Recomanem notícies

Us oferim cada dia un dossier de premsa amb notícies publicades a distints mitjans de comunicació, escrits i digitals, amb referència a emes generals d'actualitat i majorment d'àmbit valencià. 

Aquest és l'enllaç al nou perfil de facebook que recull les notícies publicades. Esperem que siga del vostre grat. Gràcies per seguir-nos.

El CEIP Magraner presenta la seua integració en la XarxaPEA d'Escoles UNESCO

 

El CEIP Magraner va efectuar ahir l’acte oficial de presentació com a membre de la XarxaPEA d’Escoles Unesco davant la seua comunitat educativa. A l’acte van assistir la coordinadora nacional de la UNESCO Luisa Márquez i el coordinador autonòmic Jesús Martinez, així com els representants del consistori, l’alcalde Sergi González, i la regidora d’Educació Anna Bellver.

Els representants de la UNESCO van destacar la implicació del centre en els principis de l’entitat i en el projecte “Desplastifica’t” del qual el CEIP Magraner és un dels centres promotors.

El director del CEIP Magraner, José Huertas, va dedicar unes emotives paraules en les quals va agrair, en nom de la comunitat educativa, la gran tasca efectuada pel claustre de professors i pels alumnes, per l’AMPA del centre i la col·laboració de l’Ajuntament, així com la presència de la coordinadora estatal, vinguda des de Galícia, i de l’autonòmic d’Alcoi.

L’acte va finalitzar amb el descobriment d’una placa que acredita el CEIP Magraner de Tavernes com a centre UNESCO i el lliurament d’un certificat de la coordinadora nacional Luisa Márquez.

El projecte "Desplastifica’t" en el qual participa el CEIP Magraner és una iniciativa didàctico-pedagògica que, mitjançant iniciatives diverses i tallers en la classe que s’acompanyen amb activitats pràctiques a l’aire lliure, pretén conscienciejar als alumnes de la necessitat del reciclatge del plàstic, eliminar-ne l’ús per la gran contaminació que provoca i implicar l’alumnat en la necessitat de protegir de plàstics els ecosistemes, especialment els mars i oceans.

Dins d’aquest context, el centre ha efectuat accions de conscienciació tant la platja de Tavernes com en propi aulari del centre.

Remés

Més de 3'6 milions de danys en propietats, infraestructures i serveis municipals ha causat la borrasca "Glòria"

L'Ajuntament de Tavernes ha efectuat una primera estimació, provisional, dels danys que ha causat la borrasca “Glòria” a les instal·lacions i infraestructures de propietat municipal en els cascos urbans i terme vallers, i els tècnics municipals els han valorat en una primera estimació en més de 3’6 milions, com també se'n fa ressò avui Las Provincias. 

El govern municipal de Compromís ha estat diligent i, el fet d'haver anat l'alcalde a FITUR criticat pel partit socialista local, no ha estat cap obstacle perquè els departaments municipals, i en especial el d'Urbanisme amb el regidor Llácer amb competències delegades i els tècnics, haja fet un gran treball i haja actuat amb celeritat. 

 

Això ha fet que en només amb dos dies feiners, haja remés ja una primera relació a la Delegació del Govern i bastant completa, segons també publica avui Las Provincias. De fet Tavernes ha estat el primer municipi de la comarca, del qual ahir la premsa comarcal, ja va donar el detall de les primeres valoracions de danys

 
Aquesta primera relació de danys valorada ja enviada a la Delegació del Govern, es complementarà amb altres danys que vagen apareixen i sobre tot amb els danys a la propietat privada, que hauran de valorar els propietaris quan efectuen el seu sol·licitud al Consorci d'Assegurances, organisme que actua en casos de situacions catastròfiques.

