L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.445
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 31.722

dimarts, 29 de juny de 2021

Un grup de muntanyers del Centre Excursionista coronen el Mont Perdut (3.350m) als Prineus


El grup de muntanyers del Centre Excursionista de Tavernes, integrat per Javier Gálvez, Lluís Ferrando, Vicent Tuso i Paco Cuñat han coronat el Mont Perdut, que amb els seus 3.355m d'altitud, és la tercera muntanya més alta dels Pirineus, després de l'Aneto i el Posets. 

Aquest cim està situat en ple cor del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut,  corona el massís calcari més elevat d'Europa i el grup valler realitzaren l'ascensió clàssica, amb eixida des del poble de Torla fins arribar a la Pradera d'Ordesa per el sender de 8 km amb un desnivell de 1320m .



Cua de Cavall i refugi de Goriz

Els muntanyers ens han contat que el  camí seguit en arribar a la pradera va servir per fer un recorregut bordejant les cascades fins arribar a la denominada Cua de Cavall on seguiren pel seu costat i arribaren a les Grades de Soaso, un conjunt de cascades en forma d'escala o grades  per seguir pujant a la senda del Refugi de Goriz, situat a 2.195m d'altitud, on van pernoctar els expedicionaris. 

L'endemà va ser el dia de l'ascensió per una ruta d'uns 4'5 km molt empinada amb un desnivell de més de 1.100 m.  Per aquesta ruta els muntanyer van haver de superar la zona del Llac Gelat, des d'on s'ataca  l'Escupidera que es el tram mes difícil i perillós de la ruta, obligats a utilitzar grampons i piolet degut a la gran quantitat de neu acumulada i la inclinació de la ruta.



 

La neu, el gel i el vent feren molt complicada l'ascensió fins a l'últim tram, un xicotet coll  a 3.135 metres, i des d'allí arribar al cim de 3.355 metres.

L'ascensió havia estat dura i difícil, però tot no havia encara acabat i van viure una baixada complicada perquè el temps no millorava sinó tot el contrari, va augmentar la inestabilitat  i la tornada en alguns moments es feia inacabable.

 

 

En conjunt,  un èxit  per als muntanyers del Centre Excursionista de Tavernes i una expedició reeixida tot i les dificultats de la mateixa ascensió i l'oratge, on calia una bona preparació física i tècnica.

La nostra enhorabona.