En el plenari de dilluns, el portaveu del PP Manuel Vidal va llegir xifres sobre inversions, col·legis construïts i no-se-quantes-coses per fer-nos vore la bondat del sistema educatiu públic que el seu partit ha donat als valencians al llarg dels 17 anys que ens governen.
La realitat en l’educació valenciana i els resultats de la política educativa del PP és un altra molt diferent. A continuació us expliquem, i li expliquem al PP de Tavernes, quina és la realitat de l’educació pública valenciana. Les dades no són nostres, sino un avanç de l’informe que publicará el Ministeri d’Educació (del govern del PP) i que, donades a coneixer el mes passat, han estat publicades a “El País”. Heus ací un resum:
La política educativa valenciana és amb diferencia la més contestada a nivell nacional en l'última dècada. Entre el 2004 i el 2009 la despesa per alumne públic valencià ha baixat des del novè a l'onzè lloc entre les comunitats autònomes i el fracàs escolar dels estudiants de primer cicle d'ESO frega el 37%, un percentatge que s'ha disparat en 11,6 punts des del 2000.
Però encara hi ha més. Entre el 2002 i el 2012 la Conselleria d'Educació ha canviat cinc vegades de titular. Aquesta inestabilitat i les contradiccions afegides segons qui la dirigía, la falta de proves serioses d'avaluació diagnòstica (estàndards nacional i europeu) i la privatització del sistema (en 11 anys mentre es feien-reformaven 230 centres públics nous s'han obert 404 de concertats), han acabat per enfrontar a tots els agents de l'ensenyament públic amb la Generalitat.
El País Valencià no té un sistema propi d'indicadors de l'educació valenciana (coses del PP valencià) i cal recórrer als indicadors anuals del Ministeri d'Educació (MEC), enviats per cada comunitat. L'última edició publicada, el febrer de 2012, és un avançament de l'informe “Les xifres de l'educació a Espanya” diu que en el curs 2009-2010 l'educació valenciana està en un context de caiguda continuada del rendiment acadèmic iniciat en el 2000. Anem cap enrere. Les dades confirmen que els alumnes valencians tenen el doble de possibilitats de fracassar que els bascos.
La “taxa de fracas escolar” dels alumnes que no es graduen en complir els 16 anys-arriba al 36,9% en els estudiants valencians del primer cicle d'ESO. La xifra s'ha disparat en 11,6 punts des del 2000. Hem anat cap enrere. I mirem amb enveja al País Basc que en el 2000 afectava al 18% d'estudiants de 16 anys però en el 2009 a només el 12,2%,, un paràmetre molt proper al 10% que planteja la Unió Europea.
El mateix passa pel que fa a la "taxa d'abandonament educatiu precoç", aplicada a la població de 18 a 24 anys d'edat que no ha completat algun nivell d'estudis postobligatoris, bé siga el Batxillerat o un Cicle Formatiu de Grau Mitjà. La taxa d'abandonament al País Valencià és del 29,2%, només superada per les Balears, Ceuta i Melilla.
Més xdifres: En les nostres terres 4 de cada 10 majors de 18 anys va abandonar els seus estudis el curs passat, segons l'avanç del ministeri. Mentre que al País Basc només ho van fer 1,6 alumnes de cada 10.
També cal dir que les estadístiques del MEC revelen que entre el 2004 i el 2009 la despesa per alumne ha caigut en relació a altres autonomies: Ocupavem en el 2009 el desè lloc entre les 17 autonomies en despesa pública per alumne concertat (5828 euros a l'any) i l'onzè en despesa pública per alumne públic (6.775 euros). Ara cal recordar que en el 2004 ocupàvem el setè lloc en despesa per alumne concertat i el novè en despesa pública per alumne públic. O siga, hem anat com els carrancs, enrere.
I encara que les comparances siguen odioses: El País Basc té la taxa de fracàs i èxit escolar que més s'aproxima als paràmetres europeus, però el seu Govern autonòmic destina 10.964 euros per alumne públic i Navarra, 8.590. Si fins i tot a Galícia inverteix mes: 8.041 euros.
Tenim un resultats roins. Però a pesar d’això, el govern de la Generalitat ha estat reticent als programes estatals creats el 2004 per combatre el fracàs escolar que ací es va disparar l'any 2000.
Figurem a la cua en l'aplicació del Programa d'Atenció Educativa (PAE) orientat a reforçar als alumnes de Primària i ESO amb més dificultats d'aprenentatge. Aquest curs el programa ha patit, a més, una retallada del 40% respecte el 2011.
El segon pla , el PASE d'integració de l'immigrant, també s'ha reduït a la meitat: de 101 aules PASE ara hi ha només 51. La conselleria justifica la retallada en què la matrícula ha caigut en 5.689 alumnes, però no diu que segueix havent 90.857 alumnes estrangers.
En aprenentatge de llengües estrangeres, el sistema educatiu valencià tampoc despunta. Més aviat al contrari. Les estadístiques del MEC situen a la Comunitat Valenciana de nou a la cua, en l'últim lloc, en percentatge d'alumnes que estudien una primera llengua estrangera. És l'única autonomia d'Espanya on només hi ha un 20% d'alumnes de segon cicle d'Infantil estudia anglès, tot i que és una exigència de la Llei Orgànica d'Educació (LOE). Mentre la mitjana nacional està en el 71% i hi ha comunitats com Galícia, Castella-la Manxa o la Rioja on el 100% de l'alumnat de tres a sis anys estudia anglès. El resultat és un "suspens en anglès" en Primària i Secundària, certificat en les últimes proves d'avaluació de la conselleria.
Per implantar l'anglès des dels tres anys, el sistema educatiu valencià requereix d'uns 3.000 mestres i professors. No obstant això, la contractació de personal cau des del 2010 i segons la Sindicatura de Comptes, l’any 2011 hi havia 1.486 professors menys. I aquest curs s'estima que es tanque amb altres 1.000 o 1.200 docents menys per la reducció dels programes de compensatòria i dels grups de FP.
A més, davant el creixement de població escolar faria falta contractar 1.000 docents però la conselleria ja ha ditt que no ho farà i això obliga a augmentar l'horari lectiu dels professors.
En matèria de Noves Tecnologies el govern de la Generalitat s’ha negat a potenciar el programa Escola 2.0 per informatitzar les aules. Ocupem el lloc 15é per la cua, amb 2,7 ordinadors per aula. Només están darrere Madrid i Balears amb 2,5 i 2,2, llocs on el PP també es va oposar al pla de l'anterior govern socialista. Mentre Andalusia i Extremadura freguen el llistó d'ordinadors per alumne amb 9,3 i 7,7 per aula.
Aquesta és la realitat del sistema educatiu públic valencià, mentre el PP es calfa el cap en vore com oferirà terrenys als privats i concerts per als seus centres.
- Extracte fet a partir de la noticia d' "El País" citant la informació del Ministeri d'Educació
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada