Es fàcil comprovar com en arribar el començament de curs hi ha menuts que es graten el cap perquè li pica. S’encenen les alarmes i posem el cap del menut/da sota el focus de llum més gran que trobem a casa i.... de vegades viem com corren pel cuir cabellut: un poll, dos polls... I ens entra pànic i pensem que tot n’està infectat.
Primer cal respirar profundament i saber que la batalla contra els polls es pot guanyar amb un poc d’ajuda. No és una tasca fàcil, però cal ser constants i fer servir els productes adequats, per desfer-nos-en en pocs dies.
El contacte físic, factor de transmissió
Els polls són insectes, paràsits del cuir cabellut amb una gran facilitat de transmissió per contacte dels caps: ni salten, ni volen, però és el contacte físic entre menuts, i més en edat escolat, els fan més freqüents. El contagi no té res a vore amb la netedat dels cabells perquè els polls no fan distincions entre els nivells de neteja dels caps.
Cal saber que no transmeten malalties, però incomoda i molt, la picor, i moltes vegades rascar-se produeix ferides que poden arribar a infectar-se. Millor que res eliminar-los prompte.
Estratègies per eliminar-los, tot i que hi ha que no són efectives.
1. Llemeneres. Són petites pintes, de plàstic o metall, amb pues molt juntes. Allò que importa és la distància entre pues i perquè siguen eficaces s’ha de passar una i més vegades pels cabells, per zones i des de l’arrel a les puntes. Si les fem servir després d’aplicar un tractament insecticida millor que millor: en llevem els polls morts i les llémenes.
És un tractament efectiu i més en menuts/menudes de cabells llarg, perquè la pinta llemenera s’ha de passar per tots els cabells durant uns quants dies. I cal posar-hi cura: si un ou s’escapa, es transforma en poll i és un tornar a començar.
2. Antipolls amb insecticides químics. El producte permetrina 1% és el compost més usat per ser el més estudiat i el més segur: una aplicació d’uns trenta minuts, manté l’activitat durant set dies. Algunes classes de polls han creat resistències i són immunes a l’acció d’aquest compost i això fa que de vegades la permetria s’usa en combinació amb més principis actius.
Si després de set dies encara hi ha polls, cal cercar una altra alternativa, per exemple, pediculicides químics més potents, que tenen, òbviament, més risc. Per això no es recomanen com a primera elecció.
3. Antipolls oclusius. Les silicones són considerades un parasiticida natural que actua embolicant i ofegant els polls, però no maten les llémenes i, per això, s’han d’aplicar dues vegades mínim per acabar amb els polls nascuts durant els set dies posteriors a la primera aplicació.
Es recomana per a nens amb cuir cabellut sensible, pell atòpica o asmàtics i per a dones embarassades o en període de lactància. També quan els polls siguin resistents a la permetrina.
L’alcohol també embolica i ofega els polls, però no mata els ous i, com les silicones, s’ha de replicar durant uns quants dies.
El popular oli d’arbre de te, malgrat la fama aconseguida, no ha demostrat l’eficàcia com a repel·lent i menys com a pediculicida.
Es recomana la revisió dels caps dels menut, i més quan el col·legi informe que hi ha polls a classe. La prevenció és fonamental sempre que hi haja xiquets/es amb polls al voltant del nostre fill, serà possible una reinfecció encara que els hàgem eliminat una vegada i una altra.
Extracte d’un article publicat a The Conversation de Marta González Álvarez, directora del Màster de Dermofarmàcia i Cosmètica a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, d’Isabel González-Álvarez, professora del Grau de Farmàcia la Universitat Miguel Hernández i de Maria del Val Bermejo Sanz, catedràtica de l’àrea de farmàcia i tecnologia farmacèutica de la Universitat Miguel Hernández.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada