Les festes majors de Tavernes al segle XXI ( i part III final)

 

Tavernes va iniciar el segle XXI amb unes festes majors que s'iniciaven el primer dissabte de setembre, tot i que després van canviar al segon dissabte. És manté la baixada del Crist de la Sang des del Calvari com a "inici oficial", però abans ja hi ha activitats anteriors programades. I com havia passat, han desaparegut definitivament del seguici religiós els personatges dels nans, gegants i cabuts que en altres temps obrien la marxa pels carrers.

La processó ha modificat el seu recorregut, amb un tram més llarg pel carrer de Sant Roc, carrer del Barranc i, pel carrer de Sant Agustí, cerca el carrer de la Trinitat fins a arribar a l’església parroquial de Sant Pere. Com de costum una setmana després se celebra la pujada, que retorna la imatge del patró a l’ermita del Calvari i posa fi a les celebracions.

L’any 2006 es recuperen els actes dedicats a la patrona: el primer diumenge de festes, de bon matí, el rosari a l’església de Sant Pere Apòstol i el dimarts de festes de la processó amb eixida des d’aquest mateix temple.

Els bous han desaparegut de la programació

 

Les festes majors de Tavernes entremesclen actes tradicionals amb altres d’introducció més recent. Entre els primers destaquen el Festival de Balls Populars o el Festival de Bandes de Música i entre els segons, concerts i espectacles musicals amb la presència de cantants i grups de gran acceptació.

A principi del segle XXI, el Ball de Disfresses era un dels espectacles més característics i acolorits de la nit vallera i més després que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, el ball esdevingué finalment una festa oberta a tots els vallers després de la desfilada de comparses i la deliberació del jurat.  Els últims anys s'ha produït un descens molt gran de la participació de comparses en el concurs i desfilada per la plaça hi ha moltes colles perfectament disfressades que opten per altres alternatives d’oci organitzades en diferents punts de la ciutat, i que tot i ser competència per al ball de disfresses, promou l’Ajuntament.

 

Carrers engalanats

Xarangues 2026

 

Les tradicions valencianes també es mantenien a principi de segle en actes com les proves de tir de cavalls o «tir i arrossegament», a l’esplanada de l’avinguda de les Marjaletes. La popularitat d’altres temps per l’existència de nombroses cavalleries, imprescindibles en el treball del camp, ha desaparegut amb la mecanització de les tasques agrícoles. I així ha quedat sense ús la pista permanent d’arena a la falda de les Creus, en una zona habilitada amb bancs i pessebres per als animals. No ha tingut  èxit, potser per la llunyania a les Marjaletes, o potser per la nova conscienciació sobre el maltractament animal.

No podem enumerar en un curt espai el conjunt d’actes (esportius, culturals, musicals o teatrals, així com exposicions i altres activitats) que omplen els set dies de festes, entre les quals destaca la paella d'homenatge a la gent gran, els concerts musicals, o les xarangues, entre altres.

Paella de la gent gran

Les festes majors de Tavernes, com en tantes altres localitats, s’han mogut al llarg del present segle entre el canvi profund i la voluntat de conservar els actes tradicionals, on no falta tampoc la indiferència d’aquells que aprofiten per viatjar i allargar les vacances d’estiu.

En qualsevol cas, es tracta de les festes majors de Tavernes, una celebració que, malgrat els canvis del temps, forma part essencial de la identitat col·lectiva del poble i que, any rere any, no deixa ningú indiferent.

 Article extracte i molt resumit de la tercera part del capítol «Festes majors de Tavernes» del llibre de pròxima publicació «Festes i celebracions de la Valldigna», de M. Joan. Les imatges són del llibre. 

 

Les festes majors de Tavernes al segle XX (part II)

Cavalcada de carrosses, un acte desaparegut

 

Les festes majors de principi del segle XX, a banda de les de carrer, es reduïen als actes religiosos, els bous i les «dansades». S’iniciaven amb la processó de la baixada, precedida pels gegants i els cabuts. L’endemà se celebrava la missa cantada amb sermó i, a la vesprada, els bous, amb  «la ganadería de Sapiña o de Caliu, según el partido político que mandaba», segons diu un article del programa de festes de l'any 1949 i referit a festes en anys anteriors.