 

La relació valorada d'aquests 3'6 milions inicials enviada a la Delegació del Govern abraça diferenciats per grups els danys que “Glòria” ha causat en Tavernes. Així, en uns grups s'han agrupat els danys a infraestructures on hi ha accessos a la platja, les infraestructures i equipament turístic danyat, cas de panells, rentapeus,  passarel·les i altres equipaments, sense oblidar les despeses de neteja per a tornar els carrers a la seua situació normal que seran quantioses. En bona lògica, cal pensar que aquesta partida haurà estat la més quantiosa de la relació, encara que no s'ha fet pública la valoració de cada grup.

En altres grups es troben els danys efectuats en les infraestructures agràries, cas de camins o desaigües a la mar, amb la desfeta d’una comporta del canal de defensa, i també danys en la via publica del nucli urbà i platja, edificis municipals  i instal·lacions en zones verdes i de jocs infantils, tant dins de la urbanització com les ubicades en la pròpia arena de la platja.

 

Com hem dit són estimacions provisionals i que aniran completant-se en els pròxims dies. Avui hi ha Consell de Ministres i s’espera que declare Tavernes zona d'emergència, com a la resta dels comarques del País Valencià afectades. Serà aleshores quan els afectats, entre ells el propi Ajuntament, sabrà amb seguretat els passos a efectuar per a presentar les sol·licituds i iniciar tràmits.

Les imatges d'ahir de la situació en les dues nostres platges.

 

 

Calia aprofitar un dia calmat com el d'ahir, amb sol, encara que amb un lleu ventet de ponent, per vore una mar totalment en calma. Qui ho havia de dir que fos la mateixa mar que tant de mal ens ha deixat, i que podeu contemplar en alguns aspectes en les fotografis que vam fer.

Dunes no en queden, ni al costat de "l'avió". Algun petit tros, només uns metres sostinguts per la vegetació.

A la Goleta, mar encalmada totalment. I sense onades. Amb això, es podia comprovar com un dels afectes més greus del passat temporal ha estat la destrucció del cordó dunar. No queda cap duna a la Goleta. Alguns petits vestigis en alguns llocs però de cordó dunar, els marges de la mar que solem dir a Tavernes, no hi ha. Serà una de les tasques a fer com a mesura de protecció.

Els rentaplats estan desplaçats de lloc, conduccions d'aigua trencada o a l'aire lliure.

Les instal·lacions, com a rentapeus, estan pràcticament trencats, molts d'ells inservibles, i la canonades d'aigua que els alimenten per a l'ús dels banyistes, arrancades o fora de l'arena. Ahir mateix, els operaris municipals estaven d'inspecció i valoració de danys d'aquestes instal·lacions. Molta faena a fer i més despesa.

Murs que han aguantat, tot i els forts embats

 

I en els edificis de primera línia era ben evident els embats de de la mar. No hi hagut cap caiguda de mur, com si ha passat en Platja Tavernes, però ha estat quasi en un ai. Fixeu-vos en la part superior i com una part de la paret ha desaparegut i es poden vore les arrels de les plantes dels jardins.

El nivell de l'aigua. Ací la porta de la cotxera no ha resistit

Ahir alguns propietaris estaven enfeinats en netejar sótans i traure al carrer tot allò que l'aigua ha destrossat. N'ha posat més d'un metre en aquests sótans, els nivells són evidents en les marques deixades al carrer o a les portes de la cotxera. Alguna de les portes no ha resistit.

El mar ha abocat brutícia, plàstics, objectes diversos...

 A la genèrica Platja de Tavernes, la part antiga, la platja presentava canyes abocades pel temporal. No ha estat tant com  el darrer temporal, però així i tot obligarà en dies pròxims a fer una tasca de neteja. I entre els abocaments molts productes fets en plàstic, encara que el més cridaner és aquest tros de tobogan procedent d'un joc de xiquets.   

Els jocs de xiquets han resistit en el seu emplaçament tot i els danys que l'oratge els ha causat. 

Com es pot comprovar, tant en les noticies publicades en altres dies com en aquesta, molt de mal i molta faena a fer. Sort que tenim encara dos mesos per endavant, fins a Pasqua, per deixar la platja en condicions. 

Informació pròpia

La zona urbana de la Goleta és una mar d'arena

 Sabíem que la mar havia abocat arena a la urbanització de la Goleta. Ho havíem vist al llarg del temporal en multitud d'imatges escampades per les xarxes socials. El que no sabíem és que, una vegada retirada l'aigua que inundava els carrers de la platja de la Goleta, la quantitat abocada per la mar era tanta.  I que les imatges, majorment d'ones entrant a la urbanització, no ens havien permés vore el que amagaven: tones, tones i tones d'arena.  

Observeu la capa d'arena que hi ha en la zona on no s'ha arreplegat

Tanta que ara, avui mateix, quan ja no hi ha aigua pels carrers, quan ja es pot transitar, s'arriba a comprendre tota la magnitud i els milers i milers de tones que hi ha dins dels carrers i places al voltant de les eixides a la mar de la Goleta i carrers pròxims al llac. Tanta arena que sembla com si les maquines que hi treballen, no avançaren. 

Arena amuntegada i el nivell que tenia en el carrer

I pensar que hi ha partit valler que, quan encara teníem el temporal damunt, i mig metre d'aigua en els carrers, ja exigia al govern municipal que la Goleta estigues neta, perque pogueren circular els cotxes i l'autobús. Com es nota que no s'havien acostat per a res a la Goleta!  Quan fàcil és des del sofà de casa exigir i demanar solucions que són impossibles de donar, que calen temps, per la situació viscuda!.   

Capa tan alta com els bancs al costat del llac

I així, ara que el temps ja ha escampat, i veiem  la magnitud dels efectes del temporal, ens hem quedat sorpresos de vore tanta arena. Sembla com si tota la que aquests darrers anys hem estat dipositant per recuperar la platja de la Goleta, una mar embravida i enfadada, ens l'ha tornat. 

Observeu les fotografies i fixeu-vos-hi, i no nomes en els muntons d'arena que són espectaculars, sinó també en la capa d'arena, en l'alçada que hi ha en els carrers en aquells punts on encara no s'ha amuntegat.

Caldrà  setmanes per tornar a la normalitat en una tasca que, pel que hem pogut conéixer a peu de neteja avui mateix, tardarà temps en completar-se. I no només a Tavernes sinó a  molts pobles, i no serà per desídia ni desinterés dels governs de cada localitat, siga Tavernes, Gandia o El Perellonet, o el poble que siga. Tots tenen un problema: Tavernes i totes les poblacions que han estat afectades pel temporal: la falta de maquinària pesant per poder atendre tots els pobles i totes les situacions. Les empreses amb maquinària pesant estan desbordades i no poden acudir a tot.

Tres imatges de l'arena arreplegada en carrers

 Ha estat un temporal general en tot el País Valencià, ha afectat pràcticament a tota la costa valenciana, i caldrà tindre un poc de paciència quan els terminis, més quan estem en ple hivern, no en plena temporada estival.

Informació pròpia

Anar a FITUR i beneficiar Tavernes: L'alcalde aconsegueix un estand propi a l'any vinent

Anar a FITUR, si es va amb l’objectiu clar de treballar pel poble i efectuar gestions davant organismes de l’Administració per beneficiar Tavernes, pot donar bons resultats. I és el que ha aconseguit l’alcalde de Tavernes Sergi González, un bon resultat, després de mantindre en FITUR gestions per promocionar i impulsar el turisme a les nostres platges.

L'alcalde, Sergi González, i la responsable de Turisme, Anna Bellver, han aprofitat l'estada i gestionaren que Tavernes puga tindre el pròxim FITUR un espai propi de promoció dels festivals que celebra la nostra ciutat.

