Quan llarga es fa l'espera... i la mar que no para!

 

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) executarà una inversió que supera els 49 milions d’euros al litoral del País Valencià per adaptació al canvi climàtic i recuperació de la costa. Les obres afecten les platges de Canet, Almardà, Corint i Malva-rosa, als termes municipals de Canet d’en Berenguer i Sagunt; les actuacions al Perelló, el Pouet i les Palmeres, al terme municipal de Sueca, i  Marenyet i l’Estany de Cullera.

Mentrestant, esperem la regeneració de la Goleta que es anunciar fa uns anys i que la delegada del govern Pilar Bernabé i l'alcaldessa Lara Romero anunciaren que estaria acabada el 2026, però res se'n sap. 

Mes de 16 milions corresponen a les actuacions a Cullera, en actuacions desenvolupades dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat amb fons Next Generation EU, i responen als objectius del Pla Estratègic Nacional de Protecció de la Costa i de l’Estratègia d’Adaptació al Canvi Climàtic de la Costa Espanyola.

El conjunt de les obres a Sagunt, Sueca i Cullera contempla la regeneració de prop de deu quilòmetres de costa mitjançant l’aportació de quasi tres milions de metres cúbics d’arena procedent de bancs submarins, així com la creació i restauració de sistemes dunars, millora d’accessos i adaptació d’infraestructures. Es confia en acabar els treballs abans del 30 de juny de 2026, complint així els terminis marcats pel finançament europeu. 

L'Ajuntament de Cullera ha informat que la megadraga Bonny River iniciarà els treballs previstos d’aportació d’arena a les platges del Marenyet i de l’Estany de Cullera el pròxim 8 de maig. Una embarcació amb eslora de 158,2 metres que des de dos quilòmetres de la costa  començarà a bombar i depositar quasi un milió de metres cúbics d’arena del fons marí de Cullera per a regenerar i recuperar el litoral cullerenc, ubicat des del sud de la desembocadura del Xúquer fins a la gola de l’Estany. Una “intervenció històrica” que permetrà crear platges “totalment noves” amb arenals d’entre 40 i 100 metres, recuperant la fesomia que tenien als anys cinquanta a Cullera.

Més informació:

https://valenciaplaza.com/valenciaplaza/comarca-y-empresa/el-miteco-invierte-49-millones-de-euros-en-la-costa-valenciana-para-su-adaptacion-al-cambio-climatico

l'IES Jaume II el Just en nota de premsa rebutja la supressió del Cicle de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma

 

 

 L’IES Jaume II el Just de Tavernes de la Valldigna denuncia la retallada del cicle d'Informàtica i exigeix a Conselleria que reconsidere la seua decisió. El centre qualifica de "puntual" la baixa matrícula d'enguany i recorda que és l’únic institut en 30 quilòmetres que ofereix el Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (DAM) en modalitat semipresencial. 

Tavernes de la Valldigna, 30 d’abril de 2026 – L’IES Jaume II el Just han expressat el seu ferm rebuig davant la supressió per part  Direcció General de Formació Professional del cicle de Grau Superior de Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma (DAM) en modalitat semipresencial.

Des de Conselleria d'Educació justifiquen aquesta retallada basant-se en una "baixa matrícula" durant el present curs. No obstant això, des del centre recorden que aquesta dada és totalment excepcional i no reflecteix la trajectòria històrica del cicle. 

Estabilitat històrica 

 Durant els darrers 10 anys, la matrícula en el primer curs d'aquest cicle ha estat constantment al voltant dels 30 alumnes, arribant a pics de 39 en cursos recents, com el 2023-24. Les dades d'enguany (11 alumnes) es consideren un fet puntual que no justifica el desmantellament d'una oferta tan consolidada.

 

 

Un referent en la Safor i en la Ribera

L'IES Jaume II el Just és un dels centres amb major antiguitat en aquesta modalitat i la qual ha comptat amb una elevada matrícula d’alumnat de localitats tant de la Safor-Valldigna com de la Ribera.

Actualment, no existeix cap altra oferta de DAM semipresencial en un radi de 30 km sent les alternatives més properes Carlet o Xàtiva. La seua desaparició suposaria una pèrdua d'oportunitats per a l'alumnat adult que necessita conciliar la formació amb la vida laboral.

De fet el centra ha estat seleccionat recentment per a participar en programes d'0innovació com Innovatec i el projectes de vivers d'empreses Llança't. Des de l'IES Jaume II el Just remarquem la contradicció que suposa que Conselleria valore la capacitat del centre per a formar i nodrir el teixit productiu i, alhora, pretenga suprimir un dels cicles que precisament més professionals aporta al sector tecnològic.

Retallades generalitzades en la FP 

 Segons les dades, el govern de la Generalitat ha plantejat retallades en més de 100 cicles d’FP a tota la Comunitat Valenciana, afectant especialment la família d’Informàtica i Comunicacions. Altres centres de la comarca, com l'IES Veles e Vents de Gandia o l'IES l'Estació d'Ontinyent, també s'han mobilitzat contra decisions similars que amenacen la qualitat de l'ensenyament públic. 

Des de l’IES Jaume II el Just es fa una crida a la Direcció General de Formació Professional perquè reconsidere la decisió i mantinga una oferta formativa que és estratègica per al desenvolupament socioeconòmic de la Valldigna i de tota la comarca. 

Remés 

La coral Marinyén actua en Alba de Tormes en un recital dedicat a Santa Teresa dins de les jornades culturals de la ciutat ducal

 

La Coral Marinyén protagonitzà ahir un recital dedicat a la figura de Santa Teresa de Jesús, un esdeveniment emmarcat dins de la programació cultural de la vila d’Alba de Tormes que tingué una gran acollida i reuní un nombrós públic per a gaudir d’un repertori amb composicions clàssiques i peces contemporànies.

 

El concert tingué lloc a la Basílica de l’Anunciació de Nostra Senyora del Carme gràcies a la col·laboració entre l’Orde del Carme Descalç, l’Ajuntament i la Banda de Música local.

Dirigida per Fran Lledó Grau, la coral vallera demostrà la seua qualitat interpretativa en un concert que comptà amb una gran representació institucional. L’acte fou presentat pel prior Miguel Ángel González, qui donà la benvinguda als assistents i destacà el sentit profund del concert en el context teresià d’Alba de Tormes. La cloenda anà a càrrec de l’alcaldessa de la vila, Concepción Miguélez, qui agraí la participació de la Coral Marinyén, així com el treball de l’organització, i subratllà la importància d’aquest tipus d’iniciatives per a la promoció cultural i espiritual de la localitat.

Els membres de la coral visitaren a Alba de Tormes la casa dels ducs d’Alba, el convent de les Carmelites Descalces, on està soterrada Santa Teresa, i la Basílica, on a l’altar es troben la tomba, el braç i el seu cor. Davant de l’altar es realitzà el concert, que les monges de clausura seguiren des de l’enreixat del cor. També visitaren l’exposició San Juan de la Cruz. Esperanza de alto vuelo. Pel matí visitaren La Alberca, dins de la zona natural de la Serra de França, aprofundint així en el llegat històric i místic que atresora el municipi. 

El programa combinà música sacra i contemporània. Durant la primera part de l’actuació, la Coral Marinyén interpretà les peces següents:

• Confitemini Domino, de J. Berthier
• Je vous salue, de Fr. Jean Batiste de la Sainte Famille
• Stabat Mater, de Kodály
• Anima Christi, de Marco Frisina
• Signore delle cime, de G. Marzi
• Santo, de Schubert
• O Salutaris Hostia, de G. F. Anerio

En la segona part del recital coral, la formació abordà composicions més modernes, molt aplaudides per l’auditori congregat a la basílica. Les interpretacions destacades que tancaren el programa musical foren:

• Ave María Guaraní, del reconegut compositor Ennio Morricone
• You Are My Hiding Place, de M. Lender  

 

Confitemini domino

You are my hiding place. Explicació i cançó

 Himne a Santa Teresa

 

  

La Coral Marinyén actua a Salamanca i Alba de Tormes

 

La Coral Marinyén es troba aquest cap de setmana a terres salmantines on oferirà dos concerts, el primer ahir a Salamanca ciutat i avui està anunciat un segon a Alba de Tormes on cantaran al convent de les carmelites, on està el sepulcre de Santa Teresa, un conjunt de música sacra a petició de les monges. 

 

 

 

El músic valler Mario Vercher i la seua muller Gertru foren ahir els amfitrions dels vallers i els acompanyaren en la visita que feren a la monumental ciutat, on pogueren passejar per la Plaça Major, l’exterior de la universitat i altres llocs del centre històric. Cal indicar que Mario Vercher és el fundador i director de la banda de la localitat d'Alba de Tormes.

El concert va ser en la capella de San Blas, una església semblant a la nostra de sant Josep  amb una bona acústica i que des de molt abans de l’hora anunciada ja estava ple. Les interpretacions de la coral vallera, dirigida per Fran Lledó,  foren molt aplaudides. 

 

 

Mario Vercher va fer la presentació de la coral i Rosa Magraner va explicar les cançons tradicionals valencianes interpretades en el concert, entre les quals “La Barraca”, “Cant a la mare” i “El Vell Montgó”.

Us oferim unes gravacions del concert.

Presentació de Mario Vercher

 

 Gothando

 La barraca

 Omnia vincit amor

 

Bolomor, clau per entendre els últims hipopòtams de la península Ibèrica

 

Un estudi internacional sobre els fòssils d’hipopòtams del Quaternari a la península Ibèrica realitzat per Darío Fidalgo, Joan Madurell-Malapeira, Roberta Martino, Luca Pandolfi i Antonio Rosas han destacat el el paper fonamental de la Cova del Bolomor, de Tavernes, qualificant-lo com un dels jaciments europeus més rellevants per investigar la relació entre humans prehistòrics i grans mamífers.

La investigació, publicada en la revista científica Quaternary, revisa més de quaranta jaciments amb restes d’hipopòtams i, en el cas de Bolomor, estudia les restes òssies exhumades per Josep Fernàndez i el seu equip d'investigacions i excavacions en el jaciment i els treballs publicats per Fernández i el seu equip. 

Blasco, Fernández i l'aleshores alcalde Jordi Joan en les jornades del "30 aniversari de les excavacions a Bolomor"

En aquest context, els autors del treball "Quaternary Hippopotamus Fossil Records from the Iberian Peninsula" destaquen el treball desenvolupat pels investigadors  Josep Fernández Peris (Museu de Prehistòria de València) i Ruth Blasco (de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i del museu de Gibraltar), responsables de nombrosos estudis sobre Bolomor i la subsistència humana durant el Paleolític.  Així es remarca com les seues investigacions han permés demostrar que les poblacions humanes del jaciment mantenien una dieta molt diversa, basada en l’explotació de recursos animals de diferent grandària, des de tortugues fins a grans mamífers com elefants i hipopòtams, animals que van viure a la península durant més de dos milions d’anys, des de fa aproximadament 1,7 milions d’anys fins al Plistocé superior. 

Entre tots els enclavaments analitzats, Bolomor ocupa una posició destacada. El jaciment valencià apareix identificat en el mapa general de distribució de restes d’hipopòtams de la península i és citat com un dels escassos llocs europeus on s’han documentat proves directes d’activitat humana sobre aquests animals.

Els investigadors expliquen, com ja posaren en evidencia i ací hem publicat en alguns articles, que en diversos ossos recuperats a Bolomor s’han detectat marques de tall produïdes per humans, una evidència excepcional dins del registre arqueològic europeu. Aquestes traces indiquen que les comunitats humanes del Plistocé van aprofitar les carcasses d’hipopòtams, probablement per obtindre carn i altres recursos.

L’article subratlla que la presència d’aquestes evidències és molt poc freqüent a Europa i situa Bolomor al mateix nivell que altres jaciments clau com Barranco León o Fuente Nueva-3, a Granada.  

La tasca no acaba en el jaciment, continua mesos i de vegades anys en el laboratori i despatx

A més, l’estudi assenyala que la Cova del Bolomor conserva una concentració especialment abundant de restes d’Hippopotamus amphibius corresponents al final del Plistocé mitjà, aproximadament durant l’estadi isotòpic MIS 5e. Aquesta acumulació converteix el jaciment en una font d’informació privilegiada per reconstruir els ecosistemes mediterranis d’aquell període i analitzar la convivència entre humans i grans herbívors.

Com ha assenyalat l'equip de Bolomor dirigit per Fernández en diverses publicacions i congressos de caràcter internacional, Bolomor representa un exemple excepcional per entendre com els grups humans prehistòrics s’adaptaren als canvis climàtics i aprofitaren els ecosistemes humits del Mediterrani fa desenes de milers d’anys. 

S'obri també a partir d'aquest estudi la possibilitat que el jaciment de Tavernes aporter informació decisiva sobre l’extinció dels hipopòtams europeus i sobre les estratègies de supervivència humana durant el Plistocé. 

I mentre el jaciment de Bolomor continua augmentant el seu prestigi internacional, el possible Centre d'Interpretació de Bolomor roman sense avançar.   

Un any més, i malgrat el mal oratge, va haver pujada a les Creus

Desafiant el mal oratge i la pluja que va fer acte de presència al llarg de la jornada, ahir a les 8'30 hores com estava anunciat  un grup de 20 persones majorment del Centre Excursionista van eixir des de la plaça l'Església, i ascendint per les Fontetes de Cantus, van arribar a l'Alt de Les Creus (542 metres).

 

El dia no va acompanyar i la boira - més bé els núvols baixos de pluja- emblanquinaren la visió dels excursionistes que no pogueren gaudir de les vistes de la nostra comarca, encara que sempre els va quedar - com deien- la satisfacció de complir la tradició i un any més fer la pujada a les Creus l'1 de maig.

 

Després de passar per la Sangonera, baixaren per la senda dels Amoladors per tal d'arribar a la seu social del CETV en el carrer Sant Pere, on una suculenta xocolada els esperava per recuperar forces. Com ens ha comentat el president Vicent Felis "l'oratge no va acompanyar, però els membres del CETV com sempre i un any mes pujaren a les Creus".

Quan la pedra parla: el paper ocult de la calcària en la prehistòria

 

El treball al jaciment de Bolomor, com tantes vegades hem publicat arreplegat les paraules del director de l'excavació Josep Fernàndez no s'acaba amb els 10/15 dies de treballs al jaciment, sinó que el treball continua mesos i mesos amb investigació de les troballes, conclusions i publicacions en els fòrums i revistes científiques més prestigioses internacionals i adients, més enllà d'articles en premsa local on el treball científic queda en un altre pla perquè els interessos de cara al lector generalista són altres. 

Tancades les excavacions "in situ", l'equip de Bolomor que dirigeix Fernàndez en col·laboració amb un equip de científics, molts d'ells internacionals, tenen al davant el repte de donar a coneixer a la societat el què, com i quan tingué vigència el món Bolomor en el paleolític. Ara mateix hi ha dos equips internacionals estudiant els darrers nivells excavats.

El treball de Bolomor ha estat premiat i reconegut per moltes entitats, associacions científiques i grups de premsa, entre ells Levante-EMV i l'últim el Grupo Radio Gandia que va distingir en novembre del 2023 a Josep Fernandez amb el premi d'Investigació, un guardó que finalment encara no descansa en les vitrines de l'investigador. 

Laura Hortelano i Paula Jardon, de l'equip de Bolomor i col·laboradors de Fernàndez han publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, revista científica acadèmica internacional publicada per l’editorial Elsevier, on els investigadors publiquen estudis científics d’arqueologia a nivell mundial i es publiquen després d'haver passar un procés d’avaluació rigorós abans de vore la llum.

Josep Fernàndez ens ha fet cinc cèntims de l'extens contingut de l'article, on novament es confirma el gran paper i importància del nostre jaciment. Així recorda que quan pensem en eines prehistòriques, sovint ens ve al cap una imatge clara: peces de sílex tallades amb precisió, brillants i eficients. Durant molt de temps, aquest material ha estat el protagonista indiscutible de la tecnologia dels primers humans.

 

A- Tallant o desbastant fusta d’heura amb cops.
B- Petits fragments despresos (microesquerdaments) en fusta de boix després d’aquest treball.
C- Resultat de donar forma a un bastó de pollancre amb una eina de calcària.
D- Resultat de fer el mateix amb una eina de sílex (comparació).
E- Traient l’escorça de la fusta d’heura.
F- Raspant fusta de pi.
G- Netejant pell fresca de cabirol amb moviments de tall.
H- Raspant pell de cabra salvatge amb moviment continu.

 

No només el sílex 

Però, potser hem tingut una visió incompleta i l'estudi recent centrat en la Cova del Bolomor, a Tavernes, posa el focus en la calcària, un material molt més comú però sovint ignorat. El jaciment, excavat sota la direcció de l’arqueòleg Fernández Peris, és clau per entendre el Plistocè mitjà. “Durant anys hem mirat sobretot el sílex, però a Bolomor la calcària forma part essencial de la vida quotidiana,” explica.

Per entendre com s’utilitzaven aquestes eines, les investigadores han optat per l’arqueologia experimental: reproduir-les i utilitzar-les en activitats reals.  Han tallat plantes, treballat fusta, processat animals i manipulat pells amb eines de calcària i sílex, observant les marques que es generen.“El que fa aquest estudi és fonamental: no només descriu les eines, sinó que les posa a treballar per entendre-les,” assenyala Fernández Peris.  Aquest enfocament, conegut com a traceologia, permet interpretar el passat a partir de les traces microscòpiques. 

Les empremtes del treball

Quan una eina s’utilitza, la seua superfície es transforma. En el cas de la calcària, les transformacions són especialment visibles i les eines mostren: desgast ràpid, marques grans i clares i estries abundants. “La calcària és molt agraïda des del punt de vista analític: les traces es formen ràpidament i són molt evidents,” destaca Fernández Peris, la qual cosa facilita la identificació de les activitats realitzades.

Una eina imperfecta… però eficaç

Tot i això, la calcària té limitacions. Es desgasta ràpidament i perd el tall en poc temps, sobretot en materials durs. Però això no la fa inútil. “No és un material per a eines duradores, sinó per a resoldre necessitats immediates” explica Fernández Peris.

En aquest sentit, la calcària és ideal per a treballs ràpids i intensius, on la rapidesa i la disponibilitat són més importants que la longevitat.

 

A- Eina de calcària (CTH097) utilitzada per tallar Eruca vesicaria, observada amb augment.
B- Eina de sílex (SP033) utilitzada per tallar la mateixa planta.
C- Eina de calcària (CTH072) utilitzada per donar forma a branques d’heura.
D- Eina de sílex (SP005A) utilitzada per treballar fusta de pi.
E- Eina de calcària (CTH025) utilitzada per raspar fusta de llorer.
F- Eina de sílex (SP010) utilitzada per raspar fusta de boix.
G- Eina de calcària (CTH111C) utilitzada per tallar o desbastar fusta de pi amb cops.
H- Eina de calcària (CTH115B) utilitzada com a falca per obrir o separar fusta d’heura.

 

Cada material, una història diferent

Un dels grans encerts de l’estudi de Laura Hortelano i Paula Jardon és demostrar que cada material treballat deixa una empremta específica. Així en la fusta genera moltes marques i desgast intens, en la carn deixa poques traces i en la pell provoca arrodoniment i moltes estries. "Aquest tipus de treball ens permet llegir les activitats humanes gairebé com si fossin un registre directe,” afirma l'investigador, i això obre la porta a reconstruccions molt més precises de la vida quotidiana prehistòrica.

Els resultats mostren que els humans prehistòrics no triaven materials a l’atzar i "els grups humans sabien perfectament què feien: triaven la matèria primera segons la funció,” subratlla, cosa que indica un coneixement profund dels recursos disponibles i una tecnologia flexible, adaptada a cada situació.

