 












Tavernes prohibeix l'entrada a les platges fins a que estiguen retirats els residus, canyes i restes orgàniques i vegetals

 

L'Ajuntament ha prohibit l'accés a les platges de Tavernes per tal d'evitar riscos a la població per l'estat de les mateixes plenes de residus, majorment canyes, restes vegetals i orgànics que, per putefracció poder causar problemes de salut.
 
En el cas de Tavernes, la prohibició es majorment per l'estat de brutícia de les dues platges, però cal unir també la prohibició que s'ha fet en una ampla zona costera, fins al sud del Xúquer, per tal de no destorbar les tasques de recerca de persones desapareguts en zones afectades per la desembocadura a la mar dels rius.
 
 
 
 
 
En el cas del Xúquer, afecta tota la zona sud, o siga a platges com Cullera-El Brosquil i Tavernes majorment. Recordem que a la nostra costa els corrents són de nord a suc, i no es d'estranyar que algun cos del desapareguts puga haver estat arrossegat pel riu Xúquer fins a la mar i aparéixer a les platges esmentades.
 
 
 
 
 
 
 
La prohibició es vigent des d'ahir, dia 6 de novembre, amb un termini indeterminat que dependrà de la situació dels treballs que s'efectuen en les platges. Com que l'Ajuntament no és competent en matèria de costes, ha demanat permís per iniciar la neteja i recollida de restes, que començarà quan es tinga l'autorització.

AEMET ens dóna avís groc fins a migdia per pluges, localment fortes, a la nostra zona


L'oratge avui dijous serà semblant al d'ahir dimecres, i tenim un avís groc d'AEMET a la nostra zona geogràfica fins a migdia perquè es poden donar fins a eixa hora pluges de 20 litres en una hora i localment fortes en alguns moments. A la vesprada s'espera un dia encara ennuvolat però ja sense massa pluges.

 Temperatures invariables en les mínimes i una lleugera baixada prop dels 20ºC a la zona costera, amb vent moderat encara del nord-est al litoral.

Per al cap de setmana, la possible DANA per al cap de setmana, sembla ser que quedara només en un embossament d'aire fred que no es despenjarà del corrent general, però donarà pluges que no s'esperen fortes.

Quan al període de pluges d'ahir cal dir que el dimecres no ha resultat un dia plovedor i les quantitats arreplegades a tota la Valldigna estan entre 1 i 2 litres, excepció feta de Simat on es mesuraren 10'4 litres.

Aquesta matinada ha plogut i amb intensitat en alguns moments, de manera que fins a les 7 hores, segons AVAMET, les estacions meteorològiques de Barx han mesurat quantitats diverses entre els 23 litres i el màxim de 44 litres a la Drova. A Simat han plogut ja 24 litres  i 29 al Pla de Corrals, 14 litres al Pator/Cambro de Benifairó i a Tavernes 15 litres als Sequers i 10 a l'Ull de Bou/Cambro.

La UE Tavernes agraeix l'ajuda per haver omplit tres furgonetes i un camió menut d'ajuda als damnificats de la DANA

 

Gran èxit de la iniciativa de la UE Tavernes en l'arreplegada de menjar i material divers per als damnificats de la DANA en els pobles valencians. 

 

El president del Tavernes, Antonio Hernández, s'ha mostrat content amb la solidaritat i col·laboració demostrada tan pels pares i mares dels jugadors de totes les categories de la UE Tavernes. I també amb la de centenars de vallers que, amb la seua ajuda en forma d'aportacions, van sobrepassar les previsions inicials que hi havia el dimarts, cosa que va continuar ahir dimecres, els dos dies programades per a l'arreplegada.

 

El material i menjar s'ha traslladat en tres furgonetes plenes i un camió petit  a las poblacions de Catarroja i Algemesí