De tota manera, allò que importa avui és que l'objectiu que es va marcar l'equip i l'entrenador Ximo Enguix està acomplert quan encara falten dos partits per acabar la temporada. Ara només falta posar-li cirera final al que ha estat un gran pastís, forma metafòrica de dir que han realitzat una temporada meravellosa, en un grup on hi ha equips molts forts i amb pressupostos que tapen per complet al Tavernes.
El partit ha estat entretingut amb dues fases que podem considerar distintes, tot i que la primera ha comptat amb major iniciativa dels rogets vallers, les ocasions davant la porteria del Calp no es materialitzaven, i com sol dir-se en el futbol, feia por que es produira això de... qui perdona ho paga, i més quan l'equip rival que es tancava molt bé, feia encara que poques vegades algun atac de perill. No ha passat.
I arribem a la segona part amb un Tavernes que ha eixit a per totes, molt més ofensiu, amb els dos gols marcats i com hem dit amb dos tirs al pal i altres ocasions on el porter calí s'ha convertit en l'heroi dels alacantins.
Final de partit amb la gent que ha pogut presenciar el partit completament entregada i aplaudint l'equip, que al crit de "Som, som, equip de promoció" ha fet festa en el camp i després, com sol ser costum, han acabat dins de la font que presideix la plaça del poliesportiu.
La nostra enhorabona a la UE Tavernes, als jugadors, a l'entrenador Ximo, a la directiva i afecció local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada