L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR :947
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 28.268

divendres, 6 de maig de 2022

Presentació del llibre "Nosaltres, els primers moviments de l'Escola Valenciana"

 

La presentació del llibre "Nosaltres, els primers moviments de l'Escola Valenciana" de Josep Francesc Charques i Noverques s'ha convertit en un acte de reivindicació de l'Escola Valenciana i alhora en un homenatge a tots aquell que, en els anys 1980, lliutaren per aconseguir que la nostra llengua fora llengua de prestigi i plenament acceptada en l'ensenyament. 

 

 

L'acte ha comptat amb les intervencions de Encarna Serrano (membre de la Coordinadora Safor-Valldigna pel valencià) i del valler Voro Ortiz, que mestre a Cullera en aquell temps va coordinar la 2a Trobada d'Escoles en valencià en aquella ciutat. Hi han assistit mestres de Tavernes i els regidors de Compromís Fina Vercher, responsable d'Educació, Encar Mifsud de Cultura i Josep Llàcer, d'Urbanisme i també professor.

 

La presentació va recordar les accions dels primers anys d'escola en valencià, en aquell temps d'un moviment incipient i que amb el pas del temps i amb l'evolució del moviment que ha portat a l'entitat Escola Valenciana o la Fundació Sambori, convertits en puntals del redreçament cultural del poble valencià, i en el major suport que avui dia té la nostra llengua en la pràctica. Cal indicar que avui dia el Premi Sambori compta amb la participació de 120.000 participants escolars de tots els nivells en el seu concurs literari en valencià.

Anècdotes, històries, reunions en les escoles per redactar les bases d'un programa d'ensenyament en valencià en un temps on pràcticament l'Estatut d'Autonomia valencià estava en bolquers, i la pressió dels sector de la dreta i sectors familiars, amb consignes expressades a les portes del centres del tipua "volen castellà i no volem valencià", això sí sempre expressades en valencià, arribava a situacions con amenaçar al professorat o fins i tot traure de les classes els fills perquè no donaren valencià.

 


I es va recordar com vam arrancar les primeres trobades en valencià i els entrebancs en què es van trobar els i les mestres per poder treballar en la nostra llengua en un panorama social i polític que ha estat conegut com a la batalla de València, però també es va parlar i explicar com va ser el naixement de les coordinadores pel valencià i d’Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua.

 

Josep Chaqués, mestre i activista, que va ser el primer president d’Escola Valenciana i impulsor de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera, va narrar moltes i sucoses anècdotes d'aquells temps. Vivències algunes en les que hi van participar alguns dels professors en la sala, entre els quals Chaqués va esmentar i agrair la participació dels vallers Miquel Bononad i de Jaume Talens que, amb Voro Ortíz, formen part d'alguns capituls del llibre. 
 
Històries protagonitzades pel professorat que en aquell temps va participar i s'hi va implicar en un model que, a més de la llengua, va impulsar un moviment de renovació de la metodologia, del treball en classe, d'obrir l'escola al seu espai vital immediat i sobre tot, va servir de model a una renovació gran en el món de l'ensenyament en impulsar-lo des de concepcions d'avantguarda, moltes vegades basades en el model d'èxit educatiu en altres nacions.
 
 
 
Una presentació que ens tornava a les arrels del que ara és una normalitat, tot i els moviments en contra del valencià que hi havia aleshores i que ara continuen "els de sempre", un posicionament a favor de la nostra llengua que en el seu moment va significar trencar un monolingüisme total en castellà per assumir que el valencià és una llengua digna, tan digna com qualsevol del món. I de futur.
 
Elaboració pròpia