Ara des del silenci que
porten les xarxes… no sent el soroll que solen produir. Tal vegada no ens han
ensenyat a escoltar, ni a seguir una explicació fins al final. M'agrada llegir,
i si, de vegades, no conteste és pel meu bé. Vull ser més recol·lector que
venedor.
Quan sent la infelicitat en certes persones respecte a les xarxes, li pregunte si ha estat selectiu i el perquè llegir eixe post que demostra la nostra vulnerabilitat. Volem restar com a presoners d'una vulgaritat?
Solc demanar que deixen el soroll, un soroll que pot portar violència molt subtil i, si li fas cas, arribar a ser devastador.
Per tant… aprenem a escoltar, practiquem el silenci. I no eixim al primer remolí que llegim o escoltem.
Quan siga un comentari que entra dins del concepte del parasitisme, com observe, anem a qui ha publicat el post i usem un burofax de rectificació o retirada, per demanar que atenguen el dret a la meua, a la nostra integritat.
Per tant… escoltar, practicar el silenci i, si hi ha constància de quelcom en contra de la nostra integritat, exercir el dret personal. Com a pas previ a mesures majors, que poden acabar en denuncia al jutjat i més si l’ofés no és cap personatge públic.
Hem de practicar el silenci com a forma de defensa sempre que siga possible, clar està, tot per arribar als llocs que ens esperen. Com deia Saramago, només arribar als llocs on sé que m'esperen.
Jaume Talens
PD: Hi ha gent que es creu en el dret de dir en les xarxes el que vulga. I no és així. Hi ha sentències del Tribunal Suprem que carreguen la responsabilitat i culpabilitat de comentaris ofensius o falsos als administradors de blogs, perfils de facebook, etc. I més encara quan els comentaris es fan a persones particulars sense responsabilitat política o pública. És un tema que, per la nostra banda sempre hem evitat, i d'ací que no publiquem mai comentaris que afecten particulars, familiars de polítics, etc.
Quan sent la infelicitat en certes persones respecte a les xarxes, li pregunte si ha estat selectiu i el perquè llegir eixe post que demostra la nostra vulnerabilitat. Volem restar com a presoners d'una vulgaritat?
Solc demanar que deixen el soroll, un soroll que pot portar violència molt subtil i, si li fas cas, arribar a ser devastador.
Per tant… aprenem a escoltar, practiquem el silenci. I no eixim al primer remolí que llegim o escoltem.
Quan siga un comentari que entra dins del concepte del parasitisme, com observe, anem a qui ha publicat el post i usem un burofax de rectificació o retirada, per demanar que atenguen el dret a la meua, a la nostra integritat.
Per tant… escoltar, practicar el silenci i, si hi ha constància de quelcom en contra de la nostra integritat, exercir el dret personal. Com a pas previ a mesures majors, que poden acabar en denuncia al jutjat i més si l’ofés no és cap personatge públic.
Hem de practicar el silenci com a forma de defensa sempre que siga possible, clar està, tot per arribar als llocs que ens esperen. Com deia Saramago, només arribar als llocs on sé que m'esperen.
Jaume Talens
PD: Hi ha gent que es creu en el dret de dir en les xarxes el que vulga. I no és així. Hi ha sentències del Tribunal Suprem que carreguen la responsabilitat i culpabilitat de comentaris ofensius o falsos als administradors de blogs, perfils de facebook, etc. I més encara quan els comentaris es fan a persones particulars sense responsabilitat política o pública. És un tema que, per la nostra banda sempre hem evitat, i d'ací que no publiquem mai comentaris que afecten particulars, familiars de polítics, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada