L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 851
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 22.575

dilluns, 11 de juliol de 2022

Dimecres dia 13: Dia del Clot de la Font, tradició secular de la Valldigna, amb el primer concert del Festival Sete Sois Sete Luas

 
 
Tavernes, Benifairó i Simat celebren demà el  “Dia de la Sang” o “Dia del Clot de la Font”, efemèride tradicional que festegem el segon dimecres del mes de juliol, en la font que brolla al peu de la muntanya de l'Ombria.

Una jornada que tenia fa unes dècades la categoria de festa local, circumstància que encara perdura viva en la memòria de la gent més major de Tavernes i de la gran festa a les poblacions de la Valldigna, que ho celebraven amb diversos actes, essent els tradicionals el porrat del Clot de la Font, on acudia gent de tota la Valldigna, mentre a Tavernes, era la festa del Crist de la Sang, qui centrava majorment la celebració.
.
El Dia del Clot de la Font era tradicionalment la jornada de cuinar la paella en el paratge, assajar el primer meló d'Alger i celebrar el porrat. I com a mostra de la gastronomia popular i tradicional, era el dia del berenar de la coca oberta de tomaca i pebres, adobada amb tonyina de sorra i després una coca morena.¿S'hi animeu a recuperar la tradició?




Com hem dit a Tavernes se celebrava, i encara s'hi celebra, la festa de la barriada del Crist,
que ha sabut conservar la tradició dels actes festius i populars de les revetles i els sopars tradicionals a la fresca del carrer, tan tradicionals en molts punts del poble fins entrada la meitat del passat segle XX.  
 
Unes festes que, com les referències històriques de primeres dècades del segle XX, popularment aleshores eren nomenades pels vallers com “les Festes del barri de la Granota”, un nom que ens parla de vivències i de la realitat de Tavernes en aquells anys 1920, fa un segle. Aleshores a la Partida el conreu de l'arròs era el costum, i alguns veïns humils de la barriada en aquells temps sense contaminació en les aigües i ullals aprofitaven per capturar granotes als arrossars i vendre-les a Tavernes pels carrers, i així obtindre uns guanys. Tot i que no ho semble, i fins i tot algú farà ois de desaprovació, la granota és una menja exquisida encara que no ho semble, especialment les cuixetes de darrere,  i si ho pregunteu als vostres majors, encara us podran parlar de l'arròs caldós amb granotes. El nom "Barri de la Granota" o festes del barri de la granota feia referència a aquesta activitat de molts veïns de la zona. ¿Curiós no? 
 

 

Aquestes darreres dècades sembla que en alguns aspectes la festa en el Clot ha reviscolat gràcies a la programació musical de l'Ajuntament, tot  i que ha perdut l'encís d'anar a peu, com es feia abans, quan no hi havia motos, cotxes ni altres vehicles a motor, i tot era una desfilada de veïns i veïns cap al Clot.


Cal també recordar que era/és una de les festes grans del cicle estival a la Valldigna, i també donava inici al cicle de festes populars de barriada i carrers que s'hi celebraven a les tres poblacions de la nomenada Valldigna del pla, amb revetlles i festa al voltant de la rondalla. Unes festes populars que continuaren després amb Sant Jaume i Sant Llorenç, aquest amb el seu porrat i la benedicció del terme, per donar pas a la sega i secada de l'arròs, una activitat que acabava meitat setembre, i permetia arrancar les festes del poble quasi a final del mes, més tard que les actuals.
 
 

Comença el festival Sete Sois Sete Luas

 L'ajuntament ha organitzat per al Dia del Clot l'actuació en el paratge del grup "Cooldesac" amb la qual inicia la programació del Festival Sete Sois Sete Luas. Cooldesac es un grup que incorpora instruments i tècniques pròpies de la música clàssica, ritmes mestissos, patrons no ortodoxos i estils més moderns sense por d’incloure-hi qualsevol idea o estil musical
 
Un repertori que ens parla de la tradició irlandesa però també de música escocesa, gallega o bretona, amb interpretació de l’estil celta, i arranjaments i temes del folk tradicional valencià, cercaviles, boleros, danses, fandangos o jotes. En resum ens ofereixen una visió del folk i de la música tradicional particular, a través del prisma de la música moderna. 
 
Els integrants de "Cooldesac" són Dani J. Uroz (violí, moraharpa, duduk i dolçaina), Laura Hernández (flauta travessera, flautí i whistle irlandés), Andrea Mira (percussió) i Daniel Tomasi (guitarra acústica i busuqui irlandés)
 

Elaboració pròpia