L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.253
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 34.956

dijous, 28 d’octubre de 2021

INFORME: Per un dia de Tots Sants valencià, amb monstres i personatges de la tradició valencians!!!

 
Ni de Tavernes, ni valencians ni tant sols espanyols. Els valencians i valencianes, totalment influïts per l'imaginari i els costums nord-americà de la festa de Halloween, potenciades també des de instàncies tan dispars com les escoles, les activitats falleres o els mateixos mitjans de comunicació i premsa, hem oblidat els monstres i personatges desagradables del nostre País Valencià  que encara perviuen - cada dia menys - en la tradició oral dels nostres majors i que servien per atemorir els nostres iaios i iaies quan eren menuts.

A les nostres cases ens hem oblidat del Butoni (que entra a les cases pel forat del pany); del dimoni Quarantamaula (va saltant per les teulades, a la recerca d'infants descreguts i rebels); de les encantades (de llacs i brolladors d'aigua); del Saginer (rapta xiquets per fer sagí amb el seu greix), de la bruixa Pinta; de la Tarasca (semblant a la cuca fera, una horrible serp d'ulls rogencs i alè pútrid), de l'home dels nassos (té tants nassos com dies té l'any i es fa presents en els llocs més insospitats); dels gambosins (homenets que viuen al bosc, semblant als donyets); de la Cuca Fera (un drac monstruós) o del Drac del Patriarca.




Tots aquestes monstres populars,  segons en quina comarca hi vius, servien per espantar amb més o menys grau els menuts i menudes, per fer-los obeir o simplement eren els personatges dels contes a la vora del foc en les nits d’hivern quan la televisió, la play o, fins i tot els mòbils i tauletes, no se’ls imaginava ningú.

Aquests personatges que feien por els menuts eren els veritables protagonistes dels contes a la vora del foc la Nit d'Ànimes, que eixe és el nostre Halloween, i també a les nits d'hivern quan la família es reunia al voltant de la llar. 

Ara ja ho veieu:  Els valencians vivim una constant pèrdua de les nostres tradicions, bombejats per tradicions anglosaxons introduïts via televisió o la repetitiva propaganda de la televisió o premsa, on un bon exemple a més del Halloweewn, el tenim en Sant Valentí impulsat majorment pel Corte Inglés, mentre la veritable festa valenciana dels enamorats, Sant Dionis, són pocs qui la celebren. Forasters vindran que de casa ens trauran!.

 

 

L'alternativa front a la despersonalització, sobre tot en escoles i centres educatius.
 
"Espanta la Por! , que enguany  està dedicat a Enric Valor en agraïment a la seua gran tasca de recopilació  i difusió de la narració oral valenciana, celebra enguany els 6 anys reivindicant la "por valenciana" al voltant del dia de Tots Sants, dibuixant el nostre monstre imaginari i llegint les meravelloses rondalles i històries de la nostra terra.
 
Un any més, les activitats que impulsa la s Biblioteca i Departament de Didàctica de L’ETNO, el  Museu Valencià d'Etnologia, espanta les pors  molt ben acompanyats de les biblioteques valencianes, els museus etnològics locals i les escoles i centres educatius que ho desitgen.
 
  
El Butoni en un monument faller
 
"Espanta la por!" és un projecte global que pretén divulgar entre els xiquets i xiquetes l'imaginari tradicional dels monstres valencians entorn de la festivitat de Tots els Sants.  Aquest projecte organitzat per la biblioteca i el departament de Didàctica de l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia es compon de diferents activitats i propostes didàctiques dirigides a: 
  • Escoles amb tallers i activitats a realitzar en els centres o el museu.
  • Biblioteques i els museus locals.
  • Famílies, en tallers dels diumenge d'octubre i novembre.
La Biblioteca de l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia en la col·laboració del Servei de Formació del Professorat de la Generalitat Valenciana i el departament de didàctica del museu ofereixen a estos col·lectius una sèrie de recursos educatius dirigits a aconseguir els següents objectius:  
  • Difondre l’imaginari popular valencià sobre la por.
  • Fomentar la lectura i el coneixement de la literatura popular valenciana.
  • Treballar l’emoció de la por.
  • Promoure l’ús de les biblioteques.
  • Propiciar la recopilació local de llegendes i rondalles.



La còpia d'una festa importada via Estats Units 

Que la festivitat a la "manera americana" ha arrelat molt en els nostres pobles es pot comprovar avui en l'edició comarcal del diari Levante-EMV, on només Potries ha previst unes jornades basades en la tradició i els monstres valencians. Halloween s’ha fet l’amo i senyor de les celebracions de Tots Sants, un pas més en el procés de la pèrdua de les nostres tradicions i patrimoni, en aquest cas oral i tradicional.
 
La festivitat Halloween,  l'origen de la qual cal cercar en les  antiquíssimes celebracions celtes, foren assumides i acceptades pel cristianisme, i van arribar als Estats Units duta pels irlandesos que emigraren amb la gran fam. Allí l'han pres com a pròpia, i a la vegada, són els grans importadors a la resta del món.

I que en podem dir de les disfresses? Doncs també el mateix origen. Els celtes encenien fogueres per foragitar els mals esperits ( d'ací la carabassa amb la llum dins)  i convençuts com estaven que les ànimes dels morts visitaven les cases per trobar un nou cos on habitar, viatge que feien acompanyades per bruixes i mals esperits, la gent es disfressava per confondre l'ànima interessada en prendre-li el cos.
 

La falla La Via celebra el seu 40 aniversari


El passat dissabte la falla la Via va celebrar el seu 40 aniversari en un acte que va tindre molts moments de retrobaments, de somriures (encara que foren rere una masquereta), llàgrimes d’emoció i història, molta història. 

"Perquè 40 anys semblen molts, però no és res per al que ens queda per viure, perquè totes i cadascuna de les persones que hem format part d’aquesta història som importants" indica la falla en el text remés.

Agraïm a la falla La Via l'enviament.

 
 

Informem l'horari especial del Cementeri i altres qüestions informatives del dia de Tots Sant




El Cementeri Municipal, amb motiu de la festa de Tots Sants, gaudirà d'un horari especial:

Dissabte 30 i dilluns 1: de 8 a 21 hores continuat

Diumenge 31: de 8 a 00 hores continuat

Dimarts 2: de 8 a 18.30 hores continuat


Notes informatives:

- És obligatori l’ús de la mascareta, respectar la distància de seguretat d'1'5 metres i utilitzar els gels hidroalcohòlics.

- Cal dur, sempre que siga possible, les jardineres ja arreglades, no es poden arreglar dins del recinte.

- El dia 1 de novembre, dia de Tots Sants, no es permetrà l’entrada de flors al cementeri, llevat que estiguen arreglades en la jardinera.

- Cal dur les jardineres ja arreglades des de casa i usar graneres, arreplegadors i poals per a les sobres.

- La missa dels sants difunts serà en el mateix cementeri a les 10'30 del matí del dia 2 de novembre.

- Per facilitar el treball a les floristeries, i sempre sota la supervisió dels conserges, es permetrà l’entrada de vehicles a les empreses del sector de matí i fins a les 12 hores i de vesprada a partir de les 19 hores a partir de les 19:00 hores el dia 30 d’octubre i a partir de les 20:00 hores el dia 31 d’octubre.

 

 

Gèneres Cinematogràfics II: La comèdia de Billy Wilder. El Melodrama


La comèdia de Billy Wilder.

Sobre la comèdia de Billy Wilder. Paraules majors. Baste recordar alguns títols, d'entrada: Perdición, 1944, que no és cap comèdia, sinó tal vegada la representació més acurada d'una relació homosexual amagada davant la presència d'una femme fatale gegant. Però aquí parlarem de les comèdies:1955, La tentación vive arriba; 1959, Con faldas y a lo loco; 1960, El apartamento; 1961, Uno, dos, tres; 1963, Irma la dulce; 1964, Bésame tonto; 1967, En bandeja de plata; 1972, ¿Qué ocurrió entre tu padre y mi madre?; i, 1974, Primera Plana, per exemple, encara que de forma semblin altres coses, perquè de fet la seva mirada sobre allò real resulta ser d'un simbòlic molt elaborat. 
 
Billy Wilder
 
 
La comèdia wilderiana, contràriament a allò que han opinat sancta sanctorum del cinema, és un bisturí fi sempre intel·ligent que pot treure de polleguera més d'un esperit americanitzat, dimitit de la seva pròpia condició d'europeu. Si hom llig de biaix, i no frontalment, que és el que fan els qui el qualifiquen de superficial, veurà que a sota de l'aparent comèdia hi ha molt més. Hi ha la posada en joc d'un diàleg (en el sentit bajtinià de la paraula) entre altres que es neguen a ésser reduïts i conduïts a l'escorxador. No crec que calgui parlar de la forma del seu cinema, clàssic i encuriosit, coneixedor del deute amb els mestres anteriors i agraït, de lectura planera i lúdica, sempre agradós. Crític fins a la molèstia dels qui creien que el seu món era clos a la mirada sospitosa, aconsegueix mostrar-nos-el obert de bat a bat, entre la riallada i el plor, estirant la quotidianitat fins a límits increïbles, fent saltar del seient gras el saïm que tots portem a dintre nostre, esquitxada que ens recorda com arribem a ser d'humans entre tanta petitesa. La seva és una comèdia de l'angoixa, del llenguatge fronterer que no troba mai on jeure fraternalment amb les coses, arquitectònica de l'alteritat, odissea sense fi del subjecte sotmès a les més grans collonades, al poder, a la condició de feble, al triomf, al model de vida americà, al capdavall. Personatges que mai no viuen la pau del burgès, abocats a l'absurd nostrat, al dia a dia que toquem amb les mans, plezeros de panxa infinita i ulls de tristesa insuportable, perdedors enmig de la barbàrie, solidaris entre els altres dels qui formen part. Paraules que exigeixen de l'espectador una actitud de risc, que no li permeten la clausura del happy end. Per això no agrada a tots, perquè mai te'n vas del cinema satisfet i te'n duus el desassossec a ca teva, d'on mai no ha sortit. Wilder reclama la participació activa del teu desig i t'acompanya fins a la majoria d'edat, cosa que molts americanitzats no entenen què és, ocupats com estan entre la Bíblia i el revòlver, entre el somni reposat i la cyburguercoc de qui no ha resolt la profunditat del signe que ens travessa i s'entesta a imaginar-se'l pla, com l'encefalograma del letàrgic, aliè a la vida, net de fem, perfecte i acabat, mort. 
 

Florència, on naix el melodrama


El Melodrama

És un gènere de fixació tardana que evoluciona des de posicions aristocràtiques i musicals fins arribar a posicions més magnificades on el fatum sempre hi serà present. Històricament el podem situar, com a gènere teatral, a la Itàlia renaixentista, a la Florència de finals del XVI , on l'espectacle poètico-literari centrat en un drama individual vol reprendre la puresa de la tragèdia grega, per a evolucionar després cap a l'òpera, a principis del XVII , on la música i l'espectacle sobresurten per damunt de la paraula. Cap a finals del segle XVIII comença a presentar tipus socials menys aristocràtics i de condició social més variada. A partir d'aquí ja es pot parlar de melodrama modern, dels antecedents, si més no. Aquests antecedents són la comèdia sensiblera i antiracional que inclou temes domèstics fins aleshores inèdits, abundosament regats amb llàgrimes; la novel·la negra anglesa, plenament romàntica de finals del XVIII i principis del XIX , que va des del gòtic, passant pel gènere meravellós, fins a la novel·la terrorífica; i, finalment, la pantomima muda dels segles XVII i XVIII, precursora de la dialogada del segle XIX , que es converteix en melodrama. 




La llei del melodrama és el fatum, on la història esdevé divina i res no es pot fer per canviar el seu curs. És clar que també permet la mirada subversiva (Chaplin, Buñuel), però serà el conservadorisme, l'esteticisme davant la crítica, allò que en resultarà guanyador la major part de les vegades. El melodrama no explica com són les coses, sinó que diu que són d'aquesta o d'aquesta altra manera, per manament diví, inevitables. Però definir el gènere melodramàtic en el cinema és una cosa bastant complicada. Tothom té una idea clara al voltant de la versemblança d'una pel·lícula, si ha estat o no molt dramàtica, fantàstica, còmica, si és un western, grosso modo, però què és un melodrama. En principi podem dir que és un dels gèneres més arrelats al cinema: El melodrama és una forma artística absolutament tradicional, necessària i meravellosa, declarava Douglas Sirk als "Cahiers du Cinema" els anys seixanta. La densitat dramàtica que hi ha en qualsevol melodrama, excés de successos, fa que del drama es passi al melodrama. Les fronteres no estan gens clares i pot "contaminar" altres gèneres perquè no té una iconografia pròpia que permeti identificar-lo pel vestuari, per la il·luminació, pels actors, malgrat ésser molt estilista des d'un punt de vista dels decorats i objectes (escales, espills, anells, interior, etcètera). L'hem de definir més a partir d'un contingut dramàtic, a partir dels personatges, i pel to i el ritme de la distribució dels esdeveniments que li aporta el director a la història, del qual depèn moltíssim la versemblança d'allò que els passa als personatges. 


Solo el cielo lo sabe' ('All That Heaven Allows', 1955), de Douglas Sirk


El melodrama parla sobretot dels objectes perduts que són substituïts pels símbols. Pèrdua irremeiable pel caràcter irreversible del temps en el melodrama i ús exagerat de la metàfora, redundant fins i tot, per a traduir estats d'ànim. Pas del temps representat en l'objecte perdut. Interpretació de l'actor, subtil i allunyada de l'actuació teatral del model primitiu, capaç d'evocar perduts objectes de desig a través també d'una posada en escena molt elaborada. A la narrativitat clàssica inaugurada per David Wark Griffith (muntatge com a sutura de la continuïtat dels plans, esborrat de tota marca enunciativa del procés de producció, naturalització de l'espai de la representació, etcètera), el melodrama inaugural (també de Griffith) afegeix una presència del narrador que introdueix una fissura en el relat que possibilita la connexió entre l'espectador i el relat, que pot així qualificar-lo simbòlicament. Douglas Sirk, en els meravellosos melodrames dels anys cinquanta de la Universal, aconsegueix també els mateixos efectes d'enganxament. Molt sovint aquest objecte, que un temps fou rodó i ple, apareix ara destrossat, provocant en l'espectador aqueixa consciència de l'estranyament i l'alteritat que el fa participar activament de la trama. Al melodrama el pas del temps és una amenaça . L'objecte, que ara apareix vell i acabat, el condensa magistralment el melodrama a “Lo que el viento se llevó”: l'escala, que era símbol dels amants, reflecteix ara la insatisfacció amorosa, la caiguda del seu món i la pèrdua de la guerra. Representa la mort indicible.
 
Josep Franco i Giner

 

dimecres, 27 d’octubre de 2021

DIA 27 OCTUBRE: El País Valencià torna al risc mitjà de contagi: 276 casos nous i 5 defuncions


 
El País Valencià torna estar en risc mitjà de contagi amb una IA de 53'13 pel total de 2.650 casos actius, després que la Conselleria de Sanitat  ha notificat 276 nous casos nous avui. El total se situa a 514.463 contagis al llarg de la pandèmia.
 
Avui s'han registrat 110 altes a pacients amb coronavirus, mentre els hospitals valencians tenen, actualment, 181 persones ingressades, 43 d'elles en UCI.

Avui s'han registrat en els últims set dies cinc defuncions de persones de 95, 77, 76, 71 i 53 anys, per la qual cosa el total de morts des de l'inici de la pandèmia es 7.841.
 
Des de l'última actualització, s'han registrat tres brots de 10 o més casos: 
 
Llanera de Ranes: 15 casos. Àmbit educatiu
Alacant: 12 casos. Origen social
Vinaròs: 11 casos. Origen social
 
 DADES COMPLETES DEL DIA D'AVUI
 
* Casos Actius 2650 (161)
° CS 852 (64)
° AL 971 (49)
° VL 950 (48)
 
* IA 53.13 (4.09)
° CS 147 (11)
° AL 52 (3)
° VL 37 (2)
 
* Total casos PCR+ 514463 (hui 276) [10.17%]
° CS Total 54222 (hui 78) [9.26%]
° AL Total 188744 (hui 126) [10.04%]
° VA Total 271496 (hui 72) [10.47%]
 
