L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.395
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 26.374

dimecres, 13 de juliol del 2022

Avui és el Dia de la Sang o del Clot de la Font: algunes notes històriques i altres curiositats de la jornada


Avui és el "Dia de la Sang", o també el "Dia del Clot de la Font", com hem publicat aquests dies passats festa tradicional de la Valldigna, l'origen de la qual es perd en la nit dels temps. Al lloc és costum i de fa anys la celebració d'un porrat, com tothom sap un mercat-fireta tradicional de venta a l'aire lliure i en paradetes de torrat, torrons, fruits secs, llepolies...que al Clot i en ser estiu s'acompanyava de les paradetes dels gelaters casolans de Tavernes.
 
I quin és l'origen del porrat del Clot? Doncs, amb sinceritat no ho sabem. I referències n'hem buscat però totes les trobades, sempre estan referides al segle passats i ens parlen de la diada i de la festa,  però cap s'endinsa a esbrinar-ne  l'origen. I és curiós, perquè la tradició valenciana del porrat marca que se celebre al voltant d'una ermita dedicada a un sant, ja sabeu de la volença dels nostres agricultors de celebrar-ne per demanar bones collites,  que el mal oratge no les faça malbé i també demanar salut i fertilitat als animals domèstics, tan imprescindibles antigament en uns societat agrícola com la valenciana i vallera en altres temps.
 


Siga com siga ni al Clot de la Font, ni tan sols prop s'alça una ermita que puga relacionar-s'hi amb l'origen de la festa, segurament de fa segles. Teories? Que volem que us diguem! Si pensem que aprop hi havia l'antic poblat morisc d'Ombria i per la banda de Benifairó el d'Alfulell, i donada la proximitat de les antigues poblacions com Xara, Simat, Benifairó o Tavernes.... podem pensar que el porrat podia haver nascut d'un mercat tradicional àrab que reunira els habitants de les poblacions en una festa de la seua religió? Una hipòtesi més. No cal ni dir que, com en tantes festes d'origen pagà, amb el pas del temps es cristianitzaria la celebració i s'assimilaria a una diada cristiana, com la de la Sang, a més, patró de Tavernes
 
Entrant un poc en aquesta possibilitat, cal dir el cronista valencià Joan Lluís Corbin ja deixava escrit que alguns historiadors afirmaven que el porrat era cosa de moros, i el mateix nom "porrat" seria un canvi produït a partir de "torrat" (els cigrons torrats) que eren costum moro, tot i que entra en la tradició cristiana després de la conquesta de Jaume I.
 
El porrat del Clot de la Font, com també el porrat del 10 d'agost a Sant Llorenç, formen part de la denominada "Ruta dels porrats de la Safor", una iniciativa que ha permés recuperar alguns dels porrats tradicionals quasi perduts a la comarca, com era al cas dels mateixos porrats vallers que en els anys perderen protagonisme quan deixaren de ser dia de festa local. Actualment, com també s'esdevé en els dos vallers, l'Ajuntament impulsa la conservació amb alguna activitat complementària, cas d'actuacions dins de la programació estable del Festival Sete Sois Sete Luas.
 
 
 
 
I per acabar, no us n'oblideu que tota tradició que s'aprecie sempre va acompanyada d'una manifestació gastronòmica: el berenar o sopar popular i tradicional era la coca oberta de tomaca i pebres, adobada amb tonyina de sorra (ara que n'és complicat trobar-ne, com cal, ho podeu provar amb una llauna de tonyina de tronc) i després de postre una bona coca morena. I  per què no, acabar amb un bon got d'orxata i fartons (Com t'enyorem Orxateria Franco!!!).
 
 

 
 
Treballs del taller d'Ocupació Millorem Tavernes IV

 
I arribats ací cal esmentar el treball realitzat aquests dies passats per l’alumnat del Taller d’Ocupació Millorem Tavernes IV que ha efectuat treballs de millora i manteniment de cara al porrat d'avui, mentre l’alumnat de l’especialitat de Forestal ja ha iniciat treballs en el paratge del brollador per mantindre i millorar aquest indret, amb tasques de poda, neteja i desbrossament.
 
 

Festes del barri del Crist o popularment dites el segle passat "festes del barri de la granota".
 
La barriada ha donat a conéixer els actes d'enguany, la veritat uns actes que comparats amb altres anys, s'han quedat molt reduïts i només afecten a la celebració del dia d'avui, dedicats al Santíssim Crist de la Sang, que novament recorrerà en processó els carrers de la barriada. Pel matí, per a gaudi dels menuts, hi ha anunciats jocs en la placeta del Tio Julio. 
 
El perquè d'eixe nom tan curiós "barri de la granota" el podeu consultar a l'article que vam publicar el dilluns passat.
 
 
 
 

Primera actuació del festival Sete Sois Sete Luas

 El grup "Cooldesac" obri enguany la programació del Festival Sete Sois Sete Luas amb una actuació al Clot de la Font a partir de les 20'30 hores. El grup incorpora instruments i tècniques pròpies de la música clàssica, ritmes mestissos, patrons no ortodoxos i estils més moderns sense por d’incloure-hi qualsevol idea o estil musical
 
El seu repertori ens parla de la tradició irlandesa, però també de la música escocesa, gallega o bretona, amb interpretació de l’estil celta, i complementat amb arranjaments i temes del folk tradicional valencià, cercaviles, boleros, danses, fandangos o jotes. En resum ens ofereixen una visió del folk i de la música tradicional particular, a través del prisma de la música moderna. 
 
Els integrants de "Cooldesac" són Dani J. Uroz (violí, moraharpa, duduk i dolçaina), Laura Hernández (flauta travessera, flautí i whistle irlandés), Andrea Mira (percussió) i Daniel Tomasi (guitarra acústica i busuqui irlandés)

Elaboració pròpia