El camp valencià es mor i ja costa més una bossa de plàstic del supermercat que un quilo de taronges. El preu de les taronges d'Espanya està pel terra. I quan arriba la temporada de collir, costa traure la producció dels arbres.
És un tema greu que afecta l'economia valenciana i al llaurador valencià però que no ha estat motiu de grans comentaris ni debats en la campanya. De fet només en el míting de Compromís, amb intervenció de la consellera d'agricultura, Isaura Navarro, va tindre un cert protagonisme, quan es va parlar dels tractats amb tercers països, en el qual la consellera de Compromís s'oposava frontalment al possible nou tractat de Mercasud, per la forta competició
citrícola, sobre tot en suc, de la taronja de Brasil.
L'evident enfonsament generalitzat de preus en el sector dels cítrics coincideix amb l'augment de les importacions. La Unió Europea va importar un 5,3% més de taronges respecte de l'any anterior i Sud-àfrica el va liderar amb més de 252.000 tones, un augment del 8,4%. Li segueix Egipte, i en tercer lloc Marroc. Aquests dos últims països han augmentat més del 40% les importacions respecte a anys anteriors.
Cartell del sindicat "La Unió" denunciant l'actuació dels partits espanyols a Europa |
La firma l'any 2016 del tractat amb Sud-àfrica (i altres cinc estats africans), com hem dit va ser un dels punts tractats en el míting, un tractat que ha estat una sentència de mort de molts camps i mols agricultors valencians. El tractat és va aprovar al parlament Europeu i només va tindre un vot NO, només un vot en contra, el que donar l’eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastià. Uns votaren SI al tractats i altres s'abstingueren, o siga van deixar fer... o com diu el cartell de la Unió, no és van mullar en favor de les nostres taronges. Després és va ratificar el tractat en el Congrés dels Diputats i en el Senat i va ser novament Compromís qui va votar NO al tractat, mentre la resta de partits votaren SÍ.
D'aleshores, cada dia més els cartells "Es ven" són habituals en les plantacions de tarongers, quan no han sigut arrancats, cremats i substituïts per altres cultius. Els costos de producció s'han disparat, els preus que es paguen ni de lluny arriben a cobrir-los.
I ara ens ve al damunt el tractat de Mercasud, al qual com hem dit hi ha un posicionament en contra de Compromís, com ja va passar en el de Sud-Àfrica. Com deia Groucho Marx... "més fusta" per acabar de cremar els camps i les nostres taronges!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada