Acabem avui, amb unes notes històriques, les publicacions sobre el castell de Marinyén (popularment de la Reina Mora, tot i que mai no n'hi va haver) al llarg dels quals hem donat informació sobre les dependències i estat actual.
Al llarg dels temps, el castell és un refugi segur per als monjos i pobladors i el darrer recurs pera protegir-se contra els enemics, siguen les hosts castellanes, els agermanats o els pirates barbarescs.
La missió es durà a cap mentre es mantinguen en bones condicions les construccions i la fortalesa, amb armes i queviures i aigua. El manteniment del castell és obligació de sa senyoria, amo i senyor de la Valldigna, però l'abat implica els vassalls musulmans apel·lant el manament o sofres, i es veuen obligats a treballar i a pujar-hi feixos de llenya, queviures i cànters d'aigua amb els seus animals de carrega.
La custodia i guarda del castell s’encomanava a un alcaid, generalment un home experimentat en la guerra. L'alcaid governa el castell, però amb poder delegat de l'abat i prohibició de deixar entrar ningú a la fortalesa sense la seua ordre, ni tan sols els oficials del senyoriu ni menys els del rei.
La desfeta turca a Lepant canviara les coses: ja no hi va haver més "moros a la costa" i menys després que el 22 de setembre del 1609 fóra publicar a València el decret d'expulsió dels moriscos. Van tindre tres dies per a embarcar-se només amb els béns que pogueren emportar-se. Les propietats, cases i terres, passaven a ser del senyors. Els moriscos de la Valldigna s'embarcaren majorment al port de Dénia.
El castell és va abandonar definitivament, ja perduda la missió de protecció dels pobladors, i serà a finals del segle XIX quan apareix la denominació "Castell de la Reina Mora" potser, apunta Toledo Girau, perquè els habitants de la vall es transmetien la historia d'algun fet d'armes esdevingut a la fortalesa i, de generació en generació, es va teixir la llegenda d'una suposada i inexistent Reina Mora que es va llançar al precipici des d'una finestra del castell abans de ser captivada pels cristians.
Roc Chabás en la revista "El Archivo" (1889) localitza el suposat lloc: “a un fort mur de la pedres ben llaurades amb una finestra que dona a un precipici de centenars de peus s’hi veuen els recolzaments de la barbacana. Per allí es va despenyar la Reina Mora ...". La tradició identifica la finestra amb el balcó matacanat que s'obri al mur de la capella del castell.
El poeta Josep Bodria, que amb bastant seguretat escaria present en la visita que el Centre Excursionista de “Lo Rat Penat” va fer a la Valldigna l'any 1886, embolcalla amb versos aquesta llegenda en el seu llibre Fulles seques (1900).
des de dalt d'una finestra
del castell que es mira avui
fet runes all en Valldigna
d'una alta serra en el cim”.
La historia del castell al segle XX queda lligada a la "febre de l'or" nascuda quan a les rodalies s'hi trobaren unes monedes. La gent, contaven fa unes dècades els majors, pujaven al castell amb ferramentes per enderrocar murs i excavar entre les runes a la recerca d'un tresor que els fes rics. Posteriorment, hi havia qui pujava amb un aparell detector de metalls a la recerca del "tresor de la Reina Mora", però l'únic que aconseguiren era accelerar l'enrunament del gran oblidat de la Valldigna perquè el monument, malgrat la importància assolida al llarg de la nostra història, continua essent un gran desconegut.
Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada