Argument 9: “Amb les vagues no s’aconsegueix res. Però en cas que s’aconseguisca alguna cosa, no hi renunciaré.”
Resposta: Les jornades de 8 hores diàries o 48 setmanals, la prestació per atur, les hores extraordinàries, el salari mínim, el conveni col·lectiu, les vacances pagades, la indemnització per acomiadament o qualsevol d’aquests molts altres drets que no es coneixien fa només 150 anys no es van aconseguir a força d’exercir la “llibertat per a anar a treballar” un dia de vaga. Malgrat això no es té notícia que cap esquirol hi haja renunciat. Si s’aconsegueix que el govern rectifique i no aplique aquesta reforma laboral que a tots ens afecta i perjudica, les i els esquirols no hauran fet res per aconseguir-ho, però es beneficiaran de l’esforç col·lectiu. Per a aquestes persones això deu tindre molta lògica, per a les persones vaguistes no en té ni troben que siguen persones dignes ni coherents.
Argument 10: “Sóc personal funcionari. La reforma laboral a mi no m’afecta.”
Resposta: Amb les retallades i la privatització dels serveis públics i la deterioració de les condicions laborals (i les que vindran) del personal funcionari, interí i personal laboral de l’administració pública tenim motius més que suficients per a secundar la vaga general, a més de fer-ho també per solidaritat amb la resta de persones treballadores. Si no secundem majoritàriament la vaga general no podrem queixar-nos quan la resta de la societat no ens faça costat en les nostres revindicaciones per la supervivència, la dignitat i els drets laborals del sector públic. Els acomiadaments i les rebaixes en els complements del sou del funcionariat, així com l’eliminació de pagues i sexennis estan per caure. A més, mira al teu voltant: pares, germanes, fills, familiars, amigues, veïns, alumnes… vols dir que una cosa que afecta la majoria de la població no t’incumbeix?
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada