Avui s'ha celebrat el XX Seven Platja de Tavernes que organitza el Tavernes Rugbi Club

 

 

Avui s'ha jugat a la platja de Tavernes el "Seven XX Platja de Tavernes" amb  la participació dels equips següents:

Grup A: Inter Tavernes, Bambú 7s, UPV

Grup B: Roma Rugbi, Safor, Dénia.

 

 

Els partits, que han estat seguit per nombrosos afeccionats, s'han disputat al llarg del matí, acabant la celebració amb l'acte de lliurament de trofeus i una paella de germanor.

 

El resultat del XX Seven ha estat:

1r  Roma Rugbi

2n R.C Dénia

3r Tavernes RC

4r Bambú 

5é UP València

6é Safor RC

El torneig ha gaudit d'una bona organització, més lloable amb el temps que vivim, i s'han guardat totes les mesures de seguretat. 

 

DIA 31 JULIOL: Últim dia del mes amb rècord de contagis: 3.452, una xifra que no es donava des de febrer

 

La Conselleria de Sanitat ha notificat avui un total de 3.452 contagis per coronavirus, és a dir 1.500 més que ahir divendres i la xifra més altra registrada des del passat dia 9 de febrer. No és massa bona forma d'acomiadar el mes de juliol.

Tot i que la Conselleria no actualitza el dissabte i diumenge la xifra d'ingressos en hospitals i UCIs, no cal ni dir que eixa xifra implicara amb seguretat que la IA torne a pujar al País Valencià i sense dubte un augment en la pressió hospitalària, cosa que sabrem els pròxims dies. Una dada: entre dilluns i ahir divendres els ingressos en UCI havien augmentat un 40%.

ACTUALITZACIÓ DE DADES 31 DE JULIOL

📌 3.452 NOUS casos positius PCR:
- 433 a la província de Castelló
- 1.285 a la província d'Alacant
- 1.734 a la província de València

📌 Total casos confirmats per PCR: 465.241  

Les obres de la nova estació avancen: enderrocades les naus adjacents i preparació de fonaments del nou edifici

L'empresa concessionària de les obres de la nova estació de tren de Tavernes, “ECISA Cia. General de Construcciones SA”, continua els treballs de la nova estació de Tavernes, i si fa unes setmanes informàvem que s'havien iniciat amb l'enderrocament de naus elevades i cobertes que hi havia al costat de l'estació, ara l'espai esta lliure després de la retirada dels materials de l'enderroc.

 

 

 

A hores d'ara es treballs es centren en la part sud de l'actual edifici, en una zona ampla on els operaris estan construint les bases-fonaments que sostindran els pilars de la que serà la nova estació vallera.

 

 En la zona es pot vore la part superior del formigonat enterrat, i al seu damunt una gran planxa de ferro, cosa que ens fa suposar que els pilars seran metàl·lics. Els treballs no desborden per a res l'activitat de l'estació ni el trànsit dels viatgers, i tal com vam dir no està previst paralitzar el servei durant les obres.

 

 

 

 

 

 

 El contracte d'adjudicació a ECISA marca un termini de 14 mesos per a executar totes les instal·lacions, inclosa la nova estació, i per tant la data d'acabament pot estar entre octubre-novembre del 2022.  La nova estació suposa una inversió de 3'6 MEUR (4 MEUR amb impostos inclosos).

 

    

 

 El projecte executarà la reforma integral de l’edifici de viatgers, la prolongació de les andanes fins els 200 metres i, en el cas de l'andana 2 , gaudirà d'un eixamplament, amb línies de seguretat i el pis antirelliscant així com la reorganització de l’aparcament. 

El pas de les vies, que ara es fa a nivell del sol amb evident manca de seguretat, es realitzarà amb un nou pas inferior, amb una escala fixa i un ascensor en les andanes, mentre es millorarà l’accessibilitat de l’estació i la renovació de la il·luminació en andanes.

 

 

La regidoria de Serveis Socials va dur a cap ahir dues activitats per a gent gran i de mobilitat reduïda

L'Escoleta de la platja va acollir ahir per la vesprada l'activitat per a gent gran i persones amb mobilitat reduïda organitzada per la regidoria de Serveis Socials de Tavernes, que dirigeix la regidora de Compromís Noe Alberola.

 

 Foren dues activitats, una primera  de coneixement de la flora autòctona, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Tavernes, i una segona sobre l'activitat dels homes neandertals de la Cova de Bolomor, impartida pels arqueòlegs de Didaktia.

 

 

 

El taller d'herbes de la Valldigna del Centre Excursionista va estar impartit pel seu president Vicent Felis, que va fer una detallada explicació sobre herbes aromàtiques i medicinals que podem trobar a la Valldigna, i en especial la seua aplicació com a medicina i remeis naturals casolans com a antiinflamatoris, ajuda a la digestió, guarició de petites ferides.

 

Després un dels membres de l'equip d'arqueologia de Didaktia va  parlar sobre la vida i hàbits del home de neandertal que habitava a Bolomor, explicant alguns processos de confecció d'indústria lítica, manera com caçava, com elaboraven les peces que caçaven... i sobre tot de quina manera obtenien el foc per fricció/frotament, com es va vore en la demostració.

DIA 30 JULIOL: Acabem el mes (quan a actualitzacions completes) amb 1.977 casos nous i 2 defuncions

 

El País Valencià ha notificat 1.977 casos nous avui (ahir en foren 2.968 casos nous) de coronavirus que situen la xifra total de positius en 461.789 persones. Els hospitals valencians tenen, actualment, 689 persones ingressades (ahir eren 699) i 107 en UCI (ahir eren 103).

Dels brots registrats, cap té més de 10 persones afectades.

ACTUALITZACIÓ DE DADES 30 DE JULIOL

📌 1.977 NOUS casos positius PCR:
- 115 a la província de Castelló
- 786 a la província d'Alacant
- 1.076 a la província de València

📌 Total casos confirmats per PCR: 461.789

📌 689 persones ingressades en data d'avui:
- 76 a la província de Castelló, 16 pacients en UCI
- 168 a la província d'Alacant, d'aqueixos 27 en UCI
- 445 a la província de València, d'aqueixos 64 en UCI

📌 ALTES: 2.637
- 273 a la província de Castelló
- 631 a la província d'Alacant
- 1.733 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 2
- 1 a la província d'Alacant
- 1 a la província de València

📌 RESIDÈNCIES
Hi ha casos positius en:
- 48 residències de majors
- 5 centres de menors
- 14 centres de diversitat funcional

Les dades globals a la Valldigna i al Departament de Gandia experiment una lleugera milloria en la situació de la Covid-19

 

Les localitats de la Valldigna gaudeixen d'una lleu millora en les dades Covid-19, segons la informació que avui ha donat la Conselleria de Sanitat, tot i que a Tavernes i Benifairó hi ha hagut noves infeccions, més notable la quantitat a Tavernes amb 26 i només 1 a Benifairó. Simat i Barx no en sumen cap.

Totes les localitats, excepte Benifairó,  ofereixen una millora respecte als casos actius i això fa, en correspondència, que abaixen les seues IA. A Benifairó, amb 1 cas més actiu que dimarts (de 7 passa a 8)  puja la IA fins a 513 per 100.000 habitants en 14 dies. 

A Tavernes, com hem dit baixa però amb 116 casos actius es manté molt elevada amb 672 (era 742),  Simat tenia 9 casos actius  i els baixa a menys de la meitat, 4, i també baixa la IA que es queda en 121  mentre a Barx són ara 3  casos actius i una IA que baixa a 230.

Això ens indica també que avui nomes Tavernes i Benifairó es troben en xifres superiors al límit de 250 en IA, que és la situació de màxim risc. De totes maneres, és bon senyal que no hagen empitjorat tant com va passar en les últimes actualitzacions.

Quant a persones curades, cosa sempre positiva  Tavernes en presenta 38,  les persones curades a Simat són 5 i Barx en té 1. Una vegada més no hem patit cap defunció.

 

 Oferim tot seguit les dades actualitzades de les poblacions de la Valldigna.

 - Tavernes

Casos totals durant la pandèmia: 1.531  ( eren el dimarts 1.505)
Noves infeccions: 26 (el dimarts foren 41)

Casos actius: 116  (n'eren 128 el dimarts)
Persones curades des de l'última actualització: 38
Incidència Acumulada: 672 per 100.000 habitants ( era dimarts de 742)
Defuncions totals: 52  

  - Simat

Casos totals durant la pandèmia: 161 (eren 161)
Noves infeccions:0 (foren el dimarts)
Casos actius: 4  (eren 9)
Persones curades des de l'última actualització: 5
Incidència Acumulada: 121 per 100.000 habitants (era dimarts de 273)
Defuncions totals: 3
 
- Benifairó

Casos totals durant la pandèmia: 91 (eren 90)
Noves infeccions: 1  (foren 1 dimarts)
Casos actius: 8  (eren dimarts 7)
Persones curades des de l'última actualització: 0
Incidència Acumulada: 513 per 100.000 habitants (449 dimarts)
Defuncions totals: 0
 
 - Barx

Casos totals durant la pandèmia: 126 (eren 126)
Noves infeccions: 0 (foren dimarts 0)
Casos actius: 3  (eren 4 dimarts)
Persones curades des de l'última actualització: 1
Incidència Acumulada: 230  per 100.000 habitants (era 307 dimarts)
Defuncions totals: 14

DEPARTAMENT DE GANDIA

 

El departament de Gandia ha tingut també una lleugera milloria i els nous casos d'infeccions són 267, lluny dels 405 del passat dimarts, amb la qual cosa el total de la pandèmia és de 14.276.

La situació millora un poquet en els casos actius, i passem dels 1358 de dimarts a 1.252 avui, amb la qual cosa es dóna una baixada de la IA que passa a ser de 707 quan era de 767 per 100.000 habitants els 14 dies.  Continua no obstant essent llargament més del doble de la xifra 250 de màxim risc.

Dada positiva les 373 persones que s'han curat en tot el Departament Sanitari , i es repeteix en la pràctica la xifra del dimarts (374), però avui després de moltes setmanes hem de lamentar 1 defunció: el total en pandèmia ara es 281.

Les xifres completes ofertes avui per l'actualització de Sanitat són:

Casos totals:  14.276   (n'eren dimarts14.009)
Noves infeccions: 267  (el dimarts 405)
Casos actius: 1.252 (eren dimarts 1.358)
Persones curades des de l'última actualització: 373
Incidència Acumulada: 707 per 100.000 habitants (era 767 el dimarts)
Defuncions totals: 281  (n'eren 280)

 

Un lleuger respir, molt lleuger, amb les dades Covid-19 d'avui a Tavernes: el resum mensual del mes de juliol

Un petit respir, molt lleuger ens han donat les dades d'avui que ha publicat la Conselleria de Sanitat gràcies sobre tot a eixa disminució respecte el dimarts de les noves infeccions (avui 26 i el dimarts passats 41) i també al bon nombre de persones curades des de dimarts, un total de 38, que ha fet baixar els casos actius i per tant també la IA. També sumem de positiu que no hem tingut cap defunció.

La gràfica que us oferim ens dóna ben clarament quina ha estat l'evolució de la Covid-19 a Tavernes el mes de juliol, on hem passat de estar en risc baix a una situació que ens ha portat al confinament nocturn.

Les dades d'avui, amb això lleugera milloria, no són ni de lluny dades per llançar les campanes al vol: La situació continua essent preocupant amb eixos 116 casos actius i una IA de 672 per 100. 000 habitants els 14 dies, molt més del doble dels 250 en què es considera risc extrem.

Responsabilitat i molta atenció en les reunions familiars i socials. 

 
Aquestes són les xifres a dia d'avui, comparades amb  les del divendres passat 

 

  - Tavernes 

 
Casos totals durant la pandèmia: 1.531  ( eren el dimarts 1.505)
Noves infeccions: 26 (el dimarts foren 41)

Casos actius: 116  (n'eren 128 el dimarts)
Persones curades des de l'última actualització: 38
Incidència Acumulada: 672 per 100.000 habitants ( era dimarts de 742)
Defuncions totals: 52  

 

El gran concert d'Estiu de la Banda Simfònica de la SIUM va recordar a Rafa Clemente, que ens ha deixat recentment.

La Banda Simfònica de la SIUM de Tavernes de la Valldigna, dirigida per Carlos Sancho Cantus, va oferir ahir el tradicional concert d'estiu que va servir també per a retre un emotiu record i homenatge al music valler, Rafa Clemente Bo, persona molt estimada en la societat musical i que ens va deixar la setmana passada. Descanse en Pau.

El concert, que ha comptat amb la presencia de les autoritats locals, va constar de dues parts, i sempre amb recordatori i compliment de les mesures Covid. 

 

Primera part.

La banda simfònica ens ha ofert :

- "Danses fantàstiques" 3r moviment "Orgia" de Joaquín Turina. 

- "Danses armènies", 1a part d'Alfred Reed. 

- "Suite of old American dances" de Robert Russell Bennett. 

 

 

 

 Segona part

Primerament, es va fer una menció-recordari especial a un dels nostres músics que recentment ens ha deixat, Rafa Clemente Bo amb un minut de silenci en memòria del que va ser amic, company i gran valler, silencia que va trencar al final el fort aplaudiment de tots, músics i assistents.

La Banda Simfònica dirigida per Carlos Sancho interpretava com a primera peça de la segona part el pasdoble "Añoranza", dedicant-li'l al músic desaparegut, i amb el record de que la banda de Tavernes va portar aquest pasdoble als certàmens de València els anys 1996 i 2000, on Rafa Clemente va tocar el solo de flautí, escrit originalment per a clarinet. 

El concert va continuar amb l'Obertura de Franz von Suppé "Poeta y aldeano" i una selecció de la sarsuela "La del manojo de rosas" 

Els aplaudiments del públic a un concert que va ser, com sempre extraordinari, va obligar a un bis, en aquest cas "El baile de Luis Alonso" de Gerónimo Giménez.

DIA 29 JULIOL: Continuem amb augment de casos nous, i a poc a poc amb més ingressos en hospitals i UCI

  

El País Valencià ha notificat 2.968 casos nous de coronavirus (ahir foren 2.685),que situen la xifra total de positius en 459.812 persones. Els hospitals valencians tenen, actualment, 699 persones ingressades (ahir eren 689) i 103 en UCI (ahir eren 97).

Dels brots registrats, set tenen 10 o més casos associats:

Sagunt: 19 casos. Origen social
Novelda: 11 casos. Origen social
Paterna: 10 casos. Origen social
València: 12 casos. Origen social
Paterna: 10 casos. Origen social
Carlet: 12 casos. Origen social
València: 18 casos. Origen social

ACTUALITZACIÓ DE DADES 29 DE JULIOL

📌 2.968 NOUS casos positius PCR:
- 250 a la província de Castelló
- 930 a la província d'Alacant
- 1.788 a la província de València

📌 Total casos confirmats per PCR: 459.812

📌 699 persones ingressades en data de hui:
- 80 a la província de Castelló, 13 pacients en UCI
- 171 a la província d'Alacant, d'aqueixos 28 en UCI
- 448 a la província de València, d'aqueixos 62 en UCI

📌 ALTES: 2.919
- 308 a la província de Castelló
- 653 a la província d'Alacant
- 1.958 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 5
- 5 a la província de València

📌 RESIDÈNCIES 
Hi ha casos positius en:
- 49 residències de majors
- 5 centres de menors
- 14 centres de diversitat funcional

💉 Dosis administrades: 5.720.315
- Persones amb una dosi: 3.253.965
- Persones amb pauta completa: 2.668.132

Segona jornada de portes obertes a la torre de guaita per coneixer el monument i el treball del taller d'Ocupació

El taller d’ocupació "Et Formem Espais en Verd III Tavernes de la Valldigna" depenent de la regidoria de Foment que dirigeix Josep Llácer, que ha estat present en aquest segons jornada, ha dut a cap el dia d'avui la segona jornada de  portes obertes en la "torre de guaita", on a més de la visita a l’emblemàtica torre, s'han celebrat diferents activitats per a conéixer els treballs que s’està duent a terme des del taller.

 

 

 

 

 Aquesta segona jornada de portes obertes ha servit per a donar a conèixer els treballs realitzats pel projecte "Et Formem "espais en verd" a l'entorn de la torre guaita i al sender "Ruta dels Sentits", que està catalogat com a "sender blau".

 

 

 

 

 

Les activitats d'avui han consistit en una gymkhana de 5 tallers, un d'història constructiva i ecològica, on s'explicava el valor patrimonial del (BIC) Torre de guaita, la seua història i la seua funció, altre de flora autòctona i biodiversitat, un tercer d'empeltar i repicar plantes, un quart de construcció de "maceters" amb material reciclat i un cinquè per als més menuts sobre la seua decoració.

 

En finalitzar la gymkhana, s'ha fet lliurament als participants de plantes germinades en el viver del taller.

 

 

Balanc i valoració de la campanya 2021 a Bolomor. Les perspectives de futur en una conversa amb Josep Fernández.

 

El dissabte 24 de juliol es clausuraven les excavacions 2021 a Bolomor, una fita que ens ha donat l’oportunitat de fer un balanç de la campanya d’enguany amb Josep Fernández, director durant 31 anys de les excavacions, però també per parlar de les perspectives per als pròxims anys, del pla d’investigació de Bolomor, i fins i tot de temés que s’escapen de la tasca científica i investigadora:  els problemes administratius, la posada en valor del jaciment i eixe Centre d'Interpretació que no arriba, tot i l’interés mundial del jaciment.

Una conversa amb Josep Fernández, iniciada amb un resum de la tasca i resultats d’enguany i que,  com ens recordava, s’havia iniciat amb l’alçament del nivell XIV “estèril, amb uns 20 centímetres de potència en tota la seqüencia, molt arenós. Un nivell sense ocupació en la cova, ni d’homes ni d’animals.  No entra ningú a la cova, i no sé el motiu. A més,  això es produeix en un moment climàtic estrany”.

Un gran nivell el XV, del qual es confia molt, com del XVII

Passats els primers dies, el treball de l’equip es traslladava al nivell XV que, segons en quin lloc de la cova, arriba a tindre una potencia estratigràfica de més d’un metre. “En les primeres capes de sediments hem trobat activitat de carnívors. Sembla que no es va produir  ocupació humana  i els ossos que trobem  els han introduït carnívors, potser llops. Tot ens indica que han de ser carnívors grans, les peces que hem trobat corresponen a exemplars de talla mitjana i juvenils, cabretes i cervolets…”  

 

 

Troballes en les excavacions d'enguany

 

A la part oest de la cova apareix el mantell estalagmític i l’havien seguit per comprovar la continuïtat: agafa pràcticament tota la cova. “El mantell és la base de la cova i per davall ja no hi ha res. Tot el que estem trobant, en els metres quadrats de sediments damunt del mantell és estèril. És la zona més exterior de la cova, i la interpretació és que no va estar habitada pels homes . Tenim excavacions ja fetes en la part oest dels nivells XV i XVII,  més endins de la cova i per les troballes deduïm que les ocupacions humanes més antigues estan per excavar. L’home desenvoluparia la seua activitat dins de la cova, no a l’exterior. No sabem exactament les causes, si són climàtiques o si són de preferència. Esta ubicats en el fons de la cova, i és rar perquè generalment prefereixen estar en la boca, i això ací no es dona”.

De fet, els foguers localitzats a Bolomor  han aparegut més a l’interior  i Fernández confirma que “és una cosa rara, perquè els neandertals preferien estar més a l’exterior.  Li pegue voltes i  crec si serà qüestió de l’estacionalitat,  a l’estiu dins de la cova la temperatura és estable entre 20 i 22 graus, mentre fora pots tindre una ponentada de vora 40, però també  pensem si una altra causa seria usar la cova d’amagatall, perquè hi hagués altres grups per la zona, i s’hi emboscarien en el fons. Sobre açò hi ha diferents posicionaments i amb les dades que tenim és difícil esbrinar-ho, però sí que tenim clar que la part exterior de la cova no l’ocuparen i en els pròxims anys no anem a trobar-hi res”.

Els investigadors han fet sondejos, no s'hi val anar a les cegues, i  del seu resultat naixerà el plantejament del treball de les noves campanyes. Fernández considera que cal reduir l’àrea d’excavació, traslladar-la més endins, fugir de la pedra viva, perquè es poden perdre anys en uns treballs que pensa que no tindrien resultat.

“Personalment i vist el  tall estratigràfic general  de la part oest, on hem arribat davall del tot, crec que queden dos o tres campaments al nivell XV i dos al nivell XVII. Estan fondos, però apareixeran, els tocarem,  igual no apareixen sencers perquè els miners arribaren fins el mantell i ho contaminaren,  però els tocarem i crec que seran els més interessants de tota la seqüència. Són els més antics de Bolomor i pel que hem vist en l’estratigrafia tenen unes característiques molt interessants”.

I tornem al treball d’enguany, al nivell XV, on s’ha abaixat vora 60 cm. d’estrat, molt difícil d’assolir en un any “però hem tingut un bon equip, i ha estat un èxit el treball, tot i que calcule que arribar al fons igual necessitàrem 10 anys, i el temps se’ns tira damunt”  reflexiona Fernández. 

 

La tasca continua mesos i mesos al laboratori, al despatx

El temps i perquè no dir-ho, l’edat són factors que hi juga ara en contra del que ha estat durant 31 anys, tota una vida, l’impulsor, l’ànima mater dels treballs com a director. I ens du a un gir en la conversa, perquè el treball no acaba amb la clausura el 2021 de les excavacions al jaciment de Bolomor. És cert que, com totes les campanyes, ha estat un mes de treball col·lectiu intens, frenètic a la cova i ara, amb el jaciment tancat, es passa al  treball personal silenciós, minuciós, de laboratori, perquè cal posar en ordre totes les dades, analitzar i estudiar les peces i restes exhumades, fins i tot de vegades sol·licitar analítiques especifiques a investigadors amics d’universitats espanyoles, o fins i tot italianes i franceses. Cal traure conclusions, avançar en els estudis que, amb tota seguretat, seran ponències en congressos mundials o articles en publicacions especialitzades, amb la qual cosa es donarà una empenta més al coneixement global dels jaciment.

És el treball que no veu el gran públic, que creu que només hi ha el mes de treball en el jaciment i prou. Fernández ens confirma que a partir d’ara “li dedique tots els dies tres o quatre hores al al jaciment, durant tot l’any.  Analitzar tot el material em costa quatres mesos en dedicació exclusiva, dos mesos en redactar els documents de la memòria i després a partir d’ací, amb els resultats recents, cal enllestir el  projecte i pla d’investigació i treball de la pròxima campanya. I si hem de fer una publicació...  són quatre mesos més. Ara n'estem preparant una per a un congrés a Alemanya i tot seguit, ja estarem damunt del temps per a preparar materialment i humanament la pròxima excavació....”.

Llars de foc a Bolomor (Il·lustració de "Quaternary International"

 Però tot no són flors i violes, i cal superar dificultats

I ací sorgeix en la conversa les qüestions administratives, que assegura ara són complicades per l'estricta intervenció i control exhaustiu de les subvencions, de tot el que gasten fins l’últim cèntim. I ara caldria posar l'èmfasi en la solitud de l’investigador, del científic, la incomprensió que tantes vegades el món de la ciència denuncia a Espanya. Ara, el jaciment tancat, té per endavant un treball complex per presentar les justificacions a totes les partides.“Tot és  molt complicat, ens lleva molts esforços i em tem que eixes dificultats, puguen afectar a l’hora d’un relleu al capdavant dels treballs. És tot molt complicat”, repetia .

Perquè la paperassa administrativa repercuteix molt en el treball diari, i abans d'iniciar la tasca en el jaciment, només alçar-se, s’ha de mirar el dia a dia, tots els pressupostos, en que cal gastar o no els diners avui, i com. Perquè la subvenció ho és tot: manutenció, allotjament, despeses de materials, transports... “La facilitat que hauria d’existir per la tasca investigadora, no existeix. La cultura no es prima, no hi ha facilitats i quants tens tants problemes de forma continuada.... Mira, el problema és que dediques molts esforços, has de treballar molt per la gestió i això no és possible:  tu has de dedicar el temps a la investigació, a excavar. La gestió l’haurien de fer altres,  l’Administració ha d’estar allí, i no està. I els polítics tampoc hi estan”. 

Primeres obres del futur CAREX

I ací, nosaltres volem fer una reflexió, que pensem és real. Tots aquells que coneixem, que hem seguit durant més de 30 anys els treball a Bolomor, en som conscients: Del jaciment,  de les llars de foc,  de les troballes s’han escrit molts llibres, s’han presentant centenars de ponències i comunicacions en els congressos internacionals més importants, s’han publicat articles en les revistes més prestigioses del planeta, han visitat el jaciment els investigadors de més reputació -nomes cal fer una recerca a Google amb la paraula Bolomor. però dóna la impressió que no arranca, que la  posada en valor a nivell social, de coneixement de la societat valenciana, especialment per la proximitat, no avança. I any rere anys sospirem per eixe gran Centre d’Interpretació que poguera atraure i convertir-se en el focus d’irradiació de tot el que es i representa el jaciment, no avança. I ací no comprenem que esperen l’Administració central i autonòmica, els responsables de Cultura del Ministeri a Madrid i la Conselleria a València. Segurament tot seria diferent amb el jaciment a Madrid. Però igual estem equivocats

 

 

No sabem si en això també pensava Josep Fernández, sense dir-nos-ho,  quan al final de la conversa, reflexionava: “Volem impulsar Bolomor de cara a la societat? Sí, s’avança,  però molt a poc a poc. Ací han vingut les personalitats més importants, Bolomor és molt conegut, és un jaciment d'importància reconeguda en tot el món,  fins i tot enguany ha vingut gent d’Argentina expressament per a excavar a Bolomor!!!...    A què hi ha por? Per quin motiu no s’avança més? Realment, no puc fer més, el perill és que el jaciment s’acabe tancant i es perda tot l’interés social”.