L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 281
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 42,920

dimarts, 9 d’agost de 2022

TRADICIONS LOCALS: Avui celebrem la festivitat de Sant Llorenç

 

Avui és Sant Llorenç, una de les diades festives tradicionals de Tavernes i que, amb el Dia de la Sang o Clot de la Font i Sant Jaume, formaven la tríada festiva popular vallera a l'estiu. Unes circumstàncies que, si fa no fa, esdevenien fins a la dècada dels 60-70 del segle passat, quan no existia eixa regulació estatal de les jornades laborals i festives i cada població marcava les festes locals. Aquesta regulació, com és sabut, ha fet que en la gran majoria de localitats les festes locals hagen perdut eixe caràcter i queden arraconades per les del calendari laboral. I Sant Llorenç no ha estat una excepció.

Sant Llorenç ara mateix no és jornada de festa local i això ha fet també que la devoció secular de Tavernes al sant màrtir, un diaca romà que va ser cremat-martiritzat en la graella, ha anat a la baixa. I amb això sempre perd el patrimoni cultural valler pel que comporta també de pèrdua de les nostres tradicions.
 
El porrat
 
Per tant, és de lloar que any rere any, hi haja un grup de vallers/valleres que arribe a peu a l’ermita, com secularment ho feien els nostres avantpassats que anaven caminant a l’ermita de Sant Llorenç que s’alçava al Teularet, fins que l’autopista va tombar aquella edificació construïda al més pur estil valencià rural i de la qual només ens perduren algunes imatges. En compensació, la concessionària va construir l'actual, la que ara podem visitar al Racó Joana, com també ens va construir un bonic pantà amb la construcció elevada sobre terraplè de l'AP7.

El temps canvien i la celebració de celebració de les festivitats local, tot i que encara es conserva allò que sempre era bàsic a la festa: la celebració sobre les 11 hores de la missa al sant, la benedicció del terme valler i el muntatge del porrat on la gent del poble que hi va, pot comprar cacau, tramussos i el torrat, a més d’algunes llepolies per als més menuts. 
 
I tot cal dir-ho: cada any que passa menys gent, encara que sempre hi ha qui es queda fins a la poqueta nit per seguir el concert que s'hi munta, que enguany tindrà com a protagonista el grup de música popular "Urbàlia Rurana" a les 20 hores de la vesprada-nit amb cançons i danses populars valencianes com la jota, la seguidilla i el fandango, el ball pla o el cant de batre i altres músiques mediterrànies.   


Sant Llorenç de l'Alcudiola
 
I ja que hem parlat de les ermites...
 
La primera ermita dedicada al sant que tenim constància és la de Sant Llorenç d'Alcudiola, bastida se suposa en els segles XVI-XVII en la partida del mateix nom, ja molt prop del terme de Favara. El seu origen cal unir-lo al de l'antiga parròquia de l'alqueria d'Alcudiola, que va quedar deshabitat segurament amb l'expulsió dels moriscos i el temple va passar a ser una ermita rural que compartíem amb Favara, abans que aquesta localitat quedara annexionada a la parròquia de Cullera.

Siga com siga, la devoció a Sant Llorenç va quedar molt vinculada a Tavernes i també a la veïna localitat de Favara, que  celebra per aquests dies les festes majors.
 
Durant el molt de temps que la celebració era comuna als dos pobles, molt antigament, se celebraven processons i romeries per demanar al sant que protegira les collites i els termes, una festa que segurament seria l’origen de l’actual porrat de Sant Llorenç. Després del despoblament, i amb el pas del temps, sorgiren rivalitats entre Tavernes i Favara pel lloc i al final es va prendre una decisió salomònica: cada poble es va bastir una ermita pròpia en altres llocs i la d'Alcudiola va quedar abandonada en començar a celebrar cada poble el dia del sant pel seu compte. 

Imatge antiga de l'ermita de Sant Llorenç del Teularet (desapareguda)

Tavernes va construir l’ermita de Sant Llorenç a un turó de la partida del Teularet, que després les obres de l'autopista va enderrocar, com ja hem explicat, i se'n va bastir una de nova al racó Joana.

Enguany, al contrari dels darrers anys, hi podrem anar a Sant Llorenç, pel matí qui desitgen complir la tradició de celebrar la missa en honor del sant i participar-hi a la processó per la rodalia per acompanyar la imatge del sant un acte en que se li demana al sant que ens protegesca les collites, el nostre terme i que siguen bones les collites. 
 
 
Elaboració pròpia i recull d'informació d'altres anys. Les fotos són de passades edicions de la festa

 

 

dilluns, 8 d’agost de 2022

El castell de Marinyén: Un treball de final de Màster estudia els morters de la Torre de l'Homenatge com a pas previ a futures intervencions


Un treball de final de Màster, del qual és autora Càtia Castellet Vidal, es centra en la identificació i caracterització dels morters medievals de la Torre de l'Homenatge, a més d'afrontar l'estudi dels usats en el treball de consolidació que va tindre lloc el passat 2021. 

Va ser l'any passat quan, amb una actuació conjunta de l'Ajuntament de Benifairó i la Generalitat Valenciana, es va dur a cap un treball de consolidació d'estructures singulars del castell, treballs dirigits per Pablo Sañudo i Antonia Zalbidea i realitzats pel restaurador Andrés Ballesteros Labrado.

El treball-estudi dut a cap per Càtia Castellet Vidal servirà com a punt de partida  a noves línies d'investigació, que facilitaran en futurs treballs en el castell de Marinyén, reproduir els mètodes constructius i materials emprats, amb la qual cosa es podran identificat aquelles estructures coetànies.

Torre de l'Homenatge: abans i després de la intervenció (Foto: C. Castellet)


El treball dut a cap.

Càtia Castellet Vidal ha desenvolupat tot un estudi de de caracterització dels morters medievals pertanyents a la Torre de l’Homenatge del castell de Marinyén, datat en les primeres estructures àrabs en el segle XI. Ubicat al terme de Benifairó  va ser declarat com Bé d'Interés Cultural (BIC) l'any 2002. 

La caracterització dels morters s'ha desenvolupat per mitjà de seguiment fotogràfic i microscòpic (MO, FESEM i SEM-EDX), així com per examen de determinació granulomètrica a través d'assaig normatiu, aixi com per anàlisi i composició química de les mostres arqueològiques extretes dels estrats muraris de la Torre de l’Homenatge.

Conjuntament s'ha abordat l'estudi en relació als morters utilitzats en la intervenció de consolidació que va tindre lloc en 2021, treballs de restauració, com hem dit, duts a terme sota la direcció de Pablo Sañudo i Antonia Zalbidea i realitzats pel restaurador Andrés Ballesteros Labrado, en els quals la mateixa autora del treball de Màster va participar-hi  en el grup de treball a través de la modalitat de pràctiques extracurriculars del Màster de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la UPV (Universitat Politècnica de València).

Torre de l'Homenatge: detalls de la intervenció (Foto: C. Castellet)

En aquesta intervenció es van dur a terme tasques de consolidació dels morters dels murs amb ús de morters tradicionals de calç grassa i nous morters proposats per a reintegració volumètrica i cromàtica, així com satisfer les llacunes, segellament i ompliment de clivelles. Els morters proposats i utilitzats van ser avaluats per assajos normatius tecnològics, comprovant d'aquesta manera la resistència i el grau de deterioració dels mateixos per a conéixer tant el comportament hídric com la durabilitat en el temps.

Uns treballs que han permés conéixer, identificar i caracteritzar els morters originals pertanyents a la Torre de l’Homenatge així com establir característiques i resultats interessants i útils sobre els morters utilitzats en la consolidació d'aquesta. Tot això ha aportat dades interessants i necessàries que seran aplicables en accions de consolidació futures en el bé immoble, alhora que es contribueix a posar en valor el conjunt arquitectònic del Castell de Marinyén i s'aporta una documentació tècnica que permet promoure accions futures, bé siguen didàctiques o bé de cara a les futures sol·licituds per a actuacions de conservació i protecció dels béns immobles del Patrimoni Cultural del País Valencià.