Les dansades es ballaven al llarg del carrer Major i a les nits hi havia serenata de la banda de música. Hi havia «quadros», nom que els vallers donaven al cinema, projectat sobre un llençol a la façana d’una casa. L’últim dia, el Crist era pujat novament a l’ermita i es donaven per acabades les celebracions.

Balls populars a les festes de les primeres dècades del segle XX

 

El major protagonisme era per als bous a la plaça Major. Davant la façana de l’Ajuntament es bastia el cadafal de pagament i a continuació els de particulars amb taulons i escales de «gat de les pallisses» per poder pujar-hi.

Les festes experimentaren canvis en les dècades següents, però mantenien els actes primigenis: la baixada del Crist i la seua pujada. Les notícies dels anys trenta del segle XX ens confirmen que els festejos populars se centraven al voltant dels bous al carrer, a la plaça Major, convertida en recinte taurí gràcies als cadafals bastits amb troncs i taulons. Hi havia rateres, barreres formades per bigues i llistons que permetien el pas d’una persona i es construïen davall dels cadafals. Cada migdia tenia lloc la «prova» i a la vesprada la «correguda gran», amb una nombrosa participació d’aficionats. Els vallers consideraven que no hi havia festes si l’espectacle taurí no n’era el protagonista principal.

L’Ajuntament va intentar en algunes ocasions no celebrar la festa taurina, però sense massa èxit. Els veïns es manifestaven i expressaven el seu desig amb el crit de «bous, senyor alcalde, bous», fins a aconseguir la celebració. També era costum repetir la prova a partir de les dotze de la nit, un antecedent del «ball i vaquetes» de les dècades dels setanta i huitanta.

 

Bous a la plaça Major anys 1930

Aixi arribem als anys trenta - quaranta:  cada vesprada hi havia una «corrida de novillos-toros con la presencia de afamados diestros», un espectacle que ja no es programa els anys cinquanta, però sí bous al carrer, no a la plaça Major sinó en diferents localitzacions urbanes.

La programació d’aquell temps, i d'això ja fa quasi un segle, es completava amb les vetlades de balls regionals amb la participació del grup de danses populars de la ciutat, a més de traques i castells d’artifici, concerts i revetles.

La fira era només alguns barracons, paradetes ambulants a manera de porrat, on es venien llepolies (cotó de sucre, pomes caramel·litzades...) per als més menuts. A poc a poc començaren a arribar atraccions de fira (l'ona marina, els cotxes de xoc, el tren de la bruixa...) que donaren més animació a les festes.

 

Festes a la plaça Major, amb gegants i cabuts ja desapareguts

A partir dels anys cinquanta s’inicia el «Ball de Disfresses», que apareix inicialment en els programes oficials de festes amb el nom de «Gran Concurso de Trajes Regionales y de Época», una festa prou a semblança dels balls de màscares que en Carnestoltes celebraven alguns casinos en la República, i que el govern de la dictadura va prohibir després de la Guerra Civil.

L’espectacle era a l'actual plaça Major i es tancava la nit de divendres, l’entrada no era lliure: calia pagar per accedir al recinte, amb la qual cosa quedava restringit a sectors socials que podien assumir pagar l’entrada i sopar a les taules que els bars instal·laven a la plaça per gaudir de la vetlada i de la festa.

Seguirà el costum de celebrar festes de carrer amb revetles i el sopar general dels veïns enmig de la via pública, bous al carrer que passaren a celebrar-se a l’actual carrer Major. Els vallers gaudien de la cavalcada de carrosses, que desfilava pels carrers cèntrics de la ciutat mentre lliuraven una autèntica batalla de serpentines i confeti amb la gent que s'amuntegava a les voreres per veure-les passar.

 

Actes per a menuts que han desaparegut de la programació actual

 

La participació en el concurs de carrers engalanats era molt significativa, i quan a la fira va créixer i deixà de ser un simple lloc de venda de joguets i llepolies amb la incorporació de les modernes atraccions. Els actes per a xiquets i xiquetes se centraven en proves com la trencada de perols, la carrera de sacs, la biga ensabonada i una gran varietat de jocs i concursos infantils, a més de diverses proves d’habilitat amb bicicleta.

Amb el pas dels anys, alguns dels actes més significatius i presents des de temps immemorials desapareixerien de la programació. És el cas de la «Dansa» i també dels cabuts, presents en desfilades i processons que perderen tot el protagonisme i ara només fan aparició pública en el ball de la Moma el dia del Corpus.

Primera reina de les festes de Tavernes, Rosa Mari Pellicer

 

L’any 1961 Tavernes elegí la seua primera reina de festes, que assolí un gran protagonisme: acompanyada de la cort d’honor, va passar a presidir els actes festius i altres celebracions de la ciutat, sempre al costat de les autoritats locals. L’any 1970 s’introduïren els Jocs Florals dins de la proclamació. El certamen tingué una vida breu, ja que desaparegué al cap d’uns anys a causa de diversos problemes relacionats amb la política del moment.

A finals dels anys setanta i sobretot durant la dècada dels huitanta, els actes representaven una nova concepció festiva basada principalment en els espectacles musicals, les actuacions de cantants i grups de moda en concert. La plaça Major serà testimoni de les vetlades de «varietés», mentre hi havia nits de rock al Camp de Futbol i festivals taurins i ball nocturn a la plaça portàtil de bous. Finalment desaparegueren els bous al carrer després d’uns anys de celebrar-se a la plaça del Prado Comarcal.

I amb aquestes novetats començava la configuració de les actuals festes majors. Però això ho deixem per a demà, amb les festes majors al segle XXI.

Article extracte i resum de la segona part del capítol «Festes majors de Tavernes» del llibre de pròxima publicació «Festes i celebracions de la Valldigna», de M. Joan. Fotografies del llibre. 

Dia 11 de setembre: 30 anys de la inundació pel desbordament del riu Vaca

Una imatge del Passeig Colon front la plaça del futbol sobre les 3 de la vesprada

 

Sembla com si fos ahir però avui, dia11 de farà ja 30 anys de la inundació de Tavernes pel desbordament del riu Vaca. Era dimecres de festes del poble, i eixa data de l'11 de setembre s'ha fet molt coneguda a banda de ser la Diada de Catalunya pel colp d’Estat del dictador Pinochet contra el president Allende a Xile l'any 1973, o l'atac de les Torres Bessones als Estats Units fa 21 anys i, fins i tot a ca nostra, l'atemptat amb bomba a Joan Fuster el 1981 (per cert, mai no es van saber o no es van voler saber els autors)

Els fets segurament, molts dels vallers i valleres que ara estan en la quarantena o menys anys no els recorden perquè eren molt menuts. Avui és el moment de recordar aquell episodi de la història col·lectiva vallera i, sobre tot, perquè tot el que es va dir i parlar de solucions que hi arribarien des de l'Estat, no se n'ha complert cap.

 
L’11 de setembre del 1996 els mars del cel es van precipitar sobre Tavernes de manera com mai no ho havien fet. Hi ha constància històrica, tradició oral majorment, de grans avingudes sobre el casc urbà des de Les Creues, i per evitar-los es va construir el mur de defensa, però una inundació com aquella no tenia cap antecedent històric.

Una vista aèria (amb més 1 metre d'aigua) de la fira de festes

Aquell dia com hem dit era dimecres, Tavernes estava en festes majors i resultaven molt deslluïdes perquè des del diumenge que plovia. El concent de les bandes de Música de diumenge ja es va haver de suspendre, de fet, tot es va suspendre pel fort ruixat que va continuar dilluns i dimarts, i que es va acréixer com mai no s’havia vist durant la nit i la matinada del dimarts i el dimecres.

I quant va ploure? Realment no se sap. Es calcula que les pluges podrien haver superat els 900 litres, tot i que a Tavernes s'acumularen 520 litres la matinada i matí eixe 11 de setembre. Era una DANA (aleshores només s'usava l'expressió gota freta) centrada damunt de la Valldigna, i plovent a bots i barrals sobre la conca del Vaca. El Vaca, el Malet, el Vadell, l’Ull del Bou, el Clot de la Font, la Fontarda, Bolomor... duien aigua com ningú mai no recordava.

 

Adossats del final del Passeig Colom

Voltants del CEIP Alfàndec

 

Er sobre les 11 del mati quan l’aigua saltava per damunt del pont de riu a l’Ombria i començava a desbordar en els llindars del poble. Tot i això, el riu ja havia desbordat abans d'arribar el nucli urbà, per la zona d'Envasos Grau, i l’aigua corria pel Passeig Lepanto i en poques hores, el casc urbà comprés entre la carretera i el riu era.... com un riu més!.

Tota la part baixa del poble era un riu de color marró, amb aigües que arrossegaven fang, canyes, bidons, molts troncs que venien d'Envasos Grau i fins i tot en el poble arrosegava els turismes, sobre tot els aparcats al final del Passeig Colom. Va ser la zona mes castigada i el nivell va arribar als 1’80 metres i més en alguns punts.

Eren Festes del Poble però les escoles, amb un horari diferent de l'actual, no havien iniciat encara les classes. I això va ser de molta sort, perquè amb les aules plenes de xiquets i xiquetes s'haurien viscut amb seguretat moment d’angoixa i de gran complicació, car és normal que els pares haguessen volgut entrar per dins del corrent per endur-se els fills. I no sabem que hauria pogut passar..

 

Final del Passeig Colom

 

Al CEIP Alfàndec , el més afectat per la ubicació, només hi havia el professorat, molts dels quals es trobaren rodejats d'aigua a les classes i els seus vehicles, com tants de veïns aparcats al carrer o les cotxeres, completament anegats i molts ja només serviren per a ferralla.

L’aigua, com se sol dir, corria cavallera fins l’AP-7 que va tindre efecte barrera i hi va formar com una mena de reclosa gegantina d’aigua que va inundar la carretera de Borderia i El Teularet, afectant les fàbriques. Fins i tot Tavernes va quedar incomunicada unes hores i envoltada per una mar d’aigua fangosa.

Tot això esdevenia a la zona plana del poble, mentre des de les Crues es precipitaven els barrancs plens a vessar, com a grans cataractes, cap a la ciutat, saltant el mur de defensa i arribant les pedres arrossegades dins de les cases, mentre en alguns carrers (Sant Josep) els antics barrancs canalitzats que corrien per davall rebentaven i omplien d’aigua les cases.

Plaça del futbol i destrosses en la fira

 

Va ser només unes hores. A les cinc de la vesprada, la mar d’aigua procedent del Vaca havia creuat Tavernes en sentit oest-est omplint de destrucció i fang, sobre tot molt de fang, les cases i baixos.

La fira instal·lada als voltants del Passeig Colom, majorment on ara hi ha el pavelló cobert, va ser completament arrasada. La força de l'aigua va ser tal que fins i tots els cotxets de xoc foren arrossegats fins al Camí Gandia.

 

Ho podeu vore en el vídeo que gravarem aquell dia i que està penjat a youtube 

 

 

 

Han passat 30 anys i tot està igual

El dia 11 farà 30 anys. Governava la Generalitat el PP  i a Madrid governava el Sr. Aznar, també del PP, i promeses i alguna que altra visita institucional les hagueren com la permeabilització de l’AP7, canalització del Vaca, millores en el llit del riu....., res de res després de 30 anys s'ha executat i el riu Vaca continua igual que abans, amb l’afegit que ara tenim el Vergeret construït en zona inundable, i en constant perill si hi ha un desbordament.

 

La canalització i millora del Vaca entre Simat i Xeraco s’han quedat en un no res perquè el projecte que havia d'executar l'entitat estatal ACUAMED va ser paralitzat en la fase d'adjudicació a finals del 2011 i després finalment (any 2015) totalment descartat. 

Avui 20 anys anys després Tavernes continua en perill i mirant el cel cada vegada que AEMET anuncia una DANA sobre el nostre territori. 

 

 

Els inicis de les festes majors de Tavernes (part I)

Eixida del Crist del Calvari per a la "baixà"

Tavernes inicia aquesta setmana les festes majors dedicades als patrons, el Santíssim Crist de la Sang i la Divina Aurora, alcaldessa perpètua i benefactora de Tavernes.

Les festes major se celebraven fins als anys 1970 la darrera setmana de setembre i, inclús, la primera d’octubre, coincidint amb les que Gandia dedica a Sant Francesc de Borja, i això era així perquè canviaven de data segons anara la collita de l’arròs. El seu conreu, característic de la marjal vallera, va desaparèixer amb la dessecació de la Partida els anys seixanta del segle passat. Hi va haver l’any 1970 la intenció de traslladar-les a la primera quinzena del mes d’agost, amb un fracàs tan estrepitós que mai més es va plantejar el canvi.

Les primeres festes estan documentades a Tavernes a principi del segle XIX i fan referència a les «festes de carrer» organitzades en la localitat, que tenia 4.000 habitants. Els carrers de Sant Benet, del Carme, de Sant Agustí, de Sant Josep i de la Mar celebraven festejos entre els mesos de juny i d'octubre, i a l'agost les dedicades a la Divina Aurora, que el veïnat ja considerava com les festes de tot el poble i eren les majors de Tavernes, tant pels actes programats en el seu honor com per la devoció dels nostres avantpassats. Cal dir que per als actes del carrer es necessitava l’autorització expressa de l’abat, senyor territorial de Valldigna.

 

Bous a l'any 1930 en la plaça Major (acolorida)

I cal parlar de les festes del carrer de Sant Agustí perquè, en sol·licitar permís a l’abat, ho feia per a tres dies de corregudes de vaquetes amb la particularitat, com diu el document, de ser «en plaça tancada segons costum». Eixe matís «segons costum» ens descriu que ja se celebraven espectacles taurins en un clos tancat, cosa bastant cridanera, en les primeres dècades del 1800.

Les festes de carrer perderen protagonisme i el guanyaren les celebracions dels patrons de la localitat organitzades per l’Ajuntament, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX, quan l'estructura i organització municipal de les poblacions va quedar fixada per lleis.

Crist de la Sang

 

Origen de les festes actuals

Les festes majors de Tavernes, tal com les coneixem hui, s’inicien a finals del segle XIX i el seu origen està estretament vinculat a l’epidèmia de còlera morbo que va patir la ciutat l’any 1885. La situació arribà a ser tan dramàtica que l’Ajuntament decidí baixar el Crist de la Sang des de l’ermita del Calvari fins a l’església parroquial per demanar-li protecció.

Desapareguda l’epidèmia, el consistori va organitzar festes dedicades al Crist abans de retornar-lo a l’ermita. En la primera «pujà», el 9 d’agost de 1885, va participar la Banda de Música i l’Orquestra Primitiva de Xàtiva, amb sermó de la missa predicat pel canonge de València José Cirugeda. Aquella mateixa nit, un gran riu humà, precedit de traques i dels sons del tabalet i la dolçaina, protagonitzà la primera baixada coneguda.

Els anys següents Tavernes va celebrar festes en honor del Crist i, amb els inevitables canvis del pas del temps, es convertiren en l’origen de les actuals festes majors. La «baixà» va adquirir un caràcter molt religiós, sobretot a partir de la darrera postguerra. L’arribada de la democràcia marcarà la participació de l'Ajuntament segons el signe polític del govern municipal, tot i que els darrers anys l'Ajuntament ha recuperat el protagonisme del segle XIX quan va impulsar la primera baixada.

Les primeres festes foren "de carrer". Una imatge de 1920 acolorida 

La festa religiosa de la Divina Aurora fou difosa a la nostra comarca pels pares dominics predicadors del convent de Llutxent a mitjan segle XVIII. La imatge de la Divina Aurora és del segle XVIII. Està vestida amb una túnica blava farcida d’estels, representació de la matinada, i du corona de plata, del segle XVIII. La imatge representa una Mare de Déu jove —ja que l’aurora simbolitza la primera llum del dia— i no porta el Jesús Xiquet al braç, com és habitual en gran part de la imatgeria mariana.

En la guerra del 1936 la imatge de la patrona va estar a punt de ser cremada, com va ocórrer amb el Crist de la Sang, i es va salvar gràcies al fet que un veí se la va emportar a sa casa i la va amagar entre dues parets.

La tradició mana commemorar la Divina Aurora el dilluns de festes, i es feia amb un gran volteig de campanes per anunciar la missa major amb sermó a la qual assistien les autoritats. A la vesprada tenia lloc una solemne processó pels carrers principals de la ciutat amb la participació de molts veïns.

Rosari de l'Aurora

L’any 1958 la processó passà a celebrar-se diumenge, i la patrona començà a acompanyar el Santíssim Crist de la Sang, patró de la ciutat, en el recorregut pels carrers de Tavernes. Des de l’any 2006, els festers de la Divina Aurora han recuperat la celebració tradicional. El primer diumenge de festes, de bon matí, se celebra el rosari a l’església de Sant Pere Apòstol, i el dimarts de festes té lloc la processó amb eixida des d’aquest mateix temple. Els fidels solen cantar els goigs i les cobles a l'església o al carrer.

En un apartat del llibre de pròxima publicació i del qual aquest article és un extracte i resumit, es publiquen els goigs corresponents al Santíssim Crist de la Sang i les cobles de la Divina Aurora, traduïdes per primera vegada al valencià, i amb un estricte respecte a la tradició valenciana, tant en la mètrica com en les rimes.

Després de l’explicació dels orígens, el segle XX marcarà una nova etapa en la configuració de les festes majors. Però això serà en la pròxima publicació.

L'article és un extracte i molt resumit de la primera part del capítol «Festes majors de Tavernes» del llibre de pròxima publicació «Festes i celebracions de la Valldigna», de M. Joan. Les imatges són una mostra de les que conté el llibre. 

Espeleòlegs de Tavernes troben noves restes arqueològiques en una cova desconeguda de la Valldigna

Sala principal: La Catedral

Els membres de la secció d’espeleologia del Centre Excursionista de Tavernes (CETV) així com del Grup Muntanya Valldigna (GMV) han convertit les muntanyes de la comarca en un autèntic territori d’exploració els darrers anys. La tasca, centrada en la localització i catalogació de coves, avencs, abrics i altres cavitats del territori, els ha portat a descobrir espais que, malgrat trobar-se relativament a prop de zones habitades, havien romàs ocults durant dècades.

 El fruit més important ha estat el descobriment d’una cavitat, fins ara desconeguda, que els mateixos espeleòlegs han batejat amb el nom de «La Catedral» per les seues extraordinàries dimensions i la grandiositat de la sala principal.

 La descoberta es va produir després de nombroses eixides de camp i d’un treball d’exploració especialment exigent. La zona, coberta per una vegetació molt densa i amb importants desnivells, va obligar els exploradors a superar pendents, passos complicats i trams que dificultaven enormement l’accés. Eixa dificultat podria explicar que la cavitat haja romàs desconeguda i, aparentment, intacta durant tant de temps. Un accés més fàcil i que les persones que la usarien farien no ha estat localitzat durant les exploracions realitzades.

Reunió per comentar les troballes

Una entrada estreta dona pas  a un petit corredor que, de manera  sobtada, s’obri  a una gran sala. És aquest canvi radical d’escala el que va donar origen al nom de La Catedral. Les primeres tasques de topografia  han permés  determinar  les  principals dades  espeleomètriques de la cavitat: un desenvolupament de 175 metres i una profunditat màxima de -16 metres.  Però és especialment significativa la magnitud  de la seua  sala  principal. L’espai conegut com La Catedral presenta un volum de 10.341 metres cúbics, una dimensió que ajuda a comprendre el perquè del nom amb què els seus  descobridors han volgut batejar aquesta espectacular formació subterrània.

Aquestes dades han estat obtingudes en el procés  de topografia de la cavitat, una tasca que ha permés documentar amb precisió el seu recorregut i les seues principals formes i dimensions. Però la descoberta ha requerit també  una  mirada  multidisciplinària, amb  la participació de l’espeleologia, l’arqueologia i la història.  La documentació de les  restes,  la seua contextualització i l’estudi  dels materials permeten abordar la cavitat no sols  des del punt de vista subterrani,  sinó també com un espai de valor arqueològic i històric.

L'entrada

Un conjunt arqueològic que posa  en valor la descoberta

 Durant les diferents jornades  d’exploració i documentació, els  membres  del  CETV  i del  GMV han  localitzat un conjunt de restes arqueològiques que aporten indicis clars  de la presència humana a la cavitat en diferents moments  de la història.

 Un dels  elements més  destacats és un enterrament  secundari en una zona interior de difícil accés, on es poden distingir les restes de diversos individus. Juntament amb les restes òssies s’han localitzat materials ceràmics i una destral que han estat objecte d’una primera valoració per part d’especialistes de la Universitat de València.

 

Boca de la gatera 33 cm. S'hi observa fragment de crani i estació usada per a la topografia

En aquest sentit, els passos seguits durant la descoberta han estat fonamentals. Les restes van ser documentades i fotografiades in situ pels arqueòlegs, abans de presentar-les posteriorment als  diferents  especialistes de  la  Universitat  de  València. Aquest  procediment  ha  permés conservar la informació  del context en què van aparéixer les peces i facilitar-ne una valoració científica posterior.

Les  primeres  valoracions  universitàries han  estat  especialment  significatives: la  ceràmica localitzada  ha  estat  catalogada  per  especialista  com a materials  de  l’edat  del  bronze de les terres valencianes.  La  destral s’integra  en  aquest   mateix  context  arqueològic. Per  tant,  ja  no  es  tracta únicament d’una  primera  hipòtesi  dels  exploradors, sinó  d’una  identificació  realitzada per especialistes de referència a partir de les peces recuperades i documentades.

Aquesta  constatació dona  una  dimensió especial a la  descoberta. Les  restes  localitzades permeten situar una part de l’activitat humana de La Catedral en un període prehistòric concret, l’edat del bronze, i converteixen  la cavitat en un espai  d’interés  arqueològic que haurà de ser estudiat amb profunditat.

Fragment de lluerna vidriada àrab

En diferents punts de la cavitat han aparegut restes  ceràmiques, que per la seva catalogació, pertanyen al període andalusí. Entre els materials identificats hi ha una lluerna i una pipa de saori, juntament amb altres fragments ceràmics repartits per diverses  estances.

 A aquests materials se sumen  les restes  de diverses  fogueres.  La seua  presència, juntament amb els materials abandonats en diferents punts de la cavitat, produeix una impressió especialment  suggeridora:   la  d’un  espai   que  podria   haver  estat   abandonat  de  manera precipitada. La sensació que transmeten  les restes  és la d’un lloc on l’activitat  humana  es va interrompre sobtadament i que, després, va quedar novament ocult a l’interior de la muntanya. Al mateix temps, la dificultat de l’accés actual  fa pensar que les persones que hi van entrar en el passat podrien haver utilitzat un altre itinerari, probablement més accessible, que encara no ha pogut ser localitzat pels espeleòlegs.

Escalada i exploració zona nord cavitat

Seguint les passes dels nostres avantpassats

Per als  espeleòlegs del CETV  i GMV, la descoberta representa  molt més  que la localització d’una   nova  cavitat.   Durant   anys   han  recorregut   les   muntanyes  de  la  Valldigna   seguint informacions, testimonis, documents antics  i indicis sobre possibles cavitats. Moltes d’aquestes  exploracions  han  acabat   simplement  amb   el  descobriment  d’un   nou  espai subterrani.  En aquest  cas, però, la cova ha conservat en el seu interior una part de la història humana del territori.

D’alguna  manera,   els   exploradors  senten   que   estan   seguint   les   passes  dels   nostres avantpassats. Cada resta,  cada  fragment ceràmic i cada  element  documentat contribueix  a reconstruir la història d’un territori que ha estat habitat i transitat durant milers d’anys.

La tasca multidisciplinària ha estat essencial al llarg de tot el procés. L’espeleologia ha permés localitzar, explorar i topografiar la cavitat; l’arqueologia ha documentat les restes in situ i n’ha preservat  el  context;  i la  perspectiva històrica contribueix  a  interpretar  les  diferents  fases

Remés