 |
| Plaques lliurades a
l’Ajuntament en memòria i reconeixement com a víctimes dels dos
vallers empresonats al camp de Mauthausen. Racó de la
Memòria Històrica del Cementeri Municipal |
Text extractat de la secció "Personatges" i capítol "Mateu i Vercher, dos presoners vallers del camp de Mauthausen" del llibre "Tavernes i la Valldigna al cor" de M.Joan
El dimarts 27 de gener, vam commemorar el Dia de la Memòria,
dedicada al record de l’Holocaust jueu a mans dels nazis i a tots aquells que
patiren o foren assassinats en els camps d’extermini nazis. Dos vallers patiren
l’horror del camp de Mauthausen, on la mort era la destinació final dels
presoners. Dos vallers entre els milers
d'espanyols fugits d'Espanya després de la Guerra Civil i arribats allí
deportats des de França, després de la conquista nazi del territori francés.
Gràcies
al llibre de l'historiador Benito Bermejo, "Francesc Boix, el fotògraf de
Mauthausen", les investigacions d’Enrique Pastor i Guillem Llin Llopis ens
hem assabentat de l’existència de dos vallers entre els deportats: Francisco
Mateu Sanchis i Luis Vercher Bosch.
Hem seguit la seua vida, però poques notícies
tenim de Luis Vercher Bosch i més precises
i nombroses de Mateu Sanchis del qual fins i tot un quadre seu :“Inspecció de
polls”, propietat de la Fundació FEDIP, es va reproduir al catàleg de
l’exposició organitzada pel Ministeri de Cultura l’any 2010 amb el títol
“Supervivencia, testimonio y arte. Españoles en los campos nazis”. És el quadre
que obri aquesta informació.
Francisco
Mateu Sanchis, una vida de cinema
Francisco
Mateu Sanchis va nàixer el 25 d’octubre de 1905 a Tavernes, segons l’acta de
naixement que informa dels pares i avis. Els seus pares vivien al carrer Calvari, número 64, en una modesta
casa de dues plantes. A principis del
1926 es trasllada a València ciutat on viurà al Camí de Barcelona, 89 i segons sembla
ja casat amb Isabel Pino. Treballava de fuster, especialitzat en feines
delicades, i com a professió s’esmenta la d’escultor.
Acta
de naixement de F. Mateu Sanchis
L’any
1937, en guerra, formarà part del Cos de Seguretat de València (16 grup, 63
companyia) i per por a les represàlies de les forces de Franco va exiliar-se a
França, i va ser internat al camp de concentració d’Argelès-sur-Mer (Pirineus
Orientals). Ací estarà fins al 16 de juny de 1939, quan es traslladat amb
altres 1.080 refugiats espanyols al camp de refugiats de Vernet-d’Ariége, al
departament d’Ariége. Era el número 153 dels 1.080.
Posteriorment
va ser traslladat al camp de Saint-Cyprien i degué formar de les Companyies de
Treballadors Estrangers (CTE) on, casualment, tots eren espanyols, essent
empresonat pels alemanys a Amiens, al nord de París i prop de la frontera
belga, ciutat per on els alemanys envaïren França.
Mauthausen
en l’actualitat
Va ser
deportat junt a 398 republicans a Mauthausen, lloc on moriran 276, el 71%. En
el camp de concentració Francisco Mateu va passar a ser un simple número, el
3.497, i inscrit com a d’ofici
tallista-escultor en fusta, i hi passarà 5 anys.
Els presos havien de resistir, calia tindre
la moral alta i es van ajudar de la música: van crear una rondalla, i Francisco
Mateu, com a escultor d’obres de fusta, va demanar entrar-hi i ell mateix es va
fer la guitarra. No se sap exactament tots els integrants que hi participaren,
sí que el director va ser Ramón Botella (Linares, 1905) i entre altres membres
José Fernández (Cadis, 1916), Pablo Almarza (Madrid, 1919), Manuel Fernández
(Astúries, 1904), Luis García (Madrid, 1922), José Clemente (Vila-real, 1895) i
Francesc Mateu. Els cinc primer tocaven la bandúrria i els dos valencians, la
guitarra mentre Fernández i Almarza eren els solistes. Posteriorment es va
incorporar Francesc Boix (Barcelona, 1920).
Franz
Ziereis, el màxim comandament de Mauthausen, els va autoritzar però
també obligar a actuar per als nazis. Sobre la rondalla és molt curiosa la
història que narra Luis García Manzano en el llibre titulat la “Rondalla de
Mauthausen”(1972), originalment escrit en francès. A més d’explicar que la
rondalla amenitzava algunes funcions, fins i tot van representar una opereta on
Mateu Sanchis seria un dels guitarristes: “Mateu et Clemente étaient des
guitaristes de luxe. Ensemble ils représentaient la Valence du Cid” (traduïm:
Mateu i Clemente eren guitarristes de luxe. Junts representaven la València del
Cid).
Trobem referències
del valler al llibre sobre els camps de concentració de Francisco Agramunt
Lacruz titulat “Arte en las alambradas”
(2016) editat per la Universitat de
València, on s’indica que el valler no va ser testimoni en el Judici de
Nuremberg, perquè probablement el seu testimoni s’havia arreplegat bé en el
mateix camp de concentració en l’alliberament o a l’Hotel Lutertia de Paris que després de la
guerra va ser lloc d’acollida i distribució dels presoners que havien
aconseguit sobreviure als camps.
El quadre
de Francisco Mateu Sanchís “Inspecció de polls”, ens representa una situació habitual al camp
de concentració de Mauthausen: l’interior d’un barracó del camp, on un presoner vestit i amb gorra
(possiblement el cap del barracó) examina amb un llum a altres presoners que es
troben nus. Les denominades “inspeccions” buscaven pollsi això els podia dur un
castic sever. Per això l’afaitat del pèl corporal com a mesura per evitar
malalties.
El 5 de
maig de 1945 foren alliberats els supervivents de Mauthausen, però els
problemes seguiran per als espanyols republicans: no els volia cap país. Mateu
Sanchis el 2 de juny eixirà per ferrocarril cap al centre de repatriació
fronterer d’Hayange, en el departament de la Mosel·la, prop de Luxemburg. Sense
certesa es creu que va viure un temps a Perpinyà, prop de la frontera
espanyola.
El llibre
de Luis Garcia Manzano “Rondalla de Mauthausen” (1972) incloïa que a l’any 1972 era a Espanya, sense cap més informació.
Sabem que probablement havia tornat els anys 1960 i que va viure a València, a
l’avinguda de Ramiro Ledesma, 89, o siga al mateix lloc d’abans de la guerra,
però amb el nom del carrer canviat. Com a escultor i tallista va participar en
algunes exposicions culturals sobre la deportació, però ara mateix desconeixem
la data de la seua mort i on està soterrat.
No va tornar
a Tavernes, potser perquè no tenia ningú a la nostra ciutat: la partida de
naixement indica que, tant els seus pares com els iaios, eren d’altres
localitats.
Francisco
Mateu Sanchis està considerat un dels tres valencians més destacats de
Mauthausen, i precisament per la
rondalla que va mantindre alta la moral. Els altres són César Orquín, qui va
plantar cara als nazis i va salvar uns 300 deportats republicans, i Casimir Climent, que en la secretaria del
camp duplicava tota la faena perquè algun dia se sabés els desventurats que visqueren
aquell horror.
Luis Vercher Bosch
Acta
de naixement de Luis Vercher Bosch
Del segon
valler empresonat a Mauthausen, Luis Vercher Bosch, sabem quer era nascut a
Tavernes el 3 d’abril del 1908 i que la família vivia al carrer Sant Roc, 4 i
que tant els pares com els iaios eren de la nostra ciutat.
Va ser deportat
al camp denominat “Stalag XI-A” (camp base de presoners de Guerra), que albergava presos de 13 nacionalitats obligats a
treballar en tasques diverses, fins i tot fora del mateix camp, com a mà d’obra
esclava. El 26 d’abril del 1941 va ser deportat a Mauthausen, on va ser
registrat amb el número 3.163.
Després
de més de quatre anys de captivitat en aquest camp de concentració, va ser alliberat
junt amb la resta de presoners el 5 de maig del 1945. A partir d’ací, es perd
la seua pista i ja no hem trobat cap referència a la seua persona.