 

Torre de l'Homenatge: detalls de la intervenció (Foto: C. Castellet)

 

Una breu història del monument 

 Cal iniciar aquest resum recordant que l'Ajuntament de Benifairó, mitjançant recursos propis i una subvenció de la Conselleria de Cultura, va acabar temps arrere obres d'emergència al castell de Marinyén, també conegut popularment com "de la Reina Mora". La intervenció principal va ser a la Torre de l’Homenatge, una de les parts més emblemàtiques i que amenaçava ruïna i perill d'ensorrament.

Aquelles obres van tindre com a dificultat el fet del transport del material pel complicat accés per la senda que du al cim del castell, i que va obligar a l'ús d'helicòpters. 

 

Vista general Torre de l'Homenatge després de la intervenció (Foto: C. Castellet)

Tornant a la història d'aquest monument, un dels més emblemàtics patrimonis culturals de la Valldigna i que està lligat des de la més remota antiguitat a la historia del que va ser primer en nom vall d'Alfàndec i posteriorment Valldigna, cal recordar que la construcció inicial àrab del segle XI fins al XIII, ocupa el cim d'un turó sobre els 240 metres, emmarcat entre dos barrancs, i per tant era considerat inexpugnable, cosa a la qual hi contribuïa el fet de comptar amb dues muralles. El recinte àrab emmurallat conserva part dels llenços de la muralla, de vegades d'1 metre de gruix, així com la porta de l'Albacar i un conjunt de casetes només traspassada aquest porta.

Hi ha un segon recinte, més elevat, i també emmurallat d'època cristiana, que ocupa el cim del turó i on s'observen un conjunt de construccions entre les quals destaca la petita capella gòtica, situada per damunt d'una altra estança amb volta construïda amb rajola i en part ensorrada, i envoltada per un conjunt de dependències. 

 

Torre de l'Homenatge després de la intervenció (Foto: C. Castellet)

En el conjunt superior destaca l'escala de pujada que s'obri a una porta d'arc de mig punt i com a entrada a la mateixa Torre de l'Homenatge, amb visió sobre una gran part de la Valldigna i també els aljubs per a proveïment d'aigua.

 A l’època monacal, va tindre protagonisme amb ocasió de la guerra entre Castella i Aragó, la denominada Guerra de la Unió o “dels dos Peres”. Valldigna va patir la invasió de les tropes castellanes que saquejaren els llogarets valldignencs, mentre els monjos, amb els objectes religiosos, es refugiaren al castell.

 

La capella gòtica presenta un estat ruinós

 

L’any 1397 un temporal molt fort afecta el castell, que esperarà fins el 1442 perquè l’abat Llop Palací escometa la reconstrucció. Les Germanies afectaren la Valldigna i a l’estiu del 1521, els agermanats l’envaïren, saquejaren els pobles. Els monjos i part de la població morisca de Benifairó s’havien refugiat al castell, lloc on serien obligats a batejar-se.

Les ràtzies pirates a la costa Mediterrània van ser constants al segle XVI. El castell va ser i proveït d’armes i cavalls i als marenys de Tavernes es basteix la torre de guaita. La desfeta turca a Lepant iniciava un llarg període de pau a la costa. El 22 de setembre del 1609 es va publicar el decret d’expulsió dels moriscos, i els de Valldigna s’embarcaren al port de Dénia. El castell és abandonat definitivament, ja no calia per protegir els pobladors i entrà en procés de degradació.
 
