Trobada no nou en la nit vallera, calorosa i xafogosa anit, amb Francesc Burgos o si voleu El Triangulista, com a mestre de cerimònies del festival, però més que mestre de cerimònies ànima del mateix i trobada amb el públic amant de la bona música per viure de nou l'experiència d'un festival diguem-ne "de proximitat", però que arriba lluny, molt lluny per la qualitat de tants i tants excel·lents grups i musics que hi han passat.
Anit la programació la iniciava Els Mox, el grup nascut l’any 1995 a Puçol (l’Horta), que obrien la 18a edició del “Pop al Carrer” seguint la línia dels múltiples directes que ofereixen al llar del País Valencià, on no han faltat concerts a Catalunya, les illes o Euskadi.
Mox efectua una fusió dels llenguatges de la música tradicional valenciana i el pop-rock, així les seues cançons estan inspirades en les músiques populars tradicions, i en el seu cas, els estils tan nostres com les cançons de batre, jotes, fandangos o la mateixa dansà son tractats pel grup amb nou filtres musicals i es converteixen en una cosa nova, en una evolució cap cap al rock i el pop, amb introducció de la dolçaina en molts temes seguint el camí d’altres grups de recuperació del nostre instrument tradicional.
Una actuació en concert la d’Els Mox que han fet passar una bona estona als assistents en eixa fusió que tant agrada al jovent de fusió de música i veu d’estil popular amb el rock, on destaca el so de la dolçaina, acompanyada de dues guitarres, la bateria i dues veus.
En la visita a Tavernes, la banda roquera celebrava també el 30 aniversari del seu primer àlbum “Hipnosis” i el 25 del disc “Omega” d’Enrique Moriente, dos discs impactant en el seu moment i on la seua perspectiva rockera es mesclava en la concepció del flamenc, essent aquest darrer disc un recordatori de l’ànima de Lorca, cercar la musica que el poeta va escriure en música invisible als poemes.
La poesia determina en gran manera l’estil i personalitat de Lagartija Nick d’ací els temes del seu disc “Val del Omar”, amb poemes d’eixe autor, o l’homenatge a Buñuel a través de musicar i cantar els poemes, no massa coneguts, del cineasta universal, fins arribar al darrer disc “Los cielos cabizbajos” amb poemes de Jesús Arias.
Però també al llarg de la seua trajectòria musical, el grup que ha passat en les dècades que fa existeix per molt components, ha viscut per tant distintes influències musicals, fins i tot de la música techno, tot i que no empren l’electrònica.
De tot aquest món musical divers
i atraient, de rock iconoclasta i legendari com alguns crítics musicals han
qualificat Lagartija Nick, ens en feren un tast ahir per la nit en l’actuació
al “Pop al Carrer". Un tast de bona música en conjunt i de rock de qualitat.
Elaboració pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada