Josep Medina, catedràtic de la Universitat Politècnica de València
des del 1993, doctor enginyer de Camins, Canals i Ports i director
del Laboratori de Ports i Costes de la UPV ha afirmat que "no es partidario de la construcción de espigones porque este tipo de obras solo cambia el problema de lugar. Lo soluciona en un lugar, pero lo traslada a otro", segons publica avui el diari Levante-EMV.
Medina fa insistència en el fet que ací hem publicat i repetit moltes vegades: l'execució de dics i espigons sempre agreuja les platges ubicades al sud. I en la nostra veïna Cullera, com vam publicar en el seu moment, per regenerar la seua costa el MITECO executarà no un sinó tres espigons de 95, 280 i 222 metres per protegir el Marenyet i l’Estany, que suposadament van a agreujar la situació del litoral del sud, vaja ni mes ni menys que la costa de Tavernes.
I el Ministerio de la Transición Ecologica (Miteco) en els documents del projecte de regeneració de les platges de Tavernes i en parlar de l'alternativa 4, que és la que tria afirma: “es (l'Alternativa 4) la
que más afecta a las playas del sur de la actuación, favorece las playas del
norte, no evita la erosión de la parte norte del tramo de estudio, no
estabiliza el sistema en la parte central, no protege las zonas críticas de los
temporales...”.
Perquè no "ataca" les causes principals del problema: la
falta d’aportació d’àrids a les platges per culpa de les
infraestructures rígides creades més al nord. El mateix Ministeri ho reconeix: “La construcción en los años 50 y posterior ampliación en los años
80 de los espigones de encauzamiento de la desembocadura del Júcar, que generó
una interrupción de la dinámica litoral provocando un déficit sedimentario en
las playas situadas al sur, dando como resultado una onda erosiva sedimentaria
que se ha ido propagando hacia el sur, llegando a alcanzar la playa de la
Goleta”.
I si no volies caldo, dos tasses en 1980 i ara tres tasses més d'afegitó en el 2026.
 |
| L'espigo
del Xúquer a Cullera amb l'efecte barrera, acumula arena al nord però
no deixa regenerar les platges del sud, el Brosquil i la Goleta |
La imatge de dalt ho deixa ben clar: l'espigó acumula arena al nord, cada dia hi ha més platja, però fixeu-vos al sud com s'estreta la franja d'arena fins a desapareixer més tard al Brosquil i Tavernes. I aquesta fotografia, que hem publicat moltes vegades, ja té bastants anys, cosa que fa suposar ara seria pitjor el que voriem en una nova fotografia.
Medina ho deixa clar en el diari: Col·locar espigons en unes platges per fer malbé les altres, perquè frenen el trasllat de sediments, a més dels embassaments que retenen sediments dels rius o els mateixos ports que també són barreres al transports dels sediments marins cap al sud.
La solució que aporta és aportar l'arena que realment cal, entre 3 i 4 milions de metres cúbics del banc enfront de Cullera. Eixa xifra contrasta amb el projecte triat pel Miteco (Alternativa 4) amb cost de 16 milions (sense IVA) preus de fa 3 anys per a la regeneració de les platges del Brosquil i Goleta, 2100 metres de longitud, i un termini
de
10 mesos quan s'adjudique.
 |
Imatge del projecte Alternativa 4. L'elaboració pròpia es refereix a la de l'empresa redactora
|
Eixa alternativa preveu la construcció d'un espigó en el límit entre
la platja
del Brosquil nord i el Brosquil sud (terme de Cullera), la prolongació
de l'espigó al sud de La Goleta (35 metres més de l'actual, canal de San Pablo) i abocament
de 823.226,61 m³ en total (la meitat seria a la Goleta de Tavernes),
molt lluny del que apunta el catedràtic de la UPV, que considera que cal
abocar entre 4 i 5 vegades més d'arena de la que diu el Miteco.
 |
| Regeneració del Saler (2023) Més de 3 milions de m3 d'arena abocada. Fotografies pròpies |
Sobre les aportacions que se solen fer des de fa anys i que acaben en el fons de la mar afirma que aportar 40.000 o 60.000 m3 és una ridiculesa i cal anar pensant en la regeneració del Saler del 2023 on s'abocaren més de tres milions de metros cúbics, si es pretén que dure dècades.
