L'exhumació de la fossa 112 de Paterna s'allarga fins el 10 de desembre. El dimecres, els familiars seran rebuts al Parlament Europeu

Ahir, dia 27, estava previst acabar els treballs d’exhumació de les despulles humanes dels més d’un centenar de represaliats pel franquisme de la fossa comuna 112 del cementeri de Paterna. Només s’han pogut exhumar 50 cossos enterrats corresponents a la segona saca, la dels afusellats el 9 de desembre del 1939, per a la qual cosa s’ha hagut de demanar la prorroga dels treballs, fins el 10 de desembre,  per poder exhumar els més de 50 cossos corresponents a la primera saca, la dels afusellats el 30 de novembre del 1939.

Aquestes circumstàncies ens han estat confirmades per l’associació de “Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 112 de Paterna", fossa on estan enterrats l’alcalde republicà de Tavernes, Vicente Gómez Marí, i altres 13 veïns vallers.

Els treballs d’exhumació d’aquesta primera saca han tret a la llum les restes de 49 afusellats, entre elles la del alcalde republicà de Tavernes Vicente Gómez. És l’únic valler que va ser afusellat el dia 9 de desembre, mentre els altres 12 vallers ho foren el dia 30 de novembre, i per tant formarien part de la primera saca, l’enterrada més fonda, i que s’espera exhumar abans del 10 de desembre.

Els treballs han servit per a recuperar les restes de 49 persones – se n’esperaven de 50- no obstant la presidenta de l’associació i neta de l’alcalde valler represaliat , Carme Gómez, indicava que els arqueòlegs i antropòlegs que executen els treballs ho consideraven  un complet èxit, perquè en altres fosses el nombre de cossos recuperats estava lluny de les previsions basades en els documents existents, amb la qual cosa es perdia la possibilitat de poder recuperar per a les famílies les restes dels seues familiars.

L’exhumació ha servit per a recuperar alguns objectes, majorment botes i sabates, i una gran quantitat de llapis, els que usaven els condemnats per escriure als familiars. Així la presidenta de l’associació recordava com “el meu iaio, com els altres condemnats, escrivien a les famílies des de la presó amb llapis. Aquests llapis s’han trobat ara amb les exhumacions. Molts llapis. El meu iaio, per exemple, va escriure amb llapis i en paper quasi transparent, com paper de fumar, els noms dels afusellats vallers del dia 30 de novembre per tal que s’informara a les famílies”.

Un altre detall d’aquest primer enterrament ha estat comprovar com els cossos enterrats primer, els de davall de tot, estaven arreglats mentre després ja eren llançats a la fossa. Les tècniques forenses que usen els antropòlegs permet ara poden seguir exactament la disposició de cada cos, i identificar amb precisió els ossos de cadascun sense perill de mescles. “Nosaltres ho veiem molt complicat, però asseguren que és fàcil, i que la separació d’ossos es fa sense problemes” indica Carme Gómez, que recordava com després van a ser usats per poder-los identificar mitjançant la comparança amb l’ADN dels familiars directes vius. 

 No obstant, tots els familiars han donat als investigadors el màxim de detalls dels aspectes físics o circumstancies dels seues parents (si tenien dents postisses o li’n faltaven, alguna fractura d’ossos patida, etc) per ajudar després a la identificació, però hi ha el problema que després de vora 80 anys eixos detalls són desconeguts pels descendents.

El canvi de la tonalitat de la cap de terra que segueix als darrers cossos exhumats informa als científics de l’acabament de la segona saca. Ara els treballs continuaran fins el 10 de desembre amb l’exhumació de la primera, la més antiga en el temps, on segons la documentació coneguda estan enterrats els altres 12 vallers,  afusellats pel franquisme el dia 30 de novembre.

Familiars davant la fossa abans de l'exhumació

 Explicació al Parlament Europeu.

El pròxim dimarts, dia 6, està previst que una delegació de l’associació de familiars, acompanyada de tècnics que duen a cap les exhumacions, viatge cap a Brussel·les on està anunciat un acte en el Parlament Europeu l’endemà dimecres.

La visita es va concertar fa uns mesos, quan una delegació del Parlament Europeu, va visitar el cementeri de Paterna i es va reunir amb els familiars.  Europa no comprén el que passa a Espanya amb els represaliats del franquisme, i com després de 80 anys hi ha temes que son tabús, intocables i encara repercuteixen en els familiars, que no poden ni tindre el consol de poder enterrar els familiars al costat dels seus, són reflexions que feia la presidenta Carmen Gómez.

Assegurava que van a Europa amb l’objectiu d’explicar la situació a Espanya dels represaliats del franquisme i els problemes legals per poder recuperar els cossos i demanar justícia, cosa que indicava és ben difícil d’obtindre mentre no es canvie la llei d’amnistia i es puguen considerar els crims del franquisme com a de “lesa humanitat”, i per tant sense prescriure en el temps.

I això serà possible en un acte organitzat per al dimecres en el Parlament Europeu, amb traducció a tots els idiomes comunitaris, i on intervindran representants de familiars, tècnics i juristes.