En deixar el cos principal de la lloma, on es troben les estances que hem estat explicant els passats dies, podem accedir a un conjunt d'edificacions bastides a la part nord-oest de la fortalesa mitjançant una senda estreta bastant perillosa per donar al barranc.
Totalment enderrocades, hi resten quatre estructures que
tenen llurs cantonades, portes i finestres rectangulars construïdes amb
carreus, molt bastament treballats,
mentre els murs són de maçoneria i tàpia, amb unes mides de caixes sobre el
metre i mig, construïdes segurament en el
segle XVI.
Els treballs d'arqueologia efectuats pels arqueòlegs Campos i Verdú a finals de l'any 2006 descobriren restes ocultes per l'espessa vegetació, adossades a l'aljub inferior, amb una funcionalitat no gens clara, però que semblen ser torres defensives pera protegir el cos principal del castell i més segurament el proveïment d'aigua, element imprescindible en una fortalesa en altura.
També en aquesta zona es varen trobar dues habitacions soterrades, adossades a la muralla superior sud-oest, que possiblement guarden relació amb el conjunt d'estructures existents al voltant de la torre de l'homenatge.
No podem acabar aquesta fonamental descripció del castell, sense esmentar les cisternes o aljubs, estructures importants dins dels elements del castell de Marinyén, de les qual n'hi ha localitzades tres, una a la part est del turó i les altres dues a la zona nord-oest.
L'aljub de la part est s'ubica enfront de la capella, de la qual el separa el corredor que fa d'entrada general al recinte. La forma és d'un paral·lelepípede irregular de 2,80 m. d'amplària a la part més estreta i de 3.20 m. a la part més ampla per 9,50 m. de llargària. Els murs són d'encofrat a base de morter de calç i pedres, amb incisions en ziga-zaga, tècnica musulmana que afavoreix la unió de l'arrebossat pintat a la mangra. La volta de canó en rajola avui dia està completament enderrocada.
Els altres dos aljubs estan situats a la part nord-oest de la lloma, a diferent nivell, però comunicats de manera que el superior, de planta quadrangular, li trascola l'aigua sobrant a l'inferior, de forma rectangular i més gran, que també arreplega l'aigua de pluja i la provinent d'una petita font que hi brolla. Els dos presenten les incisions en ziga-zaga ja esmentades al primer aljub.
Pròxim: Epíleg: de Marinyén a Castell de la Reina Mora
Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada