L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.642
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 8.395

dijous, 1 d’octubre de 2020

EL CASTELL DE MARINYÉN (III): Recinte fortificat superior: Les dependències de la fortalesa


Com vam explicar, el mur sud-oest de la capella i el mur de tàpia ubicat enfront estarien units per una volta de canó d'uns 6 m. de llargària, la qual cosa formava un corredor de pas general. El pis superior d’aquest corredor s'unia a la volta de creueria de la capella, creant una edificació  en altura, desapareguda per complet, i per tant és impossible conéixer com seria el sostre i si tenia una o dues vessants.

 

Ací, a l’entrada de la fortalesa, els defensors situaven les primeres  armes - llances,  pavesos, glavis i dards-, els  mitjans  defensius i d'atac que duien els blasons dels abats que les havien manades construir. Al porxo es guardaria  gran part  de l'arsenal i a les sales del pis superior hi havia tres bombardes  petites, altres cinc grans i el caixó de la pólvora.

El castell tenia una missió defensiva i de refugi, i els abats se'n preocupaven de l'arsenal i d'actualitzar les armes segons les noves tecnologies de guerra nascudes al final de l'edat mitjana. L'historiador F. García-Oliver esmenta un protocol del notari Pere Masó, del 1462,  per a comprar 3 arroves i 4 lliures de pólvora per 200 i  eixe mateix cap d'any el pintor Joan  Guillem  cobrava  169 sous i 6  diners per pintar les armes de l'abat Joan d'Aragó  en sis rodelles, una adarga i divuit pavesos i el 22 de gener del 1463  s'adquireixen vuit ballestes, cinc de fusta i tres d'acer, amb tres martinets per un preu de 352 sous i el dia 2 de juny d’eixe mateix 1463 es compraren 30 lliures més de pólvora per a bombardes. 


En aquesta part fortificada del castell, s'hi trobava la sala de l'abat, malgrat que sembla ser que no va ser mai usada com estança pel seu destinatari sinó pels residents com a magatzem de queviures,  farina i forment.

El castell serà també presó per als vassalls convictes de greus delictes. La masmorra, humida i ombrívola i sense cap badall per a l’entrada de llum, s'ubicava davall  de les construccions bastides pels cristians a la part  superior de la lloma. Disposava de sala de turment per aconseguir les confessions dels crims, sense importar massa si eren veritat o falsos els delictes greus contra la senyoria. En aquesta mateixa sala, els declarats culpables esperaven l’hora del compliment de la sentència. Si el presoner era cristià, gaudia del privilegi de poder escoltar la seua darrera missa a la capella gòtica.

El mur nord, on ja hem dit que es recolza  la capella, es continua en direcció  nord-oest uns 8,5 metres. Acaba el mur amb un arc, dels quals són visibles les dues arrancades, una sobre la roca rebaixada  de la penya. L’espai estaria amb bastant seguretat cobert  per una volta de canó apuntada i serviria d'accés al castell des de la zona nord  i oest de la lloma i també de rematada del mur. Aquest acabament  és obligat pel cingle que dóna sobre al barranc del Raboser.  En aquesta zona s’aprecia els senyals d’una cala indiscriminada, segurament  a la recerca d'hipotètics tresors que tant de mal han fet a les estances.

En aquest mur, hi ha unes mènsules ben treballades en pedra calcària que ens informen de la possible  existència d'un entaulat de fusta, més encara quan obert  en el mur de carreus trobem  un desaigüe, cosa que fa pensar que l’espai no estava cobert.

 Pròxim: El recinte fortificat superior (continuació i 3): la torre de l'homenatge

Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan