En uns dies s'acompliran els 25 anys de la primera entrada de la mar en la Goleta

 

Ens uns dies acompliran 25 anys d'aquells dies, 10 i 11 de novembre del 2001, quan les nostres platge vam patir un greu temporal. Va ser la borrasca més intensa ocorreguda al Mediterrani Occidental des del 1957: vents huracanats, pluges intenses a les Balears i sobre tot a Alger, on les inundacions causaren la mort a 737 persones i deixaren sense casa a 23.000 persones. 

Orà, el Marroc, Alger foren ben afectades, però també la nostra costa: pluges fins a 250 litres a Mallorca, vents de més de 150 km/h i una mar com en temps no s'havia vist. Així i tot les pluges no foren massa a la nostra zona: Barx 73 l., Xeresa 79 l, Benifairó 70 l i Tavernes 90.

Tot el mal se'l va endur la platja de la Goleta: la mar va trencar el cordó dunar, va entrar en els carrers de la urbanització. Era la primera vegada que això passava i la Goleta, que havia gaudit d'una reposició en l'any 2000, es va quedar sense arena novament. Havíem tingut prou de  temps oblidades les fotografies (diapositives) i afortunadament les hem pogut recuperar com un testimoni de la nostra història local. Us n'oferim unes quantes en aquest reportatge.

Les fotografies i els fets d'aquell novembre 2001, a 25 anys després, ens mostren que els problemes no estan definitivament solucionats i, quasi podríem dir que, s'han agreujat per les circumstàncies conegudes del canvi climàtic que, per moltes teories negacionistes, són massa evidents.

 

 

 

Les cròniques d'aquells dies 

L'edició comarcal de la Safor del diari Levante-EMV va publicar diverses cròniques. firmades per M. Joan, on resumia i explicava que el temporal es va acréixer el diumenge al matí, amb ones de gran altura que van batre el litoral, i van obligar a treballar la maquinària pesant per a reposar i reforçar en allò que fos possible el cordó dunar i pal·liar els efectes de l'embat de les ones. L'entrada de la mar a la urbanització va causar la inundació de baixos i establiments, obligant les dotacions de bombers de Gandia a intervindre per a minvar l'aigua emmagatzemada.

Els efectes del temporal es van deixar sentir majorment en les zones esportives de “La Goleta” i carrers annexos de la urbanització, que van quedar completament negats, impedint la circulació de vehicles en alguns trams. Els efectius de la policia local van haver de prohibir l'accés a alguns dels carrers annexos a la zona del llac central de la urbanització.

L'aigua va deixar també sentir els seus efectes en la mateixa entrada general de la urbanització afectant greument les instal·lacions i posta sanitària de la Creu Roja. Els efectes del temporal eren evidents en tota la urbanització vallera, amb greu afecció a les instal·lacions de dutxes, passarel·les i jocs esportius, moltes de les quals van desaparéixer sota els forts embats de la mar.

 

 

 

La platja de “La Goleta” es va tornar a quedar-se pràcticament sense arena malgrat els treballs de rehabilitació efectuats els anteriors anys per la Demarcació de Costas, el més recent l'any anterior a aquests fets, el 2000.

Les persones majors del lloc assenyalaven, veient l'espectacle de la mar embravida, que “feia mes de 50 anys que no veien un temporal d'aquestes característiques”. Fins i tot el vicepresident del sindicat AVA, el valler Felipe Juan, demanava als agricultors que regaven els seus camps de la Séquia Mare “que s'abstinguen en les pròximes setmanes de regar d'aquesta séquia”, perquè una gran part de l'aigua salina que havia inundat la urbanització havia anat a parar pel clavegueram a aquesta via aquàtica.

 

 

 

Valoració de danys (en acabar el temporal)

Els tècnics de l'àrea d'urbanisme de Tavernes van valorar en 305 milions (aleshores en pessetes, ara serien si fa no fa 1'8 milions d'euros de l'any 2000) l'import dels danys ocasionats pel temporal, sense incloure els produïts als béns privats: 200 milions de pessetes (1'2 milions €) que costarà la regeneració de la costa, 55 milions (330.000 €) la reposició de mobiliari urbà, cas de dutxes, llavapeus, passarel·les, papereres, jocs lúdics i pals de Creu Roja en la platja; 25 milions (150.000 €) el drenatge dels canals de desaigüe i uns altres 25 milions (150.000 €) que hauran de destinar-se a la reposició d'arbratge i neteja dels vies publiques i clavegueram.

Els danys més importants es produïren en la platja de La Goleta que havia estat regenerada recentment: l'arena aportada pel Ministeri de Medi Ambient va desaparéixer amb el temporal. També la platja accessible inaugurada l'anterior estiu va patir danys d'importància.

El canal de defensa i la seua desembocadura van quedar taponats per els aportacions i acumulacions d'arena del temporal i l'Ajuntament, per mitjà de la brigada de la regidoria d'agricultura, va procedir al dragatge per a permetre l'eixida d'aigua des de les estacions de bombament a la mar. Les tones d'arena acumulada en la via pública i en el clavegueram foren  retirades per les brigades municipals.

© Fotografies 2001 M.Joan. Permesa la reproducció citant l'autoria 

El Festivern d'enguany queda cancelat

 

 El Festivern ha anunciat la cancel·lació de l’edició d’enguany mentre recorda els problemes haguts els darrers anys per la pluja que ja van obligar a anul·lar el de l’any passat. Els organitzadors prometen fer “el possible” perquè el 2027 es torne a celebrar el festival de música en valencià al nostre poble.

En un comunicat l’organització ha indicat que enguany no hi haurà Festivern: “ És moment d’agafar aire. Els darrers anys ens han deixat tocats. Les pluges durant dues edicions i un recinte que, malgrat l’esforç de tots, no estava preparat per aguantar-les, ens han obligat a replantejar-nos el futur del festival”.

Els organitzadors agraeixen al seu públic “indestructible, que ha suportat fred, pluja i tot allò que vinguera” per “cuidar el Festivern com si fora seu”. També mostren el seu agraïment al poble, a Tavernes, perquè ha estat  “casa seua” des de l’any  “a totes les veïnes i veïns de la Vall, la més bonica de tota la Mediterrània, per acollir-nos i poder ser família”.

 Hi ha un agraïment especial a l’Ajuntament per cedir-los l’espai i les instal·lacions i un record i agraïment als regidors de Compromís “a Encar Mifsud, Jose Enrique Cunyat i Josep Llàcer, que sempre s’han deixat la pell perquè aquest festival siga possible. Gràcies, de tot cor”.

I esperança en un futur malgrat que “apostar per la música en valencià és una responsabilitat compartida”  en una situació en que “els projectes xicotets com el nostre (sense patrocinis ni suport institucional, fets a mà i de proximitat) cada vegada ho tenen més difícil per fer-se un lloc davant dels grans festivals”.  I un missatge final: “Cuideu-vos molt, perquè tornarem”. Què així siga!

Una imatge que enguany no vorem

 Tavernes, centre de la música en valencià a l'hivern

 El Festivern  ha posat tots aquests anysa Tavernes al mapa i el va convertir en el centre musical del País Valencià a l'hivern. I això no ho diguem nosaltres, ho diuen les televisions, ràdios i premsa que s'ha fet ressò de la celebració vallera des del 2011. I ho hem comprovat tots i totes any darrere any: alegria, animació pels carrers, civisme, educació, respecte... i els bars plens i comerços una injecció econòmica a la ciutat, a la qual cal sumar la seguretat que el jovent valler el teníem a casa, sense viatjar ni agafar cotxes. 

Podem estar orgullosos d'haver acollit mols anys un Festivern que ha estat valler, com un esdeveniment més de casa, en una història que s'ha repetit fins l'any passat quan la pluja ja va ser protagonista..

INFORME II : Les proves concloents: el perizoni i les fotografies d’abans del 1936 (PART II)

El perizoni o drap de puresa (part anterior)

 

Una prova concloent: el perizoni o drap de la puresa

 

El perizoni o drap de la puresa - el tros de tela que tapa la nuesa de Jesucrist en la creu -presenta uns plecs tallats amb destresa. El plec superior és molt marcat en la diagonal que creua els malucs (zona coxal) de manera asimètrica, formant una caiguda de roba pesant. El nus es desplaça cap al costat esquerre del Crist. L’asimetria trenca el rigor neoclàssic i ens connecta amb el dramatisme del barroc tardà del segle XVIII o el realisme de principis del XIX.