* Total Altes 515419 (hui 110)
° CS 13
° AL 75
° VL 22
 
* Total Defuncions 7841. Hui 5. De 95, 77, 76, 71 i 53 anys
° CS 1
° AL 2
° VL 2
 
* Hospitalitzats ara 181 (-1)
° CS 55
° AL 72
° VL 54
 
* UCIs ara 43 (-6)
° CS 7
° AL 28
° VL 8
 

Les obres del tram en el terme de Tavernes del Camí Natural (Via Verda) Carcaixent-Tavernes ja han començat

 
 
 
Les obres del tram del Camí Natural (la Via Verda) de l'antic trenet Carcaixent-Dénia, dins del nucli urbà de Tavernes, s'han iniciat amb els treballs  en el camí la Dula i que tenen com a objectiu construir un mur de contenció per elevar el mur de defensa i poden connectar la via ciclo-peatonal des dels Sequers fins el Teularet. Per tant, el camí la Dula estarà tallat uns dies en el punt on connecta amb la CV-50 (vore fotos del punt)
 
L'empresa Tragsa executa aquestes obres que financia el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, circumstància que representa un bon benefici per a la nostra ciutat, tant en serveis, com infraestructures i, damunt sense cap cost al municipi. Eixa realitat és el fruit d'anys de gestions, peticions i constància en aquest tema del govern municipal de Compromís, el qual va iniciar gestions i tràmits en la passada legislatura que s'han acabat en l'actual.
 
¡¡¡ I pensar que després, hem de llegir en xarxes o escoltar en plens que el govern de Tavernes ni gestiona ni fa res de res.!!!
 
 
Unes obres que ja han començat i on cal destacar-hi el paper que ha tingut el regidor responsable d'Urbanisme, Josep Llàcer, fins aconseguir que siga el ministeri que pague l'execució del Camí Natural en el terme de Tavernes, cosa que suposa un bon estalvi per a les arques municipals. Al respecte, el regidor de Compromís s'ha mostrat satisfet i considera que tindrà un impacte positiu per a Tavernes quan a mobilitat i turisme sostenible.
 
A més d'aquestes obres, també s'estan efectuant altres de de preparació en el tram del Camí del Pla. No hem d'oblidar que aquest Camí Natural s'iniciarà en el nostre terme en la ratlla de Benifairó, continuarà pel Camí del Pla, fins arribar a la zona del Vergeret pel pont del Vaca, on enllaçarà amb l'execució del projecte de mur de defensa del riu Vaca, junt a l'avinguda de les Corts Valencianes (costat del riu) on es contempla una via de vianants que s'integrarà en el Camí Natural. 
 
 



 
Després de l'Avinguda de Corts Valencianes, la via verda continuara per Marjaletes, Camí la Dula, fins a buscar el camí de darrere del Teularet, on ja seguirà per la via de vianants que hi ha entre l'ullal i la rotonda de l'estació, per continuar fins la platja pel carril-bici existent.
 
L’ens estatal serà l’encarregat d’executar tots els treballs del projecte de rehabilitació del traçat de l’antic trenet Carcaixent-Dénia com a camí d’esbargiment en el nostre terme municipal, mentre que l’Ajuntament assumirà el manteniment de les obres i la gestió de les noves infraestructures.
 
 
 
 
El projecte de Cami Natural (també dit Via Verda) suposa la creació d’una via ciclopedestre que unirà Carcaixent i la Ribera Alta amb Tavernes i la seua platja a través de la recuperació del traçat de l’antiga via fèrria del trenet Carcaixent-Dénia, un projecte que contribuirà al desenvolupament sostenible del medi rural i a acostar el medi natural a la població. 
 
Per fer realitat aquest projecte,  Tavernes ha cedit els terrenys del camí del Pla, camí de la Cadira, carrer de l'Escorxador, Avinguda de les Corts Valencianes, carrer de Marjaletes, Passeig dels Sequers, camí de la Dula, camí del Portitxol, la parcel·la Q viales, un tram de la CV-603 i Camí de la Mar, que una vegada finalitze el projecte seran d’ús eco-recreatiu.

