ACTUALITZACIÓ: Atenció a l'oratge, i especialment segons les previsions a partir de les 14 hores

Mapa de risc d'avui i demà divendres

  AVIS ESPECIAL AEMET (Traducció)

A partir de migdia i fins al divendres,  les precipitacions s'iniciaran per àrees de l'interior est peninsular cap al Mediterrani, en general moderades a l'inici, que acabaran sent localment molt forts en punts de Castelló, València, litoral nord d'Alacant i sud de Tarragona. També en zones limítrofes de Lleida, Terol i Conca. A més, probablement serà persistents, especialment al final del dijous i durant la primera meitat del divendres, i sobretot com més cap als litorals i prelitorals, podent-se acumular quantitats superiors als 150 mm en períodes inferiors a 6 hores.

És possible que Balears també es vegi afectada per aquest episodi, amb ruixats tempestuosos localment forts o molt forts, especialment des d'últimes hores del divendres.

Les precipitacions continuaran durant el cap de setmana en àmplies zones de la Península, amb les majors acumulacions com més l'esy, si bé s'esperen menors intensitats i acumulacions que les citades per a dijous i divendres. A partir del diumenge 4 s'espera l'aïllament d'una dana a l'entorn de l'oest de la Península, la qual cosa comportarà inestabilitat tèrmica i dinàmica, sent l'evolució de la seva situació i intensitat de gran incertesa espacial i temporal, suposant això al seu torn gran incertesa en la localització dels màxims de precipitació. 

Per això, pel fet que petites variacions en la interacció entre els diferents elements que conformen les situacions d'aquests pròxims dies, poden donar lloc a canvis en les zones de major impacte, es recomana un seguiment detallat de les prediccions i avisos durant les pròximes actualitzacions.

El pitjor moment serà avui a la nit i matinada del pròxim divendres i és difíil de preveure on caurà una trompada perquè es pot donar el cas que en un poble s'arrepleguen 200 litres en poques hores i en el poble del costat, a uns pocs quilòmetres, nomes 10 o 20 litres.

 

Emergències de la Generalitat Valenciana ha demanat d’extremar les precaucions i ha advertit que la saturació del terreny arran de la pluja d’aquests darrers dies pot fer que barrancs i rambles s’activin ràpidament, sobretot a València i l’Horta. 

 

Previsió de pluges

 
Ahir el Centre de Coordinació d’Emergències valencià va actualitzar els avisos. Hi ha activada l’alerta de color taronja per pluja a la Plana, els Ports i el Maestrat, València i l’Horta i les comarques centrals del País Valencià.

Recordem que s’ha d’evitar els desplaçaments innecessaris i no travessar mai un barranc amb aigua ni una zona inundada. També ha demanat als ajuntaments que evitin l’estacionament de vehicles en zones inundables, com ara lleres seques i vores de rius i barrancs, perquè s’hi poden produir crescudes sobtades.

 

La presentació de "Revoltats pel destí" de Lourdes Boïgues ahir en la Casa de la Cultura va esdevindre una excel·lent lliçó d'història de la Valldigna

 

 

 La Casa de la Cultura va acollir ahir la presentació del llibre Revoltats pel destí, de l’autora de Simat Lourdes Boïgues, una veu reconeguda en la literatura infantil i juvenil, amb més de 20 llibres publicats i nombrosos premis, com el Premi Valldigna 2019 i el II Premi de Novel·la Històrica “Cavall Bernat” d’Oliva amb que ha estat premiat el llibre motiu de la presentació.

No massa assistència, i amb moltes absències notables per la part política local, a un acte de marcat caràcter cultural durant el qual es presentava una obra que, sota la forma de novel·la històrica, ens descriu aspectes de la Valldigna (vida, societat, cultura...) en una època, el segle XIX, no massa estudiada de la societat valldignenca i que anem coneixent gràcies al treball de estudiosos, com Encarna Sansaloni, i llibres com el de Lourdes Boïgues.

 

L’acte va ser presentat per la regidora de Compromís, Encarna Mifsud, amb intervencions de Jaume Talens i Encarna Sansaloni, per desgranar aspectes diversos, des del treball de l’escriptor i el sentit que avui dia la tasca de treballar la literatura, fins a explicar amb detall el món que descriu Revoltats pel destí.

