La localització casual d’un text
mecanografiat dels Goigs a Sant Pere de Tavernes dins del treball de
documentació per al llibre “Festes i celebracions de la Valldigna” ( en edició) ens ha permés
recuperar una composició devocional que, amb el pas dels anys, havia quedat
fora de la memòria col·lectiva.
El document conservat, que
podríem considerar inèdit, no correspon a un full de goigs imprés, sinó a la còpia
escrita a màquina que, per les característiques tipogràfiques, podem situar-la
cap a mitjan segle XX. Tanmateix, la llengua emprada, determinades formes
ortogràfiques i, sobretot, el caràcter tradicional del contingut fan pensar que
el text mecanografiat seria còpia d’una composició anterior.
La troballa té un interés
especial perquè aquests goigs fa anys que no es canten i recullen episodis de
la història de Tavernes que avui dia són desconeguts. Són testimoni d’una
antiga pràctica religiosa, però formen part de la memòria del poble que corria
el risc de perdre’s.
 |
| Mecanoscrit original dels goigs de Sant Pere |
Dotze cobles, sis dedicades a
Tavernes
El text el forma dotze cobles amb
dues parts clarament diferenciades. Les sis primeres estan dedicades a la
figura de Sant Pere, amb episodis de la seua vida i de la tradició cristiana. És
el contingut habitual de molts goigs: presentar la vida, les virtuts i els
miracles del sant al qual es dedica la composició i invocar-ne la protecció. Però
a partir de la setena cobla s’abandona la narració sobre Sant Pere i es
trasllada a Tavernes, en un text d’un valor singular com a document de la
tradició local.
Els goigs conten la llegenda de
la troballa de la imatge de Sant Pere – avui desapareguda – i el relat continua
amb tradicions relacionades amb aquesta imatge i els favor que va oferir a la
nostra ciutat quan s’esdevenien successos com graníssol, contagis i d’altres
calamitats, entre elles les que amenaçaven l’agricultura, com la plaga de llagosta,
on el sant va eliminar l’amenaça d’arrasar els camps amb un vent que va enfonsar-la en
la mar.
Un conjunt de narracions que resulta
molt interessant perquè avui no formen part de la memòria del poble. Els goigs són
ara els dipositaris d’una tradició oral local perduda, en conservar creences i
relats que vinculen la protecció del Sant Pere amb la vida quotidiana de
Tavernes.
 |
| Durant anys Tavernes festejava Sant Pere amb foguerades |
Uns possibles goigs del segle XVIII
El full mecanografiat en valencià
però allunyat de la normativa actual ens planteja la possible còpia d’un text
molt anterior en el temps i més si pensem en la situació de la nostra
llengua en els anys 40-50 del franquisme amb prohibició d’escriure textos. Com
a hipòtesi d’una possible datació – pel vocabulari i el mateix fet d’haver-se
arreplegat en valencià- caldria situar-los al segle XVIII, l'edat d'or dels
goigs per la màxima eclosió en fulles impreses. La literatura culta es
castellanitzava, però els goigs van mantindre el valencià com a llengua viva i
vehicular, calia arribar al poble pràcticament analfabet en les seues devocions
locals i llengua.
Com hem dit les narracions contingudes en els
goigs, avui desconegudes, seria un factor més per a reafirmar un antic origen
inicial. I uns detalls: els goigs donen a Sant Pere el tractament de “Patró”,
cosa que ens transportaria a una època anterior al patronatge del Crist de la
Sang i, a més, no expliquen amb massa detall
els fets miraculosos que narren, es limiten simplement a mencionar-los, com
donant a entendre que eren massa coneguts pel veïnat valler, tot i que
modernament ens resulten totalment desconeguts.
Durant el segle XVIII, malgrat
les lleis borbòniques que imposaven el castellà en l'administració, l'Església encara
mantenia – cada vegada menys- el valencià en la predicació i la devoció popular
per necessitat comunicativa. L’arraconament sistemàtic del valencià va ser més
al segle XIX i principis del XX quan el valencià es substituït pel castellà en
la premsa parroquial i en la litúrgia que no era en llatí.
 |
| Saltant la foguera de Sant Pere |
L’estudi dels goigs
La composició poètica presenta en
el text moltes irregularitats. Les cobles no segueixen el mateix esquema mètric
ni mantenen un sistema estable de rimes. Al costat de versos pròxims a
l’heptasíl·lab tradicional n’apareixen de molta diferent extensió, i les rimes
poden ser consonants, assonants o simplement inexistents. En conjunt, no
mantenen un patró estròfic uniforme per al conjunt de cobles.
Davant aquestes característiques,
s’ha treballat en una versió normalitzada i poèticament regularitzada que conserva
el contingut, el sentit devocional i, molt especialment, les tradicions pròpies
de Tavernes presents en el testimoni. La llengua s’ha adaptat al valencià
normatiu actual, eliminant castellanismes i construccions impròpies, i es
conserven les formes genuïnes de Tavernes i els elements que aporten informació
sobre la tradició local.
Cobla III
Poble feliç, oh Tavernes,
teniu per pare el Clauer,
que obri les portes eternes
per gràcia del gran poder,
de Jesucrist, l’Home-Déu,
per a la nostra redempció.
Cobla X
De Sant Pere era la peça,
l’estàtua molt venerada,
està en l’altar, a la dreta
de la porta d’entrada.
Amb el pas dels molts anys,
va rebre restauració.
Cobla XII
Una plaga de llagosta
els camps volia arrasar;
Sant Pere donà resposta:
el vent les va agranar;
i les enfonsà com pedres
dins la mar amb profusió.
(Aquestes 3 cobles corresponen a la versió normalitzada)
La mètrica de la versió normalitzada ha regularitzat les
cobles en versos heptasíl·labs atenent a la tradició de goigs valencians i, davant
l’absència d’un esquema regular de rima en el text antic conservat, s’ha donat unitat
al conjunt amb l’ús tradicional de rima creuada “abab”, deixant lliure el
cinqué vers i amb un sisé final de la cobla que rima sempre amb el segon vers de la tornada: "moveu-nos a contrició".
L'estudi i treball efectuat - la
història, l’estudi, la transcripció diplomàtica i l’adaptació al valencià
normatiu i una explicació detallada del significat de cadascuna de les 12 cobles- s’ha plasmat en un llibre d’edició d’autor.
Més enllà del seu valor
estrictament religiós, aquests goigs documenten la història cultural de
Tavernes. La troballa, fruit de la casualitat, ha servit per recuperar relats històrics
sobre la relació de Sant Pere i Tavernes: la seua protecció davant calamitats i
les formes de religiositat popular dels nostres avantpassats quan afrontaven els
perills que afectaven el poble.
La recuperació permet que paraules
amb anys de silenci puguen tornar a formar part del patrimoni festiu, religiós
i popular de Tavernes i la Valldigna.
M. Joan