El pas del temps també deixa marca 

L’estudi també aborda un problema clau: no totes les marques són d’ús. Factors com el trepig, el sediment o l’aigua poden alterar les eines. “Distingir entre el que és ús real i el que és alteració és essencial per no equivocar-nos en la interpretació,” adverteix.

Però un fet es evident: el redescobriment del valor de les coses senzilles, de la calcària, sovint considerada un material secundari, que a Bolomor es revela com una peça clau per entendre la tecnologia prehistòrica i que en paraules de Fernàndez obliga a repensar la importància dels materials més simples.

En definitiva, la investigació de Laura Hortelano i Paula Jardon demostra que la tecnologia dels nostres avantpassats era molt més diversa i intel·ligent del que sovint imaginem.  I que, de vegades, les pedres més comunes també tenen coses a explicar dins del procés de l'evolució humana, com està demostrant Bolomor.

El CETV organitza la pujada a les Creus el dia 1 de maig

El Centre Excursionista organitza per al pròxim divendres, 1 de maig, la tradicional pujada a Les Creus, una activitat que va instaurar el retor de Tavernes,  Ricardo Maria Carles, en la década de 1950-1960, i ell mateix s'encarregava de fer una missa en l'alt de les Creus.

En passar a ser bisbe a Tortosa, va ser el grup de muntanya DYA (Dios y Audacia) qui va seguir organitzant el dia 1 de maig, fins l'any 1972, quan en febrer es va fundar el Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna, amb membres del club DYA i del moviment Júnior del Patronat.

Des d'aquells moments i fins l'actualitat, i només amb l'obligat parèntesi de dos anys per la pandèmia de la covid el CETV s'ha fet càrrec de l'organització.

L'eixida organitzada és a les 8'30 h des de la placa l'Església i es passarà per les Fontetes de Cantus, fins l'alt de Les Creus, encara que ara ja no es fa la missa. El dinar serà a la Sangonera. La baixada és per la senda dels Amoladors fins a la seu del CETV on hi haurà una xocolatada per als participants.

La pujada a les Creus permet albirar una gran part de les comarques centrals del País Valencià i un ample tram de costa entre Denia i València i si, l'oratge és clar i ho permet, distingir al lluny l'illa d'Eivissa, sense oblidar el gaudi d'admirar la Valldigna i els seus paisatges.

Caritas Interparroquial agraeix la col·laboració rebuda en la Trobada Multicultural del passat divendres

 

Càritas Interparroquial de Tavernes ha volgut donar el seu el seu agraïment a tots aquells i aquelles que contribuireu a que la  Trobada del passat divendres, 24 d’abril, fora el testimoni d’una acció de conscienciació social que a més de sensibilitzar a la nostra població es va convertir en un espai  d’inclusió on usuaris, participants, col·laboradors, simpatitzants i voluntaris gaudirem d’una vesprada festiva. 

 

 

 

“Volem agrair a tots aquells i aquelles que estiguéreu presents perquè gràcies a  la vostra generosa participació aconseguirem recaptar  2.040 € i a tots aquells i aquelles que amb la seua col·laboració feren possible aquesta acció: a les col·laboradores i simpatitzants de Càritas per la seua aportació amb dolços i salats, a les Ames de Casa, a l’Associació d’alumnes Bolomor, a totes les participants i usuaris per compartir amb nosaltres els seus productes i fer-nos partícips de la seua cultura gastronòmica, a totes les entitats socials i polítiques que ens recolzaren, a tot el personal del Mercat Municipal per la seua professionalitat i paciència, a la Brigada Municipal per ajudar-nos amb la intendència  i com no a l’Ajuntament de Tavernes per coordinar tota aquesta ajuda i per comptar amb ells sempre que els necessitem” indica la nota remesa per l’entitat. 

 

 

 

 

Càritas agraeix moltíssim a l’Escola de Guitarra d’Alumnes de l’Escola d’Adults Bolomor la seua excel·lent actuació i la seua contribució a omplir de festa aquesta trobada. 

Igualment fa extensiu l’agraïment als mitjans de comunicació i xarxes socials: radio, periòdics, blogs... per  donar la difusió dels seus projectes.

 Remés per Càritas