El text reconstrueix, mitjançant la vida dels roders valldignencs, com era la vida en els pobles de la nostra comarca, la Valldigna, i de la Safor de mitjan segle XIX, una època convulsiva marcada pel regnat d'Isabel II, les Guerres Carlines i la Primera República. Amb les contínues guerres i conflictes, es va produir en tot el territori una notable falta de control de les armes, que van acabar en mans d'un bon nombre de “soldats” sense ofici ni benefici, afavorint l'escenari perfecte per a l'aparició dels bandolers.

Com explicava la nostra crònista Encarna Sansaloni, descobrir la història dels roders valencians és apropar-se a un segle XIX dominat per la fam, l’analfabetisme, la inestabilitat política, les guerres civils i els colps d’estat. I com a protagonistes els roders, personatges que van marcar l’imaginari col·lectiu i que,  tot i viure al marge de la llei, en molts casos van ser admirats amb un cert romanticisme fruit de les penúries de l'època.

Són els roders, lladres que per camins i senders, desposseïen els viatgers de les seues bosses i, malauradament, a vegades també de la seua vida, unes històries que  ens parlen de “Pep de la Tenda” i Sauret Bononat, roders de Tavernes i de les seues malifetes, sense oblidar altres veïns vallers amb el mateix “ofici” de lladres de camí ral com el “Rullet”, “el Besó” i “el Trompa”.

L'acte es va convertit de manera indirecta en una lliçó d’història local i de la Valldigna en temps convulsos del destronament d'Isabel II, el Sexenni Democràtic amb la constitució de les Juntes Revolucionàries i milícies, que repartien armes entre la població. La inseguretat i la por als lladres era tan gran que, hi havia vigilància en la torre de l’església dels forasters que entraven a Tavernes i guardes a les muntanyes de Bellavista i del Ràfol per a controlar els accessos des d'Alzira i Gandia.  

 

Al costat de les protestes per les quintes, on els rics pagaven per a lliurar-se de la mili i els pobres no podien i eren enviats a una més que possible mort. Revoltats pel destí de manera novel·lada i gràcies a l’escriptura aparentment senzilla, però culta, acurada i d'estil entenedors de Lourdes Boïgues, ens confecciona un retrat notable i ben documentat de Tavernes i la Valldigna del segle XIX.

Per acabar l’acte, es va establir un diàleg entre Jaume Talens i Lourdes Boïgues seguint l’esquema de pregunta-resposta que ens va permetre acostar-nos al món vital de l’autora, al silenciós treball de documentació i lectura per escriure després l'obra, a com es creen els personatges que són reals, existiren, encara que l’autora use el recurs de novel·la històrica per fer-los ara nostres... En resum, un poc més d’una hora de cultura, d’història i d’aprofundir en la nostra Valldigna.

Cinc marxadors del Centre Excursionista formaran part de la Selecció Valenciana de marxa nòrdica

 

Ximo Talens, Marc Felis, Adriana Fons i Krystel Mansanet han estat triats per la Selecció Valenciana de Marxa Nòrdica en la categoria de edat escolar, per al campionat CESA (Campionat d'Espanya en Edat Escolar i per Seleccions Autonòmiques), que es celebrarà a Lorca el pròxim 25 d'octubre.

​D'altra banda,  Joan Talens ha estat seleccionat per la Selecció Valenciana de Marxa Nòrdica en la categoria absoluta per a competir en el Campionat d'Espanya de Marxa Nòrdica per CCAA, que també es celebrarà a Lorca.

​És la primera vegada que 5 membres del CETV formaran part de la Selecció Valenciana per a participar en els campionats d'Espanya en aquesta modalitat de marxa.

El Centre Excursionista repara i condiciona la Font de la Sangonera

  

Membres del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna han procedit a netejar i condicionar la Font de la Sangonera, en les Creus.

 

 El mal estat dels abeuradors feia necessària aquesta actuació perquè en les condicions que tenia la font, la seua aigua es perdia completament. Ara i gràcies al treball de condicionament i reparació de tota la font, el vas i la canaleta, es podrà omplir d'aigua i durant l'estiu molts animals podran aprofitar-la per a beure.

Muntanyencs del Centre Excursionista i Grup de Muntanya Valldigna han conerit l'Eriste Nord (3.031 m)

 

Després de deu hores de pedra i de silenci, el grup Pole-Pole del Centre Excursionista de Tavernes i del Grup de Muntanya Valldigna han conquerit l'Eriste Nord. Una ascensió exigent des del refugi de Viadós que reivindica la toponímia i la memòria dels camins pirinencs de la Guerra Civil i el contraban.

