L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 825
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 20.531

dijous, 21 de juliol de 2022

INFORME sobre la línia de costa que es preveu al País Valencià en unes quantes dècades, sinó s'inicien grans projectes.



No volem ser alarmistes ni catastrofistes, però realment no són bones les noticies que s’anuncien per a la costa del Mediterrani espanyol i valencià per a les pròximes dècades, i per a evitar-ho o pal·liar-ho en part, caldrà solucions i plans  per evitar allò que indiquen els estudis, molts publicats aquestes darreres setmanes i dels quals ens fem ressò en aquest informe. 

Els diversos estudiós, dels quals aquests dies la premsa ha publicat detalls - i que nosaltres intentem reunir en aquest informe-  indiquen que la mar pujarà entre 1,4 metres més en el 2100, si creguem les estimacions de Nacions Unides, o bé serà sobre 1’8 metres, segons les estimacions de Sánchez-Arcilla i de l’equip de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest canvi a majors es deu a la gran velocitat del desglaç de l'Antàrtic. I és aqueix estudi, al costat d'uns altres, que són la base de les actuacions previstes pel govern de Madrid. (Foto superior, la mar envaeix la Goleta, febrer del 2020)

Les xifres sobre la pujada del nivell de la mar, que pot arribar en alguns punts de marjals a inundacions de 3 metres- són pràcticament idèntics als que figuren en el “Pla Adapta Costas” del País Valencià, un estudi que la Conselleria d'Agricultura i Transició Ecològica ha remés al Govern i on s'informa que el 64,8% de la franja costanera valenciana està afectada per una erosió crònica o pel resulta dels temporals cada vegada més extrems i més preocupants.

 

L'alcalde i el regidor d'Urbanisme en el laboratori de la UPV on s'estudia els efectes dels esculls
 

I en eixe estudi de la Conselleria valenciana, i com a proposta d'actuació per a pal·liar o minvar l'efecte de la mar els pròxims anys, hi ha la proposta de Tavernes  de la construcció d'esculls marins artificials paral·lels a la costa que frenarien la pèrdua d'arena. Un projecte pilot que segueix els estudis i experiments realitzats i avalats per la UPV i que no serien només per a Tavernes sinó per al Mediterrani en general, com ací ja hem publicat. No cal ni dir que aquest projecte ha de ser autoritzat pel Ministeri de Transició Ecològica, organisme responsable i depenen de la costa.


 

 

Al llarg de les últimes dècades, la potenciació del sector turístic ha generat una intensificació dels usos residencials, turístics i del sector serveis en la nostra costa. L'estudi de la Conselleria, elaborat per Tragsatec, filial de Tragsa, assenyala que l'onatge i l'augment de la temperatura superficial marina s’engulen les platges i això causa la pèrdua de beneficis ecosistèmics, però també els recreatives: l'atractiu de la zona disminueix i en un efecte dominó es perden visitants i beneficis econòmics.


El Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 contempla mesures però... 

Com ees pot ja intuir del que acabem de dir, calen mesures, i actuacions importants davant el que ja es veu com una situació de risc. Fa només uns dies publicàvem que el govern de Madrid contempla actuar amb el denominat “Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030”, amb mesures que preveuen el possible “abandó planificat de les zones susceptibles” i la “reubicació d'habitatges”.  Però en aquest context hem de recordar que Espanya compta amb 7.905 km de litoral (dades de l’INE) i un terç dels espanyoles viuen en zona costanera, i en molts casos de l'explotació de la primera línia de platja, gran reclam turístic i motor de la economia en molts llocs.

No anem a amagar que fins ara poques mesures de gran calat s’han donat per previndre el que els estudis indiquen. Fins i tot la proposta a Costes de instal·lar una gran malla geotèxtil dins de la mar per evitar la desaparició de l'arena abocada en les platges de Tavernes, impulsada des de la regidoria d'Urbanisme per Josep Llàcer, i que va arribar al Senat de la mà del senador de Compromís, Carles Mulet, no ha tingut resposta, tot i l'èxit que ha tingut en molt llocs. I s'ha continuat abocant arena, com reconeixen els estudis, un pegat que dura fins al següent temporal i l'arena que es perd en la mar ja no hi torna. I ací sumem un agreujant: Espanya disposa de poca arena, perquè la plataforma continental és estreta. 

 

 

La solució que dóna Sánchez-Arcilla en el seu projecte “Rest-Coast” és també complementar actuacions amb aportació de biodiversitat com a sistema de restaurar la costa, o siga completar amb vegetació l'aportació d'arena, tant en la superfície en dunes com sota l'aigua amb praderes per exemple de posidònia. Amb això les terres queden subjectes per la naturalesa,  i serviria per a restaurar l'ecosistema de la costa amb escassa inversió i poca necessitat de manteniment. El problema, veiem nosaltres, és que en molts llocs ja s’arriba tard. 

  

Què fem davant l'amenaça de desaparició de les platges?

Perquè, davant l’amenaça de les platges... què cal fer?  Retrocedir i endur-se les infraestructures amenaçades i la població a l'interior? Un dels factor que pot canviar la situació en alguns punts de la costa es l’elevació del terreny. Elevació i risc d'inundació estan relacionats, de manera que quan més baixa és una zona, és major el risc de quedar submergida. Els estudis indiquen que les zones del litoral l'elevació de les quals siga ara menor de tres metres sobre el nivell de la mar actual són les inundables i, per tant, les més amenaçades. I això en els mapes que publiquem es veu clarament.

 

En el Mediterrani, i en el cas de les costes del País Valencià, el port de Castelló i les Marjals de Nules-Borriana i d'Almenara, així com bona part del litoral de la província de València, cas del Port i barris de València capital, les platges de Tavernes, Gandia, Bellreguard i Oliva, entre altres, i zones d'Elx i Salines a Alacant quedarien anegades. En general, tot el litoral molt urbanitzat quedaria sumit per l'aigua a la fi de segle. Els enclavaments més afectats seran les marjals amb els percentatges més alts d'inundació: Moncofa amb un 100%, la Marjal de Nules amb un 99,49%, la d'Almenara amb un 99,25% i la Marjal de la Safor amb un 98,16%.

Les localitats de Tavernes, Xilxes, Dénia, el Pilar de la Foradada, Meliana, Benitatxell, Sagunt, Elx, Vinaròs, Bellreguard, Benissa, Xàbia, Cabanes, Canet i Orpesa són alguns dels “punts calents” de la costa valenciana, segon els estudis que hem esmentat, i en especial el que aporta la Conselleria  d'Agricultura i Transició Ecològica, a eixe Pla Nacional que es vol mamprendre.

És en aquests municipis on cada temporal suma els seus efectes negatius a l'anterior temporal, i d'aqueixa suma continuada,  Tavernes coneix bé, molt bé els efectes.

 

Informació pròpia i d'altra publicada les darreres setmanes en la premsa