El dimecres dia 28 a les 21 hores: UE Tavernes de la Valldigna - València

 

La UE Tavernes ja coneix dia i hora de l'eliminatòria de la Copa del Rei 2026/27 amb el València CF. El conjunt valler afrontarà una cita històrica el dimecres 28 d’octubre, a les 21.00 hores, en una eliminatòria a partit únic que convertirà Tavernes en un dels focus del futbol valencià.

El sorteig ha volgut que la UE Tavernes es mesure a un dels grans del futbol del País Valencià: el València CF que arriba a la cita com a equip de Primera Divisió, però el conjunt valler afronta el partit amb la il·lusió de plantar-li cara i, per què no, intentar donar una de les sorpreses que sempre reserva la Copa del Rei.

Per a la UE Tavernes, arribar fins ací ja és tot un èxit. L’equip de la Valldigna va superar l’UD Maracena en una eliminatòria molt igualada que es va haver de resoldre des del punt de penal, després que tant el partit d’anada com el de tornada acabaren amb empat. La tanda de penals va donar el bitllet al conjunt vallero per continuar avançant en el tradicional «torneig del KO».

Ara arriba el gran premi: rebre el València CF. La transcendència de la cita va molt més enllà de l’àmbit estrictament esportiu. Serà la primera vegada que un equip de Primera Divisió dispute un partit oficial a Tavernes de la Valldigna, una circumstància que converteix l’encontre en un esdeveniment històric per al club i per a tota la ciutat.

 

 

TAVERNES VOL JUGAR A CASA

La voluntat de la UE Tavernes és clara: poder disputar aquesta eliminatòria al Municipal de Tavernes  i davant de la seua afició. Perquè això siga possible, però, el camp haurà de complir els requisits establits per la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).

Aquest matí, representants de la Federació han visitat el Municipal per comprovar de primera mà l’estat del terreny de joc, les instal·lacions i les condicions necessàries per acollir un partit d’aquestes característiques.

El Municipal de Tavernes de la Valldigna, inaugurat l’any 1956, disposa d’un terreny de joc de gespa artificial instal·lat el 2021, per la qual cosa compleix el requisit relatiu a l’antiguitat del terreny de joc. No obstant això, la disputa de la Copa del Rei obligarà a realitzar diverses actuacions durant les pròximes setmanes.

Entre les principals exigències es troben la instal·lació d’una grada supletòria que permeta arribar a un aforament mínim de 3.000 espectadors, davant de les aproximadament 1.800 localitats actuals; la millora de la il·luminació, amb la potència necessària per a la retransmissió televisiva, i l’ampliació de la separació entre el terreny de joc i les parets que delimiten el camp.

 

 

 TRES ALTERNATIVES SI NO ES POT JUGAR AL MUNICIPAL

En cas que finalment el Municipal no puga adaptar-se a temps a totes les exigències de la competició, ja es contemplen diferents alternatives.

Una seria el Luis Suñer Picó d’Alzira, que disposa de gespa natural. També s’ha posat damunt de la taula el Guillermo Olagüe de Gandia, amb gespa artificial, i una tercera possibilitat especialment atractiva: Mestalla, l’estadi del mateix València CF, situat a uns 50 quilòmetres de Tavernes.

Jugar a Mestalla seria una opció còmoda des del punt de vista de les instal·lacions i permetria disputar l’encontre en un escenari emblemàtic, però requeriria l’acord entre els dos clubs. Per a la UE Tavernes, però, la prioritat és poder complir les condicions necessàries per a jugar a casa, al Municipal i davant de la seua afició i el 28 d’octubre, a les nou de la nit, la UE Tavernes i el València CF puguen trobar-se sobre la gespa del Municipal.

Un fenomen que, a partir d'ara, pot ser molt habitual en el Meditarrani pel fort escalfament de la mar

 

Primer van ser les comarques centrals dels País Valencià les que foren afectades per una DANA amb intenses pluges i efectes que no anem ara a recordar perquè encara estan massa presents i són molt conegudes per tothom, sense oblidar també aquelles que han afectat la costa de Tavernes destrossant edificis de primera línia.

