L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 673
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 1.885

dissabte, 3 de desembre de 2022

Les pluges deixen a la Valldigna quantitats entre 58 i 102 litres, segons poblacions i zones dels termes


Les pluges d'aquest dies han estat generosos sobre la Valldigna on, en total s'han superat els 100 litres d'acumulats en la zona de l'Ull de Bou en el terme de Tavernes. El període de pluges a la Valldigna ha deixat quantitats interessants per a recarregar aqüífers i podem dir que són ben rebudes i més encara quan no han fet danys. 

 

El Vaca

Us deixem els acumulats aproximats. Són dades recollides al web d'AVAMET, l'associació valenciana de meteorologia i que són variables segons el lloc de l'estació meteorològica.

- Barx acumula un  total de 79 litres al poble, 58  a la Drova, 80 a la Visteta i 87 a la Falaguera

- Benifairó, un total de 90 litres mesurats en la zona del Pator

- Simat no hi ha dades

- Tavernes ha arreplegat 102 litres a l'Ull de Bou i 62 a Els Sequers.

 

 

Font de Bolomor
 
El Badell

  

En aquestes circumstàncies, els rius i les fonts de la Valldigna han incrementat el seu cabal, tal com podeu vore en les fotografies d'ahir. Cal dir també que hem tingut una abaixada de termòmetre, en el cas de Tavernes les mínimes els dies passats han estat al voltant dels 10º C i les màximes sobre 13º C, tot i que el vent que bufava del nord-est ens donava una sensació tèrmica de més fred.

Elaboració pròpia


 

divendres, 2 de desembre de 2022

Tavernes clausura les jornades ‘La ciutat com a espai educatiu’



Tavernes ha estat aquesta setmana l’epicentre del debat i l’intercanvi d’experiències envers a les Ciutats Educadores gràcies a les jornades formatives ‘La ciutat com a espai educatiu’, organitzades conjuntament pel CEFIRE d’Àmbit Humanístic i Social i la Regidoria d’Educació del consistori valler. 
 
Les jornades han comptat amb la participació de vora 100 professors i professores per tal d’analitzar i compartir experiències al voltant de la construcció de ciutats més innovadores, inclusives i equitatives. 
 
 
La regidora d'Educació, Fina Vercher


 La regidora d'Educació, Fina Vercher, assenyala que "han sigut tres dies de debats i aprenentatges molt engrescadors, que ens ajudaran a construir una ciutat educadora exemplar des de tots els àmbits i recolzant-nos en el magnífic treball que fan els centres educatius de Tavernes".
 
La segona jornada celebrada el passat dimecres va comptar amb la ponència del pedagog i professor barceloní Miquel Àngel Essomba sobre tot allò que envolta i afecta a les Ciutats Educadores. 
 
 


Posteriorment, va ser el torn d'analitzar les polítiques educatives d'ajuntaments de referència amb les aportacions i experiències del regidor d'Educació de Castelló de la Plana, Francesc Mezquita, la regidora de Gestió Responsable del Territori de Gandia, Alicia Izquierdo, el regidor d'Educació de Sagunt, Josep Manuel Tarazona, i la regidora d'Educació de Tavernes, Fina Vercher. 
 




Mentre que ahir dijous, la magistral ponència de Jaume Martínez Bonafé, doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació, sobre la importància i implicació del poble en l'educació va donar inici al tancament de les jornades. Seguidament, el professorat del CEIP El Port de Xàbia, el CEIP La Serreria (València) i l'IES Secció Figueras Pacheco (Alacant-Bacarot) va exposar els seus projectes educatius d'èxit a la resta d'assistents. 
 
 


L'alumnat del CEP Música Mestre Arnau va interpretar diferents peces musicals per a tancar les jornades celebrades en la Casa de la Cultura.


dijous, 1 de desembre de 2022

Desembre és el mes del Nadal i dels carrers il·luminats

Carrer Mestre Serrano

Encetem avui el mes de desembre, un mes festiu que ens ofereix un pont inicial per la Constitució i la Purísssima, l'alegria del sorteig de Nadal - sort a tots i totes en la Grossa- i després les festes més familiars i entranyables, el Nadal que el perllongarem a Cap d'Any i fins als Reis.


