Cinc reflexions i una llei injusta: per a una vaga general

1.- Tinc un amic empresari que em visita, avui, dia divuit de març i em comenta que les institucions públiques li deuen molts diners i que necessita cobrar, ja que ha de reposar la seua pòlissa perquè el banc li done una hipoteca per a comprar una ganga d’apartament a primera línia de la platja. Evidentment ha estat el mateix banc qui li ha donat la informació perquè compre.

2.- Deia Baldoví el nostre diputat al Congrés per València que era el primer en la seua família que tenia estudis. Cosa a la qual el President del Govern, Rajoy, li constestava que si es pensava que els altres venien tots del llit del Cid. Desafortunat, per mercenari i opressor. Mercenari, avui , al servei d’una potencia, els mercats, i opressor, avui, a la classe treballadora.

3.- Tenia jo una empresa pels anys noranta on treballàvem onze persones, el nostre assessor fiscal ens consella que tirarem a dos treballadors i contractats només per hores tindríem a l’any cinc milions de pessetes de benefici. 

4.- Parlava el dissabte dia disset de març amb un bon amic que estigué al vint-i-vuité congrés del PSOE en la ponència política, amb els Gomez Llorente, Txiqui Benegas, Pablo Castellanos i Alfonso Guerra entre d’altres, i em comentava si dirien el mateix si saberen després de trenta anys com està Espanya.

5.- Surt un vicepresident de la Generalitat i castiga als mestres de la pública a que treballen a l’estiu, i a que acaben més tard, perquè han rebut i tenen el suport de gran part de la comunitat educativa en la lluita contra les retallades en l’educació. Això m’ho comenta en la falla el dia desset una companya mestra. I reflexiona, no serà que vol que anem la màxima gent a la vaga?. No estarà castigant a este grup de dones que representem el món de l’ensenyament, i la quantitat de dones que estan a la sanitat?.

En això que acabe de llegir un gran llibre sobre la cultura, la politica i el treball social sobre una població Simat i la seua Valldigna de Martinez Sancho i en ell observem com es lluita per aconseguir millores socials i culturals a la nostra societat. Al menys com ho ha fet una persona d’una excel.lent cultura .

Alguns voldrien que açò acabara com una gran guerra: molts morts, molta reconstrucció i fora crisi. Però això es molt difícil quan França i Alemanya estan unides, per tant els pensadors fiscals del FMI i els seus inversors directes, pensen i diuen, ja que no podem fer una guerra al menys farem que les nostres assegurances i sobretot que els nostres treballadors no tinguen un món tan amable com ara, i nosaltres traguem els nostres beneficis. Que treballen més anys i tinguen una sanitat pitjor. Conclusió menys anys de vida. (Ho podem desenvolupar a un altre article, no ve al cas ara, sols una reflexió al marge). 

Però els preocupa de les primaveres de lluita que la gent té massa formació i en especial les dones. Jja és més difícil enganyar-los, per tant no els donem una bona educació. Tenen molts serveis... que els paguen. Ho coneixem tots i totes. Però coneixem el perquè hem d’anar a la vaga el dia 29?.

Jo ho resumiria en que és una atac a la Constitució en la seua part progressista , que ja la van canviar per no poder oferir tècniques keinesianes , i ara deixarà de ser un estat social de dret per anar cap a un estat empresarial xinés. Una casta privilegiada que va a viure molt bé; front a un sistema cada vegada més esclavista. Mireu si no:

- Vint dies per any treballat de l’acomiadament, si falles nou dies, evidentment justificats, ten pots anar a l’atur, però atenció si no tens subsidi tardaràs anys en trobar feina, ja que un aturat amb subsidi rep un 50% de bonificació, dret preferent pels empresaris. 

- Pots anar a l’atur si l’empresa no té els beneficis que havia obtingut, no si te pèrdues com abans. I especialment et poden baixar el sou, a pesar del que diga el conveni, per falta de competitivitat, per productivitat i o per organització tècnica o de treball de l’empresa. Això si es l’aturada qui ha d’anar al jutge. Bon canvi.

- Estos treballadors i treballadores aturades faran feines de l’administració pública pel sou del subsidi, dificultant el poder trobar treball i a la vegada substituint a cert personal que treballarà a les administracions públiques. Serà semblant a qui no feia la mili i l’obligaven a fer les substitucions socials.

- Els menors de trenta anys, podran cobrar el 25 % de l’atur i treballar durant un any. Ja vorem com queda.

- Els operaris i treballadors públics poden anar a l’atur també amb 20 dies i dotze mensualitats, per uns vint mil euros pels motius d’insuficiència pressupostària o canvis d’organització com l’externalització de serveis. Les conegudes gestions privades. 

- Obri, doncs, la possibilitat d’acomiadar a funcionaris com a Grècia i Portugal. 

- Però atenció, un clar atac a la dona, els que miren tant per la família, està clar que no volen que la dona treballe, a casa i punt, miren sinó: La dona perd la seua ajuda de 1200 euros anuals i els cent euros mensuals durant quatre anys al retornar a la seua feina després de l’embaràs. I amb aquesta situació familiar un fill que ha d’atendre com no pot arribar a faltar nou dies inclús justificats. 

Tinc amics empresaris que els sembla mal aquest acord, tinc estudis suficients, gràcies al treball dels meus pares, per entendre cap on van i ajudar a la societat dels meus fills. Entenc que volen que anem a la vaga i creen condicions objectives pel tema, però quin país estem deixant quan el referent és Xina, i ho diu una persona que no crea cap riquesa, sols és un intermediari. 

Per això aniré a la vaga general el dia 29 de març amb tota la gent que puga i vulga. Que no siga per mi, que no siga amb mi.

Jaume Talens.

-