Ara, en aquests dies, hem vist en la televisió i premsa les impressionants i intenses pluges que han afectat el litoral català, talment com fa dos anys el centre del nostre territori: Barcelona mesurat el tercer dia més plujós de la història registrada i en altres llocs com Vilassar de Mar es van mesurar 288 litres, mentre a Cambrils (Maresme) eren 226,6 l/m², Mataró (Maresme) 220,1 l/m², Barcelona (El Raval): 190,8 l/m² o Badalona (Museu) 152,0 l/m².

Més que en les quantitats de pluja acumulada en tant poc de temps, els científics estan preocupats per una sèrie de fenòmens que fins ara no tenia massa precedents coneguts en el Mediterrani. I la interpretació que en donen, després d’estudiar les imatges de radar i satèl·lit és que aquest procés de Catalunya és mes aproximat a allò que anomenen ciclogènesis tropical i que es confia a partir d’avui arribe a la fi.

Per dir-ho d’altra manera, la ciclogènesis, del grec kyklos (cercle) i gènesi (naixement)  s’hauria format un cicló tropical a partir de la unió de grups de tempestes elèctriques molt fortes i actives dins d’un sistema de baixa pressió que comença a rotar, una situació que seria nova i no s’hauria viscut abans en el Mediterrani. Qualsevol expert, en estudiar les imatges diria que són de zones terrestres pertanyents al tròpic si no fora per les línies de costa i l'illa de Mallorca i Menorca.

Un fenomen que ha estat possible perquè el passat cap de setmana es van donar un conjunt de condicions perquè fora factible la formació del cicló tropical, entre les quals hi destaca la situació de la mar en la zona Balear, amb una temperatura de 26º C en la superfície que actua com a combustible en aportar calor i humitat i la inestabilitat atmosfèrica amb aire càlid i humit en capes baixes que puja amb força per convecció, formant grans núvols de tempesta, els cumuloninbes. Els ciclons extrauen l’energia del calor que s’allibera en condensar-se el vapor d’aigua, i es crea un nucli càlid a diferencia de les borrasques comuns en la nostra zona, de nucli fred.

Quan encara s’estan estudiant les condicions que ha fet possible aquest episodi de pluges per tal d’arribar a una conclusió exacta, els científics ja avisen que el que s’ha viscut aquests dies a Ctalunya, que igual hauria pogut ser en qualsevol punt de la costa valenciana, marca un inici que pot ser molt negatiu per al Mediterrani com a conseqüència directa de l'escalfament de les aigües pel canvi climàtic.

Les xifres de la desocupació a Tavernes i la Valldigna el passat setembre

 

Un total de 807 persones (531 dones i 276 homes) són els demandants de treball, o si voleu dir-li desocupats, a Tavernes en el mes de setembre, segons les xifres publicades per LABORA referides a l'atur registrat a la Safor-la Valldigna el passat setembre.

La resta de la nostra comarca presenta les següents xifres: Simat 118 persones (73 dones i 45 homes); Benifairó 52 persones (25 dones i 27 homes) i Barx un total 58 persones (28 dones i 30 homes), sempre segons LABORA.

Les altres dues grans ciutats presenten les xifres següents: Gandia un total de 4939 persones en atur (3041 dones i 1898 homes) i a Oliva trobem 1436 aturats (894 dones i 542 homes). 

L'atur global a la Safor-la Valldigna ofereix un total de 9712 persones (5947 dones i 3765 homes), o siga 109 desocupats més que al mes d'agost, amb increment mensual de l' 1'14 %. Si ens fixem en les dades del mateix més del 2025 registren 128 aturats més, un increment de la desocupació anual de l' 1’34%.

El petit increment comarcal caldria buscar-lo en factor com l'acabament de la temporada turística i també a les noves incorporacions al mercat laboral, així com la regularització extraordinària de persones migrants, que com a primera gestió que fan les regularitzades és apuntar-se a les oficines d'ocupació per buscar treball.

L'ocupació a la Safor-la Valldigna presenta un marcat caràcter estacional, on cal dir que a setembres van formalitzar 3.843 vinculacions de treball, un augment interanual del 18,83 %. Els homes signaren 2.302, el 59,90% del total, mentre que les dones foren 1.541 amb el 40,10 %. Si parlem d'estabilitat laboral, els indefinits foren el 40,23% (1.546). 

Podem alegrar-nos: hem superat el primer temporal sense cap novetat en les nostre platges

Hem passat el primer temporal després de l'estiu. Sense grans canvis ni novetats en les nostres platges. Clar que, més bé, era un "temporaliu", però així i tot les ones arribaven i menjaven en el poc que queda de l'antic cordó duna,r com avui era apreciable encara. La mar respirava calma. No obstant, platja el que es diu i considerem platja, a la Goleta no hi ha.  

 

 

Comencem el darrer tram de l'any 2026, som al darrer trimestre i arriba sense que les promeses de vore acabada la regeneració de la Goleta en aquest 2026, amb fons europeus, haja arribat. Més bé, han passat tres anys des dels anuncis i promeses de la ràpida execució però seguim desconeixent pràcticament tot d'eixa execució.

Si com deia el tango Volver: "veinte años no es nada"... no ens podem queixar perquè només n'han passat tres. D'ací 17 anys ja en parlarem...  

Ara només cal que les DANAs (eixes si que fan feredat i provoquen destrosses i maldecaps) ens respecten més que en altres ocasions. I ja se n'anuncia una prou probable que es formaria al sud-est peninsular i nord d'Àfrica. 

El València CF visitarà el Tavernes en una nit històrica de Copa del Rei

El València de la presentació oficial el passat agost

 

La UE Tavernes de la Valldigna ja coneix el seu rival en la Copa del Rei: ni més ni menys que el València CF. El sorteig celebrat aquest dilluns ha volgut que el conjunt valler visca una de les grans nits de la seua història davant d'un dels equips més importants del futbol valencià.

El nou format de la competició manté el principi que els equips de Primera Divisió s'han d'enfrontar, en les primeres eliminatòries, a conjunts de categories inferiors. Així, en el bombo inicial figuraven València CF, Levante UD, Villarreal CF, Elche CF i Málaga CF, que havien de quedar emparellats amb un dels cinc possibles rivals: CD Manacor, CD Tarancón, UD Pinatar, EMERS Sporting de Alcázar CF o UE Tavernes de la Valldigna.

I la sort ha volgut que el València CF siga el rival del Tavernes. Per tant, aquesta vegada no serà el Tavernes qui haurà de fer les maletes. Serà Mestalla qui posarà rumb a Tavernes de la Valldigna.

El Camp Municipal de Tavernes es prepararà per a rebre un dels grans del futbol valencià en una jornada que ja està destinada a quedar en la memòria de l'afició. Després de la històrica classificació aconseguida davant el Maracena, amb aquella emocionant tanda de penals, el Tavernes tindrà ara davant seu un rival de Primera Divisió.

Una visita molt especial

Per als jugadors, el cos tècnic, el club i, sobretot, per a tota l'afició, serà una oportunitat extraordinària de gaudir d'una eliminatòria que fa només uns dies semblava un somni.

Els partits de l'eliminatòria es disputaran entre els dies 27 i 29 d'octubre, en una data que ja queda marcada en roig en el calendari de tots els aficionats vallers.

Ara toca esperar el dia, preparar el camp i viure la festa. Perquè després d'una nit històrica davant el Maracena, el Tavernes ja té una nova cita amb la història: la visita del València CF.

La UE Tavernes fa història i jugarà la Copa del Rei contra un equip de primera

Un penal per a la història

Hi ha partits que es juguen durant noranta minuts i n'hi ha d'altres que es recorden durant tota una vida. El que ha viscut aquesta vesprada la Unió Esportiva Tavernes de la Valldigna és d'aquests últims.

El Tavernes és equip de Copa del Rei. I ho és després de superar el Maracena en una eliminatòria plena de tensió, patiment i emoció que es va haver de decidir des del punt de penal. Una tanda que va fer esclatar d'alegria una afició espectacular, que va omplir el camp de color, ambient i passió.

Els gols des del punt de penal d'Erik, Seral i Edu, i el definitiu d'Artur, van certificar una classificació que ja forma part de la història del club.

I ara el premi és immens: el Tavernes s'enfrontarà a un equip de Primera Divisió en la Copa del Rei.

Salutacions al principi del partit

 

Un partit de màxima tensió

El partit va començar amb un Tavernes molt ben plantat, que va disposar de dues bones oportunitats en els primers compassos. El Maracena, però, va anar guanyant terreny a poc a poc i es va fer amb una major possessió de la pilota.

Cada equip va intentar imposar les seues armes. El Tavernes, amb una extraordinària capacitat de sacrifici i una línia defensiva que va haver de treballar al límit, va resistir davant un conjunt andalús que buscava el camí del gol.

Javi, sota els pals, va ser un dels grans protagonistes, mentre que Jordi, Moreno, Joan, Brines i Aarón van formar una línia de contenció que va estar al cent per cent durant tota la trobada. Però no sols ells: tots els jugadors que van saltar al terreny de joc van aportar entusiasme, treball i pundonor.

El Tavernes va haver de sobreposar-se, a més, a les lesions. Fins a quatre jugadors van haver d'abandonar el terreny de joc, obligant el tècnic Carlos Sapiña a recórrer també a futbolistes del juvenil que dirigeix Ximo Enguix. I els joves van respondre a la perfecció, demostrant que el futur de l'entitat també té motius per a l'esperança.

 

Una gran afecció 

 

 El marcador no es va moure. 0-0.

Un resultat que, atenent les ocasions de tots dos equips, acabava sent just i que portava l'eliminatòria al desenllaç més dramàtic: la tanda de penals.

I va arribar la loteria dels penals. Des del punt fatídic, la tensió es podia tallar amb un ganivet. Però aquesta vegada la fortuna va somriure al Tavernes. Erik, Seral, Edu i Artur van assumir la responsabilitat i van convertir els seus llançaments. El penal definitiu d'Artur va desencadenar l'explosió d'alegria.

Jugadors, cos tècnic, futbolistes de la base, aficionats i aficionades de totes les edats es van fondre en una celebració que difícilment s'oblidarà. 

Però aquesta classificació no s'explica només des del terreny de joc. El Municipal va oferir una imatge espectacular. Color, banderes, crits, emoció i una afició entregada que va saber patir quan el Tavernes es veia agobiat per un gran Maracena i que va empentar l'equip fins al final.

Entre el públic hi havia jugadors de les categories inferiors, famílies, aficionats veterans i una nova generació que està descobrint que també es poden viure grans nits de futbol al seu poble.

La festa va tindre també una important presència institucional i mediàtica. Mitjans de ràdio i televisió van cobrir una jornada extraordinària i al palc d'autoritats hi havia el president de la Federació de Futbol Valenciana, alcaldessa a més de representants de diferents grups polítics locals que van poder comprovar de primera mà l'ambient i la passió amb què es viu el futbol a Tavernes.

 

Alegria desbordada

 Una nit per a recordar els que van fer possible aquesta gesta

La Copa del Rei també va servir per retrobar-se amb part de la història recent del club. Allí estaven Edu Tomaca i el seu cos tècnic, així com jugadors que han deixat empremta en l'entitat, com Xumi, Corbalán, Nico Cháfer i Vicent Blasco, entre altres.

Perquè les grans gestes mai no són obra d'un sol dia. I aquesta té darrere molts anys de treball, moltes persones i molts equips. Ara, però, Carlos Sapiña, el seu cos tècnic i tota la plantilla han escrit una nova pàgina en la història de la Unió Esportiva Tavernes de la Valldigna. Ho han fet amb un grup de jugadors del primer a l'últim, amb lesionats, amb juvenils i amb futbolistes que han donat tot el que tenien.

Tots han fet gran el Tavernes. Una història que continua

Passaran els anys i aquella final contra l'Onda, amb aquell gol de Joan Talens, continuarà formant part de la memòria del club. I, des d'avui, aquella gesta tindrà una nova companya: la nit en què el Tavernes va eliminar el Maracena i va aconseguir, des del punt de penal, el passaport per a la Copa del Rei.

I ara només queda esperar perquè el pròxim rival serà un equip de Primera Divisió. I quan arribe eixe dia, Tavernes tornarà a vestir-se de festa.

Enhorabona, Tavernes. Enhorabona, UE Tavernes de la Valldigna. Aquesta nit ja és història.
 

El període de pluges deixa 100 litres en punts de la comarca. Es preveuen pluges localitzades al llarg del cap de setmana

El període pluges d'aquests dies, i donada la irregularitat de les precipitacions, ens han donat a la Valldigna quantitat molt diverses i sempre depenent del punt del terme municipal on estiguen ubicades en les localitats les estacions meteorològiques.  

La major quantitat, segons les d'AVAMET, l'Agència Valenciana de Meteorologia, han estat al voltant de 100 litres i més mesurats en la zona arrimada a les muntanyes del nord de la comarca, zona del Pator i el Cambro. La resta quantitats diverses, però prou significatives.

Barx

La Drova 80 litres; Barx poble 55 litres; la Visteta 65 litres i la Falaguera 48 litres.

Benifairó

Poble 62 litres i Cambro-Pator 90 litres

Simat

Poble 67 litres i Pla de Corrals 6 litres

Tavernes

Sequers 63 litres; Cambro-Ull DE Bou 110; IES Jaume II el Just 70 litres i IES La Valldigna 111 litres. 

AEMET, Agència Estatal de Meteorologia preveu més pluges al País Valencià aquest cap de setmana i manté avisos que giren entre el groc i taronja segons els hores del dia.

Per a hui dissabte 3 d'octubre s'esperen cels molt nuvolosos amb el risc de ruixats localment forts o molt forts, amb presència de tempestes i graníssol a Castelló, València i la meitat nord d'Alacant. Seran més forts al litoral i prelitoral. Les temperatures es mantindran estables. 

El diumenge 4 predomini de cels ennuvolats amb possibilitat de ruixats tempestuosos i per al dilluns 5, cels amb alternança de núvols i clars amb possibilitat de ruixats tempestuosos, afectant la costa durant la matinada. Les temperatures es mantindran sense variacions. 

 

Cecília Arnau Torán guanyadora del Primer Premi i el Gran Premi en el VII Concurs Internacional Young Ludwig de Berlín.

 

La jove violinista de Tavernes, Cecilia Arnau Torán, ha guanyat el Primer Premi i el Gran Premi en el VII Concurs Internacional Young Ludwig de Berlín, celebrat del 21 al 27 de setembre a la Universität der Künste de Berlín.

Cecilia Arnau Torán ha estat la guanyadora absoluta del certamen: ha obtingut el Primer Premi en el Grup d'Edat 3 (de 17 a 20-21 anys) i el màxim guardó global del concurs, el Gran Premi – Rolf Sawatzki Preis. Com a part del reconeixement, actuarà com a solista al costat de la Berlin Symphony Orchestra en la prestigiosa sala Philharmonie de Berlín durant la temporada 2027-2028.

La jove violinista nascuda a Tavernes (València) en 2009 estudia en el .Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de València (CSMV), i és alumna de l'Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid en la Càtedra de Violí amb el reconegut mestre Zakhar Bron.

A la seva curta edat acumula nombrosos guardons en certàmens nacionals i internacionals, destacant premis en el Concurs Internacional Georg Philipp Telemann de Poznań (Polònia), el Concurs Internacional Anton Rubinstein (Alemanya), i el Concurs Kreutzer a Brussel·les, consolidant-se com una de les majors promeses del violí. 

AEMET rebaixa el risc a la zona de la Valldigna. Ahir vam tindre pluja acompanyada de tempesta

 

I ahir va arribar la pluja. Una pluja molt irregular i acompanyada generalment de trons i de llamps, al llarg de diferents períodes per la vesprada-nit. Les estacions de la Valldigna han registrat aquests trets de pluja irregular amb quantitats de vegades molt allunyades les unes de les altres, segons la situació de l'estació en el terme municipal.

- Barx ha estat l'única localitat a registrar quantitats semblants en totes les estacions, al voltant de 50 litres fins aquesta matinada.

- Benifairó en mesurava 45 litres en el poble i 73 en la zona del Pator

- Simat ha arreplegat 38 litres mentre el Pla de Corrals només 3 litres.

- Tavernes quantitats entre els 96 litres de l'IES La Valldigna i Cambro fins al voltant dels 50 litres en els Sequers i IES Jaume II el Just.

Com es pot comprovar, la zona del Cambro i Pator ha estat la més plujosa i aqueixes quantitats foren mesurades fins a la mitja nit. Aquesta matinada, almenys fins a les 6 hores, no ha plogut pràcticament. 

AEMET ha abaixat el nivell de risc en la nostra zona que ha passat del roig (extraordinari) al taronja  (molt important) i que contempla la previsió de possibles pluges, fins a 160 litres, en 12 hores. Caldrà estar pendents de l'evolució de l'oratge al llarg del dia i els pròxims dies on és possible la formació d'una DANA a l'oest peninsular entre dissabte i diumenge.

Previsió AEMET: El temps avui (divendres, 2 d'octubre)

• Previsió general: S'esperen ruixats tempestuosos amb el cel parcialment cobert o ennuvolat durant pràcticament tot el dia. La probabilitat de pluja és molt alta (90%), podent acumular-se fins a 22 l/m².
• Temperatures: La màxima assolirà els 23 °C a les hores centrals del dia, mentre que la mínima es quedarà en els 19 °C. La sensació tèrmica es mantindrà propera als 24 °C a causa de l'alta humitat (entorn del 87% - 93%).
• Vent: Bufarà vent moderat de component nord-est, amb velocitats d'entre 15 i 35 km/h. 

Previsió per als pròxims dies

• Dissabte, 3 d'octubre: Es manté el temps inestable amb pluja moderada (90% de probabilitat, 11 l/m²). Les temperatures registraran un lleuger ascens, movent-se entre els 18 °C de mínima i els 24 °C de màxima. 
• Diumenge, 4 d'octubre: Començarà a remetre el temporal amb lluita dèbil a primeres hores i una progressiva obertura de clarianes. Les temperatures oscil·laran entre els 19 °C i els 25 °C   

ACTUALITZACIÓ: Atenció a l'oratge, i especialment segons les previsions a partir de les 14 hores

Mapa de risc d'avui i demà divendres

  AVIS ESPECIAL AEMET (Traducció)

A partir de migdia i fins al divendres,  les precipitacions s'iniciaran per àrees de l'interior est peninsular cap al Mediterrani, en general moderades a l'inici, que acabaran sent localment molt forts en punts de Castelló, València, litoral nord d'Alacant i sud de Tarragona. També en zones limítrofes de Lleida, Terol i Conca. A més, probablement serà persistents, especialment al final del dijous i durant la primera meitat del divendres, i sobretot com més cap als litorals i prelitorals, podent-se acumular quantitats superiors als 150 mm en períodes inferiors a 6 hores.

És possible que Balears també es vegi afectada per aquest episodi, amb ruixats tempestuosos localment forts o molt forts, especialment des d'últimes hores del divendres.

Les precipitacions continuaran durant el cap de setmana en àmplies zones de la Península, amb les majors acumulacions com més l'esy, si bé s'esperen menors intensitats i acumulacions que les citades per a dijous i divendres. A partir del diumenge 4 s'espera l'aïllament d'una dana a l'entorn de l'oest de la Península, la qual cosa comportarà inestabilitat tèrmica i dinàmica, sent l'evolució de la seva situació i intensitat de gran incertesa espacial i temporal, suposant això al seu torn gran incertesa en la localització dels màxims de precipitació. 

Per això, pel fet que petites variacions en la interacció entre els diferents elements que conformen les situacions d'aquests pròxims dies, poden donar lloc a canvis en les zones de major impacte, es recomana un seguiment detallat de les prediccions i avisos durant les pròximes actualitzacions.

El pitjor moment serà avui a la nit i matinada del pròxim divendres i és difíil de preveure on caurà una trompada perquè es pot donar el cas que en un poble s'arrepleguen 200 litres en poques hores i en el poble del costat, a uns pocs quilòmetres, nomes 10 o 20 litres.

 

Emergències de la Generalitat Valenciana ha demanat d’extremar les precaucions i ha advertit que la saturació del terreny arran de la pluja d’aquests darrers dies pot fer que barrancs i rambles s’activin ràpidament, sobretot a València i l’Horta. 

 

Previsió de pluges

 
Ahir el Centre de Coordinació d’Emergències valencià va actualitzar els avisos. Hi ha activada l’alerta de color taronja per pluja a la Plana, els Ports i el Maestrat, València i l’Horta i les comarques centrals del País Valencià.

Recordem que s’ha d’evitar els desplaçaments innecessaris i no travessar mai un barranc amb aigua ni una zona inundada. També ha demanat als ajuntaments que evitin l’estacionament de vehicles en zones inundables, com ara lleres seques i vores de rius i barrancs, perquè s’hi poden produir crescudes sobtades.