L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 3.396
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 41.570

dimecres, 28 d’octubre de 2020

DIA 28 D'OCTUBRE: El dia d'avui hem registrat 1.606 casos nous, 7 defuncions i 47 brots


Avui el País Valencià ha registrat 1.606  casos confirmats per prova PCR o a través de test d'antígens, que situen la xifra total de positius fins ara en 58.596  persones. Des de l'última actualització d'ahir s'han registrat 822 altes a pacients amb coronavirus, i ara mateix hi ha 10.441 casos  positius.

Les dades que venim oferint des de fa una setmana, amb registres molt superiors als 1.000 afectats i el gran nombre de rebrots serien indicadors que estem en una segona onada de la pandèmia de la Covida-19, i que les mesures ja parlen d'un possible confinament del territori valencià.

De nou molts brots, en concret avui 47 brots, cap a la Valldigna o al departament de Gandia.


ACTUALITZACIÓ DE DADES 28 D'OCTUBRE

📌 1.606 NOUS casos positius PCR:
- 242 a la província de Castelló
- 587 a la província d'Alacant
- 777 a la província de València
- 4 no assignats

📌  Total casos confirmats per PCR: 58.596

📌  1.061 persones ingressades en data d'avui:
-  102 a la província de Castelló, 15 pacients en UCI
-  360 a la província d'Alacant, d'aqueixos 66 en UCI
-  599 a la província de València, d'aqueixos 77 en UCI

📌   ALTES: 822
-
📌 DEFUNCIONS: 7


-🔖 Total PCR + Test Ràpids realitzats: 1.344.234

📌 RESIDÈNCIES 
Hi ha casos positius en:
- 49 residències de majors
- 7 centres de diversitat funcional


Residents nous positius: 11
Treballadors nous positius: 7
Residents morts: 1

Actualment, es troben sota vigilància activa de control sanitari 7 residències en la Comunitat Valenciana: 1 a la província de Castelló, 1 a la província d'Alacant i 5 a la província de València.
 

Actualització brots de coronavirus: 40 de nous

Elx: 5 casos. Origen social
Montcada: 5 casos. Origen social
Sagunt: 3 casos. Origen social
València: 4 casos. Origen social
Alaquàs: 4 casos. Origen laboral
València: 10 casos. Origen social
Vila-real: 6 casos. Origen laboral
València: 5 casos. Origen laboral
Llombai: 6 casos. Origen social
València: 9 casos. Origen social
Sagunt: 3 casos. Origen social
València: 3 casos. Origen laboral
Torís: 4 casos. Àmbit educatiu
Quart de Poblet: 6 casos. Origen social
València: 3 casos. Àmbit educatiu
Carcaixent: 5 casos. Origen social
Bonrepòs i Mirambell: 4 casos. Origen social
Llíria: 3 casos. Origen social
Llíria: 7 casos. Origen social
Godella: 3 casos. Origen social
Quart de Poblet: 10 casos. Origen laboral
Sagunt: 4 casos. Origen social
Vinaròs: 6 casos. Origen social
Vinaròs: 3 casos. Origen social
Requena: 8 casos. Origen social
Chiva: 7 casos. Origen social
València: 4 casos. Origen social
València: 4 casos. Origen social
València: 4 casos. Origen laboral
Requena: 3 casos. Origen social
Vinaròs: 15 casos. Origen social
Orihuela: 5 casos. Àmbit educatiu
Requena: 3 casos. Origen social
València: 14 casos. Àmbit educatiu
Alaquàs: 10 casos. Origen social
València: 10 casos. Origen social
Orihuela: 6 casos. Origen social
Alcoi: 3 casos. Origen social
Alacant: 5 casos. Origen social
València: 6 casos. Origen social
València: 3 casos. Origen social
Santa Pola: 7 casos. Origen social
Elx: 4 casos. Origen social
Elx: 4 casos. Origen social
Ibi: 3 casos. Origen laboral
Elx: 6 casos. Origen social
Rafelbunyol: 3 casos. Origen social

L’escola taller "Et Formem" treballa en el manteniment de jardineres i zones forestals


L’alumnat de l’escola taller ‘Et Formem Espais en verd II’ continua millorant l’entorn de Tavernes alhora que acumula nous coneixements i experiència professional. Així, els i les alumnes de l’especialitat de jardineria treballen en el manteniment i la millora de les jardineres del nucli urbà valler.
 
