L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.395
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 26.374

dilluns, 18 de març del 2024

Homenatge a Vicent Andrés Estellés en els 100 dies del seu anonimat, en els100 cent dies sense el seu nom al mural de la Casa de la Cultura

 

Una cosa és cometre una errada. Una altra cosa és seguir cometent-la. (Jodi Picoult)

 Sabem que al PP i a Vox mai no els ha fet cap gràcia la poesia de Vicent Andrés Estellés, i encara menys la seua figura i projecció arreu dels Països Catalans. Sabíem que no farien res excepcional per celebrar el centenari del seu naixement, però no podíem imaginar que el menyspreu a la figura del poeta fos tan agosarat i lamentable. I és que, malauradament, els valencians ja sabem que cada cert temps, aquesta dreta antivalenciana acaba controlant les nostres institucions d’autogovern i, sense mirar pèl, desfan, esborren, canvien... els pocs avenços culturals aconseguits per una esquerra, massa poruga al meu parer, que no acaba de consolidar un projecte cultural clar i decidit per al País Valencià. Així és que, i com diria Raimon, “quan creus que ja s’acaba, torna a començar”.
 
Estellés als pobles
I és així que, en saber que el conseller Vicente Barrera no destinaria ni un cèntim a celebrar el centenari del poeta de Burjassot, representants de 44 municipis i tres universitats van reunir-se en gener per crear la xarxa “Estellés als pobles”. Des de llavors, i arreu de les nostres comarques, estan organitzant-se activitats de tota mena: concerts, teatre, dansa, lectures, recitals, audiovisuals, llibres, exposicions...I és que el poeta de Burjassot és, sense cap mena de dubte, el poeta més conegut pels valencians. Qui no ha recitat alguna vegada algun dels versos del poema Els amants? Qui no s'ha emocionat escoltant a Ovidi Montllor mentre recitava Coral romput? Qui no ha vessat alguna llàgrima en cridar amb ràbia Assumiràs la veu d'un poble”?
 
Estàtua d'Estellés de la vallera Teresa Chàfer en la seua ciutat natal, Burjassot

 
La gran dolor del meu poble vençut
 
I com a poeta d'un poble oprimit (aquesta és una de les realitats que PP i Vox no volen sentir-ne a parlar), que maldava per sobreviure en la llarga nit del franquisme, calia anar per feina i no plantejar-se gaire les qüestions del formalisme. Així doncs, la seua voluntat era la de convertir-ho tot en poesia, perquè com diu Jaume Pérez Montaner “tot ha de ser possible en els seues versos”. I, com que tot era possible, calia que la gent l'entengués, i per entendre'l calia, almenys, dues coses. En primer lloc fer-se entendre: “Trencarem les paraules com si fossen olives,/ i ens deixarem ben aspres la llengua i les genives” (Recomane tenebres). I en segon lloc parlar sense pèls a la llengua, i sense por, de les preocupacions, passions, emocions, desitjos, frustracions, neguits, sofriments, somnis... d'aquest poble: ”Si no tingués què dir, tapa'm la boca amb fang.” (Recomane tenebres).
 
En esclatar la Guerra d'Espanya (PP i Vox estan en contra de qualsevol reivindicació de la memòria històrica) Estellés només era una xicon, però no per això deixà de patir les conseqüències d'aquell conflicte: “Jo vaig patir la guerra brutalment,/ la gran dolor del meu poble vençut,/ l'enorme fam dels dies de pa escàs,/ [...]els falsos déus, les hores peremptòries./ La guerra fou com un arrap llarguíssim” (Mural del PV I).
 
 
Mural obra d'Espinar a la plaça de les Lletres (biblioteca d'Alzira ) com a homenatge a Vicent Andrés Estellés, amb el nom i la imatge del poeta.
 
 
He patit la greu perseverança de l'enemic
 
Si la guerra fou com un arrap que marcà a molts per a tota la vida, la postguerra encara fou pitjor per al poble vençut, i Estellés hi formava part (els del PP i Vox són precisament els hereus d’aquells que es van revoltar contra la legítima República i van forçar una guerra). La postguerra “vol dir els camions de l'estraperlo,/ vol dir la sang indignament vessada / vol dir el pa i l'oli escassos / vol dir anar a missa i rebre la comunió / i que et segellen després un paper [...]per tal de cobrar el sou/ vol dir els afronts / vol dir les cauteles / vol dir passar per tot per tal de tenir-hi un sou / vostè mana senyor/ vol dir que no hi ha llibertat i no et faces il·lusions eh” (Versos a Jackeley).
 
Però tot i els desastrosos efectes de la postguerra, Estellés no va haver de patir l'exili, l'empresonament, acabar en un camp de concentració o perdre la vida afusellat (els del PP i Vox estan en contra de donar ajudes per exhumar fosses, cercar familiars desapareguts, rescabalar i dignificar la memòria d’afusellats i exiliats...). El poeta ens ho diu en aquests versos: “Mai no he patit com heu patit vosaltres,/ amics, companys que haveu sofert presidis / i greus turments de matinada fosca: però he patit la greu perseverança / de l'enemic, vigilant el que feia / i controlant totes les meues passes”(Mural del PV III).
 
El poeta va poder estudiar periodisme i, en tornar a València, aconseguí treballar en el periòdic Las Provincias. Fent de redactor es guanyà la vida escrivint de tot: “No tinc altre remei, no hi ha solució./ He d'escriure i a més he de recórrer / diaris i revistes per tal que m'ho publiquen,/ per tal que em paguen bé,/ per tal que m'asseguren/ nou dies de menjar, exactament nou dies” (Recomane tenebres).
 

 Sembren confusió i sal
 
La publicació l'any 1962 del llibre Nosaltres, els valencians de l'escriptor de suecà Joan Fuster, va marcar un abans i un després en la lluita per la reconstrucció nacional. Fuster posà damunt la taula una proposta agosarada per a la reflexió. El seu objectiu no fou altre que incitar els valencians a preguntar-se d'on venim i on volem anar. Proposta que va xocar frontalment amb les idees conservadores i franquistes de la dreta valenciana més espanyolista. Aviat encetaren, amb el suport del periòdic Las Provincias, una campanya antivalenciana. Estellés, malgrat el risc de quedar-se sense feina, no es va mossegar la llengua: “ha esclatat una altra polèmica/ que ignore quan acabarà/ No és polèmica exactament;/ és indocta barbaritat./ Altra vegada —una altra encara—/ es posa en tela de judici/ des d'on vindrà el nostre idioma; [...]pense en aquest poble excitat / periòdicament per forces / que tot recorrent a sofismes/ sembren confusió i sal,/ altra vegada el fet d'escriure/ honestament en català/ se'ns ha tornat una batalla” (Mural del PV I). Sembrar confusió i sal, mai en un vers s'ha pogut resumir millor allò que fou la Batalla de València.
 
 
 "Cancó de bressoll" poema d'Estellés cantat per Celdoni Fonoll
 
Els meus papers són clandestins
 
Aquest suport total a la unitat de la llengua, i a denunciar aquella “indocta barbaritat”, li va costar a Estellés el lloc de treball. Acomiadat del diari, el poeta continuà escrivint, malgrat la censura: “També he estat perseguit de vegades./ han perseguit els meus mots, els meus versos,/ els meus amors de rosa il·luminada,/ i no he pogut dir allò que calia” (Mural del PV III).Tot i no poder publicar els seus poemes, Estellés sempre va ser conscient que algun dia la situació canviaria: “La meua vida és clandestina,/ els meus papers són clandestins,/ la meua vida, el meu treball/ seran un dia papallona / que haurà d'omplir de seda el dia”(Mural del PV I).
 
 
"Els amants" poema musicat i cantat per Ovidi Montllor
 

L’alegria de fer una cosa viva
I afortunadament el dia va arribar, amb la mort del dictador: “Amo i senyor vares ser d'un país/ i a voluntat vares fer i desfer./ Ara que ets mort et puc vaticinar:/ no trobaràs ni un pam de terra per jaure” (Mural del PV III). Estelles diu que a partir d'aquell dia vaig observar com arribava a mi l'alegria de fer una cosa viva, alegre, molt més lluminosa que la resta de la meua obra, el Mural del País Valencià. És tot el País Valencià que canta i que he cantat jo. Després es va anar configurant com la cantata dels pobles, de tots els pobles del País Valencià units en l'alegria d'un futur que s'endevinava joiós després de la mort de Franco”.
 
"Assumiràs la veu d'un poble" poema musicat i interpretat per Pau Alabajos
 

El Mural del País Valencià consta de tres volums i, com diu el poeta, és una cantata a tots els nostres pobles, és l'obra més madura del poeta de Burjassot. En el primer fonamentalment ens parla del passat, del naixement d'un poble: “No oblides mai el teu destí, València./ En català t'he donat, molt humilment,/ el testament de la meua mà, cansada de lluitar:/ conserva i divulga el teu català als dies futurs.”(Mural del PV I). El segon correspondria al present, un poble que es posa en marxa: “Posa't, oh poble, a caminar, recorre/ nits i camins, oh poble, oh poble, dreça't/ dóna la mida de la teua alçària, poble solar!” (Mural del PV II).I en el darrer Estellés, i amb una claredat meridiana, ens mostra el camí a seguir: “Valencià sóc de soca i arrel,/ i fondament em dec al meu País,/ comunitat d'afanys i d'esperances,/ la llibertat cantant sempre al marlet. El meu partit és el del meu País” (Mural del PV III).
 

El poeta retorna al poble

 

Mural de la Casa de la Cultura. S'usa el seu vers, però no cap referència a Estellés


Comtat i debatut, com dèiem més amunt no debades Vicent Andrés Estellés ha esdevingut per a molts valencians, aquells que ens estimem la nostra llengua i cultura, el poeta més llegit i recitat, el més popular. I val a dir que això al PP i a Vox no els hi fa cap gràcia. Com tampoc que fos un poeta que escrigué un munt de poemes criticant les misèries d’un règim feixista que perseguí la nostra llengua i censurà els nostres escriptors. Un poeta que escrigué poemes que han sigut i són com un far per al nostre poble. Pel tot plegat, la poesia d’Estellés, per al PP i Vox, és perillosa, si pogueren, com en els millors temps de la Inquisició, cremarien els seues llibres i el farien desaparèixer de la història del nostre poble. A tota aquesta gent Estellés els hi diria: “Massa oblidat haveu tingut al nostre poble!/ Arribaran polítics, cartera de polítics,/ dentífric de polítics, i se n'hauran d'anar/ amb la cua entre les cames. Perquè el poble no es fia./ No es fia de vosaltres (Mural del PV II).

Efectivament, el poble no es fia d’aquests polítics mesells, que constantment “sembren confusió i sal”, però tanmateix si que se’n recorden del fill del forner que feia versos, “el poeta que naix del poble” i que “assumí la veu del seu poble” en la fosca nit del franquisme. Per això, perquè “el poeta és el mateix poble”, Estellés retorna de tant en tant al seu poble, al País Valencià, com també el seu amic Ovidi Montllor que ho fa des de les seues vacances. I per això, a tot arreu hi ha carrers, places, avingudes, biblioteques, escoles, instituts... amb el nom del poeta. I per això a tot arreu hi ha murals per recordar-lo i homenatjar-lo. N’he vist molts de murals, a Muro, Alzira, Burjassot, València, Balones, Alcoi.... Darrerament n’he vist un, i és dels que més m’ha agradat, que està a Tavernes de la Valldigna. El mural, que està en la façana de la Casa de la Cultura i que té uns 200 metres, és espectacular. L’obra, un disseny de Xema González, Nacho Cano i Alejandro Salanova, mostra la imatge d’un iaio i la seua neta llegint un llibre i, al costat i dintre d’una bafarada, s’hi pot llegir un dels versos més reeixits i coneguts d’Estellés: “Allò que val és la consciència/ de no ser res si no s’és poble”.
 
És una llàstima que els autors no hagen inclòs, en algun lloc del mural, el nom del poeta. Justament enguany que celebrem el centenari del seu naixement, estaria bé que afegiren, posem per cas: Homenatge del Poble de Tavernes a Vicent Andrés Estellés (1924-2024). Tant senzill com això, o alguna cosa semblant.
 