 Hi ha ascensions que es recorden pel cim. N'hi ha d'altres que es recorden per tot el que passa abans d'arribar-hi. L'activitat del Centre Excursionista de Tavernes i el Grup de Muntanya Valldigna als Eristes, amb eixida i retorn al refugi de Viadós, ha sigut una d'aquestes: 10 hores exigents físicament i tècnicament, on els últims metres no es regalen —pedrera, roca solta, fortes pendents, passos on cal usar les mans i una baixada que obliga a mantindre l'atenció fins pràcticament l'últim tram.

 

 

 DONAR VEU A LES MUNTANYES

Però l'objectiu de Pole-Pole no és només explicar que s'ha fet un cim, sinó també donar veu a la muntanya. I això significa escoltar els seus noms.

Aquesta activitat no ha sigut només una ascensió de 3.031 metres. Ha sigut caminar per la vall de Chistau, eixir de Viadós, remuntar la Ribereta, passar per Millares, mirar cap a Leners, entrar en l'àmbit de Bagüeña i Bagüeñola, superar el Coll de Millares i arribar a l'Eriste Nord. I després tornar. Amb cansament. Amb respecte. I amb la sensació que encara queden moltes preguntes per respondre.

Perquè aquesta és la proposta de Pole-Pole: no volem només pujar les muntanyes. Volem saber com es diuen, què ens conten els seus noms, qui les va recórrer abans que nosaltres. Perquè una muntanya no comença quan arriba el muntanyenc. Ja porta segles parlant.

 

VIADÓS, CHISTAU I LA RIBERETA: COMENÇA EL CAMÍ

L'expedició va fer nit al refugi de Viadós, a uns 1.740 metres, a les Bordes de Viadós, dins de la vall de Chistau. El refugi forma part de la història humana d'aquest paisatge: el va construir el 1952 Joaquín Cazcarra, ramader de Gistaín, al costat d'una borda familiar, i va començar la seua activitat com a refugi guardat el 1957.

Però el nom de Viadós ens obliga a mirar més enllà. La toponímia conserva variants com Viladós i formes històriques com Viadors. Un estudi recent sobre la toponímia de Gistaín apunta, entre altres possibilitats, cap a una hipotètica Via de Ors, "via de l'or", vinculada a una antiga tradició sobre una possible mina d'or a la zona.

Des de Viadós, el camí segueix el GR-11.2 i remunta el barranc de la Ribereta, primer entre prats i després pel bosc, fins que la vegetació desapareix i la muntanya mostra el seu rostre més abrupte. Ací apareix una altra part del vocabulari de la muntanya: Ribereta, las Tuertas, Millars, Leners, Bagüeña… paraules que durant generacions han servit per orientar-se i identificar pastures, barrancs, passos i aigües.

 ERISTE, LA MUNTANYA DE DOS NOMS

L'objectiu principal era l'Eriste Nord, de 3.031 metres, conegut també com a Beraldi i relacionat amb la denominació Bagüeñola Nord. Però, abans d'arribar-hi, hi ha una pregunta pendent: què significa Eriste? El topònim presenta també la forma Grist, i l'estudi lingüístic de José Antonio Saura planteja una possible procedència vascònica, relacionada amb harizti, "robleda": dues muntanyes de nom, un sol cim, i encara cap resposta definitiva.

DEIXEM EL BOSC I COMENÇA LA PEDRERA

A partir dels 2.300 metres, el terreny amable desapareix i comença una pedrera interminable, amb trams de roca completament inestable. Cal buscar constantment el millor pas, assegurar cada trepitjada i evitar que el terreny es desfaça baix els peus.

Per  davant  apareix  el  Coll  de  Millares,  al  voltant  dels  2.800-2.860  metres  segons  les cartografies, abans de la pujada definitiva. I ací la toponímia torna a parlar: Millares o Millars, amb denominacions com Ibón de Millares o Collada de Millares — un mateix territori, diferents formes de dir-lo.

DEL COLL AL CIM

Superat el Coll de Millares, comença una altra pedrera molt més vertical, amb trepades llargues i bastant exposades. Les fites són ben poques, i això obliga a orientar-se amb molta cura.

I després d'aquesta llarga progressió apareix finalment l'Eriste Nord. 3.031 metres. Beraldi. Bagüeñola Nord. Tres noms que ens recorden que un cim no és només una coordenada i una altitud: és també la història de les persones que l'han nomenat, cartografiat, recorregut i transmés.

