L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 987
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 17.899

dimarts, 23 d’octubre de 2018

Una vegada més... al primer temporal, ens hem quedat sense la Goleta. 780.000 euros al fem!!!

 
No ha durat massa la regeneració de la Goleta acabada d'executar pràcticament a juny: quatre mesos i para de comptar. I la inversió de 780.000 euros en "el fondo del mar, matarilé, rile, rilé" com la cançó infantil.

I el pitjor de tot és que ha estat enguany, l'any passat, l'anterior, l'altre i l'altre.... Anys i anys invertint en reposar arena perquè els temporals se l'enduguen. Fer i desfer, faena de matalafer!

Quants milions porta invertits en regenerar la Goleta la Demarcació de Costes, que actua en nom del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de Madrid? Una manera com un altra de gastar diners perquè sempre amb els primers temporals... adéu arena, adéu!. I llançar a la mar milions d'euros, però no no escometre cap solució definitiva. 




Les imatges que veieu estan preses dissabte. La notícia l'havíem de publicar diumenge, però l'actualitat i en aquests cas va ser la forta tromba d'aigua, mana en els prioritats. Ho publiquem ara.

Les aportacions pretenen sempre evitar la transgressió marina de la primera línia de la Goleta, agreujada i més palesa des que es va construir l'espigó del Xúquer. Les aportacions continues d’arena s'han convertit en remeis puntuals per als mesos d'estiu, però continuem esperant i desitjant les solucions definitives.


Els estudis que hi ha venen a dir que la transgressió de la platja de La Goleta es deuria al fet que els dics i espigons construïts a la desembocadura del Xúquer barren el pas als sediments i fan que es dipositen al nord i les platges de la Goleta i el Brosquil, al sud del Xuquer, la perden.



I solucions hi ha. Nosaltres nosaltres n'hem pogut llegir dos. Un estudi de la UPV, dóna solucions al problema de la Goleta i es pot consultar i descarregar del següent enllaç. 


El Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (Cedex) també va publicar en internet un informe un llarg temps accessible en el web del ministeri. Malauradament ara no es pot consultar: no hi és. El web diu que no està disponible.

De tota manera com que el llegírem poder dir que l'informe proposava al nord de la zona i en el terme de Cullera una prolongació en forma de L de 80 x 60 metres de l'espigó de la Gola de l'Estany, complementada amb l'aportació de més de dos milions de metres cúbics d'arena entre El Marenyet i el Estany de Cullera i a la platja de Tavernes, en especial a la Goleta, que pateix una de les majors regressions.
 


La infraestructura actuaria de barrera, evitaria el trasllat de l'arena i ajudaria a acumular-ne en les platges del sud de Cullera (Brosquil) i la Goleta.


Els anys passen i solucions no n'ha arriben. Hem estat 7 anys de govern del PP a Madrid i els únics remeis han estat aportar arena any rere anys quan, més o menys, arriba Pasqua. El nou govern del PSOE, ¿seguirà la mateixa dinàmica o serà qui finalment inicie una solució definitiva? 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Diners tirats a la mar

Anònim ha dit...

SON MES DINERS INVERTITS EN LA REGENERACIO D'AQUEST TROÇ DE PLATJA QUE LO QUE VALEN LES VIVENDES QUE PROTEGIDES, COM ES POT DONAR LLICENCIA D'OBRES A TANTS POCS METROS DE LA PLATJA
A QUI CORRESPONGA QUE ES POSE LES MEDALLES

La Cotorra de la Vall ha dit...

Anem a intentar a explicar la situació, perquè massa vegades les coses no son com semblen i fem crítiques que no són massa justes.
El primer que cal saber és que quan es va aprovar la urbanització de la Goleta, i d’això ja en fa més de 30 anys, la Llei de Costes del 1969 no era com l’actual i permetia uns usos diferents i construir de diferent manera a com es fa ara. Eixa Llei de Costes és la mateixa que regia quan es va fer la primera part de la platja, i com vosté comprovarà si coneix tota la platja deixava construir a molt menys metros de la mar: a 20 metres de la ribera de la mar, i així es construïa aleshores: no era il•legal construir com ara diguem damunt del marge. La nova llei de costes ha modificat eixa distància a 100 metres, sempre i quan no estigueren aprovades antes les urbanitzacions.
Si que podem dir perquè quan es va fer la part més antiga l’Ajuntament de l’època no va pensar en retirar més de 20 metres, per exemple 50 metres, i haver fet un passeig marítim. Això va ser una decisió política de l’ajuntament dels anys 1960/70 i així ens ha anat. Però això és una altra qüestió.
El cas de la Goleta. La urbanització programada a principis del 1980 es va aprovar segons la llei de Costes del 1969, que era la vigent. Permetia això que hem dit: 20 metres des de la riba de la mar. No era il•legal, ni res de res, era la llei. I aleshores el toll d’arena que hi havia a la Goleta, era molt més gran i la platja molt més ampla que ara. Això ho hem vist després amb fotografies del Camping La Paz que existia prop del canal de Cullera. Res a vore amb el que ara tenim.
Atenció: el projecte de la urbanització es va aprovar (Generalitat, Ministeri, Costes, Confederacio...) segons eixa llei del 1969 i contemplant la construcció d’un passeig marítim de 6 metres d’amplada (si no ens falla la memòria en l’amplada) que anava per davant de les construccions. Hi havia ample de sobra i aquest passeig o carrer marítim l’havia de fer Demarcació de Costes, al igual que es responsabilitat seua les eixides a la mar de la urbanització, cosa que de vegades no se sap.
La bona qüestió és que Costes, i no sabem el perquè, no el va executar mai el passeig-carrer aprovat amb la urbanització. Després va vindre la construcció de les esculleres de Cullera i tots sabem des de poc mes dels anys 2000 el que està passant.
O siga, que les construccions de la Goleta es bastir totalment legals, d’acord amb la llei igent. El que ningú anava a pensar és que anys més tard ens posarien l’escullera de Cullera, i d’això no la culpa els constructors dels anys 1980. Les coses com siguen.
Ni justifiquem ni deixem de justificar l’Ajuntament d’aleshores, un pacte EU-PSOE, amb alcaldia d’EU. Simplement ens limitem a dir els fets perquè es coneguin. Si alguna cosa de l’explicació no s’ajusta a la realitat d’aquella dècada dels 1980 agrairíem ens rectificareu per un millor coneixement de tots els vallers.