 Vicent Luna i Sirera
Alcoi 14-03-2024
 
 Agraïm a l'amic Vicent Luna l'article, tan assenyat com tots els seus
 
Vicent Luna és mestre, ha estat coordinador i professor de cursos de català de l’ICE de la Universitat d’Alacant i del Centre Carles Salvador, així com assessor tècnico-pedagògic del Centre de Professors (CEP) d'Alcai. És autor i coautor d’un bon grapat de materials curriculars per a l’ensenyament en català. A més a més col·labora amb articles de premsa en mitjans com El Punt-Avui, Ciudad de Alcoy, Barcella, Levante-EMV, Pàgina 26, Vilaweb, Indirecte.cat, El Nostre, Crònica Digital Comarcal, Diari Gran del Sobiranisme i La Veu.



L'Ajuntament disposa de 14 ofertes de professionals per dirigir les obres de reforma (4'5 milions) del CEIP Sant Miquel

 

Un total de 14 ofertes de professionals i/o despatxos d'arquitectura ha rebut l'Ajuntament de Tavernes que aspiren a aconseguir el contracte de la "Direcció facultativa de les obres del projecte d'adequació/ampliació del CEIP Sant Miquel" que s'executaran dins del Pla Edificant iniciat durant la legislatura passada.

L'oferta de contracte redactada per la secció d'Activitats Tècniques a proposta del regidor Josep Llàcer, de Compromís va estar publicada en el seu dia en la plataforma PCSP. El valor del contracte  és valora en un màxim de 135.849 euros IVA inclós, per dirigir les obres d'execució del projecte d’ampliació, adequació i millora del CEIP Sant Miquel. 

La fase de direcció de les obres comprendrà totes les actuacions necessàries a realitzar (enderroc, adequació de parcel·la per a la construcció per a l'adequació/ampliació de edifici, instal·lacions i estudi de seguretat i salut, esmenes de deficiències, ampliacions, aclariments, direcció d'obra i de les instal·lacions.) fins la finalització completa de la execució de les obres, que està previst tinguen una durada de 2 anys. 


 

El projecte ja redactat i aprovat per l'Ajuntament

Tal com vam informar, el febrer del 2023  l’Ajuntament, a través de la regidoria d’Obres, que dirigia en la passada legislatura el mateix Josep Llàcer, va licitar la redacció del projecte d'obres que suposen una inversió superior als 4’5 milions d’euros per a executar la  millora general en les aules, l’habilitació d’un ascensor per a facilitar l’accessibilitat al centre educatiu, l’ampliació del gimnàs, el menjador i la planta baixa de l’escola, la millora de la tanca exterior i l’enderrocament i reconstrucció del mur de contenció de la zona de jocs. El centre gaudirà d'una ampliació de superfície de 2.029,55 m2, segons el projecte de l’Ajuntament redactat en el marc del Pla Edificant iniciat pel govern del Botànic de la Generalitat.

El responsable de la direcció integral de les obres, supervisarà la correcta execució de les obres, així com la redacció de totra la documentació tècnica de tot tipus necessària per a la tramitació del certificat final d'obra i de l'inici de l'activitat educativa en el centre.


diumenge, 17 de març del 2024

Passeig i Prado primers premis en monuments grans i infantils de les falles 2024

 

La falla Passeig és la guanyadora en els monuments grans de les Falles 2024 de Tavernes, mentre el guardó per a les falles infantils és per a la falla Prado, que repeteix el triomf de l'any passat.

La falla Passeig i els seus voltants han estat un esclafit d'alegria després d'una espera de 12 anys per aconseguir el preuat banderí del primer premi, cosa que ha aconseguit l'artista faller Noel Hervàs, que era el primer any que muntava per al Passeig.

 

Passeig bullia pel premi i per l'afluència de comissions per felicitar-los


 

La relació completa dels premis gransés:

1r Passeig
2n La Via
3r Dula
4t Cambro
5é Portal
6é Prado 

Premi de l'enginy i gràcia: Dula
Premi millor equilibri: Dula
Crítica local: Via

 

Prado ha celebrat el triomf en la font del Passeig Colom
 

Prado, com ja hem dit, repeteix el primer premi de l'any amb un monument confeccionat per Miriam Garcia.

La relació completa de les falles infantils és:

1r Prado
2n La Via
3r Portal
4t Cambro
5é La Dula
6é Passeig

Enginy i gràcia:  Passeig

Premis de l’Ajuntament a l’Ús del Valencià en les Falles 2024:

1r  La Dula
2n Cambro
3r Portal
 

Com a anècdota, cal dir que les falles guanyadores tenen intercanviat els premis: falla Passeig primer en gran i sisé en infantils, falla Prado primer en infantils i sisé en grans.

Els premis s'han donat aquesta vesprada en la Plaça Major, repleta de gom a gom per fallers i falleres de les sis comissions valleres i representants de l'Ajuntament i Junta Local.

 

Enhorabona als guanyadors i a totes les sis falles en general.


Les falles de Tavernes ja llueixen al carrer. Les fotografies. Aquesta vesprada és el lliurament dels premis

 

Els 12 monuments de Tavernes, 6 falles grans i les 6 menudes, són ja totes al carrer. Avui de matí està programada la visita dels dos jurats que qualificaran tant els monuments grans com els petits de les sis comissions valleres i encara veiem, en algunes falles i abans de l'inici de la despertà, com s'ultimaven els darrers detalls.
 
Totes les comissions han posat des d'ahir el màxim interés, voluntat i esforç en tindre els monuments endreçats i ben polits, una activitat que va tindre la col·laboració d'un oratge esplèndid, de primavera quasi estiu, i que avui continuarà segons les previsions.
 
També es el temps de les crítiques, majorment polítiques, que hem llegit en la pràctica totalitat de les falles, excepte la Passeig que tenia aquest matí les rètols tapats, no sabem si per evitar que la rosada els fes malbé o per mantindre la incògnita fins que passe el jurat. 
 
Els temes majorment sobre Tavernes i tot allò que gira al voltant del tripartit de govern, algunes critiques als caps visibles dels partits de govern i de l'oposició, amb esments tant de les mancances de la ciutat, la falta de projectes, la Goleta, la ronda del poble... com a l'interés per la propaganda i ser protagonista diària de les fotografies dels mitjans de l'Ajuntament d'alguna política local. O siga un ampli ventall per a tots els gustos.

Ara és el temps de l'espera, nerviosa. Almenys fins a les 6 de la vesprada quan començara l'acte de lliuraments de premis, guardons i banderins de les falles 2024. Sort a totes les comissions.
 

Fotografies d'aquest mateix matí: 

Portal



 Dula




Prado 


 

 
 Via 
 
 
 
 
Cambro 
 
 


Passeig
 

 

L'organització confirma la presencia dels equips del Valencia CF, Llevant UD i Rayo Vallecano en el 30é Torneig de Futbol Cadet Mariano Carbó-Alpesa

 

El Comité Organitzador del Torneig de Fútbol Cadet Mariano Carbó Alpesa, que enguany arriba a la seua trentena edició, ha confirmat la participació dels equips cadets del Valencia CF, el Levante UD i el Rayo Vallecano a més del UE Tavernes, equip amfitrió (foto superior). 

El torneig es disputarà el cap de setmana del dissabte dia 15 de juny, les eliminatories de semifinals entre el Tavernes i el Rayo Vallecano a les 18 hores i el Valencia i el Levante a les 20 hores. Com ja es tradicional,  el diumenge dia 16 hi ha previstos dos partits amb els mateixos horaris: el primer enfrontarà als dos equips perdedors de dissabte, que lluitaran pel tercer i pel quart lloc mentre que el segon partit serà la gran final, entre els dos equips guanyadors. El torneig finalitzarà amb el posterior lliurament de trofeus i distincions individuals al jugador local i foraster que més hagen destacat.

El Comité Organizador treballa actualment en la confecció del llibret oficial del torneig que com en anteriors edicions contindrà una ampla informació sobre els equips cadets participants així com diverses col·laboracions esportives per tal de posar en valor el torneig i el futbol base, en el qual aquest torneig és un dels millors ambaixadors del treball que efectua la UE Tavernes. 

El torneig serà una gran experiència per als jugadors rogets locals, que dirigits per Juanjo Espí i Alex Espí estan duent a cap una gran campanya. Els equips convidats són d'un gran nivell futbolístic i representen equips com el València o el Rayo Vallecano, en la primera divisió, o al Llevant actualment en segona però sempre aspirant a l'ascens. 

Aquest torneig va ser impulsat en els seus inicis per Mariano Carbó (qepd), de qui porta el nom, com a manera d’acréixer l’estima i amor dels joves en el futbol i amb el desig que fóra una eina de germanor entre els clubs que hi participen, una tasca que continua  José Ángel Vercher "Monget", ànima mater actualment, com a coordinador del torneig.
 
El torneig valler, enguany en la seua 30a edició, és tot un clàssic entre els campionats de la categoria cadets, compta amb el suport de l'Ajuntament i de nombroses empreses i cases comercials, cosa que permet dur a cap el torneig a nivell estatal, editar el llibre commemoratiu de l’any i dur a Tavernes els equips cadets dels més importants clubs de futbol espanyols.

 
Remés

dissabte, 16 de març del 2024

15 DE MARÇ "DIA DE VALLDIGNA" (Epíleg): Un Dia de Valldigna, per a què?

 


No estava previst després dels tres articles dedicats a Valldigna aquest epíleg, però ens veiem obligats després que ahir, 15 de març i 726 aniversari de la fundació reial de Valldigna, fora un dia sense cap acte institucional, esdeveniment cultural...  res que recordarà l'efemèride el dia just quan pertocava.
 
Ahir va ser el Dia de Valldigna. I emprem "de Valldigna" i no "de la Valldigna" perquè pensem cal incloure tots aquells llocs i poblacions que, al llarg de la història, i fins la desamortització de Mendizabal formaren part de Valldigna. Valldigna és el conjunt de territoris amb els quals la historia ens ha agermanat, tot i que de vegades els avatars històrics ens siguen desconeguts.
 
 
Sala Capitular, obra dels abats Borja
 
 
Va ser un dia trist emocionalment sense res a celebrar. Després de l'aprovació de la Llei Valldigna, n'ha estat la primera celebració amb el nou govern (PP-Vox) de la Generalitat. Hauria pogut tindre un significat especial per a ells: demostrar al poble valencià la seua sensibilitat front a la història, la cultura i el mateix Estatut valencià on es reconeix la importància històrica i cultural del monestir.
 
Recordem que la Llei Valldigna institucionalitza al seu article 11 la celebració del Dia de la Valldigna, establida en el 15 de març, data de la fundació del monestir pel rei Jaume II el Just, amb "el programa anual d’activitats  i el pressupost corresponent  la celebració d’actes que commemoren aquesta efemèride".
 
 
Arcades de la terrassa superior del Palau de l'Abat

 
El govern PP-Vox de la Generalitat ha deixat perdre la possibilitat de demostrar que la  llei sobre el monestir de Santa Maria és realment vigent, que creuen en ella, que volen promoure  la funció social del monestir com a espai cívic, institucional i cultural de la ciutadania valenciana. Oblit de tantes coses, com el reconeixement que fa la llei del Dia i dels Premis Valldigna.
 
La nova llei regula la gestió i usos del monestir com a espai cultural i centre d’investigació,  preservació  i difusió del patrimoni  i de la història del poble valencià i n'estableix la funció social com a espai cívic, institucional i cultural per als pobles de la Valldigna i per al conjunt  de la ciutadania valenciana. 
 
 
Vista de l'església i claustre major des del Portal Nou
 
 
Però la realitat no és així. I ahir es confirmava allò que s'esperava d'un govern de la Generalitat que en la proposta inicial de pressupostos retallava a 40.000 euros (un retall del 66%) els fons dedicats a activitats del monestir, quan els anys del Botànic eren 120.000 euros. Al final i després de les queixes de la Mancomunitat, entitat que té la cessió de la gestió cultural, l'import s'ha quedat en 60.000 euros, una reducció a la meitat. 

I així hem patit una minva en esdeveniments culturals al cenobi, no hem tingut una efemèride on l'acte institucional fora l'excusa per reunir els estaments político-administratius implicats en la diada (Generalitat, Mancomunitat, Ajuntaments tant d'ací com dels pobles històrics...), sense cap representació de la societat civil que realçara i recordara el valor i importància que té la data per als valldignencs i valldignenques en particular i per al poble valencià en general.
 
Per no haver, ni tan sol hem conegut cap proposta i si, finalment, es lliurarà el Premi Valldigna per distingir les persones físiques i/o jurídiques o administracions públiques que hagen destacat per accions de protecció, recuperació  i promoció del patrimoni cultural valencià.
 
Dia de la Valldigna, per a què?