gran protector de les fruites,
per les tomaques tant bones,
entre altres moltes collites.
El dia de Sant Llorenç era de gran festa a Tavernes i, amb el Dia de la Sang i Sant Jaume, formava la tríada festiva popular a l'estiu. La regulació estatal de les festes i amb nou Calendari Laboral deixava de ser festa local, i la devoció secular al sant màrtir ha anat a la baixa. I ací sempre perd el patrimoni cultural pel que implica d’oblit a poc a poc de les nostres tradicions.
La devoció de Tavernes a Sant Llorenç és molt antiga i en tenim constància d’ençà del segle XVI amb una primera ermita a la Valldigna, la nomenada Sant Llorenç d'Alcudiola, bastida al segle XVI en la que avui és partida del terme valler, en l'aleshores l'alqueria de moriscos d'Alcudiola (de l’àrab al-qúdia que significa tossal o pujol, amb el sufix mossàrab –ola per remarcar la poca elevació). Aquest nucli de població va quedar despoblat en l’any 1609 com a conseqüència del decret d’expulsió dels moriscos.
 |
| Sant Llorenç d'Alcudiola |
El temple es va compartir amb Favara, sobretot després que la localitat riberenca es va separar de la parròquia de Cullera i va passar a dependre de la parròquia de l’Alcudiola. el culte a Sant Llorenç, especialment en època medieval i moderna, anava emparellat amb la religiositat rural, com a sant protector del camp, de les collites i del terme.
La devoció a Sant Llorenç va romandre molt viva a Tavernes i a Favara després de l’expulsió dels moriscos i el despoblament de l’Alcudiola. Les dues localitats celebraren conjuntament la diada de Sant Llorenç amb processons i romeries per demanar al sant que protegís les collites i els termes, una festa que segurament seria l’origen de l’actual porrat de Sant Llorenç.
Amb el temps, els problemes derivats del manteniment del lloc i l’arranjament de la festa, va dur a una separació entre els pobles i a finals del segle XIX es va decidir que cada poble es bastiria l’ermita pròpia i celebraria el dia del sant pel seu compte. L’ermita d'Alcudiola es va abandonar.
Tavernes va aixecar una nova ermita a un turó de la partida del Teularet, primer molt petita i que després es va ampliar. Una edificació a l'estil de les ermites rurals valencianes, parets blanques de calç i amb coberta de teula àrab. Una ampliació posterior va servir per fondre la campana al taller de Ramón Santos a Albaida: pes de 19 quilos, cost de 136 pessetes i beneïda el dia de Sant Llorenç de l’any 1921.
 |
| Imatge millorada i acolorida del Teularet (l'ermita dalt del turó), potser sobre l'any 40 del segle XX |
Durant la guerra del 1936, es va danyar l’ermita i cremar la imatge de fusta del sant. La campana es va salvar gràcies a que uns veïns la van enfonsar al pou de la sènia de Blaio, avui desapareguda, que es trobava al camí Vall, prop de la trilladora de Borderia. L’any 1940 es va reconstruir l’ermita, es va col·locar el panell de ceràmica del sant a la façana i es reprengué la festa i processó per les rodalies amb la benedicció del terme.
Ací es va celebrar durant dècades la festa i el porrat dedicat a Sant Llorenç. A la dècada del 1970 les obres de l'autopista, van enderrocar l'ermita. Tavernes va perdre un edifici històric, arrelat a una tradició secular, i ara el lloc és travessat al damunt per l'asfalt de l'AP-7. Només roman en el record de la gent més gran del poble i alguna fotografia.
I se'n va bastir una altra al racó Joana i a la nova ermita celebrem el dilluns, 10 d’agost, la diada del Sant, amb missa a les 10'30 hores i processó i benedicció del terme. A la vesprada el porrat, amb algunes paradetes per comprar cacau, tramussos, torró i el torrat de cigrons, a més d’algunes llepolies per als més menuts. Però ja lluny de la festa d'altres èpoques.
Els goigs de Tavernes dedicats a sant Llorenç constitueixen una composició d'una notable qualitat literària i devocional, estructurada al voltant dels principals episodis de la vida i el martiri del sant. El text original castellà combina la narració històrica amb una profunda lectura teològica dels fets i presenta Sant Llorenç com a model de fidelitat a Crist, de caritat envers els pobres i de victòria espiritual sobre el sofriment i la mort.
El poema original - que hem traduït- està format per una tornada de quatre versos i deu cobles de sis versos. Predomina el vers octosíl·lab, encara que, com és habitual en moltes composicions populars, el còmput no és sempre regular i admet algunes llicències pròpies de la poesia cantada. L'esquema de rimes de cada cobla és A B B A A C, mentre que el darrer vers de totes elles enllaça amb la tornada, que es repeteix després de cada estrofa, donant unitat i cohesió a tota la composició.
L'adaptació que hem fet al valencià ha procurat abans que res, una fidelitat estricta al contingut, al desenvolupament narratiu i, sobretot, al fons teològic del text original. S'han conservat totes les imatges essencials —la palma i els llorers de la victòria, la graella del martiri, el tresor de l'Església repartit als pobres, el consol dels àngels o la flama de l'amor diví— evitant tant la traducció massa literal com la recreació lliure que poguera alterar-ne el sentit.
Quan a la forma, s'ha optat conscientment pel vers heptasíl·lab, potser el metre més característic dels goigs tradicionals valencians. L'elecció del vers heptasíl·lab respon a la voluntat d'apropar el text a la nostra tradició poètica i musical, i posar en valor la tradició històrica dels goigs valencians, metre que ha esdevingut una de les formes més característiques de la poesia religiosa popular. Això ha exigit una reelaboració de molts versos per ajustar-los al nou còmput sil·làbic, sense perdre el sentit original ni la fluïdesa expressiva.
S'ha mantingut l'esquema de rimes A B B A A C en totes les cobles. El sisé vers de cada cobla manté una rima pròpia de tancament, que en la major part de les estrofes coincideix amb la tornada. No obstant i per fidelitat s'han conservat "els llorers (cobla 1 i 9)", emblema de la victòria martirial de sant Llorenç, cosa que també aconsellava l'original per damunt d'una uniformitat estrictament mètrica.
Tot i la qualitat literària del text original, que hem intentat sempre conservar, l'ús de recursos propis de la poesia tradicional —sinalefes, les sinèresis o l'ordre sintàctic característic dels goigs— amb la selecció d'un lèxic genuïnament valencià pensem ens ha permés obtenir una versió que vol conservar la musicalitat de l'original i integrar-se sense problemes amb la tradició dels goigs valencians. Com a resum, dir que hem procurat una adaptació fidel, respectuosa amb l'esperit del text original i amb total sensibilitat envers la nostra llengua i la tradició valenciana dels goigs.
El text i l'estudi dels goigs a Sant Llorenç (extracte) és un resum del capítol "Els porrats a la Valldigna", del llibre en revisió "Festes i celebracions a la Valldigna" per a edició pròpia de l'autor.
