Davant del Nou d'Octubre, la Diada del País Valencià

Encarna Sansaloni va llegir la proclama del 2017, centenari de la ciutat

 

El Nou d’Octubre és una celebració relativament nova per a Tavernes i la Valldigna. No existia i per tan no formava part del cos festiu tradicional de la comarca fins a fa unes dècades. Però si fem una ullada a la nostra història, cal donar-li el valor de transcendir el simple marc de l'efemèride festiva o un protocol del calendari civil: és la commemoració de l’acta fundacional del poble valencià; és a dir, una data que ens recorda l’entrada triomfal del rei Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València l’any 1238, amb la caiguda de la taifa de Balansiya però que, paral·lelament, significà el naixement del Regne de València.

El naixement fou possible gràcies a la voluntat reial de dotar el nou territori d'una personalitat jurídica, política i administrativa pròpia a través de la promulgació d’uns furs propis. El Nou d’Octubre simbolitza aquella albada històrica que va assentar les bases d’una identitat que, malgrat les nombroses vicissituds i derrotes col·lectives, ha sabut resistir i conservar el seu batec original fins als nostres dies.

 

 

 Democràcia i autogovern

La data ha pres un significat nou i renovat, i s'ha modelat i consolidat com a celebració festiva amb el restabliment de la democràcia i la configuració de «l’Estat de les Autonomies», arran de la Constitució de 1978 i la posterior aprovació del nostre Estatut d'Autonomia l'any 1982.

Després de gairebé quaranta anys de silenci forçat i d'anul·lació institucional durant la dictadura franquista, l'aleshores País Valencià va encetar un camí de recuperació de la seua memòria i de les seues estructures polítiques ancestrals, personificades en la institució de la Generalitat.

Cal ser conscients, però, de la complexitat d'aquella transició dels anys 70 i 80, on tant vam perdre els valencians diga's ara el que es diga.  El marc de reconeixement polític assolit dins de l'Estatut va permetre avançar en el desplegament de competències educatives, sanitàries i culturals, però amb el pas del temps s'ha revelat sovint com a estret, asimètric i sotmés a constants tensions i cotilles dins de l’arquitectura jurídica del mateix Estat espanyol.

El greu problema de l'infrafinançament crònic que patim els valencians o els límits que imposa la mateixa Constitució a la capacitat legislativa pròpia són recordatoris permanents de les mancances del disseny de la Constitució. I mentrestant,  llegim proclames alegres que estem i vivim a la millor terra del món, però la realitat ens la recorden els indicadors econòmics i socials (sanitat, educació sobre tot) que ens revelen un País Valencià cada dia més pobre i amb les rentes dels valencians i valencianes perdent valor i diners any rere any. 

  

Els valencians quasi a la cua de l'estat

Any rere any perdem renta respecte a la mitjana espanyola. Som una comunitat pobra, endeutada i sense que els successius governs de l'estat hagen fet res per una solució  

Alegria festiva i reivindicació cívica

El Nou d’Octubre és una jornada festiva, però no hem d’oblidar d’on venim. Sense esdevenir un simple exercici de nostàlgia folklòrica, ha de palesar el clam d'un poble que reclama, amb tota la legitimitat, la capacitat de governar el present sense tuteles ni limitacions que frenen la seua prosperitat.

La recuperació de les llibertats amb la democràcia ha convertit el Nou d’Octubre en una jornada de reafirmació col·lectiva, un espai de confluència on la història heretada i els reptes urgents es donen la mà per a fixar el rumb del nostre poble. Els valencians fem més visible la reivindicació de la nostra llengua, el valencià, malgrat els continus entrebancs en l'ús. Ací teniu l'exemple negatiu d'A punt i les intervencions majoritàries (per no dir totes) dels nostres representants oficials autonòmics en mitjans de comunicació, en castellà, quan l'haurien de defensar per ser pròpia, la nostra com el major tresor cultural i eina de cohesió del nostre poble. Sempre al costat i sense bandejar la defensa dels nostres drets nacionals, socials i econòmics.

La celebració de la diada arreu de les terres valencianes i de la Valldigna, s'estructura amb una dimensió dual. D'una banda, és —i ha de ser— un dia d’alegria, de fraternitat compartida, de música i de colors inundant l'espai públic; una celebració de la joia de viure i d'existir com a poble. D’altra banda, és una jornada reivindicativa, el moment en què s’activa la memòria per a recordar els nostres orígens i reafirmar de manera contundent la voluntat d'avançar com una societat digna, solidària i compromesa amb la igualtat d'oportunitats per a tota la ciutadania.

 

 

  

La celebració a la Valldigna: el carrer com a espai comunitari

Tavernes i la resta de pobles que integren la Valldigna, històricament lligats per vincles monàstics, geogràfics i humans inseparables, viuen aquesta diada amb una intensitat singular, reflectint la pulsió identitària general del territori valencià.

A la Valldigna, el Nou d’Octubre es manifesta a través d'una simbiosi perfecta on la solemnitat i el rigor dels actes institucionals es fusionen amb un teixit associatiu i popular que vibra i omple els nostres pobles de vida i sentit comunitari gràcies a la programació d’actes i activitats que impliquen totes les generacions, des dels menuts fins als nostres majors.

La Valldigna bull amb una festa que es complementa amb els actes institucionals que aporten solemnitat, dignitat i reflexió a la diada. Les intervencions dels representants dels municipis o persones de rellevància intel·lectual i cívica donen valor al recorregut històric de la nostra gent i desenvolupen un exercici de pedagogia cívica sobre els valors que ens defineixen.

L’abraçada de festa popular i de solemnitat institucional del dia converteix el Nou d’Octubre en un espill de doble cara: reconéixer amb orgull i rigor històric d'on emanen les nostres arrels i les bases de la nostra societat, però, al mateix temps, recorda que el futur no està escrit, sinó que és una obra en construcció permanent.

Lloar el passat té sentit quan és treball en el present, compromís en un esforç col·lectiu que ens projecte cap a un demà pròsper, digne i lliure, on el poble valencià siga amo del seu propi destí.

M.J. 

El dimecres dia 28 a les 21 hores: UE Tavernes de la Valldigna - València

 

La UE Tavernes ja coneix dia i hora de l'eliminatòria de la Copa del Rei 2026/27 amb el València CF. El conjunt valler afrontarà una cita històrica el dimecres 28 d’octubre, a les 21.00 hores, en una eliminatòria a partit únic que convertirà Tavernes en un dels focus del futbol valencià.

El sorteig ha volgut que la UE Tavernes es mesure a un dels grans del futbol del País Valencià: el València CF que arriba a la cita com a equip de Primera Divisió, però el conjunt valler afronta el partit amb la il·lusió de plantar-li cara i, per què no, intentar donar una de les sorpreses que sempre reserva la Copa del Rei.

Per a la UE Tavernes, arribar fins ací ja és tot un èxit. L’equip de la Valldigna va superar l’UD Maracena en una eliminatòria molt igualada que es va haver de resoldre des del punt de penal, després que tant el partit d’anada com el de tornada acabaren amb empat. La tanda de penals va donar el bitllet al conjunt vallero per continuar avançant en el tradicional «torneig del KO».

Ara arriba el gran premi: rebre el València CF. La transcendència de la cita va molt més enllà de l’àmbit estrictament esportiu. Serà la primera vegada que un equip de Primera Divisió dispute un partit oficial a Tavernes de la Valldigna, una circumstància que converteix l’encontre en un esdeveniment històric per al club i per a tota la ciutat.

 

 

TAVERNES VOL JUGAR A CASA

La voluntat de la UE Tavernes és clara: poder disputar aquesta eliminatòria al Municipal de Tavernes  i davant de la seua afició. Perquè això siga possible, però, el camp haurà de complir els requisits establits per la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).

Aquest matí, representants de la Federació han visitat el Municipal per comprovar de primera mà l’estat del terreny de joc, les instal·lacions i les condicions necessàries per acollir un partit d’aquestes característiques.

El Municipal de Tavernes de la Valldigna, inaugurat l’any 1956, disposa d’un terreny de joc de gespa artificial instal·lat el 2021, per la qual cosa compleix el requisit relatiu a l’antiguitat del terreny de joc. No obstant això, la disputa de la Copa del Rei obligarà a realitzar diverses actuacions durant les pròximes setmanes.

Entre les principals exigències es troben la instal·lació d’una grada supletòria que permeta arribar a un aforament mínim de 3.000 espectadors, davant de les aproximadament 1.800 localitats actuals; la millora de la il·luminació, amb la potència necessària per a la retransmissió televisiva, i l’ampliació de la separació entre el terreny de joc i les parets que delimiten el camp.

 

 

 TRES ALTERNATIVES SI NO ES POT JUGAR AL MUNICIPAL

En cas que finalment el Municipal no puga adaptar-se a temps a totes les exigències de la competició, ja es contemplen diferents alternatives.

Una seria el Luis Suñer Picó d’Alzira, que disposa de gespa natural. També s’ha posat damunt de la taula el Guillermo Olagüe de Gandia, amb gespa artificial, i una tercera possibilitat especialment atractiva: Mestalla, l’estadi del mateix València CF, situat a uns 50 quilòmetres de Tavernes.

Jugar a Mestalla seria una opció còmoda des del punt de vista de les instal·lacions i permetria disputar l’encontre en un escenari emblemàtic, però requeriria l’acord entre els dos clubs. Per a la UE Tavernes, però, la prioritat és poder complir les condicions necessàries per a jugar a casa, al Municipal i davant de la seua afició i el 28 d’octubre, a les nou de la nit, la UE Tavernes i el València CF puguen trobar-se sobre la gespa del Municipal.

Un fenomen que, a partir d'ara, pot ser molt habitual en el Meditarrani pel fort escalfament de la mar

 

Primer van ser les comarques centrals dels País Valencià les que foren afectades per una DANA amb intenses pluges i efectes que no anem ara a recordar perquè encara estan massa presents i són molt conegudes per tothom, sense oblidar també aquelles que han afectat la costa de Tavernes destrossant edificis de primera línia.

Ara, en aquests dies, hem vist en la televisió i premsa les impressionants i intenses pluges que han afectat el litoral català, talment com fa dos anys el centre del nostre territori: Barcelona mesurat el tercer dia més plujós de la història registrada i en altres llocs com Vilassar de Mar es van mesurar 288 litres, mentre a Cambrils (Maresme) eren 226,6 l/m², Mataró (Maresme) 220,1 l/m², Barcelona (El Raval): 190,8 l/m² o Badalona (Museu) 152,0 l/m².

Més que en les quantitats de pluja acumulada en tant poc de temps, els científics estan preocupats per una sèrie de fenòmens que fins ara no tenia massa precedents coneguts en el Mediterrani. I la interpretació que en donen, després d’estudiar les imatges de radar i satèl·lit és que aquest procés de Catalunya és mes aproximat a allò que anomenen ciclogènesis tropical i que es confia a partir d’avui arribe a la fi.

Per dir-ho d’altra manera, la ciclogènesis, del grec kyklos (cercle) i gènesi (naixement)  s’hauria format un cicló tropical a partir de la unió de grups de tempestes elèctriques molt fortes i actives dins d’un sistema de baixa pressió que comença a rotar, una situació que seria nova i no s’hauria viscut abans en el Mediterrani. Qualsevol expert, en estudiar les imatges diria que són de zones terrestres pertanyents al tròpic si no fora per les línies de costa i l'illa de Mallorca i Menorca.

Un fenomen que ha estat possible perquè el passat cap de setmana es van donar un conjunt de condicions perquè fora factible la formació del cicló tropical, entre les quals hi destaca la situació de la mar en la zona Balear, amb una temperatura de 26º C en la superfície que actua com a combustible en aportar calor i humitat i la inestabilitat atmosfèrica amb aire càlid i humit en capes baixes que puja amb força per convecció, formant grans núvols de tempesta, els cumuloninbes. Els ciclons extrauen l’energia del calor que s’allibera en condensar-se el vapor d’aigua, i es crea un nucli càlid a diferencia de les borrasques comuns en la nostra zona, de nucli fred.

Quan encara s’estan estudiant les condicions que ha fet possible aquest episodi de pluges per tal d’arribar a una conclusió exacta, els científics ja avisen que el que s’ha viscut aquests dies a Ctalunya, que igual hauria pogut ser en qualsevol punt de la costa valenciana, marca un inici que pot ser molt negatiu per al Mediterrani com a conseqüència directa de l'escalfament de les aigües pel canvi climàtic.

Les xifres de la desocupació a Tavernes i la Valldigna el passat setembre

 

Un total de 807 persones (531 dones i 276 homes) són els demandants de treball, o si voleu dir-li desocupats, a Tavernes en el mes de setembre, segons les xifres publicades per LABORA referides a l'atur registrat a la Safor-la Valldigna el passat setembre.

La resta de la nostra comarca presenta les següents xifres: Simat 118 persones (73 dones i 45 homes); Benifairó 52 persones (25 dones i 27 homes) i Barx un total 58 persones (28 dones i 30 homes), sempre segons LABORA.

Les altres dues grans ciutats presenten les xifres següents: Gandia un total de 4939 persones en atur (3041 dones i 1898 homes) i a Oliva trobem 1436 aturats (894 dones i 542 homes). 

L'atur global a la Safor-la Valldigna ofereix un total de 9712 persones (5947 dones i 3765 homes), o siga 109 desocupats més que al mes d'agost, amb increment mensual de l' 1'14 %. Si ens fixem en les dades del mateix més del 2025 registren 128 aturats més, un increment de la desocupació anual de l' 1’34%.

El petit increment comarcal caldria buscar-lo en factor com l'acabament de la temporada turística i també a les noves incorporacions al mercat laboral, així com la regularització extraordinària de persones migrants, que com a primera gestió que fan les regularitzades és apuntar-se a les oficines d'ocupació per buscar treball.

L'ocupació a la Safor-la Valldigna presenta un marcat caràcter estacional, on cal dir que a setembres van formalitzar 3.843 vinculacions de treball, un augment interanual del 18,83 %. Els homes signaren 2.302, el 59,90% del total, mentre que les dones foren 1.541 amb el 40,10 %. Si parlem d'estabilitat laboral, els indefinits foren el 40,23% (1.546).