La possibilitat ben ferma de disposar d'aquest estand és el resultat de la reunió mantinguda amb el responsable de la Generalitat de la Promoció de Turisme de la Generalitat, Daniel Arnal, que és també qui dirigeix tota la promoció de festivals com a esdeveniments turístics.

Tavernes enguany ha compartit l'estand de la Diputació amb altres localitats

Daniel Arnal, representant del Consell, ha acceptat la proposta de que Tavernes en la pròxima edició de FITUR estiga al costat de ciutats com Benicàssim, amb el seu FIB i San San Festival o Cullera amb el Medusa o Gandia, amb el festival Pirata Rock i puga promocionar festival com l’Iboga Summer Festival, el Mediterránea Festival, Sete Sois Sete Luas, que ja tenen un marcat caràcter i renom internacional, a més del Festivern.

La possibilitat de disposar d’un aparador i promocionar conjuntament amb la Generalitat el programa “Un mar de festivals” de la nostra ciutat té molt bones expectatives, i ara caldrà treballar per disposar de tot el material, audiovisual inclòs, que s’haurà de dur a la pròxima fira. I ací pensem que caldrà comptar amb la participació i col·laboració de les empreses organitzadores que tenen material i mitjans per poder muntar un vídeo espectacular a partir de les imatges d’aquests anys.

Això permetrà tindre una visibilitat major i una promoció directa d’uns esdeveniments que atrauen milers i milers de persones cada anys de tots els punts de la geografia estatal i en el cas de l’Iboga fins i tot d’Europa, amb atractiu especial de celebrar-se vora mar i disposar de serveis d’acampada.

Informació pròpia

L'IES Jaume II el Just exposa "Exili il·lustrat" de l'IVAJ amb activitats educatives relacionades

L'IES Jaume II el Just ha exposat la mostra "Exili il·lustrat" de l'IVAJ, que reuneix 36 vides dibuixades per il·lustradors i il·lustradores dels més variats estils, que representen a personatges que van marxar a l'exili després de la guerra del 1936-1939 d'Espanya. Al voltant de l'exposició, els alumnes han protagonitzat treballs sobre la història d'aquelles moments i els valors democràtics, de la tolerància i de la solidaritat.

 

La mostra itinerant de l'IVAJ inclosa dins del programa "M'importa. Educació en Valors" ha arribat a l'IES valler després d'un periple aquàtic (la borrasca Glòria) que no ha impedit que l'alumnat n'haja pogut gaudir i conéixer les circumstàncies històriques i els periples personals en què aquests creadors i creadores es van moure abans i després de la guerra i, posteriorment, en l'exili que es retrata. 

La mostra s'acompanya d'un tríptic i d'una guia didàctica i cada curs, bé en tutoria o bé en classe d'Història, han dut a cap diverses activitats educatives, on s'ha parlat de democràcia però també de la intolerància, les catàstrofes o de la fam. Els alumnes han pogut recórrer les 36 vides amb el rigor, l'amenitat, l'objectivitat i el saber fer dels seus professors en vespres també del 75 aniversari de l'alliberament del camp d'extermini d'Auswitch.

Per aquest motiu i sota el lema “La guerra” per l'institut s'han exposat, a més, llibres i vídeos relacionats amb allò que no ha de tornar a repetir-se pel bé de tots. I, sobretot, pel bé dels quals encara tenen davant si tot el futur.

Cal recordar que el 1939, milers d'espanyols van partir cap a l'exili després de la fi de la contesa bèl·lica. Entre ells, figuraven destacats intel·lectuals que han vist mundialment reconeguda la seua tasca en pro del desenvolupament de la cultura i de la instauració de valors democràtics. Els 36 autors i autores que recull la mostra, veuen reconeguda la seua vàlua a través dels ulls de d'altres il·lustradors que han sabut reflectir, amb una qualitat inqüestionable, les vides dels quals van fugir amb els somnis trencats. 

Remés