 


L'Ajuntament construeix un nou col·lector al carrer Verge de Sales

 

L'Ajuntament ha iniciat les obres de millora i substitució de l'antic col·lector que discorre pel carrer Verge de Sales, amb una inversió superior als 30.000 euros i amb l'objectiu de facilitar el desaigüe de les aigües pluvials en el carrer i eliminar filtracions i humitats als veïns.

 Cal indicar que el col·lector actual està construït amb amiant,  un material actualment no autoritzat, i està trencat en diversos punts amb la qual cosa, a més de no complir bé la seua missió, aquests trencats provoquen moltíssimes fuites i eixa aigua que s'escapa produeixen humitats i filtracions en les cases. 

L'Ajuntament així atén les peticions del veïns, en el que és un cas semblant al que hi havia al carrer Desemparats, on també l'Ajuntament va actuar per resoldre el mateix problema.

dimarts, 26 d’octubre de 2021

DIA 26 OCTUBRE: Avui sumem 185 casos nous i 5 defuncions


La Conselleria de Sanitat ha notificat 185 nous casos de coronavirus i amb aquesta actualització, la xifra total de positius se situa en 514.187 persones.

D'altra banda, s'han registrat 183 altes a pacients amb coronavirus, mentre els hospitals valencians tenen, actualment, 182 persones ingressades, 49 d'elles en l'UCI.

També s'han registrat cinc defuncions en els últims set dies, tres dones de 65, 80 i 88 anys i dos homes de 80 i 81 anys.

 
DADES DIA 26 OCTUBRE
 
* Casos Actius 2489 (-3)
° CS 788 (0)
° AL 922 (7)
° VL 902 (-10)
 
* IA 49.04 (-0.11)
° CS 136 (0)
° AL 50 (0)
° VL 35 (0)
 
* Total casos PCR+ 514187 (hui 185) [10.17%]
° CS Total 54144 (hui 55) [9.25%]
° AL Total 188618 (hui 70) [10.03%]
° VA Total 271424 (hui 60) [10.47%]
 
* Total Altes 515309 (hui 183)
° CS 53
° AL 62
° VL 68
 
* Total Defuncions 7836 (hui 5)
° CS 2
° AL 1
° VL 2
 
* Hospitalitzats ara 182 (-4)
° CS 55
° AL 77
° VL 50
 
* UCIs ara 49 (0)
° CS 10
° AL 30
° VL 9

El programa "Incorpora't" s'inicia de nou a Tavernes. Informació per a les persones interessades a participar-hi



Tavernes engega la cinquena edició de "Incorpora't",  el programa d’inserció sociolaboral que l’Ajuntament ofereix a través de la Regidoria de Serveis Socials. L'objectiu és  desenvolupar diferents itineraris integrats i personalitzats per a la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social. 
 
El govern municipal ha aconseguit enguany una subvenció de vora 134.000 euros de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives per a desenvolupar "Incorpora't" que haurà d'atendre aspectes com oferir formació, orientació i assessorament per a dotar els col·lectius més vulnerables de les habilitats necessàries perquè puguen accedir al mercat laboral.
 
 
 
 
Tota aquesta tasca la du a cap un equip interdisciplinar de psicòlogues expertes en orientació i inserciólaboral, els quals treballaran de forma coordinada amb el departament de Serveis Socials municipal durant els pròxims mesos.  El telèfon de contacte per a sol·licitar informació és el 661 273 022 i el correu electrònic és incorporat@tavernes.org. També es pot acudir presencialment a l’oficina del programa, situada en la Llar del Jubilats (carrer Gabriel Hernández, 51, 1r pis). 
 
Un programa per a millorar la situació laboral

Els beneficis del programa són evidents, i això s'ha demostrat al llarg de les quatre edicions que ja s'han dut a cap. En la quarta i passada, un total de 48 persones van millorar directament la seua situació laboral i econòmica, 39 van trobar ocupació i 9 més van aconseguir noves fonts d’ingressos, fet que va contribuir a millorar la seua situació laboral. L’equip de coordinació iniciarà el programa amb les entrevistes personalitzades. 
 
 

Cal remarcar que el programa imparteix una formació reglada, tècnica i transversal, i un dels eixos bàsics del programa és reforçar la cerca de feina entre la població femenina per a millorar l’ocupabilitat i les condicions de treball de les dones.

La regidora de Serveis Socials, Noèlia Alberola, ha assenyalat que “amb la gran faena que fan l’equip de coordinació de l’Incorpora’t i el Departament de Serveis Socials, estic segura que repetirem les bones dades d’ocupabilitat de les edicions anteriors”.



 

Milloria general de la Valldigna, amb 0 casos nous, front a un lleu empitjorament de dades al Departament de Gandia

 

Cap localitat de la Valldigna presenta avui infeccions de Covid-19, amb la qual cosa les dades que publica la Conselleria de Sanitat són, ni més ni menys, que una repetició de les del passat divendres, cosa de la qual cal alegrar-nos.

Aquesta situació de cap infecció ja es donava a Benifairó i Barx la setmana passada, que continuen amb un 0 (zero) com a xifra significativa de tots els paràmetres habituals que ens serveixen per informar: noves infeccions, casos actius i sobre tot la IA.

En el cas de Tavernes i Simat, no poden encara parlar del 0 general perquè Tavernes manté els 8 casos actius de divendres, i en el cas de Simat ha baixat dels 4 de divendres als 3 casos actius d'avui.  Per tant, Tavernes repetix la seua IA a 46 per 100.000 habitants els 14 dies, mentre Simat abaixa a 91. No obstant, recordem que la IA del País Valencià és 49.

Quan a persones curades nomes cal indicat 1 a Simat. Les defuncions són les mateixes de fa molt de temps, és la xifra que roman invariable des de fa moltes setmanes.

En resum, milloria general a la Valldigna, sobre tot a Tavernes i Simat que semblen sumar-se als bons números de Benifairó i Barx. Caldrà esperar fins divendres, segon dia setmanal d'actualització de dades, per comprovar si és una milloria passatgera o anem ja cap a una Valldigna lliure de Covid-19.

 


  

Les dades actuals són:


- Tavernes

Casos totals durant la pandèmia: 1.677  (eren el divendres 1.677)
Noves infeccions: 0 (el divendres 0)
Casos actius: 8 (el divendres 8)
Persones curades des de l'última actualització: 0
Incidència Acumulada: 46 per 100.000 habitants ( era de 46 divendres)
Defuncions totals: 52

 
- Simat

Casos totals durant la pandèmia:  169 (era 169 divendres)
Noves infeccions: 0 (era 1 divendres)
Casos actius:  3 (era 4 divendres)
Persones curades des de l'última actualització: 1
Incidència Acumulada: 91 per 100.000 habitants (era 121 divendres)
Defuncions totals: 3


- Benifairó

Casos totals durant la pandèmia: 100
Noves infeccions: 0 
Casos actius: 0 
Persones curades des de l'última actualització: 0
Incidència Acumulada: 0 per 100.000 habitants
Defuncions totals: 0

- Barx

Casos totals durant la pandèmia: 130
Noves infeccions : 0
Casos actius: 0
Persones curades des de l'última actualització: 0
Incidència Acumulada: 0 per 100.000 habitants
Defuncions totals: 14 

 

DEPARTAMENT DE GANDIA 

 


Una passa enrere respecte el divendres és la que ha donat globalment el Departament de Gandia, amb unes xifres un poc pitjors que les del passat divendres: avui suma 21 casos nous, quan divendres foren 12, i compta amb 61 casos actius quan divendres eren 47. La suma total d'infeccions del Departament en temps de pandèmia és de 16.075.

La pujada de casos actius a 61 ha fet també pujar la IA, que passa ara a ser 34'44 per 100.000 habitants els 14 dies quan era divendres de 26'53. No obstant, són xifres per davall de la IA del País Valencià.

El departament ha vist com 7 persones s'han curat de la Covid-19 des del divendres i com no hem patit cap nova defunció i es manté la xifra en 292.

Les dades són aquestes:

Casos totals: 16.075  (n'eren divendres 16.054)
Noves infeccions: 21 (el divendres 12)
Casos actius: 61 (eren divendres 47)
Persones curades des de l'última actualització: 7
Incidència Acumulada: 34'44 per 100.000 habitants (era 26'53)
Defuncions totals: 292

 

Una bona notícia: Per segona vegada consecutiva Tavernes no suma noves infeccions




Les dades de la covid-19 a Tavernes no ens ofereixen cap canvi respecte el divendres, cosa que és una molt bona noticia perquè de nou NO tenim cap nova infecció. Fa una setmana que Tavernes no suma cap infecció, i ens quedem en els 1.677 durant tota la pandèmia. Dalt hi ha la gràfica de les dades des de l'1 de setembre, com es veu que s'aplana en els darrers dies.

Cal indicar que encara mantenim els 8 casos actius, cosa lògica si pensem que els darrers casos han de mantenir un temps de confinament abans de considerar-los curats de la infecció i deixar eixa categoria. Per tant, la IA es manté en el mateix nivell:  46 per 100.000 habitants els 14 dies, més baix que el general del País Valencià que és de 49.

Com a xifra positiva dir que es manté invariable la xifra total de defuncions en 52.

Una gràfica explicativa de l'evolució des de principi d'estiu de la Covid-19 a Tavernes 

 
 
 Resum de les dades segons l'actualització de la Conselleria de Sanitat 

 

 - Tavernes

Casos totals durant la pandèmia: 1677  (eren el divendres 1.677)
Noves infeccions: 0 (el divendres 0)
Casos actius: 8 (el divendres 8)
Persones curades des de l'última actualització: 0
Incidència Acumulada: 46 per 100.000 habitants ( era de 46 divendres)
Defuncions totals: 52

 

dilluns, 25 d’octubre de 2021

DIA 25 OCTUBRE: El cap de setmana hem sumat 562 casos nous i 4 defuncions


 La Conselleria de Sanitat  ha notificat 562 nous casos i, amb aquesta actualització, la xifra total de positius se situa en 514.002 persones durant la pandèmia. 
 
Avui s'han registrat 290 altes a pacients amb coronavirus, mentre els hospitals valencians tenen, actualment, 186 persones ingressades, 49 d'elles en l'UCI. Cal sumar quatre defuncions en els últims set dies, quatre persones de 70, 75, 79 i 89 anys, per la qual cosa el total de decessos des de l'inici de la pandèmia ascendeix a 7.831.
 
Cal dir que des de l'última actualització, s'ha registrat un brot de 10 o més casos, en concret a Nules, amb 12 d'origen social.
 
El País Valencià frega el risc mitjà de transmissió del coronavirus després de pujar la incidència acumulada a 14 dies 5,5 punts el cap de setmana: avui dilluns és de 49,14 casos per cada 100.000 habitants, segons l'actualització de dades del Ministeri de Sanitat.
 
 LES DADES D'AVUI 25 OCTUBRE

* Casos Actius 2492 (+268)
 
* IA 49.14 (+5.47)
 
* Total casos PCR+ 514002 (hui 562) [10.16%]
° CS Total 54089 (hui 169) [9.24%]
° AL Total 188548 (hui 165) [10.03%]
° VA Total 271364 (hui 228) [10.47%]
 
* Total Altes 515126 (hui 290)
° CS 65
° AL 130
° VL 95
 
* Total Defuncions 7831 (hui 4)
° CS 0
° AL 3
° VL 1
 
* Hospitalitzats ara 186 (-5)
° CS 60
° AL 78
° VL 48
 
* UCIs ara 49 (-3)
° CS 11
° AL 28
° VL 10

Tavernes celebra el Dia del Comerç Local


L’Ajuntament de Tavernes celebra avui el "Dia del Comerç Local", la festa de les nostres botigues i parades que, impulsada per la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, se celebrarà tots els anys el 25 d’octubre per a donar suport al petit comerç i posar en valor els seus productes de qualitat.



El consistori valler ha confeccionat 800 bosses commemoratives perquè els comerços associats del Mercat Municipal i de l'Associació de Comerciants de Tavernes les repartisquen entre la clientela els pròxims dies.

 

L’alcalde de Tavernes, Sergi González, i la regidora de Comerç Local, Mònica Palomares, han reiterat el compromís de l’Ajuntament en recolzar i impulsar el petit comerç de Tavernes amb aquesta i moltes altres iniciatives que s’han fet i es faran en un futur pròxim.