L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 825
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 20.531

diumenge, 24 de juliol de 2022

EXCLUSIVA: Més de 5.000 restes òssies exhumades en la primera setmana d'excavacions del jaciment de Bolomor



La primera setmana de la campanya ordinària anual de les excavacions de Bolomor, dirigides per Josep Fernàndez amb un equip procedent de distintes universitats espanyoles, ha conclós. Els treballs inicials s'han dedicat als nivells IV-V, en una etapa cronològica si fa no fa sobre els 125.000 anys d'antiguitat.

El resultat de la primera setmana d'excavacions, des del punt de vista científic és extraordinari, tant pel nombre de peces com per la varietat. Josep Fernàndez ens confirma que, a dia d'avui, s'hi han recuperat 5.071 restes arqueològiques, majorment ossos amb una representació d'uros o bos primigenius sobre el  28%; els cèrvids el 38%; les tortugues un 30% i els cavalls un 4%, sense oblidar algunes les restes d'altres animals, com búfal, rinoceront o hipopòtam, i alguna mostra d'indústria lítica. (foto superior maxil·lar d'uro)


Restes òssies, ja netes i llavades

Una quantitat de restes arqueològiques localitzades en un sector del jaciment, un fet que no és habitual, però que té la seua causa. I cal buscar-la, com ja hem explicat en alguna ocasió, en un esdeveniment atmosfèric que degué tindre lloc al voltant d'eixa datació de  125.000 anys, amb un clima càlid a la Valldigna.

 

Fragment de fèmur d'herbívor (búfal?)

En aquest nivells superior, en la campanya anterior es va descobrir un gran forat en els sediments, fins a vora 2 metres, que afecta la columna estratigràfica. En aquells temps, sobre els 125.000 anys, tots els indicis apunten a que hi hagué un gran temporal, amb pluges immenses, i tan gran quantitat d'aigua durant bastants dies que les filtracions en la cova per un badall de la visera formaren un petit riu que es desplomava en cascada sobre el terra de la cova.  Josep Fernàndez confirma la gran magnitud d'aquest fenomen de l'oratge sobre la Valldigna, molt més fort i més duradors que les DANAs que últimament hem patit.


Una imatge d'arxiu on s'aprecia sobre la columna estratigràfica milers d'ossets (punts blancs) projectats pel xoc de l'aigua contra els estrats del terra

Una cascada que va remoure per complet les restes òssies, moltes de les quals asclades en petits fragments, van ser projectades contra la paret dels voltants, mentre altres més gran foren arrossegades per la llengua de fang en que es van convertir els sediments.

És ací, en la part frontal d'aquesta llengua de fang, on s'exhuma aquesta quantitat d'ossos, que donen una bona informació sobre la fauna de la Valldigna, i sobre la dieta de l'home de Bolomor. Unes restes que són netejades, llavades, identificades i classificades, tot i que el gran treball vindrà després, quan la campanya es tanque, en la solitud del laboratori on es farà durant mesos i mesos un gran treball d'estudi i les publicacions científiques corresponents.

Milers i milers d'ossos recuperats

 

Josep Fernàndez indica que les restes òssies confirmaria que la dieta de l'home de Bolomor estava basada en la ingesta de la carn i medul·la de  dels herbívors de gran talla, com els uros o  el cérvol que serien fàcils de caçat.

No obstant animals més petits, com les tortugues que podia agafar amb les mans, junt a altres peces  menudes com conills i aus, servirien per complementar  la dieta, mentre de manera més residual  agafarien el cavall i l'ase, i ja excepcionalment algun rinoceront o hipopòtam. 

Ascla de tall de calcària

 

Cal indicar que els nivells superiors, del V al I, són els de major ocupació temporal de la cova, convertida en lloc d'activitat pel processament d’animals i la confecció d’instruments de pedra per usar en el processament. També cal considerar que ací tindrien lloc els processos de primeres socialitzacions al voltant de focs de llars localitzades en el nivell IV, tot i en un altre punt de la cova.

Els treballs d'excavació i investigacions anuals en el jaciment s'efectuen amb el patrocini del Servei de Recerca Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, amb el permís de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.

Elaboració pròpia