L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 2.090
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 30.128

dijous, 22 d’octubre de 2020

La nova "Font dels Gitanos" ja llueix al seu emplaçament

 


L’Ajuntament de Tavernes ha reconstruït la icònica Font dels Gitanos, situada entre l’avinguda Germanies i el carrer Major, després de veure’s afectada per un accident de trànsit. La renovada font és una reproducció idèntica en grandària  i forma de l’anterior, que es va construir l’any 1949, moment en què marcava l’entrada al poble.

L'Ajuntament ha hagut de superar l’entrebanc primer de l'assegurança del vehicle que va xocar contra la font, després perquè l'empresa de telefonia retirara  la caixa de comunicacions, situada al costat de la font, que  impedia dur a terme la reconstrucció, i després patir la paralització de mesos per la pandèmia.

 

 La Fundació IntegraValldigna ha estat l’encarregada de fer el magnífic trencadís de ceràmica que llueix la Font dels Gitanos a la part davantera, on es pot llegir el nom de la ciutat. Mentre que l’alumnat del taller de jardineria ‘Et formem Espais en verd II’ ha instal·lat un petit jardí a la part superior darrera de la font. Com a novetat, la nova font compta amb il·luminació LED a la part frontal perquè el seu esplendor continue també durant la nit.

La reconstrucció ha contemplat la reubicació de la font uns metres més enrere de la vorera per a deixar espai suficient per a l’execució del projecte de la futura rotonda en la CV-50, prevista per Carreteres de la Generalitat, que dotarà de major fluïdesa el trànsit de la carretera.


 L’alcalde de Tavernes, Sergi González, ha mostrat la seua satisfacció per veure completament restaurat un dels símbols històrics del municipi. “I més encara perquè en la reconstrucció han participat la Fundació IntegraValldigna i el taller de jardineria, gent del poble que ha fet un magnífic treball per a recuperar un emblema de Tavernes”, ha afegit.

 

PUNT DE VISTA: Salut Mental


La notícia va eixir en tots els mitjans de comunicació. Tothom ho comentava pels carrers, a les botigues i als bars. Gabriel Boronad Espí, un regidor del partit de l’oposició, un total desconegut fins aleshores, ara havia esdevingut tot un personatge, el gran personatge de la ciutat i del país. Ara tots el coneixien; fins i tot les persones que no entenien –ni volien saber-ne– un borrall de política. Naturalment, allò més fàcil de suposar era que tot aquell enrenou havia estat iniciat per ell mateix per tal d’aconseguir la notorietat i la  popularitat suficients que el permetrien progressar en la seua, fins llavors, mediocre carrera política. Però hi havia qui tenia els seus dubtes al respecte.

 Tot va començar –segons ens diuen els més avesats en aquestes matèries– quan en una anodina reunió a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, ell, Gabriel Boronad, va agafar-hi el torn de paraula. Va encetar el seu discurs tot parlant de la imperiosa necessitat de millorar els serveis públics de transport. Quan algú –un membre del partit governant, sens dubte– li va replicar que tot lamentant-ho molt, el consistori no tenia més remei que emmotlar-se a les limitacions de les arques municipals, ell va contestar que allò, en principi, li semblava molt bé, però que la finalitat principal de qualsevol govern –això no ho havíem d’oblidar mai– era el bé públic i amb aquesta premissa indefugible s’havia d’actuar. Els altres assistents –inclosos els membres del seu propi partit– el van mirar amb un xic de perplexitat. S’hi escoltaren alguns estossecs.

 Finalment, el regidor d’urbanisme i transports públics, un home gras i habitualment ensopit sota l’eterna clapa de suor que hi traspuava el seu feixuc cos, li va dir que tot allò era molt interessant, però que fera el favor d’exposar les seues propostes si és que en tenia cap.

 La seua proposta, va aclarir Gabriel Boronad, era continuar servint al poble, perquè si per algun motiu s’havia presentat a les eleccions municipals era per a desenvolupar la seua vocació política, és a dir, cercar el bé comú i intentar resoldre, dins de les seues limitades possibilitats, els problemes de la comunitat a la qual tenia l’orgull de pertànyer. Després d’un breu silenci, no sabem si d’incomoditat o estupefacció, se sentiren algunes tímides rialles. Alguns companys del seu partit li colpejaren amb afecte les espatles com aprovant la seua divertida facècia.

 Un altre dia, en una reunió semblant a l’esmentada més amunt, Gabriel Boronad hi va prendre la paraula. Començava a fer-se popular. Ningú no ens ha pogut aclarir quin era el motiu del seu discurs, però de la seua boca eixiren paraules com “democràcia”, “llibertat d’expressió”, “honestedat” i “servei al poble”. Aquests curiosos mots provocaren somriures com de commiseració i condescendència entre els assistents i un membre del seu propi partit    –un home calb i de panxa prominent que darrerament solia arribar a l’ajuntament amb un Audi nou de trinca– li va oferir un cigar i li va dir a sota veu que en acabar volia tindre una reunió amb ell en privat.

 Les paraules que hi tingueren en privat no han transcendit al públic, però podem assegurar que l’home calb de l’Audi nou de trinca, en va sortir tot sacsejant el cap amb neguit i fumant cigarrets rossos americans sense parar.

 Per fi, en Gabriel Boronad va parlar en una reunió a la seu del seu partit. Va confessar que des que havia obtingut el càrrec públic que ostentava no havia cobrat ni un euro i que aquests diners estaven a disposició del partit o del poble. Creia fermament que la feina política no havia de tenir cap remuneració i que el que realment li importava era servir al seu poble. Res més.

 Uns van riure a la gana com si haguessen acabat d’escoltar un acudit molt bo i altres el van escridassar indignats. Que potser els acusava d’egoistes o lladres?

 Es va armar un cert rebombori i finalment en una reunió de caràcter urgent es va decidir l’expulsió immediata d’aquell membre dissolut i indesitjable. Calia ser durs i donar exemple.

 Sortosament per a tots, Gabriel Boronad i Espí havia estat clissat a temps.

 La cosa va anar més avant i el cas va arribar a les autoritats mèdiques. Gabriel fou ingressat en un centre psiquiàtric i sotmés a un sever tractament de xoc. Els metges li diagnosticaren un atac d’esquizofrènia amb brots psicòtics i paranoics. No hem pogut escatir si el tractament d’ansiolítics i antidepressius li haurà fet algun efecte, però confiem que això i un bon sojorn de repòs i tranquil·litat faciliten i milloren la vida d’aquest pobre home.

Sico Fons 

Relat publica al llibre "Humors agres"

 

 

 

 

El PP en contra del col·lector de la platja, sense aportar cap argument per a estar en contra


 
Que el PP no hauria volgut que Compromís fera el col·lector i el vial perimetral és cosa sabuda: nomes cal recordar que el projecte general, aprovat en el plenari de novembre del 2015, el va votar en contra (foto superior), com també en el ple de juny del 2018 en contra del finançament del vial perimetral. I mai no han explicat el perquè.
 
Ara, en iniciar la urbanització del sector nord de la Platja de Tavernes, inclòs en el projecte, tornen a criticar el projecte i ho fan tergiversant dades i terminis de l’obra. Així, el PP afirma que  el col·lector  “després de MÉS de 10 anys, deuria d’estar acabat!”. Haurien d’explicar com pot estar acabat “després de MES de 10 anys”, quan el projecte s’aprova en el ple de novembre del 2015, amb el seu vot en contra.
 
Encara no han acabat les obres de la primera fase, ja critiquen el finançament de la segona per la Generalitat: “Ara comencen les obres d’este projecte que no s’acabarà encara perquè la Generalitat del Botànic no se’n recorda de Tavernes”.
 
 
Part final de la primera fase que comença ara


I això ho diu la portaveu d’un partit que va tindre una regidora vallera diputada a Madrid, un alcalde valler diputat provincial i alt càrrec de la Generalitat i un secretari general del PP valencià, diputat a Corts Valencianes i senador, amb arrels molt fondes a Tavernes, i no van fer res perquè el govern de Madrid i València del PP eliminaren el projecte del Vaca, el projecte de la subestació del Golfo per donar llum a la platja, el projecte de la depuradora de 36 milions i al Congrés votaven sempre en contra de la millora de la Goleta.

No saben de números o menteixen a consciència? Compromís fa 9 anys que està en l’alcaldia de Tavernes. Això i tot diuen que fa MÉS de 10 anys que Compromís no ha fet res, que no ha acabat el col·lector, oblidant - o enganyant?- que fa 10 anys governava el PP i no va redactar el projecte ni cap document del col·lector. I s'havia d'executar dins de les obres de les aigües potables, que ells concediren l’any 2006 a Aquagest.

No executaren les obres, però se'n va aprofitar d'elles i després de 3’4 i 4’5 milions de dèficit en el pressupost, i com que no tenia diners, el PP va demanar 2’7 milions com a préstec a Aguagest, pel valor del cànon d’aigua potable fins l'any 2026. A canvi va alliberar a l’empresa de l’obligació que tenia de finançar el col·lector.

 
 


Document on es demana el préstec de vora 2'7 milions del canon d'aigua potable i, a canvi, se li eximeix a la concessionària de finançar el col·lector
 
Document on l'empresa accepta fer el préstec i alliberar-se del finançament


Anys 2009 i 2010:  els “Plans E-1 i E-2” de Zapatero i el Pla Confiança de Camps aporten 8’7 milions a Tavernes per a executar obres, i l’any 2010 van fer un préstec per a obres de 4’7 milions (que l’ha pagat el govern de Compromís) però el govern del PP no  es va gastar un euro en el col·lector tot i que estava qualificat com a urgent i precís. Ara diuen que és “important per a l'evacuació de les aigües pluvials que evitarà les constants inundacions del casc de la platja”.

