L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.675
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:46.657

divendres, 26 de maig del 2023

La pluja no va impedir l'acte de Compromís per escoltar el conseller d'Economia Rafa Climent i la directora general de comerç, Rosanna Seguí


 

El conseller d'Economia Sostenible, Rafa Climent, i la directora general de Comerç, Rosanna Seguí, foren els protagonistes del darrer míting de Compromís, un acte celebrat ahir en la Casa de la Cultura amb una bona presència de vallers i valleres, malgrat la insistent pluja de tota la vesprada, i ala qual s'enfrontaren amb la seua presència.

 

 

El candidat a l'alcaldia, Josep Llàcer, va ser l'encarregat de presentar els distints temes tractats en l'acte, on va recordar aspectes de l'economia vallera  i les ajudes que s'havien rebut des de la Conselleria d'Economia Sostenible a través de programes i subvencions de l'IVACE, així com els 15 milions que Tavernes ha dedicat a donar ocupació a centenars de veïns i veïns sempre fent possible el lema de "rescatar persones". 

 

 

Rafa Climent va establir un paral·lelisme entre la situació de Tavernes i la que es va trobar en el 2015 en arribar a la conselleria, així mentre Tavernes va haver de reduir de 28 milions a 3 el deute, el govern del Botànic es va trobar en els instituts i organismes de la conselleria pràcticament desballestat, en deutes i sense recursos.

Així, el primer treball va ser diagnosticar i planificar, sobre tot a partir de la base que calia donar treball i ocupació, i d'ací nasqueren les polítiques de industrialització, la modernització dels polígons industrials i les ajudes empresarials per millorar i modernitzar les empreses valencianes, i que foren competitives.

 

 

 

Climent recordava l'establiment del "Pla Estratègic" que beneficiava un total de 25 sectors econòmics valencians i els 175 milions dedicats a modernitzar empreses i que siguen competitives, a més que pogueren aguantar la crisi i s'inseriren en el mercat. Va explicar el cas de les "antenes" d'assessorament en el mercat estrangers, completament desmantellades en el 2015 quan hi ha 25 "antenes" que donen assessorament en els mercats de 27 països.

 

 

Tota eixa tasca havia fet possible passar actualment a tindre 31.000 empreses exportadores al País Valencià i a contribuir al canvi de mentalitat de que cal produir ací, i no a la Xina, i deixar d'actuar com a comercials.

La transformació que es viu del model energètic va ser tractat per Climent que va ser molt crític amb les macroplantes energètiques tal com les contemplen les grans empreses, depredadores del territori de conreu, i on no podem oblidar que hem de menjar. Ací feia una decidida aposta per l'autoconsum i les comunitats energètiques locals, destacant que al País Valencià hi ha 289 front a les 72 de tota Espanya.




Climent va destacar les bones xifres respecte al mercat de treball, on indicava que mentre a l'any 2015 hi havia 481.000 persones en atur ara en són  350.000 i va indicar que a Tavernes ara hi ha un 40% menys de desocupats que en el 2011, senyal del bon treball de Compromís. Finalment indicava que ara hi ha 2'7 milions d'afiliats a la Seguretat Social quan en l'època del PP eren 1'6 milions.

 
La directora general de Comerç, Rosanna Seguí, va explicar els programes d'ajuda al comerç, sobre tot el menut comerç dels pobles, i va destacar el gran treball realitzat per Compromís en defensa del comerç valler i les campanyes realitzades, que havien tingut totes el recolzament i suport de la seua direcció general.  I va exhortar els presents a fer les compres en els comerços locals, perquè serveixen per a dinamitzar les barriades i els pobles, a més de rebre un tracte directe, personal i de qualitat.