 

Concretament, han actuat en les jardineres dels carrers Gabriel Hernández i Església per a ficar noves plantes com ara petúnies rosa, calèndules de color groc i taronja, limònium o cintes, a banda de reposar les dàlies per a millorar l’aspecte dels espais verds i donar més color a les jardineres.
 
 
Així mateix, l’especialitat de forestal del mateix taller està fent faenes de condicionament i neteja en les zones verdes i forestals de l’ermita de Sant Llorenç i el paratge de l’Ullal Gran i de les Penyetes, on també s’han fet regs d’auxili a les plantacions recents per a pal·liar l’escassetat de pluja d’esta tardor.

 

dimarts, 27 d’octubre de 2020

DIA 27 OCTUBRE: Es confirma un brot educatiu a Tavernes. Avui, al País Valencià hem tingut 1.066 casos nous, 19 defuncions i 15 brots


 La Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana ha actualitzat les dades de la pandèmia del Covid-19. En les últimes 24 hores, el territori valencià ha registrat un total de 1066 nous contagis, 19 morts i 15 nous rebrots.

Un dels brots confirmats per la Conselleria de Sanitat s'ha donat a Tavernes, amb 7 afectats d'origen educatiu. El centre, el CEIP Alfàndec, té afectat una de les classes del cicle superior, els alumnes de la qual  i els familiars han quedat confinats.  Alguns dels casos, entre ells una professora, es varen conéixer el passat dissabte i ahir se'n comunicaren uns altres entre l'alumnat, Avui la Conselleria ha efectuat la confirmació oficial del  brot. De tota manera, i atés que les proves a familiars encara continuen i continuaran demà a Gandia, és pot donar el cas que augmente el nombre d'infeccions.

La resta de brots els informem al final de l'actualització de dades.

ACTUALITZACIÓ DE DADES 27 D'OCTUBRE

📌 1.066 NOUS casos positius PCR:
- 50 a la província de Castelló
- 400 a la província d'Alacant
- 614 a la província de València
- 2 no assignats

📌  Total casos confirmats per PCR: 56.990

📌  1.018 persones ingressades en data d'avui:
-  100 a la província de Castelló, 12 pacients en UCI
-  342 a la província d'Alacant, d'aqueixos 65 en UCI
-  576 a la província de València, d'aqueixos 70 en UCI

📌   ALTES: 588
-  47 a la província de Castelló
-  235 a la província d'Alacant
-  306 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 19
- 1 a la província de Castelló
- 8 a la província d'Alacant
- 10 a la província de València

🔖 Total PCR + Test Ràpids realitzats: 1.344.234

📌 RESIDÈNCIES 
Hi ha casos positius en:
- 44 residències de majors
- 6 centres de diversitat funcional 

Hui dia, hi ha casos positius en 44 residències de majors (5 a la província de Castelló, 14 a la província d'Alacant i 25 a la província de València) i 6 centres de diversitat funcional (2 a la província de Castelló i 4 a la província de València).

- Residents nous positius: 31
- Treballadors nous positius: 26
- Residents morts: 2

Actualment, es troben sota vigilància activa de control sanitari 7 residències en la Comunitat Valenciana: 1 a la província de Castelló, 1 a la província d'Alacant i 5 a la província de València.


Actualització brots de coronavirus: 15 nous brots


• Vinaròs: 4 casos. Origen social
• Elx: 3 casos. Origen laboral
• Elx: 4 casos. Origen laboral
• Benissanó: 5 casos. Origen social
• Vinaròs: 5 casos. Origen social
• València: 4 casos. Origen social
• València: 3 casos. Origen social
• València: 5 casos. Origen social
• València: 7 casos. Origen social
• València: 3 casos. Origen social
• La Pobla de Vallbona: 6 casos. Origen social
• La Pobla de Vallbona: 3 casos. Origen social
• Petrer: 11 casos. Origen social
• Tavernes de la Valldigna: 7 casos. Origen centre educatiu
• L'Alqueria de la Comtessa: 4 casos. Origen centre educatiu.

La cosa empitjora: 17 infeccions a Tavernes, 5 a Simat i 2 a Benifairó, mentre creixen en 143 casos els positius del Departament de Gandia

 


No són gens bones les dades que ens arribem avui després de l'actualització de la Conselleria de Sanitat, amb xifres que ja comptabilitzen les dades fins el diumenge, dia 25. Hi ha un increment de casos, excepte Barx, en les poblacions de la Valldigna: 
 
Tavernes suma 17 infectats més 
Simat en suma 5 més
Benifairó suma 2 infeccions més.
 
 La Conselleria no ha notificat en els dies anteriors cap brot que puga justificar els 17 de Tavernes i els 5 de Simat. Cal pensar que és la suma de casos aïllats, però haurem d'esperar a les dades generals del País Valencià de la vesprada per vore si ens donen més informació.
 
Detallem les dades, població per població:

- Tavernes: Suma un total de 134 infectats durant tota la pandèmia, ja comptant els 17 casos de l'actualització. Casos actius per PCR+ en els últims 14 dies són  28,  això vol dir 1 persona curada i una  incidència acumulada (IA) que passa a ser 162,78 casos per cada 100.000 habitants els 14 últims dies, ja per damunt del País Valencià que és 153  i menor que la IA d'Espanya que és 361.  Les defuncions es mantenen en 15.
 

  - Barx té un total de 16 infectats durant la pandèmia. En els últims 14 dies no ha tingut cap cas, amb la qual cosa la incidència acumulada (IA) és de  0,0 casos per cada 100.000 habitants. 

   - Benifairó té un total de 15 infectats en la pandèmia, ja sumant els d'avui. Té ara 11 casos actius, la qual cosa  indica que 2 persones estan curades, però eixos casos actius ens donen una incidència acumulada (IA) de 700'19 casos por cada 100.000 habitants els últims 14 dies, superant la IA del País Valencià i la d'Espanya. Cap defunció.

  - Simat  suma ara mateix 26 totals durant la pandèmia, ja inclosos els 5 casos d'avui. Les dades indiquen que 2 persones han estat curades, però els 8 casos actius donen una incidència acumulada (IA) de 240 casos per cada 100.000 habitants els darrers 14 dies, o siga per damunt de la IA valenciana i menor que l'espanyola. 1 defunció.

 

 Departament Sanitari de Gandia 

 

Les xifres de Conselleria ens informen d'un total de 1534 casos totals el dia d'avui, la qual cosa indica 143 casos des de la darrera actualització. Les persones actives han passat de 140 a 258 la qual cosa ens indica que 25 persones s'han curat en el departament sanitari però ara amb eixos 258 casos actius la incidència acumulada (IA) és de 145  per 100.000 habitants els darrers 14 dies per davall de la valenciana i espanyola, però hi ha hagut un augment al doble IA.

Les darrers noticies d'avui ens parlen d'un creixement de contagis i també d'ingressos en el hospital comarcal Francesc de Borja de Gandia. Ahir es registraven 21 nous contagis per prova PCR (encara no sumats a les dades anteriors) i també des del dilluns s'han produït entrades en planta de l'hospital. A hore d'ara s'atenen a 21 persones, 18 en planta i 3 en UCI.


Confinament 11: Viatges dels setanta


Als enginyers[i]. A Francisco Brines Castelló, que encara se’n recorda del cas de la integral. Des de la replaceta de l’església a la Universitat, a qui hi participà dels anys d’aprenentatge.

             

 N’hi va haver molts, de castes distintes: de Pura Peris, amb la il·lusió de les dones als ulls; del Gremi de Baristes, i la paciència al cor dels participants davant la insistència del senyor de la Pista del Nano d’aturar on el nin petit pogués fer un biberó en condicions; de noces de Canàries i ulleres Ray-Ban, grogues, si us plau, com aquelles d’Easy Rider; d’últims, de La Barca enllà i La Dula calma, dels quals cap casa del poble podia escapolir-se; de la Solvit del Vicent, el de l’Espardenyera, un vertader servei local que unia el llogarret amb la capital, després de vorejar mil i un pobles; de l’Ordinari, pare orgullós, capaç d’arribar al racó més inversemblant de València i dur o portar l’andròmina més meravellosa; de repartir orxata, tothom de la família –som illencs- qui ho demanava, uns més veloços que altres, alguns tant que el camí del Brosquil s’empetitia per moments; d’anada a La Laboral, amb seguici amical i aturada a Pamplona, i de tornada, amb mon pare vençut per la meua insistència; a València, a fiscalia de menors del Parterre, quin fred!; a l’Aquari de Donosti, la mare amb nosaltres; al Verger, on vaig aprendre de menjar pa a cals Mut; ja no a la Puigmola, que la mare ja no hi era; a Alboraia a per xufles, i mirades vicentines; de comiat d’amics que ja no tornaran; de travessia pels arenals del sud, lloc de romeries, amb la sentència escrita als ulls per l’angoixa passada; de parc d’atraccions i volcans perillosos, perdut en l’infinit; de berenar a casa molt lluny d’aquesta, per ballar el darrer tango en la nostra llengua; més parcs i vertígens, amb el cosí desfermat; d’illa plana i altra de famosa, amb amics del germà i Ferro, el cosí; de carrers amunt i esperes eternes a la porta del cinema Capitolio de nines innocents; d’anada a l’institut pel camí més llarg i pel camí més curt, de tornada ràpida, de tornada lenta, de tornada immensa, de guilopo, de beneit, de franc; al Corte Inglés, a la recerca del vellut verd i plataformes de xarol del mateix color; de ciutat amb xocolata i cerimònia de rics, com eren, i el condol enlloc de la felicitació per acudit; amb el 69, carrers enllà, fins Els Orriols, i encara per la Senda de Vera fins el Politècnic amb la vespa de mon tio Batiste. I sempre escales avall fugint del dimoni.

 


            En férem dos, però, de referència escolar. El nom (escolar) no ens ha de destorbar -no teníem assignats encara valors escalars absoluts, per bé que el poble ja ens n’hi atribuïa de relatius, unes aspiracions concretes en funció de la família d’origen- tots els alumnes i passavolants que hi participàrem érem, cadascú individualment i considerats socialment en grup, vectors actius en camps vectorials, on la singularitat (lloc matemàtic abans del qual s’és una cosa i després del qual s’és una altra cosa[1]), la continuïtat (una esfera dins de la qual el valor del camp no difereix gaire[2], vanitats o bufes de grandàries diverses com veurem), els gradients (com ara balons inicialment en repòs que, sota l’acció de la gravetat, amb una acceleració...el sentit, la direcció i la magnitud de la qual en cada punt de la muntanya defineix un camp vectorial[3], o la disponibilitat a la caiguda, altrament conegut com a manca de ‘personalitat’), i la divergència (el flux...net per unitat de volum que divergeix o abandona un veïnat infinitesimal[4], o la capacitat d’atracció per efecte venturi, abducció o afinitat), ens definien inicialment i amb bastant encert.

             El primer viatge es feu en acabar 4t de batxillerat. Era el moment d’acomiadar-se d’aquells navegants el servei dels quals acabava perquè, o bé havien decidit de mamprendre un altre camí de formació que diferia del de la Universitat, o bé havien fracassat i eren reclamats per la força del treball. A uns i altres els desitjàvem de cor que tinguessen bon vent i millor velam. Els resilients, aquells que estàvem destinats a grans empreses, tant si plovia com si no, embarcàrem a València amb destinació Mallorca, amb algun polissó d’aquells a bord.

             Una tropa així no s’havia mai vist a la Mediterrània occidental d’ençà de l’escapada de Napoleó de Nelson, en dirigir-se aquell a Egipte. Estàvem protegits per tots els déus de la dinàmica de fluïts. I això que el patró de la colla era un exiliat de convent, un convers de seminari, òbviament mallorquí, que no s’hi veia gaire, tot i els ulls de furó, el gran Vanrell, mantenidor de privilegis, vigilant d’honres, per bé que de mà llarga vers l’entrecuix si convenia, però sobretot decidit a conservar-nos a cadascú en aquell valor escalar inicial que hi dúiem assignat des del poble.

             Ens instal·làrem per afinitats en camarots, primer, per fer el trajecte nocturn, i prest estàvem amuntegats en un o altre espai com solament els Marx sabien acomodar. Després, fórem acollits en un hotel de S’Arenal, amb discoteca incorporada i piscina disponible. Es tractava de fer la festa el més sovint possible al lloc d’estada per evitar despistes i caigudes, mirar que els gradients no es convertiren en penya-segats d’escalada fotuda. Tot i així, les nits lògicament les passàvem arrenglerats, sempre per afinitats, que és el camí de les divergències, cadascú on li era permesa l’acampada, de rialles i focs innocents, entre companys i companyes curulls, fins on solament el cel en pot contenir, de ganes de viure. La sort em va acompanyar i fiu acceptat a fer tabola per una morena de somriures francs, devora un amic i amiga una mica més nòrdics, i ho passàrem genial, com se sol dir. Haig de reconèixer que altres nits ens escapàvem fora del recinte i temptàvem d’atansar-nos fins Palma, tota una caminada que, encara que nocturna, era d’una magnitud considerable, i arribàvem on el seny ens era llegut de mantenir. A ressenyar la nit que ens conduïren a Cal Dimoni a sopar. Una bacanal de torrada podria definir l’ambient amb què ens topàrem, càlidament –sort que era per Pasqües i la calor no corsecava la gana- girats de tota mena de greixos que regalimaven arreu i els ulls del frare dimitit, talment els del dimoni, que ens fitaven curiosos, no sabré mai -érem adolescents en edat de créixer encara, i alguns, l’amiga i jo segur, en perpètua condició d’assajadors de tendències-, ho desconeixeré sempre, si ho feia per, precisament copsar afinitats, qui sap si ho feia per després, en tornar a la feina, tenir més ascendència sobre nosaltres i controlar-nos millor, o perquè algun dia podria aprofitar el saber acumulat en l’observació envers el poder sobre els pares. Una geneta, vaja, aquest senyor mallorquí.

             La cirereta del viatge la va posar l’oblit del meu equipatge a l’estació d’embarcament de Palma, de la qual cosa no vaig ser-ne conscient fins arribar al port de destinació, València. La cara em degué canviar per com em miraven els aventurers, desmaiats ja de tanta odissea. En arribar al poble, a primeres hores del matí, com a l’anada, també férem el trajecte de nit, vaig voltar sol per la plaça, on ens descavalcà l’autobús i tot de pares esperava, i sol partí cap al passeig pel camí més llarg, orfe d’amics i segurament ignorat per l’amiga a qui havia acabat de deixar, tant era el meu enyor, Cruanyes enllà, Principal devora, Xixona llunyana, per esquivar el màxim temps com em fóra possible l’orxateria, el final del viatge, on m’era obligat de confessar la manca d’atenció per allò propi que tants esforços costava de guanyar. L’heroi, que havia de ser jo de retorn, va haver-se de tornar escàpol i, com als pretendents de Penèlope en obviar cap opció de triomf, la casa em girà l’esquena en traspassar el llindar. Mai no vaig acabar del tot el viatge, tot i recuperar la maleta dies després, gràcies, i això era el que no m’acabava d’acoblar, a la intercessió del Vanrell, que si ja em mirava rar, a partir d’aleshores ho feia ostensivament estranyat de mi, convençut que havia lliurat a algú important de la meua remota influència. Crec que l’única persona que se’n va adonar del canvi experimentat per mi, dies després en reprendre l’institut, la singularitat manifesta, nauta en perpètua conversió per l’espai infinit, fou l’amiga de somriure franc, malgrat tot.

 

 

            El segon camí fou passats dos anys, en acabar sisé de batxillerat, i abans d’encetar el definitiu COU que ens havia d’apropar al zenit de tots els somnis, la Universitat. La destinació ara era continental, una mica de nord nostrat pirinenc i Barcelona. Hom encara recordava el cas de la maleta, i les ensaïmades que no arribaren mai, clar. Hom havia crescut, obvi. Però a mi l’adolescència encara em durava, molt i molt. Al viatge s’afegí un familiar de l’antiga amiga, uns pocs anys major que nosaltres. Tot d’una ens agermanàrem, com fan els escalars afins, abduïts en aquest cas. Em queia bé, no es feia amb ningú però era de sense os àgil; i era correspost, crec.

 El dia de la commemoració de la II República voltàvem per Jaca i les cançons que sonaven del fons de l’autobús i la republicana que penjàrem a l’immens vitrall del final molestaven tant la Resurrecció, la Ressu per als alumnes, que em convidà, si hi persistia en el clam -qui sap si era dels més cridaners o és que érem veïns del passeig i en una ocasió en què son pare va escridassar-me per jugar-hi al baló el meu va intervenir amb tanta contundència que els avis que ho observaren tot, còmodament asseguts a la bassa, li manifestaren agraïment en confessar-li que si l’hagués arribat a colpejar l’hagueren convidat a una paella, en clara referència a fets del passat no tan llunyà, que unia els brams per la II República a l’autobús a les invitacions susdites- a posar-me dalt d’un tren, i empaquetar-me cap a casa, com una andròmina defectuosa. Les coses varen acabar, però, sense derrames, al capdavall.


  En general, tot i les visites nocturnes, reiterades i d’obligat compliment, fins i tot en recorde una en què convidàrem la Ressu a passar a l’estança, una de verges intencions, tothom, o quasi, perquè l’amic afegit, esquiu com era, va cercar i trobar la martingala, que sense el tin-la de rigor seria usurpació, on altres amb prou feines avançàvem a les palpentes per ravals en iguals condicions, i ens acaràvem a les troballes amb més voluntat que encert. Sempre hi havia qui temptava de mostrar-nos que la seva destinació ja era impresa a l’escalar d’origen i que sabia d’esquiar o de patinar sobre el gel. Qui semblava vigilada de casa pel nuvi gelós. Qui feia de guaita aparent quan realment era una divertida celestina. Qui, com jo, altre cop, al mig, aquí i allà, l’interés per definir, com un temps amb l’amiga, procurava de no estavellar-se del tot i es deixava anar pendent avall sobre un trineu, ara cap aquí, ara cap allà, volander de poca bufa, fàcil de convèncer, de nul·la o gens capacitat de divergir.

 Així va concloure un viatge on les distàncies, les continuïtats, s’acreixien i ens era més feixuc de trobar un gradient, una variació, mancomunada, i aviat, molt aviat, amb la desbandada de la Universitat, les divergències serien tan evidents que les singularitats acabaren per no reconèixer-se mútuament. Tornàvem a ser escalars a la recerca de valors absoluts. I així fins a l’actualitat, en què creus ser allò que l’altre no té. Com ara un cavall.

             L’edat adulta, ai, ens torna escolars de poca volada, tot i les aspiracions inicials. Si del primer viatge no hi vaig acabar de tornar, al segon em sembla no haver anat, tant creia haver mudat. Ara ho sé. I també sé que aquells amics i amigues de l’institut, sobretot les primeres generacions de biòlegs, químics, matemàtics, enginyers, músics, filòsofs, historiadors, mestres, filòlegs, físics, economistes, metges, fiscals i jutges, àdhuc doctors i catedràtics, arribàrem a destinació amb la mateixa il·lusió que ho feu Ulisses de retorn a Ítaca, disposats a trobar-nos-hi reconeguts, si no per Penèlope, per un Argos qualsevol, i desitge fraternalment que tothom ho haja aconseguit. S’ho mereixen, eren les primeres generacions del poble, escalars al marge, en haver fet del camí una aventura de bon de veres. I aquells viatges dels setanta en foren els preàmbuls, els camps vectorials on cadascú feu les provatures.

Josep Franco i Giner
 

[1] Singularitat. La Veu del País Valencià. 3.07.2017.

[2] Continuïtats. La Veu del País Valencià. 13.07.2017. Fragment extret de Camps Escalars i Vectorials. Interpretació Física. Richmond B. McQuistan. Mèxic 1969.

[3] Gradients. La Veu del País Valencià. 20.07.2017. Ídem.

[4] Divergència. La Veu del País Valencià. 7.09.2017. Ídem.



[i] Treball de final de Grau. Construir un artefacte capaç de conduir a les proximitats d’un cos celestial de massa immensa (l’ideal seria un forat negre) un petit boci d’hidrogen sòlid (no caldria que superés les dimensions d’una powerball). I escoltar. El so s’ha d’enregistrar. Són les cordes que ens sustenten. La Gravetat. Nota assegurada de MH Cum Laude, pel cap baix.

 

 

dilluns, 26 d’octubre de 2020

DIA 26 OCTUBRE: 356 nous casos, 11 defuncions i 47 nous brots.


Mentre esperem demà la "trompà" acumulant els casos del cap de setmana, cal dir que avui hem sumat 356 casos nous d'infecció, 11 defuncions i, com ja és habitual, un gran nombre de brots, en concret 47, dels quals donem les dades al final. Nomes insistir: 39 tenen origen social.

ACTUALITZACIÓ DE DADES 26 D'OCTUBRE

📌 356 NOUS casos positius PCR:

- 2 a la província de Castelló
- 197 a la província d'Alacant
- 157 a la província de València

📌  Total casos confirmats per PCR: 55.924

📌  1.005 persones ingressades en data d'avui:

-  99 a la província de Castelló, 11 pacients en UCI
-  339 a la província d'Alacant, d'aqueixos 63 en UCI
-  567 a la província de València, d'aqueixos 63 en UCI

📌   ALTES: 844

-  105 a la província de Castelló
-  316 a la província d'Alacant
-  423 a la província de València

📌 DEFUNCIONS: 11
- 3 a la província de Castelló
- 5 a la província d'Alacant
- 3 a la província de València

🔖 Total PCR + Test Ràpids realitzats: 1.333.044

📌 RESIDÈNCIES 
Hi ha casos positius en:
- 40 residències de majors
- 6 centres de diversitat funcional

 

Actualització brots de coronavirus: 47 nous brots

•    Crevillent: 3 casos. Origen social
•    Ayora: 4 casos. Origen laboral
•    Almoradí: 4 casos. Origen social
•    Requena: 6 casos. Origen laboral
•    Elx: 6 casos. Origen social
•    Alzira: 4 casos. Origen social
•    Ibi: 3 casos. Origen social
•    Crevillent: 5 casos. Origen social
•    Castelló de la Plana: 4 casos. Origen social
•    Elx: 4 casos. Origen social
•    Orpesa: 4 casos. Origen social
•    Muro d'Alcoi: 5 casos. Origen social
•    Elx: 5 casos. Origen social
•    Vila-real: 5 casos. Origen social
•    Elx: 4 casos. Origen social
•    Vila-real: 5 casos. Origen social
•    Carlet: 7 casos. Origen social
•    València: 3 casos. Origen social
•    Orihuela: 4 casos. Origen social
•    València: 6 casos. Origen àmbit educatiu
•    Llíria: 5 casos. Origen àmbit educatiu
•    València: 4 casos. Origen social
•    València: 8 casos. Origen social
•    Gilet: 3 casos. Origen social
•    València: 4 casos. Origen laboral
•    Alboraia: 3 casos. Origen social
•    València: 5 casos. Origen social
•    Alcoi: 7 casos. Origen social
•    València: 6 casos. Origen social
•    València: 4 casos. Origen social
•    Catarroja: 3 casos. Origen social
•    Requena: 5 casos. Origen social
•    València: 4 casos. Origen social
•    Elda: 9 casos. Origen laboral
•    València: 3 casos. Origen social
•    Ibi: 7 casos. Origen social
•    El Pinós: 9 casos. Origen laboral
•    Ayora: 3 casos. Origen laboral
•    Orihuela: 5 casos. Origen social
•    San Fulgencio: 3 casos. Origen social
•    Callosa de Segura: 3 casos. Origen social
•    Orihuela: 3 casos. Origen àmbit educatiu
•    Orihuela: 4 casos. Origen social
•    Requena: 4 casos. Origen social
•    Ibi: 3 casos. Origen laboral
•    Petrer: 12 casos. Origen laboral
•    Alcoi: 4 casos. Origen laboral

L'Ajuntament obté una subvenció de 240.206 euros per contractar 25 vallers/es en el programa "Et Formem". Són ja 5 milions els dedicats a tasques de formació i ocupació

 
El govern municipal de l'Ajuntament de Tavernes a través de la regidoria de Foment Local que presideix el regidor de Compromís, Josep Llácer, ha gestionat i aconseguit una subvenció de 240.206,40 euros per part de "Labora", el Servei Valencià d’Ocupació i Formació, amb l'objectiu de dur a terme l’escola taller "Et Formem Espais en Verd III".

 

El regidor de Foment Local, Josep Llàcer, ha valorat positivament “que Tavernes torne a comptar amb la subvenció per a desenvolupar l’escola taller Et Formem en la seua tercera fase. No podem oblidar que és una gran font d’aprenentatge per a l’alumnat i els facilita la inserció laboral gràcies a la formació especialitzada i l’experiència professional que assoleixen amb treballs que milloren l’aspecte del municipi”.

 

Amb aquesta nova subvenció, són més de 5 milions els que porta dedicat el govern municipal de Compromís a través de la Regidoria de Foment per a programes i tallers d'ocupació des de la passada legislatura, uns números que segons el regidor responsable, Josep Llácer, "mai cap govern municipal havia aconseguit tantes ajudes per a lluitar contra la desocupació".

Aquest nou programa es desenvoluparà en la seua fase tercera i serà la continuació i complement a "Et Formem Espais en Verd I i II"  a través de tallers especialitzats de jardineria i d’acabats rígids i urbanització dins del sector de la construcció.

 

 


El programa mixt, formació i pràctica de treball, impulsat per "Labora" permetrà al consistori valler la contractació durant sis mesos de 25 persones, 20 alumnes i 5 persones d'equip directiu (el director, 2 professors, un per cada especialitat -jardineria i  pintura- , un docent de compensatòria i un auxiliar administratiu).  La finalitat és facilitar l’ocupabilitat de majors d’edat aturats, que tinguen dificultats per a la inserció laboral o que siguen pertanyents a col·lectius vulnerables o en situació de desocupació de llarga durada.

 


L'alumne desocupat rep en aquest programa una formació certificada i un contracte de treball remunerat  alhora que el seu treball ajuda a millorar l’entorn de la localitat mitjançant faenes de manteniment, obres i serveis d’interés general per a la població.


Per a participar en les escoles taller Et Formem cal fer constar l’interés en la demanda a través del web de Labora, concretament en l’apartat Autoentrevista, tal com s’indica en el següent vídeo:

 

 
 
NOTA: Les fotografies són d'actuacions de les fases I i II del  programa "Et Formem"