Camí la Dula

Passeig Lepant

Casa de la Cultura

Poliesportiu Municipal

Plaça d'Espanya

Passeig Lepant

 I seguint també el costum, el nostre poble s'ha engalanat amb les tradicionals llums nadalenques, que com vam dir ahir s'estaven instal·lant i que ja hem vist avui en molt punts de la ciutat enceses, oferint una nota de color i animant els veïns i veïnes a eixir al carrer i gaudesca de les festes, amb responsabilitat i optimisme en aquestes dates tan especials.

 Elaboració pròpia


La Generalitat subvencionarà amb 150.000 euros els treballs de recuperació i consolidació del castell de Marinyén

 

El castell de Marinyén, ubicat a Benifairó, gaudirà d’una subvenció total de 350.000 euros per a treball de recuperació i consolidació de les ruïnes, per tal d’evitar la desaparició de molts elements arquitectònics de la fortalesa. Aquest castell està declarat com a BIC (Bé d’Interés Cultural).

El diari LEVANTE-EMV publica avui que la Generalitat Valenciana mitjançant les subvencions que destina a la protecció del patrimoni, destinarà 150.000 euros, que se sumen als 2000.000 euros inclosos en una partida del pressupost de l’estat del 2023.

 

Cos central de la fortalesa amb l'aljub a la dreta
 

Aquestes actuacions impediran que continue la degradació dels elements arquitectònics que queden en la fortalesa, principalment en la part superior que correspon a la construcció duta a cap pels abats després de que Valldigna quedarà sota el seu govern. Entre els elements cal citar com a més importants la capella gòtica i la torre de l’homenatge, sense oblidar el cos central, amb la guàrdia i estances de la guarnició i del alcaid responsable del castell, al costat del qual hi ha adossat un dels aljubs de la fortalesa, així com restes de la segona muralla i porta d’entrada a la fortalesa superior.

La part inferior de la fortalesa, porta de l’Albacar i casetes al voltant, correspon a l’època islàmica, la primera traça important del castell, construïda amb tècnica de la tàpia (construcció de murs a base de terra d’argila, encofrada dins d’un motlle normalment de fusta i compactada amb colps de maça) i que per l'escassa duresa dels materials emprats presenta greus desperfectes derivats del pas del temps.

 

Porta de l'Albacar, entrada de la part musulmana

 

Com hem publicat en diverses ocasions al llarg de la darrera dècada, el castell de Marinyén, popularment conegut com de la Reina Mora en base a una llegenda sense cap fonament històric, es troba en la llista roja de l’entitat Hispania Nostra, que recull els monuments patrimonials en perill de desaparició.

 No cal ni dir que, com a valldignencs, estem contents i pagats de que finalment es destinen uns fons a la recuperació del castell de Marinyén, patrimoni de la Valldigna  tot i que ara per raons de les divisions municipals del segle XIX ubicat en el terme de Benifairó.

 

La capella gòtica presenta un estat ruinós

Cal estat contents per aquesta noticia, però tristos perquè contrasta amb la que viu el jaciment paleolític de Bolomor,  el més important de la Península Ibèrica i un dels mes importants d'Europa quan a l'estudi i documentació de l'ús del foc per l'home. Bolomor no ha tingut cap ajuda oficial per impulsar més els estudis del jaciment o per potenciar-ne la seua difusió, de tal manera que el Centre d'Interpretació avança a poc a poc i és només una execució de l'Ajuntament de Tavernes pagat amb fons propis i sense ajuda institucional. 

Les promeses que poguérem escoltar dels responsables de la Generalitat, i que ací publicàrem durant els actes programats amb motiu del XXX aniversari de les excavacions (maig del 2019), cicle d'actes i conferències i taules rodones que va acollir els principals especialistes del paleolític espanyol, entre ells Juan Luís Arsuaga, no han tingut cap concreció en cap ajuda ni tampoc en programes de difusió del jaciment.

Elaboració pròpia