 

El perizoni és un indici ferm i incontestable que la troballa no correspon al cos perdut del Crist de la Sang: la llaçada cau al costat esquerre del Crist, mentre que en les fotografies del Crist del Calvari anteriors a 1936 el nus i la llaçada cauen cap a l'altre costat, a la dreta com en la imatge actual. 

 

 

Part posterior del perizoni on s'observa l'encaix d'una creu de pal rodó

 

Només amb aquesta realitat ja es podria assegurar sense dubte que estem parlant d’imatges totalment distintes.

 

El tors trobat ha perdut el remat inferior del nus. Això fa pensar que l'extrem volat de la llaçada no formaria part del bloc de fusta primigeni i, com era bastant comú, estaria encolada. Aquests afegits són fràgils i solen desprendre's en patir impactes o caigudes.

 

La llaçada a la part esquerra ha perdut l'extrem volat

La prova fotogràfica  

 

L'anàlisi de fotografies anteriors a 1936 tanca la possibilitat que el tors trobat pertanyés al patró valler. En acarar les imatges antigues amb les fotografies del bust trobat, les diferències visuals són evidents i incontestables:

 

1. La caiguda del nus del perizoni 

 

• A les fotos antigues (d'abans de 1936): El drap de puresa està nuat a l'esquerra del Crist i de la llaçada penja un llarg floc de tela vertical que cau molt visible en eixe costat esquerre.

• Al bust trobat: El nus es troba al costat contrari, és a dir, a la banda dreta de la imatge. 

 

2. La morfologia i els eixos de la creu

 

• A la foto antiga: L'estípit (el pal vertical de la creu) és de secció rectangular, i l'encontre amb el cos del Crist es fa sobre la superfície plana i llisa del pal.

• Al bust trobat: La rebaixada a la zona lumbar és còncava i arrodonida, dissenyada exclusivament per a encaixar en una creu de tronc cilíndric.

 

3. La inclinació i fisonomia del cap

 

• A la foto antiga: El cap del Crist de la Sang té una inclinació lleu, en visió frontal, amb una caiguda de cabells simètrica sobre els muscles.

• Al bust trobat: Destaca una torsió acadèmica acusada cap a la dreta que força la musculatura de l'espatlla d'una manera classicista, diferent de la tipologia de la imatge de l'ermita del Calvari.

 

Són trets que donen més confirmació de que es tracta de dues obres diferents. 

 

1a imatge: Estampeta devocional d'abans de guerra, en no massa bon estat, del Crist en l'ermita del Calvari. 2a imatge: El Crist en la parròquia de Sant Pere, possiblement després de la Baixà. Aquesta fotografia d'abans del 1936 deixa vore a l'esquerra la balustrada i una part de la làmpada que penjava del sostre. Per realçar el Crist es va col·locar una cortina o tapís darrere. La fotografia es va recuperar emmarcada entre els enderrocs d'una casa antiga del poble.

 

Una hipòtesis de treball sobre l'origen del tors trobat

 

A finals del segle XVIII s’imposa la substitució dels antics retaules barrocs salomònics per estructures severes, simètriques i d'ordre clàssic. Com a una hipòtesi plantegem que aquest Crist podria haver coronat el retaule major de Sant Pere, construït a finals d'aquest segle XVIII quan es va acabar la construcció del temple actual.

 

Això donaria una explicació a l'estil híbrid de la peça: un cos d'anatomia classicista i acadèmica, combinat amb un perizoni de plecs asimètrics i dinàmics propis del barroc tardà o realisme primerenc. L'àtic és la part superior del retaule i era prou comú trobar un Crist crucificat per a coronar-lo, una imatge molt adequada en un temple parroquial.

 

Si fos així, i pensant en els fets del 1936, podem suposar que la imatge - i fins i tot el retaule - podria haver estat tombada a terra mitjançant cordes. Des de l'altura, el colp violent contra el terra hauria estat suficient per a trencar les cames i les clavilles d’unió dels braços. Sense oblidar que el tors trobat també podria correspondre a una imatge venerada en una capella o fins i tot en la pròpia sagristia. 