El juny del 2011 Compromís arriba a l’alcaldia i comprova que no  hi ha projecte, ni autorització de Costes ni de Confederació per abocar les aigües a la mar. Tampoc cap expedient per aconseguir els terrenys. Res de res.

Compromís  va millorar el previst projecte de col·lector amb la inclusió del vial perimetral i la urbanització del sector nord de la platja. Com ja hem dit el PP el va votar en contra i també en contra del seu finançament. Sempre en negatiu i posant traves a la gestió municipal dels altres. Com Casado ara a Espanya. I tergiversant fets i dates que enganyen al  veïnat.  Per cert, amb 24 milions que ha pagat el govern de Compromís del deute deixat pel PP, es podrien construir...  ¡¡¡8 col·lectors i vials perimetrals!!!   
 


dimecres, 21 d’octubre de 2020

DIA 21 0CTUBRE: Benifairó registra un brot educatiu amb 9 casos, mentre al País Valencià sumem 603 nous casos, 12 defuncions i 50 brots


La Conselleria de Sanitat del País Valencià ha actualitzat les dades de la pandèmia del coronavirus, i en el darrer dia s'han registrat un total de 603 nous casos, 12 defuncions i 50 nous rebrots, majorment d'origen social i laboral, però també hi ha alguns d'origen educatiu, cas de Benifairó que registra un brot en l'escola publica Jaume II el Just que afecta a 9 casos. 

La relació completa dels brots l'oferim després de l'actualització de dades d'avui

ACTUALITZACIÓ DE DADES 21 D'OCTUBRE

📌 603 NOUS casos positius PCR: 

- 77 a la província de Castelló
- 251 a la província d'Alacant
- 275 a la província de València

📌  Total casos confirmats per PCR: 51.616

📌  735 persones ingressades en data d'avui:

-  62 a la província de Castelló, 10 pacients en UCI
-  254 a la província d'Alacant, d'aqueixos 52 en UCI
-  419 a la província de València, d'aqueixos 53 en UCI

📌   ALTES: 643

-  68 a la província de Castelló
-  210 a la província d'Alacant
-  365 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 12

- 1 a la província de Castelló
- 8 a la província d'Alacant
- 3 a la província de València

🔖 Total PCR + Test Ràpids realitzats: 1.277.584

📌 RESIDÈNCIES 
Hi ha casos positius en:
- 26 residències de majors
- 1 centres de menors
- 7 centres de diversitat funcional

Actualització de nous brots: 50 brots en el dia d'avui

    Benifairó de la Valldigna: 9 casos. Àmbit educatiu
    Torrevieja: 6 casos. Origen laboral
    Elda: 5 casos. Origen laboral
    Elda: 4 casos. Origen laboral
    València: 3 casos. Origen social
    València: 3 casos. Origen social
    València: 3 casos. Origen social
    València: 5 casos. Origen laboral
    València: 4 casos. Origen social
    València: 3 casos. Origen laboral
    València: 5 casos. Origen social
    València: 6 casos. Origen laboral
    València: 3 casos. Origen social
    València: 4 casos. Origen social
    València: 5 casos. Origen social
    València: 4 casos. Origen social
    València: 4 casos. Origen social
    Rocafort: 3 casos. Origen social
    Vila-real: 6 casos. Origen social
    Soneja: 5 casos. Origen social
    Museros: 7 casos. Origen social
    Elx: 5 casos. Origen social
    Elx: 5 casos. Origen laboral
    Elx: 6 casos. Origen social
    Jacarilla: 6 casos. Origen social
    La Pobla del Duc: 5 casos. Origen social
    La Pobla del Duc: 5 casos. Origen social
    Museros: 4 casos. Àmbit educatiu
    Borriana: 10 casos. Origen social
    Puçol: 4 casos. Origen social
    Algorfa: 4 casos. Origen laboral
    Paiporta: 4 casos. Origen social
    Sagunt: 3 casos. Origen social
    Torrent: 9 casos. Origen social
    Castelló de la Plana: 7 casos. Origen laboral
    Castelló de la Plana: 3 casos. Origen laboral
    Paterna: 6 casos. Àmbit educatiu
    Orihuela: 3 casos. Àmbit educatiu
    L'Olleria: 3 casos. Origen laboral
    Benejúzar: 5 casos. Origen laboral
    Alcoi: 5 casos. Origen social
    Cox: 4 casos. Origen laboral
    Ontinyent: 5 casos. Origen social
    Segorbe: 4 casos. Origen social
    L'Alfàs del Pi: 6 casos. Origen social
    Paterna: 6 casos. Origen social
    Montcada: 4 casos. Origen social
    Foios: 5 casos. Origen social
    Alboraia: 5 casos. Origen social
    Sagunt: 6 casos. Origen social