Restes de la primera muralla del castell
 
 

Més informació: 

Temps passats vam publicar un conjunt de 6 articles on recollíem tota la història del castell de Marinyén, segons el llibre "El castell de Marinyén" (2009) de M. Joan. Us els recordem per si és del vostre interés 

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/09/el-castell-de-marinyen-lalbacar-i-la.html

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/09/el-castell-de-marinyen-ii-recinte.html

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-iii-recinte.html

https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-iv-la-torre-de.html

5 https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-v-altres.html

6 https://lacotorradelavall.blogspot.com/2020/10/el-castell-de-marinyen-vi-i-final-de.html


Elaboració a partir de la informació i fotografies facilitades per Càtia Castellet Vidal (el nostre agraïment)

dilluns, 25 de juliol de 2022

Temps de vacances, però abans parlem del nostre "pamflet", el qualificatiu que ens dóna la dreta local, i dels seus poders


Som en època de vacances, cal baixar el ritme, gaudir de la lectura, de la mar...  "L'estiu, el sol, la mar... " com cantava l'Ovidi. És temps per fer vacances i, si quan retornem a l'activitat,  la vida continua dura... doncs un altre cop de part dels bons, com deia l'Ovidi.

I és temps de fer balanç, més quan després ens trobarem en any electoral. Això ens du a la reflexió sobre el nostre treball i sobre la qualificació de "pamflet", que és com ens diuen despectivament els palmeros, els comentaristes de la dreta local i qui vol fer mèrits per anar en les seues pròximes llistes municipals.  No desprestigia qui vol el treball que fem, i això de "pamflet", venint d'on ve, és fins i tot un elogi. Els lectors, que no són babaus, saben massa bé discernir allò que són falsedats i quina és la realitat del que ací publiquem, dia a dia.  

D'ells no espereu notícies, ni publicacions argumentades i amb dades per rebatre'ns:  només la desqualificació, dir que som un "pamflet" perquè no som pas de la seua corda, ni del seu negativisme. És clar que no combreguem amb les seues idees polítiques, de fa 80 anys,  ni menys encara la seua visió apocalíptica i negativa de Tavernes: informem,  aportem dades i informació contrastada i seriosa.

Quan fem un balanç, ens recordem d'El Quixot i el "desfacemos entuertos", perquè desmuntem els seus “fake news” locals i aclarim qüestions municipals en base d'informació, documents i xifres. I quan "desfacemos entuertos",  deixem a la vista el treball que cadascú fa pel poble  i el poc profit que en trau Tavernes dels milers d'euros que paguem  perquè facen propostes positives, en benefici de tots i totes, en els plens. No n'hem vist mai cap.

Sempre hem tingut com a nord afavorir el dret que té la ciutadania a una informació diversa i plural i per això oferim altres visions, realitats i punts de vista sobre assumptes del poble. Un poble informat és un poble lliure i capaç d'elegir. I això no ho volen.  La dreta sempre vol un poble desinformat, on tot quede  en el comentari manipulador de carrer, en el tractament  en negatiu que ells hi fan.

Hem seguit sempre una línia concreta i clara. Els lectors i lectores la coneixen bé: temes locals, informació dels plens, dades contrastades, informes generals de temes vallers, no entrar en la privacitat personal de ningú...  cultura, història, tradicions de Tavernes. I seguirem així sempre.

“Estos, estos son mis poderes”, va respondre el Cardenal Cisneros a la noblesa castellana revoltada, mentre mostrava al seu representant un exèrcit disposat per a l’atac. Nosaltres no tenim cap poder. A nosaltres els poders en aquests 14 anys de publicació ens l'han donat i ens els donen els lectors i lectores. 

I com a exemple de la força dels lectors-es, nomes recordar els darrers mesos:  el mes passat, juny, 39.638 lectures de les vora 100 noticies publicades; i aquest més de juliol, i quan encara som a 24 i falta d'una setmana per acabar-lo, tot i que tanquem, ja en són vora 100 articles els publicats  amb més de 42.000 lectures.

Eixos són els nostres poders, els que ens atorguen els lectors i lectores. I això explica perquè la dreta ens tractar-nos de pamflet busca, per damunt de tot, el desprestigi davant els lectors. 

Bones vacances!!!