L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 851
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 22.575

dissabte, 2 de juliol de 2022

INFORME: La Platja de la Goleta avui o tornar a la casella d'eixida del passat mes d'abril. ¿I del futur què?



Hem tornat a la situació i estat del passat més d'abril: o siga, a com estava la platja després d'aquell període llarg de més d'un mes de temporals continuats i que va arrasar per complet la Goleta (Dalt fotografia d'avui, 2 de juliol). Ara la platja de la Goleta està exactament igual, sense arena després d'una reposició que no ha servit per a res. ¿Servirà almenys perquè el Ministeri de Madrid accelere els tràmits de les solucions?  Les fotografies que publiquem més davall comparen la situació d'avui amb la que hi havia després la reposició. No calen més comentaris.

Només ha calgut dos temporalets d'estiu amb vent del NNE fins a 25 km per marejar la mar, alçar ones que tampoc han estat massa altes, i vore com en un plis-plas la mar s'ha engolit novament els milers de tones que es va dir s'havien de reposar en la platja. I deixant de banda si eren 70.000 tones i les que al final s'han reposat, el que hi ha ben clar és que no solucionen res a la llarga. 

Desembocadura del Xúquer i l'escullera. A la part nord s'acumula l'arena, inexistent fa uns anys, i desapareix al sud on hi ha el Brosquil i la Goleta
 

I de nou hem de repetir la mateixa cançoneta: les reposicions d'arena no són la solució ni serveixen per a pal·liar la problemàtica de la Goleta i, cada dia més, de la platja de Tavernes que segueixen el camí de les platges ubicades al sud de l'espigó de Cullera, quan aquest es va construir: Les platges al nord de l'espigó cada any més i més arena, les del sud sense arena i els efectes avançant cada dia més cap a Tavernes.

 


Dalt: la platja avui  Davall: la platja després la reposició

 

Calen continguts per atraure el turisme i denunciar la pèrdua econòmica a Madrid

Una situació que repercuteix especialment en el sector turisme, on des de fa un temps es ve observant la constant venda dels apartaments propietat de gent de fora, que se'n va, i per tant,  menys visitants, menys negocis. I cal atraure més turistes, de fora, de les comarques veïnes, perquè els de Tavernes ja hi son segurs. 

De ben poc o de res serviran campanyes publicitaries turístiques ni vídeos de 360º a Fitur si allò que és el millor referent per al turisme de l'estiu, que es vulga o no és la platja, no té unes qualitats i condicions com les platges del voltant. O no ha de ser el turisme la major font d'ingressos i motor de l'economia vallera a l'estiu?

Calen continguts i potser posar-se les piles en un altra direcció, i fer-li vore al govern de Madrid: el gran perjudici econòmic que causa a Tavernes no gaudir d'una platja en paregudes condicions com les altres del voltant i la seua falta d'actuació. I recordar-li que tenim un problema per la seua actuació, la del mateix govern de Madrid, en l'espigó.  I eixe problema que causaren ens afecta a l'economia local.

Potser cal que algú que mane en la Diputació o Generalitat i que siga del mateix partit de govern qui li ho hauria de fer saber a Madrid, ja que totes les peticions d'altres partits... ni cas!  Han de comprendre que tot no es vindre a Tavernes a fer-se la foto en actes de presentacions de noves campanyes i logos. A Tavernes li calen altres actuacions a fer ben lluny: a Madrid.

  



Les 2 fotografies de dalt: la platja avui     Davall: la platja després reposició

 

Totes aquestes fotografies són d'avui mateix pel matí. I si tot aixo ha passat amb un temporalet.... preparem-nos per a quan vinguen els temporals de veritats, els que produeixen les DANAs, cada dia més freqüents i més fortes, i on les ones són de veritat de 4/5 metres, no d'1-2 metres com els temporals d'estiu. 

 I no volem acaba sense reconéixer que l'arena que s'aboca en les reposicions efectivament és la primera defensa que tenim per evitat una entrada de la mar a la urbanització. Però és una defensa tant feble, com estem cansats de  comprovar, que no es aprofita per a res.

 


Dalt: la zona de l'avió avui de mati   Davall: la mateixa zona després la reposició

 

I del futur què?

I com ja hem dit algunes vegades, el Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (Cedex) en un informe de fa uns anys ja detallava el nivell de regressió de les platges de la Safor, les causes i les conseqüències  i proposava actuacions per frenar la perduda d'arena. Suposem que serà la base per a l'estudi que té encomanat el ministeri de Madrid.

La proposat al nord de la zona i en el terme de Cullera era una prolongació en forma de L de 80 x 60 metres de l'espigó de la Gola de l'Estany, complementada amb l'aportació de més de dos milions de metres cúbics d'arena entre El Marenyet i el Estany de Cullera i a la platja de Tavernes, en especial a la Goleta, que pateix una de les majors regressions. La infraestructura actuaria de barrera, evitaria el trasllat de l'arena i ajudaria a acumular-ne en les platges del sud de Cullera (Brosquil) i la Goleta.

I unes dades preocupants de l'estudi: si no es donen solucions cap a l'any 2050, la costa saforenca retrocedirà 25 metres a Guardamar de la Safor; 20 metres a Bellreguard, 19 a Miramar, 15 a Piles, Oliva i Xeraco i fins a 14 a Tavernes i Gandia, amb un valor calculat de regressió per a l'any 2100 de 66 metres. I amb l'amenaça sumada del canvi climàtic!
 
Elaboració pròpia