 |
| Encarna Sansaloni va llegir la proclama del 2017, centenari de la ciutat |
El Nou d’Octubre és una celebració relativament nova per a
Tavernes i la Valldigna. No existia i per tan no formava part del cos festiu
tradicional de la comarca fins a fa unes dècades. Però si fem una ullada a la
nostra història, cal donar-li el valor de transcendir el simple marc de
l'efemèride festiva o un protocol del calendari civil: és la commemoració de
l’acta fundacional del poble valencià; és a dir, una data que ens recorda
l’entrada triomfal del rei Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València l’any
1238, amb la caiguda de la taifa de Balansiya però que, paral·lelament,
significà el naixement del Regne de València.
El naixement fou possible gràcies a la voluntat reial de
dotar el nou territori d'una personalitat jurídica, política i administrativa
pròpia a través de la promulgació d’uns furs propis. El Nou d’Octubre
simbolitza aquella albada històrica que va assentar les bases d’una identitat
que, malgrat les nombroses vicissituds i derrotes col·lectives, ha sabut
resistir i conservar el seu batec original fins als nostres dies.
Democràcia i autogovern
La data ha pres un significat nou i renovat, i s'ha modelat
i consolidat com a celebració festiva amb el restabliment de la democràcia i la
configuració de «l’Estat de les Autonomies», arran de la Constitució de 1978 i
la posterior aprovació del nostre Estatut d'Autonomia l'any 1982.
Després de gairebé quaranta anys de silenci forçat i
d'anul·lació institucional durant la dictadura franquista, l'aleshores País
Valencià va encetar un camí de recuperació de la seua memòria i de les seues
estructures polítiques ancestrals, personificades en la institució de la
Generalitat.
Cal ser conscients, però, de la complexitat d'aquella
transició dels anys 70 i 80, on tant vam perdre els valencians diga's ara el que es diga. El marc de reconeixement polític assolit dins de l'Estatut va
permetre avançar en el desplegament de competències educatives, sanitàries i
culturals, però amb el pas del temps s'ha revelat sovint com a
estret, asimètric i sotmés a constants tensions i cotilles dins de
l’arquitectura jurídica del mateix Estat espanyol.
El greu problema de l'infrafinançament crònic que patim els
valencians o els límits que imposa la mateixa Constitució a la capacitat
legislativa pròpia són recordatoris permanents de les mancances del disseny de la Constitució. I mentrestant, llegim proclames alegres que estem i vivim a
la millor terra del món, però la realitat ens la recorden els indicadors econòmics i socials (sanitat,
educació sobre tot) que ens revelen un País Valencià cada dia més pobre i amb les
rentes dels valencians i valencianes perdent valor i diners any rere any.
 |
| Els valencians quasi a la cua de l'estat |
 |
| Any rere any perdem renta respecte a la mitjana espanyola. Som una comunitat pobra, endeutada i sense que els successius governs de l'estat hagen fet res per una solució |
Alegria festiva i reivindicació cívica
El Nou d’Octubre és una jornada festiva, però no hem d’oblidar
d’on venim. Sense esdevenir un simple exercici de nostàlgia folklòrica, ha de
palesar el clam d'un poble que reclama, amb tota la legitimitat, la capacitat
de governar el present sense tuteles ni limitacions que frenen la seua
prosperitat.
La recuperació de les llibertats amb la democràcia ha
convertit el Nou d’Octubre en una jornada de reafirmació col·lectiva, un espai
de confluència on la història heretada i els reptes urgents es donen la mà per
a fixar el rumb del nostre poble. Els valencians fem més visible la
reivindicació de la nostra llengua, el valencià, malgrat els continus entrebancs en l'ús. Ací teniu l'exemple negatiu d'A punt i les intervencions majoritàries (per no dir totes) dels nostres representants oficials autonòmics en mitjans de comunicació, en castellà, quan l'haurien de defensar per ser pròpia, la nostra com el major tresor cultural i eina de cohesió del nostre poble. Sempre al costat i sense bandejar la defensa dels nostres
drets nacionals, socials i econòmics.
La celebració de la diada arreu de les terres valencianes i
de la Valldigna, s'estructura amb una dimensió dual. D'una banda, és —i ha de
ser— un dia d’alegria, de fraternitat compartida, de música i de colors
inundant l'espai públic; una celebració de la joia de viure i d'existir com a
poble. D’altra banda, és una jornada reivindicativa, el moment en què s’activa
la memòria per a recordar els nostres orígens i reafirmar de manera contundent
la voluntat d'avançar com una societat digna, solidària i compromesa amb la
igualtat d'oportunitats per a tota la ciutadania.
La celebració a la Valldigna: el carrer com a espai
comunitari
Tavernes i la resta de pobles que integren la Valldigna,
històricament lligats per vincles monàstics, geogràfics i humans inseparables,
viuen aquesta diada amb una intensitat singular, reflectint la pulsió
identitària general del territori valencià.
A la Valldigna, el Nou d’Octubre es manifesta a través d'una
simbiosi perfecta on la solemnitat i el rigor dels actes institucionals es
fusionen amb un teixit associatiu i popular que vibra i omple els nostres
pobles de vida i sentit comunitari gràcies a la programació d’actes i
activitats que impliquen totes les generacions, des dels menuts fins als
nostres majors.
La Valldigna bull amb una festa que es complementa amb els actes institucionals que aporten solemnitat, dignitat i
reflexió a la diada. Les intervencions dels representants dels municipis o
persones de rellevància intel·lectual i cívica donen valor al recorregut
històric de la nostra gent i desenvolupen un exercici de pedagogia cívica sobre
els valors que ens defineixen.
L’abraçada de festa popular i de solemnitat institucional
del dia converteix el Nou d’Octubre en un espill de doble cara: reconéixer amb
orgull i rigor històric d'on emanen les nostres arrels i les bases de la nostra
societat, però, al mateix temps, recorda que el futur no està escrit, sinó que
és una obra en construcció permanent.
Lloar el passat té sentit quan és treball en el present,
compromís en un esforç col·lectiu que ens projecte cap a un demà pròsper, digne
i lliure, on el poble valencià siga amo del seu propi destí.
M.J.