 ELS CAMINS QUE PARLEN: GUERRA CIVIL, EXILI I CONTRABAN

Durant segles, els passos pirinencs han servit per comunicar les dues bandes de la serralada. Però durant la Guerra Civil i la postguerra, aquells mateixos camins van adquirir altres significats: retirada, exili, contraban, vigilància i pas clandestí.

La memòria oral recollida a Gistaín conserva testimonis de persones que travessaven la frontera per treballar a França i que aprofitaven aquests desplaçaments per transportar productes de contraban, sovint sense documentació i evitant els controls de carabiners o de la Guàrdia Civil. Es recorda també una antiga caseta de vigilància pròxima a l'Hospital de Gistaín, i el pas dels maquis per aquests mateixos camins durant la repressió de la postguerra.

Per a Pole-Pole, aquest bloc no és un afegit. És part essencial de la història de la muntanya. Escoltar els seus noms és també escoltar les veus que els van dir en veu baixa.

 

 

LA BAIXADA: QUAN EL CIM ENCARA NO ÉS EL FINAL

Arribar al cim no va significar acabar l'activitat. La baixada va ser intensa i exigent, probablement el moment en què més calia mantindre la concentració: la forta pendent i el terreny descompost obligaven a controlar cada pas.

En lloc de desfer exactament el camí de pujada, el retorn va permetre rodejar l'Ibón de Millares abans de reprendre el GR-11.2 en direcció al refugi. Després de deu hores, el refugi tornava a aparéixer.

—«Aquesta muntanya no et regala res, ni tan sols a la baixada», comentava un dels participants ja al refugi. «Però és eixa exigència la que la fa diferent.»

 

Remés per POLE-POLE 

La Coral Marinyén interpreta per primera vegada en valencià els goigs al Crist de la Sang, patró de Tavernes

 

La Coral Marinyén, dirigida per Fran Lledó, va interpretar ahir per primera vegada en valencià els goigs dedicats al Crist de la Sang en la missa de la "Pujà".  

Els pobles tenen tradicions que formen part de la memòria col·lectiva i en el cas dels goigs són melodies, paraules, rituals i sentiments que han passat de generació en generació i que, d’una manera o d’una altra, ens ajuden a entendre qui som i d’on venim. A Tavernes, els Goigs al Crist de la Sang formen part d’aquesta memòria col·lectiva. Una tradició vinculada a la devoció i a la història del nostre poble que ara viu un moment especialment significatiu: per primera vegada, la Coral Marinyén els va interpretar en la nostra llengua. 

Una iniciativa que naix de la voluntat de recuperar i posar en valor el patrimoni cultural valler, adaptant-lo a la nostra llengua i acostant-lo a les noves generacions.

La traducció dels Goigs ha estat realitzada per Miquel Joan, dins de la tasca en els seues llibres i articles de recuperació de la tradició cultural de la ciutat en les seues múltiples vessants: literària, musical, religiosa, popular i històrica. I han comptat amb la revisió final de la professora Rosa Magraner, alhora component de la Coral  Marinyén.

El treball parteix d’una idea senzilla però essencial: recuperar la nostra cultura és també recuperar les paraules amb què els nostres avantpassats la van transmetre. La versió en valencià dels Goigs al Crist de la Sang forma part d’un projecte de recuperació dels goigs de la Valldigna i pròximament veurà la llum en un apartat del nou llibre de Miquel Joan, actualment en edició, on a més es recullen diferents aspectes de la tradició i cultura de les festes i celebracions cíviques i religioses tant de Tavernes com la resta de pobles de la Valldigna (Barx, Benifairó i Simat).

 

Missa del Crist ahir a Sant Pere

La interpretació per part de la Coral Marinyén va suposar ahir més que una novetat musical: va ser un encontre entre tradició, música i llengua. La veu dels cantaires va ser el fil que va unir passat i present i va permetra que una manifestació de la nostra història continue viva. Sota la direcció de Fran Lledó, la Coral Marinyén va interpretar les cobles II i III dels goigs, i va demostrar que conservar el patrimoni no significa simplement mirar enrere, sinó també fer-lo viure en el present i transmetre’l al futur.

Puix moriu, Pare i Senyor,
en una Creu afrontosa,
per la vostra Sang preciosa,
dau-nos, Jesús, vostre amor.

 II — L’Hort de les Penes

 Dins de l’hort de tantes penes,
entre angoixes i agonies,
doneu, amant, per mil vies,
la sang de les vostres venes;
amb cadenes de dolçor
venceu nostre desamor.
Per la vostra Sang preciosa...

 III — La Flagel·lació
 
Rius de sang de Vós brollaren,
del vostre cos tan sagrat,
per molts colps fuetejat
amb assots us maltractaren;
ple de nafres us deixaren,
sent l’home el gran ofensor
Per la vostra Sang preciosa...

 

 

Text, fotografies i vídeo remés 

Retornar els goigs a la llengua del poble.

Els goigs ens han arribat  en castellà en els pobles on la devoció ha estat eminentment valenciana. I la causa cal buscar-la en el resultat de la Guerra de Successió, amb els decrets de Nova Planta (1707) signats pel Borbó Felip Vé, amb tota la seua afecció negativa a les lleis i costums propis, l'abandó de la llengua pròpia i, molt especialment el fet que durant els segles XVIII i XIX, les directrius eclesiàstiques van arraconar el valencià dels àmbits formals i de la litúrgia escrita oficial, amb la qual cosa es van castellanitzar tots els oficis, ritus i expressions en la nostra llengua, fins i tot els noms dels nascuts en batejar-los. 

Els goigs naixien del poble i eren per al poble, però calia passar pel filtres de la censura eclesiàstica i per les impremtes oficials amb la qual cosa la majoria dels textos es fixaren i es publicaren en castellà, encara que la devoció del poble es vivia en la llengua pròpia, que memoritzaven l'estructura en castellà en la immensa majoria del casos sense saber parlar-lo encara que mentalment feren la traducció o n'adaptaven els girs al seu parlar quotidià.

La traducció  d'aquests goigs - i els altres de la Valldigna- al valencià no és ni cap invenció ni cap caprici formal, sinó un acte de justícia cultural i de restitució patrimonial. Es tracta de tornar el text a la llengua en què realment s'hauria d'haver escrit.

 

Eixida del Crist en la "pujà" d'ahir

 

 Text complet dels goigs traduïts 

 

Puix moriu, Pare i Senyor,
en una Creu afrontosa,
per la vostra Sang preciosa,
dau-nos, Jesús, vostre amor.
 
I — La Circumcisió
 
Espòs de Sang tan formós,
en la circumcisió,
amb tan tendra compassió,
la vesseu afectuós
i, tan tendre i amorós,
us planyeu pel pecador.
Per la vostra Sang preciosa...
 
II — L’Hort de les Penes
 
Dins de l’hort de tantes penes,
entre angoixes i agonies,
doneu, amant, per mil vies,
la sang de les vostres venes;
amb cadenes de dolçor
venceu nostre desamor.
 Per la vostra Sang preciosa...
 
III — La Flagel·lació
 
Rius de sang de Vós brollaren,
del vostre cos tan sagrat,
per molts colps fuetejat
amb assots us maltractaren;
ple de nafres us deixaren,
sent l’home el gran ofensor
Per la vostra Sang preciosa...
 
IV — La Coronació d’Espines
 
Vós, d’espines coronat,
tanta és la sang que vesseu
que quasi us encegueu; 
amb el rostre ensangonat,
tan tendre i tan maltractat,
pagueu pel vostre deutor.
Per la vostra Sang preciosa...
 
V — El costat traspassat
 
En arribar defallit
i sense alé al Calvari
on un soldat temerari
us deixa el costat ferit,
pell i sang, ben malferit,
ens doneu el vostre amor.
Per la vostra Sang preciosa...
 
VI — Els claus i la sang d’Abel
 
Claus són els nostres pecats,
que a la creu us han fixat,
de peus i mans traspassat;
amb ferros ben afilats,
la sang d’Abel vol furor,
Vós responeu amb amor. 
Per la vostra Sang preciosa...
 
VII — La Font del Salvador
 
Difunta vostra bellesa,
un cec, el més atrevit,
el vostre pit ha ferit
i vessa amb gran tendresa,
els rius d’immensa dolcesa,
Santa Font del Salvador.
Per la vostra Sang preciosa...

 

Traducció: Miquel Joan

Revisió: Rosa Magraner 

 

 

Aquest és el fullet imprés més antic que conservem: la tornada i set cobles, que ha estat la base de la traducció.