Eleccions municipals a Tavernes de la Valldigna (Alea jacta est?)
Podríem considerar la política com una eina social imprescindible que serveix o pot servir per a millorar la societat en la qual vivim. Per a molts també, és i parlant clar, una merda com un puny que pot servir per a la millora personal i econòmica de cert individus sense escrúpols que no miraran pèl a l’hora de lucrar-s’hi personalment. Per a molta gent, la política és el pitjor de la societat.
Probablement, tot el que pensem de la política –el bo i el dolent– està fonamentat amb bons motius i tots en tenim una miqueta d’això, de raó. El problema, tal volta, és que molta part de la gent que tant crítica els polítics, solen ser –una altra vegada parlant clar– uns analfabets polítics totals i tot i que generalment no solen molestar-se en aixafar un col·legi electoral mai, quan per fi ho fan, un dia et voten Podem i a les eleccions següents et voten Vox. Falta de criteri? Falta de trellat? Cap problema, però. Tothom té dret de votar qui vulga i fins i tot de no votar ningú.
En tot cas però, criticar és ben fàcil i criticar els polítics és una de les belles arts més esteses per aquest país i possiblement per tot el planeta.
Ara vénen unes noves eleccions autonòmiques i municipals, i certa gent, certs polítics van criticant-ne d’altres, per falta de prendre decisions o per falta de carisma. I aquesta vegada, que conste, no estem parlant de gent políticament analfabeta. Però estem dins la campanya electoral i les espases van enlaire i ben esmolades.
Hi ha polítics que xino-xano i sense armar gens de rebombori van fent faena sense descansar. I hi ha d’altres que davant d’aquesta ingent faena, miren cap a un altre costat i critiquen i ens parlen de falta de carisma i fins i tot de poca simpatia.
No vull assenyalar ningú, però potser molts ja saben de què i de qui estic parlant. Jo no sé el resultat final d’aquestes eleccions locals a Tavernes, però crec que haurem de meditar bé el color del nostre vot i procurar encertar-la; pel bé del poble i pel nostre propi bé.
És per això que crec que hem de tindre la visió ben clara i neta i saber escatir qui ens vol vendre la moto i qui, realment, treballa pel poble. Vet aquí la qüestió: la faena contra el buit del no-res. Pensant-ho millor, crec que ja tinc més clara quina serà la meua decisió final. Alea jacta est!
Sico Fons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada