L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.717
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.776

diumenge, 21 de juliol del 2019

EL SOL IX PER A TOTS: Diners fan bé, diners fan mal... per Jaume Talens

Com hem fet en altres ocasions, publiquem unes reflexions de Jaume Talens.


Deia Anselm Turmeda, musicat i cantat per Raimon: “ Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal...”. 

Parlar de diners sempre esdevé un infern, crema. Solem dir que és la màxima demagògia. Pels qui manen i veuen el treball que solen fer (més d'una jornada laboral normal, els treballadors no electes dedicats a la política), més altres activitats del govern, els semblen mal pagats. 

Si el mateix fet és jutjat per l'oposició, creuen que podrien cobrar menys i solen presentar-ho com una gran victòria si ho aconsegueixen. Varen ser les Corts de Cadis, signe del progressisme europeu a l'estat espanyol, base de llibertats front a la Monarquia (llibertats vol dir constitució, no tràgales autoritàries) qui va dir que cobrarien els treballadors i així poder dedicar-se a la política. 

No sols els que vivien de renda. Fins ara la dreta, qui més ha governat, ha tingut aquest esquema. Els diners van del contribuent als funcionaris, dels funcionaris passen als rendistes, i aquests previ pago de comissions a intermediaris (banca, militars, premsa, església), els poders fàctics. 

Ara, amb grups que es defineixen liberals-conservadors continua essent vàlid l'esquema (un capitalisme que no creu en la lliure competència), un capitalisme d'amics (com nomena Luis Garicano en El dilema de Espanya). Parlar de la despesa, sense tindre en compte la presa de decisions dels contribuents. amb una alegria i descaro com no s'havia vist mai és una certa incultura (inclús el quedar-se diners d'ajudes humanitàries, cas d'Haití). 

Els fets són: dos treballadors van a cobrar menys. I això en partits suposadament eixits de les Corts de Cadis, progressistes, és una victòria pressupostària, estalvi. No cal entrar en la segona part. Però ha passat a Tavernes de la Valldigna. No ha estat igual a l'Olleria i a tants altres pobles on la dreta té dret a cobrar molts més. Espere no haver entrat en demagògia, els diners i la seua justificació ho porten. 

Podem calcular els diners que Tavernes pot perdre si no posem la ciutat al signes del temps? Podríem, sí.

Bon diumenge. Bons hàbits. (Per cert, ara encetes un meló i pot no ser roig. Vist ahir a la fira de la platja de Tavernes)

 
Jaume Talens 


Les opinions expressades són pròpies de l'autor.