 

 

Una troballa que també enriqueix el nostre patrimoni

 

Tothom hauria volgut que la troballa formara part de la imatge original del nostre patró. Hauríem recuperat un fragment i alhora la memòria d'una imatge que forma part de la nostra identitat col·lectiva, de tot Tavernes.

 

Cal parar esment i deixar-ho clar: que no siga el cos del nostre Crist no li resta importància a la troballa. Al contrari, ens trobem davant d'una peça escultòrica que, per característiques, qualitat de la talla i vestigis de la policromia, presenta un notable interés històric i artístic.

 

La seua aparició representa, per tant, una incorporació important al patrimoni de Tavernes. Ara caldria possibilitar investigacions i estudis més especialitzats: una anàlisi de la fusta, de la tècnica de la talla, dels materials emprats, proves de datació, un examen de la policromia... i posar en valor aquesta troballa dins del patrimoni local. 

 

Nota: Aquest informe és extracte d'un estudi inicial realitzat per Salvador Ripoll amb la col·laboració de M. Joan.   

 

 ©  Permesa la reproducció citant l'autoria

 © Fotografies 2026 M.Joan. Permesa la reproducció citant l'autoria

Avís taronja per possibles pluges a a la nostra zona geogràfica

Aquesta setmana, a més del fred, tenim precipitacions per una DANA retrògrada que està recorrent el nord peninsular i previst dure fins al dijous, amb augment de la inestabilitat en l'àrea mediterrània amb pluges i tempestes que poden ser localment fortes en la costa de la Mediterrània i Balears. La inestabilitat s'afavoreix gràcies també als vents del nord-est que arriben des de la mar i aporten humitat i energia.

L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha activat un avís taronja per pluges en la nostra zona per avui dimecres a València i groc al nord d'Alacant. 

Litoral sud de València: Es preveu una precipitació acumulada de fins a 20 litres per metre quadrat en una hora i de 60 litres acumulats per metre quadrat en 12 hores. Els termòmetres es mantindran estables o amb un lleu repunt a la baixa. Respecte al vent, en la franja costanera bufarà moderat del nord i perdrà força segons avance el dia.

Demà dijous 5 durant el matí predominaran els núvols acompanyades de pluges disperses que en les zones pròximes a la mar podran ser intenses i amb tempesta. Les precipitacions aniran remetent i també la nuvolositat fins a deixar cels poc nuvolosos al final del dia. Temperatures mínimes en lleuger ascens o sense canvis; màximes en ascens, sobretot a l'interior.

El divendres 6 no s'esperen pluges.

INFORME I: El tors retrobat ¿pertany al Crist de la Sang desaparegut en guerra? (PART I).

Vista frontal i posterior de la peça trobada

El passat setembre es donava a conèixer la troballa del possible cos de la imatge original del Crist de la Sang que sempre  s’havia dit es va cremar en guerra. La tradició oral assenyala que la talla original va ser destruïda pel foc en l'abril de 1936 i només es va salvar el cap, al qual se li va afegir el cos d'una nova talla còpia de l’original.

 

No obstant cal aplicar molta cautela i  efectuar estudis perquè hi ha evidències clares que posen en dubte que aquest tors - tot el valor històric i cultural que té-  siga el de la imatge cremada en 1936. Tant de bo fora el tors del patró perquè Tavernes recobraria una part del seu patrimoni històric i religiós però podem aventurar que la talla, amb un indubtable valor, no correspon al Crist del Calvari original.

 

El Crist de la troballa

 

L'estudi inicial del tors efectuat per l’escultor i pintor Salvador Ripoll, i en el qual hem col·laborat, ens confirma una talla en fusta de pi d'anatomia general correcta i en un bon estat de conservació, lliure de corcó.

 

El  bust o tors es una imatge de gran format - 50 cm- de Jesucrist Crucificat que presenta una amputació violenta dels braços a l'altura de l'articulació amb les espatlles (muscles), així com les cames trencades, aparentment a causa d’un colp sobtat i molt fort. Els braços, tallats independents al cos central, s’acoblaven al tors mitjançant espigues cilíndriques de fusta (també anomenades clavilles), part de les quals han quedat allotjada a l'interior de la fixació del tronc. 

 

 

  

Acoblament amb clavilles dels braços al tronc

 

Cal remarcar que la troballa conserva una part del cap, té completa la regió occipital del crani i només li falta la cara. Això xoca amb la versió històrica oficial, que diu que el cap del Crist va ser separat de forma violenta de la resta del cos l'any 1936. Tenim, per tant, un primer indici material que la troballa pot tractar-se d’una obra completament diferent.

 

El cap està inclinat cap endavant i decantat cap a la dreta i els flocs de cabell llargs i ondulats cauen cap a la zona de l'esquena (zona occipital i escapular). La cabellera està completa i treballada amb detall  dins de la línia dels tallers d'imatgeria valenciana en l'òrbita de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. 

  

 

Part frontal del cap, on falta el rostre del Crist

  

Part occipital del cap, amb una detallada cabellera

 

La peça és d’un marcat classicisme: el tors mostra una musculatura idealitzada però clarament naturalista, amb l'arc costal i el pectoral ben definits, on podem distingir a la perfecció l’estern i les clavícules. L'espatlla o muscle dret puja un poc més que l’esquerra conseqüència directa de la inclinació del cap cap a la dreta. Això va obligar escultor a elevar un poc més el múscul pectoral dret per a mantindre la coherència anatòmica i expressiva.

 

Els mugrons dels dos pits han desaparegut potser pel possible arrossegament del bust pel terra i la part davantera del tors presenta insinuacions de sang i la llançada davall del pit dret. Com a mostra de la violència patida, a la part esquerra, a l’altura de la zona lumbar (la llomera), presenta dos talls incisius que semblen de destral, potser en un intent de trencar-lo per la meitat.

 

La zona lumbar esquerra presenta dos possibles talls de destral

 

A la part posterior del tors, a la zona dels omòplats, per aconseguir un volum que el bloc central de fusta no tenia l’autor va afegir un suplement de fusta, segurament encolat. Aquest postís, no massa gruixut, ha desaparegut i ha deixat al descobert les inicials "OM”, potser el nom de l’autor o la marca del taller on es va crear el Crist.

 

La imatge ha patit els efectes del foc: no s'ha socarrat ni s'ha carbonitzat, però es veuen els resultats d’una exposició a elevades temperatures i al fum en el costat esquerre, que està ennegrit en diverses zones, així com també en l’abdomen. La policromia en el cos no està tan ben conservada com en les cames, potser perquè el tors va rebre una temperatura més alta i va estar més exposat directament al fum, per la qual cosa presenta aquestes zones més fosques.

 

 

Part lateral esquerra, la més afectada pel foc

En la part posterior cal destacar la importància de la concavitat corbada a la zona lumbar i glútia, un disseny fet  sense cap dubte per acoblar una creu d'estípit  (el pal vertical de la creu) en secció cilíndrica o de tronc natural. El forat central és el conducte per on passava el clau o caragol de ferro que fixava la imatge a la creu des de darrere, tot i que es veuen també altres forats que fan pensar que servirien per a reforçar la unió. 

 

 

La concavitat corbada per acollir una creu rodona i no plana 

 

La concavitat corbada només és susceptible d’acollir el pal d’una creu rodona, i eixa circumstància xoca amb la forma plana de l’estípit i del patíbul (braç horitzontal) de la creu de l‘actual Crist del Calvari. I cal suposar, que igual que es va reconstruir el Crist, es reconstruiria en la creu tal com era.

 

I eixa suposició passa a ser confirmació quan observen les dues fotografies d’abans del 1936 del Crist del Calvari que publicarem demà, en la segona part. En aquestes  dues fotografies les creu són de gran similitud, quasi idèntiques a l’actual i només es diferencien en la sanefa decorada que porta la creu actual però.... sempre són planes!!!.

 

 SEGUIREM AMB LA PART II:  Les proves més concloents: el perizoni i les fotografies d’abans del 1936

 

Nota: Aquest informe és extracte d'un estudi inicial realitzat per Salvador Ripoll amb la col·laboració de M. Joan. 

 

 ©  Permesa la reproducció citant l'autoria

 © Fotografies 2026 M.Joan. Permesa la reproducció citant l'autoria